Experiències autoorganitzades del sector de les cures amb corresponsabilitat

La comissió d’Economies Feministes organitza un nou espai el 30 de novembre a les 16 h per posar les cures al centre de les nostres organitzacions, gràcies a la inspiració d’experiències pràctiques. L’acte serà en línia (aquí l’enllaç d’accés a la sessió enregistrada, i aquí al grup de telegram per fer arribar aportacions a l’organització) i comptarà amb la facilitació a càrrec d’Ana Muñoz i Elba Mansilla i la participació dAlejandra Buenfil García de la Cooperativa Micaela; Emilia Bosch de la Cooperativa +65 i Maria Oliver Marcuello i To Monreal Serra de l’Oficina Vida Independent.
Per a qualsevol dubte o suggeriment, podeu contactar amb economiesfeministes@xes.cat.
I aprofitem per recordar-vos la campanya #AmbSummaCura #ConSumoCuidado per reconèixer la importància del treball de la llar i les cures per al sosteniment de la vida. Per sensibilitzar sobre aquesta realitat, s’ha revisitat un clàssic de la literatura infantil amb el vídeo-relat: La caputxeta vermella en el camí de la sostenibilitat.

Noves sòcies tardorenques

En la recta final de l’any, arriben sis noves sòcies – i esperem que no siguin les darreres de 2021- per enfortir la xarxa.

La Regadora és la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús impulsada per la gent de Cohabitem Sant Andreu, que estan treballant amb la cooperativa d’arquitectes Arqbag i la Poma Arquitectura per construir aquest nou projecte a les Casernes del barri, a Barcelona.

L’Associació de Turisme Sostenible Ethnic (AETHNIC) va néixer l’any 2006 per crear i promoure iniciatives basades en els criteris del turisme responsable i sostenible. Fan sensibilització, formació, cooperació, incidència i disseny de viatges responsables.

La Fundació Oportunitas dona suport a l’entitat amb el mateix nom que genera oportunitats concedint microcrèdits socials a aquelles persones que no poden recórrer a la banca tradicional. A més, proporciona formació i acompanya amb mentories a les usuàries en el seu procés de desenvolupament professional i personal.

La Tempesta cooperativa s’encarrega del bar de l’Ateneu Harmonia, un equipament amb un fort arrelament comunitari situat al complex de la Fabra i Coats de Barcelona.

Som del Barri és una associació constituïda al febrer del 2017 per veïnes de Nou Barris (Barcelona) que volien organitzar una xarxa d’ajuda per aconseguir l’empoderament personal i l’autoestima, i lluitar juntes contra la precarietat laboral i la manca de treball retribuït per conciliar la vida laboral i personal.

A l’Associació Coopera Sant Feliu creuen en la transformació social cap a un model d’economia social i solidària que tingui com a objectiu satisfer necessitats en comptes de generar beneficis al capital. Ho fan fomentant diferents iniciatives comunitàries i de cooperativisme, com ara la promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o la dinamització dels barris envers la cooperació entre el veïnat de Sant Feliu de Llobregat.

Finances ètiques: xifres històriques de crèdits i la morositat més baixa del sector

Un any més, ha tingut lloc la presentació pública del Baròmetre de les Finances ètiques i Solidàries 2020, que mostra l’evolució del sector a l’estat espanyol durant l’any 2020.

Des de l’Observatori de les Finances Ètiques s’ha destacat la importància de les entitats de finances ètiques el mateix any on s’ha produït una crisi sanitària sense precedents amb grans impactes socials i econòmics.  Novament, s’ha posat de manifest que davant d’aquest context de dificultats les entitats bancàries, parabancàries i d’assegurances ètiques i solidàries han donat resposta atorgant més crèdits que mai, i adoptant múltiples mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

El coordinador de l’Observatori, Sergi Salavert, ha destacat del Baròmetre que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya és positiva i s’ha arribat a màxims històrics en atorgament de crèdit a l’economia real”, destacant, sobretot, que els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya han superat els 1.720 milions de euros el 2020, incrementant-se un important 16,02% respecte l’any anterior.

Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser de 1,52% el 2020, que suposa la xifra més baixa de morositat des que es recullen dades. En contraposició, la morositat de la banca convencional es va situar en 4,51%.

A finals de 2020,  gairebé 190.000 persones físiques i jurídiques han estat usuàries de les entitats bancàries i parabancàries de finances ètiques. Això suposa un lleuger descens en el nombre de persones usuàries del 2,46% respecte l’any anterior. Aquesta tendència pot explicar-se  pel fet que les entitats financeres ètiques estan prioritzant la concessió de préstecs i els serveis financeres a les entitats per sobre de les campanyes de captació de clients.

El capital social recollit per les entitats de finances ètiques es situa lleugerament per sota el 190 milions d’euros, fet que és fonamental per poder seguir finançant projectes transformadores d’una manera més sòlida però que s’ha vist disminuït un 1,59% respecte l’any anterior.

Espanya, el sector més finançat amb un 38,43% es el mediambiental, seguit pel sector social (23,54%) i el cultural (17,43%). El 20,60% restant correspon a particulars i administracions públiques. A nivell internacional, el 83,80% del finançament s’ha fet a través de microcrèdits.

Dins l’àmbit assegurador ètic, les dades incorporades al Baròmetre d’aquest apartat corresponen a entitats registrades al Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. Les assegurances ètiques també han jugat un rol important aquest any 2020 ja que, gràcies al servei que donen, han esmorteït l’impacte econòmic de la pandèmia. D’aquesta manera, l’informe mostra que les assegurances ètiques han gestionat un volum de primes de 1.632.043.399 euros, fet que suposa un 2,71% del volum de primes total a Espanya.

Per primera vegada, s’ha mostrat l’estructura de les inversions realitzades per les assegurances ètiques, que gestionen més de  3.200 milions d’euros sota uns criteris d’inversions ètiques i responsables o estan en processos d’incorporació dels mateixos. D’aquest apartat, s’ha destacat el gairebé nul percentatge d’inversions en renda variable amb un 0,43%.

En relació al volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel Segell EthSI han gestionat prop de 4,4 milions de pòlisses durant l’any 2020, tenen prop del 30% de dones en càrrecs directius i la forquilla salarial és inferior a 1 a 8.

Dins les assegurances ètiques però centrant-nos en la mediació d’assegurances, l’informe mostra que les corredories ètiques tenen un volum de primes intercedides proper als 14 milions de euros i més de24.000 pòlisses gestionades. Aquí s’ha mostrat com el percentatges de dones en càrrecs directiusestà al voltant del 55% i la forquilla salarial de les corredories ètiques és inferior a 1 a 4.

La veu de les entitats

Des de Coop57, destaquen que “durant el 2020 hem orientat les forces a donar resposta a les necessitats sorgides de la crisi pandèmica, refinançant més de 100 préstecs per valor de més de 4,5 milions d’euros, ajornant el retorn de les quotes fins que es pogués revertir la situació.  Hem treballat per seguir sent una eina útil al servei dels moviments socials i l’economia social i solidària.

Fiare Banca Ètica afegeix “el 2020 va ser un any especialment dur per moltes entitats arran de la pandèmia. Per nosaltres la clau va ser posar-nos a disposició d’elles des d’un primer moment per poder-les entendre i acompanyar tant en processos de carències o de nou finançament per adaptar les línies de negoci. Vam prioritzar facilitar garanties pel crèdit, com la les línies ICO per economia social, o la garantia Easi del Fons d’Inversió Europeu o d’Ajuntaments com el de Barcelona. En general, l’impacte va ser positiu i vam tenir un increment superior al 50% en finançament respecte l’any anterior.

Des d’Oikocredit destaquen que “la pandèmia de Covid-19, al igual que ho està fent la crisi climàtica, ha impactat de manera molt més dura en països de baixos ingressos al Sud Global, on portem a terme el gruix de la nostra activitat, i per això vam haver de posar en marxa recursos extraordinaris, tant a nivell de refinançament del deute i concessió de períodes de carencia com a nivell de donacions per paliar els greus efectes immediats que va tenir l’esclat de la pandèmia.

Triodos: “L’any 2020 ha estat un any ple de desafiaments per les circumstàncies excepcionals viscudes. I per això hem bolcat molts esforços en el finançament dels sectors clau de la transició ecològica i justa per a la regeneració de l’economia. Les empreses de les cures, l’agricultura ecològica, la cultura i l’educació han estat fonamentals per a mantenir els serveis a la ciutadania durant la pandèmia i són també essencials  per a la recuperació econòmica. Per això hem augmentat el nostre volum de finançament per protegir aquests sectors rellevants”

El coordinador del Segell EthSI destaca del 2020 “les assegurances ètiques han facilitat, promogut i aplicat mesures per reduir l’impacte econòmic a les persones i entitats, de la mateixa manera que s’han implicat en iniciatives de la societat civil per combatre la pandèmia”. També ha destacat “la consolidació d’unes assegurances ètiques i solidàries que van adquirint un pes més gran dins l’àmbit assegurador”.

Aquí la versió en pdf del Baròmetre i el vídeo de la presentació, per si us la vau perdre:

Signem el manifest per aturar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030

Ens adherim al manifest impulsat per la Plataforma Stop JJOO per aturar la candidatura Barcelona-Pirineus 2030. L’escrit, signat per més de 40 personalitats dels Pirineus, exigeix la retirada immediata de la candidatura, l’enterrament definitiu del projecte i que les inversions públiques es destinin a cobrir les necessitats del territori.

En la roda de premsa de presentació del manifest, el portaveu de la Plataforma, Bernat Lavaquiol, ha remarcat la necessitat que les inversions als Pirineus no estiguin lligades als JJOO i ha recordat que la candidatura és un projecte totalment incompatible amb la situació d’emergència climàtica.

Emma Rojas, de Ramaderes de Catalunya, ha criticat la manca de transparencia del projecte, pensat des de Barcelona sense tenir en compte les necessitats de les veïnes i veïns. Rojas ha reclamat que s’inverteixin els diners en millorar la xarxa de transport públic i facilitar així la comunicació entre pobles i garantir a les veïnes un millor accés als serveis.

Finalment l’esportista Killian Jornet, un dels signants del manifest, ha recordat la importància d’avançar cap a un turisme sostenible, respectuós i amb impacte social positiu pel territori.

Podeu llegir i adherir-vos al manifest aquí.

La FESC 2021 recupera el format presencial i omple de projectes l’espai Fabra i Coats de Barcelona

El bon temps i les ganes de retrobar-se dels projectes cooperatius i d’economia social del país han col·laborat a l’èxit de la desena Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC 2021) que s’ha fet durant el cap de setmana del 23 i 24 d’octubre a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Més de 140 empreses i entitats de la pràctica totalitat de sectors econòmics han exposat durant el cap de setmana a la FESC. L’objectiu de mostrar com des de l’economia solidària es pot donar resposta a bona part de les necessitats de la vida, des de l’habitatge o l’alimentació a la roba, la mobilitat, l’energia o serveis com les finances ètiques, la salut i cures, la cultura i l’oci, o la tecnologia, s’ha complert amb escreix.

A més, aquest any la FESC recuperava la presencialitat, ocupant la pràctica totalitat dels espais exteriors de la Fabra i Coats amb la fira de mostres, i reservant les sales interiors de les antigues naus per a les xerrades i debats sectorials. Eva Goenaga, co-coordinadora de la fira, valora positivament la desena FESC, en tant que «punt de retrobada de les persones que conformen l’economia solidària del país, era un espai necessari que s’ha pogut recuperar», alhora que reconeixia com un «repte pendent» poder continuar fent arribar l’economia solidària a la població que encara no la coneix suficientment.

La FESC va néixer el 2012, en plena crisi del capitalisme, com a resposta des d’un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Després de deu anys, la FESC 2021 s’ha convertit en l’espai referencial de l’economia solidària del país.

La FESC és organitzada des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, que dona cobertura a bona part de les entitats del sector, amb 344 projectes econòmics adherits. Pel que fa a l’economia solidària, per fer-nos una idea aproximada de la seva incidència al país, les 344 organitzacions adherides a la XES tenen una base social de 242.000 persones, generen 9.100 llocs de treball i uns ingressos anuals de 324 milions d’euros.

No hi ha justícia climàtica sense justícia de deute

Hem donat suport a la campanya internacional ‘No hi ha justícia climàtica sense justícia de deute’ impulsada per la xarxa Eurodad, on participa l’Observatori del Deute en la Globalització, sòcia de la XES.

Per què una campanya de deute i clima?

L’emergència climàtica s’alimenta de l’acumulació de deutes als països del Sud Global: aquells qui més impactes reben de l’emergència climàtica, tot i ser les que menys han contribuït, es troben en processos d’endeutament que s’agreugen a causa de les seves vulnerabilitats climàtiques. És a dir, els impactes de la crisi climàtica es retroalimenten amb els de la crisi del deute, dificultant oportunitats d’invertir en adaptació i mitigació, així com per recuperar-se de les pèrdues i danys després d’un desastre climàtic.  Així doncs, creiem important que en el moment actual que plantegem transicions ecosocials globals aquestes portin dins seu una aposta per una economia més sostenible i equitativa: un finançament climàtic sostenible, responsable, just i lliure de deute. En poques paraules, la justícia climàtica no serà possible sense justícia financera. I la justícia financera no serà possible sense la justícia climàtica.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç i formalitzar aquí la vostra adhesió.

Obrim inscripcions a la formació sobre gestió de violències i agressions

Aquest mes de novembre organitzem una nova formació gratuïta per a les sòcies la XES per tal de guanyar consciència al voltant de les dinàmiques de poder i la perspectiva de gènere i poder identificar les actituds masclistes en l’entorn de la XES i deixar-ne de ser còmplices.

Serà en format virtual i la dinamitzarà la sòcia Fil a l’Agulla. La formació consta de diverses sessions i com a comissió antiassetjament l’hem dividit en dos itineraris que us detallem a continuació.

A) Homes cisgènere:

• Dimecres 3 de novembre de 10h a 12h. Vinculació entre el gènere i el poder, la presa de responsabilitats i reparació del dany.
• Dilluns 8 de novembre de 10h a 12. Continuació de la sessió anterior.
• Divendres 19 de novembre de 10h a 12h. Sessió mixta (homes cisgènere, dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària)

B) Dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària:

• Dilluns 15 de novembre de 12h a 14h. Conèixer i compartir visions i posicions vers les dinàmiques de poder masclistes en l’entorn de la XES. Compartir necessitats i formular peticions i accions concretes.
• Divendres 19 de novembre de 10h a 12h. Sessió mixta (homes cisgènere, dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària)

La inscripció implica assistir a totes les sessions de l’itinerari (3 sessions en cas dels homes cisgènere, 2 en cas de dones cisgènere, persones trans o persones amb identitats no binàries). Les places són limitades i preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió per correu electrònic).

I recordeu, totes aquelles sòcies que encara no hagueu fet el pas, que teniu fins a finals d’any per adherir-vos al protocol antiassetjaments de la XES.

Les FAQS del protocol antiassetjaments

Hem preparat 5 preguntes freqüents sobre l’adhesió al protocol antiassetjaments.

Per a més informació i adhesions, consulta aquest apartat web!

 

FAQS protocol antiassetjaments

Inaugurem la FESC 2021 amb Silvia Federici, Marina Garcés i Magda Bandera

La FESC 2021 s’estrena amb un cartell d’autèntic luxe. Per commemorar els 10 anys de la fira, hem volgut organitzar un acte inaugural amb tres veus de dones referents del pensament econòmic, social i polític actual: Silvia Federici, Marina Garcés i Magda Bandera. Elles reflexionaran i conversaran al voltant de la sostenibilitat de la vida i la transformació social.

Silvia Federici, que intervindrà en línia, és una escriptora i activista feminista. Defensa que el treball de cures i reproductiu que desenvolupen de forma gratuïta majoritàriament les dones és la base que sosté el capitalisme. Entre els seus llibres destaquen “Calibán y la bruja” o “El patriarcado del salario”.

Marina Garcés és filòsofa, escriptora i professora. Una de les grans pensadores de la nostra generació, la seva obra reflexiona sobre el concepte d’allò “comú”. “Ciutat princesa” o “Fora de classe” són algunes de les seves obres més venudes.

Per últim, Magda Bandera és directora del diari La Marea i coordinadora editorial de la mateixa publicació des del 2012. És un referent del periodisme cooperatiu, crític i transformador.

La inauguració de la FESC 2021 tindrà lloc diumenge 17 d’octubre a les 12 h al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtic (c/ Concepción Arenal, 165 de Barcelona) i s’emetrà per streaming a través del web fesc.xes.cat. L’obertura de portes tindrà lloc a les 11.30 h. L’aforament al recinte és limitat i l’entrada es farà per estricte ordre d’arribada.

Formació sobre gestió de violències i agressions masclistes

A la comissió antiassetjament de la XES continuen treballant per millorar els mecanismes de prevenció i de detecció de les violències masclistes.

A més de seguir difonent el protocol davant d’assetjaments de la XES i la necessitat d’adherir-s’hi, han programat per aquest proper mes de novembre una completa formació sobre la gestió de violències i agressions masclistes. La formació la dinamitzarà Fil a l’Agulla i tindrà com objectiu principal guanyar consciència de les dinàmiques de poder i la perspectiva de gènere per poder identificar les actituds masclistes i deixar-ne de ser còmplices.

En concret, constarà de 4 sessions diferents:

Les dues primeres sessions estan dirigides a totes les persones de la base social de la XES que s’identifiquen com a homes amb l’objectiu d’agafar consciència de la vinculació entre el gènere i el poder, la presa de responsabilitats i reparació del dany que això implica. Aquestes dues sessions seran el 3 i 8 de novembre de 10h a 12h. El treball que pretenem fer és la suma de les dues sessions, per tant, tot home que s’hi vulgui apuntar ha d’assitir a les dues i a la quarta sessió, mixta.

La tercera sessió està dirigida a dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària per tal de conèixer les diferents visions sobre les dinàmiques de poder masclistes que es produeixen en el marc de la XES o entitats sòcies. Serà el dia 15 de novembre de 12h a 14h.

I, per acabar, la quarta sessió serà un espai de diàleg obert a totes les persones que hagin participat a les sessions prèvies. Serà el divendres 19 de novembre de 10h a 12h.

En els propers dies us acabarem de donar tots els detalls de la formació i com formalitzar la inscripció. Reserveu-vos les dates!