Nova formació 2019 per a activistes Pam a Pam

El 22 de gener fem una nova formació Pam a Pam a la llibreria La Inexplicable de Barcelona: posa el teu granet de sorra per impulsar l’Economia Solidària i suma’t al nostre grup d’activistes per un sistema ecònomic i social just.

La formació Pam a Pam

La comunitat Pam a Pam està formada per iniciatives de l’ESS i per nombroses persones voluntàries que busquen organitzacions compromeses amb les persones i el medi ambient, les entrevisten seguint els criteris Pam a Pam i les pugen al mapa perquè siguin accessibles per a tothom! La formació que impartim serveix com a via d’entrada a la participació al projecte i alhora ofereix una primera aproximació a l’economia solidària a partir de l’explicació dels 15 criteris del qüestionari marc de les entrevistes Pam a Pam (democràcia interna, condicions de treball, perspectiva feminista, intercooperació, gestió financera, llicències lliures i obertes, etc.), que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.

Per temes organizatius, us demanem inscripció al formulari. I si aquesta vegada no t’encaixa la data o el lloc, estigues atenta a les properes formacions que trobaràs aquí.

Desenfunda les eines

Aquestes festes, planteja’t si vols regalar coneixement i reflexió amb aquest pack de llibres de la nova col·lecció de la XES.

Els tres llibres del pack són: Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la Transformació Social amb textos de Jordi Estivill, Jean Louis Laville, Elba Mansilla, Ivan Miró, Óscar Rando, Rubén Suriñach i Anna Fernàndez, Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya de Jordi Estivill, i Finances Ètiques i Solidàries, construït col·lectiament per Associació de Comunitats Autofinançades, Arç Cooperativa; Acció Solidària Contra l’Atur, Coop57, Finançament ètic i solidari FETS, Fiare Banca Etica, Oikocrèdit, i amb Nereida Carrillo Pérez i Irene Peiró Compains com a redactores.

Els trobaràs al web de https://pol-len.cat/ o a l’ Espai Contrabandos.

Segona edició del postgrau d’Economia Solidària de la UAB

Després de l’èxit de la primera edició del Postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social a Sabadell de la UAB, s’engega una de nova de cara al gener, que amplia el nombre de places i crea nous espais d’aprenentatge i debat a la Universitat en forma de seminaris.

La formació serà presencial i manté el calendari de l’any passat: es realitzarà de gener a juliol, els dimecres a la tarda al Campus d’Empresa i Tecnologia de la UAB de Sabadell. També es mantenen els tres dissabtes de docència i visita a experiències de l’Economia Solidària en d’altres ciutats i pobles i una sortida de tres dies al maig. Una experiència que ha estat molt ben valorada per l’estudiantat.

Com a novetat, el Postgrau incorpora tres jornades de treball i formació obertes a les entitats de l’Economia Solidària, professorat universitari i tècnics municipals i que giraran entorn de tres
eixos: el desenvolupament local, la transició ecològica i la innovació tecnològica. Aquestes responen a la voluntat iniciada el llarg d’aquest any des del Postgrau d’anar teixint una xarxa de complicitats entre col·laboradors, professorat, entitats i universitats, i es lliga amb vincles amb la Comissió de Formació de la XES o la participació al Foro Global de la Economía Social que va tenir lloc el passat setembre a Bilbao, a la Fira d’Economia Solidària del passat Octubre, i al Congreso “Emprendimiento Cooperativo y Universidad” a San Sebastià el proper 14 de desembre.

Des de l’organització del Postgrau s’ha sol·licitat de nou el suport de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, per tal de poder
facilitar-ne l’accés i reduir el preu de matrícula en un 80%.

La formació està impulsada per la xarxa local de Sabadell el Teler Cooperatiu/Ateneu Cooperatiu, la UAB, la Fundació Autònoma Solidària, i l’Ajuntament de Sabadell, i entre el professorat trobareu diverses cares conegudes i habituals a la XES.

La matrícula està oberta fins el 16 de desmbre: no et quedis sense la teva plaça!

Inscripcions obertes pel III Postgrau Economia Social i Solidària

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, a través de la comissió de Formació, posa en marxa la 3a edició del Postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Europeus, coordinat acadèmicament per La Ciutat Invisible. El curs tindrà lloc entre el 8 d’octubre de 2018 i l’1 de juliol de 2019. En aquesta edició, la intercooperació i l’enfortiment socioeconòmic local, els sectors productius emergents i la capacitació per acompanyar noves cooperatives hi tenen un protagonisme destacat.

En la III Edició del Postgrau (2018-2019), oberta a 20 alumnes, es contemplen 3 mòduls de 150 hores de formació presencial i dues visites formatives al Bages i Andalusia. L’alumnat del postgrau, havent complert amb la participació mínima i la realització de les tasques exigides en els estudis, podrà optar a les acreditacions següents:

  • Titol professional Cadre-dirigeant d’entreprise d’ESS, de l’Institut AROBASE (França).
  •  Titol universitari Manager in Social Economy, de la Universat de Pecs (Hongría) (30 Crèdits ECTS) (Amb matriculació extra a la Universitat de Pecs).

Programa del postgrau

Aquest és el programa del curs:

  • 1r mòdul: L’Economia Social i Solidària a Catalunya. De la cooperativa a l’enfortiment socioeconòmic local. D’octubre a desembre 2018. 70 hores presencials. Assistència a FESC TP0 (octubre 2018) i sortida al Bages (novembre 2018).
  • 2n mòdul: L’Economia Social i Solidària: reptes globlals i sectors productius emergents. De febrer a març 2019. 44 hores presencials. Visita a projectes cooperatius d’Andalusia. Realització projecte teòric del Postgrau (TP1).
  • 3r mòdul: Constitució i gestió de cooperatives. D’abril a juliol 2019. 36 hores presencials. Realització projecte pràctic (TP2) o pràctiques en cooperatives.

El programa compta amb un professorat amb una llarga trajectòria dins de l’ESS, amb la participació d’organitzacions com el Col·lectiu Ronda, Coop57, l’Associació de Comunitats Autofinançades, l’Apòstrof, Labcoop o Opcions, entre altres. El preu del curs és de 400 euros, amb possibilitat de beca, i les sessions tindran lloc els dilluns de 16.30h a 20h a la Lleialtat Santsenca (Barcelona). Podeu realitzar la preinscripció a través d’aquest enllaç.

 

Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya

Sinopsi

Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya, de Jordi Estivill, és un treball que per primera vegada analitza amb xifres i exemples pràctics la situació de l’economia solidària en clau catalana. Una obra divulgativa que ens convida a conèixer una realitat emergent i un concepte cada vegada més utilitzat.

L’Economia Solidària, com a noció en elaboració, s’omple de significat integrant els trets comuns de milers d’experiències d’arreu del món i alhora diferenciant-se d’altres nocions que li són més properes, com ara l’economia social, l’economia popular, el tercer sector i un llarg etcètera. En aquesta obra hi trobareu definicions, un repàs històric, exemples d’entitats per “viure l’economia solidària” a Catalunya i el paper de la Xarxa d’Economia Solidària.

Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya és el segon títol de la nova col·lecció Eines. Una proposta editorial impulsada per la Xarxa d’Economia Solidària i Pol·len sccl. La col·lecció neix com a instrument d’informació i coneixement per difondre l’economia social i solidària a Catalunya, els seus reptes i les seves respostes. Perquè EINES ens recorda, divulgativament, que ja comencem a poder viure d’una altra manera, però que també cal fabricar eines encara més robustes i incisives per a sostenir l’alegria de la vida front la tristor del capital.

Jordi Estivill
 |  Preu:12 | 
Editorial:Pol·len edicions | 
Pàgines:

L’economia solidària en cent paraules

Sinopsi

En pocs anys, l’economia social i solidària ha passat de ser una perfecta desconeguda a representar una realitat tangible i una esperança de futur per a molta gent. La vertiginosa eclosió d’aquesta manera alternativa de fer economia en una extraordinària diversitat d’iniciatives requereix bastir un marc conceptual que les sustenti i divulgar-lo perquè en neixin encara més.

Aquest llibre pretén sistematitzar l’economia social i solidària, i donar a conèixer els seus conceptes clau i les entitats referents a través de cent paraules, de cada una de les quals, a la manera dels diccionaris enciclopèdics, aporta una definició, l’origen, les característiques, exemples i reptes. S’hi defineixen, doncs, termes com «autogestió», «consum responsable», «cures», «sobirania alimentària», «municipalització participativa» o «cooperativisme de plataforma», però també entitats concretes com Mondragon, Som Energia, Seikatsu Club o la Xarxa d’Economia Solidària.

L’economia solidària en cent paraules s’adreça a totes les dones i els homes que cerquen alternatives a aquesta màquina d’injustícia, insostenibilitat i dolor que resumim amb un altre terme, el de «capitalisme», i que, amb responsabilitats certament desiguals, produïm i mantenim diàriament entre totes. Per tal de conèixer l’economia solidària, la persona lectora viatjarà des d’aquestes pàgines arreu del món i coneixerà gent normal com ella, que tiren endavant projectes increïbles..

Jordi Garcia Jané
 |  Preu:23 | 
Editorial:Icaria editorial | 
Pàgines:232

Ciutats cooperatives

Sinopsi

Somiem una altra ciutat, al servei del bé comú. Que no expulsa les classes populars sinó que les acull i transforma, perquè produeix i redistribueix equitativament la riquesa social. Una ciutat que afronta les necessitats econòmiques, socials i culturals dels i les seves habitants. Que suprimeix les desigualtats de classe, gènere, origen, opció sexual o racistes. Una ciutat per la vida: cooperativa, ecològica, solidària, feminista. La Ciutat Comuna.

Tanmateix, per transformar el somni en vivència gaudida, cal combatre el malson de la ciutat capitalista, que promou l’apropiació de la plusvàlua urbana pels inversors, mentre trinxa les classes populars amb habitatges impossibles i precarietats al servei del turisme global. Però, com fem una ciutat per les persones i no pel capital? Com transitem vers una economia urbana per a la vida? Poden contribuir les iniciatives locals d’economia social i solidària a la producció d’una altra ciutat? Com fem barris, pobles, ciutats cooperatives?

Publicat per Icaria editorial.

Ivan Miró i Acedo
 |  Preu:18 | 
Editorial:Icaria Editorial | 
Pàgines:224

Tanquem l’Escola d’Estiu amb bon regust

Després de gairebé un mes aprenent a cooperar des de diferents punts del territori, hem tancat una nova edició de l’Escola d’Estiu pensant ja en la de l’any vinent!

L’aposta feta enguany per descentralitzar l’activitat ha suposat nous reptes organitzatius però alhora ha facilitat l’assistència de diferents persones i ha demostrat el potencial de les Xarxes Locals que treballen des de diferents municipis per estendre l’Economia Solidària des de les bases.

Una Escola per l’Educació

La sessió inaugural, que va tenir lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat sota el títol “Educació al llarg de la vida. Una aposta de l’economia solidària” ens va apropar a projectes educatius ben diversos i ambiciosos (educació reglada, dinamització comunitària, escola d’adults, lleure…).  Després d’una introducció teòrica sobre els moviments de renovació pedagògica que han inspirat la majoria d’aquests nous projectes, es van presentar les experiènciaes de Trama Cultura, l’Escola Arcàdia, l’Esberla, l’Escola el Sol, la Troca Sants o la desapareguda UPAC (Universitat Popular Autogestionada de Catalunya) que va ser l’origen de l’actual postgrau d’Economia Solidària o la mateixa Escola d’Estiu.

Les Economies Feministes

La sessió organitzada al Cafè de Mar de Mataró de la mà de Pam a Pam, la comissió d’Economies Feministes i l’Ateneu Cooperatiu, va ser introduïda per una ponència inaugural a càrrec de Sandra Ezquerra, sociòloga, professora i activista. Ezquerra va fer un repàs sobre el paper de la dona i de les cures en els diferents corrents econòmics imperants al llarg de la història i va apuntar que l’economia ha estat sense dubte la disciplina més impermeable al feminisme.

També va fer balanç de la situació actual,  recordant que el component de gènere en el mercat laboral i en el treball reproductiu, i en les polítiques de protecció social, promouen la feminització de la pobresa, ja que la sobrededicació de les dones a la llar les porta a una cotització menor i, per tant, a pensions (o altres tipus de retribucions) inferiors. “En aquest sistema generem drets no com a membres de la comunitat, sinó en relació a la nostra contribució mitjançant el treball remunerat”, va afirmar. Per acabar, una mica d’autocrítica en forma de pregunta al nostre sector: els projectes de l’Economia Solidària es preocupen per ser viables econòmicament però…ho són reproductivament?

Tot seguit, companyes de Coop57, el col·lectiu Punt6, LaCol cooperativa i la llibreria la Caníbal van explicar les seves bones pràctiques en relació a les cures i les tasques reproductives dels projectes. Cocriança del fill d’una companya en l’entorn laboral, flexibilitat d’horaris i tasques, permisos millorats, redistribució i visibilització dels diferents tipus de feines, enfortiment dels vincles amb la comunitat més enllà de la comercialització, etc.

Drets laborals des de l’ESS

La sessió celebrada a Sabadell va fer visible com l’autoorganització, l’autogestió, l’equitat, la participació directa, la democràcia i la complicitat amb l’entorn veïnal, social i, si s’escau, institucional, poden donar lloc a projectes que garanteixin un treball digne. Representants de  i Ateneu La Base  van explicar com el dret a la formació i a treballar dignament els ha permès fer efectius altres drets com la renda, prestacions socials, regularització administradora.

Mitjans de comunicació transformadors

A la sessió realitzada a Terrasa van participar diferents mitjans de comunicació que lluiten per la transformació social des del periodisme, com ara Setembre, Malarrassa, La DirectaEl Cugatenc, La Mosca TV  i FetaSantFeliu. La trobada va ser molt productiva, ja que va ser un espai d’intercanvi d’experiències i de cerca conjunta de noves formes d’intercooperació.

Els Procomuns

Tot i que cada vegada es fan més passos, combatre el capitalisme digital segueix sent un dels reptes pendents de l’ESS. En general, les usuàries presentem certa desídia cap a la  lluita contra els grans gegants tecnològics, com són els Frightful Five (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) que monopolitzen poder econòmic i coneixement, i pensem que no podem trobar alternatives que ens donin el mateix servei. La comissió TIC de Pam a Pam i la de Procomuns de la XES van impartir aquesta sessió al Poble Sec per oferir-nos eines pràctiques per a les nostres necessitats organitzatives (formularis i programari de codi obert, llicències lliures, etc.).

Una economia solidària inclusiva

La penúltima sessió de l’Escola va tenir lloc a Ripoll i va afrontar un altre repte de l’ESS: volem una economia solidària intercultural, però…què estem fent per aconseguir-ho? Les companyes de l’associació MigrESS van ser contundents en exposar les conclusions d’un estudi que han elaborat: “És necessari introduir un enfocament intercultural a les nostres pràctiques i donar-li una dimensió política a la solidaritat”, va dir la Luz.  I com fer-ho? Algunes  propostes per començar a treballar en aquesta línia són: impulsar equips de treball de composició diversa, promoure ofertes d’ocupació solidària, generar intercooperació amb experiències liderades per migrades i possibilitar espais de debat i reflexió.

Cultura que coopera

Finalment, al Prat de Llobregat (seu de l’Escola en les dues edicions anteriors) es va celebrar la darrera sessió sobre cooperativisme cultural amb una cloenda a l’alçada, escoltant versions de Nina Simone a l’aire lliure!  , ,  ,  i La ciutat invisible van exposar experiències d’intercooperació en àmbits tan diversos com la restauració, la sonorització o producció d’esdeveniments, el teatre, el món editorial o el llibreter, donant lloc a un debat ric i proposant solucions  a les problemàtiques socioeconòmiques de les treballadores culturals des del cooperativisme.

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones i xarxes que heu fet possible aquesta nova edició de l’Escola d’Estiu. Tenim dotze mesos per preparar-ne una de nova: us hi engresqueu?
drets-laborals-Escola-Estiu

Construir drets des de l’Economia Solidària.

Mitjans de comunicació transformadors.

Mitjans de comunicació transformadors.

Formació per a noves xinxetes Pam a Pam

El proper mes de setembre, hem programat una nova formació  Pam a Pam per a aquelles persones que fa temps que us voleu sumar a la comunitat però encara no heu tingut oportunitat: serà el 20 de setembre a L’Espai La Fontana (Barcelona) de 18:30 h i fins a les 21 h.

Continguts de la formació

Durant la formació, farem una breu introducció a l’Economia Social i Solidària i tot seguit analitzarem els 15 criteris (distribuïts en tres blocs: impacte ambiental, social i organització i treball) que configures l’entrevista que es fa a les iniciatives susceptibles de ser part del mapa.

La comunitat Pam a Pam, que impulsem juntament amb SETEM Catalunya, està formada per les xinxetes (activistes que entrevisten organitzacions de l’economia solidària per millorar la seva visibilitat i facilitar l’accés de la ciutadania, pujant-les al mapa col·laboratiu)  i les iniciatives mapades. Les xinxetes s’organitzen per grups locals i formen part, segons els seus interessos, de diferents comissions de treball, participen en formacions internes, trobades, etc. D’aquesta manera, Pam a Pam es converteix en un procés de formació-acció en clau col·lectiva i transformadora.

Inscripcions

Us podeu inscriure-us a la formació aquí (si neessiteu canguratge, feu-ho constar al formulari)!

Si no us va bé la datal del 20 de setembre, consulteu aquí les properes formacions programades.

Debat sobre Ciutats Cooperatives a la Lleialtat Santsenca

Dimarts 26 de juny a les 19h, el company Ivan Miró presenta Ciutats Cooperatives, el darrer llibre de la col·lecció de la XES editat per la sòcia Icària Editorial, a La Lleialtat Santsenca i ho en forma de debat col·lectiu entorn el repte de construir avui una ciutat cooperativa, feminista, solidària, ecològica.

La Gemma Garcia dinamitzarà aquest nou #DebatsDirecta; en Gerardo Pissarello, primer Tinent d’Alcalde i direcció d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona,  explicarà el cara a cara amb els poder econòmics globals i locals; la Roser Casanovas de Col·lectiu Punt6 reflexionarà sobre com fer una ciutat des de la pràctica i experiència feminista; i l’Ariadna Pomar d’Arran de Terra ens donarà pistes per a fer la transició ecològica tan imprescindible.