Mobilitzem-nos per la vaga mundial pel clima

Ens hem adherit al manifest de la vaga mundial pel clima  i convoquem a tothom a participara en la setmana de mobilitzacions que començaran el 20 de setembre amb motiu de la Cimera del clima de l’ONU, i culminaran amb la vaga del 27 de setembre.Us animem a organitzar alguna activitat al vostre territori, a sumar-vos a les que ja hi ha previstes i a difondre-les per les xarxes socials amb #XESpelclima
Des de la XES participem en la coordinació de les mobilitzacions a través de la Comissió d’Ecologia conjuntament amb altres organitzacions com Friday for FutureFamilies for Future, ClimaccióEcologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’AireRebel·lió o Extinció, Aigua és vida o Greenpeace i cada dia hi ha més entitats que s’adhereixen al manifest.

Si voleu unir-vos a la Setmana de Mobilitzacions i Vaga mundial pel Clima aquí teniu el comunicat que ha publicat la nostra Comissió d’Ecologia amb multitud d’idees per fer

Sortim al carrer perquè ens trobem en una situació d’emergència i necessitem que de forma urgent i d’una vegada per totes els governs assumeixin les seves responsabilitats i prenguin les mesures necessàries per a aturar i revertir l’estat actual d’emergència climàtica.

És necessari organitzar-se per crear alternatives per a la societat post carboni a la que ens dirigim. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) apareix com una oportunitat per ocupar aquest espai per el procés de la transició ecològica. L’ESS constitueix un instrument clau per a la construcció de models socioeconòmics basats en la vida, que no siguin únicament sostenibles sinó també equitatius, democràtics i justos. Detectem que ens falta camí per recórrer i per assumir aquest paper en el procés de transició. Per això, necessitem una Economia Social i Solidària que posi al centre el debat de l’emergència climàtica i la transició ecològica i que integri, més enllà de les intencionalitats, tant la dimensió ecològica com la feminista.

Crònica de les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

El passat 14 de juny a la Lleialtat Santsenca van tenir lloc les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa i la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) en el marc de l’Escola d’Estiu de la XES. Les jornades donaven continuïtat al procés iniciat l’any passat amb les 1es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària. Aquestes primeres jornades tenien com a objectiu identificar-nos com a organitzacions ambientals de l’Economia Social i Solidària (ESS) i començar a organitzar-nos per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS com a eix transversal. Com a resultat, va néixer la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquesta segona edició ha posat la mirada en el paper de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la transició ecològica. En aquesta mateixa línia, fa uns mesos publicàvem aquest article a La Directa. Així doncs jornades, ha posat en valor a les entitats i col·lectius que ja estan impulsant processos de transició ecològica des de l’ESS, esdevinint un punt de trobada per potenciar la intercooperació i per traçar estratègies comunes per afrontar els reptes davant la de crisi ecosocial i emergència climàtica. Hi han participat un total de 65 persones representants d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària o de col·lectius ecologistes.

Enguany, les jornades han crescut i s’han complementat amb un workshop previ que va tenir lloc el dia 12 de juny El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Teler Cooperatiu.

Les jornades es van iniciar amb la ponència Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària, a càrrec del Kois (Jose Luis Fdez. Casadevante) de la cooperativa Garua de Madrid. Kois ens va situar l’Economia Social i Solidària en el context del col·lapse, la crisi ecosocial i l’emergència climàtica, i ens va plantejar una sèrie de debats: Qui pilotarà la gran transició ecològica? L’economia social i solidària o les grans corporacions? Estem preparats per liderar-ho des de l’ESS? Es va plantejar que per poder afrontar-ho, és clau l’escalabilitat de l’ESS, deixar de pensar en lo micro i orientar-nos a créixer. Es va posar l’exemple del moviment agroecològic, que ha aconseguit l’èxit en el camp cultural (promoure canvi d’hàbits, posar certs temes en l’agenda pública…), però un fracàs en l’àmbit  econòmic, ja que no s’han pogut liderar aquests canvis, que han acabat essent liderats per empreses capitalistes. En aquest context, alguns reptes: orientar l’activitat econòmica cap a sectors estratègics, promoure models flexibles, coordinats i replicables, reapropiar-nos de coneixement i pràctiques de l’economia convencional, treballar amb escales més grans més enllà de les ciutats (com les bioregions), teixir aliances amb les polítiques públiques, i treballar per la universalitat del moviment.

A continuació, va tenir lloc una taula sobre processos de transició en el mon urbà i en el rural des de l’ESS. En concret es va presentar: Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona, per part de la Marina Barroso (Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona), i El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, a càrrec de Maria Mestre (Fundació ENT).

En les intervencions es va  respondre per què és important impulsar aquests processos des de l’ESS. Es va posar en relleu la gestió democràtica i la transparència, les relacions de proximitat i confiança, la perspectiva de gènere, i la importància de l’arrelament territorial d’aquestes iniciatives per l’enfortiment socioeconòmic local. També van compartir aspectes clau, oportunitats i principals reptes per l’impuls de processos de transició. En aquest sentit es va parlar de la intercooperació, la transversalitat i multidimensionalitat, el mercat social, els models de cogestió (public-cooperatiu-comunitari), i la importància d’aprofundir i enfortir experiències a través del salt d’escala i de models replicables.

En una segona part es va presentar la Comissió d’Ecologia de la XES, per part de la Nati Yesares de Solidança i l’Oriol Agulló de Nusos, que van compartir els objectius, accions realitzades i pròxims passos de la comissió. Es va convidar a totes les entitats participants a sumar-s’hi i a participar de la propera reunió convocada pel dia 5 de Setembre a les 16h, al carrer casp 43, Barcelona (Grup Ecos).

Objectius de la comissió:

  • Promoure la intercooperació de les entitats de la XES, o de les que en puguin formar part, que tinguin en la seva missió assolir la sostenibilitat i el decreixement
  • Fer visible la problemàtica socioambiental en el camp dels residus, mobilitat, energia, alimentació, canvi climàtic, turisme, etc. i promoure el consum responsable, l’educació socioambiental i la justícia ecosocial
  • Sensibilitzar a la resta d’organitzacions de la XES en el tema ambiental i potenciar? lo dins de l’ESS com a línia transversal
  • Generar discurs davant les institucions de forma col?lectiva i plantejar solucions
  • Compartir experiències i generar solucions a problemàtiques comunes i construir estratègies conjuntes.

La comissió va deixar pas a l’espai d’experiències, que va esdevenir una pinzellada de propostes inspiradores que estan treballant en processos de transició i canvi ecosocial en diferents àmbits: mobilitat, aigua, conservació, consum, agroecologia, residus, comunicació i sensibilització.

Es van presentar: Bicicargo – transport comunitari a Sants, un projecte de: Biciclot, CELS, Som Mobilitat, Som Energia, Economat Social, a càrrec d’Arnau Vilardell; Aigua és Vida, a càrrec de Miriam Planes; Bosquerols, a càrrec de Marc Galafré; Biblioteca de les coses de la Verneda i la Pau, un projecte de: Nusos i Rezero, a càrrec d’Oriol Agulló; Supermercat cooperatiu de Barcelona (FoodCoop  BCN), a càrrec de Carmen Caro; Fundació Deixalles, a càrrec d’Antoni Ramis i Alter-nativas, hacia un futuro sostenible, de Red de Transición, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, a càrrec d’Agustí Corominas.

Com a tancament, l’Òscar Gussinyer i la Laura Comas de Resilience Earth, cooperativa de la Garrotxa, van introduir-nos el concepte de regeneració ecològica i van dinamitzar un espai en el qual les participants van compartir quins passos poden realitzar des de les entitats per poder avançar cap a models regeneratius. També es va visualitzar la comissió d’ecologia com a eina d’intercooperació i com a espai per vehicular accions conjuntes, i es va proposar: ser un espai per organitzar-se, sumar i de força col·lectiva, un espai per executar accions, una xarxa transparent i operativa, un espai d’incidència, un espai per compartir, que posi les persones al centre i que treballi des de l’empatia i des de les cures.

La jornada va acabar amb el dinar cooperatiu a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”. Durant l’estona de dinar i cafè ens van acompanyar les companyes de Pol·len Musical amb  Música per la transició ecològica – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil.

Des de la Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa volem compartir la satisfacció pels resultats, i creiem que poc a poc les jornades es van consolidant com un espai de trobada per reforçar aspectes que estem treballant des de la comissió d’Ecologia, per crear estratègies comunes i fomentar la intercooperació. Mentre arriba la tercera edició, continuem treballant en altres espais. Per això us convidem a sumar-vos a la comissió, escrivint a ecologia@xes.cat, ja que hi ha molt camí a recórrer i com ens recorda la Greta Thunberg: se’ns acaba el temps.

 

Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa

Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica?

L’autor, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), planteja que la cultura de la cooperació i el sentit de la democràcia profund que actualment s’està cultivant des de l’Economia Social i Solidària, ha de ser indissociable de la consciència ecològica, i planteja arguments per implantar amb més solidesa el fet ecològic en aquest entorn. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Al març del 2011, des del ja desaparegut CRIC (el que avui és la cooperativa Opcions), vam organitzar uns tallers d’escenaris de futur en el marc d’un projecte de la Universitat Complutense de Madrid titulat España Cambio Global 2020/2050. L’objectiu del projecte –i dels tallers– era el de dibuixar i entendre potencials horitzons a transitar en relació al consum i els estils de vida a l’estat espanyol en un escenari de 20 a 50 anys. Als tallers hi vam convidar tot tipus d’agents (moviment ecologista, sindicalisme, economia social i solidària, administracions públiques, teixit empresarial convencional…), i, com a punt de partida, vam emplaçar als participants a definir els dos grans elements de context que creien que serien els grans condicionants dels futurs possibles. Hi havia més de quinze possibles condicionants, però els dos que es van escollir, per sorprenent majoria, van ser aquests: l’escassetat de recursos i d’energia, per un costat, i la regeneració democràtica, per l’altre. Aquesta elecció configurava quatre grans escenaris, on el pitjor era un horitzó apocalíptic on l’escassetat de recursos i energia era ràpida i dràstica, i on no hi havia regeneració democràtica. En canvi, el millor era el que ens dibuixava una reducció progressiva i –relativament- lenta dels recursos, combinada amb una regeneració democràtica (definida en termes molt amplis); el que vindria a ser l’escenari desitjable.

El primer vector de canvi –l’escassetat de recursos i d’energia– no dóna molt de marge a la interpretació: els límits biofísics del planeta marquen la nostra capacitat com a espècie, ja no només de viure dignament, sinó, directament, de sobreviure. Com apunta Víctor Toledo amb la seva teoria sobre la consciència d’espècie, som l’única espècie sobre el planeta que no és conscient ni del temps ni de l’espai planetari, i això ens fa ser tremendament miops sobre els reptes del nostre futur: en comptes d’enfocar-nos en un dels grans reptes d’espècie que tenim, com és l’explotació del planeta, deixem que gran quantitat d’”ismes” –posa èmfasi especial en els fanatismes religiosos i els nacionalismes– ens posin un tel als ulls i ens empenyin massa sovint a barallar-nos per foteses: discutim per veure qui va abans a la cua del restaurant del vaixell, mentre aquest s’enfonsa.

La idea de consciència d’espècie no només ens confronta amb el nostre futur ecològic, sinó també amb el segon vector que esmentava: la regeneració democràtica. Víctor Toledo ho defineix en termes d’explotació de les persones sobre les persones i, juntament amb l’explotació del planeta, el situa com a segon gran repte civilitzatori: “Remuntar l’estat de crisi i salvar-se del possible col·lapse planetari és una tasca que necessita de tots, sense excepció. Es requereix la unitat de la diversitat. I això suposa actes suprems de civilitat, coordinació, unitat, consens, cooperació i altruisme”.

“Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a l’escassedat de recursos; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic”

Toledo apunta la cooperació com a via per recórrer la transició ecològica, de manera que és aquí on crec que entrem en joc totes les persones que, des de diferents rols i posicions (com a consumidores, com a treballadores, com a tècniques de l’administració, com a activistes), estem impulsant l’economia social i solidària (ESS). L’ESS és avui, des del meu punt de vista, un dels principals vectors de regeneració democràtica del nostre país, ja que, de baix a dalt, construïm formes d’organització innovadores, obertes, transformadores i amb perspectiva feminista. Som escoles de regeneració democràtica, perquè cultivem la cultura de la presa de decisions col·lectives, del debat i contraposició d’idees, des de la cura i l’empatia, en el dia a dia; per organitzar-nos el nostre propi treball, com per proveir-nos de béns i serveis. A més, amb espais d’articulació com la XES i les seves xarxes locals i comissions de treball, fem que això dreni i obri també àmbits institucionals, com ho demostra la incidència de les 14 mesures –ara 15- per l’impuls de l’ESS des de l’àmbit local que vam proposar, per primer cop, el 2015. Aquest impuls ha conduït a diversos ajuntaments a “exposar-se” a processos de coproducció de política pública i experimentar la concertació pública-cooperativa-comunitària.

Si ens haig de posar un però, és que potser hem perdut de vista que, la cultura de la cooperació i aquest profund sentit de la democràcia que estem cultivant, ha de ser indissociable de la consciència ecològica. Aquesta dissociació l’he viscut de primera mà: abans que l’ESS fos el meu principal espai de militància política, participava majoritàriament en espais vinculats a l’ecologisme social. Quan vaig endinsar-me a l’ESS, em va sorprendre molt la poca rellevància del fet ecològic dins de l’àmbit. No és que el vector ambiental no hi sigui present, ja que el tenim integrat des d’un punt de vista formal: incloem la preocupació pel medi ambient al relat que projectem cap enfora, i també fem que les organitzacions hagin de rendir comptes ambientals a través del Balanç Social i el Pam a Pam. Però, des del meu punt de vista, aquest compromís formal aborda el fet ambiental de manera excessivament superficial (potser és per això que s’ha creat recentment una Comissió d’Ecologia des de la base social de l’ESS que posa el vector ambiental al seu eix de rotació, i intentar així “ambientalitzar” l’ESS).

“L’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una Economia Social i Solidària forta i molt estesa a grans capes de la societat”

Què vol dir integrar el fet ecològic dins de les nostres organitzacions? Per respondre-ho em remunto altra vegada a la meva experiència personal al CRIC: recordo que tot l’equip teníem una profunda consciència ecològica, que projectàvem a les nostres formes de vida individuals i, de manera gairebé involuntària, també a tot el que fèiem com a organització (articles que escrivíem, esdeveniments que organitzàvem, micropràctiques quotidianes d’organització de les tasques reproductives, etc.). I és que crec que aquí és on està la barrera (igual que passa amb la consciència feminista): per molts compromisos formals que adoptem com a organització, si no ens apropiem –de manera individual i col·lectiva- d’aquests valors, i vivim la nostra quotidianitat des d’aquesta perspectiva (i ens enfrontem a les barreres psicosocials i estructurals que trobarem en el camí), difícilment anirem més enllà dels compromisos formals.

Els que venim de l’ecologisme social pensem sovint en el pic del petroli i el col·lapse (és com una ombra que ens persegueix). L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.

Article publicat originàriament a La Directa, en data 20 de maig de 2019.

2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que  treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.

La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona  i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.

Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats.  En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.

A les xarxes ens trobareu a #ecologiaESS.

Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)

09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària –  Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA,  Madrid.
10:45h  – 11:15h –  Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social,  Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00  Dinar* Cooperatiu  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”

Durant l’estona de dinar i cafè ..  Música per la transició ecològica  – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució.  Amb Pol·len Musical

*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros

La comissió d’ecologia de la XES declara l’emergència climàtica

“Vull que entreu en pànic. Vull que sentiu la por que jo sento cada dia. I vull que actueu. Vull que actueu com ho faríeu en una crisi. Vull que reaccioneu com si la vostra casa estigués en flames … perquè ho està”.

La comissió d’ecologia de la XES fa seves les paraules de Greta Thunberg per instar a les sòcies que omplen el Balanç Social, (com a eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern), a actuar davant dels indicadors ambientals del Balanç Social, per afrontar mesures contundents, incorporar accions i incloure estratègies dins per mitigar l’emergència climàtica. (En aquest sentit us recomanem l’article Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica? publicat a La Directa).

L’acció col·lectiva és transformadora i és capaç d’implicar canvis a mig i llarg termini. Ja n’hem après, en sabem, ens vam organitzar per fer front de la crisi econòmica, hem teixit estratègies comunes, hem canviat lògiques de contractació pública, la perspectiva de genere es va fent espai dins el nostre dia a dia i l’economia social i solidària és un sector en creixement arreu del territori català.Parlem de canvi climàtic, de consum responsable o conscient i transformador, de comuns urbans i rurals, d’energies renovables, de contaminació atmosfèrica, de mobilitat elèctrica, de cures… però davant l’emergència climàtica no ens acabem de sentir interpel·lats: no revisem si hi ha marge de millora en el que fem, no incorporem polítiques de renaturalització, obviem la dimensió planetària de la nostra feina…

Sí, el moviment pel clima aparegut durant els darrers mesos no ens ha aporta una mirada nova, ja fa temps que n’estem conscienciats… però per fer front a la passivitat ciutadana, des de la comissió d’Ecologia de la XES prenem les paraules d’Antonio Gramsci: viure és prendre partit. Hi jugues?

ECOLOGIA I BALANÇ SOCIAL

Els anàlisis realitzats dels anys anteriors mostren que les entitats omplen cada cop menys els indicadors ambientals i els que ho omplen cada cop ho fan pitjor.Així, per exemple, per l’exercici 2013 el 90% i el 88% de les organitzacions van reportar el seu consum elèctric i d’aigua respectivament, mentre que pel darrer exercici aquests percentatges van baixar fins al 63% i 65%. També veiem que només el 48% de les organitzacions tenen contractada l’electricitat a proveïdores d’electricitat 100% renovable. Hi ha dos tipus de dades que es demanen: per un costat, les dades quantitatives de consums (electricitat, aigua, gas, gasolina, residus, paper), i per l’altre, les preguntes sobre l’acompliment de pràctiques concretes. Tot plegat dóna un dibuix d’on s troba l’organització en termes ambientals, i pot comparar els seus resultats anyrere any (i amb les mitjanes), facilitant els processo de millora interna de les organitzacions, i permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social.

És per això que amb aquest article us volem donar suport des de la comissió, no esteu soles, i us volem donaralgunes recomanacions, consells i algunes aproximacions que pensem que us poden ser útils per omplir els apartats dels indicadors ambientals del Balanç Social, perquè us poseu les piles i perquè milloreu les vostres pràctiques ambientals dins de les vostres organitzacions

Càlcul de consums:

Electricitat: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho fàcil, podeu agafar la ultima factura del 2018 i apuntar aquest valor! Gairebé totes les comercialitzadores l’ofereixen als seus clients. Si sou de Som Energia, esteu de sort i tindreu l’informe anual on podreu veure aquesta informació i molt més!

Gas:Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho més fàcil agafarem la factura del gener del 2018 i la de desembre del 2018 mirarem la lectura seguirem aquesta fórmula: (lectura Desembre 2018 – lectura gener 2018 )* 11,5 = Consum de gas en kWh

Gasoil: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les.

Combustible utilitzat per vehicles Per saber els litres que heu utilitzat en combustible per vehicles us proposem dues opcions:
1. Si sabeu els quilòmetres que heu fet al llarg del 2018. Podrem fer servir aquesta formula aproximada: Km realitzats el 2018 * 0,08 (valor de consum del vehicle) = Litres totals del 2018.

2. Si sabeu els diners que heu pagat per kilometratge el 2018. Podeu fer servir aquesta fórmula aproximada: € destinats a kilometratge 2018/0,29 (preu del kilometratge)*0,08 (valor del consum del vehicle) = Litres totals del 2018.

Aigua: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les. O bé si teniu l’última factura del 2018 a la gràfica de consums us serà fàcil sumar els consums dels mesos anteriors en m3.

Residus: Per saber els residus produïts el millor és que us fixeu, durant una setmana, en quantes bosses de diferents tipus de residus genereu, i multipliqueu el valor per 52 setmanes a l’any (o 48 si tanqueu a l’agost). Si no teniu bàscula, podeu utilitzar aquestes dades promig:

  • Una bossa de rebuig de 20L (les bosses estandards) pesa un promig de 1kg
  • El cubell marró d’orgànica de 7L (petit) pesa 1kg
  • Una bossa d’envasos de 20L pesa 500gr
  • <1000 fulls tamany Din-A4 pesen 8,4kg (podeu fer una aproximació del residu produït a partir de les factures de paper comprades).
  • Cada ampolla de vidre tamany 750ml pesa 350 gr de mitjana

Esperem que us hagi estat útil l’article! Qualsevol dubte podeu escriure a la comissió: ecologia@xes.cat .

La XES estrena nova comissió d’ecologia

La Xarxa d’Economia Solidària està d’enhorabona: estrena nova comissió d’ecologia! Les jornades realitzades al juny del 2018 sobre Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa amb el suport de la XES, van servir per visualitzar entre les organitzacions participants la necessitat que l’economia social i solidària treballi de forma més coordinada el valor de l’ecologia i la sostenibilitat per poder-se enfortir. A les conclusions es va recollir que s’havia d’impulsar una comissió d’ecologia dins de la XES amb uns objectius comuns a treballar. Ara és el moment de presentar-vos aquest nou espai de treball dins de la xarxa!

Comissió d’ecologia: manifest per una economia sociambiental i solidària

En un món amb recursos finits, on hi ha la necessitat d’evolucionar cap a un model basat en l’economia ecològica, anticapitalista i feminista; on les cures han d’estar també en el centre i on s’han de tenir en compte les conseqüències que té per a la vida l’actual model econòmic; on hem d’obrir el camí per assolir una vertadera transició ecològica, amb un arrelament territorial i local fort i també comunitari; des de les entitats, cooperatives i empreses socials, volem organitzar-nos per poder fer-nos visibles i créixer.

Des de la comissió fan una crida a totes aquelles entitats que tenen dins de la seva missió assolir la sostenibilitat dins d’un altre paradigma econòmic, per a que s’adhereixin per treballar-hi conjuntament. Per a més informació, adhesions i participació, podeu escriure a ecologia@xes.cat.

La comissió d’ecologia arrenca amb la participació de Ecoregió Catalunya, Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Ateneu del Baix Llobregat, Barcelona + Sostenible, Col·lectiu El Tinglado, El Risell, Espai Ambiental Cooperativa, Fundació ENT, Nusos, Solidança, Som Mobilitat i Som Natura.

 

Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.

Ens adherim a la Marxa pel Clima

La reducció de l’impacte ambiental i l’aposta per l’ecologia és un dels valors bàsics de qualsevol iniciativa de l’economia solidària. Per això, ens hem adherit a la Marxa Pel Clima, com a proposta de la nova comissió d’Ecologia de la XES.

El canvi climàtic és un problema social que no només afectarà les generacions del futur, sinó que ja està fent visibles les seves conseqüències. Davant d’un sistema econòmic que ignora aquesta degradació mediambiental que suposa un problema de supervivència per a la humanitat, cal mobilitzar-se i trobar noves solucions col·lectives.

Per això, us esperem el 10 de Novembre per dur a terme una gran Marxa pel Clima, tres dies abansde la trobada internacional de ciutats pel clima (C40).

Us hi esperem per afrontar aquest repte plegades!