Crida a la solidaritat amb Kurdistan

Ens hem adherit al manifest en suport a la lluita del poble kurd, un poble que viu tradicionalment oprimit i porta anys treballant per aconseguir una vida més justa.

Davant de la seva situació, han dut a terme un procés revolucionari  perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient, a banda de la construcció de l’autonomia i del Confederalisme Democràtic.

Per donar suport a tots aquests processos, fem una crida a la solidaritat internacional, exigim que es respectin els drets humans i que es compleixin les següents demandes:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica y política.

Pots llegir el manifest sencer aquí.

Formació: Cures i altres malabars

Finalitza el cicle formatiu impulsat per la Comissió de facilitació i cures amb el darrer taller centrat en les cures: “Cures i altres malabars”.

Posar les vides al centre implica resignificar com ens cuidem: què vol dir cuidar, cuidar-nos, cuidar-se a la XES? De quines cures volem tenir cura als espais de la XES? I amb quins mecanismes i recursos les garantim?

El taller, facilitat per Matriu, tindrà lloc el dia 12 de febrer de 18h a 20h al local d’ECOS Bailèn (c/Bailèn, núm.5, Barcelona). Tant aquesta com la resta de sessions són totalment gratuïtes però, per tal de facilitar millor l’organització, demanem fer inscripció a través del següent enllaç.

En cas que hi hagi demanda, organitzarem canguratge durant les sessions. Si us hi interessa, cal que ho feu constar a la inscripció.

Article recomanat: Per què m’hauria d’importar la contractació pública?

Des de la XES, i de manera coordinada amb REAS, apostem per la contractació pública responsable com a mecanisme per impulsar les empreses que es regeixen per criteris de sostenibilitat econòmica, cultural, social i ambiental. Les administracions gestionen diners de tota la ciutadania i, per aquest motiu, aquests diners haurien de servir per lluitar contra les injustícies del sistema hegemònic i contribuir al bé comú.

Us deixem aquest article d’Alba Giner a El Salto diario on trobareu aquest tema molt ben argumentat: ¿Qué es la contratación pública responsable y por qué debería importarme?

Bona lectura!

Formació: participació i gènere

Arriba una nova càpsula formativa impulsada per la Comissió de facilitació i cures: aquesta vegada, parlem de participació i gènere.

He sentit que em costava participar en un espai on la majoria eren de l’altre gènere? O que el meu estil comunicatiu estava poc valorat? El gènere afecta a com i quan participem? Hi parem atenció? Quins reptes suposa el gènere per a la participació a la XES? Quines eines podem usar per a facilitar la participació des de la perspectiva de gènere?

El taller, facilitat per Nus, tindrà lloc el dia 6 de febrer de 18h a 20h al local d’ECOS Bailèn (c/Bailèn, núm.5, Barcelona). Tant aquesta com la resta de sessions són totalment gratuïtes però, per tal de facilitar millor l’organització, demanem fer inscripció a través del següent enllaç.

En cas que hi hagi demanda, organitzarem canguratge durant les sessions. Si us hi interessa, cal que ho feu constar a la inscripció.

Què estem fent a la comissió de comunicació? Et posem al dia

En aquest 2018 inaugurem un nou espai al butlletí per explicar-te en què estan treballant les diferents comissions de la Xarxa d’Economia Solidària. D’aquesta manera, volem mostrar-te com es cuinen les activitats, accions i campanyes i animar-te a que tu també hi formis part! Comencem aquesta sèrie de publicacions amb la comissió de comunicació. Vols saber en què estem treballant?

La comissió de comunicació de la XES en aquests moments està preparant dues campanyes que es llançaran entre els mesos de febrer i maig: una sobre l’eina d’observació de gènere de la comissió d’economies feministes i una altra de difusió i promoció de la creació de xarxes locals.

En la primera campanya, prevista per finals de febrer, volem donar visibilitat a les situacions de desigualtat de gènere que es produeixen als espais col·lectius de les nostres organitzacions, com ara reunions i assemblees. Per això comptarem amb sis imatges elaborades per 6 dones il·lustradores que ens permetran reconèixer-nos i identificar quines d’aquestes situacions estem normalitzant en la gestió de la nostra entitat: qui apara la paraula, quin tipus d’intervencions es produeixin, qui s’encarrega de les tasques reproductives…? D’una banda, l’objectiu és promocionar l’ús de l‘eina d’observació de gènere impulsada per la comissió d’economies feministes, que permet recollir aquest tipus de dades perquè les organitzacions de l’ESS facin una anàlisi crítica i pensin formes de millorar les seves pràctiques. De l’altra, es pretén sensibilitzar sobre les desigualtats de gènere entre les persones que som part de l’ESS però també entre les que estan més allunyades, ja que es tracta d’una qüestió que afecta gairebé qualsevol àmbit.

D’altra banda, entre els mesos d’abril i maig llançarem un espot per promocionar les xarxes locals d’ESS. Amb aquesta campanya volem reafirmar la necessitat de seguir articulant xarxes arrelades al territori, que impulsin l’ESS des del coneixement de l’entorn i la intercooperació entre organitzacions i persones. Estem retocant el guió i ben aviat es començarà a produir.

En el nostre pla de treball d’enguany, tenim més projectes i debats pendents sobre comunicació interna, la nostra relació amb els mitjans de comunicació i l’elaboració de discurs sobre economia solidària mitjançant estratègies de comunicació transformadora.

Si voleu participar a la comissió i ajudar-nos a pensar aquestes i altres accions, podeu trobar-nos a ECOS Bailén el primer dimarts de cada mes sobre les 15h. Envia’ns un correu a comunicacio@xes.cat! També podeu seguir-nos a través del nostre compte de Twitter o la pàgina de Facebook. Perquè tot allò que no s’explica és com si no existís!

 

 

Diomcoop i la Fundació Cívica Esperanzah s’adhereixen a la XES

Bones notícies per a la xarxa! Diomcoop i la Fundació Cívica Esperanzah s’han adherit a la Xarxa d’Economia Solidària durant el mes de gener.  Benvingudes! Si encara no els coneixeu, us fem una petita presentació:

  • Diomcoop és una cooperativa de venda i serveis, que té per objectiu donar resposta a les necessitats d’inclusió social, laboral i relacional de les persones que realitzen activitats de venda ambulant a la nostra ciutat. La cooperativa es basa en un model d’intervenció público-comunitària impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, per donar una resposta col.lectiva a la situació de vulnerabilitat de les persones ateses, actuant en tres direccions: promoció d’un projecte cooperatiu d’ocupació, atenció de drets i necessitats socials, i participació en la construcció de comunitat.
  • La Fundació Cívica Esperanzah som una organització sense ànim de lucre que neix amb la voluntat de potenciar i consolidar el sector de l’economia social, solidària i el desenvolupament sostenible. El Prat compta amb una xarxa associativa forta i compacta que treballa des de fa anys impulsant projectes, innovant i creant alternatives. La voluntat de la Fundació és ajudar a aquestes iniciatives i aquestes persones emprenedores a seguir creixent. L’organització està vinculada al Festival Esperanzah.

L’informe de l’estat del mercat social català: un tast dels resultats de Pam a Pam

En aquest article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana es presenta una part dels resultats recollits al III Informe de l’estat del mercat social català, relatius a Pam a Pam. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast i criteris del funcionament del mercat social gràcies a les eines de la XES, que cada cop, tenen metodologies més acurades i consolidades.


El mercat social català
La XES proposa la definició del Mercat Social (MS) com aquell mercat on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és a l’ MS on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.

La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com ara la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Balanç Social i el mapa Pam a Pam, impulsat juntament amb SETEM Catalunya. D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix l’ MS.

El mapa col·laboratiu de l’economia solidària a Catalunya, Pam a Pam, neix el 2012 com una prova pilot a la ciutat de Barcelona i, el desembre de 2014, se’n fa el llançament a tot el territori català. El juny del 2017, després d’un procés d’un any de revisió, se n’ha tret una nova versió fruit de les reflexions conjuntes de la comunitat i la voluntat d’incloure els debats actuals de l’ESS a Catalunya. Pam a Pam ha esdevingut, a més d’una eina que dóna visibilitat a les iniciatives d’ESS a Catalunya, un procés de formació i activisme ciutadà, i una eina d’articulació i construcció de mercat social, ja que en el mateix procés de mapatge es detecta la densitat i diversitat d’iniciatives en un territori i es promou l’articulació entre elles. Aquest fet l’ha convertit en una de les eines estratègiques en la constitució de xarxes locals d’ESS.

Pam a Pam a l’informe del mercat social del 2016

A l’informe, s’analitzen les dades de les 160 iniciatives que han estat incorporades a Pam a Pam de gener de 2016 a juny de 2017 amb el mateix qüestionari.

Els 15 indicadors de Pam a Pam són de caràcter qualitatiu i es defineixen d’acord amb la percepció subjectiva de la persona entrevistadora. Els resultats de cada indicador poden anar de 0 (no compliment) a 5 (excel·lència). Perquè una organització puntuï, per exemple, un 4, cal que compleixi els criteris definits a les preguntes de la 1 a la 4.

Per tal d’obtenir una imatge clara de les fortaleses i dels punts febles de les iniciatives incloses a Pam a Pam entre 2016 i juny de 2017, la figura 1 mostra la mitjana del compliment de cada criteri per a totes les iniciatives. La mitjana de totes les iniciatives és de 2,47 sobre 5 i s’observa que els criteris amb més compliment són el de la forquilla salarial (3,65 sobre 5), el d’aprofundiment democràtic (3,26 sobre 5) i el de gestió dels residus (3,12 sobre 5).

Segons la seva forma jurídica, les cooperatives i les associacions són les que tenen més presència al mapa, i abasten el 60% del total (un 32% i un 28%, respectivament). Per sectors, existeix una preponderància del sector de l’alimentació amb un 26% de les iniciatives pujades, seguit del sector de les cures, amb un 12% (agrupa les iniciatives de salut, criança, atenció a la gent gran o integració social), i dels sectors de la comunicació i tecnologia, cultura, educació i espais i xarxes. Pel que fa a la distribució territorial, la comarca del Barcelonès continua centrant l’atenció del mapa, amb un 54% de les iniciatives representades.


La democràcia a les organitzacions

La puntuació mitjana del bloc de democràcia de Pam a Pam (que preveu els criteris de democràcia i participació i de transparència) és d’un 2,99, la millor puntuació mitjana de tots els blocs. El criteri d’aprofundiment democràtic és el tercer amb més grau de compliment, amb un 3,03 de puntuació agregada. En el cas del criteri de transparència, se situaria en la posició sisena quant a més acompliment, amb un 2,67 sobre 5.
Aquestes xifres ens indiquen que la majoria d’organitzacions d’ESS superen l’assemblea general com a únic espai reglamentat de trobada i obren altres espais per fomentar la participació. L’horitzó cap a on cal avançar té a veure amb incorporar mecanismes de facilitació a les reunions, i un treball de reflexió sobre lideratges i rols de poder que permetin estructures més horitzontals i de participació igualitària. Aquesta valoració confirma l’aposta per una gestió que apropi la democràcia i la participació en els llocs de treball i a la gestió social i empresarial.

 

La igualtat a les organitzacions
Els criteris del bloc d’igualtat del Pam a Pam fan referència a la inserció social, la forquilla salarial i l’equitat de gènere. El criteri de forquilla salarial és el de millor puntuació de tots els indicadors, amb un 3,65 sobre 5. El criteri d’equitat de gènere obté una puntuació mitjana de 2,13, lleugerament per sota de la mitjana. Respecte el criteri d’integració social, la puntuació mitjana és la més baixa de totes: 2 sobre 5. Aquesta puntuació indica que el nivell de compromís mitjà en relació amb la integració social és baix.

Aquestes valoracions ens indiquen que:

. La mitjana de forquilla salarial se situa entre 2 i 3, confirmant una aposta per la redistribució equitativa dels recursos.

. Existeix paritat numèrica de gènere en les organitzacions de l’ESS, així com una preocupació majoritària per no reproduir estereotips masclistes en la comunicació de les organitzacions. En canvi, apareix com a repte una reflexió més profunda sobre el repartiment equitatiu de les diferents tasques, des d’aquelles més visibles (com la representació pública) fins a les  més domèstiques o de cures.

. La majoria d’iniciatives disposen de locals adaptats per facilitar l’accés, i moltes preveuen la participació de persones amb diversitat funcional o risc d’exclusió social, sigui com a usuàries, voluntàries o amb petits percentatges a la plantilla.

 

El compromís ambiental de les organitzacions
El bloc de medi ambient del Pam a Pam té en compte els criteris d’ecologia i sostenibilitat, de gestió de residus i d’eficiència energètica. La puntuació mitjana d’aquest bloc és de 2,48, xifra lleugerament inferior a l’obtinguda l’any anterior (2,69). Si es mira el detall, el criteri de gestió de residus és el de més compliment, amb un 3,13. El criteri de sostenibilitat se situa una mica per sobre de la mitjana del bloc, amb un 2,58. Pel que fa a les pràctiques d’eficiència energètica, obtenen el compliment més baix, amb un 1,78. En tots els criteris, les mitjanes han baixat una mica respecte a l’any passat. Això indica que l’esforç en aquest camp no és gaire gran, i que s’hi hauria de posar èmfasi per aconseguir millorar.

Aquestes xifres ens indiquen que la gestió de residus acurada i compromesa amb la minimització és una pràctica estesa; que en el sector alimentari la majoria ven o produeix producte ecològic; i que l’eficiència energètica torna a aparèixer com un dels reptes que s’han de treballar.


El compromís social de les organitzacions
Aquest bloc del Pam a Pam és el que conté el nombre d’indicadors més elevat, són 6: potenciació de l’economia local i/o circuits de proximitat; promoció i pràctica de la comercialització justa; promoció i pràctica de la intercooperació; participació en espais i xarxes; promoció i ús de les finances ètiques, i utilització de llicències no-privatives i programari lliure. La puntuació mitjana d’aquest bloc és d’un 2,19, i són els indicadors de participació en xarxes i la intercooperació els més ben puntuats, amb un 3 i 2,75, respectivament. Els criteris de proximitat i comercialització justa se situen en la franja mitjana de compliment, amb un 2,63 i un 2,08 respectivament. Els dos últims criteris, el de gestió econòmica amb finances alternatives i l’ús de programari lliure, són els de menys compliment de tot Pam a Pam, amb un 1,31 i un 1,41 respectivament.

Aquest bloc ens confirma el compromís de l’ESS per l’arrelament territorial, ja que hi ha una clara tendència a l’enxarxament i l’intercooperació. Es detecta també que existeix un alt compromís amb la producció local i preocupació per la procedència dels proveïments, així com bones pràctiques quant a la corresponsabilitat entre consum i producció. Per altra banda, l’aposta per l’ús de programari lliure o la producció de coneixement en codi obert són pràctiques encara poc esteses al moviment de l’ESS, tot i que s’està donant una aproximació al moviment dels procomuns. La participació en finances ètiques i l’acceptació de moneda social o intercanvis es plantegen com un repte a millorar.

 

Qualitat laboral
El qüestionari de Pam a Pam concentra la informació de qualitat laboral en un sol indicador, el de desenvolupament personal i professional. Aquest indicador se situa al voltant de la mitjana, amb un 2,53 sobre 5. Aquesta puntuació indica que, de mitjana, totes les organitzacions ofereixen formacions a les persones treballadores i faciliten la conciliació personal o familiar. En alguns casos, a més, també es preveuen mecanismes de resolució de conflictes.

Per a una informació més detallada sobre les dades de Pam a Pam, la tercera edició de l’informe “L’estat del mercat social català” està disponible al web mercatsocial.xes.cat.

Font: Article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana.

Vindreu a la XEScotada? Ja tenim el formulari d’inscripció obert

Com ja sabeu, l‘Assemblea General Ordinària de la XES està convocada pel proper dissabte 10 de març. Finalment, la trobada tindrà lloc a Can Fulló, una masia que ens cedeix el Col·lectiu Ronda i que s’ubica entre les localitat d’Argentona i Òrrius. El punt de trobada serà a les 10h a l’estació de Renfe de Mataró. A Can Fulló només s’hi pot arribar en vehicle privat pel que des de la Xarxa d’Economia Solidària coordinarem el trasllat de les persones i organitzacions sòcies per garantir que tothom pugui participar a l’assemblea. En aquest sentit, és imprescindible que us registreu a través d‘aquest enllaç i ens indiqueu si disposeu de vehicle i, en cas afirmatiu, amb quantes places lliures. També us demanem altres dades respecte a l’opció de menú i la necessitat de servei de canguratge. Tal i com s’indica al formulari és necessari que les organitzacions l’omplin per cadascuna de les persones que participaran a les activitats.

Aquest és l’odre del dia previst per la sessió:

  • Ratificació de noves sòcies
  • Presentació i aprovació del pressupost 2018
  • Presentació i aprovació dels plans de treball de les comissions per 2018
  • Presentació dels resultats de l’enquesta

Està previst que l’assemblea tingui una durada de 3 hores, pel que la calçotada començarà a partir de les 14h. Durant les properes setmanes us anirem enviant la documentació necessària per poder seguir l’assemblea.

Us hi esperem!

Arriba C2C conversaciones: aprenentatge i intercanvi de promotores de l’ESS

Des de la comissió d’externes de la XES estem col·laborant en la organització de la segona edició del congrés C2C: aprenentatge i intercanvi de promotores de l’ESS, que tindrà lloc a Madrid els propers dies 15 i 16 de febrer.

El fòrum es presenta com una oportunitat per reflexionar amb altres xarxes d’economia solidària, en l’àmbit de l’estat espanyol, sobre els reptes i les estratègies de creixement i visibilitat de l’ESS. Hi estan convidades persones professionals, activistes i organitzacions d’aquest àmbit.

El C2C d’enguany s’estructura al voltant de 4 eixos de treball que són coordinats per persones i organitzacions de referència en cadascun dels àmbits:

  1. Transformació d’empreses en l’àmbit de l’ESS
  2. Finançament i escalabilitat dels projectes
  3. Creació de models d’iniciatives vinculades a persones que treballen desde la precarietat i com el treball col·lectiu pot millorar les seves condicions: mutualització
  4. Avançar sobre els nostres models d’emprenedoria i protoemprenedoria

Les inscripcions per participar al C2C estan obertes fins al 31 de gener i és necessària fer registre a través d’aquest formulari. El preu per participar a la trobada és de 100 € i inclou la inscripció, materials que es facilitaran, l’allotjament i dinar del dijous 15 i l’esmorzar i el dinar de divendres 16.

C2C és una iniciativa de REAS, REAS Madrid i l’Ajuntament de Madrid i hi col·laboren diverses xarxes i iniciatives de l’ESS que desenvolupen la seva activitat dins de l’estat espanyol.