Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.

Convocatòria de feina: plaça de producció i logística per al FSMET

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que tindrà lloc a Barcelona l’any 2020, busca una persona que desenvolupi tasques de producció i logística. Des de RIPESS Europa, la XES i REAS ens hem proposat d’organitzar un Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores, previst en dues etapes: 2019 i 2020, a Barcelona. Per tant, aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual caldrà promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives transformadores al sistema econòmic actual. Fins ara, la coordinació del Fòrum ha estat acompanyada des de RIPESS i des de la comissió de relacions externes de la XES.

S’està acabant d’estructurar un equip local  – sense perdre el vincle amb les demés organitzacions promotores – per tal de començar a preparar la primera trobada que tindrà lloc el 2019; i s’obre convocatòria per incorporar una persona per dur a terme les tasques de producció i logística dels dos esdeveniments.

S’OFEREIX

El FSMET és un procés actiu i creatiu de construcció col·lectiva que permet aprofundir en les economies transformadores així com la coneixença d’organitzacions, moviments socials i xarxes d’economies transformadores tant a nivell local com internacional.

Jornada de 20 hores setmanals. 1 any, renovable – a Barcelona

Salari: 12.900€ brut anual (12,81€/hora)

Incorporació immediata (15 de novembre)

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar el seu CV i una carta de motivació en castellà a coord@transformadora.org fins el 5 de novembre (inclòs).

Les candidatures preseleccionades rebran resposta abans del 15 de novembre.

Més informació. 

Un 12-0 més reivindiquem que no tenim res a celebrar

Un any més, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya ens posicionem davant del 12 d’octubre: reivindiquem que no tenim res a celebrar amb aquest manifest i, per això, treballarem aquell dia en horari habitual.

El 12 d’octubre representa l’inici d’un procés de violenta imposició cultural, política i militar, que va culminar en un genocidi per part dels colonitzadors en el context del mal anomenat descobriment d’Amèrica.

La conquesta –que no el descobriment d’Amèrica-, va suposar l’espoli i el saqueig sistemàtic dels recursos, que unit a la imposició d’un sistema de dominació i d’esclavitud va suposar que els pobles originaris quedessin absolutament devastats. Els colonitzadors fins i tot van canviar el nom originari del territori, Abya Yala, pel nom pel qual actualment coneixem el continent, “Amèrica”. És una vergonya que se segueixi celebrant en l’actualitat un procés històric tan cruel i inhumà.

Des de l’Economia Social i Solidària aprofitem per denunciar que avui dia segueix existint l’espoli en aquest territori per part de les empreses transnacionals, basat en el saqueig dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient.

D’altra banda, el 12 d’octubre simbolitza l’exaltació a la monarquia, tal com dicta la llei 18/1987, i també de la Guàrdia Civil -la festivitat coincideix amb la de la Verge del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil-, una de les forces que l’1 d’octubre de 2017 va portar a terme una brutal repressió a Catalunya.

Durant els últims anys, aquesta data també ha estat utilitzada com a pretext per grups feixistes que ocupen els carrers per proclamar consignes d’odi i racistes i perseguir a ideologies diverses. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, els atacs feixistes s’han de rebutjar, i és una qüestió de democràcia que la societat catalana pugui decidir allò que vol celebrar, sense patir cap mena de violència ni terror feixista.

Volem reivindicar el reconeixement, la reparació i la recuperació de la memòria i la cultura dels pobles indígenes americans envaïts a sang i foc i també recordar el nostre rebuig a totes les formes d’opressió que vivim en l’actualitat, i que és especialment discriminadora per a les persones migrades i/o racialitzades.

Per tot això, contra el racisme i l’imperialisme, aquest 12 d’octubre tampoc no farem festa perquè no tenim res a celebrar. 

Suport a #EnsToquenLaFibra: per un accés digne a internet a la Ribera d’Ebre

Ens hem adherit al manifest impulsat per la Fundació Guifinet i altres col·lectius organitzats en la plataforma “Ens toquen la fibra” per garantir un accés digne a internet a la Ribera d’Ebre Nord.

Avui en dia, amb una societat cada cop més digitalitzada, l’accés digne a la banda ampla és un requisit imprescindible per al desenvolupament, social, econòmic i ambiental, que reverteixi en el territori i per a la generació d’oportunitats per a tothom; famílies, empreses, emprenedors, serveis bàsics, agricultores, associacions, cooperatives i per al ple desenvolupament de tots els nostres drets com a ciutadans.

La creació abans de les eleccions de 2019 d’una Taula per al desenvolupament de les telecomunicacions a la zona,  l’estudi i desplegament d’una xarxa de fibra òptica pública i mancomunada i l’impuls d’un  grup de treball conjunt entre la Taula i la Generalitat per assegurar que l’accés a la XOC i XFOCAT és viable i efectiu en qualsevol població de la Ribera d’Ebre. Pots llegir el manifest sencer aquí.

El Fòrum Mundial de les Economies Transformadores obre 3 places de feina

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que tindrà lloc a Barcelona l’any 2020, obre tres places de feina corresponents als perfils de coordinació general, comunicació i administració/comptabilitat. Des de RIPESS Europa, la XES i REAS ens hem proposat d’organitzar un Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores, previst en dues etapes: 2019 i 2020, a Barcelona. Per tant, aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual caldrà promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives transformadores al sistema econòmic actual. Fins ara, la coordinació del Fòrum ha estat acompanyada des de RIPESS i des de la comissió de relacions externes de la XES. Ara ha arribat el moment d’estructurar un equip local que funcioni de forma autònoma – però sense perdre el vincle amb les demés organitzacions promotores – per tal de començar a preparar la primera trobada que tindrà lloc el 2019.

Descripció i condicions laborals

Les tres places de feina ofereixen una jornada parcial de 20 hores setmanals amb incorporació a principis d’octubre de 2018. El salari és de 12.900 euros bruts/any. Les persones interessades en qualsevol de les 3 posicions han d’enviar el seu CV i una carta de motivació, escrita en castellà, a l’adreça forum2020@ripess.org fins al 23 de setembre. Caldrà indicar a l’assumpte del correu a quina plaça s’opta. En aquest sentit, la descripció de les tasques corresponent a cada plaça, així com dels requisits i criteris de valoració es pot consultar als documents adjunts a continuació.

WSF_Oferta_Coordinació

WSF_Oferta_Comunicació

WSF_Oferta_Administració

Barcelona serà la capital mundial de les economies transformadores el 2020

Barcelona reunirà més de 10.000 persones dels 5 continents l’any 2020 per tal de celebrar el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. L’esdeveniment, que tindrà impacte arreu del país i comptarà amb la presència d’iniciatives del conjunt del territori català, aplegarà totes aquelles iniciatives a nivell mundial que estan construint una alternativa real al sistema econòmic i financer actual. Aquesta iniciativa està organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la xarxa internacional d’economia solidària RIPESS, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Departament Treball, Afers Socials i Famílies i de l’Ajuntament de Barcelona. Tots els agents implicats han presentat l’esdeveniment en una roda de premsa, que ha tingut lloc al Grup Cooperatiu ECOS.

El Fòrum pretén involucrar i animar el diàleg entre institucions públiques (sobretot a nivell municipal i regional), amb la perspectiva de coconstruir polítiques públiques que fomentin formes més humanes d’entendre l’economia.

Els organitzadors també s’han fixat com a objectiu marcar una nova agenda mundial des de les iniciatives que volen transformar l’economia i provocar dinàmiques de confluència entre diferents moviments socials a escala mundial. Barcelona es convertirà així en la capital mundial de les anomenades economies del canvi, des dels següents eixos:

– Les Economies Feministes i amb perspectiva de Gènere

– El Moviment Agroecològic i de Sobirania Alimentària

– Els Comuns naturals, urbans i digitals

– L’Economia Social i Solidària, incloent el comerç just i el cooperativisme

– Les Finances Ètiques i Solidàries.

El Fòrum es desenvoluparà en dues etapes:

1. Primavera de 2019: Primera trobada de confluència.

Trobada de 3 dies amb representants de xarxes i moviments socials – així com grups de recerca universitaris i membres del municipalisme – que plantegin formes alternatives d’entendre l’economia. Serà una trobada de treball amb dinàmiques dirigides a desenvolupar nous processos de confluència a nivell local i internacional. Serà també un preescalfament de cara a la celebració del Fòrum del 2020 i permetrà fixar objectius per tal de preparar el terreny a nivell internacional.

Es preveu una assistència d’unes 500 persones.

2. Primavera de 2020: Celebració del FSM de les Economies Transformadores.

Superant els límits dels Fòrums Socials Mundials anteriors, l’objectiu és que aquest sigui un esdeveniment que fixi una nova agenda mundial, amb compromisos col·lectius i acords concrets, tot assegurant la continuïtat del moviment. Es preveu una setmana de xerrades i assemblees generals que interconnectin els cinc eixos mencionats, però també una rica programació cultural que involucri a la població local i a les iniciatives transformadores de Barcelona i Catalunya.

Es preveu la participació de més de 10.000 persones per a aquest esdeveniment històric.

La decisió d’emprendre aquest procés a Barcelona no és casual: Catalunya és un referent mundial del cooperativisme i l’economia solidària, amb una història marcada per les lluites socials. Un cop més, el país destacarà en l’escena mundial pel seu compromís social i la seva voluntat de construir un món millor.

En paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani “és imperatiu que des de les administracions continuem impulsant una economia social i solidària, perquè és sinònim de progrés econòmic i sobretot de progrés centrat en les persones. Per això, des del Govern de la Generalitat ens sumem a l’organització del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores a Catalunya i ens enorgullim d’acollir-lo a la capital catalana perquè el debat tingui impacte arreu del país.”

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha mostrat el suport municipal a un Fòrum “que mostrarà que hi ha un antídot a les polítiques neoliberals que han imperat els últims temps”. Segons Pisarello aquesta trobada “servirà per fer visible que hi ha moltes pràctiques que funcionen arreu del món i demostren que és possible organitzar formes de consumir i de produir basades en la cooperació, en la democràcia econòmica i que situen les persones i el planeta al centre, lluny del model econòmic basat en l’especulació i l’obtenció de beneficis a qualsevol preu i a curt termini”.

Segons l’Informe de l’Economia Social i Solidària 2015, la capital catalana compta amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s’emmarquen dins de l’economia social i solidària, una xifra que representa quasi el 3% de les empreses de la ciutat i el 8% de la ocupació barcelonina. Pel que fa a Catalunya, l’economia social i solidària a ocupa aproximadament al 10 % de la població activa, aporta el 8 % del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats que, associen i presten atenció a uns 5 milions de persones.

Oferta de feina: Relacions amb xarxes i moviment socials pel Fòrum Social Mundial de les economies transformadores

RIPESS Europa, la xarxa d’economia solidària a nivell europeu, co-organitzarà el Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores a Barcelona previst en dues etapes: 2019 i 2020. Aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual es tractarà de promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives i solucions transformadores.

En aquest context RIPESS busca una persona que representi a RIPESS EU i al mateix temps a RIPESS Intercontinental, per tal d’activar i seguir el procés de les xarxes i els moviments internacionals i així potenciar-ne la participació i canalitzar-ne les aportacions. Alhora també es formarà un equip local (comunicació, logística, continguts i grup motor) sota iniciativa de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), també membre de RIPESS-EU.

PRINCIPALS TASQUES:

En suport al delegat general de RIPESS Europa (i al mateix temps coordinador de RIPESS) i en coordinació amb la secretària executiva de RIPESS (amb base a Barcelona) i el comitè promotor local:

• Contactar i fer el seguiment de diferents moviments i xarxes interessades a participar del procés de confluència del Fòrum.
• Negociar i acordar modalitats de participació i continguts dels diferents moviments i xarxes co- promotores
• Organitzar i dinamitzar reunions amb els co-promotors internacionals
• Assegurar mecanismes de subministrament i seguiment col·lectiu de la informació compartida
• Traslladar a nivell local les aportacions internacionals i assegurar una bona articulació entre allò local i allò internacional
• Implementar i seguir l’estratègia de comunicació relativa al procés del Fòrum a nivell internacional; en coordinació amb la persona encarregada de comunicació de RIPESS i el comitè de comunicació local. Fer traduccions de notícies relacionades
• Participar en les diferents reunions clau de l’equip organitzador local, en representació de RIPESS
• Donar suport a la mobilització de recursos internacionals
• Altres tasques relacionades amb l’eix estratègic de confluència de RIPESS Europa

COMPETÈNCIES, CONEIXEMENTS I HABILITATS

• Domini dels següents idiomes (parlats i escrits): francès, anglès, castellà i català
• Perfil de comunicador (especialment en xarxes socials)
• Visió estratègica d’aliances mundials, coneixement de xarxes i moviments relacionats amb altres formes d’entendre l’economia
• Coneixement de l’ESS
• Habilitats en facilitació i treball en equip a distància
• Autonomia i organització en el treball
• Flexibilitat, agilitat i pro-activitat a l’hora de articular-se amb interlocutors molt variats • Capacitat d’escriure i traduir oralment en els diferents idiomes.
• Persona oberta, comunicativa, reactiva i alhora pacient.
• Mínim de 10 anys d’experiència professional

S’OFEREIX:

• Jornada de 20 hores setmanals. 1 any, renovable – a Barcelona
• Salari: 12.900€ brut anual (12,81€/hora)
• Incorporació a inicis de setembre
• Possibilitat de relacionar-se i posar-se en contacte amb moviments socials i xarxes a nivell internacional

Enviar candidatures en castellà amb CV i carta de motivació a info@ripess.org i a forum2020@ripess.org

Data límit: 29 de juliol de 2018

FSM2020_Oferta_cat

FSM2020_Oferta_cast

Participem a l’assemblea de RIPPES-EU a Zagreb

El dia 14 de juny vam participar a la cinquena edició de la Conferència “Good Economy” celebrada a Zagreb, com a esdeveniment previ a la setena assemblea general de RIPESS-EU. La conferència, co-organitzada per la Green Network of Activists Groups i la Plataforma Good Economy, és l’esdeveniment d’Economia Solidària més important dels Balcans i serveix de punt de trobada de projectes d’alguns països d’Europa de l’Est. Com a XES, vam presentar el funcionament de la nostra xarxa davant unes 200 persones i va despertar especial interès el concepte de Mercat Social, totalment aliè per a altres xarxes. També van haver-hi moltes preguntes sobre el funcionament del Balanç Social.
Els dies 15 i 16, va tenir lloc, també a Zagreb, l’assemblea general de RIPESS-EU, on hi va tenir un gran protagonisme el debat al voltant de l’organització de Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. L’esdeveniment que es celebrarà a Barcelona l’any 2020 ha esdevingut una prioritat en les línies estratègiques de la xarxa de xarxes europees.

Preparem el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores

Tal com es va anunciar al darrer Fòrum Social Mundial de Salvador de Bahia, iniciem un procés de confluència, tant a nivell local com a nivell internacional, entre tots aquells moviments, pràctiques, iniciatives i maneres d’entendre l’economia, que tenen com a objectiu la transformació del sistema econòmic actual, més enllà de l’economia solidària. Aquest procés tindrà diverses etapes en tots els continents, i culminarà en un Fòrum Social Mundial Temàtic sobre les economies Transformadores.

Alguns d’aquests processos de confluència ja s’estan donant des de fa molt de temps, tant a nivell local com global: ara volem unir les nostres forces, solucions i pràctiques existents per construir una Agenda Global Inclusiva des d’allò local, i superar els grans reptes actuals.

Crida a moviments socials i xarxes

Per llançar el procés de dos anys fins al Fòrum Social, i assegurar que partim d’una dinàmica local sòlida i ben arrelada, des de Barcelona hem llançat una crida als següents moviments i xarxes:

  • Les Economies Feministes i amb perspectiva de gènere
  • L’Agroecologia i la Sobirania alimentària?
  • Els Comuns (naturales, urbanos y digitales)
  • L’Economía Social i Solidària, el moviment Cooperativista, i el Comerç Just
  • Les Finances Ètiques i Solidàries

Altres organitzacions de formació i investigació (universitats) també van respondre a la convocatòria i s’ha proposat un eix transversal sobre polítiques públiques transformadores, amb una visió de co-construcció participativa.

Quines etapes hi haurà en el procés cap al Fòrum Social?

Ens plantegem aquest Fòrum Social Mundial com un procés en dues etapes.

Primavera de 2019: primera trobada de confluència. Ens reunirem 3 dies amb representants de les principals xarxes i moviments socials – així com grups de recerca universitaris i membres del moviment municipalista, entre d’altres. Serà una trobada de treball amb dinàmiques dirigides a desenvolupar nous processos de confluència a nivell local i internacional. Serà també un preescalfament de cara a la celebració del FSM de 2020. Preveiem una assistència d’unes 500 persones per aquesta trobada.

Primavera de 2020: celebració del FSM de les Economies Transformadores. Volem fer d’aquest esdeveniment un esdeveniment útil que proposi una Agenda Mundial, amb compromisos col·lectius i acords concrets a nivell local i internacional, que assegurin la continuïtat del procés de confluència de dos anys. Preveiem una setmana de xerrades i assemblees generals, però també una gran programació cultural que involucri la població local i les iniciatives transformadores de Barcelona i Catalunya. Preveiem la participació de més de 10.000 persones per a aquest esdeveniment històric.

Hem llançat una crida a organitzacions i moviment per ser copromotors del Fòrum. Si us hi interessa, inscriviu-vos aquí!

Trobareu més informació al web de RIPESS.

 

Dissabte 7 de juliol celebrem la #DiadaCoop

Un any més, participem en l’organització de la #DiadaCoop, la nostra celebració del Dia Mundial del Cooperativisme per fer-lo visible al carrer, reivindicar els nostres valors i gaudir d’un acte com aquests plegades. Enguany se celebrarà al Parc de Sant Francesc de Sant Cugat del Vallès a partir de les 20h (tot just quan acabem l’assemblea extraordinària) i compta amb un bon programa ben complet:

20:00 h. Acollida
20:15 h. Presentació del grup d’estalvi local i de la comissió d’habitatge de la XES Sant Cugat
20:30 h. Conferència: Ecofeminisme i cooperativisme a càrrec de Yayo Herrero
21:30 h. Lectura del manifest
22:00 h. Sopar popular el·laborat per Taverna Cal Temerari
23:30 h. Actuació del grup Spesa  (Rumba-salsa) i barra amb cerveses artesanes i més amb
l’Associació Florestina, amics de les cervesa.
01:00 h. Final de Festa

Preu sopar (per persona): 12 € , inscripcions aquí

Organitza:

Comissió diadacoop | diadacooperativisme@gmail.com

XES Sant Cugat
Cal Temerari
Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental

Amb el suport de:
Aracoop
Fundació Roca Galès
Xarxa d’Economia Solidària
Grup Ecos
Confederació de Cooperatives de Catalunya
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya
Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya
Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya