La Comunitat Digital: una mirada feminista i social a la tecnologia de Pam a Pam

Aquest curs a Pam a Pam hem entomat el repte d’apropar-nos al software lliure i fer-ho, a més, amb perspectiva de gènere i estem molt contentes del resultat! Hem estat fent un total de 10 sessions de 4 hores cadascuna entre febrer i juny on ens hem format sobre eines i llenguatges de programació web i tecnopolítica. El passat dijous 20 vam fer la última sessió on ens vam parar a mirar enrere i veure tot el que hem après i com hem crescut com a comunitat i a pensar conjuntament com volem continuar.

Estem molt contentes que aquesta primera meitat d’any la Comunitat Digital de Pam a Pam hagi esdevingut un espai d’aprenentatge per a desenes de persones alhora que ens ha fet obrir i sistematitzar el codi de la plataforma digital del projecte i hem millorat col·laborativament moltes de les seves parts. A finals del curs passat, des de la Comissió TIC de Pam a Pam vam decidir que iniciaríem un seguit de formacions sobre programació web i java per poder apoderar-nos en la gestió de la nostra plataforma i fer que aquesta fos, com el projecte, col·laborativa. Vam decidir obrir aquest procès formatiu a altres persones que es volguessin apropar al projecte des d’aquesta vessant, especialment a dones que tinguessin interès en apropar-se a la programació. Ara un cop finalitzada i mirant enrere, podem dir que ha estat tot un èxit!

En primer lloc ja tenim el codi publicat en obert i sota llicència lliure, AGPL, a la plataforma Gitlab on tenim un compte de Pam a Pam en el que es poden trobar tant el codi del frontend (entorn visible del projecte) com el del backoffice (Àrea de gestió) de Pam a Pam i les corresponents issues (incidències) pendents de resoldre. A més en aquest temps hem pogut desenvolupar, sistematitzar i fer públiques diverses eines per tal de que aquelles persones que volen contribuir al projecte puguin fer-ho fàcilment. Això inclou: sistematització del protocol per contribuir al codi, entorns de treball en local per al frontend i el backoffice, entorn de proves per a que la comunitat pugui testejar millores abans de fer-les públiques documentació sobre el disseny de la web, l’ús d’eines de programació (com el git, l’Eclipse, varis llenguatges: java, css, html, php, …). Tot aquest material permet, a més de fer possible la contribució de noves persones al nostre codi, que aquest sigui fàcilment replicable per part d’altres projectes que necessitin una plataforma semblant, com per exemple el projecte de mapatge de l’ESS en construcció a País Valencià Tornallom.

Amb totes aquestes eines i treballant plegades, en un total de 10 sessions entre el febrer i el juny, la comunitat de Pam a Pam ha aconseguit resoldre 29 incidències al frontend i 9 al backoffice. Entre d’altres ara comptem amb la nova pàgina d’Agenda, on podeu consultar les properes activitats de Pam a Pam, i Diagnòstics i hem millorat força errors a la pàgina d’inici i a les fitxes de les iniciatives.

 

Però l’èxit de veritat ha estat el poder crear pràcticament des de zero una comunitat diversa en el nivell de coneixement tècnic que ha estat capaç, col·laborativament, de fer totes aquestes contribucions mentre aprenia dels formadors i de les pròpies integrants. Ens sembla especialment rellevant el biaix de gènere, que ha tingut el projecte: de les 39 persones que han participat en alguna de les 10 sessions, el 70% han estat dones! Això en un àmbit com la programació no és baladí i respon a una crida molt enfocada i cuidada per a animar a les dones, inclús aquelles que no tenien un ampli bagatge amb la tecnologia, a apropar-se. Basar l’aprenentatge en la contribució a un projecte viu i ja existent facilita també que s’hi pugui apropar gent amb diversos nivells ja que no hi ha un objectiu homogeni, uns coneixements, que han de ser assolits per totes les integrants del grup: en una comunitat digital, qualsevol aportació en qualsevol àmbit: disseny web, html i php, java, documentació del codi, sistematització del repositori… és benvinguda i valorada i, d’aquesta manera les persones senten que són útils a la comunitat mentre aprenen treballant plegades amb altres companyes que dominen altres àmbits.

De cara al proper curs hem decidit espaiar la freqüència de trobades a un cop al mes (el tercer dijous de cada mes) però mantenir el format de 4 hores, de 16 a 20 h, per tenir temps de poder tirar endavant noves millores a la web en l’espai de trobada. La comunitat segueix oberta a noves participants així que si ets programadora i t’agradaria contribuir en un projecte social o tens ganes d’apropar-te a la tecnologia i no saps quin podria ser el teu espai, suma-t’hi! A la pàgina de la Comunitat Digital trobaràs tota la informació per fer-ho, t’hi esperem!

També voldríem invitar a altres processos participatius a que repliquessin l’experiència tant de socialitzar la gestió de les seves plataformes digitals com de reforçar aquest enfoc de gènere que s’ha demostrat tot un èxit per tal de fer que dones amb diferents bagatges tecnològics s’animin a apropar-se a la programació web alhora que millorem les plataformes dels projectes de l’economia solidària! A més, també us podeu sumar a la campanya Socialissues.tech; des de Pam a Pam ja ho hem fet! Socialissues.tech  és una plataforma per sumar esforços en projectes de software Open Source i entitats de l’Economia Social i Solidària amb la finalitat de dinamitzar diverses comunitats Open Source i atreure persones desenvolupadores a aquest tipus de projectes amb impacte social. Estem acabant de sistematitzar totes les sessions i aprenentatges fets en el procès. Si ets un projecte d’economia solidària i voldries crear una comunitat digital, pots contactar amb Pam a Pam per a que et compartim el procès!

Des de Pam a Pam defensem que l’economia solidària ha d’estar atravessada per una mirada feminista i ha de confluir amb els principis del programari lliure i seguirem treballant per a que la nostra comunitat digital sigui un espai on puguem defensar aquests principis!

Vetllem per la qualitat democràtica a les nostres organitzacions

Un dels 15 criteris Pam a Pam té a veure amb la qualitat democràtica de les nostres organitzacions, un repte que afecta la majoria d’iniciatives de l’ESS. Tot i que la democràcia i la participació són dels dels principis que tenim més assumits, això no vol dir que les pràctiques que duem a terme -sovint de manera inconscient- afavoreixin al seva realització de manera qualitativa.

Per aquest motiu, les companyes de Pam a Pam han preparat una petita campanya per fer-nos reflexionar sobre els espais de participació i els mecanismes de presa de decisió dels nostres col·lectius, sobre els rols de poder i els privilegis legitmitats de determinades membres, sobre la transparència i els fluxos d’informació, sobre la metodologia emprada per facilitar una reunió. Són moltes qüestions que sovint passen desapercebudes però que tenen conseqüències directes en el nostre model democràtic.

Per aprofundir-hi més, podeu llegir l’article titulat Democràcia real ja? Sí que es pot!, que l’Alba Hierro i l’Anna Fernández han publicat al diari Directa amb algunes reflexions extra sobre el tema, basades en centenars d’entrevistes fetes a les iniciatives ja mapades.

Vetllem per avançar cap a una major qualitat democràtica, afrontant els obstacles plegades!

 

Pam a Pam decisions

 

 

Ruta Pam a Pam al Camp d’en Grassot (Barcelona)

Comencem el 2019 amb l’agenda Pam a Pam plena (per variar!) i ja hem programat la primera ruta d’Economia Solidària, aquesta vegada al barri del Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia de Barcelona.

Les rutes Pam a Pam són una oportunitat perfecta per conèixer de primera mà iniciatives d’ESS de tot tipus. En aquesta ruta, visitarem des d’una cooperativa de salut, a una botiga d’alimentació ecològica o una cooperativa audiovisual per la transformació social (i més punts pendents de confirmació…!).

Informació pràctica:

La ruta començarà a les 18.30h a Cos Cooperativa de Salut (carrer Indústria, número 93).

Per motius organitzatius, us preguem inscripció al formulari.

Nova formació 2019 per a activistes Pam a Pam

El 22 de gener fem una nova formació Pam a Pam a la llibreria La Inexplicable de Barcelona: posa el teu granet de sorra per impulsar l’Economia Solidària i suma’t al nostre grup d’activistes per un sistema ecònomic i social just.

La formació Pam a Pam

La comunitat Pam a Pam està formada per iniciatives de l’ESS i per nombroses persones voluntàries que busquen organitzacions compromeses amb les persones i el medi ambient, les entrevisten seguint els criteris Pam a Pam i les pugen al mapa perquè siguin accessibles per a tothom! La formació que impartim serveix com a via d’entrada a la participació al projecte i alhora ofereix una primera aproximació a l’economia solidària a partir de l’explicació dels 15 criteris del qüestionari marc de les entrevistes Pam a Pam (democràcia interna, condicions de treball, perspectiva feminista, intercooperació, gestió financera, llicències lliures i obertes, etc.), que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.

Per temes organizatius, us demanem inscripció al formulari. I si aquesta vegada no t’encaixa la data o el lloc, estigues atenta a les properes formacions que trobaràs aquí.

Nova ruta Pam a Pam a Vallcarca

El proper 15 de desembre organitzem una nova ruta Pam a Pam, aquesta vegada al barri de Vallcarca de Barcelona! Ho fem conjuntament amb Fem Mercat Vallcarca, que ens aproparà a tot un conjunt d’iniciatives transformadores d’Economia Solidària i d’autogestió veïnal.

Coneixerem de primera mà Lampiscoop, Valldures, Fem Mercat…i més!

Us esperem el dissabte 15 a les 11h al metro de Vallcarca i, per motius organitzatius, us demanem inscripció prèvia en aquest formulari.

 

Pam a Pam presenta nou diagnòstic d’ESS de L’Hospitalet

El 17 d’octubre a les 17h a la Biblioteca Bellvitge (plaça de la Cultura, 1) de L’Hospitalet del Llobregat les companyes de Pam a Pam presenten un nou diagnòstic d’ESS, basat en les dades obtingudes a partir d’entrevistes a cooperatives i associacions del municipi.

L’acte és obert al públic així que estarem encantades de trobar-vos entre les assistents!

Formació per a noves xinxetes Pam a Pam

El proper mes de setembre, hem programat una nova formació  Pam a Pam per a aquelles persones que fa temps que us voleu sumar a la comunitat però encara no heu tingut oportunitat: serà el 20 de setembre a L’Espai La Fontana (Barcelona) de 18:30 h i fins a les 21 h.

Continguts de la formació

Durant la formació, farem una breu introducció a l’Economia Social i Solidària i tot seguit analitzarem els 15 criteris (distribuïts en tres blocs: impacte ambiental, social i organització i treball) que configures l’entrevista que es fa a les iniciatives susceptibles de ser part del mapa.

La comunitat Pam a Pam, que impulsem juntament amb SETEM Catalunya, està formada per les xinxetes (activistes que entrevisten organitzacions de l’economia solidària per millorar la seva visibilitat i facilitar l’accés de la ciutadania, pujant-les al mapa col·laboratiu)  i les iniciatives mapades. Les xinxetes s’organitzen per grups locals i formen part, segons els seus interessos, de diferents comissions de treball, participen en formacions internes, trobades, etc. D’aquesta manera, Pam a Pam es converteix en un procés de formació-acció en clau col·lectiva i transformadora.

Inscripcions

Us podeu inscriure-us a la formació aquí (si neessiteu canguratge, feu-ho constar al formulari)!

Si no us va bé la datal del 20 de setembre, consulteu aquí les properes formacions programades.

L’informe de l’estat del mercat social català: un tast dels resultats de Pam a Pam

En aquest article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana es presenta una part dels resultats recollits al III Informe de l’estat del mercat social català, relatius a Pam a Pam. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast i criteris del funcionament del mercat social gràcies a les eines de la XES, que cada cop, tenen metodologies més acurades i consolidades.


El mercat social català
La XES proposa la definició del Mercat Social (MS) com aquell mercat on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és a l’ MS on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.

La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com ara la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Balanç Social i el mapa Pam a Pam, impulsat juntament amb SETEM Catalunya. D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix l’ MS.

El mapa col·laboratiu de l’economia solidària a Catalunya, Pam a Pam, neix el 2012 com una prova pilot a la ciutat de Barcelona i, el desembre de 2014, se’n fa el llançament a tot el territori català. El juny del 2017, després d’un procés d’un any de revisió, se n’ha tret una nova versió fruit de les reflexions conjuntes de la comunitat i la voluntat d’incloure els debats actuals de l’ESS a Catalunya. Pam a Pam ha esdevingut, a més d’una eina que dóna visibilitat a les iniciatives d’ESS a Catalunya, un procés de formació i activisme ciutadà, i una eina d’articulació i construcció de mercat social, ja que en el mateix procés de mapatge es detecta la densitat i diversitat d’iniciatives en un territori i es promou l’articulació entre elles. Aquest fet l’ha convertit en una de les eines estratègiques en la constitució de xarxes locals d’ESS.

Pam a Pam a l’informe del mercat social del 2016

A l’informe, s’analitzen les dades de les 160 iniciatives que han estat incorporades a Pam a Pam de gener de 2016 a juny de 2017 amb el mateix qüestionari.

Els 15 indicadors de Pam a Pam són de caràcter qualitatiu i es defineixen d’acord amb la percepció subjectiva de la persona entrevistadora. Els resultats de cada indicador poden anar de 0 (no compliment) a 5 (excel·lència). Perquè una organització puntuï, per exemple, un 4, cal que compleixi els criteris definits a les preguntes de la 1 a la 4.

Per tal d’obtenir una imatge clara de les fortaleses i dels punts febles de les iniciatives incloses a Pam a Pam entre 2016 i juny de 2017, la figura 1 mostra la mitjana del compliment de cada criteri per a totes les iniciatives. La mitjana de totes les iniciatives és de 2,47 sobre 5 i s’observa que els criteris amb més compliment són el de la forquilla salarial (3,65 sobre 5), el d’aprofundiment democràtic (3,26 sobre 5) i el de gestió dels residus (3,12 sobre 5).

Segons la seva forma jurídica, les cooperatives i les associacions són les que tenen més presència al mapa, i abasten el 60% del total (un 32% i un 28%, respectivament). Per sectors, existeix una preponderància del sector de l’alimentació amb un 26% de les iniciatives pujades, seguit del sector de les cures, amb un 12% (agrupa les iniciatives de salut, criança, atenció a la gent gran o integració social), i dels sectors de la comunicació i tecnologia, cultura, educació i espais i xarxes. Pel que fa a la distribució territorial, la comarca del Barcelonès continua centrant l’atenció del mapa, amb un 54% de les iniciatives representades.


La democràcia a les organitzacions

La puntuació mitjana del bloc de democràcia de Pam a Pam (que preveu els criteris de democràcia i participació i de transparència) és d’un 2,99, la millor puntuació mitjana de tots els blocs. El criteri d’aprofundiment democràtic és el tercer amb més grau de compliment, amb un 3,03 de puntuació agregada. En el cas del criteri de transparència, se situaria en la posició sisena quant a més acompliment, amb un 2,67 sobre 5.
Aquestes xifres ens indiquen que la majoria d’organitzacions d’ESS superen l’assemblea general com a únic espai reglamentat de trobada i obren altres espais per fomentar la participació. L’horitzó cap a on cal avançar té a veure amb incorporar mecanismes de facilitació a les reunions, i un treball de reflexió sobre lideratges i rols de poder que permetin estructures més horitzontals i de participació igualitària. Aquesta valoració confirma l’aposta per una gestió que apropi la democràcia i la participació en els llocs de treball i a la gestió social i empresarial.

 

La igualtat a les organitzacions
Els criteris del bloc d’igualtat del Pam a Pam fan referència a la inserció social, la forquilla salarial i l’equitat de gènere. El criteri de forquilla salarial és el de millor puntuació de tots els indicadors, amb un 3,65 sobre 5. El criteri d’equitat de gènere obté una puntuació mitjana de 2,13, lleugerament per sota de la mitjana. Respecte el criteri d’integració social, la puntuació mitjana és la més baixa de totes: 2 sobre 5. Aquesta puntuació indica que el nivell de compromís mitjà en relació amb la integració social és baix.

Aquestes valoracions ens indiquen que:

. La mitjana de forquilla salarial se situa entre 2 i 3, confirmant una aposta per la redistribució equitativa dels recursos.

. Existeix paritat numèrica de gènere en les organitzacions de l’ESS, així com una preocupació majoritària per no reproduir estereotips masclistes en la comunicació de les organitzacions. En canvi, apareix com a repte una reflexió més profunda sobre el repartiment equitatiu de les diferents tasques, des d’aquelles més visibles (com la representació pública) fins a les  més domèstiques o de cures.

. La majoria d’iniciatives disposen de locals adaptats per facilitar l’accés, i moltes preveuen la participació de persones amb diversitat funcional o risc d’exclusió social, sigui com a usuàries, voluntàries o amb petits percentatges a la plantilla.

 

El compromís ambiental de les organitzacions
El bloc de medi ambient del Pam a Pam té en compte els criteris d’ecologia i sostenibilitat, de gestió de residus i d’eficiència energètica. La puntuació mitjana d’aquest bloc és de 2,48, xifra lleugerament inferior a l’obtinguda l’any anterior (2,69). Si es mira el detall, el criteri de gestió de residus és el de més compliment, amb un 3,13. El criteri de sostenibilitat se situa una mica per sobre de la mitjana del bloc, amb un 2,58. Pel que fa a les pràctiques d’eficiència energètica, obtenen el compliment més baix, amb un 1,78. En tots els criteris, les mitjanes han baixat una mica respecte a l’any passat. Això indica que l’esforç en aquest camp no és gaire gran, i que s’hi hauria de posar èmfasi per aconseguir millorar.

Aquestes xifres ens indiquen que la gestió de residus acurada i compromesa amb la minimització és una pràctica estesa; que en el sector alimentari la majoria ven o produeix producte ecològic; i que l’eficiència energètica torna a aparèixer com un dels reptes que s’han de treballar.


El compromís social de les organitzacions
Aquest bloc del Pam a Pam és el que conté el nombre d’indicadors més elevat, són 6: potenciació de l’economia local i/o circuits de proximitat; promoció i pràctica de la comercialització justa; promoció i pràctica de la intercooperació; participació en espais i xarxes; promoció i ús de les finances ètiques, i utilització de llicències no-privatives i programari lliure. La puntuació mitjana d’aquest bloc és d’un 2,19, i són els indicadors de participació en xarxes i la intercooperació els més ben puntuats, amb un 3 i 2,75, respectivament. Els criteris de proximitat i comercialització justa se situen en la franja mitjana de compliment, amb un 2,63 i un 2,08 respectivament. Els dos últims criteris, el de gestió econòmica amb finances alternatives i l’ús de programari lliure, són els de menys compliment de tot Pam a Pam, amb un 1,31 i un 1,41 respectivament.

Aquest bloc ens confirma el compromís de l’ESS per l’arrelament territorial, ja que hi ha una clara tendència a l’enxarxament i l’intercooperació. Es detecta també que existeix un alt compromís amb la producció local i preocupació per la procedència dels proveïments, així com bones pràctiques quant a la corresponsabilitat entre consum i producció. Per altra banda, l’aposta per l’ús de programari lliure o la producció de coneixement en codi obert són pràctiques encara poc esteses al moviment de l’ESS, tot i que s’està donant una aproximació al moviment dels procomuns. La participació en finances ètiques i l’acceptació de moneda social o intercanvis es plantegen com un repte a millorar.

 

Qualitat laboral
El qüestionari de Pam a Pam concentra la informació de qualitat laboral en un sol indicador, el de desenvolupament personal i professional. Aquest indicador se situa al voltant de la mitjana, amb un 2,53 sobre 5. Aquesta puntuació indica que, de mitjana, totes les organitzacions ofereixen formacions a les persones treballadores i faciliten la conciliació personal o familiar. En alguns casos, a més, també es preveuen mecanismes de resolució de conflictes.

Per a una informació més detallada sobre les dades de Pam a Pam, la tercera edició de l’informe “L’estat del mercat social català” està disponible al web mercatsocial.xes.cat.

Font: Article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana.