Publicada la guia ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’

La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i la vessant comunitària, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures. La guia ha estat fruit d’un treball conjunt entre la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).

El propòsit del recull és interpel·lar el personal tècnic i polític de les administracions públiques en el procés de democratització de la cura. Fer evident la responsabilitat que hi tenen i acompanyar-les en el camí d’implementació de polítiques, dispositius i accions en relació amb aquest àmbit. L’objectiu del recull és múltiple: inspirar noves pràctiques, facilitar la feina a les existents i que aquestes es puguin replicar.

La guia recull i analitza diferents iniciatives generades arreu del territori i n’extreu allò que poden ser bones pràctiques i, per tant, elements que poden ser replicats i allò que s’identifica com a potencials riscos, és a dir pràctiques, maneres de fer, etc. que caldria evitar i deixar de reproduir perquè perpetuen, totalment o parcial, justament allò que es vol transformar. Fem aquesta doble anàlisi de bones pràctiques i potencials riscos perquè entenem que si bé totes elles són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que sovint es corre el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional i capitalista a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica.

El recull mostra que el vincle entre administració pública, Economia Social i Solidària i Economia Feminista genera pràctiques reals que evidencien que la reorganització de les cures amb corresponsabilitat i resignificació és possible. En recopilem només algunes, que poden servir de far, de guia, d’orientació, d’inspiració en aquest camí cap a societats més justes i democràtiques. I radicalment feministes.

Bones pràctiques i riscos potencials

Hem escollit 19 pràctiques, de tipologia molt variada, des de programes, serveis municipals o autonòmics, passant per eines concretes i activacions de processos comunitaris. A continuació us presentem de manera resumida les bones pràctiques i potencials alertes, que trobareu desgranades i explicades al recull.

Bones pràctiques

  • Entendre i atendre les especificitats del col·lectiu de persones cuidadores.
  • Cuidar qui cuida.
  • La cura com a servei públic. Assumir la responsabilitat que tenim com a administració.
  • Transversalitzar la política a altres àrees o departaments de l’administració.
  • Buscar teixir complicitats amb allò comunitari.
  • Promoure la cura dins de l’Economia Social i Solidària.
  • Canvi de paradigma en l’àmbit social i dins de l’administració.

Riscos potencials

  • Entendre la cura com a emprenedoria.
  • Perpetuar l’estigmatització.
  • Burocratitzar els processos.

Cal continuar aprofundint i investigant sobre què podria significar una gestió público-comunitària de les cures, però també experimentant-ho des de la pràctica, per avaluar què (no) funciona i què (no) es consolida.

Tot plegat, amb un qüestionament constant del sistema que no posa en valor la vida. Amb la defensa de formes d’organització que entenguin la interdependència com la banda sonora que ens acompanyarà al llarg de tota la nostra vida i que no deixarà mai de sonar, amb la seva melodia que demana posar la vida al centre.

I sumar, a aquesta reivindicació, la denúncia constant i incansable d’un sistema patriarcal i racista que, via llei d’estrangeria, entre altres, promou i perpetua l’exclusió i vulneració sistemàtica de drets d’una gran part de la població.

La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública s’ha presentat a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), al Congrés d’Economies Feministes i a la jornada ‘Fent Economia Plural’.

Presentació de l’informe ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’

El document, elaborat per la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), es presentarà en el marc de la jornada “Fent economia plural”, organitzada per l’Observatori de Coòpolis i amb la col·laboració amb la XES i la Xarxa d’Espais Comunitaris de la XES, que tindrà lloc el dijous 29 de juny a la Nau Bostik de 10 a 14.30h.

La presentació serà a càrrec de Mireia Bosch, de la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

A continuació podeu trobar tota la informació de la jornada.

Jornada: Fent economia plural, cap a una democràcia comunal. Pràctiques Público-Cooperatives-Comunitàries

El proper 29 de juny des de l’Observatori de Coòpolis organitzen, en col·laboració amb la XES i la XEC, les jornades ‘Fent Economia Plural, cap a una Democràcia Comunal. Pràctiques Público-Cooperatives-Comunitàries’ a la Nau Bostik.

L’objectiu principal de les jornades és contribuir a la visibilització de tot un seguit d’experiències de gestió comunitària com a exemples pràctics que inspirin la creació d’un nou marc de gestió dels serveis i béns públics. Davant del risc de privatització dels recursos que comporta l’actual col·laboració público-privada és necessari construir noves formes d’institucionalitat i d’administració dels recursos comuns, que ens permetin avançar cap a l’articulació d’una democràcia comunal.

Des de fa uns anys, a Barcelona i arreu, ja existeixen experiències locals de pràctiques públiques, cooperatives i comunitàries de recursos i serveis -treballs de cures i de tota mena d’equipaments, béns i serveis comunitaris- que, mitjançant formules mixtes d’economia plural, administren i gestionen les necessitats col·lectives i comunitàries del territori, evitant-ne la privatització i l’extracció de lucre, i garantint la gestió equitativa i democràtica dels recursos des de les pròpies instàncies comunitàries.

La proposta de la trobada

Al llarg de la jornada, s’analitzaran les característiques i l’emergència d’aquest nou marc de gestió, -potencialitats, fortaleses i reptes- com un envit a la societat en general i a les administracions en particular a implementar  experiències de referència en aquest àmbit i al desenvolupament d’eines (de gestió, financeres, de tinença i us) de potenciació d’un marc que potenciï aquestes pràctiques i ens porti al perfeccionament dels sistemes de gestió actuals.

Durant el matí es presentaran dos informes de recerca: primer, un informe, realitzat per la XES, sobre la realitat dels circuits i treballs de cures a la ciutat de Barcelona, i posteriorment, l’informe “Fent Economia plural. 10 casos rellevants de col·laboracions público-cooperatives-comunitàries” realitzat per La Idra Cooperativa en el marc de treball de l’Observatori de Coòpolis durant el 2022.

Tot i la heterogeneïtat intrínseca de la seva naturalesa, aquests projectes comparteixen la combinació de formes d’economia plural en la seva gestió quotidiana, això és, l’alternància de relacions i pràctiques provinents de l’economia de mercat convencional, de l’economia redistributiva de l’estat i de les relacions econòmiques de reciprocitat del teixit comunitari. El reconeixement i diferenciació d’aquestes fonts diverses de finançament van estrictament relacionades amb formes de gestió concretes (convenis, cessions, licitacions…), moltes vegades pautades ad hoc en funció de la correlació de forces en pugna. El reconeixement d’aquesta pluralitat econòmica també pot ajudar a discernir i reconèixer l’activitat reproductiva essencial i necessària darrera qualsevol activitat productiva. Ara bé, si es volen generalitzar aquest tipus d’exepriències arreu és fonamental generar marcs jurídics ben delimitats i definits per protegir tant el caràcter públic dels equipaments i serveis que s’ofereixen, com la pròpia viabilitat del projecte.

Durant tota la jornada seran les pròpies experiències comunitàries, especialment convidades per l’ocasió, junt amb les xarxes ja existents al territori (XES i XEC), les que disposaran d’un espai propi de treball i de reflexió, per començar a construir i compartir un full de ruta conjunta que permeti transitar des de l’aïllament o exepcionalitat de cada experiència concreta fins a la generalització.

PROGRAMA

10h – Benvinguda i presentació, a càrrec de l’Observatori de Coòpolis.

10:10h – Conversatori ‘Cap a una democràcia comunal: sobre la relació entre economia plural i la gestió público-comunitària i cooperativa’. Presenta Mauro Castro (Observatori Coòpolis – Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA). Amb la participació de Mariona Soler (Xarxa d’Espais Comunitaris – XEC), Víctor Giménez (Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona) i Ivan Miró (Coòpolis – La Ciutat Invisible).

11h – Presentació de l’informe ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’, a càrrec de Mireia Bosch de la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

12h – Pausa i esmorzar. 

12:30h – Presentació de l’informe “Fent economia plural. 10 casos rellevants de col·laboracions público-cooperatives-comunitàries” a càrrec de Laia Forné i Rubén Martínez de l’Institut de Rercerca Urbana de Barcelona – IDRA.

13:30h – Autodiagnosi de les pràctiques público-cooperatives comunitàries, amb projectes i espais comunitaris convidats. 

14:30h – Tancament de la jornada.

Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública


La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

DESCARREGA LA GUIA

Aquesta Guia és fruit de la creació d’un grup de treball en el marc de la Comissió d’Economies Feministes de la XES per generar incidència política en matèria de democratització de les cures, el qual es va engegar després del procés de redacció del llibre “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures”. D’aquest grup de treball en sorgí el desig i, alhora, es detectà la necessitat d’elaborar un recull de iniciatives que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

Alhora, en un moment en què cada vegada hi ha més voluntat política d’incidir en el sector de les cures i de la corresponsabilitat, amb aquest recull ens proposem alertar de potencials riscos que hem detectat durant l’anàlisi. A mesura que hem avançat en el procés i hem entrat en profunditat en les iniciatives, ens hem adonat de potencials amenaces quan impulsem la creació d’iniciatives socioeconòmiques destinades a la provisió de cures i a satisfer de manera cooperativitzada la necessitat de cura individual i col·lectiva. Si bé són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que correm el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica. És, d’aquesta manera, que hi ha el perill de produir les mateixes dinàmiques de desigualtat i de precarització que es generen des de l’economia i el mercat capitalista.

Les iniciatives que recollim en aquesta guia tenen en comú la imbricació entre administració pública i Economia Social i Solidària, entre política pública i teixit comunitari. Això ens sembla especialment interessant i posa de manifest fins a quin punt les iniciatives que es despleguen en la línia de democratització i resignificació de les cures tenen major sentit quan es desenvolupen i s’apropien de les pràctiques que caracteritzen l’ESS.

En la mateixa línia, es fa evident el necessari diàleg entre l’ESS i l’Economia Feminista per assegurar la sostenibilitat de les vides. És quan convergeixen que hi pot haver un qüestionament profund de les lògiques de benefici econòmic i rendiment del sistema econòmic hegemònic, buscant maneres sostenibles de resoldre i satisfer les necessitats (entès aquí, el concepte de sostenibilitat amb relació a les pròpies vides i de l’entorn).

Seguint aquest fil, entenem que un projecte de l’ESS considerat realment transformador i que integri també la mirada de l’Economia Feminista ha de permetre a les persones que l’integren compatibilitzar l’esfera productiva amb la reproductiva. És a dir, ha de fer compatible la responsabilitat dins del projecte amb les responsabilitats familiars i altres, i, alhora, ha de tenir en compte que el capital relacional que, a priori, té cadascuna de les seves components, pot ser un element de generació de desigualtat o de dificultat en l’accés.

En darrer lloc, volem assenyalar el fet que les iniciatives que es generen en aquest marc aconsegueixen superar l’actual model de provisió de cures. Alguns dels trets que identifiquem en els dispositius que es generen són:

  1. Horitzontalitat i democratització del funcionament i la presa de decisions.
  2. Caràcter comunitari.
  3. Resposta davant la precarització del sector, amb la conseqüent dignificació de les condicions de treball.
  4. Centralitat de la persona cuidadora i de la persona cuidada.
  5. Processos compartits entre administració pública i entitats de l’ESS.
  6. Corresponsabilitat en la generació de dispositius.
Xarxa d’Economia Solidària | Comissió d’Economies Feministes + Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS)
 |  Preu:0 | 
Editorial:XES i XMESS | 
Pàgines:

Les dones movem el món, ara l’aturarem

A la XES donem suport a la vaga feminista un any més, i animem les entitats sòcies a fer el mateix: buidar cases, aules, comerços i llocs de feina per omplir el carrer de reivindicacions contra la precarietat, les fronteres i la violència. L’argumentari de l’Assemblea 8M ens recorda la necessitat de la vaga feminista:

Les feministes tornem a sortir als carrers a visibilitzar les reivindicacions i les lluites que fem durant tot l’any. 

Aquest any des de la diversitat del moviment feminista, hem convocat vaga de cures, estudiantil, de consum i laboral contra el sistema patriarcal, racista i capitalista. 

Les dones som el punt de mira de la privatització, la precarització, les retallades i les violències masclistes, LGTBIfòbiques i racistes

Aquest 8M volem deixar clar que les feministes exigim la derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels Centres d’Internaments d’Estrangers. Exigim que el govern es comprometi a regularitzar la situació de les persones migrades per les que han lluitat les companyes de la Campanya Regularización Ya. 

Aquest 8M volem denunciar l’augment dels feminicidis i el terrorisme sexual.

Aquest 8M les feministes volem denunciar l’agudització de la precarietat laboral, l’augment del cost de la vida i l’augment de la pobresa; pobresa que està absolutament feminitzada

Volem denunciar el qüestionament del dret al propi cos i als drets sexuals i reproductius.

Denunciem que el treball domèstic, reproductiu i de cures segueixi sent invisibilitzat i no valorat, i segueixi recaient sobre les nostres esquenes.

Denunciem aquest sistema que ens vol callades, amb por, domesticades i anul·lades davant la vulneració de drets. 

Aquest 8M2023: VAGA FEMINISTA contra el sistema patriarcal, racista i classista.

Buidem les cases, els mercats, els llocs de feina, els centres educatius i omplim els carrers de lluita feminista!

Les dones movem el món, ara l’aturarem.

II Jornades de transicions feministes

Enguany, després d’haver d’ajornat el projecte a causa de la pandèmia, finalment podem celebrar la II edició de les Jornades de transicions feministes coorganitzades entre la comissió d’economies feministes de la XES i altres entitats de segon grau com són Lafede.cat, la Federació de Cooperatives de Treball, Coòpolis, el Consell Nacional de Joventut i el Consell de Joventut de Barcelona).

Les jornades s’inauguren amb una sessió en línia el divendres 6 de maig: un diàleg inspirador entre Las Dignas de El Salvador i Natàlia Navarro (podeu inscriure-us aquí). L’endemà, la proposta s’amplia a tot un matí de diferents activitats: una taula rodona de bones pràctiques, diferents tallers simultanis sobre protocols, una agenda comuna i els plans d’igualtat i, per acabar, un dinar organitzat per Sindillar i dinamitzat per la DJ Niña Mai.

Podeu inscriure-us a les diferents activitats aquí.

Us hi esperem!

Programa-Transicions-Feministes-web

Un 8M més, vaga feminista!

A la XES donem suport a la vaga feminista un any més, i animem les entitats sòcies a fer el mateix: buidar cases, aules i llocs de feina per omplir el carrer de reivindicacions contra la precarietat, les fronteres i la violència.

Els últims anys, pel 8 de març, les feministes de tota Catalunya, com ho han fet les feministes d’arreu del món, hem ocupat els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial. Ens hem pogut comptar per milions. Ens hem pogut comptar per milions, hem fet vaga feminista de consum, de cures, laboral, estudiantil aportant la nostra mirada i experiència a les concepcions de vaga general, per una vaga de totes i aquest any seguim amb el convenciment que malgrat la precarietat extrema, les retallades de drets, la repressió, la pandèmia i l’aïllament en què ens ha deixat aquesta situació, aquest vuit de març cal que ens autoorganitzem i apleguem forces per seguir JUNTES, DIVERSES i REBELS.

SI NOSALTRES ENS ATUREM, S’ATURA EL MÓN.

Aquest 8M les feministes tornem a sortir als carrers i expressem la nostra ràbia. Som feministes que vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, transexuals, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.

La pandèmia del COVID19 a més de la crisi sanitària ha agreujat la crisi política, social, laboral i de drets civils. Ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats. En cap moment s’ha visibilitat la impossibilitat del sistema capitalista d’encarar les cures expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones diverses d’identitats i gèneres dissidents, les dones amb diversitats funcionals i sensorials, les treballadores sexuals, les dones que exerceixen la prostitució…

En el moment actual, com a feministes, no volem deixar de denunciar la militarització de la societat, una militarització que promou la utilització de les armes per davant de la vida de les persones, un fet que avui veiem clarament en la guerra declarada a Ucraïna.

Amb la pandèmia o sense pandèmia, les nostres accions no s’aturen!

Podeu llegir el manifest complet aquí.

Us esperem als carrers!

Pràctiques inspiradores sobre cures des de les Administracions Locals

Ara sí: ha arribat el moment de tancar definitivament el cicle “Fem saltar les costures” impulsat per la comissió d’economies feministes. I aquesta cloenda arriba de la mà de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), amb qui coorganitzem la sessió “Democratitzacio i corresponsabilitat de les cures: pràctiques inspiradores a Catalunya des de les Administracions Locals”.

L’acte, dirigit al personal tècnic i polític de totes les àrees d’ajuntaments i consells comarcals, serà virtual i tindrà lloc el dimarts 18 de gener de 12h a 14h.

A banda de la ponència  sobre la importància de la democratització i la corresponsabilitat de les cures i del paper que hi tenen les Administracions Locals a càrrec de la comissió i de l’ Ajuntament de Bellpuig (membre del Grup de treball “Cooperatives de cures” de la XMESS), també es presentaran pràctiques inspiradores liderades per aquests 4 ajuntaments:

o Ajuntament d’Arbúcies, impulsor de la Cooperativa que gestiona el SAD del municipi.
o Consorci del Lluçanès, impulsor de la Cooperativa Cuidem Lluçanès.
o Ajuntament d’Ulldecona, impulsor de la Fundació Ulldecona.
o Ajuntament de Barcelona, impulsor de l’Espai Barcelona Cuida.

La sessió serà facilitada per Mireia Bosch, membre de la comissió, que vetllarà per garantir un espai participatiu cap al final. Us deixem aquí l’enllaç d’accés, via peertube. I si teniu qualsevol dubte, podeu escriure a economiesfeministes@xes.cat

Recupera la darrera sessió del cicle ‘Fem saltar les costures’

Si us vau perdre l’acte virtual Experiències autoorganitzades del sector de les cures amb corresponsabilitat impulsada per la comissió d’Economies feministes, no patiu perquè el podeu visionar quan us vagi millor a l’espai de tecnologia lliure peertube.

Aquesta sessió va ser facilitada per les companyes Ana Muñoz i Elba Mansilla, companyes de la comissió, amb la participació Alejandra Buenfil García de la Cooperativa Micaela, d’Emilia Bosch de la Cooperativa +65 nascuda a Taradell i de Maria Oliver Marcuello i To Monreal Serra de l’Oficina Vida Independent.

Aquest espai s’emmarca en el cicle Fem saltar les costures, que reivindica la importància de les cures mitjançant diferents activitats, com aquesta altra sessió en línia que es va realizar al juliol Economia solidària i feminista en l’agroecologia i la sobirania alimentària, com a part de l’Escola d’Estiu, amb Martina Marcet Fuentes. El proper mes de gener, tindrà lloc una altra trobada de revalorització del sector de les cures que serà el tancament definitiu del projecte, però aquest cop s’adreçarà a les persones implicades en l’administració pública.

Experiències autoorganitzades del sector de les cures amb corresponsabilitat

La comissió d’Economies Feministes organitza un nou espai el 30 de novembre a les 16 h per posar les cures al centre de les nostres organitzacions, gràcies a la inspiració d’experiències pràctiques. L’acte serà en línia (aquí l’enllaç d’accés a la sessió enregistrada, i aquí al grup de telegram per fer arribar aportacions a l’organització) i comptarà amb la facilitació a càrrec d’Ana Muñoz i Elba Mansilla i la participació dAlejandra Buenfil García de la Cooperativa Micaela; Emilia Bosch de la Cooperativa +65 i Maria Oliver Marcuello i To Monreal Serra de l’Oficina Vida Independent.
Per a qualsevol dubte o suggeriment, podeu contactar amb economiesfeministes@xes.cat.
I aprofitem per recordar-vos la campanya #AmbSummaCura #ConSumoCuidado per reconèixer la importància del treball de la llar i les cures per al sosteniment de la vida. Per sensibilitzar sobre aquesta realitat, s’ha revisitat un clàssic de la literatura infantil amb el vídeo-relat: La caputxeta vermella en el camí de la sostenibilitat.

Agenda de tardor feminista

La comissió d’economies feministes us presenta la seva agenda de tardor, ben plena de propostes diverses!

En primer lloc, impulsen una taula rodona el 23 d’octubre a les 12.30h a la FESC, sota el títol: Com reivindiquem les pràctiques (eco)feministes en l’ESS? amb la participació de la cooperativa L’Esberla i l’Observatori del Deute en la Globalització. Aquesta taula és el fruit d’un procés de reflexió de la comissió i la xarxa d’entitats feministes La Insòlita, serà un espai reivindicatiu on també es posaran en valor les situacions quotidianes de masclismes que s’afronten diàriament.

Dies després, el 5 de novembre, un tàndem format per l’Anna Fernández com a representant de la comissió economies feministes i Jennifer Coronado com a representant de la d’ecologia participarà a la fila zero de l’Escola Som Energia.

D’altra banda, el 30 de novembre a les 16 h tindrà lloc al local del Grup Ecos (c/Casp, 43) un espai sobre experiències autoorganitzades del sector de les cures al qual s’anima a assistir-hi a tots els col·lectius i entitats del món de l’ESS. I el 14 de desembre, hi haurà una jornada virtual dirgida a les treballadores de l’administració pública sobre pràctiques inspiradores a Catalunya també al voltant de la democratització i corresponsabilitat de les cures.

Finalment, com a colofó d’aquesta tardor feminista, us animem a sumar-vos a la campanya #AmbSummaCura #ConSumoCuidado per reconèixer la importància del treball de la llar i les cures per al sosteniment de la vida. Per sensibilitzar sobre aquesta realitat, s’ha revisitat un clàssic de la literatura infantil amb el vídeo-relat: La caputxeta vermella en el camí de la sostenibilitat.