Posicionament de la XES davant el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones

Davant del debat entorn Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones que està en tràmit al Parlament de Catalunya i les demandes d’algunes entitats sòcies de la XES en relació amb el contingut, a continuació expliquem la nostra valoració i demandes:

Aquest projecte de llei fomenta la mercantilització de serveis públics bàsics a través de ‘la compra al mercat’ com a principal mecanisme de provisió i gestió d’un extens catàleg de serveis a les persones

En aquest Projecte de Llei s’enumeren més de 240 serveis en els àmbits d’ensenyament, salut, social i comunitaris que li són propis a l’Administració pública, i que passarien a ser externalitzables via concurrència pública de mercat (quan no existeix cap imperatiu que obligui a fer que aquest hagi de ser el model normalitzat en aquests sectors), de manera que aquesta norma legitima, ordena i consolida el règim de (sub)contractació pública al mercat com a mecanisme de provisió a la ciutadania per a aquests serveis bàsics.

En els darrers temps, hem assistit a un context polític i socioeconòmic de grans lobbies en l’àmbit europeu i internacional que pressionen financerament, jurídica i política per la mercantilització generalitzada dels serveis públics. Però també en els darrers anys, hi ha centenars de pràctiques institucionals, a tots els nivells de govern i amb diferents colors polítics, que arreu d’Europa han mantingut o reincorporat a la gestió directa la provisió i gestió de molts serveis de diversa naturalesa sota la mateixa legislació vigent. Especialment en els àmbits de serveis públics a les persones, i no només per motius polítics, ideològics o democràtics, sinó fins i tot també econòmics malgrat la pressió existent.

El govern de la Generalitat no té cap obligatorietat d’estructurar el règim de provisió i gestió dels serveis públics a les persones a través del règim contractual de compra de serveis al mercat com via principal i normalitzada al que evoca aquest projecte de Llei. És més, fins i tot, la Llei de Contractes del Sector Públic d’àmbit estatal, malgrat ser millorable, reconeix que aquests serveis poden quedar totalment fora de la concurrència de mercat i ser gestionats, doncs, per la via directa per part de l’administració o amb el règim no contractual (via concertació entre d’altres, per exemple).

Per la defensa i garantia d’uns serveis públics de qualitat, entenem que la primera via hauria de ser que l’Administració pública assumís la seva responsabilitat a través de la gestió directa; això sí, incorporant-hi els valors i principis de l’economia social i solidària (ESS), com són la transparència i la participació de les treballadores i les usuàries. Només en el cas que s’hagués de recórrer a la provisió externa, aquesta hauria de ser concertada amb iniciatives d’ESS, sota fórmules com la concertació público-comunitària-cooperativa, que garanteixin la titularitat i el control públic del servei, la participació de les treballadores i usuàries, i la gestió democràtica i transparent, per tal de garantir la universalitat, l’equitat i la qualitat d’uns serveis que cobreixen necessitats socials bàsiques, i de blindar-los de les lògiques mercantils i lucratives, d’una banda, i tecnocràtiques i burocràtiques, de l’altra.

L’articulat en relació a les condicions socials i ambientals, i la relació qualitat-preu, és ambigua i aboca el teixit de l’ESS a la competència amb les grans empreses privades multiservei.

Analitzant el contingut de la llei en si, en termes de la seva contribució a una contractació pública responsable, a part de ser excessivament generalista i ambigua -i donada la pressió cap a l’externalització via “compra de mercat” que hem exposat al punt anterior- considerem que no és prou ambiciós i ni suficientment enfocat en la prevalença dels criteris socials i ambientals per sobre del preu.

De fet, les poques clàusules socials esmentades són opcionals; no hi ha una aposta clara i determinada per fixar un marc a través de les condicions especials d’execució (que serien d’obligat compliment a qualsevol oferta) que obligués tant a la qualitat del servei com a la garantia d’unes condicions de vida i treball equivalents a la prestació per gestió directa; i s’estableixen rangs d’entre el 30% i el 40% de puntuació de les ofertes pel que fa al valor del preu, quan hi ha experiències que senyalen el camí per donar menys pes al preu, i que incorporen aspectes econòmics, ambientals, socials i de governança a totes les fases del procés de licitació, amb caràcter obligatori.

PER TOT AIXÒ, DEMANEM:
La retirada d’aquest projecte de Llei i l’inici dels treballs i el debat públic per definir un marc regulador i estratègia de país que defineixi clarament quin és l’espai públic de gestió i provisió en la cobertura de drets socials; quin és l’espai i quins són els límits del mercat; i quin és el paper de l’economia social i solidària, amb la finalitat de garantir uns serveis públics col·lectius eficaços, de qualitat i alhora dignes del reconeixement que es mereixen. D’aquest debat n’haurien de sortir diferents regulacions, coherents entre si, amb especial importància de la gestió directa i el règim no contractual, per donar cobertura jurídica als serveis a les persones, trencant qualsevol possible vinculació d’aquests serveis amb el règim contractual.

Que no s’utilitzi l’economia social i solidària com a potencial beneficiària d’aquesta llei, perquè no creiem que beneficiï el teixit d’empreses i entitats de l’ESS. A més, l’ESS no és només un conjunt d’empreses que poden proveir béns i serveis, sinó que és, per sobre de tot, un moviment social que aposta per un canvi del model socioeconòmic en què el teixit de l’ESS i el sector públic som aliats a l’hora de posar límits i fer retrocedir el mercat i les seves lògiques mercantilitzadores de la vida.
Que la proposta de llei d’economia social i solidària que s’està començant a desenvolupar, serveixi com a espai de debat i definició del paper de l’ESS en la defensa i provisió de serveis públics, tant des de la vessant d’agent social amb una visió clara de quin model socioeconòmic volem, com des de la vessant del teixit productiu capaç de proveir béns i serveis des del no afany de lucre, la democratització en la presa de decisions i l’arrelament comunitari i territorial.

Donem suport al Manifest per un Poblenou cooperatiu

Des de la XES, ens hem sumat al manifest per un Poblenou cooperatiu, impulsat per la nostra sòcia Taula Eix Pere IV, del Districte de Sant Martí de Barcelona, i al qual donen suport més de 100 organitzacions socioeconòmiques i populars.

El document pretén sumar forces per tal d’implementar nous projectes, iniciatives i sistemes econòmics cooperatius i crear una xarxa de producció, distribució i consum prou importats als nostres barris per tal d’equilibrar els plans urbanístics i les maniobres econòmiques capitalistes que hem tingut al llarg de les últimes dècades i actualment. Ens referim a projectes com el 22@, que atrauen multinacionals tecnològiques internacionals i hotels, que estan acabant amb el teixit productiu que sempre hi ha hagut al districte i és necessari conservar i potenciar.

El dijous 11 de juliol la taula Eix Pere IV va presentar  el manifesta Can Ricart, nosaltres també hi vam participar al costat de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona; la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La XES, com a xarxa d’economia solidària creiem que poden ajudar a construir un Poblenou Coopeatiu donant suport i servint d’instrument polític.

En defensa de barris i municipis fets per les persones i no pel capital. Col·lectivitzem el 22@, fem-lo habitable per la vida!

Crònica de les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

El passat 14 de juny a la Lleialtat Santsenca van tenir lloc les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa i la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) en el marc de l’Escola d’Estiu de la XES. Les jornades donaven continuïtat al procés iniciat l’any passat amb les 1es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària. Aquestes primeres jornades tenien com a objectiu identificar-nos com a organitzacions ambientals de l’Economia Social i Solidària (ESS) i començar a organitzar-nos per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS com a eix transversal. Com a resultat, va néixer la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquesta segona edició ha posat la mirada en el paper de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la transició ecològica. En concret, ha posat en valor a les entitats i col·lectius que ja estan impulsant processos de transició ecològica des de l’ESS, esdevinint un punt de trobada per potenciar la intercooperació i per traçar estratègies comunes per afrontar els reptes davant la de crisi ecosocial i emergència climàtica. Hi han participat un total de 65 persones representants d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària o de col·lectius ecologistes.

Enguany, les jornades han crescut i s’han complementat amb un workshop previ que va tenir lloc el dia 12 de juny El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Teler Cooperatiu.

Les jornades es van iniciar amb la ponència Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària, a càrrec del Kois (Jose Luis Fdez. Casadevante) de la cooperativa Garua de Madrid. Kois ens va situar l’Economia Social i Solidària en el context del col·lapse, la crisi ecosocial i l’emergència climàtica, i ens va plantejar una sèrie de debats: Qui pilotarà la gran transició ecològica? L’economia social i solidària o les grans corporacions? Estem preparats per liderar-ho des de l’ESS? Es va plantejar que per poder afrontar-ho, és clau l’escalabilitat de l’ESS, deixar de pensar en lo micro i orientar-nos a créixer. Es va posar l’exemple del moviment agroecològic, que ha aconseguit l’èxit en el camp cultural (promoure canvi d’hàbits, posar certs temes en l’agenda pública…), però un fracàs en l’àmbit  econòmic, ja que no s’han pogut liderar aquests canvis, que han acabat essent liderats per empreses capitalistes. En aquest context, alguns reptes: orientar l’activitat econòmica cap a sectors estratègics, promoure models flexibles, coordinats i replicables, reapropiar-nos de coneixement i pràctiques de l’economia convencional, treballar amb escales més grans més enllà de les ciutats (com les bioregions), teixir aliances amb les polítiques públiques, i treballar per la universalitat del moviment.

A continuació, va tenir lloc una taula sobre processos de transició en el mon urbà i en el rural des de l’ESS. En concret es va presentar: Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona, per part de la Marina Barroso (Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona), i El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, a càrrec de Maria Mestre (Fundació ENT).

En les intervencions es va  respondre per què és important impulsar aquests processos des de l’ESS. Es va posar en relleu la gestió democràtica i la transparència, les relacions de proximitat i confiança, la perspectiva de gènere, i la importància de l’arrelament territorial d’aquestes iniciatives per l’enfortiment socioeconòmic local. També van compartir aspectes clau, oportunitats i principals reptes per l’impuls de processos de transició. En aquest sentit es va parlar de la intercooperació, la transversalitat i multidimensionalitat, el mercat social, els models de cogestió (public-cooperatiu-comunitari), i la importància d’aprofundir i enfortir experiències a través del salt d’escala i de models replicables.

En una segona part es va presentar la Comissió d’Ecologia de la XES, per part de la Nati Yesares de Solidança i l’Oriol Agulló de Nusos, que van compartir els objectius, accions realitzades i pròxims passos de la comissió. Es va convidar a totes les entitats participants a sumar-s’hi i a participar de la propera reunió convocada pel dia 5 de Setembre a les 16h, al carrer casp 43, Barcelona (Grup Ecos).

Objectius de la comissió:

  • Promoure la intercooperació de les entitats de la XES, o de les que en puguin formar part, que tinguin en la seva missió assolir la sostenibilitat i el decreixement
  • Fer visible la problemàtica socioambiental en el camp dels residus, mobilitat, energia, alimentació, canvi climàtic, turisme, etc. i promoure el consum responsable, l’educació socioambiental i la justícia ecosocial
  • Sensibilitzar a la resta d’organitzacions de la XES en el tema ambiental i potenciar? lo dins de l’ESS com a línia transversal
  • Generar discurs davant les institucions de forma col?lectiva i plantejar solucions
  • Compartir experiències i generar solucions a problemàtiques comunes i construir estratègies conjuntes.

La comissió va deixar pas a l’espai d’experiències, que va esdevenir una pinzellada de propostes inspiradores que estan treballant en processos de transició i canvi ecosocial en diferents àmbits: mobilitat, aigua, conservació, consum, agroecologia, residus, comunicació i sensibilització.

Es van presentar: Bicicargo – transport comunitari a Sants, un projecte de: Biciclot, CELS, Som Mobilitat, Som Energia, Economat Social, a càrrec d’Arnau Vilardell; Aigua és Vida, a càrrec de Miriam Planes; Bosquerols, a càrrec de Marc Galafré; Biblioteca de les coses de la Verneda i la Pau, un projecte de: Nusos i Rezero, a càrrec d’Oriol Agulló; Supermercat cooperatiu de Barcelona (FoodCoop  BCN), a càrrec de Carmen Caro; Fundació Deixalles, a càrrec d’Antoni Ramis i Alter-nativas, hacia un futuro sostenible, de Red de Transición, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, a càrrec d’Agustí Corominas.

Com a tancament, l’Òscar Gussinyer i la Laura Comas de Resilience Earth, cooperativa de la Garrotxa, van introduir-nos el concepte de regeneració ecològica i van dinamitzar un espai en el qual les participants van compartir quins passos poden realitzar des de les entitats per poder avançar cap a models regeneratius. També es va visualitzar la comissió d’ecologia com a eina d’intercooperació i com a espai per vehicular accions conjuntes, i es va proposar: ser un espai per organitzar-se, sumar i de força col·lectiva, un espai per executar accions, una xarxa transparent i operativa, un espai d’incidència, un espai per compartir, que posi les persones al centre i que treballi des de l’empatia i des de les cures.

La jornada va acabar amb el dinar cooperatiu a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”. Durant l’estona de dinar i cafè ens van acompanyar les companyes de Pol·len Musical amb  Música per la transició ecològica – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil.

Des de la Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa volem compartir la satisfacció pels resultats, i creiem que poc a poc les jornades es van consolidant com un espai de trobada per reforçar aspectes que estem treballant des de la comissió d’Ecologia, per crear estratègies comunes i fomentar la intercooperació. Mentre arriba la tercera edició, continuem treballant en altres espais. Per això us convidem a sumar-vos a la comissió, escrivint a ecologia@xes.cat, ja que hi ha molt camí a recórrer i com ens recorda la Greta Thunberg: se’ns acaba el temps.

 

Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa

Noves sòcies d’acció social i comunitària

Tanquem el curs amb quatre noves sòcies de la XES que treballen en l’àmbit d’acció social i comunitària o educativa. Benvingudes totes!

Ètic Hàbitat és una cooperativa d’iniciatives socials i accions comunitàries que treballa amb l’objectiu del compliment de la Carta Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat a partir de projectes, serveis i formacions en l’àmbit comunitari. Ofereixen serveis de creació i implementació de projectes, estudis i diagnòstics socials, comunitaris, sociourbanístics o d’economia veïnal; també fan assessorament jurídic en matèria social, familiar, urbanística, d’habitatge i per a persones nouvingudes. Finalment, treballen en mediació comunitària, intercultural, d’habitatge, escolar o familiar i també fan formació.

Des de la xarxa local de la XES Sant Cugat arriba Doble Via, una cooperativa d’iniciativa social compromesa amb la innovació i la qualitat, que presta serveis d’atenció a les persones en l’àmbit socioeducatiu i cultural des de l’any 1999. Ofereixen serveis integrals de gestió d’equipaments i programes d’acció social i cultural, d’educació, d’animació sociocultural i dinamització comunitària, així com assessoria i acompanyament en el disseny i planificació d’iniciatives en aquests àmbits d’actuació. Treballen amb administracions públiques, AMPA’s, escoles, empreses i organitzacions.

Fundació Pare Manel és una institució sense ànim de lucre que desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa als barris de Verdum i Roquetes a Barcelona. La seva acció preferent és treballar amb infants, joves i famílies que estan en situació de major vulnerabilitat. La fundació impulsa projectes que defensin el desenvolupament dels drets i de la qualitat de vida de totes les persones que pateixen exclusió i marginació social. Els àmbits principals on se centren les seves activitats i intervencions són la infància/joventut, el món penitenciari i el desenvolupament comunitari.

La cooperativa Espai Coneix es dedica a la intervenció sociocomunitària des del vessant de la transformació dels conflictes (gestió alternativa de conflictes, principalment: la mediació) i la promoció de la convivència (prevenció de conflictes, dinamització comunitària i processos de participació per generació de consensos). Treballen des de les singularitats de cada persona o col·lectiu interessant a millorar aquelles situacions problemàtiques en l’àmbit relacional i ofereixen formació, intervenció, mediació i acompanyament.

 

 

 

 

 

 

 

Ja fomem part d’EsperanzahCoop!

Ena alegra anunciar que ja som sòcies col·laboradores de Festival Esperanzah SCCL, la cooperativa que s’ha constituït aquest mes de juny amb més de 270 persones sòcies fundadores i un capital social de 58.000 euros. La cooperativa preveu dotar el projecte d’un sistema de governança on artistes, periodistes, entitats, persones voluntàries o assistents al festival hi puguin participar. El festival es vol reafirmar i tenir més capacitat per arribar a moltes més persones que hi puguin participar de forma conscient i implicada. Així doncs, Festival Esperanzah SCCL s’ha creat com a cooperativa de segon grau sense afany de lucre i es presenta com un model de desenvolupament econòmic i territorial autogestionat del món cultural. Les impulsores en són les cooperatives que formen part de l’ecosistema de l’economia social i solidària del Prat de Llobregat com Llobregat 47 SCCL, Som Gestió, la Fundació Esperanzah o Gats.

El projecte utilitza el festival per intentar donar resposta a les petites revolucions pendents i equilibrar les desigualtats i representants del món artístic com Txarango, Natxo Tarrés (Gossos), Iván Prado (Pallasos en Rebeldía), Alfred Garcia (ZOO) o la cantant Amparo Sánchez també formen part del projecte.

Qui pot formar part de la cooperativa? Doncs en podeu ser sòcies vosaltres, les vostres amistats, les vostres associacions o empreses… qualsevol persona física i jurídica que estigui d’acord amb les finalitats de la cooperativa. Us hi animeu? Si us voleu fer-vos sòcies, podeu entrar a coop.esperanzah.es o escriure a coop@esperanzah.cat

Llarga vida al Festival Esperanzah, música i economia solidària.

 

 

Així va anar la primera trobada del FSMET: tots els materials comunicatius!

Els propers dies 18 i 19 de juliol es reuniran prop de Barcelona representants de diferents xarxes internacionals d’organitzacions dedicades a cadascun dels moviments i accions transformadores de les economies: economies feministes, agroecologia i sobirania alimentària, procomuns i economia social i solidària, junt amb educació i investigació i co-construcció de polítiques públiques. Serà una trobada interna, de treball, de la que es pretén sortir amb un procés reforçat amb la participació de més xarxes d’organitzacions que conformin un comité coordinador cap a 2020.

Mentre arriba la trobada oberta del 2020 us fem arribar els materials comunicatius de la primera trobada de l’abril.

  • Memòria dels primers cultius fins a la trobada d’abril de 2019: aquí pots consultar el pas a pas fins arribar a la trobada d’abril de 2019, conéixer més sobre el procés i els resultats d’eixa trobada, i tenir un detall de les diferents activitats que es van realitzar.
  • Registre fotogràfic dels tres dies de la trobada d’abril, realitzat pels fotògrafs de La Pera i Bruna.
  • Tens sis minuts? Pots escoltar una diversitat de veus que van participar a la trobada d’abril en el video resum elaborat per Looky.
  • El Fòrum Obert Internacional no tan sols va quedar registrat en video. També va quedar plasmat a les il·lustracions de la relatoria gràfica de Tinta Fina, on es pot consultar una síntesi de les principals idees que van quedar exposades.

Tot i que moltes de les participants al procés cap al FSMET 2020 ja esteu registrades al Fòrum Virtual, l’espai de participació virtual, volem saber més de vosaltres! Hem obert dins del Fòrum Virtual un nou espai de presentacions per a que cadascuna pugui explicar qui és, de quina organització i territori ve, i en quins temes està treballant, per tal de facilitar la interacció amb la resta de participants.

Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica?

L’autor, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), planteja que la cultura de la cooperació i el sentit de la democràcia profund que actualment s’està cultivant des de l’Economia Social i Solidària, ha de ser indissociable de la consciència ecològica, i planteja arguments per implantar amb més solidesa el fet ecològic en aquest entorn. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Al març del 2011, des del ja desaparegut CRIC (el que avui és la cooperativa Opcions), vam organitzar uns tallers d’escenaris de futur en el marc d’un projecte de la Universitat Complutense de Madrid titulat España Cambio Global 2020/2050. L’objectiu del projecte –i dels tallers– era el de dibuixar i entendre potencials horitzons a transitar en relació al consum i els estils de vida a l’estat espanyol en un escenari de 20 a 50 anys. Als tallers hi vam convidar tot tipus d’agents (moviment ecologista, sindicalisme, economia social i solidària, administracions públiques, teixit empresarial convencional…), i, com a punt de partida, vam emplaçar als participants a definir els dos grans elements de context que creien que serien els grans condicionants dels futurs possibles. Hi havia més de quinze possibles condicionants, però els dos que es van escollir, per sorprenent majoria, van ser aquests: l’escassetat de recursos i d’energia, per un costat, i la regeneració democràtica, per l’altre. Aquesta elecció configurava quatre grans escenaris, on el pitjor era un horitzó apocalíptic on l’escassetat de recursos i energia era ràpida i dràstica, i on no hi havia regeneració democràtica. En canvi, el millor era el que ens dibuixava una reducció progressiva i –relativament- lenta dels recursos, combinada amb una regeneració democràtica (definida en termes molt amplis); el que vindria a ser l’escenari desitjable.

El primer vector de canvi –l’escassetat de recursos i d’energia– no dóna molt de marge a la interpretació: els límits biofísics del planeta marquen la nostra capacitat com a espècie, ja no només de viure dignament, sinó, directament, de sobreviure. Com apunta Víctor Toledo amb la seva teoria sobre la consciència d’espècie, som l’única espècie sobre el planeta que no és conscient ni del temps ni de l’espai planetari, i això ens fa ser tremendament miops sobre els reptes del nostre futur: en comptes d’enfocar-nos en un dels grans reptes d’espècie que tenim, com és l’explotació del planeta, deixem que gran quantitat d’”ismes” –posa èmfasi especial en els fanatismes religiosos i els nacionalismes– ens posin un tel als ulls i ens empenyin massa sovint a barallar-nos per foteses: discutim per veure qui va abans a la cua del restaurant del vaixell, mentre aquest s’enfonsa.

La idea de consciència d’espècie no només ens confronta amb el nostre futur ecològic, sinó també amb el segon vector que esmentava: la regeneració democràtica. Víctor Toledo ho defineix en termes d’explotació de les persones sobre les persones i, juntament amb l’explotació del planeta, el situa com a segon gran repte civilitzatori: “Remuntar l’estat de crisi i salvar-se del possible col·lapse planetari és una tasca que necessita de tots, sense excepció. Es requereix la unitat de la diversitat. I això suposa actes suprems de civilitat, coordinació, unitat, consens, cooperació i altruisme”.

“Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a l’escassedat de recursos; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic”

Toledo apunta la cooperació com a via per recórrer la transició ecològica, de manera que és aquí on crec que entrem en joc totes les persones que, des de diferents rols i posicions (com a consumidores, com a treballadores, com a tècniques de l’administració, com a activistes), estem impulsant l’economia social i solidària (ESS). L’ESS és avui, des del meu punt de vista, un dels principals vectors de regeneració democràtica del nostre país, ja que, de baix a dalt, construïm formes d’organització innovadores, obertes, transformadores i amb perspectiva feminista. Som escoles de regeneració democràtica, perquè cultivem la cultura de la presa de decisions col·lectives, del debat i contraposició d’idees, des de la cura i l’empatia, en el dia a dia; per organitzar-nos el nostre propi treball, com per proveir-nos de béns i serveis. A més, amb espais d’articulació com la XES i les seves xarxes locals i comissions de treball, fem que això dreni i obri també àmbits institucionals, com ho demostra la incidència de les 14 mesures –ara 15- per l’impuls de l’ESS des de l’àmbit local que vam proposar, per primer cop, el 2015. Aquest impuls ha conduït a diversos ajuntaments a “exposar-se” a processos de coproducció de política pública i experimentar la concertació pública-cooperativa-comunitària.

Si ens haig de posar un però, és que potser hem perdut de vista que, la cultura de la cooperació i aquest profund sentit de la democràcia que estem cultivant, ha de ser indissociable de la consciència ecològica. Aquesta dissociació l’he viscut de primera mà: abans que l’ESS fos el meu principal espai de militància política, participava majoritàriament en espais vinculats a l’ecologisme social. Quan vaig endinsar-me a l’ESS, em va sorprendre molt la poca rellevància del fet ecològic dins de l’àmbit. No és que el vector ambiental no hi sigui present, ja que el tenim integrat des d’un punt de vista formal: incloem la preocupació pel medi ambient al relat que projectem cap enfora, i també fem que les organitzacions hagin de rendir comptes ambientals a través del Balanç Social i el Pam a Pam. Però, des del meu punt de vista, aquest compromís formal aborda el fet ambiental de manera excessivament superficial (potser és per això que s’ha creat recentment una Comissió d’Ecologia des de la base social de l’ESS que posa el vector ambiental al seu eix de rotació, i intentar així “ambientalitzar” l’ESS).

“L’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una Economia Social i Solidària forta i molt estesa a grans capes de la societat”

Què vol dir integrar el fet ecològic dins de les nostres organitzacions? Per respondre-ho em remunto altra vegada a la meva experiència personal al CRIC: recordo que tot l’equip teníem una profunda consciència ecològica, que projectàvem a les nostres formes de vida individuals i, de manera gairebé involuntària, també a tot el que fèiem com a organització (articles que escrivíem, esdeveniments que organitzàvem, micropràctiques quotidianes d’organització de les tasques reproductives, etc.). I és que crec que aquí és on està la barrera (igual que passa amb la consciència feminista): per molts compromisos formals que adoptem com a organització, si no ens apropiem –de manera individual i col·lectiva- d’aquests valors, i vivim la nostra quotidianitat des d’aquesta perspectiva (i ens enfrontem a les barreres psicosocials i estructurals que trobarem en el camí), difícilment anirem més enllà dels compromisos formals.

Els que venim de l’ecologisme social pensem sovint en el pic del petroli i el col·lapse (és com una ombra que ens persegueix). L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.

Article publicat originàriament a La Directa, en data 20 de maig de 2019.

Modifiquem la tarifa per a expositores de la FESC 2019

Amb l’arribada del mes de juliol, us informem de dues novetats importants al voltant de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya!

D’una banda, hem modificat la tarifa d’inscripció per a organitzacions expositores de la FESC 2019. El termini a preu reduït va finalitzar el passat 30 de juny i partir d’ara qualsevol projecte, iniciativa o entitat que vulgui esdevenir expositora a la fira haurà de pagar el preu habitual sense descmpte. En quin import es tradueix aquest canvi? Aquí teniu les noves tarifes!

 

Us recordem que les inscripcions per a expositores estaran obertes fins al 10 de setembre o fins a completar aforament.

D’altra banda, hem tancat ja el formulari de proposta d’activitats i xerrades pel programa oficial de la FESC 2019. Durant les darreres setmanes, hem rebut un total de 85 propostes diferents. La comissió de continguts analitzarà i seleccionarà les propostes més adients a la temàtica general de la fira i comunicarà a les organitzacions candidates la seva decisió abans del 31 de juliol. Estigueu atentes al vostre correu electrònic!

Caminem cap a la XES Barcelona

Les xarxes locals de la XES dels barris de Barcelona i altres entitats d’economia social i solidària (ESS), han començat un procés conjunt cap a la constitució d’una XES Barcelona que articuli aquestes iniciatives. El mes passat es va fer una trobada al local de la XES, Bailèn 5 de Barcelona,  per a debatre i planificar aquest repte. Hi van participar la XES Sant Andreu, Cooperasec (Poble Sec), Impuls Cooperatiu de Sants, Taula Eix Pere IV (Sant Martí), Coopoblet (Sagrada Família), Proa a la Mar (la Barceloneta) i entitats de l’ESS del Guinardó.

El procés està encara prenent forma, però l’interès d’articulació conjunta és compartit i es pretén acabar formant una xarxa local a Barcelona. De fet, les xarxes de la ciutat ja han estat col·laborant en l’àmbit de barri o districte al llarg del temps. Aquesta nova fórmula se sumaria a la proliferació de xarxes locals d’ESS arreu del territori els darrers anys.
Endavant amb la XES Barcelona!