Noves sòcies del mes de juliol

L’entrada de sòcies a la XES no fa vacances i, aquest mes,  donem la benvinguda a quatre de noves!

Trama és una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social dedicada a la dinamització cultural i la sensibilització social des d’una perspectiva transversal, crítica, feminista, interseccional i transformadora. Realitzen accions culturals i activitats de formació i sensibilització de la ciutadania, en l’àmbit de l’educació formal i no formal i adaptada als diferents sectors de població i a les diverses etapes de la vida, mitjançant l’apropament a diferents espais, formats, llenguatges, disciplines, suports i metodologies; l’estudi formal i conceptual, i l’anàlisi crítica; el diàleg, la interacció i la implicació activa de les persones participants. Fa algunes setmanes, van participar a la sessió inaugural de l’Escola d’Estiu, parlant de l’educació al llarg de la vida.

Fundació Cepaim és una entitat social de suport jurídic, social i psicoemocional a persones migraces. Treballa polítiques transversals d’interculturalitat, gestión de la diversitat, igualtat de gènere, cohesió social, desenvolupament local i codesenvolupament, sempre prenent com a base d’actuació el territori.

Perviure és un projecte d’intercooperació de Celobert, Coop de mà i  Fil a l’agulla. Té com a objectiu l’acompanyament de grups en el procés de fer realitat el seu projecte d’habitatge col.lectiu, a partir del moment que tenen identificat un espai físic on desenvolupar-lo. També col.labora amb entitats i governs locals per tal d’impulsar l’habitatge col.lectiu.

Elcugatenc és un projecte col·lectiu de transformació social amb l’objectiu de defensar un dels drets bàsics en una societat democràtica: el dret a la informació des de la proximitat i l’economia solidària. En un primer moment el paraigua que aixoplugarà el projecte és l’associació l’Avenir que més aviat que tard es vol convertir en un projecte cooperatiu. Se centren en la difusió pública de bones pràctiques periodístiques, promovent xerrades, conferències i tallers i cursos en l’àmbit de l’alfabetització mediàtica, en la gestió de les xarxes. Va ser una de les iniciatives que va participar a la sessió a Terrassa sobre mitjans transformadors de la darrera Escola d’Estiu.

Esperem tornar al setembre amb un grapat més de sòcies que abracin sectors tan diversos com aquestes per tenir un impacte social ben ampli!

Tanquem l’Escola d’Estiu amb bon regust

Després de gairebé un mes aprenent a cooperar des de diferents punts del territori, hem tancat una nova edició de l’Escola d’Estiu pensant ja en la de l’any vinent!

L’aposta feta enguany per descentralitzar l’activitat ha suposat nous reptes organitzatius però alhora ha facilitat l’assistència de diferents persones i ha demostrat el potencial de les Xarxes Locals que treballen des de diferents municipis per estendre l’Economia Solidària des de les bases.

Una Escola per l’Educació

La sessió inaugural, que va tenir lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat sota el títol “Educació al llarg de la vida. Una aposta de l’economia solidària” ens va apropar a projectes educatius ben diversos i ambiciosos (educació reglada, dinamització comunitària, escola d’adults, lleure…).  Després d’una introducció teòrica sobre els moviments de renovació pedagògica que han inspirat la majoria d’aquests nous projectes, es van presentar les experiènciaes de Trama Cultura, l’Escola Arcàdia, l’Esberla, l’Escola el Sol, la Troca Sants o la desapareguda UPAC (Universitat Popular Autogestionada de Catalunya) que va ser l’origen de l’actual postgrau d’Economia Solidària o la mateixa Escola d’Estiu.

Les Economies Feministes

La sessió organitzada al Cafè de Mar de Mataró de la mà de Pam a Pam, la comissió d’Economies Feministes i l’Ateneu Cooperatiu, va ser introduïda per una ponència inaugural a càrrec de Sandra Ezquerra, sociòloga, professora i activista. Ezquerra va fer un repàs sobre el paper de la dona i de les cures en els diferents corrents econòmics imperants al llarg de la història i va apuntar que l’economia ha estat sense dubte la disciplina més impermeable al feminisme.

També va fer balanç de la situació actual,  recordant que el component de gènere en el mercat laboral i en el treball reproductiu, i en les polítiques de protecció social, promouen la feminització de la pobresa, ja que la sobrededicació de les dones a la llar les porta a una cotització menor i, per tant, a pensions (o altres tipus de retribucions) inferiors. “En aquest sistema generem drets no com a membres de la comunitat, sinó en relació a la nostra contribució mitjançant el treball remunerat”, va afirmar. Per acabar, una mica d’autocrítica en forma de pregunta al nostre sector: els projectes de l’Economia Solidària es preocupen per ser viables econòmicament però…ho són reproductivament?

Tot seguit, companyes de Coop57, el col·lectiu Punt6, LaCol cooperativa i la llibreria la Caníbal van explicar les seves bones pràctiques en relació a les cures i les tasques reproductives dels projectes. Cocriança del fill d’una companya en l’entorn laboral, flexibilitat d’horaris i tasques, permisos millorats, redistribució i visibilització dels diferents tipus de feines, enfortiment dels vincles amb la comunitat més enllà de la comercialització, etc.

Drets laborals des de l’ESS

La sessió celebrada a Sabadell va fer visible com l’autoorganització, l’autogestió, l’equitat, la participació directa, la democràcia i la complicitat amb l’entorn veïnal, social i, si s’escau, institucional, poden donar lloc a projectes que garanteixin un treball digne. Representants de  i Ateneu La Base  van explicar com el dret a la formació i a treballar dignament els ha permès fer efectius altres drets com la renda, prestacions socials, regularització administradora.

Mitjans de comunicació transformadors

A la sessió realitzada a Terrasa van participar diferents mitjans de comunicació que lluiten per la transformació social des del periodisme, com ara Setembre, Malarrassa, La DirectaEl Cugatenc, La Mosca TV  i FetaSantFeliu. La trobada va ser molt productiva, ja que va ser un espai d’intercanvi d’experiències i de cerca conjunta de noves formes d’intercooperació.

Els Procomuns

Tot i que cada vegada es fan més passos, combatre el capitalisme digital segueix sent un dels reptes pendents de l’ESS. En general, les usuàries presentem certa desídia cap a la  lluita contra els grans gegants tecnològics, com són els Frightful Five (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) que monopolitzen poder econòmic i coneixement, i pensem que no podem trobar alternatives que ens donin el mateix servei. La comissió TIC de Pam a Pam i la de Procomuns de la XES van impartir aquesta sessió al Poble Sec per oferir-nos eines pràctiques per a les nostres necessitats organitzatives (formularis i programari de codi obert, llicències lliures, etc.).

Una economia solidària inclusiva

La penúltima sessió de l’Escola va tenir lloc a Ripoll i va afrontar un altre repte de l’ESS: volem una economia solidària intercultural, però…què estem fent per aconseguir-ho? Les companyes de l’associació MigrESS van ser contundents en exposar les conclusions d’un estudi que han elaborat: “És necessari introduir un enfocament intercultural a les nostres pràctiques i donar-li una dimensió política a la solidaritat”, va dir la Luz.  I com fer-ho? Algunes  propostes per començar a treballar en aquesta línia són: impulsar equips de treball de composició diversa, promoure ofertes d’ocupació solidària, generar intercooperació amb experiències liderades per migrades i possibilitar espais de debat i reflexió.

Cultura que coopera

Finalment, al Prat de Llobregat (seu de l’Escola en les dues edicions anteriors) es va celebrar la darrera sessió sobre cooperativisme cultural amb una cloenda a l’alçada, escoltant versions de Nina Simone a l’aire lliure!  , ,  ,  i La ciutat invisible van exposar experiències d’intercooperació en àmbits tan diversos com la restauració, la sonorització o producció d’esdeveniments, el teatre, el món editorial o el llibreter, donant lloc a un debat ric i proposant solucions  a les problemàtiques socioeconòmiques de les treballadores culturals des del cooperativisme.

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones i xarxes que heu fet possible aquesta nova edició de l’Escola d’Estiu. Tenim dotze mesos per preparar-ne una de nova: us hi engresqueu?
drets-laborals-Escola-Estiu

Construir drets des de l’Economia Solidària.

Mitjans de comunicació transformadors.

Mitjans de comunicació transformadors.

Busquem la teva opinió sobre la contractació pública a Barcelona

Des de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya estem participant al grup de treball de contractació pública, promogut pel Comissionat d’Economia Social i la Direcció de Contractació de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació, us compartim el contingut de la instrucció, fruit de mesos de reunions i treball, per tal que les organitzacions de la nostra base social la reviseu i proposeu canvis. A més, volem que reflexioneu sobre alguns aspectes considerats clau i que s’haurien de consensuar amb l’ajuntament.

Aspectes clau de la instrucció de contractació pública

  • Nova figura de CETIS proposada per la LCSP (la nova llei de contractació pública): com podem fer per acreditar aquesta figura d’una forma ajustada i efectiva?
  • Percentatge de pes del preu i desenvolupament de criteris de valoració automàtics no econòmics
  • Valoració i ajust de diferents tipus i graus de discapacitat
  • Criteris de judici de valor i acreditació i valoració posteriors
  • Contractació reservada a altres organitzacions que no són EIS ni CETIS però tenen un projecte d’inserció
  • Àrees on es pot incorporar la contractació reservada

Podeu fer-nos arribar les vostres idees a comunicacio@xes.cat i suggeriments sobre la instrucció fins al 12 de setembre. Un cop recollides, es compartirà una segona versió del document amb tots els canvis incorporats. Es valorarà si aleshores és recomanable tornar a convocar el grup de treball per acabar de comentar les propostes, de tal manera que la instrucció es pugui publicar durant la tardor.

Barcelona serà la capital mundial de les economies transformadores el 2020

Barcelona reunirà més de 10.000 persones dels 5 continents l’any 2020 per tal de celebrar el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. L’esdeveniment, que tindrà impacte arreu del país i comptarà amb la presència d’iniciatives del conjunt del territori català, aplegarà totes aquelles iniciatives a nivell mundial que estan construint una alternativa real al sistema econòmic i financer actual. Aquesta iniciativa està organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la xarxa internacional d’economia solidària RIPESS, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Departament Treball, Afers Socials i Famílies i de l’Ajuntament de Barcelona. Tots els agents implicats han presentat l’esdeveniment en una roda de premsa, que ha tingut lloc al Grup Cooperatiu ECOS.

El Fòrum pretén involucrar i animar el diàleg entre institucions públiques (sobretot a nivell municipal i regional), amb la perspectiva de coconstruir polítiques públiques que fomentin formes més humanes d’entendre l’economia.

Els organitzadors també s’han fixat com a objectiu marcar una nova agenda mundial des de les iniciatives que volen transformar l’economia i provocar dinàmiques de confluència entre diferents moviments socials a escala mundial. Barcelona es convertirà així en la capital mundial de les anomenades economies del canvi, des dels següents eixos:

– Les Economies Feministes i amb perspectiva de Gènere

– El Moviment Agroecològic i de Sobirania Alimentària

– Els Comuns naturals, urbans i digitals

– L’Economia Social i Solidària, incloent el comerç just i el cooperativisme

– Les Finances Ètiques i Solidàries.

El Fòrum es desenvoluparà en dues etapes:

1. Primavera de 2019: Primera trobada de confluència.

Trobada de 3 dies amb representants de xarxes i moviments socials – així com grups de recerca universitaris i membres del municipalisme – que plantegin formes alternatives d’entendre l’economia. Serà una trobada de treball amb dinàmiques dirigides a desenvolupar nous processos de confluència a nivell local i internacional. Serà també un preescalfament de cara a la celebració del Fòrum del 2020 i permetrà fixar objectius per tal de preparar el terreny a nivell internacional.

Es preveu una assistència d’unes 500 persones.

2. Primavera de 2020: Celebració del FSM de les Economies Transformadores.

Superant els límits dels Fòrums Socials Mundials anteriors, l’objectiu és que aquest sigui un esdeveniment que fixi una nova agenda mundial, amb compromisos col·lectius i acords concrets, tot assegurant la continuïtat del moviment. Es preveu una setmana de xerrades i assemblees generals que interconnectin els cinc eixos mencionats, però també una rica programació cultural que involucri a la població local i a les iniciatives transformadores de Barcelona i Catalunya.

Es preveu la participació de més de 10.000 persones per a aquest esdeveniment històric.

La decisió d’emprendre aquest procés a Barcelona no és casual: Catalunya és un referent mundial del cooperativisme i l’economia solidària, amb una història marcada per les lluites socials. Un cop més, el país destacarà en l’escena mundial pel seu compromís social i la seva voluntat de construir un món millor.

En paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani “és imperatiu que des de les administracions continuem impulsant una economia social i solidària, perquè és sinònim de progrés econòmic i sobretot de progrés centrat en les persones. Per això, des del Govern de la Generalitat ens sumem a l’organització del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores a Catalunya i ens enorgullim d’acollir-lo a la capital catalana perquè el debat tingui impacte arreu del país.”

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha mostrat el suport municipal a un Fòrum “que mostrarà que hi ha un antídot a les polítiques neoliberals que han imperat els últims temps”. Segons Pisarello aquesta trobada “servirà per fer visible que hi ha moltes pràctiques que funcionen arreu del món i demostren que és possible organitzar formes de consumir i de produir basades en la cooperació, en la democràcia econòmica i que situen les persones i el planeta al centre, lluny del model econòmic basat en l’especulació i l’obtenció de beneficis a qualsevol preu i a curt termini”.

Segons l’Informe de l’Economia Social i Solidària 2015, la capital catalana compta amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s’emmarquen dins de l’economia social i solidària, una xifra que representa quasi el 3% de les empreses de la ciutat i el 8% de la ocupació barcelonina. Pel que fa a Catalunya, l’economia social i solidària a ocupa aproximadament al 10 % de la població activa, aporta el 8 % del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats que, associen i presten atenció a uns 5 milions de persones.

Oferta de feina: Relacions amb xarxes i moviment socials pel Fòrum Social Mundial de les economies transformadores

RIPESS Europa, la xarxa d’economia solidària a nivell europeu, co-organitzarà el Fòrum Social Mundial temàtic de les anomenades Economies Transformadores a Barcelona previst en dues etapes: 2019 i 2020. Aquesta perspectiva obre un procés de 2 anys en el qual es tractarà de promoure l’acceleració de dinàmiques de confluència entre moviments i xarxes que ofereixen alternatives i solucions transformadores.

En aquest context RIPESS busca una persona que representi a RIPESS EU i al mateix temps a RIPESS Intercontinental, per tal d’activar i seguir el procés de les xarxes i els moviments internacionals i així potenciar-ne la participació i canalitzar-ne les aportacions. Alhora també es formarà un equip local (comunicació, logística, continguts i grup motor) sota iniciativa de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), també membre de RIPESS-EU.

PRINCIPALS TASQUES:

En suport al delegat general de RIPESS Europa (i al mateix temps coordinador de RIPESS) i en coordinació amb la secretària executiva de RIPESS (amb base a Barcelona) i el comitè promotor local:

• Contactar i fer el seguiment de diferents moviments i xarxes interessades a participar del procés de confluència del Fòrum.
• Negociar i acordar modalitats de participació i continguts dels diferents moviments i xarxes co- promotores
• Organitzar i dinamitzar reunions amb els co-promotors internacionals
• Assegurar mecanismes de subministrament i seguiment col·lectiu de la informació compartida
• Traslladar a nivell local les aportacions internacionals i assegurar una bona articulació entre allò local i allò internacional
• Implementar i seguir l’estratègia de comunicació relativa al procés del Fòrum a nivell internacional; en coordinació amb la persona encarregada de comunicació de RIPESS i el comitè de comunicació local. Fer traduccions de notícies relacionades
• Participar en les diferents reunions clau de l’equip organitzador local, en representació de RIPESS
• Donar suport a la mobilització de recursos internacionals
• Altres tasques relacionades amb l’eix estratègic de confluència de RIPESS Europa

COMPETÈNCIES, CONEIXEMENTS I HABILITATS

• Domini dels següents idiomes (parlats i escrits): francès, anglès, castellà i català
• Perfil de comunicador (especialment en xarxes socials)
• Visió estratègica d’aliances mundials, coneixement de xarxes i moviments relacionats amb altres formes d’entendre l’economia
• Coneixement de l’ESS
• Habilitats en facilitació i treball en equip a distància
• Autonomia i organització en el treball
• Flexibilitat, agilitat i pro-activitat a l’hora de articular-se amb interlocutors molt variats • Capacitat d’escriure i traduir oralment en els diferents idiomes.
• Persona oberta, comunicativa, reactiva i alhora pacient.
• Mínim de 10 anys d’experiència professional

S’OFEREIX:

• Jornada de 20 hores setmanals. 1 any, renovable – a Barcelona
• Salari: 12.900€ brut anual (12,81€/hora)
• Incorporació a inicis de setembre
• Possibilitat de relacionar-se i posar-se en contacte amb moviments socials i xarxes a nivell internacional

Enviar candidatures en castellà amb CV i carta de motivació a info@ripess.org i a forum2020@ripess.org

Data límit: 29 de juliol de 2018

FSM2020_Oferta_cat

FSM2020_Oferta_cast

Les sòcies del mes de juny

Darrerament hem donat la benvinguda a tres noves sòcies a la XES, dedicades a sectors ben diferents: la gestió cultural, l’eduació i el lleure i la missatgeria sostenible. A més, ens fa molt contentes saber que totes tres participen a la xarxa local del seu territori: dues d’elles a la XES Sant Andreu i l’altra a la XES Barcelonès Nord!

L’AFLUENT sccl de Barcelona

L’Afluent és una cooperativa de serveis culturals. Tot i que només té un any d’activitat, l’equip que la forma té una àmplia trajectòria en la gestió cultural, especialment en la producció i el comissariat tècnics i artístics d’esdeveniments musicals, així com en la gestió integral de locals de música en directe. L’objecte estatutari de la cooperativa són les activitats de creació, artístiques i d’espectacles, entre les quals s’engloben l’explotació d’instal·lacions, la producció i la promoció d’actuacions en directe i la provisió de serveis artístics, creatius o tècnics per a l’obtenció de productes artístics i la realització d’actuacions en directe.

+EDUCACIÓ sccl de Barcelona

+Educació és una cooperativa sense ànim de lucre que neix amb la intenció d’ampliar els horitzons educatius de les comunitats que formen la nostra societat. Ofereixen serveis educatius i de lleure de manera integral i inclusiva. Generen i comparteixen projectes que ajuden tota la comunitat educativa a millorar la formació de totes les persones, especialment aquelles que tenen menys recursos.

AMBICI sccl de Badalona

amBici neix de la iniciativa d’alguns membres de la P.A.C (Plataforma Afectats per la Crisi) amb la voluntat de promoure un consum responsable i sostenible gràcies a l’apoderament del consumidor i amb l’objectiu de contribuir al creixement de l’economia local d’una forma sostenible i compromesa amb el territori. Es proposen consolidar el consum als comerços de proximitat i mercats municipals, cooperatives de consum i productes de KM0. Ofereixen transport a domicili amb bicis de càrrega de les compres fetes a comerços locals adherits al nostre servei de missatgeria sostenible, de correspondència i paqueteria i distribueixen les comandes de verdura i fruita ecològiques de la cooperativa Conreu Sereny de Badalona.

Una campanya incòmoda

Sis il·lustradores feministes, de la mà de la XES, mostren actituds que generen desigualtats de gènere a les organitzacions de l’economia solidària per animar-les a millorar la participació i la democràcia interna

Interrupcions constants, acaparament de la paraula, invisibilització de les tasques reproductives…algunes actituds que fomenten les desigualtats de gènere també són presents als col·lectius de l’economia social i solidària. Tot i que es tracta d’un sector que defensa fermament els principis feministes, sovint s’escapen petits detalls en el dia a dia que repeteixen patrons heteropatriarcals i que tenen com a conseqüència que les dones se sentin menys convidades a participar activament a les reunions, assemblees, actes públics, etc.

Per aquest motiu, la comissió d’Economies Feministes (EcoFem) de la XES ha impulsat una campanya de comunicació gràfica amb l’objectiu que tothom en prengui consciència i, d’aquesta manera, es puguin canviar les coses. Anna Fernández, membre de la comissió d’EcoFem, explica: “Sovint preferim pensar que aquests comportaments no responen a qüestions de gènere, que tot depèn de la persona. Però quan es tracta de patrons que es repeteixen sistemàticament hem d’acceptar que no és una casualitat, sinó que hi ha quelcom inconscient que ens duu a relacionar-nos diferent segons el nostre gènere”.

La campanya no té cap intenció de culpabilitzar ni criminalitzar ningú: es tracta de fer visibles les coses que passen desapercebudes per animar-nos a canviar-les (el lema de la campanya és reunions roDONES, un joc de paraules que apel·la a la relació entre gènere i el bon funcionament dels espais organitzatius). Tot i així, fer autocrítica no és fàcil i posar sobre la taula les males pràctiques que passen als nostres espais laborals quotidians genera certa incomoditat. “És important entendre que no és una acusació cap els nostres companys, sinó una prova més de la cultura patriarcal que ens domina”, explica Mònica Hass, membre de la comissió. “No són dinàmiques escandaloses, tampoc són molt explícites ni directes, sinó subtils. I constants, molt constants, com una pluja fina que mai para i que va minant l’autoestima de les dones que hi participem per acabar expulsant-nos d’aquests espais”, afegeix Marina Reig, també de l’equip d’Ecofem.

Art, humor i feminisme

Sota el hashtag #aDONAt, sis imatges amb estètiques molt diferents però amb un mateix fil conductor s’han difós a les xarxes socials des de mitjans de febrer. Les il·lustracions són el fruit d’un treball conjunt entre la comissió de comunicació de la XES, la d’Economies Feministes i sis artistes conegudes pels seus dibuixos reivindicatius sobre gènere i dones, en alguns casos en clau d’humor. “En primer lloc, cal adonar-se de les coses per poder canviar-les. Cal que les dones s’adonin que si algú les interromp, no és perquè el que diuen és poc rellevant. Cal que els homes s’adonin que desconnecten més sovint quan parla una dona, tot i que no ho facin expressament”, afirma Marta Ferré, membre de la comissió.

Feminista ilustrada, Emma Gascó, Paulapé, Flavita Banana, Núria Frago i Ana Penyas són les sis autores que han materialitzat les conclusions de l’observació. Les sis formen part d’una nova fornada d’il·lustradores feministes, algunes col·laboren amb mitjans especialitzats en el tema, com ara la revista Pikara, i d’altres tenen en les xarxes socials el seu principal canal de difusió.

Emma Gascó defineix l’enfocament de la seva feina com a feminista i aferrat als drets humans. “És normal que en un primer moment les imatges que produïm siguin masclistes en major o menor mesura, perquè és el que el nostre ull està acostumat a veure. Però també tenim a mà eines per generar altres formes de representació gràfica. Per exemple, no dibuixem només dones quan parlem de feminisme o de càncer de mama; dibuixem dones per representar qualsevol temàtica, perquè som la meitat de la població. D’altra banda, intentem no dibuixar sempre el mateix cànon, representar cossos diversos, no només dones joves, primes, blanques i normatives. I, sobretot, que les dones que dibuixem siguin actives, que estiguin fent alguna cosa, que no siguin decoració”, explica.

Per la seva banda, Maria Murnau -coneguda com a Feminista Ilustrada- afirma que amb la seva feina intenta aportar el seu granet de sorra a la lluita feminista, a l’antiracista i contra l’homofòbia. Tot i gaudir de gran èxit a les xarxes socials, sap que les seves i·lustracions no agraden a tots els públics: “En general entre el públic femení trobo bastanta acceptació però alhora és bastant habitual que cada imatge que publico porti un allau d’homes criticant les vinyetes, que per norma no són gens ofensives, només mostren situacions que es viuen diàriament”, declara.

Sis desigualtats de gènere

Els temes clau que es van seleccionar per a la campanya provenen de les conclusions de la posada en pràctica de l’eina d’observació de gènere a la mateixa XES que pretenia demostrar que allò que les dones dones sentien estava basat en realitats, expliquen les companyes d’EcoFem. Fa temps van gravar diferents reunions en vídeo, les van visionar de manera crítica seguint aquesta eina i després van extreure conclusions sobre les actituds més habituals. Algunes d’elles eren previsibles però d’altres van ser tota una sorpresa, com ara els patrons detectats sobre distraccions automàtiques quan parlaven algunes persones o el fet de comprovar que no existia anàlisi de gènere transversal en les decisions que es prenien. A la darrera assemblea de la XES, es va aprovar fer públic els resultats d’aquestes observacions per fer un exercici de transparència i autocrítica, alhora que s’espera que això animi les organitzacions sòcies a aborar aquesta problemàtica.

Segons la il·lustradora Núria Frago, la fortalesa d’aquesta campanya és el seu objectiu pràctic i el fet que apunta el centre del problema, que és que moltes organitzacions fan gala de l’enfocament en clau de gènere però no tenen eines per desemmascarar les desigualtats que es poden produir en activitats quotidianees, com poden ser les reunions.

Els sis punts seleccionats per a la campanya van ser el manterrupting (la paraula en anglès que defineix el fenomen de les interrupcions habituals d’homes a dones), les distraccions constants quan parla una dona, l’acaparament de la paraula per part dels homes, la invisibilització de les tasques reproductives, que el feminisme ens apel·la a tots i totes i la baixa representació pública de les dones.

La dibuixant Flavita Banana va expressar la seva sorpresa davant d’aquests ítems: “Jo sóc autònoma i no estic acostumada a fer reunions, així que no sabia que això passava tan habitualment en aquests espais, malgrat que jo mateixa he viscut aquestes situacions en converses informals”. La seva il·lustració es va centrar en la invisibilització de les tasques reproductives, que s’assumeixen majoritàriament per part de dones. “Vaig escollir tractar la qüestió de les tasques paral·leles a la reunió perquè em sembla un símil d’allò que també passa a la llar: les dones s’ocupen de 3000 coses considerades menors perquè els homes puguin avançar sense complicacions”, comenta.

Per contra, a Paulapé “malauradament” no la va sorprendre cap tema. Diu: “En els diversos col·lectius dels quals he format part he viscut (i visc) situacions com les que hem reflectit a la campanya. He vist com les meues propostes eren ignorades fins que les proposava un home, m’he encarregat d’infinitat de tasques invisibles que ningú ha valorat, he rebut comentaris despectius i actituds agressives per mantenir una opinió diferent i fins i tot he acabat decidint abandonar algun col·lectiu per aquests motius, malgrat creure fermament en el projecte”.

En el cas d’Emma Gascó, els temes també eren coneguts perquè forma part de diverses assemblees. Tot i així, la va sorprendre una dada concreta sobre les distraccions quan una dona parla: “En abordar el dibuix jo vaig donar per fet que les dones també ens distrèiem igual que els homes quan parla una altra dona, però resulta que no! L’anàlisi de la XES havia detectat que la tendència de les dones és a parar atenció”.

L’economia solidària serà feminista…?

Les companyes d’Ecofem estan molt satisfetes amb la repercussió que ha tingut la campanya tot i que també han rebut crítiques en persona i a les xarxes socials. Alguns comentaris qüestionaven que les dinàmiques mostrades a les il·lustracions eren habituals però no tenien a veure amb el gènere. Les respostes de la XES han estat sempre en la mateixa línia: la campanya neix d’una observació real interna i reiterada i, a més, cada vegada hi ha més estudis acadèmics que extreuen les mateixes conclusions.

Diversos organitzacions de la XES han expressat que la campanya les ha animat a utilitzar l’eina per analitzar les dinàmiques interna i començar un procés de millora. L’Emma Gascó, que participa als espais de REAS, considera que des de l’ESS fa molt que es fan esforços en aquest àmbit i que s’han anat veient els fruits, però “òbviament no hem construït – encara – espais 100% lliures de masclisme, se’ns cola constantment i és molt important assenyalar-lo”, diu. Núria Frago, continua: “Jo mateixa m’he adonat que fer servir la paraula feminisme no et fa feminista. Pots llegir molt sobre el tema i no obstant això tenir una ceguera feminista en una situació quotidianda, en un suposat escenari que no t’has plantejat que pugui ser opressor”.

Per acabar, Paulapé és contundent: “Pense que els espais on hi ha un mínim de reflexió i crítica són més inclusius en general que altres espais, encara que hi ha dinàmiques que costen molt d’eliminar i que requereixen més que la lectura d’un parell de textos i el posicionament públic com a feministes (per exemple). Trobe que tots els col·lectius haurien d’ajornar temporalment els temes urgents i fer un esforç per posar damunt la taula aquells realment importants i que marquen la diferència perquè totes ens hi sentim incloses”.

Article escrit per Carla Liébana, membre de la comissió de comunicació de la XES, i publicat originalment al núm. 420 de Cooperació Catalana, la revista editada per la Fundació Roca i Galès.

Participem a l’assemblea de RIPPES-EU a Zagreb

El dia 14 de juny vam participar a la cinquena edició de la Conferència “Good Economy” celebrada a Zagreb, com a esdeveniment previ a la setena assemblea general de RIPESS-EU. La conferència, co-organitzada per la Green Network of Activists Groups i la Plataforma Good Economy, és l’esdeveniment d’Economia Solidària més important dels Balcans i serveix de punt de trobada de projectes d’alguns països d’Europa de l’Est. Com a XES, vam presentar el funcionament de la nostra xarxa davant unes 200 persones i va despertar especial interès el concepte de Mercat Social, totalment aliè per a altres xarxes. També van haver-hi moltes preguntes sobre el funcionament del Balanç Social.
Els dies 15 i 16, va tenir lloc, també a Zagreb, l’assemblea general de RIPESS-EU, on hi va tenir un gran protagonisme el debat al voltant de l’organització de Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. L’esdeveniment que es celebrarà a Barcelona l’any 2020 ha esdevingut una prioritat en les línies estratègiques de la xarxa de xarxes europees.

Documentació Assemblea General Extraordinària 7 de juliol

Us facilitem la documentació relativa a l’Assemblea General Extraordinària de la Xarxa d’Economia Solidària, que tindrà lloc el proper 7 de juliol a les 17h a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, i on abordarem el debat pendent sobre el model organitzatiu. Recordeu que hem obert un formulari d’inscripció per facilitar la logística de la trobada, així que us agrairem molt que us hi apunteu.

Us enllacem la següent documentació que es treballarà el 7 de juliol:

Gràcies per la vostra atenció i fins el dia 7! I recordeu que després de l’assemblea, us podeu quedar a celebrar la DiadaCoop!