Aturem la invasió. Campanya de solidaritat amb els pobles del nord-est de Síria

Com a Xarxa d’Economia Solidària ens unim a la campanya de solidaritat amb els pobles del nord-est de Síria: Aturem la invasió, a la qual també donen suport organitzacions com el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’ANC, Topmanta, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o Ciemen. Avui s’ha presentat en roda de premsa aquesta campanya per aturar el genocidi a la zona.

Al nord-est de Síria la gent ha invertit grans esforços per construir l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria, el primer projecte polític a l’Orient Mitjà que promou una comprensió alternativa de l’organització social, basada en la interculturalitat, relacions de gènere diverses i justes i el respecte pel medi ambient, amb una proposta política desenvolupada amb l’objectiu de facilitar la convivència de l’àmplia varietat de cultures que conviuen a la zona. Amb la recent ofensiva d’invasió de Turquia sobre aquest territori, es posen en perill tots els avenços socials produïts durant els últims anys i s’amenaça amb un genocidi. Per això és imprescindible augmentar la pressió per part de la comunitat internacional per sostenir la resistència històrica de la població de la regió.

El comunicat de la campanya Aturem la invasió crida a deixar de consumir productes turcs, sumant-se al boicot acadèmic i cultural, i a exigir als nostres governs la fi del comerç d’armament amb Turquia. Crida també a organitzar-nos i participar en convocatòries i accions de rebuig contra la invasió turca del nord-est de Síria.

Així doncs us animem a organitzacions i persones individuals a adherir-vos aquí a aquesta campanya.

 

Ens adherim a la vaga general del 18 d’octubre

Davant la convocatòria de vaga general pel 18 d’octubre amb el lema “pels drets i les llibertats”, des de la Xarxa d’Economia Solidària hem dicidit sumar-nos a l’aturada. Així doncs, el divendres farem vaga, interromprem la nostra activitat habitual per sortir al carrer i sumar-nos a les mobilitzacions.

A la tarda  hi ha previst l’acte central de la vaga: una manifestació a Barcelona per denunciar els drets que les persones treballadores han vist retallats en els darrers anys i exigir la seva restitució. La mobilització coincidrià  amb l’arribada les Marxes per la Llibertat contra la sentència del procés.

El mateix dia de la vaga, a les 11h del matí, participarem en una lectura pública del manifest conjunt de l’economia social i solidària davant la sentència del Tribunal Suprem. Serà  a les 11h. matí a la plaça Urquinaona de Barcelona en un acte conjunt convocat des de les entitats sotasignades com la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Confederació del Tercer Sector Social, Federació de Mutualitats de Catalunya, Fundació Roca i Galès i la Xarxa d’Economia Solidària, entre les d’altres. Durant l’acte també hi haurà diferents parlaments de persones rellevants del món economia social i solidària. Encara sou a temps d’adherir-vos-hi! ja som més de 300 entitats i individuals signants

Manifest de l’economia social i solidària davant la sentència del procés #ESSxllibertat

Avui, un cop feta pública la sentència del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics, des de la XES impulsem, juntament amb altres organitzacions, un manifest conjunt de l’economia social i solidària rebutjant aquesta decisió. Fem una crida a les persones entitats de l’àmbit ESS que s’adhereixin al manifest a fundacio@rocagales.cat i participin de les mobilitzacions.

En el manifest, declarem que la publicació d’aquesta sentència suposa un greu retrocés democràtic en l’exercici dels drets i llibertats individuals i col•lectius i recordem que la llibertat d’expressió i de manifestació són drets bàsics. Així mateix insistim en els valors compartits de l’ESS: el compromís social, la democràcia, la defensa els drets i les llibertats fonamentals i la participació com a eina de transformació de la societat. Per tant, manifestem que el dret a l’autodeterminació de l’1 d’octubre va ser un exercici democràtic pel qual no s’ha de condemnar ningú. Així doncs, exigim l’amnistia i la posada en llibertat immediata dels líders socials i dels i les polítiques independentistes condemnades pel Tribunal Suprem; així com el punt i final a la repressió política i la persecució judicial a la resta de persones encausades.

Per tot això, en el marc de la desobediència civil i l’acció no violenta, animem a la ciutadania a participar de les mobilitzacions per denunciar la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem i per reclamar l’amnistia i la llibertat de les persones represaliades.

A banda del manifest des de l’ESS, com a XES també ens hem adherit al manifest de crida a la llibertat com espai de consens. Un document consensuat per entitats com CCOO, UGT, la CONFAV, Unió de Pagesos, la UFEC, la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Òmnium Cultural i la La Fede.cat; al qual s’han adherit més de 100 entitats i organitzacions de la societat civil.

Ara fa dos anys, com a XES ja vam denunciar la presó sense fiança per als presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana. Després de dos anys de presó preventiva, continuem denunciant els seus efectes negatius sobre els drets i les llibertats de la ciutadania.

Seguim amb atenció les convocatòries de mobilitzacions per aquests dies!

 

 

 

Rise up for Rojava! Crida a la solidaritat amb el poble kurd

Davant l’atac de Turquia a Rojava (Kurdistan sirià) iniciat ahir a la tarda, des de la Xarxa d’Economia Solidària ens adherim a la campanya internacional Rice Up For Rojava en solidaritat amb la gent de Rojava.

La Plataforma Azadí, l’entitat de solidaritat amb el moviment kurd a Catalunya, convocarà una manifestació avui dijous dia 10 d’octubre a les 19h a Jardinets de Gràcia.

Durant l’atac de Daesh a Kobane, com a XES ja ens vam adherir a un manifest en suport al poble kurd i a la revolució de Rojava, i al 2017, Kurdistan va ser nació convidada a la FESC. La nostra solidaritat amb el poble kurd segueix en peu, ara més que mai.

Des de fa 7 anys, aquest poble ha estat una peça clau en la lluita contra el Daesh i han liderat la construcció d’un sistema de governança basat en la democràcia directa, l’alliberament de les dones, l’ecologisme i la convivència entre àrabs, assiris, cristians i altres minories ètniques que viuen en la regió. A més a més, estan desenvolupant una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme, creant diversos projectes econòmics arrelats al territori, on la població, organitzada en assemblees locals, comunes, decideix quines cooperatives és interessant crear.

L’atac de Turquia pot acabar amb la feina dels darrers 7 anys a Rojava i té el perill de convertir-se en l’enèsim genocidi que pateix la població kurda. A més a més, implicarà un nou creixement del Daesh a la regió. Per això, avui tothom a la manifestació!

Si voleu seguir la campanya minut a minut, us animem a seguir els comptes de tuiter de la Plataforma Azadí i de Rise Up For Rojava. També us animem a difondre les convocatòries amb el hashtag #riseu4Rojava

 

Vols formar part de l’equip tècnic del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores?

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) és el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa i transformadora (economies feministes, agroecologia i sobirania alimentària, procomuns i de l’economía social i solidària). Aquest procés es cristal·litzarà l’any que ve amb la celebració del FSMET a Barcelona i la XES és una de les entitats impulsores de l’esdeveniment.

El Comitè Coordinador del Fòrum està format 23 xarxes internacionals i la confluència de Barcelona com a seu d’acollida: aquest és l’espai polític de decisió. Per tal de facilitar els processos de construcció col·lectiva així com l’impuls del FSMET, hi ha el suport d’un equip tècnic integrat per sis persones que ara es vol ampliar amb aquestes noves 5 incorporacions:

El FSMET busca persones amb ganes de treballar, amb un alt grau de motivació, proactives, amb habilitats comunicatives i amb capacitat de treballar de manera autònoma. També, amb un elevat coneixement de català, castellà i anglès. Si creus que pots ser tu, fes arribar la teva candidatura (carta de motivació i CV en castellà) abans del 7 d’octubre (inclòs). Les persones seleccionades s’incorporaran de manera immediata (segona quinzena d’octubre). 

Posicionament de la XES davant el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones

Davant del debat entorn Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que està en tràmit al Parlament de Catalunya i les demandes d’algunes entitats sòcies de la XES en relació amb el contingut, a continuació expliquem la nostra valoració i demandes:

Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones

En aquest Projecte de Llei s’enumeren més de 240 serveis en els àmbits d’ensenyament, salut, social i comunitaris que li són propis a l’Administració pública, i que passarien a ser externalitzables via concurrència pública de mercat (quan no existeix cap imperatiu que obligui a fer que aquest hagi de ser el model normalitzat en aquests sectors), de manera que aquesta norma legitima, ordena i consolida el règim de (sub)contractació pública al mercat com a mecanisme de provisió a la ciutadania per a aquests serveis bàsics.

En els darrers temps, hem assistit a un context polític i socioeconòmic de grans lobbies en l’àmbit europeu i internacional que pressionen financerament, jurídica i política per la mercantilització generalitzada dels serveis públics. Però també en els darrers anys, hi ha centenars de pràctiques institucionals, a tots els nivells de govern i amb diferents colors polítics, que arreu d’Europa han mantingut o reincorporat a la gestió directa la provisió i gestió de molts serveis de diversa naturalesa sota la mateixa legislació vigent. Especialment en els àmbits de serveis públics a les persones, i no només per motius polítics, ideològics o democràtics, sinó fins i tot també econòmics malgrat la pressió existent.

El govern de la Generalitat no té cap obligatorietat d’estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat com via principal i normalitzada al que evoca aquest projecte de Llei. És més, fins i tot, la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal, malgrat ser millorable, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat i ser gestionats, doncs, per la via directa per part de l’administració o amb el règim no contractual (via concertació entre d’altres, per exemple).

Per la defensa i garantia d’uns serveis públics de qualitat, entenem que la primera via hauria de ser que l’Administració pública assumís la seva responsabilitat a través de la gestió directa; això sí, incorporant-hi els valors i principis de l’economia social i solidària (ESS), com són la transparència i la participació de les treballadores i les usuàries. Només en el cas que s’hagués de recórrer a la provisió externa, aquesta hauria de ser concertada amb iniciatives d’ESS, sota fórmules com la concertació público-comunitària-cooperativa, que garanteixin la titularitat i el control públic del servei, la participació de les treballadores i usuàries, i la gestió democràtica i transparent, per tal de garantir la universalitat, l’equitat i la qualitat d’uns serveis que cobreixen necessitats socials bàsiques, i de blindar-los de les lògiques mercantils i lucratives, d’una banda, i tecnocràtiques i burocràtiques, de l’altra.

L’articulat en relació a les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, és ambigua i aboca el teixit de l’ESS a la competència amb les grans empreses privades multiservei.

Analitzant el contingut de la llei en si, en termes de la seva contribució a una contractació pública responsable, a part de ser excessivament generalista i ambigua -i donada la pressió cap a l’externalització via “compra de mercat” que hem exposat al punt anterior- considerem que no és prou ambiciós i ni suficientment enfocat en la prevalença dels criteris socials i ambientals per sobre del preu.

De fet, les poques clàusules socials esmentades són opcionals; no hi ha una aposta clara i determinada per fixar un marc a través de les condicions especials d’execució (que serien d’obligat compliment a qualsevol oferta) que obligués tant a la qualitat del servei com a la garantia d’unes condicions de vida i treball equivalents a la prestació per gestió directa; i s’estableixen rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, quan hi ha experiències que senyalen el camí per donar menys pes al preu, i que incorporen aspectes econòmics, ambientals, socials i de governança a totes les fases del procés de licitació, amb caràcter obligatori.

PER TOT AIXÒ, DEMANEM:
La retirada d’aquest projecte de Llei i l’inici dels treballs i el debat públic per definir un marc regulador i estratègia de país que defineixi clarament quin és l’espai públic de gestió i provisió en la cobertura de drets socials; quin és l’espai i quins són els límits del mercat; i quin és el paper de l’economia social i solidària, amb la finalitat de garantir uns serveis públics col·lectius eficaços, de qualitat i alhora dignes del reconeixement que es mereixen. D’aquest debat n’haurien de sortir diferents regulacions, coherents entre si, amb especial importància de la gestió directa i el règim no contractual, per donar cobertura jurídica als serveis a les persones, trencant qualsevol possible vinculació d’aquests serveis amb el règim contractual.

Que no s’utilitzi l’economia social i solidària com a potencial beneficiària d’aquesta llei, perquè no creiem que beneficiï el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. A més, l’ESS no és només un conjunt d’empreses que poden proveir béns i serveis, sinó que és, per sobre de tot, un moviment social que aposta per un canvi del model socioeconòmic en què el teixit de l’ESS i el sector públic som aliats a l’hora de posar límits i fer retrocedir el mercat i les seves lògiques mercantilitzadores de la vida.
Que la proposta de llei d’economia social i solidària que s’està començant a desenvolupar, serveixi com a espai de debat i definició del paper de l’ESS en la defensa i provisió de serveis públics, tant des de la vessant d’agent social amb una visió clara de quin model socioeconòmic volem, com des de la vessant del teixit productiu capaç de proveir béns i serveis des del no afany de lucre, la democratització en la presa de decisions i l’arrelament comunitari i territorial.

Donem suport al Manifest per un Poblenou cooperatiu

Des de la XES, ens hem sumat al manifest per un Poblenou cooperatiu, impulsat per la nostra sòcia Taula Eix Pere IV, del Districte de Sant Martí de Barcelona, i al qual donen suport més de 100 organitzacions socioeconòmiques i populars.

El document pretén sumar forces per tal d’implementar nous projectes, iniciatives i sistemes econòmics cooperatius i crear una xarxa de producció, distribució i consum prou importats als nostres barris per tal d’equilibrar els plans urbanístics i les maniobres econòmiques capitalistes que hem tingut al llarg de les últimes dècades i actualment. Ens referim a projectes com el 22@, que atrauen multinacionals tecnològiques internacionals i hotels, que estan acabant amb el teixit productiu que sempre hi ha hagut al districte i és necessari conservar i potenciar.

El dijous 11 de juliol la taula Eix Pere IV va presentar  el manifesta Can Ricart, nosaltres també hi vam participar al costat de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona; la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La XES, com a xarxa d’economia solidària creiem que poden ajudar a construir un Poblenou Coopeatiu donant suport i servint d’instrument polític.

En defensa de barris i municipis fets per les persones i no pel capital. Col·lectivitzem el 22@, fem-lo habitable per la vida!

Ja fomem part d’EsperanzahCoop!

Ena alegra anunciar que ja som sòcies col·laboradores de Festival Esperanzah SCCL, la cooperativa que s’ha constituït aquest mes de juny amb més de 270 persones sòcies fundadores i un capital social de 58.000 euros. La cooperativa preveu dotar el projecte d’un sistema de governança on artistes, periodistes, entitats, persones voluntàries o assistents al festival hi puguin participar. El festival es vol reafirmar i tenir més capacitat per arribar a moltes més persones que hi puguin participar de forma conscient i implicada. Així doncs, Festival Esperanzah SCCL s’ha creat com a cooperativa de segon grau sense afany de lucre i es presenta com un model de desenvolupament econòmic i territorial autogestionat del món cultural. Les impulsores en són les cooperatives que formen part de l’ecosistema de l’economia social i solidària del Prat de Llobregat com Llobregat 47 SCCL, Som Gestió, la Fundació Esperanzah o Gats.

El projecte utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions pendents i equilibrar les desigualtats i representants del món artístic com Txarango, Natxo Tarrés (Gossos), Iván Prado (Pallasos en Rebeldía), Alfred Garcia (ZOO) o la cantant Amparo Sánchez també formen part del projecte.

Qui pot formar part de la cooperativa? Doncs en podeu ser sòcies vosaltres, les vostres amistats, les vostres associacions o empreses… qualsevol persona física i jurídica que estigui d’acord amb les finalitats de la cooperativa. Us hi animeu? Si us voleu fer-vos sòcies, podeu entrar a coop.esperanzah.es o escriure a coop@esperanzah.cat

Llarga vida al Festival Esperanzah, música i economia solidària.

 

 

Així va anar la primera trobada del FSMET: tots els materials comunicatius!

Els propers dies 18 i 19 de juliol es reuniran prop de Barcelona representants de diferents xarxes internacionals d’organitzacions dedicades a cadascun dels moviments i accions transformadores de les economies: economies feministes, agroecologia i sobirania alimentària, procomuns i economia social i solidària, junt amb educació i investigació i co-construcció de polítiques públiques. Serà una trobada interna, de treball, de la que es pretén sortir amb un procés reforçat amb la participació de més xarxes d’organitzacions que conformin un comité coordinador cap a 2020.

Mentre arriba la trobada oberta del 2020 us fem arribar els materials comunicatius de la primera trobada de l’abril.

  • Memòria dels primers cultius fins a la trobada d’abril de 2019: aquí pots consultar el pas a pas fins arribar a la trobada d’abril de 2019, conéixer més sobre el procés i els resultats d’eixa trobada, i tenir un detall de les diferents activitats que es van realitzar.
  • Registre fotogràfic dels tres dies de la trobada d’abril, realitzat pels fotògrafs de La Pera i Bruna.
  • Tens sis minuts? Pots escoltar una diversitat de veus que van participar a la trobada d’abril en el video resum elaborat per Looky.
  • El Fòrum Obert Internacional no tan sols va quedar registrat en video. També va quedar plasmat a les il·lustracions de la relatoria gràfica de Tinta Fina, on es pot consultar una síntesi de les principals idees que van quedar exposades.

Tot i que moltes de les participants al procés cap al FSMET 2020 ja esteu registrades al Fòrum Virtual, l’espai de participació virtual, volem saber més de vosaltres! Hem obert dins del Fòrum Virtual un nou espai de presentacions per a que cadascuna pugui explicar qui és, de quina organització i territori ve, i en quins temes està treballant, per tal de facilitar la interacció amb la resta de participants.