Economia solidària i agroecologia: sembrant transformació

L’autor, membre de l’equip tècnic de Pam a Pam, la iniciativa de mapatge de l’economia social i solidària impulsada pel Setem i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), assenyala la necessitat d’establir mecanismes d’identificació i delimitació per articular estratègies. Per aquesta raó, al llarg del 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i la sobirania alimentària. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.

Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.

Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.

En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.

Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia

De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.

Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.

Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.

Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.

En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental

Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.

Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.

Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.

Article publicat originalment a La Directa el 14  de gener de 2020

Torna l’Assemblea General Ordinària – Xescotada 2020

Un any més, quan arriba el temps dels calçots, arriba la nostra Assemblea General Ordinària. Enguany la celebrem  dissabte 29 de febrer -any bixest!- a les 10h a Sant Jeroni de la Murtra, acollides per la sòcia Conreu Sereny.

L’ordre del dia previst és el següent:

  • Presentació i aprovació, si s’escau, dels plans de treball de les comissions 2020.
  • Contribucions de les comissions al Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.
  • Ratificació de noves sòcies.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost 2020.
  • Debat sobre l’obligatorietat del Balanç Social.

Aviat us farem arribar la documentació necessària per correu electrònic així com el formulari d’inscripció. Us avancem, però, que si hi ha demanda oferirem servei de canguratge, que donarem suport amb la mobilitat i que cadascú s’haurà de portar plat i coberts per gaudir de l’àpat.

Recordeu que cal que us registreu aquí si hi assistireu. Tanquem inscripcions al dinar el dia 23 de febrer. Si detecteu problemes amb la recepció de convocatòries i documentació, us demanem que us poseu en contacte amb comunicacio@xes.cat.

El Comerç Just i les Finances Ètiques en dos minuts

A LaCoordi, entitat de segon grau de la qual som membres, hem preparat dos càpsules àudiovisuals per definir breument els dos eixos de treballs bàsics: el comerç just i les finances ètiques.

L’objectiu de LaCoordi -que es va fundar fa un any- és articular el moviment del comerç just i les finances ètiques al nostre país i donar a conèixer com s’interrelacionen, així com el seu impacte als països del Sud global, amb l’economia solidària com a teló de fons.

Mentre la banca ètica suposa una alternativa a la banca convencional que fa negoci amb les armes i especula amb els aliments, l’energia o l’habitatge, el Comerç Just és l’alternativa al comerç internacional capitalista, que beu de l’explotació laboral i ambiental i contribueix a l’esgotament dels recursos naturals i a les vulneracions de drets humans.

Us deixem els dos vídeos que us poden servir per aclarir conceptes i animar més gent a endinsar-se en l’economia crítica.

 

Oferta de feina: coordinació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya – XES

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) obre convocatòria per cobrir una plaça de coordinació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). La FESC és un esdeveniment anual referent que vol mostrar l’ampli i variat ventall d’experiències i projectes de l’àmbit de l’economia social i solidària que existeixen al territori català. De l’organització de la Fira se n’ocupa una Comissió composta per una quarantena d’activistes que s’organitzen en subcomissions de treball. Aquest any volem fer un salt d’escala i executar millores estructurals en la fira. Per aquest motiu, necessitem una persona que destini una jornada de 30 h/setmanals a liderar el procés per repensar el model de FESC amb la comissió i elaborar i executar un pla de treball que hi doni resposta.

FUNCIONS DEL LLOC DE TREBALL
• Dinamització de la comissió de Fira i seguiment de les subcomissions
• Convocatòria, preparació, seguiment, recordatoris i actes de les reunions plenàries mensuals
• Elaboració d’un pla de treball que respongui a les propostes rebudes en l’AGE sobre la FESC
• Assessorament per un nou model de Fira
• Coordinació de les expositores
• Seguiment de la proposta de continguts de la FESC
• Seguiment econòmic del projecte
• Coordinació i seguiment de les millores logístiques
• Representació i portaveu de la fira (mitjans de comunicació, administracions, altres fires d’economia solidària o similars, diversos espai de la XES,…)

PERFIL DEMANAT
• Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals
• Experiència demostrable en organització d’esdeveniments
• Capacitat de treballar en equip
• Capacitat de coordinació d’equips
• Capacitat d’autonomia, iniciativa, organització i innovació

ES VALORARÀ
• Participació activa a la XES, en especial a la comissió de fira, i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia
• Coneixements en perspectiva de gènere
• Participació en moviments socials
• Treball amb dinamització i treball amb joves
• Nivell superior de català, castellà i anglès

CONDICIONS LABORALS
• Jornada de 30 hores setmanals del 17 de febrer fins al 30 Novembre 2020, amb voluntat de renovació
• Salari: 1.765 € bruts mensuals (12 pagues)
• Lloc de treball: Barcelona
• Incorporació prevista: 17 de febrer 2020 (Incorporació negociable)

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ
Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a coordinacio.fesc@xes.cat:
• CV
• Carta de motivació

El termini de presentació de candidatures finalitza el dimecres 12 de febrer de 2020.

Invitació a l’Economia Solidària amb Jordi Estivill a Ripoll

El proper divendres 31 (18h) a la Biblioteca de Ripoll presentem el llibre Invitació a l’Economia Solidària de Jordi Estivill, editat per la XES i Pol·len Edicions. Debatrem sobre els vincles del cooperativisme amb els ateneus populars i associacionisme obrer amb l’autor i amb en Pere Solà (catedràtic pedagogia a la UAB). Organitza: XL XES Ripollès

El planeta és cosa de totes. La transició energètica i el consum responsable, de proximitat i sostenible a Sant Cugat

Obertes les inscripcions per la sessió “El Planeta és cosa de totes!

Presentació del llibre “La transició a les renovables. Cap a una energiasocial i solidària.” de la XES i l’editorial Pol·len SCCL.
Presentació dels serveis de les entitat Som Energia, Som Mobilitat, El Cabàs de Sant Cugat i Arqbag, cooperativa d’arquitectura, en el context de la Taula d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Sant Cugat.

A càrrec dels autors del llibre Jordi Pujol i Soler i Carles Riba i Romeva (CMES) i dels representants de l’editorial i les diferents entitats.

> Data i horari: divendres 7 de febrer a les 18:30h

> Lloc: Casa de Cultura. Carrer de Castellví, 8. Sant Cugat del Vallès

    Inscripcions

Organitza Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental

Comencem a cuinar la nova edició de la FESC

Una seixantena de persones han participat a l’assemblea general extraordinària d’aquest dimarts 14 de gener a l’espai de la nostra sòcia Col·lectiu Ronda. La trobada ha volgut recollir valoracions i idees sobre la FESC que es cuinaran després a la comissió de treball de la Fira per poder-les ratificar a la propera assemblea general ordinària, la XEScotada del 29 de febrer (ja podeu reservar la data!). Durant l’assemblea també s’ha votat la ratificació de les darreres noves sòcies, així que ja podem comptar com participants de ple dret de la XES amb: Som Confort Solar, La nave va, L’Entrellat,  Taula de Canvi, l’Associació Baby Crotx i  Cal Cases.

Hem considerat que després de 8 edicions de la FESC, amb una fira consolidada, és un bon moment revisar els seus objectius originals i afegir-ne de nous. De manera que hem redefinit els objectius de la Fira prioritzant quins són els principals. Ho hem fet dividint-los entre objectius interns i externs, a la traobada ha basculat la prioritat dels objectius en posar èmfasi a la dimensió externa de l’esdeveniment, sense oblidar que existeix una dimensió interna. La FESC es perceb, sobretot, com a finestra al món per a que nova gent s’apropi a l’economia solidària.

Una FESC 2020 amb propostes col·lectives

Durant les darreres edicions de la Fira, tant internament des de l’organització com per part de les expositores i visitants, s’han anat recollint inquietuds i demandes de modificacions. Amb aquesta trobada hem volgut compartir les propostes i necessitats de millora amb la base social i pensar quins canvis volem entomar. Hem recollit propostes de millora en les següents línies de treball: la promoció de la venta i l’ús ecosols, el recinte firal, la comunicació per arribar a més public, les expositores sense estand, el format de les xerrades, les accions de continuïtat entre edicions de la FESC i l’augment del número d’expositores.

Recordem que la Fira és una eina que construïm col·lectivament i que totes les entitats de la XES esteu més que invitades a col·laborar amb recursos econòmics, logístics o participant de la comissió.

Assemblea oberta XL Ripollès 2020 a Sant Joan de les Abadesses

El proper diumenge 19 de gener esteu totes convidades a l’assemblea oberta de la XES Ripollès. Ens trobarem per reflexionar sobre el nostre propòsit, objectius i línies de treball per als propers mesos, tindrem la facilitació de Resilience.earth. Serem a l’antic Escorxador de Sant Joan de les Abadesses. Començarem a les 10h i al migdia farem un dinar de portar i compartir. Us hi esperem!

Nou informe Pam a Pam sobre agroecologia i ESS

Ja podeu consultar el darrer informe elaborat per Pam a Pam: Sembrem Transformació, un apropament des de l’economia social i solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya. Aquest treball analitza 62 iniciatives de Pam a Pam relacionades amb el sector de l’alimentació amb una mirada transformadora. D’aquesta manera, identifica les pràctiques que les caracteritzen.

A banda, l’informe acosta la mirada de Pam a Pam i de l’ESS a territoris i sectors on aquesta perspectiva no genera adhesió o identitat en comparació a altres denominadors com l’agroecologia o la sobirania alimentària. Aquesta voluntat d’apropament està impulsada pel desig de continuar enfortint Pam a Pam com a una eina útil per a la construcció del Mercat Social Català. El projecte té la capacitat de delimitació i articulació que pot ser útil per crear espais entre l’ESS i l’agroecologia. Dos moviments que comparteixen trets comuns en relació als seus orígens i que mostren visions del món i propostes polítiques amb certs punts en comú.

L’informe observa, entre altres tendències, pràctiques diferenciades en les iniciatives agroecològiques i el gruix de les iniciatives de Pam a Pam. Destaquen especialment en el compliment de criteris relacionats amb la sostenibilitat ambiental o la minimització de residus. També ho fan en la relació amb les proveïdores de proximitat i la intercooperació amb les agents més properes. Per altra banda, mostren més dificultats a l’hora de proposar estratègies amb relació a la qualitat democràtica, la gestió de les cures o la perspectiva feminista. D’aquí es desprenen molts aprenentatges per compartir entre els projectes transformadors de Pam a Pam.

Els reptes de futur que plantegen l’informe giren al voltant de  generar espais comuns entre l’agroecologia i l’economia solidària per sembrar transformació, per intercooperar.