Ens adherim al manifest ‘Punxem la bombolla del lloguer’

Des de la XES ens sumem al manifest Punxem la bombolla del lloguer, impulsat pel Sindicat de Llogaters i Llogateres; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; assemblees, associacions de veïnes, sindicats de barri i de pobles que lluiten per l’habitatge i altres organitzacions que defensen els drets socials. El manifest és una crida a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de les persones, tenir un sostre digne on viure.

El dissabte 6 d’abril es farà una mobilització que es pretén que sigui massiva i diversa, per això s’ha convocat una manifestació a les 18 h que començarà als Jardinets de Gràcia de Barcelona i recorrerà els carrers del centre de la ciutat. Aquesta jornada denunciarà l’abús dels preus de lloguer, els l’augment dels desnonaments i el negoci de la indústria immobiliària i turística amb els habitatges. També reivindica lloguers assequibles i estables, justícia fiscal i un parc públic d’habitatge de lloguer.

Si voleu col·laborar a fer difusió de la manifestació, podeu fer un tuit o un post amb els hashtags #PunxemLaBombolla6A i #6A

Els punts principals que reivindica el manifest són:

Punxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.

Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenint en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.

Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.

Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.

Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’habitatge i ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.

Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’elusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i a l’IRPF (persones físiques i comunitats de béns).

Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que gaudeixen de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.

Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació. Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.

Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament.

Prou pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement l’oferta d’habitatge de lloguer. Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

Crida de voluntariat: trobada internacional 5, 6 i 7 d’abril FSMET

Del 5 al 7 d’abril fem la primera trobada internacional de treball que dóna el tret de sortida al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Durant aquest cap de setmana, volem impulsar diversos objectius i, per fer-ho, necessitem reforços i per això fem una crida de voluntariat! Volem:

– Crear espais que facilitin el reconeixement entre els diferents moviments i les diferents accions transformadores de l’economia

– Facilitar una dinàmica de confluència on aquests moviments i accions s’articulin al voltant de reptes compartits

-Organitzar-se per establir les accions que permetin enfrontar cada un dels reptes

Esperem al voltant d’unes 400 persones d’arreu del món i per fer-ho possible necessitem persones voluntàries que ens donin un suport en logística, comunicació o donar suport al punt d’informació. La trobada és internacional i també necessitem suport en les traduccions i poder comptar amb persones que parlin diferents idiomes.

Si hi esteu interessades, ompliu aquest formulari abans del dijous 4 d’abril (fins les 12h del migdia).

Les persones voluntàries tindran coberts els àpats durant la trobada.

>> FORMULARI D’INSCRIPCIÓ DE VOLUNTÀRIES

Manifest ‘Posa el filtre lila: per la igualtat, tria comerç just’

Impulsem, com a membres de LaCoordi (nova coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya), el manifest 2019 per la XX campanya Som Comerç Just i Banca Ètica.

La pobresa global té rostre de dona. Tot i els progressos en la lluita vers la igualtat de gènere de les últimes dècades, les dones segueixen patint les conseqüències del sistema patriarcal i del capitalisme neoliberal. Les dones són les principals responsables de les feines reproductives no remunerades (treball domèstic, de cures, etc.), i segueixen tenint menys representació en el mercat laboral. Treballen en sectors i ocupacions precaritzats amb salaris més baixos i condicions laborals menys estables. La bretxa salarial de gènere a nivell mundial és del 23% i 330 milions de dones i nenes viuen en condicions d’extrema pobresa.

A les cadenes de subministrament globals, en diferents sectors, des del tèxtil a l’electrònica, es donen vulneracions sistemàtiques dels drets de les persones treballadores, amb salaris que no permeten una vida digna, jornades laborals excessives i en moltes ocasions hores extres obligatòries, entorns de treball perillosos amb exposició a productes tòxics, assetjament i violència.

La desigualtat econòmica i la desigualtat de gènere son fenòmens complexes i globals, que ens afecten a totes de diferents maneres i en diferents nivells. A Catalunya també existeix la bretxa salarial, suposant una mitjana d’ingressos de 5.500€ menys a l’any.

El comerç internacional fomenta i consolida aquestes desigualtats i les injustícies vers les dones. Des de les alternatives econòmiques com el Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària, per tant, no lluitem només per reduir les distàncies entre ciutadania del Nord i ciutadania del Sud global, sinó que lluitem per una justícia social equitativa.

Amb el nostre consum quotidià estem potenciant un tipus d’economia o una altra. Beure un cafè o menjar una xocolata produïts amb criteris de comerç just significa apostar per models econòmics que són equitatius i sostenibles socialment i mediambientalment. Triar comerç just i economia social i solidària significa participar en models econòmics que respecten la igualtat de gènere laboral, la presa de decisions equitativa i igualitària, a més del respecte per la sostenibilitat ambiental.

Des d’aquesta campanya incorporem una mirada feminista i promovem la participació, l’apoderament i el protagonisme de totes les dones a través del foment del comerç just i les finances ètiques. Volem donar visibilitat a les bones pràctiques coresponsabilitzadores que s’estan produint a l’Economia Social i Solidària.

Comerç Just significa igualtat de sou per les dones per la mateixa feina i remuneració justa en tots els casos. Comerç Just significa accés a la propietat de la terra. Comerç Just significa apoderament polític i social a traves de la participació democràtica i en la presa de decisions en les cooperatives. Comerç Just significa accés a l’educació. Comerç Just significa desafiar els estereotips i les convencions socials tradicionals.

Les Finances Ètiques busquen que els diners que dipositem en elles puguin ser una eina útil per al desenvolupament de la societat gràcies a l’afavoriment de projectes amb un alt contingut social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc. Des de les finances ètiques i solidàries es posa la vida al centre i no el capital, i es recullen principis i valors del feminisme, l’enxarxament i la construcció del mercat social. És per això que les Finances Ètiques inverteixen en iniciatives de Comerç Just i d’Economia Solidària, tancant el cercle que comença quan dipositem els nostres estalvis en una entitat financera ètica o consumim un producte de Comerç Just.

Promovem la justícia social, econòmica i mediambiental i això es concreta en unes pràctiques comercials que garanteixen l’equitat de gènere, la justícia i la igualtat en totes les fases de producció i comercialització. Triar el Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària és també triar per acabar amb la desigualtat de gènere.

POSA EL FILTRE LILA! Per la igualtat, tria Comerç Just

Adhereix-te a la campanya i organitza actes al teu municipi aquí.

Engeguem la Comissió de Facilitació del Fòrum FSMET!

Si ets una entitat que treballa la facilitació i hi estàs interessada, escriu-nos a coord@transformadora.org!

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores és el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional.

El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Som conscients que les dinàmiques de poder i privilegi també estan presents en les economies transformadores, per això volem assegurar una mirada atenta que asseguri la diversitat dels subjectes que participen d’aquest procés.

Com es planteja la facilitació de la trobada 2019?

Per la trobada 2019, volem posar en valor la necessitat d’utilitzar metodologies que generin espais de trobada, de debat, de construcció col·lectiva que assegurin que totes les veus poden ser escoltades i la diversitat és acollida, metodologies innovadores, de democràcia profunda. Per fer-ho possible volem co-crear aquest procés amb aquelles organitzacions de la XES i persones amb experiència en la facilitació de processos i grups.

Per fer-ho possible, es crearà una comissió de facilitació del FSMET. Des de la comissió es generaran idees que es tindran en compte per dissenyar la proposta metodològica que articularà la trobada 2019. La comissió estarà constituïda per totes aquelles organitzacions i/o persones expertes en facilitació que volen participar de manera voluntària en el procés de cocreació o facilitant els espais de la trobada (5-7 d’abril). Totes aquestes idees es recolliran i serà un equip de 8 persones (escollides per la comissió) qui desenvoluparà una proposta concreta, aquestes estaran remunerades econòmicament.

Si tens ganes de formar part del procés, envieu-nos a coord@transformadora.org un correu amb un document explicant l’experiència de la vostra organització en facilitació de grups i a les persones que proposeu des de l’orgnització (CV) per formar part de la comissió, cal que ho feu abans del 7 de març a les 12h. Quan el rebem també us enviarem informació més concreta i detalla del procés i calendari de treball per la comissió de facilitació.

Presentem La Coordi: Comerç Just i Finances Ètiques

El proper dijous 7 de març presentem La Coordi: Comerç Just i Finances Ètiques, una nova entitat que promou la justícia social, el comerç just i el finançament ètic i solidari, a la seu de la sòcia Alternativa 3 (Ctra. de Castellar, 526, Terrassa).

LaCoordi és l’evolució de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica que va néixer fa 20 anys sota el nom de la Festa del Comerç Just i que organitza cada any activitats per fomentar el Comerç Just al voltant del dia mundial, durant el mes de maig. Amb els anys, el projecte ha anat evolucionant incorporant el discurs de les Finances Ètiques i, més endavant, el de l’Economia Solidària. A la darrera assemblea de la XES del 28 de febrer, vam debatre i aprovar la nostra entrada a la coordinadora formada per SETEM CatalunyaOxfam IntermónAlternativa 3Fiare Catalunya i FETS-Finançament Ètic i Solidari.

LaCoordi és una plataforma única a Catalunya que busca consolidar el moviment del Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària des d’una perspectiva Nord/Sud per contribuir a la justícia social, la reducció de les desigualtats i el respecte pels drets humans, molt especialment els drets laborals i ambientals als països productors. Compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Aquest és el programa per a la presentació del 7 de març:

** L’acte és obert al públic, però cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a coordinacio@lacoordi.catUs hi esperem!

11:30h Benvinguda i tastet de Cafè de Comerç Just

12:00h – 12:45h Presentació de LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques. Origen, novetats, sinèrgies i objectius.

  • Benvinguda per part de l’Ajuntament de Terrassa.
  • Manel Vila (Director General de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
  • Salvador Gausa (Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona)
  • Representant de l’Ajuntament de Barcelona (per confirmar)
  • María Fernández (Presidenta de La Coordi i responsable de projectes d’Alternativa3)
  • Jeronimo Pruij (SPP Global – segell de petits productors)

12:45h – 13:45h Taula Rodona – Debat: “El rol del Comerç Just i les Finances Ètiques en la defensa i promoció dels Drets Humans, i de les dones productores del Sud Global”.

  • Jeronimo Pruij (SPP Global)
  • Nina González (Coordinadora de FETS-Finançament Ètic i Solidari)
  • Carme Gual (Directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
  • Marta Lozano (Directora de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo)
    Modera: Anna Bardolet (Responsable tècnica de La Coordi)

13:45h – 14:00h Cloenda i visita breu a Alternativa3.

Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.

Convocatòria de feina: plaça de producció i logística per al FSMET

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que tindrà lloc a Barcelona l’any 2020, busca una persona que desenvolupi tasques de producció i logística. Des de RIPESS Europa, la XES i REAS ens hem proposat d’organitzar un Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores, previst en dues etapes: 2019 i 2020, a Barcelona. Per tant, aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual caldrà promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives transformadores al sistema econòmic actual. Fins ara, la coordinació del Fòrum ha estat acompanyada des de RIPESS i des de la comissió de relacions externes de la XES.

S’està acabant d’estructurar un equip local  – sense perdre el vincle amb les demés organitzacions promotores – per tal de començar a preparar la primera trobada que tindrà lloc el 2019; i s’obre convocatòria per incorporar una persona per dur a terme les tasques de producció i logística dels dos esdeveniments.

S’OFEREIX

El FSMET és un procés actiu i creatiu de construcció col·lectiva que permet aprofundir en les economies transformadores així com la coneixença d’organitzacions, moviments socials i xarxes d’economies transformadores tant a nivell local com internacional.

Jornada de 20 hores setmanals. 1 any, renovable – a Barcelona

Salari: 12.900€ brut anual (12,81€/hora)

Incorporació immediata (15 de novembre)

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar el seu CV i una carta de motivació en castellà a coord@transformadora.org fins el 5 de novembre (inclòs).

Les candidatures preseleccionades rebran resposta abans del 15 de novembre.

Més informació. 

Un 12-0 més reivindiquem que no tenim res a celebrar

Un any més, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya ens posicionem davant del 12 d’octubre: reivindiquem que no tenim res a celebrar amb aquest manifest i, per això, treballarem aquell dia en horari habitual.

El 12 d’octubre representa l’inici d’un procés de violenta imposició cultural, política i militar, que va culminar en un genocidi per part dels colonitzadors en el context del mal anomenat descobriment d’Amèrica.

La conquesta –que no el descobriment d’Amèrica-, va suposar l’espoli i el saqueig sistemàtic dels recursos, que unit a la imposició d’un sistema de dominació i d’esclavitud va suposar que els pobles originaris quedessin absolutament devastats. Els colonitzadors fins i tot van canviar el nom originari del territori, Abya Yala, pel nom pel qual actualment coneixem el continent, “Amèrica”. És una vergonya que se segueixi celebrant en l’actualitat un procés històric tan cruel i inhumà.

Des de l’Economia Social i Solidària aprofitem per denunciar que avui dia segueix existint l’espoli en aquest territori per part de les empreses transnacionals, basat en el saqueig dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient.

D’altra banda, el 12 d’octubre simbolitza l’exaltació a la monarquia, tal com dicta la llei 18/1987, i també de la Guàrdia Civil -la festivitat coincideix amb la de la Verge del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil-, una de les forces que l’1 d’octubre de 2017 va portar a terme una brutal repressió a Catalunya.

Durant els últims anys, aquesta data també ha estat utilitzada com a pretext per grups feixistes que ocupen els carrers per proclamar consignes d’odi i racistes i perseguir a ideologies diverses. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, els atacs feixistes s’han de rebutjar, i és una qüestió de democràcia que la societat catalana pugui decidir allò que vol celebrar, sense patir cap mena de violència ni terror feixista.

Volem reivindicar el reconeixement, la reparació i la recuperació de la memòria i la cultura dels pobles indígenes americans envaïts a sang i foc i també recordar el nostre rebuig a totes les formes d’opressió que vivim en l’actualitat, i que és especialment discriminadora per a les persones migrades i/o racialitzades.

Per tot això, contra el racisme i l’imperialisme, aquest 12 d’octubre tampoc no farem festa perquè no tenim res a celebrar.