Posicionament de la XES davant el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones

Davant del debat entorn Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que està en tràmit al Parlament de Catalunya i les demandes d’algunes entitats sòcies de la XES en relació amb el contingut, a continuació expliquem la nostra valoració i demandes:

Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones

En aquest Projecte de Llei s’enumeren més de 240 serveis en els àmbits d’ensenyament, salut, social i comunitaris que li són propis a l’Administració pública, i que passarien a ser externalitzables via concurrència pública de mercat (quan no existeix cap imperatiu que obligui a fer que aquest hagi de ser el model normalitzat en aquests sectors), de manera que aquesta norma legitima, ordena i consolida el règim de (sub)contractació pública al mercat com a mecanisme de provisió a la ciutadania per a aquests serveis bàsics.

En els darrers temps, hem assistit a un context polític i socioeconòmic de grans lobbies en l’àmbit europeu i internacional que pressionen financerament, jurídica i política per la mercantilització generalitzada dels serveis públics. Però també en els darrers anys, hi ha centenars de pràctiques institucionals, a tots els nivells de govern i amb diferents colors polítics, que arreu d’Europa han mantingut o reincorporat a la gestió directa la provisió i gestió de molts serveis de diversa naturalesa sota la mateixa legislació vigent. Especialment en els àmbits de serveis públics a les persones, i no només per motius polítics, ideològics o democràtics, sinó fins i tot també econòmics malgrat la pressió existent.

El govern de la Generalitat no té cap obligatorietat d’estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat com via principal i normalitzada al que evoca aquest projecte de Llei. És més, fins i tot, la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal, malgrat ser millorable, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat i ser gestionats, doncs, per la via directa per part de l’administració o amb el règim no contractual (via concertació entre d’altres, per exemple).

Per la defensa i garantia d’uns serveis públics de qualitat, entenem que la primera via hauria de ser que l’Administració pública assumís la seva responsabilitat a través de la gestió directa; això sí, incorporant-hi els valors i principis de l’economia social i solidària (ESS), com són la transparència i la participació de les treballadores i les usuàries. Només en el cas que s’hagués de recórrer a la provisió externa, aquesta hauria de ser concertada amb iniciatives d’ESS, sota fórmules com la concertació público-comunitària-cooperativa, que garanteixin la titularitat i el control públic del servei, la participació de les treballadores i usuàries, i la gestió democràtica i transparent, per tal de garantir la universalitat, l’equitat i la qualitat d’uns serveis que cobreixen necessitats socials bàsiques, i de blindar-los de les lògiques mercantils i lucratives, d’una banda, i tecnocràtiques i burocràtiques, de l’altra.

L’articulat en relació a les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, és ambigua i aboca el teixit de l’ESS a la competència amb les grans empreses privades multiservei.

Analitzant el contingut de la llei en si, en termes de la seva contribució a una contractació pública responsable, a part de ser excessivament generalista i ambigua -i donada la pressió cap a l’externalització via “compra de mercat” que hem exposat al punt anterior- considerem que no és prou ambiciós i ni suficientment enfocat en la prevalença dels criteris socials i ambientals per sobre del preu.

De fet, les poques clàusules socials esmentades són opcionals; no hi ha una aposta clara i determinada per fixar un marc a través de les condicions especials d’execució (que serien d’obligat compliment a qualsevol oferta) que obligués tant a la qualitat del servei com a la garantia d’unes condicions de vida i treball equivalents a la prestació per gestió directa; i s’estableixen rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, quan hi ha experiències que senyalen el camí per donar menys pes al preu, i que incorporen aspectes econòmics, ambientals, socials i de governança a totes les fases del procés de licitació, amb caràcter obligatori.

PER TOT AIXÒ, DEMANEM:
La retirada d’aquest projecte de Llei i l’inici dels treballs i el debat públic per definir un marc regulador i estratègia de país que defineixi clarament quin és l’espai públic de gestió i provisió en la cobertura de drets socials; quin és l’espai i quins són els límits del mercat; i quin és el paper de l’economia social i solidària, amb la finalitat de garantir uns serveis públics col·lectius eficaços, de qualitat i alhora dignes del reconeixement que es mereixen. D’aquest debat n’haurien de sortir diferents regulacions, coherents entre si, amb especial importància de la gestió directa i el règim no contractual, per donar cobertura jurídica als serveis a les persones, trencant qualsevol possible vinculació d’aquests serveis amb el règim contractual.

Que no s’utilitzi l’economia social i solidària com a potencial beneficiària d’aquesta llei, perquè no creiem que beneficiï el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. A més, l’ESS no és només un conjunt d’empreses que poden proveir béns i serveis, sinó que és, per sobre de tot, un moviment social que aposta per un canvi del model socioeconòmic en què el teixit de l’ESS i el sector públic som aliats a l’hora de posar límits i fer retrocedir el mercat i les seves lògiques mercantilitzadores de la vida.
Que la proposta de llei d’economia social i solidària que s’està començant a desenvolupar, serveixi com a espai de debat i definició del paper de l’ESS en la defensa i provisió de serveis públics, tant des de la vessant d’agent social amb una visió clara de quin model socioeconòmic volem, com des de la vessant del teixit productiu capaç de proveir béns i serveis des del no afany de lucre, la democratització en la presa de decisions i l’arrelament comunitari i territorial.

Donem suport al Manifest per un Poblenou cooperatiu

Des de la XES, ens hem sumat al manifest per un Poblenou cooperatiu, impulsat per la nostra sòcia Taula Eix Pere IV, del Districte de Sant Martí de Barcelona, i al qual donen suport més de 100 organitzacions socioeconòmiques i populars.

El document pretén sumar forces per tal d’implementar nous projectes, iniciatives i sistemes econòmics cooperatius i crear una xarxa de producció, distribució i consum prou importats als nostres barris per tal d’equilibrar els plans urbanístics i les maniobres econòmiques capitalistes que hem tingut al llarg de les últimes dècades i actualment. Ens referim a projectes com el 22@, que atrauen multinacionals tecnològiques internacionals i hotels, que estan acabant amb el teixit productiu que sempre hi ha hagut al districte i és necessari conservar i potenciar.

El dijous 11 de juliol la taula Eix Pere IV va presentar  el manifesta Can Ricart, nosaltres també hi vam participar al costat de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona; la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La XES, com a xarxa d’economia solidària creiem que poden ajudar a construir un Poblenou Coopeatiu donant suport i servint d’instrument polític.

En defensa de barris i municipis fets per les persones i no pel capital. Col·lectivitzem el 22@, fem-lo habitable per la vida!

Ja fomem part d’EsperanzahCoop!

Ena alegra anunciar que ja som sòcies col·laboradores de Festival Esperanzah SCCL, la cooperativa que s’ha constituït aquest mes de juny amb més de 270 persones sòcies fundadores i un capital social de 58.000 euros. La cooperativa preveu dotar el projecte d’un sistema de governança on artistes, periodistes, entitats, persones voluntàries o assistents al festival hi puguin participar. El festival es vol reafirmar i tenir més capacitat per arribar a moltes més persones que hi puguin participar de forma conscient i implicada. Així doncs, Festival Esperanzah SCCL s’ha creat com a cooperativa de segon grau sense afany de lucre i es presenta com un model de desenvolupament econòmic i territorial autogestionat del món cultural. Les impulsores en són les cooperatives que formen part de l’ecosistema de l’economia social i solidària del Prat de Llobregat com Llobregat 47 SCCL, Som Gestió, la Fundació Esperanzah o Gats.

El projecte utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions pendents i equilibrar les desigualtats i representants del món artístic com Txarango, Natxo Tarrés (Gossos), Iván Prado (Pallasos en Rebeldía), Alfred Garcia (ZOO) o la cantant Amparo Sánchez també formen part del projecte.

Qui pot formar part de la cooperativa? Doncs en podeu ser sòcies vosaltres, les vostres amistats, les vostres associacions o empreses… qualsevol persona física i jurídica que estigui d’acord amb les finalitats de la cooperativa. Us hi animeu? Si us voleu fer-vos sòcies, podeu entrar a coop.esperanzah.es o escriure a coop@esperanzah.cat

Llarga vida al Festival Esperanzah, música i economia solidària.

 

 

Així va anar la primera trobada del FSMET: tots els materials comunicatius!

Els propers dies 18 i 19 de juliol es reuniran prop de Barcelona representants de diferents xarxes internacionals d’organitzacions dedicades a cadascun dels moviments i accions transformadores de les economies: economies feministes, agroecologia i sobirania alimentària, procomuns i economia social i solidària, junt amb educació i investigació i co-construcció de polítiques públiques. Serà una trobada interna, de treball, de la que es pretén sortir amb un procés reforçat amb la participació de més xarxes d’organitzacions que conformin un comité coordinador cap a 2020.

Mentre arriba la trobada oberta del 2020 us fem arribar els materials comunicatius de la primera trobada de l’abril.

  • Memòria dels primers cultius fins a la trobada d’abril de 2019: aquí pots consultar el pas a pas fins arribar a la trobada d’abril de 2019, conéixer més sobre el procés i els resultats d’eixa trobada, i tenir un detall de les diferents activitats que es van realitzar.
  • Registre fotogràfic dels tres dies de la trobada d’abril, realitzat pels fotògrafs de La Pera i Bruna.
  • Tens sis minuts? Pots escoltar una diversitat de veus que van participar a la trobada d’abril en el video resum elaborat per Looky.
  • El Fòrum Obert Internacional no tan sols va quedar registrat en video. També va quedar plasmat a les il·lustracions de la relatoria gràfica de Tinta Fina, on es pot consultar una síntesi de les principals idees que van quedar exposades.

Tot i que moltes de les participants al procés cap al FSMET 2020 ja esteu registrades al Fòrum Virtual, l’espai de participació virtual, volem saber més de vosaltres! Hem obert dins del Fòrum Virtual un nou espai de presentacions per a que cadascuna pugui explicar qui és, de quina organització i territori ve, i en quins temes està treballant, per tal de facilitar la interacció amb la resta de participants.

El 19 de juny fem permanent ampliada per parlar del FSMET

Ja fa unes setmanes de la trobada d’abril del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores FSMET i aquestes han servit per pausar-se, digerir i reflexionar. Una de les novetats, és que al juliol es fa una trobada per xarxes internacionals per tal de constituir un nou grup coordinador que pugui ser més divers i representatiu. En aquesta notícia us expliquem els motius, els objectius i el perquè d’organitzar-la. Aquesta trobada, no vol deixar en segon plànol el procés d’autoorganització que s’està donant des dels diferents moviments, accions i confluències més enllà de les xarxes internacionals, però ara, per continuar el procés amb l’energia que el pugui sostenir, cal reforçar les organitzacions internacionals que hi ha al darrere.

A nivell de Barcelona és on aquest procés ha estat més viu i arrelat. En la última trobada, a l’abril, vam acordar que es faria una nova trobada al juny per debatre sobre com autoorganitzar-se a partir d’ara. Per això, us convoquem a la propera permanent ampliada per seguir valorant el procés, compartir decepcions i alegries i sobretot repensar com volem seguir construint juntes. La trobada tindrà lloc el dimecres 19 de juny de 18 a 20.30h a LaFede.cat (C/ Tàpies 1-3, El Raval, BCN). En aquesta hi participaran també membres dels diferents eixos de treball i del grup impulsor per tal d’obrir un espai de valoració i debat conjunt.

Fem una crida molt forta a participar d’aquesta permanent ja que el procés del FSMET ha estat intens a nivell local, i necessitem trobar-nos, compartir opinions, crítiques, decepcions i també poder celebrar el què ha anat bé. Estem en un moment delicat, en som conscients, per això necessitem la participació de totes aquelles persones que heu ficat la vostra energia o creieu en el procés del FSMET per debatre i construir plegades.

Podeu confirmar assistència a la trobada a través d’aquest enllaç. Per tal de fer conjuntament la proposta d’ordre del dia, hem obert aquest pad. Teniu temps fins l’11 de juny (inclòs) per escriure-hi aquells punts que teniu ganes de tractar. Des de l’equip tècnic del FSMET es recolliran i es farà una proposta d’ordre del dia que s’enviarà com a màxim el divendres 14 de juny.

Per últim, informar-vos que:

– hi han obertes dues convocatòries de feina per l’equip tècnic del FSMET

– hem activat la comunicació del FSMET a través del butlletí de notícies. Si voleu estar al dia del que es va cuinant, cal que us hi doneu d’alta a través d’aquest enllaç: https://transformadora.org/butlleti

Esperem trobar-vos el dia 19 de juny, és important poder-nos trobar!

Vols treballar pel Fòrum Social de les Economies Transformadores?

El Fòrum Social de les Economies Transformadores, que tindrà lloc l’any 2020 a Barcelona, ha obert dues places de feina per reforçar el seu equip de treball de cara a l’esdeveniment. Es tracta d’una iniciativa (impulsada per la XES, RIPESS i REAS) que vol donar visibilitat pública i reconeixement als projectes d’economies transformadores, tot proporcionant una narrativa alternativa per a fer front al discurs hegemònic capitalista. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Actualment l’equip tècnic del FSMET està format per 6 persones. Les places que s’han obert són:

  • Responsable de comunicació del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores: 25 hores setmanals (amb possibilitat d’incrementar a 30) i incorporació la setmana del 24 de juny, aproximadament. Salari de 16.622 euros bruts anuals. Podeu consultar els requisits, descripció de tasques i perfil demanat en aquest enllaç.
  • Responsable de finançament i projectes del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores: 15 hores setmanals i incorporació la setmana del 24 de juny, aproximadament. Salari de 16.622 euros bruts annuals. Podeu consultar els requisits, descripció de tasques i perfil demanat en aquest enllaç.

En ambdòs casos, les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a convo@transformadora.org el seu CV i una carta de motivació en castellà fins l’ 11 de juny (inclòs). Les candidatures preseleccionades rebran resposta abans del 28 de juny, en el cas de no obtenir resposta en aquesta data el procés es donarà per finalitzat. Molta sort a les candidatures!

Crida per una aliança rural-urbana cap a la sobirania alimentària a la metròpolis de Barcelona

Des de la Xarxa d’Economia Solidària ens hem adherit a la crida per una aliança rural-urbana cap a la sobirania alimentària a la metròpolis de Barcelona  de Ruralitzem, una xarxa de projectes ubicats als peus de la solana de Collserola (o al llarg de l’Eix Muntanya) i compromesos amb la construcció de sobirania alimentària als barris.

La crida insta a generar estructures de cooperació intermunicipal per implementar el Cinturó Agrari Metropolità i blindar el sòl agrícola i ramader, modificar la legislació i les ordenances que prohibeixen la comercialització de productes alimentaris produïts dins del municipi de Barcelona i impedeixen la pastura i l’apicultura en tot el terme municipal. A banda, la crida demana generalitzar un model de menjador escolar integrat en el projecte educatiu dels centres públics i guiat per criteris de sobirania alimentària, així com crear una regidoria o comissionat d’alimentació consolidar i multiplicar els projectes co-gestionats que es troben en general en la seva fase inicial, tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des de la societat civil.

A més a més es proposa que que, per assolir canvis reals estructurals, actors claus com l’Institut Municipal de Mercats, Mercabarna, i els sectors del comerç, la restauració i el turisme, siguin part d’una estratègia alimentària agroecològica coordinada. Finalment, es crida a mantenir l’Espai Participatiu de recent creació a fi de promoure polítiques alimentàries públiques-comunitàries.

Us hi sumeu també?

Ens adherim al manifest ‘Punxem la bombolla del lloguer’

Des de la XES ens sumem al manifest Punxem la bombolla del lloguer, impulsat pel Sindicat de Llogaters i Llogateres; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; assemblees, associacions de veïnes, sindicats de barri i de pobles que lluiten per l’habitatge i altres organitzacions que defensen els drets socials. El manifest és una crida a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de les persones, tenir un sostre digne on viure.

El dissabte 6 d’abril es farà una mobilització que es pretén que sigui massiva i diversa, per això s’ha convocat una manifestació a les 18 h que començarà als Jardinets de Gràcia de Barcelona i recorrerà els carrers del centre de la ciutat. Aquesta jornada denunciarà l’abús dels preus de lloguer, els l’augment dels desnonaments i el negoci de la indústria immobiliària i turística amb els habitatges. També reivindica lloguers assequibles i estables, justícia fiscal i un parc públic d’habitatge de lloguer.

Si voleu col·laborar a fer difusió de la manifestació, podeu fer un tuit o un post amb els hashtags #PunxemLaBombolla6A i #6A

Els punts principals que reivindica el manifest són:

Punxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.

Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenint en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.

Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.

Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.

Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’habitatge i ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.

Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’elusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i a l’IRPF (persones físiques i comunitats de béns).

Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que gaudeixen de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.

Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació. Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.

Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament.

Prou pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement l’oferta d’habitatge de lloguer. Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

Crida de voluntariat: trobada internacional 5, 6 i 7 d’abril FSMET

Del 5 al 7 d’abril fem la primera trobada internacional de treball que dóna el tret de sortida al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Durant aquest cap de setmana, volem impulsar diversos objectius i, per fer-ho, necessitem reforços i per això fem una crida de voluntariat! Volem:

– Crear espais que facilitin el reconeixement entre els diferents moviments i les diferents accions transformadores de l’economia

– Facilitar una dinàmica de confluència on aquests moviments i accions s’articulin al voltant de reptes compartits

-Organitzar-se per establir les accions que permetin enfrontar cada un dels reptes

Esperem al voltant d’unes 400 persones d’arreu del món i per fer-ho possible necessitem persones voluntàries que ens donin un suport en logística, comunicació o donar suport al punt d’informació. La trobada és internacional i també necessitem suport en les traduccions i poder comptar amb persones que parlin diferents idiomes.

Si hi esteu interessades, ompliu aquest formulari abans del dijous 4 d’abril (fins les 12h del migdia).

Les persones voluntàries tindran coberts els àpats durant la trobada.

>> FORMULARI D’INSCRIPCIÓ DE VOLUNTÀRIES