Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsem la creació del Centre Català d’Empresa i Drets

/en ,

La Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans al Parlament de Catalunya després d’anys de treball ha estat registrada al Parlament de Catalunya, gràcies al  suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem.

La proposta és fruit del Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a aquest organisme pioner, entre elles la XES.

A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.

El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.

En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport, entre les quals ens hi compten a través de la nostra comissió internacional. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Fes-li un lloc a la coagenda de l’ESS!

/en

Us agradaria poder publicar les vostres activitats de manera gratuïta en una pàgina web especialitzada en difondre esdeveniments, activitats o subvencions de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària i la Innovació Socioeconòmica? Us presentem la CoAgenda, nosaltres la fem servir per compartir totes les activitats que programem: tallers, formacions, xarrades, trobades… És l’altaveu de l’ESS a la ciutat!

La finalitat de l’eina és donar visibilitat a les formacions, tallers i altres activitats en matèria d’ESS que duen a terme les iniciatives i organitzacions de Barcelona i voltants, a més, també comparteix informació sobre subvencions i altres temes d’interès tant per a la ciutadania com per a les persones empresàries i emprenedores.

Fa algunes setmanes estem duent a terma una campanya comunicativa col·lectiva per reforçar l’eina, juntament amb altres organitzacions del moviment. Des d’aleshores, s’hi han sumat una vintena d’entitats més, amb ganes de seguir donant visibilitat a la CoAgenda per apropar l’ESS a la ciutadania i seguir sumant membres a la comunitat.

Us animem a fer servir aquesta eina perquè creiem que pot ser molt útil per a reforçar el moviment, i és col·laborativa,  gratuïta i molt fàcil d’utilitzar. També us facilitem un document amb algunes preguntes freqüents per si teniu dubtes!

FAQS Coagenda

Obrim inscripció per expositores per la FESC 2021

/en ,

La 10a edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya arriba carregada de novetats! La més important: enguany la fira es presenta amb un format híbrid, presencial i virtual, que ens permet recuperar les abraçades i els retrobaments però aprofitar la potencialitat que ens ofereix la tecnologia per arribar a un públic cada cop més divers.

Concretament, la mostra d’expositores tindrà lloc el 23 i 24 d’octubre a la Fabra i Coats i també a través de la pàgina web de la fira i els diferents canals de comunicació.

Hi haurà 4 modalitats de participació:

Inscripció – Web

Del 18 al 24 d’octubre. Ser present al web de la FESC com a entitat, així com als materials de difusió corresponents. Totes les altres opcions inclouen aquesta modalitat.

Pantalla durant la fira

23 i 24 d’octubre. Permet aportar més informació a través de vídeos, podcasts, imatges,… que la present al web. Les visitants hi podran accedir a través d’unes pantalles virtuals que ubicarem dins la Fàbrica de creació.

Taula compartida

23 i 24 d’octubre. Mitja taula per dissabte (dia sencer) i diumenge (matí). Ser present a la web de la FESC i als materials de difusió corresponents.

Taula individual

23 i 24 d’octubre. Una taula per dissabte (dia sencer) i diumenge (matí). Ser presents a la web de la FESC i als materials de difusió corresponents.

 

Si tens un projecte d’economia social i solidària i vols mostrar-lo al món, has de saber que les inscripcions ja s’han obert a través d’aquest formulari!! Recorda que les organitzacions que s’inscriguin abans del 31 de juliol, podran gaudir d’un descompte en la quota final d’inscripció. Aquí tens la taula de preus per aquesta edició, t’hi esperem!

 

El calaix d’eines per a l’agroeocologia

/en ,
Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.

Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’Aresta,  Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’Einateca agroecològica, una plataforma col·laborativa de suport mutu i visibilització de les xarxes alimentàries locals. Us hi sumeu? 

Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si esteu treballant per consolidar-vos com a tal, us pot interessar aparèixer al mapa i formar part de l’Einateca, la vostra plataforma col·laborativa i autogestionada per compartir eines i recursos.Un cop inscrites a la plataforma, podreu:

  • Aparèixer al mapa de xarxes
  • Tenir accés a recursos compartits d’altres xarxes (ajudes i normatives, rutes de distribució, guies pràctiques, borsa de treball, per exemple) reservades a les xarxes que s’hagin inscrit.
  • Participar en un fòrum i tenir accés a altres eines col·laboratives per compartir processos, neguits, necessitats i bones pràctiques.
  • Avançar col·lectivament cap a la consolidació dels nostres projectes, fer-los sostenibles i arribar a nous públics.
  • Visibilitzar la feina diària duta a terme per les xarxes alimentàries locals i la seva importància a l’hora de promoure sistemes alimentaris territorialitzats justos i sostenibles.
Si voleu entrar a formar part del mapa i la comunitat de l’Einateca, podeu registrar-vos AQUí.
Ara per ara ja hi ha algunes xarxes participant del projecte, s’han apuntat al mapa per a què tinguis una idea com serà el mapa de xarxes!


L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques” (Aresta , 2020) i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″  (Arran de terra, Aresta, Pam a Pam, Escola de Pastors i Càtedra d’Agroecologia de Vic, 2020).

Una primavera de transició ecosocial a la XES

/en ,

Des de l’aprovació del document de Propostes per la Democràcia Econòmica i la Transició Ecosocial a l’assemblea general celebrada el passat 21 d’abril, des de diferents comissions de la XES, hem seguit alimentant el debat sobre les transicions ecosocials. En aquest sentit, destaquen, especialment, les jornades “Canviem la Lògica” celebrades el passat 18 de juny a l’Ateneu l’Harmonia, en el que va ser la quarta edició de l’espai de reflexió sobre ecologia i ESS, organitzat per la comissió d’Ecologia.

Canviem la Lògica

Les jornades van començar amb un diagnòstic a tres bandes, entre la Joana Bregolat, en David Soler i l’Eva Vilaseca, on vam començar a plantejar els reptes que teníem davant a l’hora d’encara un procés de transició ecosocial, amb perspectiva feminista i des de la democràcia econòmica. A més, vam comptar amb Delphine Boghos, que va recollir en una relatoria gràfica bona part de les reflexions que van sorgir durant aquesta primera part de la jornada.

A la segona part de la jornada, ens vam dividir en cinc grups de treballs: energia, alimentació, urbanisme i mobilitat, residus i conservació del territori, amb l’objectiu d’identificar les línies de treball estratègiques per a avançar cap a la transició ecosocial des de l’economia social i solidària, amb l’horitzó posat al 2030. Aquestes línies de treball, les vam complementar amb algunes de les accions o projectes estratègics que pensàvem que havien de conformar-les, així com també els actors més rellevants amb qui treballar tot plegat. També d’aquest bloc, podeu veure un resum gràfic de les principals idees. En els propers dies farem arribar les relatories detallades a totes les persones que van participar a les jornades, així com les properes passes per anar avançant en el procés de reflexió estratègica de la XES (si no vau participar a les jornades però teniu interès en rebre-les, ens podeu escriure aquí ecologia@xes.cat).

Incidència i participació per avançar cap a la transició ecosocial

A més de les jornades, des de la comissió d’incidència política, hem començat a difondre les Propostes per a la democratització econòmica i transició ecosocial, amb diferents accions i objectius. Per un costat, volem contribuir al debat públic sobre la necessitat del canvi de model socioeconòmic. És per això que, en David Soler, en Rubèn Suriñach i la Blanca Bayas, tots de la comissió d’incidència política del a XES, van participar al programa Vida Verda – Emergència Climàtica, on vam poder debatre i desgranar, durant prop d’una hora, les propostes per les transicions ecosocials i feministes. Podeu escoltar-ho aquí.

Un altre gran objectiu és el de generar un espai de diàleg i hibridació d’idees entre l’ESS i els moviments socials, per generar un marc comú de treball al voltant de la transició ecosocial. En aquesta línia, vam participar a la taula rodona “Repensem el model productiu i reproductiu”, organitzada per la plataforma Girona pel Clima pel dia mundial del medi ambient, on en Rubèn Suriñach va poder exposar les propostes que plantegem des de la XES.

Després d’aquesta primavera de transició ecosocial, esperem recuperar forces durant l’estiu i reprendre la feina amb empenta a la tardor!

Una nova legislatura per situar l’ESS al centre del canvi de model econòmic

/en ,

Després de mesos de treball, el passat mes d’abril vam aprovar, en assemblea general, la nova versió del Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques.

Per tal de ser un actor econòmic i polític rellevant en la ineludible transició ecosocial que hem de fer ja com a país i, a més, esdevenir d’aquí a uns anys part important d’una alternativa a l’economia capitalista, l’economia social i solidària (ESS) catalana necessita desenvolupar-se tant quantitativament com qualitativament. Encara que la responsabilitat principal d’aconseguir-ho correspon a ella mateixa, governs i administracions poden obstaculitzar aquest procés o, al contrari, afavorir-lo. En la mesura que està generalment admès que l’ESS serveix a l’interès general, la Xarxa d’Economia Solidària demanem a governs i administracions que intensifiquin les polítiques públiques de promoció de l’ESS i, concretament, que implantin les 25 mesures per fomentar l’ESS que integren el Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques.

Aquesta demanda és especialment rellevant ara, que comença una nova legislatura que ens ha de portar fins al 2025. És imprescindible, doncs, que, des d’avui, es comencin a posar les bases per a un nou model econòmic on l’ESS tingui un paper central. És per això, que exigim la implementació de les mesures que tot seguit sintetitzem:

– En el terreny legal, demanem a la Generalitat tres coses: acabar el procés consensuat amb les entitats representatives de l’àmbit per disposar d’una llei catalana d’ESS; crear la figura legal de la cooperativa d’interès col·lectiu, que facilitaria la gestió publicosocial de molts serveis de proximitat, i fer el reglament de les cooperatives de foment empresarial, tal com preveu la Llei de cooperatives, per ajudar a l’arrencada de projectes d’emprenedoria social.

– En el terreny fiscal, instem el govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments a millorar els avantatges fiscals a tota l’ESS, des dels impostos estatals als municipals.

– Així mateix, demanem a totes les administracions que generalitzin la contractació pública responsable, prioritzant les entitats d’ESS; als ajuntaments i consells comarcals que intensifiquin les polítiques d’ESS engegades en aquests anys, i a la Generalitat que mantingui i enforteixi els programes d’Ateneus Cooperatius i Projectes Singulars.

– En el terreny dels recursos, hem de recordar que l’ESS és una economia de base popular: les persones que la impulsen hi aporten totes les seves energies, però no disposen de prou capital per engegar segons quin tipus d’activitat. Les administracions han d’obrir noves línies de subvencions, de crèdit i d’avals per fer possibles més projectes d’ESS en activitats essencials per a la vida, i cedir a l’ESS recursos actualment en desús com naus i espais de treball, equips informàtics, mobiliari, etc., tant per a nous projectes empresarials (empreses que produeixin bens i serveis socialment útils) com comunitaris (bancs de temps, grups de criança compartida, de suport mutu, grups de consum, horts comunitaris, equipaments amb gestió comunitària, etc.).

– Igualment, no ens podem permetre deixar morir milers de petites i mitjanes empreses i perdre centenars de milers de llocs de treball, perquè la propietat les tanca per la raó que sigui: jubilació, cansament, motius de salut, canvi de domicili o d’orientació professional, fallida, etc. Les administracions s’han d’implicar a mantenir aquestes empreses mitjançant la seva cooperativització per part de les persones que ja hi treballen o hi consumeixen, ajudant-les amb subvencions a la compra, préstecs a llarg termini i baix interès, assistència tècnica i consultoria, intermediació entre la part propietària i la part assalariada per fer el traspàs, etc.

– En el terreny de la distribució i comercialització, demanem a les administracions campanyes que fomentin entre la ciutadania el consum de productes i serveis de l’ESS, així com espais físics per a l’exposició i venda dels seus productes; i que donin suport a la definició d’un segell identificatiu de l’ESS, a projectes estratègics de comercialització en línia i logística de distribució, i a la posada en marxa d’una moneda de l’ESS.

– En el terreny de l’habitatge cooperatiu, necessitem fer-lo més assequible per a tothom; per això demanem que es reservi per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús el 25%, com a mínim, dels ajuts del Pla Estatal d’Habitatge destinats a lloguer i cessió d’ús; que s’impulsi aquesta modalitat en règim de protecció oficial; que es creï una línia d’ajuts tant per rebaixar les aportacions de capital que han de fer les persones sòcies com per adquirir sòl o edificis per a la seva promoció o rehabilitació, i que, en tots els ajuts públics, s’assimili la cessió d’ús al lloguer.

– En el terreny de les tecnologies digitals, instem les administracions que promoguin les tecnologies lliures i el procomú digital, utilitzant elles mateixes de manera exclusiva programari i maquinari lliure, i facilitant a les persones i organitzacions la migració a eines digitals lliures i de codi obert.

– Per últim, l’ESS com a forma emergent d’una nova economia més justa i sostenible, pot i vol contribuir a afrontar els grans reptes que tenim com a societat i, per tant, volem que se’ns consideri com a interlocutores en matèria socioeconòmica tant en l’àmbit municipal com en el català.

L’ESS: reactivació i transformació d’una economia per la vida

/en

Participem de la jornada organitzada per l’AESCAT per reflexionar sobre els reptes de l’economia social i solidària per la propera legislatura social. A l’acte es van abordar qüestions com la futura Llei d’ESS de Catalunya, la manera d’avançar plegades cap a un model d’economia per la vida i també quin ha de ser el paper del municipalisme per promoure l’economia social i solidària. La jornada també va ser un espai per reivindicar l’ESS com un agent clau pel canvi de model.

Durant l’acte, que va comptar amb la presència del recentment nomenat Conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i altres representants polítics, també es va presentar l’estudi “L’afectació de la covid-19 a l’economia social i solidària”.

L’acte va tenir lloc just després de l’Assemblea General Ordinària de l’AESCAT. Aquesta organització agrupa actualment la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

Segona formació sobre abordatge de violències masclistes a les organitzacions

/en ,

Després de fer un primer taller el passat 25 de maig, la comissió antiassetjament organitza una segona edició per tal de compartir amb més sòcies la necessitat de fer front col·lectivament a les violències masclistes.

La sessió, dinamitzada per la cooperativa Candela, serà en format virtual el dimecres 14 de juliol de 10h a 13.30 h i es dividirà en dues parts. En la primera, la principal, introduirem conceptes per tal de facilitar la detecció de situacions d’assetjaments i abordar les violències masclistes a les nostres organitzacions. A la segona, explicarem breument el nou protocol, què implica per a les sòcies de la XES la seva aprovació i a què ens referim quan parlem que el 2021 és un any de transició.

La primera edició va ser molt útil per poder compartir col·lectivament dubtes i preguntes i perquè les entitats expressessin què les ajudaria a nivell de documentació i formació per aplicar el contingut del protocol. En aquesta línia, i sent conscients que una adhesió a un protocol com aquest requereix molt més que omplir un formulari, l’última part també l’orientarem a què es puguin compartir més dubtes i comentaris.

Les places són limitades i preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió).