LaCoordi amplia equip: es busca nova tècnica de projecte

A LaCoordi -Comerç Just i Finances Ètiques, entitat de segon grau de la qual formem part, busquem una persona tècnica de projecte per incorporar-se a l’equip. La
persona escollida s’incorporarà a l’equip tècnic per dur a terme el projecte en curs, específicament serà responsable de la dinamització territorial i les activitats
relacionades amb donar suport a la xarxa Cafè Ciutat i la implementació de la iniciativa Ciutats pel Comerç just a Catalunya.

Podeu consultar els detalls de l’oferta aquí, i enviar currículum i carta de motivació a coordinacio@lacoordi.cat abans del 4 de setembre 2020. Es contactarà amb les persones candidates per fer una entrevista i prova escrita a principis de setembre.

Si tens el perfil i creus que les Finances Ètiques, el Comerç Just i l’Economia Solidària són part de la solució al capitalisme i les seves crisis, no dubtis a presentar-t’hi.

Molta sort!

Vols aprendre i fer activisme de l’ESS? Nova formació de Pam a Pam

La propera formació per a activistes del mapa de l’economia solidària Pam a Pam serà el 22 de setembre en línia.

Si t’agradaria implicar-te en el món de l’economia social i solidària (ESS), conèixer-ne iniciatives i trobar-te amb altres activistes de la teva zona segurament t’agradarà ser xinxeta. Les xinxetes són les persones voluntàries que identifiquen, entrevisten i publiquen noves iniciatives al mapa Pam a Pam. A banda, formen part d’un espai d’aprenentatge en l’ESS i participen en espais estratègics del projecte. Aquesta formació és el primer pas per entrar a formar part de la comunitatd ‘activistes que fan possible el mapa de l’economia que posa la vida al centre!

Si t’interessa fer el salt a Pam a Pam ja et pots incriure inscriure aquí a la formació online. Cada cop som més gent a fer créixer el mapa de l’economia solidrària!

Aquest estiu #femESStiu

Aquest estiu ve marcat per la Covid-19 amb una previsió d’augment del turisme de proximitat i, alhora, una oportunitat per les iniciatives del sector per començar a recuperar-se després d’estar mesos tancades. Per això, des de Pam a Pam, us proposem gaudir de la temporada fent turisme sostenible amb els projectes de l’economia social i solidària. Són projectes que cooperen i cuiden el territori, implicats en la vida local dels barris i pobles; iniciatives que funcionen amb criteris ecològics, feministes i de democràcia interna i que procuren un treball digne. Les trobareu al mapa Pam a Pam i també i a les xarxes amb #femESStiu. A continuació en fem un recull.

A Pam a Pam hem entrevistat i situat al mapa diversos allotjaments de turisme sostenible arreu del territori, com és l’alberg Els Caus de Mura, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç Savall. També hi trobareu cases rurals com Cal Calsot de Montellà i Martinet, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, Can Serrà 1786 a Llagostera Ca l’Espavil a Cardedeu o Can Pere de Sant Pere de Ribes, el Garraf.  Si voleu visitar el Delta de l’Ebre, podeu allotjar-vos als apartaments Deltaic, i si per contra preferiu la ciutat, Can Cocollona és el bed & breakfast de l’economia solidària a Girona.

Les activitats agroturístiques que ofereixen les iniciatives de Pam a Pam permeten conèixer de prop projectes agroalimentaris amb una visió transformadora. Si us agrada descobrir com s’elaboren les begudes artesanes o bé degustar-les tenim diverses propostes. Podeu fer un cop d’ull a les activitats de la Sidreria Mooma o un tast de cervesa a Doskiwis Brewing, les dues al Baix Empordà. També podeu conèixer els secrets de la ratafia i altres licors amb La Sobirana a Santa Coloma de Farners o visitar a Arbeca l’obrador compartit on la cooperativa Tres Cadires fa el seu vi de nous. Les propostes d’enoturisme van de Montoliu de Segarra, amb el Celler Comalats, passant pel Celler cooperatiu d’Artés fins al Baix Empordà a la finca Rim, vins i vinyes d’en Jordi Esteve o l’Alt Empordà, a Mas Vida Celler. Alguns projectes ramaders també obren les  portes al turisme arrelat a la terra, com és el cas de la Formatgeria Montmelús a la Cerdanya, Mas la Coromina  a la Garrotxa, L’Aubagueta a la Segarra o la Formatgeria Mas d’Eroles a l’Alt Urgell, entre d’altres. Algunes iniciatives que treballen la terra també ofereixen visites a les seves finques i activitats obertes al púlic, és al cas Temps de la Terra, al Montsià, la masia del Garraf Sències Can Girona.

La conservació del patrimoni natural és també un dels objectius del turisme responsable, per això recomanem conèixer projectes com Riet Vell, a la seva finca ecològica de Delta de l’Ebre fan activitats ornitològiques de la mà de SEO Birdlife. Altres propostes d’ecoturisme les ofereixen les iniciatives d’educació ambiental com la cooperativa La Copa, amb activitats als Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i el Baix Ter; o Alt Ter que organitzen tallers naturalistes i visites al molí restaurat de Sant Joan de les Abadesses. A la zona d’Altafulla L’Hort de la Sínia proposen diverses experiències d’ecoturisme.

Finalment, al mapa de Pam a Pam hi ha iniciatives que organitzen altres tipus d’activitats turístiques en el marc de l’economia social i solidàries. Ens referim, per exemple, a les experiències que Fent País proposa arreu del territori o la plataforma col·laborativa per escapades en autocaravana de Vanwoow.  A Can Llauner podreu fer activitats turístiques per descobrir la Conca de Barberà i la Baixa Segarra i amb Green Events podeu participar en activitats sostenibles al voltant de Barcelona.

La restauració de l’economia social i solidària

Als dos Vallesos trobareu espais de restauració responsable ben repartits. A Terrassa hi ha un restaurant comunitari que es diu La Trobada, a Sabadell hi ha el restaurant cooperatiu de Can Capablanca, a Cardedeu la cuina vegetariana d’EsBioEsfera i a Sant Celoni el restaurant de La Clau gestionat per la cooperativa L’Avern. Al Camp de Tarragona podeu aturar-vos a Reus, on hi ha el Bar Campus i el Casal Despertaferro o a Falset, on trobareu el Restaurant Quinoa.

Al Baix Empordà hi ha un grapat de restaurants amb productes ecològics de la terra, al mapa de l’exonomia solidària n’hem localitzat quatre: Ca la Pilar Dumingu a la Bisbal de l’Empordà, La Barberia i el Restaurant Cactus a Palamós i el Restaurant La Calèndula a Regencós. Si passeu per Mataró, ushi espera el restaurant cooperatiu El Cafè del Mar,  també us podeu aturar a La Selva, fer un iogurt a Llagurt Mataró o menjar davant del mar al Restaurant La Sal del Varador.

La ciutat de Barcelona ofereix múltiples opcions de restauració amb valors. A Gràcia podeu passar pel Bar Restaurant Resolís, La ikas o el Restaurant Mala Hierba. Si passegeu per Ciutat Vella, trobareu el Mescladís i Norai i si ho feu per l’Eixample, podeu aturar-vos a la Sopa de pedres o The Juice House. A Sarrià recomanem el Cafè Orlandai, a Sants Terra d’escudella i al Poble Sec La Raposa.

A altres punts del territori, no ens oblidem d’iniciatives com l’hamburgueseria Restaurant Boh de Bellver de Cerdanya o el restaurant eco, vegà i gluten-free de Girona, Bionèctar. Si voleu fer un mos a Vilanova i la Geltrú podeu visitar Cal Trajo, l’espai gastronòmic de Can Pistrau.

Aneu on aneu aquest estiu, recordeu que al mapa de Pam a Pam podreu trobar alternatives de consum arreu del territori per a les teves compres habituals. També durant les vacances, evitem el consumisme i practiquem el consum responsable!

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Presentem l’informe “Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19”

La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia. Com hauria de ser aquesta escalabilitat?

Des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19, conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Un dels ob jectius principals ha estat comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Una percepcio? comuna a tots els sectors analitzats e?s la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforc?at durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecolo?gics per a l’escalabilitat de l’agroecologia. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecolo?gic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromi?s del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Informe complert AQUÍ.

Continuem desplegant el Pla d’Acció de l’ESS: un full de ruta del moviment

El context generat per la COVID19 ha demostrat la incapacitat del sistema capitalista per sostenir la vida en moments d’emergència social i tot indica que ens dirigim cap a un nou episodi de crisi socioeconòmica. Analitzant aquesta realitat, com a XES, ens hem vist empeses a replantejar el nostre enfocament estratègic de cara al futur. Fa unes setmanes ja vam fer pública la primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi —on s’agrupen les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques— i ara presentem la segona branca d’aquest Pla d’Acció; un conjunt de propostes adreçades a entitats, col·lectius i persones que formen part del moviment de l’ESS.

Aquesta branca del Pla d‘Acció l’hem fet amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. En primer lloc s’ha realitzat una feina d’anàlisi de les oportunitats i reptes que preveiem que sorgiran i s’aguditzaran els pròxims mesos, tals com els canvis dels marcs culturals i de les estructures de poder; la caiguda i reconversió de l’economia i les possibilitats d’emancipació i apoderament social a partir de l’autoorganització ciutadana i el reforç de les comunitats.

D’aquestes finestres d’oportunitat se’n desprenen tres eixos: el d’incidència política, el de canvi socioeconòmic i el d’apoderament sociocomunitari. I, a partir de cadascun d’aquests eixos, se’n despleguen línies estratègiques i accions concretes. Es tracta de propostes molt diverses, amb objectius com promoure la intercooperació; enfortir les cures a la base social; posicionar la XES com a referent en aspectes socials i econòmics; donar visibilitat i rellevància a les iniciatives i xarxes comunitàries sorgides per fer front a la crisi i la reformulació de l’ESScola d’Estiu 2020, generant espais de reflexió i debat per respondre al context actual, entre molts altres objectius i propostes.

Un total de 39 accions que ja s’han compartit amb la base social de la XES, tant a través de les comissions de treball, com amb la Plataforma de participació en línia Decidim.  Des de la XES creiem que és un moment clau per estar unides i remar juntes, per això us animem a participar de les diferents comissions i àmbits de treball que ja estan posant fil a l’agulla amb les diferents accions, ja que aquest full de ruta és només un punt de partida i l’important és fer el camí plegades. Aquí podeu consultar el document de resum d’aquesta segona fase del Pla d’Acció de l’ESS i recordeu que contactar-nos per correu per a qualsevol dubte.

 

Consulta les novetats del catàleg de LaCoordi

LaCoordi, entitat de segon grau de la qual formem part, ha actualitzat el seu catàleg d’activitats dirigit a entitats i ajuntaments, que ja inclou propostes diverses d’exposicions, espectacles, videofòrums, tallers i altres activitats relacionades amb el comerç just, les finances ètiques, l’economia solidària i el consum responsable.

La gran novetat és l’exposició dissenyada per la il·lustradora especialitzada en campanyes d’incidència Emma Gascó. Es tracta d’un material pensat per un públic familiar que tracta les diferències entre el model capitalista i les alternatives que tenim a l’abast en el marc del mercat social i la promoció del consum responsable. Al catàleg també trobareu un nou taller adreçat a promoure la participació ciutadana en una acció de sensibilització sobre el comerç just i diverses peces audiovisuals sobre comerç just, finances ètiques i economies transformadores.

Cliqueu-hi, remeneu-lo i programeu als vostres municipis activitats transformadores!

 

 

 

.

Acceptem el repte de l’FSMET de cara a l’octubre

La primera etapa del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores ja ha finalitzat amb unes xifres que avalen que el canvi de format no ha aturat les nostres ganes de canviar el món.

Hem comptat gairebé 2000 persones inscrites entre el fòrum i el registre general -a banda de les participants no registrades que van poder assistir a les diferents sessions, que eren obertes- i unes 400 organitzacions d’arreu. Gràcies a aquest motor, en una setmana, s’han dut a terme més de 150 activitats online (taules obertes, reunions de confluències, seminaris i panels expositius). Tot i la seva diversitat quant a temàtiques i perspectives, totes han tingut en comú la voluntat de promoure una transformació radical de l’organització econòmica i social amb l’objectiu comú de fer front a les crisis presents i futures causades pel sistema socioeconòmic vigent.

Si us vau perdre l’acte d’inauguració en què van participar referents a nivell mundial, el podeu visionar ara aquí. Va ser un diàleg molt enriquidor entre Mihel Bauwens, director de la Fundació P2P i de la investigació de CommonsTransition.org; Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la  Universitat de VIC-UCC i membre del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides; Euclides Mance, un dels principals teòrics de l’economia solidària i l’economia de la liberació a l’Amèrica Llatina i co-fundador del Insitituto de Filosofía de la Liberación i de la xarxa Solidarius; Ashish Kotari, coordinador del fòrum Vikalp Sangam (Confluència d’Alternatives) i impulsor del Tapiz Mundial de Alternativas; Geneviève Azam, economista francesa, activista mediambiental i d’altermundialització a l’organització Attac France i coautora d’un “Manifest de Convivialitat”.

A l’octubre, més!

També us recomanem l’acte de clausura, que ens anima a posar posar els ulls en la següent data assenyalada: a l’octubre, coincidint amb la FESC, torna l’FSMET! Sota el lema Acceptem el repte, us animem a proposar iniciatives transformadores (lluites, projectes, polítiques…) que cerquen donar resposta als grans reptes globals des de pràctiques concretes i localitzades.

 

 

 

Noves sòcies del mes de juny

La calor de l’estiu ens porta tres noves sòcies del sector gastronòmic, cultural i audiovisual, unides per la seva vocació transformadora:

Cal Trajo és una cooperativa de treball que gestiona l’espai de bar/restaurant de l’entitat Can Pistraus de Vilanova i la Geltrú. L’equip fundador prové del teixit associatiu del municipi i té clar que el seu projecte vol combinar gastronomia, cultura i política.

Enriquezarte és una associació cultural sense afany de lucre amb l’objectiu d’enriquir amb art el veïnat de Nou Barris i de tota Barcelona. Obren el seu espai a tothom i acullen projectes nacionals i internacionals. D’aquesta manera, combinen activitats de desenvolupament personal, promoció cultural, exploració artística i formació per a les empreses i les persones.

Càmeres i Acció se situa al barri de Gràcia de Barcelona i es dedica a l’audiovisual i la transformació social, unint els aprenentatges adquirits en l’autogestió, la facilitació de grups i el cinema social. Així, treballen perquè les persones i els col·lectius puguin explicar la realitat en primera persona i sense intermediàries, fent del procés un exercici de reflexió personal i col·lectiva.

Benvingudes a la xarxa!!!

L’AESCAT proposa un pacte de país per impulsar una Economia per la Vida

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual en som impulsores com a Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha presentat un manifest que defensa la necessitat d’impulsar i consensuar un Nou Model Econòmic per Catalunya basat en una economia plural i transformadora per fer front al context d’emergència sanitària, social, econòmica actual. El document denuncia que «les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general».

El Pacte per Una Economia per la Vida defensa un model «dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida». En aquest sentit, fa una crida a tots els agents socioeconòmics catalans per impulsar aquesta eina: al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Ara l’AESCAT inicia una campanya d’adhesions individuals, d’organitzacions i de col·lectius al manifest a través del seu lloc web que s’estendrà fins al final del mes de juliol. Un cop tancades les adhesions, serà el moment de definir col·lectivament el contingut del Pacte, de manera que totes les organitzacions, moviments i agents socials que s’hi hagin adherit tindran l’oportunitat d’aportar-hi.

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) és una organització sense afany de lucre i de quart nivell que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

L’AESCAT aglutina a 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i suposa una facturació de 7.853 milions d’euros.