Arriba la tercera edició del Comun_ESS a Barcelona

Comun_ESS, el congrés de la comunicació transformadora, celebrarà la seva tercera edició a Barcelona el cap de setmana del 15 al 17 de març de 2019.

La comissió de comunicació de la XES, conjuntament amb REAS Red de Redes, organitzen un nou Comun_ESS per facilitar un espai de trobada, reflexió, formació i diàleg entre diferents agents de l’economia social i solidària de l’estat espanyol al voltant de la construcció d’un nou paradigma comunicatiu que incorpori i reprodueixi els valors de l’economia social i solidària. Fins ara, s’han produït dues trobades (Saragossa 2015 i Madrid 2017), promogudes i organitzades per xarxes d’ESS de cada territori en particular i amb la col·laboració de REAS Red de Redes.

Sota el lema “Que parlin de nosaltres”, Comun_ESS tindrà una durada de tres dies i inclourà formació, conferències, taules rodones i tallers pràctics on explorar noves eines, recursos i estratègies per la construcció d’una comunicació en favor de la transformació social. Es preveu convidar iniciatives i projectes de tot l’estat espanyol amb experiència i trajectòria professional en l’àmbit comunicatiu així com persones responsables de la comunicació de les diferents iniciatives d’ESS de tot l’estat.

Esperem que sigui una trobada útil i enriquidora per a totes les participants. Per això, us animem a respondre aquest formulariper construir-la col·lectivament! Si voleu participar en l’organització del Comun_ESS, podeu escriure a comunicacio@xes.cat. Us informem també que al mes de gener obrirem una convocatòria per a que les organitzacions interessades puguin presentar propostes per a fer tallers i compartir els seus projectes durant el congrés.

 

Segona edició del postgrau d’Economia Solidària de la UAB

Després de l’èxit de la primera edició del Postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social a Sabadell de la UAB, s’engega una de nova de cara al gener, que amplia el nombre de places i crea nous espais d’aprenentatge i debat a la Universitat en forma de seminaris.

La formació serà presencial i manté el calendari de l’any passat: es realitzarà de gener a juliol, els dimecres a la tarda al Campus d’Empresa i Tecnologia de la UAB de Sabadell. També es mantenen els tres dissabtes de docència i visita a experiències de l’Economia Solidària en d’altres ciutats i pobles i una sortida de tres dies al maig. Una experiència que ha estat molt ben valorada per l’estudiantat.

Com a novetat, el Postgrau incorpora tres jornades de treball i formació obertes a les entitats de l’Economia Solidària, professorat universitari i tècnics municipals i que giraran entorn de tres
eixos: el desenvolupament local, la transició ecològica i la innovació tecnològica. Aquestes responen a la voluntat iniciada el llarg d’aquest any des del Postgrau d’anar teixint una xarxa de complicitats entre col·laboradors, professorat, entitats i universitats, i es lliga amb vincles amb la Comissió de Formació de la XES o la participació al Foro Global de la Economía Social que va tenir lloc el passat setembre a Bilbao, a la Fira d’Economia Solidària del passat Octubre, i al Congreso “Emprendimiento Cooperativo y Universidad” a San Sebastià el proper 14 de desembre.

Des de l’organització del Postgrau s’ha sol·licitat de nou el suport de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, per tal de poder
facilitar-ne l’accés i reduir el preu de matrícula en un 80%.

La formació està impulsada per la xarxa local de Sabadell el Teler Cooperatiu/Ateneu Cooperatiu, la UAB, la Fundació Autònoma Solidària, i l’Ajuntament de Sabadell, i entre el professorat trobareu diverses cares conegudes i habituals a la XES.

La matrícula està oberta fins el 16 de desmbre: no et quedis sense la teva plaça!

Nova ruta Pam a Pam a Vallcarca

El proper 15 de desembre organitzem una nova ruta Pam a Pam, aquesta vegada al barri de Vallcarca de Barcelona! Ho fem conjuntament amb Fem Mercat Vallcarca, que ens aproparà a tot un conjunt d’iniciatives transformadores d’Economia Solidària i d’autogestió veïnal.

Coneixerem de primera mà Lampiscoop, Valldures, Fem Mercat…i més!

Us esperem el dissabte 15 a les 11h al metro de Vallcarca i, per motius organitzatius, us demanem inscripció prèvia en aquest formulari.

 

Aquí teniu el vídeo-resum i els resultats de l’enquesta de la FESC 2018

Ja fa més d’un mes que vam celebrar la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Més d’11.000 persones van visitar la FESC durant el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre, al recinte Fabra i Coats, per conèixer de primera mà projectes i organitzacions que aposten per una altra forma de fer economia: més horitzontal, més sostenible, més justa, més feminista.

Avui us presentem un petit resum en vídeo del que va ser la fira, gràcies a les companyes de Bruna i Metromuster. Desitgem que us agradi!

Us compartim també el resultats de l’enquesta online d’avaluació que hem realitzat a expositores, visitants, voluntàries i ponents que van participar a la FESC d’enguany. Segons aquests resultats, el 30% de les enquestades ha participat per primer cop a la fira i el 99% asseguren que hi tornaran a la propera edició. Al document trobareu desglossats la resta d’indicadors (valoració dels espais, dels canals comunicatius, informació rebuda, etc) així com les xifres globals d’assistència i impactes mediàtics, entre altres. Gràcies a les més de 200 persones que heu respost l’enquets i ens heu ajudat a fer-ho millor en l’edició 2019!

44 propostes d’apoderament digital a impulsar des dels ajuntaments

Diverses entitats i associacions del món digital han presentat  la iniciativa Estratègies Municipals per l’Apoderament Digital, un compendi de 44 polítiques municipals concretes per impulsar l’apoderament digital des dels ajuntaments. La iniciativa compta amb el suport de la comissió de Procomuns de la XES.

Les propostes s’han desenvolupat de forma col·laborativa per part d’un equip d’experts i al menys una desena d’organitzacions especialitzades en diferents àmbits de la tecnologia, i no pretén ser un compendi exhaustiu de mesures sinó un full de ruta de les accions que consideren més prioritàries. Les estratègies estan dividides en 6 grans temes: Infraestructura de telecomunicacions, Programari Lliure, Política de dades, Democratització de la tecnologia, Compra pública de dispositius electrònics i circularitat i Estàndards lliures.

Entre d’altres, s’hi poden trobar propostes per tal que els ajuntaments promoguin el desplegament de nova infraestructura de telecomunicacions, estableixin un pla intern de migració cap al programari lliure, fomentin polítiques de visibilització de la diversitat de gènere en el món tecnològic, o donin els dispositius electrònics que s’hagin d’actualitzar a entitats socials que s’encarreguin del seu reaprofitament.

L’objectiu dels impulsors és que aquestes propostes siguin incorporades en la majoria de programes electorals de les candidatures que concorrin a les properes Eleccions Municipals, previstes pel 26 de maig de 2019. Les organitzacions ja han iniciat contactes amb diverses formacions polítiques, coalicions i agrupacions d’electors, per tal d’explicar-los les propostes i que les incloguin en els seus programes marc, i afirmen que fins ara la iniciativa ha tingut molt bona rebuda. També han fet una crida als responsables d’elaborar els programes de qualsevol candidatura que hagi de concórrer a les eleccions perquè incloguin aquestes 44 propostes al seus programes electorals. Tot i així, els impulsors creuen que la majoria de propostes són aplicables més enllà de l’àmbit municipal i que en gran part poden ser adoptades directament o adaptades a la realitat de cada empresa, entitat, o administració pública que vulgui implementar polítiques d’apoderament digital.

Entre les organitzacions impulsores del projecte s’hi troba el Sobtec, que organitza anualment el Congrés de Sobirania Tecnològica; la Barcelona Free Software, que es dedica a la divulgació del programari lliure a Barcelona; Pangea, una organització que promou un internet ètic i solidari; Colectic, que és una cooperativa que treballa per democratitzar l’accés a la tecnologia; Pirates de Catalunya, partit polític que té l’apoderament digital com un dels seus pilars ideològics; la Xarxa d’Innovació Pública, que és una associació que vetlla per les bones pràctiques a l’administració pública; i guifi.net/Exo que impulsa una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral. Però també hi han col·laborat The Things Network Catalunya, un grup que fomenta una xarxa d’Internet de les coses oberta, lliure, i neutral; FemProcomuns, que és una cooperativa per l’economia del procomú; i el Free Knowledge Institute, que és una organització que promou un accés universal a les eines de producció i intercanvi de coneixement.

La XES estrena nova comissió d’ecologia

La Xarxa d’Economia Solidària està d’enhorabona: estrena nova comissió d’ecologia! Les jornades realitzades al juny del 2018 sobre Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa amb el suport de la XES, van servir per visualitzar entre les organitzacions participants la necessitat que l’economia social i solidària treballi de forma més coordinada el valor de l’ecologia i la sostenibilitat per poder-se enfortir. A les conclusions es va recollir que s’havia d’impulsar una comissió d’ecologia dins de la XES amb uns objectius comuns a treballar. Ara és el moment de presentar-vos aquest nou espai de treball dins de la xarxa!

Comissió d’ecologia: manifest per una economia sociambiental i solidària

En un món amb recursos finits, on hi ha la necessitat d’evolucionar cap a un model basat en l’economia ecològica, anticapitalista i feminista; on les cures han d’estar també en el centre i on s’han de tenir en compte les conseqüències que té per a la vida l’actual model econòmic; on hem d’obrir el camí per assolir una vertadera transició ecològica, amb un arrelament territorial i local fort i també comunitari; des de les entitats, cooperatives i empreses socials, volem organitzar-nos per poder fer-nos visibles i créixer.

Des de la comissió fan una crida a totes aquelles entitats que tenen dins de la seva missió assolir la sostenibilitat dins d’un altre paradigma econòmic, per a que s’adhereixin per treballar-hi conjuntament. Per a més informació, adhesions i participació, podeu escriure a ecologia@xes.cat.

La comissió d’ecologia arrenca amb la participació de Ecoregió Catalunya, Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Ateneu del Baix Llobregat, Barcelona + Sostenible, Col·lectiu El Tinglado, El Risell, Espai Ambiental Cooperativa, Fundació ENT, Nusos, Solidança, Som Mobilitat i Som Natura.

 

Comunicat de la XES sobre el finançament públic de l’ESS

Davant de les informacions difoses durant el darrers dies en relació al finançament públic d’algunes entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, organització de segon grau que representa més de 300 iniciatives d’economia social i solidària al territori català, vol posar de manifest que:

  • Lamentem profundament la instrumentalizació que determinats partits polítics estan fent de l’economia social i solidària basant-se, exclusivament, en interessos polítics i electoralistes a  Barcelona. L’ESS ha estat assenyalada amb informacions imprecises i descontextualitzades que únicament responen a la proximitat de la campanya a les eleccions municipals.
  • L’economia social i solidària promou un model econòmic basat en l’impacte social i territorial positiu, la transparència, l’autogestió, la horitzontalitat, la sostenibilitat ambiental, la redistribució de la riquesa i l’equitat de gènere. No s’entén, doncs, que se’ns acusi de generar determinades dinàmiques més pròpies de l’economia capitalista i de mercat que ni formen part de la nostra manera d’entendre el món ni dels principis de l’economia solidària.
  • Malgrat l’intent de criminalització del suport per part de l’Ajuntament de Barcelona a l’economia solidària, considerem una bona notícia que l’administració pública, des de diferents àmbits, faci passes encaminades a una contractació més pública i responsable; fomentant el creixement d’un model que posa a les persones al centre de les relacions econòmiques. Després de dècades on el model de política econòmica urbana, a Barcelona, es basava sobretot en la concertació público-privada capitalista, ens sembla una bona notícia que s’estigui avançant en la concertació pública-cooperativa-comunitària, en tant que pràctica per a la democratització de l’economia de la ciutat i on el conjunt de la població pot ser agent de la política econòmica orientada al bé comú.
  • Cada any les organitzacions que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària rendeixen comptes a través del Balanç Social; una eina de diagnosi que avalua l’impacte social i econòmic dels seus projectes. Aquests resultats són públics i poden consultar-se a través de la web www.mercatsocial.xes.cat.

 

Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.