Nou Taller d’Escenaris de Futur a Barcelona

La campanya Futurs imPossibles continua els seus tallers arreu del territori i el dimecres 21 de febrer hi haurà l’oportunitat de fer-ho a Barcelona, en concret al barri de la Font d’en Fargues, al districte d’Horta-Guinardó.

Imaginar el barri barceloní al 2045 és el punt de partida per a aquests tallers que conviden a pensar sobre la crisi ecosocial i els camins que poden succeir o que podem triar els propers anys, per acabar arribant a diferents escenaris que podríem tenir en funció dels aconteixements previs. L’objectiu final del taller és poder reflexionar sobre la necessitat d’una transició ecosocial justa i democràtica i què cal per arribar a aquest futur desitjable.

El taller és previst al Casal del Barri de la Font d’en Fargues (Pedrell, 67. Barcelona) a partir de les 6 de la tarda.

A partir del 7 de febrer es pot fer la inscripció per participar-hi a través d’aquest enllaç

Més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona!

Barcelona, com d’altres ciutats de Catalunya i l’Estat Espanyol, està immersa en una greu crisi habitacional. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa efectiva d’accés a l’habitatge i de transformació social. És necessari l’accés a solars i finques de titularitat pública per a seguir impulsant el conveni de col·laboració amb els promotors socials d’habitatge (ESAL). Reclamem l’acció de les administracions per generar habitatge assequible, estable i inclusiu a la ciutat de Barcelona!

Drets i principis

L’accés a un habitatge digne és un dels drets fonamentals més constantment vulnerats, tot i ser un pilar bàsic que contribueix a assolir altres drets com són la salut, l’educació i l’enxarxament comunitari, entre d’altres.

La situació d’emergència dels darrers anys ha fet palesa la importància del dret a l’habitatge. Les desigualtats a la societat es manifesten clarament a través de les diferents situacions de residència de les llars. Així mateix, en un context de crisi climàtica global, l’habitatge és responsable de la tercera part del consum d’energia de l’estat.

Per això, ara més que mai, són necessàries polítiques de foment d’habitatge social que garanteixin l’assequibilitat i inclusivitat al conjunt de classes populars. El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es fonamenta en els següents principis bàsics:

  • Sense ànim de lucre i propietat compartida: es manté la propietat col·lectiva amb durada indefinida en cooperatives sense ànim de lucre. El finançament és col·lectiu. Es limita el capital social retornable respecte el total de la inversió, i no hi ha recuperació de la quota d’ús.
  • Autogestió i comunitat: totes les persones residents són sòcies, lideren el projecte i promouen l’empoderament i la formació. La intenció és viure de manera comunitària, amb suport mutu i transparència cap a l’entorn.
  • Habitatge accessible i inclusiu: el traspàs de l’ús de l’habitatge es fa a través de la cooperativa, amb criteris d’accés transparents. L’aportació inicial es limita per facilitar l’accés al projecte, vetllant per mantenir l’assequibilitat al llarg del temps.
  • Creixement i replicabilitat: es comparteix el coneixement amb el sector i l’entorn i es promou el model a través d’accions de difusió.
  • Corresponsabilitat amb l’entorn: els projectes estan integrats a la Xarxa d’Economia Solidària, i tenen com a prioritat intercooperar i fomentar el mercat social, treballar en la lluita pel dret a l’habitatge, apostar per la sostenibilitat mediambiental amb una clara intencionalitat de corresponsabilitzar-se amb l’entorn i vincular-se al territori.

A dia d’avui, a Catalunya hi ha un total de 68 projectes en diverses fases de promoció i convivència, que sumen més de 1.100 habitatges potencials. D’aquest total, 20 projectes es desenvolupen a la ciutat de Barcelona, i ofereixen un total de 473 habitatges. Això demostra que Barcelona és una ciutat pionera que inspira i motiva la replicació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot el país.

Oportunitat actual

El context actual és crític: a conseqüència de polítiques que han promogut les dinàmiques especulatives entorn de l’habitatge, en l’última dècada el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha encarit més d’un 30%, superant els 1.000€ de mitjana per habitatge, i més de 40.000 famílies s’han vist desnonades a Barcelona, la meitat de les quals, a mans de propietaris privats amb més de 10 pisos.

Davant d’aquesta situació, amb grans reptes polítics, econòmics, socials i climàtics per a les societats, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es presenta com a una alternativa efectiva de transformació social, que permet donar resposta a les necessitats d’habitatge, complementària a altres models d’accés a l’habitatge social i assequible existents al nostre país.

Més concretament, la signatura del Conveni ESAL el 2020 ha possibilitat la creació d’un instrument que reuneix l’administració pública, fundacions i cooperatives per a la promoció i gestió conjunta de l’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. Amb un total de 16 promocions, 8 en cessió d’ús i 8 en lloguer, el Conveni ESAL preveu donar lloc a un parc habitacional que constarà de 622 habitatges, 222 en cessió d’ús (36%) i 400 habitatges en lloguer (64%).

Aquesta col·laboració tindrà un impacte significatiu en l’augment de l’oferta d’habitatges assequibles a la ciutat, i contribueix a millorar l’accés a l’habitatge per a moltes persones. Així mateix, la cristal·lització del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en els 20 projectes a la ciutat ha permès assolir diverses fites econòmiques, socials i ambientals:

  • l’impuls de projectes participatius que promouen l’autogestió: en un sistema que potencia la implicació de la ciutadania en la resolució de les seves necessitats i la consecució d’un dret universal com és l’habitatge.
  • la creació de projectes amb espais compartits de gran cohesió social: els projectes cooperatius busquen crear una comunitat incorporant espais compartits on es promouen les pràctiques de cures, la solidaritat i el suport mutu.
  • la creació de comunitats marcades pel feminisme, la sororitat i la incorporació de la diversitat: s’han generat nous models, inclusius, que han integrat la visió feminista, la sororitat i la diversitat sexoafectiva.
  • la generació de comunitats que aposten per un envelliment actiu: s’han creat entorns que faciliten la vida autònoma i saludable de la gent gran i que propicien el seu creixement personal i en comunitat.
  • una aposta forta per la sostenibilitat ambiental: tots els projectes, amb una alta sostenibilitat ambiental, busquen maximitzar el confort dels seus usuaris i usuàries mentre redueixen fins al 40% del consum d’energia i altres recursos, i plantegen fins i tot la possibilitat de generar recursos propis.
  • la posada en relleu de l’impacte econòmic dels projectes cooperatius: en totes les seves fases, des del disseny i la promoció fins a la convivència, aquests projectes han mobilitzat recursos significatius dins de l’economia solidària.
  • el canvi de paradigma econòmic: s’ha posat de manifest que l’Economia Solidària és un sector amb molt potencial, i que té l’objectiu de posar la vida de les persones al centre de les activitats econòmiques.

Reivindiquem la cessió de més sòl públic a través del conveni ESAL

S’han fet grans passes en els últims anys. Tot i això, el Conveni ESAL ha iniciat l’adjudicació de només el 60% dels seus compromisos i objectius inicials, ja que la previsió era poder-hi destinar sòl per a la promoció de 1.000 habitatges, i queden encara reptes molt grans per afrontar.

Per això, demanem l’accés a solars i finques de titularitat pública per impulsar nous projectes cooperatius en cessió d’ús. Cal recordar que existeix la demanda històrica de més de 200 famílies organitzades al voltant de 10 projectes cooperatius que porten organitzant-se i reivindicant nous sòls els últims anys sense cap decisió per part de l’Ajuntament. El sòl és un element essencial per a aquesta missió. Hem de continuar cooperant i col·laborant l’administració pública, el tercer sector i les comunitats de veïns i veïnes per poder acabar de portar a terme el canvi de paradigma econòmic que la nostra ciutat necessita.

Alhora, creiem que també s’ha d’augmentar, en el marc del Conveni ESAL, la destinació de sòl per a lloguer social així com d’altres formes que contribueixin a facilitar el dret a l’habitatge.

Així mateix, exigim major agilitat a les administracions en els seus procediments amb els projectes ara en curs. Actualment, un projecte pateix de mitjana entre 1 any i mig i 2 anys des del moment en què es decideix posar al conveni ESAL fins que es fa efectiu el dret de superfície, al voltant d’1 any per a obtenir la llicència d’obres, i de 2 a 4 mesos per obtenir un certificat de qualificació urbanística. Sumat a les dificultats urbanístiques i registrals que s’han trobat la majoria de les promocions, que queden encallades en processos burocràtics. És necessària una major agilitat de les administracions en els tràmits tècnics vinculats al procés de promoció, per contribuir a una major rapidesa dels processos.

Volem construir un futur on l’habitatge no sigui un privilegi, sinó un dret inalienable per a tots i totes, i per això necessitem l’acció de les administracions. Des del 2015 hem impulsat amb èxit projectes transformadors a Catalunya, dins d’un model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús, demostrant que és possible un sistema on la comunitat i les cures ocupin un lloc central. Els habitatges actius a Barcelona són la prova que podem avançar cap a una ciutat més justa, diversa i solidària.

Aquest és el nostre somni, aquest és el nostre repte, aquest és el nostre compromís.
Secció d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (HABICOOP)
Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES)

Grups i projectes

La Borda, Ruderal, Cal Cases, La Titaranya, La Morada, La Raval, Cirerers, Can70, La Magrana, La Xarxaire, Sotrac, La Balma, Sunnydale-Abril, Melrose, La Diversa, La 111, La Regadora, Walden XXI, Can Tomàs Toni, Cal Paler Nou, La Renegà, El Teler, L’Esbarzer, mosaic, La Solar, Torrent Viu, Empriu, Associació Gens, Can Llindar, La Trencadissa, La Lluerna, La Xalana, La Bastida, Vida Inclusiva

Entitats d’impuls i entitats de suport

La Dinamo Fundació, Sostre Cívic SCCL, Perviure SCCL, Col·lab, Celobert, Lacol, Arqbag, Voltes, Holon, Undos, La boqueria, El Tinglado, Arquitecte de Capçalera

Foto de Frederic Bartl

El Camp acollirà el FESSRural 2024

El Festival d’Economia Social i Solidària Rural torna aquest 2024 amb la cinquena edició. L’esdeveniment és previst pel dissabte 13 de juliol de 2024 i, com és habitual, canvia d’ubicació i passa el relleu del Pirineu i Aran al Camp de Tarragona.

La Vall del Corb és l’indret previst per a la FESSRural 2024. El Festival, impulsat per la XES a través de les seves xarxes territorials amb més vincle amb el món rural, visibilitza les iniciatives d’economia transformadora dels territoris rurals i crea un punt de trobada i intercooperació entre tots els projectes participants.

El Festival és possible amb la participació activa del voluntariat. El dijous 25 de gener a la tarda hi ha prevista una primera sessió de presentació on es donaran a conèixer els primers detalls i s’obrirà la porta a la participació tant de l’organització com de la fira. La sessió serà online a partir de les 17:30 h. i es poden fer les inscripcions per assistir-hi a través de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona.

Seguim aquest 2024 promovent la Transició Ecosocial

La campanya Futurs imPossibles, impulsada per la XES, segueix amb diferents activitats durant els mesos de gener i febrer de 2024 per tot el país per promoure la Transició Ecosocial a través de la reflexió col·lectiva sobre el diferents escenaris de futur possibles i els fets i camins que cal recòrrer per arribar a casacun.

El 2024 s’estrena amb diferents accions com dos Tallers d’Escenaris de Futur a Campdevànol (El Ripollès) i al barri barceloní de la Font d’en Fargues (Horta-Guinardó). El taller del Ripollès és previst el dissabte 21 de gener mentre que el de Barcelona es realitzarà el dimecres 21 de febrer.


Per altra banda, també hi haurà altres dos tallers dins d’esdeveniments d’altres entitats que ens han sol·licitat la seva realització i on farem la facilitació. Un és previst el dimecres 24 de gener en el marc de la IV Trobada de la Xarxa de Comunalitats, mentre que l’altre serà el 27 de gener amb un taller estratègic de l’organització Entrepobles sobre 2045.

Un nou impuls a la campanya Futurs imPossibles

D’altra banda, durant aquest 2024 hi ha previst donar un nou impuls a aquesta campanya, després que al 2023 estigués marcada sobretot pel Fòrum per la Transició Ecosocial. Entre d’altres, s’està treballant amb nous materials atractius que veuran la llum aquest anys com són una publicació literària-artística sobre els escenaris de futur i un joc de taula. Alhora també es preveu incrementar el nombre de tallers amb la formació de noves facilitadores d’altres organitzacions, com és el cas d’Ecologistes en Acció, perquè n’organitzin i en desenvolupin autònomament.

El Ripollès planteja els seus escenaris de futur

La campanya Futurs imPossibles arriba al Ripollès. Campdevànol serà el 21 de gener l’escenari d’un nou Taller d’Escenaris de Futur, que plantejarà com davant la crisi ecològica i social podria ser una transició ecosocial justa i democràtica i quins camins caldrien per arribar-hi.

El taller és organitzat conjuntament per la XES Ripollès i el Cercle Campdevalonec al Casino de Campdevànol (carrer Puigmal 4) i es realitzarà just després d’una assemblea de la xarxa territorial de la XES que comença a les 10 h. del matí. La previsió és que el taller comenci a les 12 h.

Amb posterioritat hi ha previst un dinar conjunt de carmanyola, on cadascú durà el menjar de casa.

La Febrerada: inscripcions obertes per la trobada i el programa de ràdio

La 2a trobada i festa de les entitats de l’economia Social i Solidària a Barcelona serà el 2 de febrer

El divendres 2 de febrer torna La Febrerada: 2a trobada i festa de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Barcelona. Al matí, l’esdeveniment aplegarà a totes les entitats adherides a l’Estratègia de l’#ESSBCN2030. A l’espai de la tarda, gaudirem d’un programa de ràdio en directe amb Anna Pacheco i concerts gratuïts. Per assistir al programa de ràdio, cal inscriure’s prèviament

La Febrerada: IIa trobada i festa de les entitats de l’Economia Social i Solidària es dividirà en dos espais diferenciats:

  • L’espai de matí, en format Trobada a l’espai BLOC4BCN, de 9.30 h a 14 h, amb ponències inspiradores i una conversa sobre digitalització, una visita i explicació del futur equipament BLOC4BCN, i un dinar de germanor.
  • L’espai de tarda, de caràcter més Festiu a la sala Paral·lel 62, de 19.30 h a 00.59 h, amb la programació d’un Pòdcast en directe (registra’t!) i concerts d’artistes, per endinsar-se a l’univers d’iniciatives que treballen per generar alternatives perquè l’economia estigui al servei de les persones. Tant el Pòdcast en directe com els concerts són gratuïts!

L’espai de la tarda de La Febrerada està especialment pensat per la ciutadania de Barcelona, en especial la població jove. Així, començarem a les 19.30 h amb el programa radiofònic en directe d’Anna Pacheco (Ciberlocutorio – Ràdio Primavera Sound) on es mostraran exemples de l’ESS de la ciutat d’una manera divertida. L’Anna Pacheco parlarà amb els projectes RuderalMescladísLa Carbonera i Proyecto UnaA través partir d’exemples i casos concrets, aproparem a un públic no especialitzat altres formes de fer, viure, treballar o consumir des de l’ESS.

A partir de les 21.30 h, ballarem amb quatre propostes musicals: Guineu, Tribade, La Mercabanda i Dj Trapella! Aquestes bandes, totes liderades per dones, ens portaran diferents ritmes per continuar la festa: Indie Pop, hip-hop, reggaeton, rap, afrotrap…

Us esperem el 2 de febrer en la festa de l’Economia Social i Solidària: no et perdis La Febrerada!

Les entitats de l’ESS, adherides o no a l’ESSBCN2030, poden participar en la Trobada del matí registrant-se prèviament.

Saps quants colors té el logotip de la XES?

La tardor de 2022 la imatge gràfica de la XES va fer un canvi substancial que va incloure la renovació dels seus logotips.

La identitat gràfica o imatge corporativa d’una organització és una part fonamental de la comunicació, ja que aquesta també comunica i projecta a l’entitat i la seva raó de ser.

A més de tenir al dia la imatge de l’organització i d’acord amb la seva missió i valors, és també fonamental que la unitat estilística, és a dir, que hi hagi una concordança en qualsevol acció comunicativa i sempre hi figuri el mateix logotip, amb el mateix disseny i colors.

La renovació entre juliol i setembre del Manual d’Identitat Gràfica de la XES, encarregada per l’àrea de Comunicació, va culminar amb un nou logotip que va substituir l’antic. Des de la tardor de 2022 el logotip XES té única i exclusivament com a colors principals el magenta i blanc, amb totes les lletres de les sigles XES del mateix color, que substitueix l’antic que contenia també el color negre.

Per facilitar la unitat estilística, des de l’àrea de Comunicació de la XES hem posat en marxa un apartat d’identitat gràfica on us podeu descarregar directament tots els logotips i variants que és correcte utilitzar als vostres cartells i accions comunicatives on hagi de figurar la imatge de la XES.

A banda de variants com l’aplicació en blanc i negre i a una tinta (fons transparent), a claim o sense, quadrat, horitzontal o vertical, també hi podeu trobar totes les aplicacions per a Xarxes Locals i els logotips de Pam a Pam. Properament també hi figuraran els logotips de les comissions i grups de treball de la XES.

El curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques tanca el període de registres amb un èxit en el nombre de preinscripcions

El curs de l’Escola de Transicions començarà el 15 de febrer i ja s’està treballant en el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final

Com us vam explicar en aquesta notícia, amb la coordinació de la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, hem posat en marxa l’Escola de Transicions, una iniciativa que permetrà posar en circulació coneixements, idees i recursos amb l’objectiu de liderar transicions ecosocials. Tot això a través d’un programa formatiu que s’inicia el proper 15 de febrer amb el ‘Curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques‘. El període de registres es va tancar dijous 11 de gener amb un èxit en el nombre de preinscripcions. Ja s’està abordant el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final.

Aquest programa formatiu de 50 hores comptarà amb un equip docent de 27 persones de referència com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparà de forma presencial amb 15 sessions entre el 15 de febrer i el 30 de maig de 2024 al Bloc4, el nou espai cooperatiu ubicat al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona).

Més de 500 sòcies connectades a la XES!

Connecta’t també a l’Economia Solidària

Hem entrat al 2024 amb més de 500 sòcies que uneixen esforços per construir un present i un futur més just i solidari. Durant el darrer any s’han incorporat a la XES aquestes entitats:

  • Artijoc (Cardedeu): botiga de jocs i joguines per una educació emancipadora. També compten amb l’obrador de jocs en fusta Puput.
  • Associació Casa Limpia (Barcelona): serveis de cures mitjançant la inserció laboral de supervivents de violències masclistes.
  • Base Ò (Barcelona): cooperativa cultural de treball associat especialitzada en el disseny de projectes inclusius, la mediació cultural i l’educació en valors ecosocials a través de l’art contemporani, amb un fort compromís creatiu i  transformador.
  • Bloc Cooperatiu (Mataró): cooperativa de llogateres de Mataró que procura habitatge de lloguer amb garanties i sense precarietat.
  • Cal Blanxart Coop (Berga): cooperativa d’habitatge amb projecte sociocultural al barri vell de Berga.
  • Civic Energy (Barcelona i Caldes de Montbui): servei integral de Gestió de Comunitats Energètiques, des de l’assessorament inicial tècnic i legal, a la instal·lació, gestió i manteniment d’equipaments fotovoltaics.
  • Cooperativa popular de venedors ambulants de Barcelona: projecte de creació de la coneguda marca de roba social Top Manta, impulsada pel col·lectiu de manters.
  • Enruta’t (Barcelona): associació que genera espais individuals i grupals de transformació feminista i de diversitat sexual i de gènere. A través de projectes integrals, tallers i formacions i acompanyament individual.
  • Equal Saree (Barcelona): equip d’arquitectura i disseny urbà amb una òptica des dels feminismes.
  • Equilatera (Barcelona): equip de professionals procedents de les ciències socials, de les ciències de la salut i del dret que treballa per a la implementació del principi d’igualtat d’oportunitats i l’equitat de gènere a l’àmbit de les organitzacions.
  • Escoltes Catalans (Barcelona): associació laica de l’escoltisme català amb més de 45 anys d’història que desenvolupa de manera voluntària un projecte educatiu i juvenil arreu del territori català sota els principis i valors de l’escoltisme.
  • Esplais Catalans – Esplac (Barcelona): associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social.
  • FemBici (Cardedeu): federació d’entitats de promoció de la bicicleta a Catalunya.
  • Fundació Emprius (Sant Martí d’Albars): té l’objectiu d’impulsar una cultura comunal rural que garanteixi el sosteniment i dignifiqui la Vida present i futura a través de projectes comunitaris de vida i treball de la terra i del sector primari.
  • Fundació La Bastida (Cornellà de Llobregat): vol fomentar el cooperativisme i l’economia social i solidària, a través de la formació, de l’assessorament i l’impuls d’aquelles iniciatives que desenvolupin una activitat econòmica sota criteris de democràcia, compromís social, igualtat de gènere i respecte pel medi ambient, aconseguint amb això una transformació social del territori.
  • Impuls Rural (La Llacuna): té l’objectiu d’afavorir la reactivació social, econòmica i cultural del món rural amb criteris de sostenibilitat integral (individual, social i ecològica) tot impulsant pobles on viure i treballar, respectuosos amb el medi natural i compromesos amb el país.
  • Institut Diversitas (Barcelona): consultora social que treballa per posar en valor la diversitat i alhora aturar les desigualtats i discriminacions que aquesta genera. Fan formació, sensibilització, recerca aplicada, assessoraments i algun projecte d’acció comunitària des d’una perspectiva interseccional.
  • Konexiona (Montgat): cooperativa federada que ofereix serveis de comunicació, màrqueting i organització d’esdeveniments amb enfocament social i responsable.
  • L’Enxarxada (Barcelona): cooperativa de serveis de comunicació ètica orientada a entitats, projectes culturals, acció social i comerç de proximitat.
  • La Casa Integral (Tordera): solucions regeneratives per a la persona, la vivenda i la comunitat. Disseny de permacultura en format de cursos, consultoria, espais demostratius i enxarxament.
  • La Fresca (Cardedeu): cooperativa de consum agroecològic amb vocació transformadora.
  • Mas la Sala (Sant Pau de Segúries): cooperativa d’habitatge i producció que treballa per a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència i la cooperació.
  • Metzineres (Barcelona): cooperativa sense ànim de lucre que crea entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència.
  • Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Sant Cugat del Vallès): associació educativa de base voluntària i d’acció comunitària, sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública. Amb la missió d’educar infants i joves per a la transformació social a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal per tal que esdevinguin persones crítiques, conscients, actives i compromeses amb la societat.
  • Mixité (Tona): treballen per a la transformació social i l’equilibri ambiental des de la transversalitat i la cooperació. Es dediquen a l’urbanisme regeneratiu, a l’arquitectura conscient, a la participació ciutadana, a la cultura transformadora i a l’educació transversal i ho fan posant la vida al centre.
  • Mosaic (Barcelona): projecte de cooperativa d´habitatge al barri de Poblenou en règim de cessió d´ús.
  • Nau Bostik (Barcelona): espai de trobada i creació artística autogestionat ubicat al barri de la Sagrera de Barcelona.
  • Nomdonalagana (Barcelona): cooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, que genera oportunitats laborals de qualitat per a dones en situació de violència masclista, fabricant les millors melmelades de manera artesanal.
  • Panorama 180 (Barcelona): iniciativa sense ànim de lucre que es centra en el cinema i l’experimentació audiovisuals realitzats amb paràmetres del segle XXI: digitalització, xarxa, compromís, agitació, canvi, empoderament, comunitat…atentes a les novetats i propostes superadores dels problemes generats per la concepció obsoleta dels drets d’autor en l’era digital.
  • Priori Advocats (Barcelona): despatx especialitzat en dret penal, dret de l’empresa i de les cooperatives i entitats d’economia social.
  • Radical Books (Barcelona): cooperativa cultural que promou projectes com les editorials Manifest Llibres o Verso Libros.
  • Rezero (Barcelona): Fundació Privada Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable.
  • Saneseco (Barcelona): serveis integrals relacionats amb els vàters secs i l’ecosanejament. Les seves activitats inclouen l’assessorament, formació, venda de sanitaris secs i fabricació de cabines sanitàries ecològiques de fusta.
  • Taller11 (Terrassa): cooperativa d’arquitectes.
  • Titkètic (El Prat de Llobregat): gestió d’entrades per a esdeveniments.

Benvingudes, juntes treballem per un model econòmic més just!