L'Economia Solidària

Un model econòmic i social ja en marxa per superar el capitalisme

L’Economia Solidària és una manera diferent d’organitzar l’activitat econòmica sota principis com el benestar col·lectiu, la democràcia, l’horitzontalitat, la intercooperació, l’ecologisme o el feminisme.

Una altra economia és possible ja existeix!

L’Economia Solidària, o Economia Social i Solidària, no és cap divagació teòrica, sinó una realitat palpable estesa arreu del món, alternativa a l’economia capitalista.

Cada any, el baròmetre de l’Edelman Trust Institute analitza com la població mundial valora el sistema econòmic. Per això fa 32.000 enquestes en 28 estats diferents. Els seus resultats són presentats després als amos del món, reunits al Fòrum de Davos. L’any 2022, l’última vegada que el baròmetre va preguntar pel sistema capitalista com a tal, l’enquesta registrà un nivell de malestar insòlit: el 52% de la població enquestada considerava que “el capitalisme fa més mal que bé al món”.

Però hi ha alternativa a l’economia capitalista?

És possible que una banca sigui ètica?
És possible que una empresa pugui ser dirigida democràticament per les persones que hi treballen?
És possible ser feliç consumint de manera moderada i responsable?
És possible viure en un edifici col·lectiu, compartint espais i serveis?
És possible que el veïnat i les entitats gestionin amb èxit un equipament públic?

Les cinc maneres anteriors de fer economia són totes possibles. Es diuen economia solidària, o economia social i solidària, com prefereixis.

El principal valor de l’ESS és que funciona: cada dia resol necessitats bàsiques d’alimentació, feina, sanitat, educació, habitatge, cultura…, de milions de persones arreu del món.

L’Economia Social i Solidària (ESS) és un conjunt d’iniciatives econòmiques molt diverses que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre i que es guien pels valors del feminisme, l’ecologia, l’antiracisme, la cooperació i el suport mutu, entre altres.

Economia Solidària és treball digne, democràcia, equitat, sostenibilitat ecològica, justa distribució de la riquesa, cooperació i compromís social.

Normalment les iniciatives d’ESS adopten la forma jurídica d’associació, fundació, societat laboral o mutualitat, d’empresa d’inserció o centre especial de treball, i sobretot de cooperativa.

De vegades també, no necessiten adoptar cap forma jurídica, sinó que són iniciatives fetes per col·lectius informals de persones: un hort comunitari en un solar okupat, un grup de consum responsable dins d’un ateneu popular…

Una iniciativa no és d’ESS per tenir o no forma jurídica, sinó per practicar els seus valors.

Reconeixement de l'ESS al món

L’Economia Social i Solidària gaudeix de cada vegada més reconeixement institucional tant a casa nostra com arreu del món.

A l’abril de 2023, les Nacions Unides van adoptar una resolució per “Promocionar l’Economia Social i Solidària per al Desenvolupament Sostenible”, un document marc que situa l’ESS al centre de “les solucions econòmiques per construir un model econòmic més just, equitatiu i humà.”

En el marc d’aquesta aposta, l’any 2025 va ser declarat per l’ONU com l’Any Internacional de les Cooperatives.

Les dues branques de l'Economia Solidària

Branca empresarial

Cooperativa de treball associat

Està formada per totes les entitats d’ESS que produeixen béns o serveis útils a la societat i els ofereixen al mercat capitalista, un mercat inhòspit per a l’ESS en la mesura en què impera la llei del més fort i no té en compte els costos ambientals, laborals ni socials de molts dels seus productes.

Per això, un dels objectius estratègics de l’ESS és construir un mercat alternatiu a l’actual, que anomenem mercat social.

Branca comunitària

Grup de criança compartida

També l’anomenem economies comunitàries, i és el conjunt de pràctiques econòmiques que resolen necessitats de forma col·lectiva d’una manera directa, sense passar pel mercat.

La seva activitat reforça els vincles socials i comunitaris de caràcter solidari i de suport mutu, a més de generar impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats. Són iniciatives arrelades en un territori o en un sector, que es basen en el treball no remunerat o voluntari i en l’autogestió d’un projecte o un recurs comú.

L'ESS a Catalunya

Al nostre país, els registres oficials parlen de 17.000 organitzacions de l’Economia Social i Solidària (ESS), 188.000 persones treballant-hi i moltes altres que hi estan vinculades com a sòcies de consum, activistes, etc. Possiblement, una estimació més precisa, que tingui en compte el grau de compliment real dels valors de l’economia solidària, rebaixaria aquesta xifra a una forquilla d’entre 2.000 i 8.000 organitzacions. En aquests moments, hi ha entitats i empreses d’ESS en la majoria d’activitats econòmiques.

Pel que fa a la dimensió de les entitats catalanes de l’ESS, la majoria són micro i petites i mitjanes empreses. Però també hi ha una part significativa d’entitats més grans.

En aquests últims anys, hem viscut un salt d’escala en moltes iniciatives, un fet que s’explica tant gràcies a una política pública de suport més decidida com a l’esforç de la mateixa economia solidària per donar resposta a la crisi global que vivim.

Reconeixement de l'ESS a Catalunya

Catalunya té una llarga tradició d’ESS, especialment en tot el que té a veure amb les cooperatives -que al 2024 van celebrar 125 anys- i les iniciatives econòmiques comunitàries.

Des de la crisi financera del 2008 el creixement de l’ESS es va accelerar. Aquest procés ha culminat amb el reconeixement a través d’una Llei de l’Economia Social i Solidària, reclamada per la XES des del 2014 i que finalment ha estat realitat amb el treball conjunt entre la Generalitat i tot l’àmbit representatiu de l’economia social i solidària, agrupat en l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT).

Polítiques públiques actives de promoció de l’ESS a Catalunya

Avui, a Catalunya,
comptem amb un ric
ecosistema de suport
públic a l’ESS.

La Xarxa d’Ateneus Cooperatius: els ateneus cooperatius són un programa impulsat per la Generalitat i gestionat pel teixit local de l’ESS que acompanya la creació d’entitats d’ESS i teixeix un ecosistema favorable arreu del país.
L’Estratègia de Ciutat ESSBCN2030: aquesta estratègia ha estat elaborada conjuntament entre els diferents actors de l’ESS de Barcelona i el mateix ajuntament, per impulsar projectes d’ESS estratègics a la ciutat fins al 2030.
Les Comunalitats Urbanes: un programa també impulsat per la Generalitat i gestionat pel teixit local de l’ESS, dedicat a enfortir les economies comunitàries i afavorir la cohesió social en barris de rendes baixes.
La Xarxa de Municipis per l’ESS (XMESS): una associació de segon grau integrada per desenes d’ajuntaments i altres ens locals -68 institucions al 2024- que té per objectiu promoure, reforçar i consolidar l’ESS, fixant objectius i estratègies comunes, com també fomentant la cooperació i l’acció conjunta entre els seus membres.
Projectes ESS sorgits de subvencions concretes, tant de la Generalitat de Catalunya, a través de la convocatòria de “projectes singulars i transversals de suport a l’ESS”, com de la Diputació de Barcelona i de diversos ajuntaments del país.