La XES estrena nova comissió d’ecologia

La Xarxa d’Economia Solidària està d’enhorabona: estrena nova comissió d’ecologia! Les jornades realitzades al juny del 2018 sobre Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa amb el suport de la XES, van servir per visualitzar entre les organitzacions participants la necessitat que l’economia social i solidària treballi de forma més coordinada el valor de l’ecologia i la sostenibilitat per poder-se enfortir. A les conclusions es va recollir que s’havia d’impulsar una comissió d’ecologia dins de la XES amb uns objectius comuns a treballar. Ara és el moment de presentar-vos aquest nou espai de treball dins de la xarxa!

Comissió d’ecologia: manifest per una economia sociambiental i solidària

En un món amb recursos finits, on hi ha la necessitat d’evolucionar cap a un model basat en l’economia ecològica, anticapitalista i feminista; on les cures han d’estar també en el centre i on s’han de tenir en compte les conseqüències que té per a la vida l’actual model econòmic; on hem d’obrir el camí per assolir una vertadera transició ecològica, amb un arrelament territorial i local fort i també comunitari; des de les entitats, cooperatives i empreses socials, volem organitzar-nos per poder fer-nos visibles i créixer.

Des de la comissió fan una crida a totes aquelles entitats que tenen dins de la seva missió assolir la sostenibilitat dins d’un altre paradigma econòmic, per a que s’adhereixin per treballar-hi conjuntament. Per a més informació, adhesions i participació, podeu escriure a ecologia@xes.cat.

La comissió d’ecologia arrenca amb la participació de Ecoregió Catalunya, Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Ateneu del Baix Llobregat, Barcelona + Sostenible, Col·lectiu El Tinglado, El Risell, Espai Ambiental Cooperativa, Fundació ENT, Nusos, Solidança, Som Mobilitat i Som Natura.

 

Comunicat de la XES sobre el finançament públic de l’ESS

Davant de les informacions difoses durant el darrers dies en relació al finançament públic d’algunes entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, organització de segon grau que representa més de 300 iniciatives d’economia social i solidària al territori català, vol posar de manifest que:

  • Lamentem profundament la instrumentalizació que determinats partits polítics estan fent de l’economia social i solidària basant-se, exclusivament, en interessos polítics i electoralistes a  Barcelona. L’ESS ha estat assenyalada amb informacions imprecises i descontextualitzades que únicament responen a la proximitat de la campanya a les eleccions municipals.
  • L’economia social i solidària promou un model econòmic basat en l’impacte social i territorial positiu, la transparència, l’autogestió, la horitzontalitat, la sostenibilitat ambiental, la redistribució de la riquesa i l’equitat de gènere. No s’entén, doncs, que se’ns acusi de generar determinades dinàmiques més pròpies de l’economia capitalista i de mercat que ni formen part de la nostra manera d’entendre el món ni dels principis de l’economia solidària.
  • Malgrat l’intent de criminalització del suport per part de l’Ajuntament de Barcelona a l’economia solidària, considerem una bona notícia que l’administració pública, des de diferents àmbits, faci passes encaminades a una contractació més pública i responsable; fomentant el creixement d’un model que posa a les persones al centre de les relacions econòmiques. Després de dècades on el model de política econòmica urbana, a Barcelona, es basava sobretot en la concertació público-privada capitalista, ens sembla una bona notícia que s’estigui avançant en la concertació pública-cooperativa-comunitària, en tant que pràctica per a la democratització de l’economia de la ciutat i on el conjunt de la població pot ser agent de la política econòmica orientada al bé comú.
  • Cada any les organitzacions que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària rendeixen comptes a través del Balanç Social; una eina de diagnosi que avalua l’impacte social i econòmic dels seus projectes. Aquests resultats són públics i poden consultar-se a través de la web www.mercatsocial.xes.cat.

 

Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.

Convocatòria de feina: plaça de producció i logística per al FSMET

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que tindrà lloc a Barcelona l’any 2020, busca una persona que desenvolupi tasques de producció i logística. Des de RIPESS Europa, la XES i REAS ens hem proposat d’organitzar un Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores, previst en dues etapes: 2019 i 2020, a Barcelona. Per tant, aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual caldrà promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives transformadores al sistema econòmic actual. Fins ara, la coordinació del Fòrum ha estat acompanyada des de RIPESS i des de la comissió de relacions externes de la XES.

S’està acabant d’estructurar un equip local  – sense perdre el vincle amb les demés organitzacions promotores – per tal de començar a preparar la primera trobada que tindrà lloc el 2019; i s’obre convocatòria per incorporar una persona per dur a terme les tasques de producció i logística dels dos esdeveniments.

S’OFEREIX

El FSMET és un procés actiu i creatiu de construcció col·lectiva que permet aprofundir en les economies transformadores així com la coneixença d’organitzacions, moviments socials i xarxes d’economies transformadores tant a nivell local com internacional.

Jornada de 20 hores setmanals. 1 any, renovable – a Barcelona

Salari: 12.900€ brut anual (12,81€/hora)

Incorporació immediata (15 de novembre)

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar el seu CV i una carta de motivació en castellà a coord@transformadora.org fins el 5 de novembre (inclòs).

Les candidatures preseleccionades rebran resposta abans del 15 de novembre.

Més informació. 

Et vas perdre la FESC2018? Consulta la relatoria col·laborativa

Aquest any a la FESC hem fet una relatoria col·laborativa que ens ha permès recollir els continguts de les xerrades, per escrit, en temps real. Els textos recollits han quedat accessibles per a tothom i, d’un cop d’ull, us podreu fer una idea de què es va tractar en una xerrada, gràcies a la col·laboració de La Teixidora amb la cooperativa femProcomunsTAG Taller d’Intangibles i Free Knowledge Institute.

Cada document generat està associat a una xerrada, i té una estructura per camps, on es recull el que es parla i també alguns aspectes comuns a totes les xerrades com els “reptes i amenaces per construir sobiranies”, les “propostes per construir sobiranies” i les “alternatives ja existents”. També s’han identificat paraules clau de la xerrada, projectes i organitzacions mencionades.

Aquesta és la relació de xerrades i documents disponibles:

  • L’estat de la sobirania alimentària a Catalunya: documentació
  • Xarxa de Municipis per l’ESS: enxarxant sobiraniESS: documentació 
  • Cures, conciliacions i malabars a l’ESS: documentació 
  • Quan el mercat explota els bens comuns: el cas de l’aigua: documentació 
  • Balanç comunitari per a espais de gestió comunitària: documentació 
  • La força de les consumidores per impulsar projectes cooperatius: documentació
  • La sobirania en l’àmbit de les relacions: documentació
  • Precarietat dels lloguers. Lluita, organització i defensa: documentació
  • Quines males praxis utilitzen les operadores de telecomunicacions? Documentació.
  • Migració i ESS: com construïm sobiranies des de l’ESS? Documentació.
  • Contribucions de l’economia solidària a la pau a Colòmbia: documentació
  • Reptes i dificultats del cooperativisme d’habitatge: documentació
  • Alternatives comunitàries cap a la sobirania energètica: documentació
  • Viure la mort des de l’economia social i solidària: documentació
  • La bombolla de l’ESS: documentació
  • Aprenem de les cooperatives? Recerca i formació de l’ESS: documentació
  • Festivals de cultura i ESS: documentació
  • Turisme responsable i economia social: reptes i oportunitats: documentació
  • Posem fi a les falses cooperatives? Documentació.
  • Diàleg món rural-urbà. Teixint aliances i sinergies. Documentació.
  • Economia dels marges. Documentació.
  • Economia de les cures i propostes des de l’ESS. Documentació.
  • Fent xarxa avançant cap a la sobirania alimentària. Documentació.
  • La sotenibilitat dels projectes tecnològics dins l’ESS. Documentació.

Més d’11.000 persones visiten la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha tancat la seva setena edició amb un gran èxit d’assistència. Més d’11.000 persones han visitat la fira entre divendres i diumenge, malgrat les condicions metereològiques, per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista de la mà de les més de 200 organitzacions participants i a una programació formada per una vuitantena de xerrades i activitats culturals. Colòmbia, Alemanya i el Marroc han estat alguns dels països presents a l’esdeveniment. El moment polític i econòmic actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones.

En aquesta edició, sota el lema «D’aquelles llambordes, aquestes alternatives», s’ha volgut fer un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari donat que moltes de les lluites d’aquell moment històric es veuen plasmades, avui en dia, en projectes i organitzacions d’economia social i solidària. La FESC 2018 ha representat també un moment de creixement per la fira: s’ha obert una nova nau d’expositores al recinte Fabra i Coats i s’han utilitzat les instal·lacions de l’escola adjacent, fet que ha permès incrementar la superfície de la fira en un 25% respecte edicions anteriors.

Per setè any consecutiu, les monedes socials han estat única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat gairebé 27.000 ecosols. L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport d’un centenar de persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2108 ha estat piulat un total de 2.785 cops per gairebé 3.000 persones usuàries que han impactat en més de 350.000 persones.

Ens adherim a la Marxa pel Clima

La reducció de l’impacte ambiental i l’aposta per l’ecologia és un dels valors bàsics de qualsevol iniciativa de l’economia solidària. Per això, ens hem adherit a la Marxa Pel Clima, com a proposta de la nova comissió d’Ecologia de la XES.

El canvi climàtic és un problema social que no només afectarà les generacions del futur, sinó que ja està fent visibles les seves conseqüències. Davant d’un sistema econòmic que ignora aquesta degradació mediambiental que suposa un problema de supervivència per a la humanitat, cal mobilitzar-se i trobar noves solucions col·lectives.

Per això, us esperem el 10 de Novembre per dur a terme una gran Marxa pel Clima, tres dies abansde la trobada internacional de ciutats pel clima (C40).

Us hi esperem per afrontar aquest repte plegades!

Pam a Pam presenta nou diagnòstic d’ESS de L’Hospitalet

El 17 d’octubre a les 17h a la Biblioteca Bellvitge (plaça de la Cultura, 1) de L’Hospitalet del Llobregat les companyes de Pam a Pam presenten un nou diagnòstic d’ESS, basat en les dades obtingudes a partir d’entrevistes a cooperatives i associacions del municipi.

L’acte és obert al públic així que estarem encantades de trobar-vos entre les assistents!

Un 12-0 més reivindiquem que no tenim res a celebrar

Un any més, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya ens posicionem davant del 12 d’octubre: reivindiquem que no tenim res a celebrar amb aquest manifest i, per això, treballarem aquell dia en horari habitual.

El 12 d’octubre representa l’inici d’un procés de violenta imposició cultural, política i militar, que va culminar en un genocidi per part dels colonitzadors en el context del mal anomenat descobriment d’Amèrica.

La conquesta –que no el descobriment d’Amèrica-, va suposar l’espoli i el saqueig sistemàtic dels recursos, que unit a la imposició d’un sistema de dominació i d’esclavitud va suposar que els pobles originaris quedessin absolutament devastats. Els colonitzadors fins i tot van canviar el nom originari del territori, Abya Yala, pel nom pel qual actualment coneixem el continent, “Amèrica”. És una vergonya que se segueixi celebrant en l’actualitat un procés històric tan cruel i inhumà.

Des de l’Economia Social i Solidària aprofitem per denunciar que avui dia segueix existint l’espoli en aquest territori per part de les empreses transnacionals, basat en el saqueig dels recursos naturals i la destrucció del medi ambient.

D’altra banda, el 12 d’octubre simbolitza l’exaltació a la monarquia, tal com dicta la llei 18/1987, i també de la Guàrdia Civil -la festivitat coincideix amb la de la Verge del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil-, una de les forces que l’1 d’octubre de 2017 va portar a terme una brutal repressió a Catalunya.

Durant els últims anys, aquesta data també ha estat utilitzada com a pretext per grups feixistes que ocupen els carrers per proclamar consignes d’odi i racistes i perseguir a ideologies diverses. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, els atacs feixistes s’han de rebutjar, i és una qüestió de democràcia que la societat catalana pugui decidir allò que vol celebrar, sense patir cap mena de violència ni terror feixista.

Volem reivindicar el reconeixement, la reparació i la recuperació de la memòria i la cultura dels pobles indígenes americans envaïts a sang i foc i també recordar el nostre rebuig a totes les formes d’opressió que vivim en l’actualitat, i que és especialment discriminadora per a les persones migrades i/o racialitzades.

Per tot això, contra el racisme i l’imperialisme, aquest 12 d’octubre tampoc no farem festa perquè no tenim res a celebrar. 

Acabem l’estiu amb 3 noves sòcies

A la Xarxa d’Economia Solidària acabem l’estiu amb 3 noves sòcies, que s’han incorporat durant els mesos d’agost i setembre. Us convidem a conèixerles i donar-lis la benvinguda!

Projecte MIGRESS: iniciativa fundada per dues dones colombianes i dos homes senegalesos que vol connectar les migracions i l’economia solidària a partir de participar en el Postgrau d’economia social i solidària – Estudis Europeus (EMISE+). Una primera enquesta a 87 entitats de l’economia social i solidària (ESS), duta a terme a la fira de l’any passat, així com l’estudi «Una economia solidària per a tothom? Persones migrades a l’economia social i solidària: límits i potencialitats» (que comptà amb el suport de la XES) permeteren identificar l’escassa participació de persones migrades dins de les organitzacions formals de l’ESS de Barcelona, així com que la relació entre migracions i ESS es troba poc estudiada, amb un desenvolupament teòric i pràctic molt limitat. El grup vol abordar aquestes i altres qüestions.

Ambici cooperativa: cooperativa de Badalona que ofereix serveis de missatgeria ecològica: repartiment a domicili d’aliments, missatgeria i petita paqueteria i publicitat en bicicleta.

Espigoladors: organització sense ànim de lucre que lluita contra el malbaratament alimentari alhora que empodera a persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible.