Estrenem la campanya de comunicació Reunions roDONES per animar totes les organitzacions de l’economia solidària a fer una mirada interna a les seves relacions de gènere per tal de prendre consciència i de millorar la participació i la democràcia interna, aconseguint relacions entre homes i dones realment justes. Practica l’economia feminista i comprova si les teves reunions són rodones amb l’eina d’observació de gènere!

Apodera’t: visibilitat i representació a l’esfera pública, il·lustració d’Ana Penyas:

Tot i que les dones són bona part del total de membres de les organitzacions de l’economia solidària (en alguns casos, majoria), no acostumen a ser la cara visible de les mateixes.  La representació del col·lectiu a l’esfera pública està encara molt masculinitzada, ja que és molt més habitual que els homes s’ofereixin a fer-ho sense problemes i les dones siguin més reticents, per inseguretat.
S’han de facilitar espais perquè les dones puguin ser lliures d’apoderar-se davant de situacions en les quals es veuen amb menys força i seguretat. Tant homes com dones poden tenir les mateixes capacitats de lideratge i de qualificació per dur a terme una tasca de representació col·lectiva. Tot i així, elles ocupen molt menys espai públic.
Estaria bé que les persones que se sentin encoratjades per parlar en públic habitualment, intentin deixar una mica d’espai perquè d’altres puguin fer-ho també. A vegades, creiem que si no ho fem no ho farà ningú més, i ens sorprendria veure les persones s’animen quan “els de sempre” no ho fan si el col·lectiu els dóna suport. I a totes les dones que mostren reticències a l’hora de fer de portaveus: confieu en vosaltres mateixes, sou plenament capaces!

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Quines persones representen habitualment la vostra organització en públic?
  • Reforceu que sempre ho facin les mateixes persones o intentar diversificar?
  • Heu notat si les dones normalment mostren més reticències per fer-ho o directament s’hi neguen? Com heu reaccionat davant d’aquesta situació?

 

 

 

Sobre les qüestions de gènere i la implicació col·lectiva, il·lustració de Núria Frago:

Existeixen organitzacions que tenen consciència que el gènere atravessa totes les esferes de la vida i la feina, i d’altres que no. Aquelles que incorporen una mirada de gènere, no sempre ho fan des d’una perspectiva feminista. Si quan apareix una qüestió que afecta les desigualtats de gènere es deriva al col·lectiu femení perquè ho treballi, assumint que es tracta d’un tema que només afecta les dones, no estem contribuint a una transformació real. El feminisme pretén desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l’home per acabar amb aquesta opressió, necessitant la implicació de tots i totes per fer-ho. Quan fem una reunió, parem atenció a si les decisions que estem prenent afecten a desequilibris de gènere (acostumen a fer-ho encara que no ens adonem). I quan aparegui alguna temàtica explícitament de gènere, tot el col·lectiu n’aprendrà si s’aborda entre totes o en un grup mixt.  L’economia solidària serà feminista o no serà…i als nostres col·lectius el feminisme ha de ser cosa de totes o no serà real.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització treballeu les desigualtats de gènere explícitament? Ocupa algun punt a les reunions d’equip? Qui proposa parlar d’aquests temes?
  • Existeix alguna comissió o algun protocol sobre algun tema concret relacionat? Qui en forma part si hi ha comissió? Qui elabora aquests documents?

Alguna lectura recomanada:

 

 

Sobre la invisibilització de les tasques reproductives, il·lustració de Flavita Banana:

Dins d’una organització hi ha diverses tasques bàsiques que cal dur a terme per al seu bon funcionament. D’aquestes, n’hi ha que són més agraïdes que d’altres: sovint aquelles que gaudeixen de més reconeixement públic i afectiu no són cap de les reproductives, com ara netejar, posar ordre, tenir cura del grup i de l’espai, etc. Això no vol dir que no siguin igual d’importants i necessàries per al bon funcionament de l’assemblea, però sí que és molt habitual que estiguin invisibilitzades per a la majoria dels assistents. I també és molt habitual que siguin les dones les que s’encarreguin: per tant, d’una banda cal fer visible tota aquesta feina i valorar-la com cal. D’altra, redistribuir-la.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització totes les tasques estan igualment distribuïdes? En funció de què es distribueixen?
  • Tothom és conscient que existeixen aquestes tasques?
  • Us heu fixat quines persones les duen a terme habitualment?

Alguna lectura recomanada:

Sobre l’apropiació d’idees i l’acaparament de la paraula, il·lustració de Paulapé.

El Bropropriating és la paraula en anglès que defineix l’apropiació d’idees d’una dona -una companya- i emportar-se els mèrits per ella. Sovint no és una acció conscient per part de l’home que repeteix una idea ja dita, sinó que és el col·lectiu qui li atorga l’autoria.

L’acaparament de la paraula en termes quantitatius i qualitatius és una altra pràctica habitual de molts homes als espais de decisió. No només els homes intervenen més vegades, sinó que a més les seves explicacions són més extenses -i sovint es repeteixen idees que ja ha dit alguna dona abans.

Tot i que es tracta de pràctiques que hem observat a les nostres organitzacions, existeixen diversos estudis que ho demostren. Un d’ells, de les universitats de Brigham Young i de Princeton, apunta que els homes parlen tres vegades més que les dones a les reunions. D’altra banda, The Atlantic assenyala com els homes d’EUA s’emporten el doble de retuits que les dones, tot i que el nombre de tuiters i tuiteres és similar.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Alguna vegada has sentit que aportes una idea a la reunió i ningú li dona importància, però uns minuts després la repeteix algun home i tothom l’aplaudeix? 
  • Alguna vegada has esperat el teu torn de paraula però al final has decidit no expressar-te perquè les intervencions prèvies (normalment fetes per homes) s’han allargat excessivament?
  • Alguna vegada has tingut la sensació que parles molt més o molt menys que la resta?  T’incomoda aquesta posició? Has intentat revertir la situació?

Algunes lectures recomanades:

 

Sobre les distraccions constants, una il·lustració d’Emma Gascó:

La Comissió d’Economies feministes vam gravar en vídeo diferents espais de reunió de la XES i posteriorment els vam visionar per realitzar conjuntament l’observació en clau de gènere amb l’eina que ara teniu a la vostra disposició. Una de les troballes que més ens va sorprendre va ser detectar que en el moment en què algunes persones parlaven, d’altres miraven el mòbil, l’agenda, la llibreta… i vam detectar que era un patró quan això es reproduïa sistemàticament. En una reunió on aparentment tothom estava atent al que s’estava discutint, les intervencions d’algunes persones produïen l’efecte immediat de desviar l’atenció i la majoria de persones que produïen aquest efecte màgic eren dones. Casualitat? No ho creiem. És menys interessant el que estan exposant? Tampoc ho creiem. Segurament les persones que es distreuen no ho fan intencionadament. Per això usar l’eina d’observació de les reunions en clau de gènere ens ajuda a detectar patrons inconscients que construeixen patrons ben reals, com ara que les dones ens sentim menys convidades a participar activament.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Heu notat si a les vostres reunions hi ha persones que miren el mòbil just quan parlen d’altres? Us heu fixat si ho fan més sovint quan parlen les dones?
  • Heu sentit que el que estàveu exposant era poc interessant perquè la gent parava poca atenció? Més endavant, això us ha fet pensar-vos dues vegades si voleu intervenir en una conversa?

 

Sobre les interrupcions, una il·lustració de Feminista Ilustrada:

Existeixen diferents estudis que proven que les dones parlen molt menys a les reunions i sovint un del motius és perquè se les interromp constantment. Manterrupting és una expressió anglesa per definir la interrupció innecessària del discurs per part d’un home a una dona. Aquest mot neix seguint el model del Mansplaining que l’autora Rebecca Solnit va impulsar amb el seu llibre Man explaing things to me, on explicava el comportament repetit d’algun homes, que amb un to condescendent i paternalista, expliquen coses a les dones que probablement  ja saben o que fins i tot tenen més coneixements.

  • Creieu que aquest fet passa a les vostres organitzacions?
  • Els homes parlen més que les dones? 
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen homes o dones? I les persones més interrompudes, normalment són homes o dones?
  • Alguna vegada les persones que parlen menys han expressat els perquès? Els motius de les dones, coincideixen?
  • Les persones que parlen més són conscients? Alguna vegada han fet l’exercici proactivament de parlar menys?
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen els homes o les dones? I les més interrompudes, són homes o dones?
  • Quan algú interromp algú altre, s’excusa? El grup ho posa en evidència perquè no torni a passar?

Algunes lectures recomanades: