ComunESS: el congrés de comunicació transformadora a Toledo

Torna el #ComunESS, el congrés de comunicació transformadora impulsat per Reas – Red de Redes que enguany tindrà lloc del 28 al 30 de setembre a Toledo.

Es tracta de la IV edició de la trobada (la III es va realitzar a Barcelona l’any 2019, coordinada per la comissió de comunicació de la XES, aquí podeu consultar les relatories recollides a Teixidora) i presenta un programa elaborat conjuntament per comunicadores de diferents punts de l’estat.

A Catalunya ja ens hem organitzat unes quantes per anar-hi: si portes la comunicació de la teva organització i vols fer pinya amb altres persones que es plantegen els mateixos dubtes que tu i alhora potser tenen idees que es complementen les teves, anima’t a inscriure-t’hi!

VII edició del postgrau d’ESS

El proper 5 de setembre s’obren les inscripcions a la nova edició del Postgrau d’Economia Social i Solidària impulsat per la XES i coordinat per La Ciutat Invisible amb el reconeixement acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management.

La formació rep el suport econòmic de la Direcció general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració de la Lleialtat Santsenca, Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i de diverses cooperatives com FGC Advocats, Grup Ecos, Coop57, Quesoni, Lacol o associacions com MigrESS. Durant aquest curs, la cooperativa La Tregua s’encarregarà de l’acompanyament metodològic de les sessions des de l’educació popular antiracista.

En aquesta VII edició es desplegarà un pla d’estudis que enllaça coneixements teòrico-pràctics sobre l’ESS catalana, posant l’accent en el cooperativisme i l’enfortiment socioeconòmic local, a partir de 3 mòduls formatius (150 hores lectives i 30 sessions), que inclouen una visita formativa a un ecosistemes cooperatiu català (en les anteriors edicions, Camp de Tarragona i Catalunya Central) i una a un territori fora de Catalunya (en les anteriors edicions, Itàlia, Euskal Herria, Andalusia i País Valencià).

L’alumnat del Postgrau, havent acomplert amb la participació i la realització de les tasques exigides en els estudis, podrà optar a les acreditacions següents:

– Acadèmica. Curs d’especialització en creació i gestió d’empreses de l’economia social i solidària amb el reconeixement de 10 crèdits ECTS de la Universitat Pompeu Fabra.

 De l’àmbit socioeconòmic. Formació integral en Economia Social i Solidària, amb el reconeixement de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Per a més informació i inscripcions, consulteu aquest web.

Ens retrobem a l’escola d’estiu 2022

Del 22 de juny al 7 de juliol, celebrem una nova edició de l’Escola d’Estiu amb un programa divers i descentralitzat, autogestionat entre les diferents comissions i xarxes locals de la XES.  Així, un any més us proposem trobar-nos i debatre sobre economia solidària, feminisme, ecologia, cultura o alimentació…a la fresca!

Podeu consultar el programa complet i inscriure-us a les sessions que us vinguin de gust aquí.

Networking centrat en l’ESS i el cooperativisme a la UPC

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza anualment una jornada de trobada entre empreses i entitats i la comunitat universitària amb l’objectiu de posar en contacte el talent i les capacitats generades a la universitat amb el teixit productiuEnguany, aquesta jornada es dedica a l’economia social i solidària i al cooperativisme i des de la XES us volem convidar a participar-hi. L’objectiu és donar a conèixer les entitats de l’ESS a estudiantat i persones ja titulades que puguin veure en els nostres projectes la seva opció professional.

Aquí trobareu més informació de la iniciativa i el programa detallat. Si hi esteu interessades, podeu fer la vostra inscripció en els següents formularis:
Formulari per a empreses.
Formulari per a persones.

Entre totes, apropem l’ESS i el cooperativisme a l’alumnat universitari!

Engeguem VI edició del Postgrau ESS – estudis cooperatius

Un any més, de l’1 al 10 de setembre obrim les inscripcions al postgrau de l’economia social i solidària – estudis cooperatius, que comença a l’octubre i finalitza al juliol, on s’enllacen coneixements teòrics i pràctics amb una dimensió catalana i global.

En aquesta sisena edició, la intercooperació i l’enfortiment socioeconòmic local, els sectors productius transformadors i la capacitació per acompanyar noves cooperatives hi tenen un protagonisme destacat. El curs consta de 3 mòduls formatius (150 hores lectives i 30 sessions), que inclouen una visita formativa a un ecosistemes cooperatiu català ( en les anteriors edicions, Camp de Tarragona i Catalunya Central) i una a un territori fora de Catalunya (en les anteriors edicions, Itàlia, Euskal Herria, Andalusia i País Valencià ).

El postgrau es duu a terme gràcies a l’impuls de la XES i la coordinació de La Ciutat Invisible, amb el reconeixement acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management. També té el suport econòmic de la Direcció general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració de la Lleialtat Santsenca i La Comunal, Coòpolis (l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona), i de diverses cooperatives com el Col·lectiu Ronda, Grup Ecos o Coop57.

Pots consultar la la informació pràctica de cara a la inscripció aquí.

Segueix l’#EscolaEsstiu

La V edició de l’Escola d’Estiu, impulsada per la comissió de formació i publicacions en col·laboració amb altres comissions i les xarxes locals de la XES, continua amb sessions descentralitzades, presencials i virtuals, durant les properes setmanes!

La gent de l’economia social i solidària som resistents. Tenim un projecte polític de transformació social i lluitem per una economia de la vida. Per això, després d’un any en què a causa de la pandèmia no va ésser possible organitzar l’Escola d’Estiu, tornem a fer-nos presents.

Us deixem el programa i el formulari d‘inscripció a les diferents sessions.

17 de juny 16-18 h. En línia (sessió enregistrada, mira el vídeo aquí). Com avancem cap a la gestió público-comunitària-cooperativa? Discussió estratègica sobre les condicions per avançar en la gestió público-comunitària-cooperativa. Coneixerem experiències i aprofundirem en els reptes d’aquesta gestió. Organitzada per: Comissió de Formació (XES) – Ateneus Cooperatius – XMESS – UAB – Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) – Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Enllaç d’accés.

18 de juny 18 h. Casa Orlandai, Barcelona + retranmissió en línia (sessió enregistrada, mira el vídeo aquí). Gestió comunitària, economia solidària i cultura crítica. Diàleg amb diferents experiències. Org. Comissió de Formació i Publicacions de la XES  i Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC). Enllaç d’accés i pad per fer preguntes.

28 de juny 18 h. Biblioteca Lambert Mata, Ripoll. Taula rodona: Les Cures: una visió comunitària des de l’Economia solidària.  Intercanvi experiències, models cooperatius i comunitaris de cures amb Cuidem Lluçanès  (Lluçanès), Hèstia SAD   (Ripollès) i Més que cures de Cooperasec (Poble Sec, Barcelona). Organitza XES Ripollès.

7 de juliol 19 h. Plaça Vella d’Artés. Agroecologia i venda en línia: impactes i costos invisibles. Espai que convidarà productores, distribuïdores i consumidores per compartir els impactes de la digitalització i plataformització de la venda de productes, amb diferents plataformes en fila 0. Co-organitzat amb la XaSACC (Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central).

10 de juliol 16 h. En línia. Economia solidària i feminista en l’agroecologia i la sobirania alimentària. Espai de trobada de projectes i reflexió sobre agroecologia, sobirania alimentària i economia solidària on hi trobarem una apropament a l’economia feminista. Amb Martina Marcet Fuentes. Org: Comissió Economies Feministes de la XES. Enllaç per accedir-hi.

20 de juliol 18.30 h (sessió prevista el 25 de juny i ajornada). Cal Temerari, C/ de Sant Esteve, 8-12, Sant Cugat del Vallès. L’economia social i solidària avui. Taula rodona amb els autors del llibre l’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, per reflexionar sobre la situació ara i aquí. Org. Comissió de Formació i Publicacions de la XES.

Presentem “Economia Solidària i Feminista”

El dimecres 17 de febrer a les 18 h presentem el nou llibre de la col·lecció Eines de la XES, Economia Solidària i Feminista a La Comunal (Riera d’Escuder, 38, baixos, Barcelona). És un acte amb totes les mesures de seguretat, per tant, és necessari reservar plaça a: cooperativa@laciutatinvisible.coop

L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.

Les autores del recull són Mireia Bosch, Alba Crespo, Sarai Dorado, Mercè Esteban, Júlia Granell, Elba Mansilla, Martina Marcet, Estel·la Marcos, Ana Muñoz, Tariana Salazar i Blanca Valdivia. 

La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.

 

Donem suport a Contrabanda FM: pel dret a la comunicació

Defensem els mitjans lliures i comunitaris com a expressió de la cultura dels béns comuns i de l’economia solidària. Són mitjans que es regeixen per valors compartits, com l’absència d’afany de lucre, l’autogestió, la solidaritat i la col·laboració en comptes de la competència, entre altres.

Per aquest motiu, les comissions de Formació i Publicacions i la de Procomuns han donat suport al manifest en contra del precinte de Contrabanda FM, que es va veure obligada a desmuntar l’antena i la resta del material tècnic que té al Turó de la Rovira (punt d’emissió lliure des de gener del 1991) a finals del mes de desembre. Ara, juntament amb altres col·lectius, reclamem a les administracions públiques la seva actuació perquè pugui seguir emetent a Barcelona. Podeu llegir les demandes i el comunicat complet aquí.

“Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui”, Jordi Estivill i Ivan Miró

Els sociòlegs activistes Jordi Estivill i Ivan Miró van conversar amb la periodista de La Directa Gemma G. Fàbrega sobre la història i els reptes de l’Economia Social i Solidària catalana. L’acte ve tenir lloc amb motiu de la presentació del llibre L’Economia Social i Solidària a Catalunya, el passat 16 de desembre.

La periodista Gemma Garcia Fàbrega va entrevistar els autors de la publicació L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (XES-Icària Editorial, 2020), els sociòlegs Jordi Estivill i Ivan Miró. Estivill és membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i fundador de Ripess Europe, i Ivan Miró, també és membre de la XES Coordinador del Postgrau en Economia Solidària i soci de La Ciutat Invisible. Reconeguts per una recerca acurada i compromesa de la història de l’ESS al nostre país, en aquest llibre sistematitzen els fets més rellevants, que culminen en la pandèmia de la Covid19, per proposar les bases d’un model econòmic post-coronavirus.

Gemma Garcia va iniciar el diàleg subratllant el pes de l’ESS al país: més de 7.000 organitzacions vinculades a l’Associació d’Economia Social de Catalunya i una estimació total de 10.000 iniciatives presentant gran diversitat formal, ideològica i de pràctiques, però amb un codi compartit de valors. Aquests valors, així com factors estructurals, defineixen la fisonomia actual de l’ESS a casa nostra. Com a factors estructurals, Estivill i Miró van destacar la confluència de la industrialització i la trama urbana al segle XIX. Com a factors ideològics, van apuntar el pes del republicanisme federalista així com els ideals del socialisme utòpic francès, el llibertarisme i l’anarquisime. Els valors i pràctiques de l’associacionisme obrer, reflectits en les respostes de les classes populars a la industrialització i els suburbis (associacions de socors mutus, ateneus, corals, etc.) conformen el nucli que posteriorment serà l’ESS a Catalunya, van explicar.

Els sociòlegs van mencionar episodis de crisi i les respostes de l’ESS, entre ells, la creació de sindicats i cooperatives del camp durant la plaga de la fil·loxera i la proliferació de cooperatives als anys 70, davant la desindustrialització del capitalisme, gràcies a unes plantilles molt organitzades. En canvi, després del 2008, quan el neoliberalisme porta vint anys destruint vincle social, no es creen sinó que es destrueixen moltes cooperatives. “Les crisis tenen impacte en l’ESS però hi ha altres factors com els moviments socials i les polítiques públiques”, va matissar Miró. Les cooperatives que van sobreviure aquells anys van ser les més grans, va afirmar Estivill. El veterà de l’ESS va emfatitzar que les crisis polítiques han destruït el moviment: des de la creació de l’Estat del Benestar, que integra el mutualisme i els sindicats als aparells estats reduint l’associacionisme a l’esport i la cultura, fins als feixismes.

L’ESS: un moviment en constant definició

A escala global, s’empren diferents termes i matisos en referència a les pràctiques d’economia social i solidària. D’altra banda, el propi moviment està en constant construcció a mesura que augmenten les experiències i apareixen nous paradigmes. Per exemple, els valors del Buen Vivir són propis d’Amèrica Llatina i s’han incorporat a definicions i principis de l’economia solidària. “Són els moviments els que han hagut de lluitar pel seu reconeixement legal”, va recordar Miró. La batalla legislativa no és tan sols pels termes sinó també per les formes. En aquest sentit, els sociòlegs van subratllar la importància que s’incloguin les iniciatives informals i comunitàries. Consideren que la futura llei d’ESS a Catalunya ha de superar els plantejaments de l’economia social, basats en la forma d’organització, per plasmar els de l’economia social i solidària, que emfatitza la finalitat d’aquesta organització. Les iniciatives d’economia social i solidària democratitzen totes les fases del cicle econòmic, posant al centre les persones, però existeixen dos tipus: un formalitzat i/o empresarial i un comunitari, que no és formal des del punt de vista de l’economia hegemònica però resol necessitats (grups de consum, de criança, horts, etc.). “Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui: tots aquest sectors més les finances ètiques, els espais gestió comunitària, el procomú digital, que no té formes jurídiques però sí pràctiques transformadores, etc.”, va expressar Miró.

Precisament, les xarxes comunitàries s’han organitzat per actuar durant la pandèmia, amb projectes econòmics com els bancs d’aliments de contacte directe amb productors, alguns d’ells nodrits per fons cooperatius, com Alterbanc. El Sindicat de manters i les Dones cosidores han teixit mascaretes, també s’ha organitzat la Comunitat islàmica de La Garrotxa. D’altra banda, Àurea ha començat a produir gel hidroalcohòlic per mantenir llocs de treball, els productors agroecològics s’han organitzat per distribuir aliments, etc. En resum, “durant la pandèmia, l’ESS a actuat amb iniciatives enfocades a la vida”, van concloure.

 Els sociòlegs consideren que la llei catalana hauria de reconèixer la realitat existent, però sobre tot ajudar a transformar el conjunt de l’economia i la societat catalanes. Això és viable amb accions concretes com la promoció de l’ESS a les escoles o la compra pública socialment responsable. Cal fer escala micro i escala meso, basada en intercooperació -compartir sense perdre identitat-, quelcom molt típic de l’ESS a Catalunya, van afirmar.

La conversa, organitzada per La Directa, La Ciutat Invisible i la Comissió de formació i publicacions de la XES va tenir lloc a l’espai cultural cooperatiu La Comunal, integrat per set cooperatives i una associació que treballen mancomunant. La podeu recuperar sencera aquí.

Més informació sobre els llibres de la XES i les subscripcions en aquest apartato  al mail llibres@xes.cat.

Un article de Núria Reguero, membre de la comissió de Formació i Publicacions de la XES.

 

 

IV edició del postgrau en ESS de la UAB

Enguany s’engega una nova edició (la quarta, ja!) del postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social de la UAB, organitzat amb el suport de la comissió de Formació de la XES i d’altres entitats referents al moviment.

Podeu consultar el dossier i el díptic per a ampliar informació del postgrau, l’objectiu principal del qual és construir un marc conjunt d’aprenentatge, formació i debat al voltant de l’Economia Social i Solidària. És a dir, al voltant de les potencialitats, trets diferencials i limitacions de l’economia social i solidària en la construcció i consolidació de projectes que donin resposta a drets, necessitats i inquietuds socials, i en la definició de noves estratègies de transformació del model actual de desenvolupament socioeconòmic.

Més informació aquí.