Pam a Pam passa a ser .CAT

Coincidint amb la Diada del 23 d’abril, Pam a Pam canvia l’adreça electrònica del seu portal web i passa a ser pamapam.cat. D’aquesta manera, el mapa de l’Economia Social i Solidària impulsat per la XES s’actualitza i adequa a la seva realitat de país i deixa de tenir l’extensió .org amb la que havia començat fa 10 anys.

Amb més de 1.500 projectes llistats, Pam a Pam ha esdevingut a Catalunya l’eina de referència a l’hora de cercar qualsevol producte o servei que tingui a darrera un projecte amb valors de l’Economia Social i Solidària. Aquest motiu i que el seu marc de referència i totes les iniciatives que conté s’emmarquen dins de Catalunya han estat per les quals s’ha optat per canviar el domini .org pel de .cat. Des de la XES i Pam a Pam considerem el canvi al .CAT un pas endavant per consolidar-nos com a referent de l’ESS a Catalunya.

Tal com s’explica des de la Fundació .CAT, tenir aquest domini representa el sentiment de pertinença, identificació amb el territori, llengua i cultura catalanes, a més de projectar al món la singularitat, els valors i el caràcter emprenedor de la societat catalanoparlant.

Fa pocs mesos Pam a Pam va celebrar els seus 10 anys d’existència com a projecte. Va néixer al 2013 de la mà de Setem Catalunya com a resposta a totes aquelles persones s’apropaven a la seva seu per preguntar com podien consumir de forma més responsable i viure d’una manera més coherent amb els seus valors. En els seus inicis, com a prova pilot, mostrava alternatives d’alimentació, roba i banca a la ciutat de Barcelona. Davant l’èxit de la proposta i les demandes d’ampliar l’abast del mapa, el 2014 es comença a treballar conjuntament amb la XES per desplegar el mapa a tota Catalunya i a tots els sectors econòmics. Aquest treball conjunt permet que Pam a Pam sigui l’eina que visibilitza les alternatives a la ciutadania i en facilita l’articulació al territori. Després d’uns anys de camí juntes, actualment la XES gestiona el projecte de Pam a Pam.

Després de 10 anys, Pam a Pam s’ha convertit en el mapa de referència de l’ESS a Catalunya, mostrant ja més de 1.500 iniciatives que comparteixen valors de l’ESS. Permet buscar punts on fer consum responsable classificats per sectors (alimentació, habitatge, serveis, energia, etc.) i per territori. En definitiva, presenta opcions per practicar un consum conscient i promou una alternativa econòmica que eviti l’explotació i els abusos capitalistes de manera que puguem consumir i viure d’una manera més coherent amb els valors de l’ESS.

Prevenció i abordatge de violències masclistes a les organitzacions

Les violències masclistes són un problema que afecta tant l’àmbit públic com el privat. Malgrat els avanços en la lluita contra aquestes situacions, encara és necessari implementar més estratègies per detectar i abordar aquestes pràctiques, especialment en els nostres àmbits laborals i comunitaris.

Hem volgut fer un recull dels projectes de Pam a Pam que ofereixen serveis per acompanyar a les empreses i les organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes. Aquestes entitats són:

Si busqueu serveis més amplis d’acompanyament a les organitzacions per incorporar internament la perspectiva de gènere i la mirada feminista, podeu consultar aquest recull específic.

El nou joc de l’ESS per a l’associacionisme educatiu

Neix una nova eina per acostar l’ESS al món associatiu educatiu i juvenil de la col·laboració de Pam a Pam amb l’Escola Lliure El Sol: el joc de taula “Fes anticapitalisme, passa’t a l’ESS”

És un joc de taula que presenta els criteris que defineixen l’economia social i solidària (ESS) a partir de revisar i reflexionar sobre les pràctiques de les entitats d’associacionisme educatiu i juvenil (esplais, agrupaments escoltes i casals de joves). Es treballen alguns dels criteris de Pam a Pam a través de pensar bones pràctiques, detectar problemàtiques, resoldre reptes i intercooperar. És competitiu i cooperatiu alhora: hi ha puntuació per a cada equip, però també mecanismes d’ajuda mútua i d’intercooperació entre equips.

Amb el joc es genera un espai de reflexió sobre les pràctiques d’ESS al món associatiu. Pot ajudar a reforçar alguns valors clau que ja estan presents a les entitats i fomentar-ne d’altres que no tenen tant de protagonisme. El joc vol incidir, sobretot, en les pràctiques de les entitats i les persones que en formen part, emfatitzant el vessant més pràctic de l’economia a través d’accions concretes. D’aquesta manera, es vol afavorir que l’associacionisme educatiu i juvenil sigui un context més afí a les pràctiques transformadores de l’ESS.

Es pot descarregar el joc llest per imprimir obert a qui el vulgui utilitzar. Prepareu-vos per fer-vos preguntes com: Com ens organitzem i prenem les decisions? Com ens vinculem amb l’entorn? Com reduïm la nostra petjada ecològica?

L’Escola Lliure El Sol ja ha testat aquest recurs en formacions pròpies i el retorn ha estat molt positiu, les persones participants surten de la sessió amb propostes concretes de millora a les seves entitats.

Des del 2020, Pam a Pam col·labora amb l’Escola Lliure El Sol en l’apropament de l’ESS a l’associacionisme educatiu i juvenil. Alguns projectes són les propostes d’abastiment agroecològic per aquest col·lectiu o la càpsula formativa de l’ESS.

Acompanyament per incorporar la mirada feminista

Cada cop són més les empreses i organitzacions que volen fer un canvi en la seva cultura organitzativa, en la seva estructura i funcionament per incorporar internament la perspectiva de gènere i la mirada feminista.

 

Almena Feminista Ofereix formació i assessorament a organitzacions i institucions per a la incorporació de la perspectiva de gènere i feminista en projectes, programes, accions concretes o en el si de la mateixa organització (relacions de poder, centralitat de les cures, desigualtats laborals, etc.). També capacita en comunicació inclusiva i abordatge de les violències masclistes.

Barabara Educació té un catàleg de formacions sobre la introducció a la perspectiva de gènere a les organitzacions. Acompanya en el disseny de plans d’igualtat i facilita processos d’implementació, avaluació, disseny i reformulació, per a apoderar equips a encarar processos futurs.

Candela, acció Comunitària i Feminista ofereix formacions i assessorament on compartir, reflexionar, prendre consciència i buscar estratègies de canvi personal i organitzacional. Van dirigides a entitats que volen aturar-se i reflexionar conjuntament sobre la seva tasca diària i dinàmica interna per incorporar una perspectiva de gènere.

Cos Cooperativa de Salut amb un enfocament sistèmic, acompanya processos com la revisió de rols i dinàmiques internes, les desigualtats en les càrregues de feina i responsabilitats, la dificultat en la crítica, la incapacitat comunicativa a l’hora d’abordar conflictes, la resolució de dinàmiques masclistes, l’anàlisi de rang i poder dins el col·lectiu, les càrregues emocionals i el canvi d’etapa dels projectes.

El camino del Elder imparteix formacions en gestió d’equips, poder, influència i estatus, així com gestió de les cures a les organitzacions. També assessoren sobre comunicació assertiva i gestió de les emocions. Pot fer o acompanyar una diagnosi de la cultura organitzativa des de la perspectiva de gènere i mirada feminista i acompanyen processos de reflexió i implementació d’aquesta nova cultura.

Equilàtera acompanya en l’elaboració de plans d’igualtat, diagnosis feministes, protocols de prevenció i abordatge de les violències masclistes, així com processos de sensibilització i formació. També assessoren en la creació de plans de conciliació, polítiques LGTBIA+, i en la incorporació, en general, de la perspectiva de gènere a les organitzacions.

Etcèteres acompanya i forma empreses i organitzacions que vulguin repensar-se per atendre qüestions relatives al model d’organització, governança i gestió des de les relacions entre les persones i abordar les cures dels equips amb mirada interseccional. També assessora en l’elaboració participada de protocols de prevenció de violències.

Fil a l’agulla fa acompanyament a les organitzacions en perspectiva de gènere per abordar el masclisme existent, prendre’n consciència i accionar mesures per transformar-lo. També acompanya en la incorporació de les cures i en la redacció de protocols. Pot fer un diagnòstic de cures en la organització i ofereix càpsules formatives per a homes.

Fundació Surt acompanya en l’elaboració i implementació de plans d’igualtat i LGTBI i protocols per la prevenció i abordatge de les violències masclistes. També ofereix formacions sobre com aplicar la perspectiva feminista i interseccional en els projectes i intervenció social i en la cultura organitzativa entre d’altres.

Kalidoscopia ofereix formacions per a empreses i entitats en sensibilització en perspectiva de gènere, en lideratge inclusiu, en comunicació no sexista i per la sensibilització en el col·lectiu LGTBIQ+.

L’Esberla assessora, acompanya i facilita en la incorporació del feminisme i l’ètica de la cura a les organitzacions, mitjançant diagnosis de gènere i LGBTIQ+, plans de transició ecofeminista, protocols, plans d’usos del temps, reglaments de règim intern i facilitacions grupals. A banda, fa formacions en aquestes temàtiques.

L’Eixida fa acompanyaments de projectes a grups amb perspectiva feminista i compten amb facilitadores de processos. També acompanya en l’elaboració de pressupostos amb perspectiva feminista.

La ciutat invisible acompanya en l’elaboració del reglament de règim intern amb visió de gènere i pot transferir la seva experiència en temes com la bestreta i polítiques laborals equitatives, permisos de parentalitat ampliats o apoderament tècnic. També acompanya en la creació d’iniciatives autogestionades en l’àmbit de la cura.

NUS Cooperativa acompanya a grups en noves formes de relacionar-se i d’abordar els conflictes amb una mirada feminista i comunitària per generar espais diversos, justos i sostenibles. Ho fa acollint totes les veus, cuidant objectius, processos i, sobretot, a les persones.

 

Vira Cooperativa Feminista realitza diagnosis de la situació de les entitats des de la perspectiva feminista i fa formacions sobre perspectiva feminista en l’àmbit laboral i d’actuació de l’entitat. Fa acompanyament en l’elaboració del pla d’igualtat intern i assessorament per a l’elaboració del reglament de règim intern des de la perspectiva feminista.

Quatre Cantonades ofereix acompanyament, facilitació grupal i formació en temàtiques com les dinàmiques de cura a les organitzacions, els plans d’igualtat o la sensibilització de gènere a la plantilla. També treballa temes com la intersecció entre el gènere i racialització, la societat no binària, el gènere a les xarxes socials o la coeducació i l’antifeminisme a les aules.

Col·lectiu Posidònia ofereix assessorament, formació i acompanyament a través d’espais facilitats o de gestió emocional per posar la mirada sobre diversos temes de l’organització i generar canvi. També ajuda a construir i aplicar protocols amb mirada feminista, posant atenció en el llenguatge que s’utilitza.

L’Etnogràfica, antropologia per a la transformació social acompanya i forma organitzacions per incorporar la perspectiva feminista i interseccional en els seus projectes, abordatges i estructures. Amb les eines de l’antropologia crítica, dissenyen projectes, fan recerca aplicada, informes, diagnosis i consultoria organitzacional.

 
 

Si busqueu serveis específics d’acompanyament a les organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes, podeu consultar aquest recull.

10 anys de Pam a Pam

Celebrem l’aniversari amb 1.500 punts al mapa de l’economia social i solidària i una nova web per trobar més fàcilment on fer un consum més transformador.  

Ja fa una dècada dels inicis del projecte a Setem, on es va fer una prova pilot a Barcelona. Des del 2013 hem estat en constant evolució i, ara des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) hem volgut recollir-la en un document de balanç i un recull de fotos que anirem desvelant a xarxes amb #pamapam10anys.

Després de 10 anys i moltíssimes persones implicades, al mapa s’hi mostren iniciatives de 15 sectors econòmics a tot el territori català amb un total de 1.530 punts. Són cooperatives, associacions, fundacions o d’altres que es dediquen a àmbits com l’alimentació, el tèxtil, la salut, l’habitatge, la restauració, la tecnologia o la comunicació, per posar alguns exemples. Totes elles han passat el qüestionari de Pam a Pam amb els 15 criteris de l’ESS o bé, com a novetat, han obtingut el segell del Balanç Social durant els darrers tres anys. Aquestes són les dues possibles vies per aparèixer a un mapa que ens agradaria que mostrés el mercat social català.

Amb l’estrena de la web renovem la imatge i millorem el cercador, gràcies a Comuco i a Jamgo. I és que la web és la finestra de Pam a Pam per a qui busca alternatives per un consum més conscient. L’any passat va tenir gairebé 30.000 visites úniques i calculem que des dels inicis del projecte en portem prop de 175.000. Entre les novetats, per facilitar les cerques més habituals, hi ha un nou apartat de reculls pràctics, on publiquem recopilatoris de punts que responen a una mateixa necessitat: serveis de neteja, cura a la gent gran, activitats d’estiu, llibreries, etc.

Però el web i el mapa no són l’única finestra del projecte. Durant aquests 10 anys Pam a Pam ha organitzat una trentena de rutes per visitar punts del mapa i 80 formacions d’ESS per les que han passat 1.440 persones, a més de participar en multitud d’activitats on se’ns ha convidat a parlar. Ens agrada pensar que som una escola d’activistes de l’economia social i solidària. De fet, diversa gent que ha començat fent formacions de Pam a Pam, ha fet de l’ESS el seu entorn de vida i treball.

Una darrera finestra al món són les 32 publicacions (informes o guies) que hem elaborat gràcies a tota la informació que s’ha recollit en les entrevistes a iniciatives. Aquestes entrevistes, i el sosteniment del projecte, han estat possibles gràcies a les 181 activistes que han passat per Pam a Pam al llarg d’una dècada. Persones que, no només han fet gariebé 2.000 entrevistes, sinó que s’han format en ESS i han decidit sobre aspectes estratègics de Pam a Pam.

També han estat clau les col·laboracions amb les entitats que, a més d’alimentar el mapa, han generat 24 agermanats o incrustats (mapes de Pam a Pam específics per altres webs). I no oblidem el pas de totes aquelles persones tècniques, de Setem o la XES, que també han treballat per fer realitat aquests 10 anys de Pam a Pam.

Tot plegat, ho celebrarem amb una gala de premis Pam a Pam en el marc de l’aniversari dels 20 anys de la XES. Serà el divendres 20 d’octubre a les 19h a la Fàbrica de Creació, al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona. Si ho voleu celebrar amb nosaltres, només cal que us hi apunteu abans. També farem dues campanyes de comunicació, la que ja puntàvem amb #pamApam10anys i una per arribar a qui no ens coneix, amb #1500maneres. Ens trobareu a @pamapamcat.

Continuarem treballant pel coneixement col·lectiu i l’impuls de l’ESS, esperem que molts anys més!

Serveis de neteja per dignificar les cures

Contractar la neteja dins l’economia social i solidària és una oportunitat per reconèixer i dignificar les tasques de cures en un sector sovint precaritzat. La neteja a empreses, col·lectivitats i particulars s’ofereix des de projectes d’autoocupació o d’inserció sociolaboral i des d’iniciatives que també incorporen una visió mediambiental.

Els punts del mapa que ofereixen serveis de neteja sovint són cooperatives creades per persones que volen dignificar el treball de cures. En altres casos, representa una opció d’ocupació per a persones amb situacions complexes. També hi ha opcions amb més sensibilitat ecologista que utilitza productes i de neteja ecològics i naturals, que fossin respectuosos amb el medi ambient i innocus per a les persones.

A l’àrea metropolitana
Casa limpia a Barcelona: cooperativa d’iniciativa social de suport i de seguiment a dones víctimes de la violència masclista.
Cooperativa Mujeres Pa’lante a Barcelona: cooperativa que vol dignificar el treball de cures que realitzen les dones migrades que la conformen.
Coopnet a Barcelona: cooperativa que ofereix serveis de neteja ecològica i solidària.
EI Diomcoop SCCL a Barcelona: cooperativa que dona resposta a les necessitats d’inclusió social, laboral i relacional de qui fa venda ambulant.
Fundació Formació i Treball a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Sant Esteve Sesrovires.
Més que cures a Barcelona: associació de dones lluitadores amb mirada de sud global.
SaóPrat a El Prat de Llobregat: empresa d’inserció laboral que treballa sobretot amb joves.
Trèvol a Barcelona: cooperativa històrica que ofereix neteja ecològica amb productes biodegradables.

A Terres Gironines
Associació Clúster Èxit a Girona: unió de fundacions i entitats del tercer sector per sumar oportunitats d’accés al treball.
Ecosol Girona: empresa d’inserció laboral per a persones en risc d’exclusió social.
Fundació Drissa a Girona: dedicada a inserció laboral de persones amb problemes de salut mental.
Fundació Els Joncs a Sarrià de Ter: que treballa amb joves amb discapacitat intel·lectual.
Taga Coop a Ripoll: cooperativa de serveis de neteja integrals que  només treballa amb productes i materials de neteja ecològics.

A altres zones
Aprodisca a Montblanc: entitat social dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o amb problemàtiques de salut mental.
Coop Micaela a Mataró: cooperativa que té com a principal objectiu la dignificació de la dona treballadora de la llar i de les cures.
Grup Entrem a Vilafranca del Penedès: grup cooperatiu que vol millorar la qualitat de vida de les persones en situació o risc d’exclusió social.
Fundació Ampans a Manresa: fundació que treballa per la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat.
Fundació Formació i Treball a Vila-seca i a Constantí: dedicada a la formació i inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat.
La Mangala a Sort: una cooperativa que garanteix una sortida professional i dignifica el treball de cures de les treballadores.
La Sempreviva a Bellpuig: una cooperativa amb professionals de la neteja a la llar i d’altres tasques auxiliars de la llar.
Treballs i Serveis Tapís a Vic: empresa que treballa en clau d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

 

Imatge cedida per la cooperativa Trèvol.

Llibreries i editorials per al pensament crític

Les editorials independents de Pam a Pam fan apostes literàries arriscades i publiquen llibres que aporten visions diferents als grans grups editorials. Fan llibres que ens fan reflexionar, que ens entrenen la capacitat crítica i ens mouen cap al canvi. Aquí les llistem:

Aldarull Edicions, especialitzada en assaig sociopolític i amb ganes de difondre i facilitar l’accés a la literatura llibertària
Alternativas Económicas, a més de la revista, han publicat llibres sobre divulgació econòmica, banca, habitatge, món laboral o tecnologia.
Bellaterra Edicions, editorial acadèmica de ciències socials amb caràcter interdisciplinari i accent en les propostes més crítiques i innovadores
Descontrol vol fer llibres que despertin consciència i que convidin a ajuntar-se, organitzar-se i lluitar per la transformació social
Icaria Editorial, cièncis socials i assaig per donar eines per a la reflexió i propostes transformadores dels temes actuals més rellevants
L’Agulla Daurada construeix un catàleg que, a partir d’històries concretes, permeti abordar els grans temes de la nostra societat
Pol·len Edicions, editorial cooperativa que publica pensament crític amb criteris d’ecoedició i co-edita amb la XES la col·lecció Eines
Tigre de Paper Edicions, obres de diversos gèneres que contribueixen a desenvolupar el pensament crític i a teixir identitat col·lectiva
Tinta Invisible edicions vol fer accessible l’obra d’autors i autores rellevants i ofereix subscripció al seu fons d’edició gràfica contemporània
Virus Editorial, llibres que ajuden a comprendre millor la nostra història, per aprendre, reflexionar i subvertir l’estat de coses actual

I on es poden trobar els seus llibres? A les llibreries de l’economia solidària, espais on també trobaràs comunitat i activitats per promoure el pensament crític. Aquestes són les llibreries que han passat el qüestionari de l’economia solidària de Pam a Pam:

El Refugi, llibreria crítica a La Seu d’Urgell
Espai Llavors a L’Hospitalet de Llobregat
La Llibreteria a Gelida
Llibreria cooperativa Gabaldà a Sant Pere de Ribes
Llibreria Espai31 a Cardedeu
Llibreria Papasseit a Manresa
Pati Blau Llibres a Cornellà de Llobregat

A Barcelona ciutat hi ha les següents:
Aida Books & More a la Vila de Gràcia
Llibreria Aldarull a la Vila de Gràcia
La Caníbal al Camp d’en Grassot
Cooperativa Cultural Rocaguinarda al Guinardó
El Lokal del Raval
La Carbonera al Poble Sec
La Ciutat Invisible a Sants
La Raposa al Poble Sec
La Tribu Llibreria a Sant Andreu de Palomar
Llibreria Pebre Negre al Clot

 

 

Allotjament amb valors de l’economia solidària

Vols passar uns dies fora de casa, però vols sentir-te com a casa?

Hi ha alternatives dins l’economia solidària, són espais pensats en clau de sostenibilitat, arrelats al territori i que tenen en compte la justícia social. Aquí fem un recull dels allotjaments que trobaràs a Pam a Pam:

Apartaments
Ca l’Espavil, una casa de poble de Cardedeu
Cerdanya Ecoresort de Prullans, apartaments, hotel, càmping i bungalous
Deltaic, allotjament, botiga ecològica i bar cultural a Deltebre

Cases rurals
Cal Calsot, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, a Montellà i Martinet
Cal Rossa, on descobrir el patrimoni natural, cultural i etnològic del poble de Taús, a l’Alt Urgell
Can Serrà 1786, masia agroecològica al peu de la via verda que arriba a la Costa Brava, a Llagostera
Casa Leonardo, a Senterada, a prop de l’estany de Montcortès  i al cor del Pallars Jussà
Fundació La Plana, hospedatge, acompanyament i cultura a Santa Maria d’Oló
Turisme rural La Morera, al Brull, en ple Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (també hi fan colònies)

Hostals
Can Cocollona, el Bed&Breadkfast del slow travel a la ciutat de Girona
Casa Jam Barcelona, un hostal familiar al barri de Gràcia

Albergs
Alberg Els Caus de Mura, en un edifici històric del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt
Alberg Josep Golorons, refugi a les Muntanyes de Prades ubicat a L’Albiol
Alberg Solidança, al cor de Palafrugell, entre les Gavarres i la Costa Brava

Casa de colònies
Can Pere, projecte cooperatiu de Sant Pere de Ribes que inclou també granja escola i botiga agroecològica
Les Obagues ecocentre, a Juneda, una granja-escola cooperativa amb obradors de làctics, pa, mel…

 

El lleure associatiu també transforma l’economia

Moltes associacions juvenils i de lleure s’identifiquen com anticapitalistes i cada cop més s’emmarquen en l’economia social i solidària. Aquest discurs comporta unes pràctiques transformadores en les seves associacions.

Per acompanyar en aquest procés, Pam a Pam i l‘Escola Lliure el Sol hem col·laborat en la càpsula formativa: “Fes anticapitalisme, passa’t a l’ESS“. Una formació destinada a monitores, caps i casaleres per incorporar pràctiques d’ESS en els seus espais i activitats.

L’Escola Lliure el Sol imparteix aquests tallers partint d’una anàlisi crítica del sistema capitalista per mostrar l’economia social i solidària com una alternativa. Els criteris de Pam a Pam, es traslladen a la realitat de l’associacionisme educatiu, generant un espai de reflexió sobre com poden incorporar-se a les entitats. La càpsula serveix a les associacions per fer una autodiagnosi en clau d’ESS: Com prenen les decisions? Com es reparteixen les tasques? Què i on compren? Com es vinculen amb l’entorn? Com redueixen la seva petjada ecològica?

A banda de generar reflexió sobre les pràctiques en l’associacionisme educatiu i juvenil , també es mostren opcions d’activisme econòmic al territori a través de la participació a Pam a Pam.

 

Nous mapes per mostrar la intercooperació

Presentem un mapa que fa visibles les pràctiques d’intercoopració a Catalunya fruit de la col·laboració entre la comissió d’intercooperació de la XES i el projecte Pam a Pam, també de la XES.

El nou mapa d’intercooperació mostra ara mateix amb 41 iniciatives a tot el territori i vol explicar també aquesta dinàmica tan identificativa de l’ESS. Per fer-ho, detalla una de les possibles classificacions dels tipus d’intercooperació: econòmica, social i política. Tot i que en l’àmbit teòric presentem aquestes distincions, a la pràctica, els projectes d’intercooperació solen tenir més d’una finalitat i les categories s’entrellacen. Es va parlar d’això, i sobre projectes concrets, a la xerrada sobre intercooperació com a element estratègic de la FESC, la podeu recuperar aquí.

Segons l’informe d’Estat del Mercat Social que estem elaborant des de la XES, el mercat social de la XES consta de 1.480 entitats, inclou les sòcies, les entitats de Pam a Pam i les que han fet el Balanç Social . Un 65% de les que estan a Pam a Pam prioritzen com a proveïdores les que estan al mercat social. Però a més a més, la meitat de les iniciatives de Pam a Pam intercooperen amb projectes de sectors econòmics diferents del seu i el 63% fan intercooperació sectorial. També destaquem la importància de compartir espais entre entitats, ja que aquest fet col·labora a augmentar la intercooperació.

A banda d’aquest mapa, hem estat desenvolupant, a petició de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, un nou mapa que situa en el territori els projectes que formen part d’aquesta articulació. El podeu veure aquí.