Listado de la etiqueta: agroecologia

Estrenem informe i qüestionari agroecològic de Pam a Pam

El qüestionari de Pam a Pam és l’eina amb la qual s’entrevisten les iniciatives abans d’aparèixer al mapa de l’ESS. Des de l’Einateca Agroecològica l’hem adaptat el aquesta eina a la realitat agroecològica.

Des de fa uns mesos, les entrevistes als projectes productius agroecològics que vulguin aparèixer al mapa tenen una avaluació més aterrada a la situació del sector. Per fer-ho, ens hem basat en les conclusions de l’informe Semblem Transformació i  les aportacions de diverses entitats i persones del sector agroecològic.

També el marc d’Einateca Agroecològica, donat suport a l’estudi “Nodes de la distribució agroecològica“. És el resultat de l’anàlisi de rutes alimentàries a Catalunya i vol contribuir a fer més eficient la distribució agroecològica. El seguiment de les rutes s’ha fet durant 5 mesos amb dispositius GPS instal·lats en 22 vehicles de 15 xarxes o projectes agroecològics d’arreu del territori català.

Aquest informe vol ser una eina útil per engegar nous casos de distribució compartida. És a dir, acords entre projectes productius i de distribució que s’enxarxin amb punts de recollida. És per això que hem detectat i categoritzat nodes estratègics perquè les xarxes territorials es puguin interconnectar. Amb les dades recollides en aquest informe, es pot iniciar el contacte entre entitats que comparteixin parades concretes o rutes per tal de fer primers intercanvis, entregues conjuntes o inaugurar punts de recollida.

Mengem agroecològic, mengem local

Quan escollim quins aliments posem a taula estem fent una elecció que impacta molt més enllà del nostre paladar. Com podem fer un consum responsable d’allò que mengem?

Al web d’Einateca Agroecològica hi trobareu un nou apartat amb idees per fer un consum d’aliments agroecològic i de proximitat. Hi ha xarxes xarxes agroecològiques locals, mercats de pagès, botigues i supermercats cooperatius, comerços o plataformes especialitzades o cooperatives i grups de consum agroecològic. També recomanem bars, restaurants i allotjaments amb criteris de proximitat, de temporada i sovint també d’agroecologia. Finalment, si us agrada l’hort, n’hi ha molts de col·lectius on podeu cultivar els vostres propis aliments.

Des del projecte Einateca Agroecològica, impulsat per  l’ArestaArran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària i participat per una dotzena de xarxes alimentàries locals creiem en la corresponsabilitat amb les petites productores o elaboradores alimentàries. Volem contribuir a enfortir i fer visible el paper de la pagesia amb el nostre consum i impulsar alternatives al model alimentari dominant que siguin sostenibles i cuidin el territori. Per això proposem impulsar els circuits curts de comercialització dels aliments. I alhora, recuperem hàbits saludables a taula i donem vida al petit comerç.

El calaix d’eines per a l’agroeocologia

Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.

Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’ArestaArran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’Einateca agroecològica, una plataforma col·laborativa de suport mutu i visibilització de les xarxes alimentàries locals. Us hi sumeu? 

Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si esteu treballant per consolidar-vos com a tal, us pot interessar aparèixer al mapa i formar part de l’Einateca, la vostra plataforma col·laborativa i autogestionada per compartir eines i recursos.Un cop inscrites a la plataforma, podreu:

  • Aparèixer al mapa de xarxes
  • Tenir accés a recursos compartits d’altres xarxes (ajudes i normatives, rutes de distribució, guies pràctiques, borsa de treball, per exemple) reservades a les xarxes que s’hagin inscrit.
  • Participar en un fòrum i tenir accés a altres eines col·laboratives per compartir processos, neguits, necessitats i bones pràctiques.
  • Avançar col·lectivament cap a la consolidació dels nostres projectes, fer-los sostenibles i arribar a nous públics.
  • Visibilitzar la feina diària duta a terme per les xarxes alimentàries locals i la seva importància a l’hora de promoure sistemes alimentaris territorialitzats justos i sostenibles.
Si voleu entrar a formar part del mapa i la comunitat de l’Einateca, podeu registrar-vos AQUí.
Ara per ara ja hi ha algunes xarxes participant del projecte, s’han apuntat al mapa per a què tinguis una idea com serà el mapa de xarxes!


L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques(Aresta , 2020) i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″  (Arran de terra, Aresta, Pam a Pam, Escola de Pastors i Càtedra d’Agroecologia de Vic, 2020).

Presentem l’informe “Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19”

La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia. Com hauria de ser aquesta escalabilitat?

Des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19, conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Un dels ob jectius principals ha estat comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Una percepcio? comuna a tots els sectors analitzats e?s la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforc?at durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecolo?gics per a l’escalabilitat de l’agroecologia. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecolo?gic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromi?s del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Informe complert AQUÍ.

És el moment d’accelerar la transició a sistemes alimentaris locals i sostenibles

Durant el confinament per la COVID-19, el volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa s’ha incrementat. Les autores posen en valor la gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta que han sorgit arreu del territori, i apunten els reptes del moviment agroecològic i l’Economia Social i Solidària (ESS). El text forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

La COVID-19 ha posat sobre la taula quins són els sectors essencials, aquells que, quan el sistema capitalista s’atura, seguim necessitant per la reproducció de la vida: alimentació, cures i serveis sanitaris. Justament tres àmbits en què s’ha posat de manifest la precarietat de les treballadores que els sustenten. En l’àmbit agroalimentari, la pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors.

Durant el confinament, amb una gran part de la població tancada a casa i la canalla sense anar a escola, el pes de la renda familiar destinada a alimentació ha augmentat considerablement, d’un 18 a un 60%, i això s’ha traduït, d’una banda, en un 40% d’increment de facturació d’algunes empreses de la Gran Distribució – causants de la desaparició i escanyament de la pagesia- i de l’altra, en un increment del volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa.

Pagesos i pageses, que tenien canals de venda estructurats i estaven enxarxades amb el consum, han doblat el nombre de comandes i volums de venda i han ajudat companyes a col·locar els seus productes. D’altra banda, la pagesia menys vinculada al consum i sectors, com la ramaderia o productes com el vi i l’oli, amb gran dependència del sector de la restauració, han hagut de reorganitzar els seus canals per adaptar-se a la nova situació. En aquest context, han sorgit una gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta arreu del territori entre elles la d’Abastiment Agroecològic, que vam engegar entre Arran de Terra i Pam a Pam per donar suport al sector.

La pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors

El comerç de proximitat als pobles i barris també ha fet el possible per seguir prestant el seu servei tot i les dificultats, agafant comandes per telèfon, fent entregues a domicili -en molts casos sense cobrar per aquests serveis-, assumint amb la pagesia les tasques de cures de la població confinada.

Les cooperatives i grups de consum, que podeu localitzar al mapa de Pam a Pam, han incrementat moltíssim les comandes, la diversitat de productes i el volum de compra en aquests mesos. S’han anat adaptant amb tota mena d’estratègies a les dificultats organitzatives en situació de confinament, per abastir les seves sòcies i per donar suport a la pagesia local. La campanya #hofemagroecològic fins i tot va propiciar l’entrada de noves sòcies als grups i cooperatives de consum tot i el confinament.

Hem vist com aquestes estructures de l’Economia Social i Solidària (ESS) funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum. La COVID-19, en certa manera, ha posat a prova la capacitat de les xarxes agroalimentàries agroecològiques per alimentar la població amb producte de proximitat i ara toca veure com ens desconfinem i com seguim corresponsabilitzant-nos amb la pagesia després de l’emergència.

Com dèiem, ja fa anys que el moviment agroecològic i per la Sobirania Alimentària, i l’ESS articulen aliances entre la producció i el consum per generar relacions més igualitàries i retornar el poder del sistema alimentari a les persones. Ara tenim una oportunitat per enfortir els vincles entre aquests dos moviments, que persegueixen objectius comuns, i extreure reptes i reflexions per abordar els colls d’ampolla que permetin facilitar l’accés de tota la població als productes agroecològics, garantint el dret a una alimentació justa, local i sostenible.

Hem vist com les estructures de l’Economia Social i Solidària funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai i s’han precipitat processos de creació de nodes territorials i propostes de suport mutu per millorar la distribució i l’abastiment alimentari en circuits curts. En són exemples recents la cooperativa agrària ecològica Ecomaresme, la distribuïdora cooperativa Quèviure, el grup de consum descentralitzat de La Bajoca i la proposta de node local de Mengem Bages, L’Enllàç de l’Ebre o els diferents supermercats cooperatius en fase de proves.

Després del confinament, també cal prendre consciència que el repartiment a domicili, una mesura que ha servit i molt aquests dies, és insostenible a nivell ecològic i encareix molt el producte. Es poden reconduir aquests canals a través d’aliances del petit comerç o de les AFAs de les escoles amb la pagesia, per crear punts de recollida en la nostra zona de desplaçament quotidià per garantir l’escalabilitat dels circuits curts amb criteris de justícia social i ambiental i combatre els deserts «amazon», que projecta barris i pobles plens de cotxes i repartidors precaritzats però sense teixit comercial. Tenim un de cooperació entre petit comerç i pagesia com el vincle entre Hortec i la cooperativa de botigues Molsa.

També la compra pública s’haurà de reorganitzar per deixar de subvencionar l’agroindústria a través dels programes d’ajuda alimentària, grans recaptes i demès. Necessitem iniciatives amb preus justos per les productores que abasteixin els col·lectius empobrits -per exemple la de #TotesATaula i Espigoladors-, els bancs d’aliments, les escoles, centres de dia, les residències de persones grans… i ara més que mai, hospitals i centres sanitaris on les persones malaltes haurien de ser alimentades amb aliments innocus i nutritius per millorar la seva salut.

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai

Un altre repte que tenim al davant és el de desplaçar el «centre» de les ciutats cap a les zones rurals. Durant el confinament, són moltes les veus que han denunciat un cop més l’urbanocentrisme en les decisions polítiques. S’ha aconseguit, per uns moments, visibilitzar com la pagesia i el món rural sustenten l’urbà en una relació d’interdependència i generen espais de vida més vivibles i sostenibles per a les persones i menys depredadores dels ecosistemes que ens sustenten.

Necessitem visibilitzar i articular encara més la multitud d’iniciatives d’ESS rurals en els àmbits de la producció agrària i ramadera, de conservació de biodiversitat agrària, plataformes tecnològiques dels pro-comuns, cooperatives de productores, consumidores i de distribució o els supermercats cooperatius en marxa en diferents punts del territori. Des de l’ESS cal trencar la dicotomia urbà-rural i treballar per difuminar les fronteres i els privilegis urbans.

Els productes que ens alimenten no creixen en dos dies i la pagesia necessita organitzar-se per poder planificar la seva capacitat productiva els sis mesos vinents. Cal que reflexionem sobre qui ens ha alimentat els darrers mesos, reorganitzar algunes compres cap a xarxes més locals o que encaixin millor en les nostres vides i comprometre’ns amb aquests canals en un acte de corresponsabilitat. La continuïtat de compres estables permet consolidar projectes agraris i d’elaboració alimentària, planificar la producció, reduir el malbaratament i mantenir els llocs de treball creats, ajudant a revertir el despoblament rural, la desagrarització i tenir cura dels nostres territoris.

La importància de l’aliança entre l’ESS i el moviment agroecològic és evident en un moment crucial en què els centres de poder carregaran com mai per retornar a la seva normalitat capitalista. Davant les crisis alimentària, climàtica, social i econòmica, que són totes la mateixa, se’ns gira feina per consolidar, replicar projectes i aliances, i escalar models de producció i consum territorialitzats, ecològics, ecofeministes, justos i sostenibles perquè estiguin a l’abast de tothom i assegurin una vida digna per la pagesia, les treballadores agràries i la població urbana i rural.

 

Annaïs Sastre i Ana Correro, del projecte Abastiment Agroecològic de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Arran de Terra

Article publicat a La Directa el 26 de maig del 2020

Volem escorxadors mòbils per a la ramaderia ecològica

Com a XES, des del projecte Abastiment Agroecològic en el qual participem a través de Pam a Pam, ens hem adherit a a la iniciativa per la implantació d’escorxadors mòbils per al sector de la ramaderia ecològica, en especial les granges familiars i de mida petita.

La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica / Agroecologia (SEAE) juntament amb diverses entitats representants de sector, envia una cartapetició a ministre de Sanitat, Salvador Illa, i tramesa també al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per sol·licitar mesures urgents davant l’escassetat d’escorxadors ecològics certificats i les grans limitacions d’accés, agreujades a més durant l’estat d’alerta.

Aquesta petició proposa, entre altres variables, la implementació d’escorxadors mòbils per al sector ramader ecològic. S’obre un període d’adhesió a entitats amb l’objectiu de sumar suports, i per tant, incrementar la seva repercussió. Us animem a sumar-vos a la proposta! Ho podeu fer a través d’aquest formulari.

En suport a la ramaderia ecològica volem mesures per solucionar les seves limitacions immediates!

Abastiment agroecològic en temps de confinament

Des de la XES estem col·laborant per enfortir les xarxes agroecològiques amb Abastiment Agroecològic, un projecte d’Arran de Terra i Pam a Pam. La base principal és un llistat i un mapa d’uns 170 projectes agro-ramaders i artesanals que ofereixen aliments locals. Alguns d’ells estan en moment d’urgència arran del tancament de serveis de restauració, fires, mercats o escorxadors; així que necessiten una resposta ràpida per donar sortida als seus productes

El projecte va començar els primers dies de confinament per donar una resposta a l’emergència més immediata des d’Arran de Terra, una sòcia de la XES que es dedica a la dinamització agroecològica. Inicialment, es va crear un formulari per fer una llista i facilitar l’enllaç amb consumidores finals, cooperatives o grups de consum, així com amb distribuïdores. La base de dades de la web del projecte compta ara també amb un mapa de Pam a Pam, s’amplia dia a dia amb nous projectes i s’actualitzen les entrades amb urgència de venda. A més a més, el projecte comprèn difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19; a més d’altres accions enfocades tant a l’enfortiment de producció com del consum.

L’agroecologia, un moviment estratègic del nou paradigma

El moviment agroecològic és clau en l’estat actual de confinament a causa de la pandèmia del COVID-19. Així que és vital enfortir la demanda a la xarxa agroecològica i acompanyar la seva articulació. La pagesia és un sector estratègic, i per tant hem de garantir la seva viabilitat econòmica, ecològica i social. A banda d’aquesta visibilització de les iniciatives, el projecte intenta donar resposta a les urgències directes que expliquen les iniciatives productores i artesanes.

Ja a l’informe de Pam a Pam Sembrem transformació es va detectar que un dels principals problemes de les petites iniciatives productores era la logística. Així que facilitem el contacte entre projectes d’una mateixa zona perquè s’organitzin amb el transport o l’emmagatzematge. A més a més, hem habilitat un espai de suport mutu agroecològic on els projectes ofereixen el seu suport a la pagesia en situació d’emergència per fer front plegades a un moment excepcional.

En aquest sentit, els mercats agroecològics o de pagès continuen sent alternatives estratègiques al model alimentari dominant. Malauradament, en alguns municipis s’han cancel·lat temporalment aquests mercatscom a mesura de prevenció davant del coronaviru.  Algunes organitzacions de mercats  ens han compartit la seva inquietut davant de desaparició del que per a molts proectes productius és un mitjà bàsic de subsistència.  Des d’Abastiment Agroalimentari hem fet arribar als respectius ajuntaments animant-los a reconsiderar la decisió i proposant-los mesures que ja prenen alguns mercats a l’aire lliure per evitar contagis en una situació d’emergència sanitària com la que ens trobem.

Els grups de consum com agents clau de la distribució alimentària

En temps de coronavirus la demanda de productes agroecològics ha augmentat, un fet que evidencia que es fa més necessari que mai un consum de proximitat, sostenible i que repercuteixi positivament en el territori. Considerem les cooperatives i grups de consum agents claus a l’hora d’articular el consum responsable i enfortir les relacions de corresponsabilitat entre les productores i la ciutadania. Així que hi hem contactat, amb la col·laboració de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, per facilitar-los la informació del projecte i animar-les a col·laborar en enfortir la demana a la xarxa agroecològica. A més a més, hem compartit al web algunes bones pràctiques que han dut a terme alguns grups de consum en l’actual situació, amb la intenció que es puguin replicar i ampliar.

Les botigues d’alimentació, supermercats cooperatius o centrals de compres de l’ESS estan fent compres més grans. Així que els facilitem contactes per si volen fer comandes conjuntes i oferim el llistat per si volen ampliar les proveïdores. Un fet plausible és que els circuits i els canals de distribució d’aliments estan canviant. Mostra d’això són les iniciatives comarcals de circuit curt s’han posat en marxa o s’han readaptat amb la nova situació. Les anem recollint al web per posar a disposició d’aquelles persones que volen comprar ecològic i local però no formen part de projectes de compra col·lectiva. També hem treballat amb la nostra sòcia Opcions amb la campanya #TotesAtaula, que dona visibilitat a la iniciativa d’Abastiment Agroecològic i alhora promou la compra als projectes que s’hi han inscrit.

Us animem a fer-ne difusió a les xarxes amb #AbastimentAgroecològic. Salut i agroecologia!

Economia solidària i agroecologia: sembrant transformació

L’autor, membre de l’equip tècnic de Pam a Pam, la iniciativa de mapatge de l’economia social i solidària impulsada pel Setem i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), assenyala la necessitat d’establir mecanismes d’identificació i delimitació per articular estratègies. Per aquesta raó, al llarg del 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i la sobirania alimentària. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.

Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.

Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.

En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.

Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia

De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.

Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.

Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.

Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.

En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental

Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.

Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.

Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.

Article publicat originalment a La Directa el 14  de gener de 2020