Vols fer saltar les costures del sistema?

/en ,

La comissió d’Economies Feministes fa una crida per a incorporar noves mirades al grup!

Durant l’any passat, la comissió va estar molt centrada en l’elaboració del darrer llibre publicat a la col·lecció Eines de la XES, editat per Pol·len Edicions: Economia Solidària i Feminista. Tot i la feinada que els va suposar, no podrien estar més contentes: l’obra ha tingut una gran rebuda, ja s’han fet diverses presentacions al territori i per Sant Jordi ha estat a la majoria d’aparadors de les llibreries de proximitat!

Enguany, les companyes de la comissió donaran continuïtat a tota aquesta feina amb un cicle d’espais de reflexió sobre economia feminista aplicada. Així, prenent com a fil conductor les experiències recollides al llibre, treballaran tres línies per facilitar eines de reflexió i pràctica feminista a diferents col·lectius: formació i sensibilització, intercooperació i incidència política.

Així que si t’engresca sumar esforços per fer que l’economia solidària sigui cada vegada més feminista, escriu a economiesfeministes@xes.cat: segur que no te’n penedeixes!

 

 

Nosaltres també #PrescrivimCuraDigna

/en ,

Ens hem adherit a la campanya #PrescrivimCuraDigna, de la mà de la comissió d’Economies Feministes, per fer més visible posar en valor les tasques de la llar i de cures, necessitats centrals de les persones, i alhora tan precaritzades a la nostra societat.

L’experiència recent de la crisi sanitària de la Covid-19 ha evidenciat la profunda crisi que travessa l’actual model d’envelliment, residències per a la Gent Gran i atenció a la dependència. Però sabem que hi ha iniciatives que ofereixen uns serveis de qualitat humana i professional, i contribueixen quotidianament a mitigar la solitud, l’aïllament, l’angoixa i l’estrès de persones cuidadores i cuidades.
Davant d’aquesta realitat, Coòpolis impulsa «Prescrivim cura digna!», per reconèixer el valor social de les iniciatives d’ESS que despleguen la seva activitat en aquest àmbit de treball, perquè ofereixen un servei i una atenció humana i propera centrat en les necessitats de les persones i lliure d’afany de lucre. Iniciatives que, alhora, generen ocupació de qualitat. Per facilitar aquest reconeixement, han preparat un catàleg on trobarem aquests projectes que existeixen amb l’objectiu de fer real un model alternatiu que proporciona benestar i qualitat de vida a les usuàries, les treballadores i les famílies.

Podeu consultar el web i adherir-vos-hi en aquest enllaç.

 

Lectures feministes per a qualsevol moment de l’any

/en ,

La comissió d’Economies Feministes ens fa un seguit de recomanacions coincidint amb la propera celebració del 8M, però que són tan importants i necessàries que són adients per a qualsevol moment de l’any.

D’una banda, el llibre “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures”, escrit de manera col·lectiva entre diverses autores, coordinat per la Ciutat Invisible i publicat per Pol·len Edicions, amb l’impuls de la mateixa comissió d’Economies Feministes i la de Formació i Publicacions. Tot i que es va fer una primera presentació a La Comunal, al barri de Sants Barcelona, el divendres 5 de març (amb motiu dels actes del Dia internacional de la dona) es tornarà a presentar a l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu, a la mateixa ciutat. Serà un acte en format presencial i online (imprescindible inscripció prèvia a santandreu@xes.cat), impulsat per la xarxa local del barri, la XES Sant Andreu.

De l’altra, REAS ha publicat l’estudi “Las mujeres en la Economía Social y Solidaria. Perfil de competencias y necesidades de formación para incrementar y visibilizar su liderazgo”. Quin és el perfil de les dones emprenedores i empresàries de l’ESS? Amb aquesta pregunta de fons, REAS realitza una investigació per alimentar el debat sobre mesures i accions per aconseguir l’equitat de gènere.

Per acabar, aquest article publicat a El Salto Diario, una entrevista a la comissió d’Economies Feministes de REAS per explorar com fer més feminista l’ESS on se cita el nostre nou Protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual.

Bona lectura!

Aprofitem aquest espai per afegir que també ens hem a adherit a la campanya “Prescrivim cura digna“,  que s’ha llançat aquesta setmana i que pretén reconèixer el valor social de les iniciatives d’ESS que despleguen la seva activitat en l’àmbit de treball de la llar i les cures, perquè ofereixen un servei i una atenció humana i propera centrat en les necessitats de les persones i lliure d’afany de lucre; i alhora, generen ocupació de qualitat.

El 8M tornem a fer vaga feminista

/en ,

S’apropa el 8 de març i a la XES ens sumem a la convocatòria de vaga feminista perquè creiem que juntes, diverses i rebels, som imparables!

Per això, ens adherim al seu manifest de la mà de la comissió d’Economies Feministes i animem totes les entitats membres de la Xarxa a donar-hi suport. Tot i les restriccions, l’espai públic com a espai d’expressió de les nostres reivindicacions també es farà servir enguany, amb totes les mesures de prevenció possibles per la Covid19.

Les feministes que hem fet aquestes convocatòries vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats, entre altres llocs). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars. Podeu llegir el manifest complet aquí.

Volem construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal i colonial. Per això farem vaga feminista, de cures, de feina assalariada i de consum!

 

Organitzacions feministes a la teoria i a la pràctica

/en ,

Volem que les nostres organitzacions siguin feministes a la teoria i a la pràctica, i per aconseguir-ho cal dedicar esforços a transformar-nos (a nosaltres i a les nostres relacions) per transformar els nostres espais i fer-los segurs per a totes. Per això, vam impulsar l’elaboració del nou Protocol davant d’assetjaments: una eina per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual.

Tot i que va entrar en vigor l’1 de gener de 2021, després de ser aprovat en l’Assemblea General Extraordinària del 3 desembre, ara llancem la campanya per animar totes les organitzacions sòcies a adherir-s’hi, així com per sensibilitzar sobre la importància de disposar de mecanismes concrets als nostres col·lectius al servei de l’erradicació de les violències masclistes.

#UnaXESmésFeminista: prou complicitat davant dels assetjaments

La campanya de sensibilització que estem duent a terme pretén és una crida a l’adhesió de totes les sòcies però també un gra de sorra més en el procés de prendre consciència de la necessitat de revisar-nos i garantir mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, i el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci davant dels assetjaments.

Per això, us animem a piular amb aquest hashtag i a difondre la vostra adhesió al protocol, per tal d’animar la resta de sòcies a fer-ho, i alhora omplir la xarxa de missatges feministes com els de tantes altres companyes i organitzacions que treballen per acabar amb les desigualtats de sexe-genere i les relacions de poder que se’n deriven.

El procediment d’adhesió al protocol

Ara, totes les entitats que vulguin ser sòcies de la XES hauran d’adherir-se a aquest protocol i acceptar i aplicar els principis que el regeixen. Per a les entitats que ja sou sòcies aquest any 2021 serà de transició, i teniu dues opcions:

1. Adherir-vos al protocol de la XES. L’adhesió implica que cada entitat es compromet a treballar en favor de la prevenció i a crear i legitimar els espais necessaris per tractar qualsevol situació d’assetjament que es pugui produir.

2. Aprovar un protocol propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

Per coherència i justícia, transformem-nos i transformem els nostres espais dotant-los de les eines adequades! Per #UnaXESmésFeminista, adheriu-vos al nou protocol!

Una XES més feminista: el protocol davant d’assetjaments entra en vigor

/en ,

El passat 3 de desembre vam celebrar l’Assemblea General Extraordinària que tenia com a eix central la presentació, debat i aprovació del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES, que va entrar en vigor l’ 1 de gener de 2021.

Des d’aleshores, totes les entitats que vulguin ser sòcies de la XES hauran d’adherir-se a aquest protocol i acceptar i aplicar els principis que el regeixen. Per a les entitats que ja sou sòcies aquest any 2021 serà de transició. Teniu tot l’any per fer una de les dues opcions:

1. Adherir-vos al protocol de la XES. L’adhesió implica que cada entitat es compromet a treballar en favor de la prevenció i a crear i legitimar els espais necessaris per tractar qualsevol situació d’assetjament que es pugui produir.

2. Aprovar un protocol propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

L’única manera d’avançar en l’eradicació de les violències masclistes, i en concret de les diferents formes d’assetjament, a les nostres organitzacions, passa per una implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere, des de la sensibilització i educació de totes les persones que hi formen part, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci. Aquest protocol vol esdevenir una eina concreta que, d’una banda, estableixi mesures preventives per tal d’evitar qualsevol situació d’assetjament dins la XES, tant en els espais participats –comissions, sectorials, xarxes locals, Permanent, etc.- com en les entitats que en són sòcies, tot contemplant accions de sensibilització i de formació; i d’altra banda, proporcioni elements que facilitin la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva, alhora que estableixi un procediment estandarditzat per donar curs a denúncies d’assetjament i garanteixi una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’eradicació

Durant el propers dies, llançarem una campanya per facilitar tot el procés d’adhesió, però ja podeu fer un cop d’ull al nou espai web que hem habilitat amb aquest objectiu.

 

Sobre el procés d’aprovació

Per primera vegada l’Assemblea es va produir a través de mitjans virtuals gràcies a la implantació del Decidim com a eina de participació i al desenvolupament del Big Blue Button dins del PlataformESS, la plataforma que engloba eines de codi obert i que vam impulsar a partir de la Tardor Transformadora conjuntament amb La Fede.cat, Cultura21 (Fira Literal), el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (el seu projecte CDR–Caixa de Ressonància) amb la gestió tècnica d’eXO.

Tot i el nou format, com és habitual vam iniciar l’Assemblea votant ratificació de la incorporació de les noves entitats sòcies. En aquest cas, les 32 que es van portar a votació van sortir ratificades. Després de contextualitzar i repassar el Protocol bloc per bloc i d’introduir-hi dues esmenes, es van aprovar per unanimitat tant la Comissió que ha de vetllar pel seu desplegament com el propi Protocol. Podeu veure l’acta al següent enllaç.

 

Presentem “Economia Solidària i Feminista”

/en , ,

El dimecres 17 de febrer a les 18 h presentem el nou llibre de la col·lecció Eines de la XES, Economia Solidària i Feminista a La Comunal (Riera d’Escuder, 38, baixos, Barcelona). És un acte amb totes les mesures de seguretat, per tant, és necessari reservar plaça a: cooperativa@laciutatinvisible.coop

L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.

Les autores del recull són Mireia Bosch, Alba Crespo, Sarai Dorado, Mercè Esteban, Júlia Granell, Elba Mansilla, Martina Marcet, Estel·la Marcos, Ana Muñoz, Tariana Salazar i Blanca Valdivia. 

La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.

 

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

/en , ,

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida
Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes maria.atienza@reasnet.com o Flora de DAWN florencia.partenio@gmail.com

Diàleg virtual: “Economías pandémicas y cuidados”

/en , ,

La Confluència Feminista Rumb al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (de la qual en són membres les companyes de la comissió d’Economies Feministes de la XES) llança un cicle de “Diàlegs virtuals en quarantena” amb l’objectiu d’analitzar de manera crítica les contradiccions al conflicte capital-vida que es fan evidents en aquest escenari de pandèmia global. El cicle s’estrena el 21 de maig amb el diàleg “Economías pandémicas y cuidados”.

La Covid-19 ha arribat als nostres territoris i ens trobem en situacions excepcionals de confinament. Governs de regions diferents segueixen les recomanacions internacionals complint amb diverses formes i graus de distanciament social, que inclouen aïllament obligatori com a forma d’evitar el contagi. Però des de la Confluència diem que les nostres societats fan front una recrudescència dels desafiaments de cuidar la vida enmig de l’emergència i la incertesa, sense perdre de vista el futur immediat en un món que ja no és ni serà el mateix, que es troba en ràpida transformació.

En aquest context afirmem que no pot haver-hi vida ni economia sense cures, és la constatació del món en aquestes setmanes, com ho és també el grau de desequilibris del capitalisme neoliberal que ens ha conduït a aquesta crisi.

Front a la impossibilitat de sortir als carrers, ens preguntem: Quines són  les formes de politització en contextos de pandèmia? Quines característiques assumeix la quarantena en els nostres territoris i quines són les respostes feministes en aquests moments? Què succeeix amb la crisi de cures en aquests nous contextos de quarantena? Quines han sigut els respostes des de les economies transformadores? 

Què proposem des d’aquests diàlegs?

  • Contribuir des de les pedagogies feministes a la construcció de coneixements i eines per comprendre les implicacions de la pandèmia en les nostres condicions de vida.
  • Mostrar, com en un context de crisi sanitària, econòmica i de cures, s’ha donat resposta des de les experiències territorials i locals tant al Nord com al Sud, des de zones de producció camperola, economia social, agricultura familiar, comunitària, finances ètiques, gestió dels comuns, etc.
  • Aprofundir en les implicacions de la pandèmia i la quarantena/aïllament social als debats sobre models de producció i consum, el retrocés de drets laborals, la violència contra les dones i les persones LGBTIQ,
  • Sistematització i mapeig de les tendències i respostes en aquests contextos d’emergències encaminades a recuperar l’espai públic i construir altres formes de mobilitzar-nos i organitzar-nos.

Durant els diàlegs posarem èmfasi en una anàlisi des de les mirades feministes, destacant claus i respostes així com alternatives transformadores proposades en el context de la COVID-19.

El primer diàleg “Economías pandémicas y cuidados”: pensando alternativas transformadoras desde la emergencia tindrà lloc dijous 21 de maig . Inscriu-te aquí.

 

Economías pandémicas

Economías pandémicas

Aquest 8 de març, autoorganització i revolta feminista

/en ,

Aquest diumenge 8 de març tornem als carrers i tornem a fer vaga de cures. Ens mobilitzem perquè des dels feminismes i des de la nostra diversitat prioritzem la sostenibilitat i reproducció de la vida d’una forma anticapitalista, antipatriarcal, antiracista i anticolonial. Aquest any també, aprofitant el 8 de març, tornem a fer balanç sobre els passos que hem fet en el llarg camí per l’emancipació i la igualtat de gènere. Un cop més, veiem que encara queda molt trajecte per endavant, així que continuarem reivindicant, visibilitzant i intentant conscienciar per sumar més persones als moviments feministes més transformadors amb l’impuls de la comissió d’economies feministes.

Des de la XES ens adherim al manifest del 8 de març d’enguany i animem a les entitats del moviment de l’economia social i solidària a sumar-s’hi. En el document exigim, entre altres coses, justícia social i climàtica, maternitats lliures i la precarietat laboral, així com la derogació de la llei d’estrangeria. A més a més, celebrem la força i la salut dels feminismes descolonials.

El diumenge sortirem al carrer i cridem a l’autoorganització i la revolta feminista contra la precarietat i les fronteres. Juntes som més fortes!