Arxius de Balanç social - Pàgina 3 de 6

Re-enfoquem la campanya de Balanç Social per la crisi del Covid19

1 d'abril de 2020/en Balanç social, General

Trobant-nos de ple en la paràlisi causada per l’estat d’alarma decretat pel Gobierno, des de les diferents xarxes d’economia solidària hem estat valorant de quina manera podríem encarar, aquest any, la campanya de Balanç Social. Diverses idees i intuïcions han anat sortint a les converses, que han acabat quallant en un canvi d’enfocament que us expliquem a continuació.

D’una banda, és evident que no podem llançar la campanya de recollida de dades com si no passés res, ja que seria una frivolitat demanar l’esforç de fer balanç, donada la complicada situació socioeconòmica de les entitats, sense cap vinculació amb la crisi que estem vivint. En paral·lel a aquesta reflexió, creix una necessitat comuna a molts agents i xarxes de l’ESS: serà important entendre l’impacte de la crisi sobre les entitats i empreses a mitjà i llarg termini, per, d’aquesta manera, poder elaborar i impulsar mesures que alleugereixin aquests impactes. També sobrevola les converses la intuïció -pràcticament una certesa- que les organitzacions de l’ESS tenim una altra forma d’afrontar les crisis; que, des de dins, s’aborden posant a les persones al centre, amb pràctiques de repartiment de treball i de co-responsabilització col·lectiva dels impactes; i, cap enfora, des de la participació en xarxes i iniciatives ciutadanes per impulsar i reclamar mesures contra-cícliques.

Amb totes aquestes idees sobre la taula, ha quallat aquesta idea: tota la campanya de balanç social s’enfocarà, a més de l’obtenció dels indicadors habituals, a recollir dades específiques per entendre l’impacte de la crisi, i per veure de quina manera l’ESS li està fent front. En aquest segon cas, creiem important fer visible les pràctiques solidàries internes, així com també la participació en iniciatives ciutadanes i moviments socials de resposta. L’objectiu serà, doncs que d’aquest esforç de reporting de dades que fareu enguany les entitats, es generin dos grans outputs:

1. Visibilitzar les bones pràctiques de l’ESS en temps de crisi.
2. Elaborar propostes polítiques per impulsar, ja sigui des del propi moviment, com des de les administracions públiques, plans d’acció específics a favor de l’ESS amb impacte a mitjà i llarg termini.

Així doncs, és des d’aquest enfocament que, aquest any, us demanem que ensenyeu el cor: com a part d’una resposta col·lectiva de l’ESS contra la crisi.

En breu us comunicarem quines preguntes noves farem i, també, les dates per a la recollida de dades (si que us podem avançar que el calendari es mourà i quedarà obert més temps de l’habitual).

Entre el 14 d’abril i el 30 de juny tornem a ensenyar el cor!

4 de març de 2020/en Balanç social, General

Durant aquests dos mesos i mig la Comissió de Balanç Social de la XES acompanyarem a les entitats de l’ESS perquè pugueu tornar a ensenyar el cor! Entre les múltiples novetats d’aquest any hem volgut fer especial èmfasi en reforçar aquest acompanyament i facilitar el procés de recollida de dades.

S’acosta la campanya de Balanç Social 2020! Aquest any serà:

Del 14 d’abril al 30 de juny de 2020

Des de la Comissió de Balanç Social de la XES ja portem unes setmanes treballant amb l’objectiu que tot estigui a punt perquè a partir del 14 d’abril les entitats pugueu aportar totes aquelles pràctiques i dades que tingueu en relació l’exercici 2019.

Com cada any, la nostra feina d’aquests primers mesos està centrada en introduir millores als diferents aspectes que conformen la campanya. Des de l’eina informàtica – que segueix sent la plataforma Ensenya el cor – fins a l’acompanyament que fem a les entitats, passant per aspectes com la millora en els processos d’auditoria i avaluació.

Més acompanyament i informació en el procés de recollida de dades

De totes les millores, aquest 2020 hem volgut fer especial èmfasi en facilitar-vos i acompanyar-vos en el procés de recollida de dades. És per això que, d’entrada, la campanya durarà dues setmanes més que l’any passat. A més, posem a disposició de qui ho vulgui un acompanyament presencial (demanant cita prèvia) tots els dijous de la campanya, de 10h a 12h. On? Al grup ECOS, carrer Casp, 43 o, qui ho prefereixi, en aquesta mateixa franja horària per via telemàtica a través del canal de jitsi creat específicament amb aquest objectiu.

No només això sinó que hem seguit treballant perquè la plataforma de recollida de dades i els manuals d’ús siguin més amigables, i hem habilitat un nou apartat al web del Mercat Social on hi ha disponible la informació que considerem que us pot ser útil: calendari, modalitats de balanç social, pregüentes freqüents, etc..

Auditories i número mínim de qüestionaris laborals

Aquest any també hem apostat per reforçar el procés d’auditoria i per ser més estrictes en el número de qüestionaris laborals necessaris per poder validar la modalitat completa (un 50% del total de treballadores per totes les entitats de fins a 50 treballadores i un 25% per les de més de 50 treballadores). Tot plegat, ho fem amb l’objectiu de potenciar el Balanç Social com a segell i reforçar i visibilitzar encara més totes les entitats que el feu.

Revisió de preguntes i indicadors

I, per acabar, també hem revisat les preguntes i indicadors de les dues modalitats. Aquest procés de revisió ens ha portat a modificar la redacció d’algunes de les preguntes i a afegir-ne algunes que considerem imprescindibles. Per exemple, si l’entitat disposa d’un protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat de gènere o de preferència sexual; si disposa d’un pla d’igualtat; o el detall de la distribució d’excedents.

Aquesta i més informació la podeu trobar a l’apartat Balanç Social 2020 del web del Mercat Social de la XES.

La FESC com a punta de l’iceberg de l’Economia Social i Solidària

24 de novembre de 2019/en Balanç social, Fira Economia Solidària, General

A les portes d’una nova edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), Rubèn Suriñach fa un retrat robot del moment actual de l’Economia Social i Solidària i del mercat social a Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb diferents col·lectius socials

S’apropa la vuitena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), fira que organitzem des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i que serveix per fer visible tota la força i diversitat de l’economia social i solidària (ESS) com a proposta econòmica transformadora. De fet, podríem dir que la FESC és la plasmació del mercat social concentrat en un lloc i dies específics, una mena de punta de l’iceberg dels milers de persones i organitzacions que actuen des dels criteris de l’ESS, amb el seu consum, el seu estalvi, el seu treball, fent possible la producció i consum de béns i serveis sota lògiques democràtiques, igualitàries, feministes i ecologistes.

Un mercat… social?

Hem parlat de mercat social, però pot un mercat ser realment social? Convé recordar que un mercat és una construcció social, i que, com es diu a la recentment publicada Guia del Mercat Social:

– La dràstica reducció de la desigualtat social i la sostenibilitat ecològica exigeixen passar d’una societat de mercat capitalista a una economia amb mercat regulat mitjançant processos democràtics, i organitzada també per altres principis econòmics com la redistribució i la reciprocitat.

– Si el mercat és una construcció social, i si no hi ha mercat sinó mercats, vol dir que ens podem plantejar la possibilitat de reintegrar el mercat dintre la societat, creant un mercat diferent, alternatiu, del capitalista, un mercat que anomenem mercat social (MS).

Des d’aquesta perspectiva, un mercat social és un mercat que funciona i es regeix pels criteris de l’ESS, que podem traduir en aquests principis:

– Principi 1: El mercat social només ofereix productes socialment útils i sostenibles ecològicament, fets per entitats de l’ESS i properes.

– Principi 2: El mercat social propicia els preus justos, és a dir, la distribució equitativa del valor entre les parts productora i consumidora, i també compartint-lo amb la comunitat.

– Principi 3: El mercat social és gestionat de manera democràtica i transparent pels seus grups d’interès: productors, consumidors i la comunitat.

–Principi 4: El mercat social es reprodueix de manera ampliada, és a dir, de manera autònoma; és autosuficient, no depèn de l’economia capitalista ni de l’administració pública (encara que aquesta hi pugui col·laborar), o en depèn molt poc.

Des de la XES tenim dues eines principals a través de les quals recollim dades de les organitzacions de l’ESS catalana, i que ens permeten fer-nos un dibuix de l’abast i magnitud del mercat social: el Balanç Social i el Pam a Pam

Des de la XES fa anys que desenvolupem eines i dinamitzem processos per alimentar aquest mercat social, per establir les bases (de massa crítica consumidora, de projectes productius, de mecanismes ecosistèmics) per a l’establiment d’un mercat d’aquest tipus. De fet, a la FESC dedicarem una sèrie d’espais a reflexionar sobre el punt en el qual estem, i sobre les prioritats estratègiques al respecte.

A on estem avui? Quina és la magnitud d’aquest mercat social, i quins són els criteris que el regeixen?

Algunes magnituds econòmiques

Des de la XES tenim dues eines principals a través de les quals recollim dades de les organitzacions de l’ESS catalana, i que ens permeten fer-nos un dibuix de l’abast i magnitud del mercat social: el Balanç Social i el Pam a Pam. De fet, la recollida de dades és, en realitat, un subproducte d’aquestes eines, ja que la seva funció principal és l’avaluació i vetlla pel compliment dels requisits per accedir al MS (avaluant aspectes com la democràcia interna, la qualitat laboral o el compromís social i ambiental).

Si ens enfoquem en les dades recollides, en el cas del Pam a Pam, és una eina que cada any es dedica a entrevistar diferents organitzacions en funció de l’enfocament estratègic d’aquell any. Així, pel passat curs 2018-19, en aliança amb diversos actors del territori, s’ha fet un esforç important per mapar i fer visibles projectes agroecològics, i és per això que el 30% dels punts pujats al mapa des del 2018 són d’alimentació.
El Balanç Social, en canvi, és una recollida de dades anual que permet monitorar en el temps la composició i funcionament de les organitzacions del mercat social. Amb les dades del balanç a la mà, veiem que, any rere any, el gruix de les organitzacions de l’ESS són cooperatives (sobretot de treball) i associacions (78% del total pel 2019), i es dediquen principalment als sectors de l’educació i la recerca (22%), l’alimentació (10%), la cultura i l’oci (10%) i la salut i les cures (10%).

El gruix de les organitzacions de l’ESS són cooperatives (sobretot de treball) i associacions (78% del total pel 2019), i es dediquen principalment als sectors de l’educació i la recerca (22%), l’alimentació (10%), la cultura i l’oci (10%) i la salut i les cures (10%)

Per fer-nos una idea de la magnitud del mercat social podem agafar les xifres de les 261 organitzacions adherides a la XES: entre totes sumen una base social de 186.000 persones, generen 6.300 llocs de treball i generen ingressos per valor de 221 milions d’euros. D’aquestes xifres n’obtenim també el retrat robot de la mida mitjana d’una organització de l’ESS: en el cas de les cooperatives de treball veiem que ocupen unes 35 persones per organització i tenen 1 milió d’euros d’ingressos, i en el cas de les associacions són 41 treballadores, 1,2 milions d’euros d’ingressos i una base social de 836 persones.

També obtenim altres dades rellevants sobre el funcionament del MS, com per exemple:

–El 63% de les organitzacions del MS es financen a través del sistema de finances ètiques, però només hi tenen dipositats el 20% dels seus saldos bancaris.

–De mitjana, les organitzacions del MS compren el 13% dels béns i serveis a altres empreses i entitats del MS, per volum de 5,72 milions d’euros.

–Veiem que la intercooperació (col·laborar entre organitzacions en comptes de competir) és un hàbit molt estès, on les pràctiques més habituals són compartir coneixement, projectes i local.

Això és només un petit tast, ja que totes aquestes dades les analitzem en profunditat a l’informe L’Estat del Mercat Social Català, que es presenta cada any a la FESC (enguany en dues sessions, una dissabte i una altra diumenge), i que ens permet entendre l’evolució del teixit de l’ESS de Catalunya, i intervenir-hi estratègicament per fer aflorar més projectes productius, implicar més ciutadania i interpel·lar institucions i altres moviments socials per, en definitiva, fer més gran l’iceberg de l’ESS.

Rubèn Suriñach, Membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES)

Article publicat originàriament a La Directa, en data 8 d’octubre de 2019.

Ja tenim una nova edició de l’informe del Mercat Social Català!

27 d'octubre de 2019/en Balanç social, General

Un any més hem publicat l’informe l’Estat del Mercat Social Català; document que posa al dia l’estat de les diferents eines i estratègies de construcció de mercat social impulsades per la XES, així com també una revisió de totes les dades recollides amb Pam a Pam i Balanç Social durant el 2019. Aquest any l’informe s’emmarca en un procés de reflexió estratègica que iniciem com a XES per impulsar el Mercat Social; a les seves pàgines ho podreu llegir.

En aquesta nova edició de l’informe hem seguit analitzant, com cada any, les dades de Pam a Pam i Balanç Social per obtenir un diagnòstic de l’ESS del nostre territori, i posar-lo al servei de l’impuls del Mercat Social des de la XES. Les dades confirmen tendències que venim observant any rere any, però també observem noves dinàmiques -algunes positives, d’altres negatives- que hem de considerar a l’hora de fer més ferms els fonaments de l’ESS a casa nostra. Us expliquem breument aquí les principals conclusions (les podeu consultar també al resum executiu):

C1. Quin és l’abast del mercat social avui?

Una de les preguntes que hem d’abordar quan parlem de la construcció d’un mercat social, és en quin moment podem dir que tenim un MS? Vam plantejar aquesta pregunta-reflexió a l’escola d’estiu de la XES, i vam poder constatar que és un debat obert, i que ens empeny a parlar d’un procés gradual, ja que dir que no existeix un mercat social avui no seria cert, per bé que està incomplet i falta molt recorregut per generar un circuit econòmic autònom que ens permeti satisfer la major part de les nostres necessitats. Una de les mesures derivades d’aquesta reflexió és la necessitat de complementar els indicadors que tenim avui per mesurar l’abast del MS, per tal d’entendre millor en quin punt estem i enfocar millor l’acció.

C2. La XES com a actor central en la construcció del mercat social

Una segona pregunta en clau de reflexió estratègica té a veure amb el paper de la XES com a organització impulsora del MS: quines han de ser les mesures impulsades per part de la XES? Hem vist al nou marc metodològic proposat a la Guia del Mercat Social, que hi ha una gran diversitat de mesures –que deriven en accions concretes- que es podrien dur a terme (impuls de nous projectes productius en sectors no coberts per l’ESS, recolzar la organització de les consumidores, fomentar la intercooperació, etc.). Cal avaluar quines d’aquestes mesures són prioritàries per la pròpia xarxa i, també, quin paper poden jugar altres actors de l’ecosistema de l’ESS (ateneus cooperatius, administracions locals, Generalitat, etc.). Aquest qüestió i l’anterior, les abordarem en el procés de reflexió estratègica que durem a terme des de la XES els propers mesos.

C3. Ens cal arribar a més iniciatives i ciutadania per eixamplar el mercat social

Entrant ara ja a les dades recollides amb balanç social i Pam a Pam, fem una primera observació rellevant: el teixit d’economies transformadores auto-identificat com ESS ara és petit, i això fa que el MS mesurable i visible sigui reduït. És a dir, la quantitat de persones i projectes vivint des de l’ESS és més gran del que balanç social i Pam a Pam ens indiquen, però el fet de no tenir identificat el seu abast fa que tinguem menys capacitat d’incidència, articulació i visibilització. Això ens emplaça a fer un treball de carrer, on Pam a Pam està sent una eina clau, per incorporar més iniciatives (pimes responsables, iniciatives agroecològiques, economies comunitàries, etc.) i capes socials als espais i eines de l’ESS. És especialment rellevant incorporar iniciatives on es dóna el consum final (petit comerç, grups de consum), ja que és la baula que connecta les consumidores amb els projectes productius i, per tant, ens pot permetre tancar els cicles econòmics.

C4. Hi ha alguns símptomes de debilitat econòmica del teixit de l’ESS

Creuant diferents dades recollides a l’informe observem alguns símptomes de debilitat econòmica de l’àmbit de l’ESS (que podríem relacionar amb el que en alguns moments hem anomenat “la bombolla de l’ESS”). Per un costat, veiem que hi ha moltes noves iniciatives (sobretot cooperatives), que tenen pocs anys de vida i que estan en procés de consolidació (la meitat de les que han fet balanç social enguany fa deu anys no existien; i en el cas del Pam a Pam encara és més agut: el 46% de les iniciatives analitzades neixen després del 2015). En segon lloc, es confirma una tendència que portem observant els darrers anys, que és l’alta temporalitat en la contractació (de mitjana, entre el 40% i el 45% dels contractes fets). I finalment, la dependència de subvencions: de mitjana és un 18,72% de dependència, tot i que amb diferències significatives per formes jurídiques: cooperatives de treball i societats laborals baixen fins el 9%, mentre que associacions i fundacions puja fins el 32%. En tot cas, la combinació de dades ens planteja dubtes sobre la viabilitat dels projectes socioempresarials que s’estan impulsant i, per tant, de la fortalesa de l’àmbit de l’ESS en conjunt. Cal pensar estratègies per reduir aquesta debilitat, especialment si, com sembla, s’aproxima una nova crisi econòmica capitalista.

C5. El potencial dels grans operadors de l’economia cooperativa i el Tercer Sector pel mercat social

Observem una tendència paral·lela a la creació de noves iniciatives d’ESS, que és l’aproximació d’organitzacions grans del cooperativisme i el Tercer Sector que, fins fa poc, no s’auto-identificaven com a ESS. Més enllà de les causes d’aquesta aproximació, és important llegir-ho com una oportunitat per reforçar el MS si situem aquets grans operadors al centre de la intercooperació: si la seva política de compres i col·laboracions socioempresarials s’orienta cap al teixit de petites organitzacions de l’ESS en consolidació, pot reforçar-les i ajudar a la seva consolidació, al temps que es trenquen llaços amb empreses del mercat capitalista. També és important la seva capacitat d’inversió i d’assumir riscos financers. Els sectors amb empreses més grans són el dels subministraments, el de salut i cures, el d’espais i xarxes i el de manufactures. Caldria doncs treballar amb les empreses i entitats grans d’aquests àmbits per afavorir aquesta reorientació cap al MS.

C6. Les finances ètiques financen les activitats però encara no arriben a la operativa bancària

Una de les dades que ens assenyala un repte que tenim com a ESS és la de l’ús i participació en les Finances Ètiques: el 63% de les organitzacions es finances a través d les FE, però en canvi no les utilitzen en la seva operativa bancària i la disposició dels seus actius bancaris (el 20% dels diners estan dipositats en FE). Aquesta dada es repeteix any rere any, i situa un repte per al sector de les FE: la necessitat de millorar en els serveis d’operativa bancària, per tal que les organitzacions de l’ESS puguin fer el canvi (ja que, a més, moltes d’elles treballen amb caixes cooperatives, tals com Caixa de Guissona o Caixa d’Enginyers, com a mal menor dins del món bancari convencional).

C7. La pràctica de la intercooperació és freqüent i estesa dins del mercat social

Si una de les característiques fonamentals de l’articulació del MS ha de ser la intercooperació entre les organitzacions de l’ESS, en comptes de la competència, les dades ens diuen que anem bé: el 97% de les organitzacions duen a terme algun tipus d’intercooperació, on les més extenses són les de compartir coneixement (86%) i compartir projectes (79%). A més, es confirma una dinàmica interessant: les organitzacions que comparteixen locals i espais de treball físics, intercooperen més.

C8. Les cooperatives de treball marquen el camí de la democràcia organitzativa

A més d’entendre com funciona el MS, el balanç social i el Pam a Pam ens permeten entendre com funcionen les organitzacions de l’ESS, quins són els estàndards d’aquest mercat que funciona sota lògiques oposades a les capitalistes. Un dels pilars d’aquesta diferenciació és el funcionament democràtic de les organitzacions de l’ESS. I dins de la diversitat d’empreses i entitats, les cooperatives de treball associat són les que marquen el camí de la democràcia organitzativa: són les que tenen índex de participació de la base social i treballadores més alts (14% de participació de base social, 29% de les treballadores), menors índex de càrrecs societaris per persona (una per cada tretze), i major rotació d’aquests càrrecs (53% de rotació cada 4 anys). Sabem que aquest anàlisi és limitat, ja que la qualitat democràtica no es pot mesurar només a través d’aspectes quantitatius i que, sovint, els aspectes qualitatius són els que ens donen més pistes de si les relacions dins d’una organització són realment democràtiques.

C9. El 64% de les treballadores de l’ESS són dones; ara falta que també ho siguin els espais de presa de decisions

En clau de gènere, veiem que a l’ESS el treball està feminitzat (de mitjana el 64% de les treballadores són dones). Aquesta majoria, malauradament,no es tradueix en el espais de presa de decisions: el 50% dels càrrecs societaris són dones. Aquesta diferència és especialment important en alguns sectors (sectors). De tota manera, una mitjana de 50% de dones als espais de poder no és una mala dada. En tot cas, com amb els indicadors de democràcia (que, de fet, no es poden separar de la perspectiva feminista), els anàlisis quantitatius són limitats, i cal promoure reflexions col·lectives que feminitzin el funcionament de les organitzacions: cal revisar com es gestiona el poder, posar en marxa lideratges horitzontals, revalorar les tasques de cura i fer-ne un repartiment més equitatiu, incloure la gestió emocional en la presa de decisions, tenir en compte la diversitat humana en l’activitat econòmica…, mesures que amplien la dimensió d’igualtat a una transformació més estructural i necessària.

C10. Una mida més gran no implica més diferència salarial. La no transparència de salaris sí.

Si ens mirem la igualtat econòmica dins de les organitzacions expressada en termes de diferències salarials, obtenim dues conclusions interessants. La primera, que a major mida de les organitzacions no hi ha necessàriament majors diferències salarials. La segona, que el fet de no fer públics els salaris a nivell intern té relació amb diferències salarials més altes: les organitzacions que no fan públics els salaris tenen unes diferències salarials mitjanes de 2,6, mentre que les que els fan públics només 1,6.

C11. Hi ha una bretxa entre el discurs i les pràctiques quan es tracta la interculturalitat

Les dades recollides enguany ens confirmen la interculturalitat i la inclusió de persones racialitzades com a assignatura pendent per part de l’ESS. De fet, el que veiem és que hi ha una bretxa entre les intencions o el discurs i les pràctiques, ja que el 42% de les organitzacions diuen que afavoreixen la presència de persones treballadores racialitzades, però només el 22% de les entitats tenen almenys una persona treballadora racialitzada, i aquest col·lectiu representa el 4% del total de treballadores. De fet, aquesta bretxa entre les intencions i les pràctiques també el podem trobar en altres aspectes, com amb la perspectiva feminista o la orientació a la transformació social.

C12. No estem abordant l’emergència climàtica i el poder dels GAFAM com cal

Observem amb preocupació com dos dels grans reptes de la nostra època -l’emergència climàtica i ambiental, i la concentració de poder dels GAFAM en la era digital- no estan prou interioritzats a les pràctiques al món de l’ESS. En el primer cas, veiem com les organitzacions cada vegada menys fan seguiment dels seus consums energètics i materials (només el 62% han reportat, per exemple, el seu consum d’electricitat), malgrat els esforços de la comissió d’Ecologia de la XES per incentivar-les. Val a dir que hi ha pràctiques ecològiques molt generalitzades, com la compra de productes amb criteris de consum responsable (97% ho fan), o l’organització d’esdeveniments amb criteris ambientals (també el 97%), però probablement siguin un nivell insuficient d’interiorització de l’emergència ecològica a la que hem de front.

En el cas de la confrontació al capitalisme digital, malgrat la recent crítica i contestació als GAFAM, no veiem una traducció a les pràctiques de l’ESS: el 46% no utilitzen cap tipus de programari lliure, i la pràctica més generalitzada és la utilització de contingut lliure, però que no arriba al 45% de les organitzacions. També aquí, la comissió Procomuns està fent esforços per fer visible aquesta problemàtica en el si de l’ESS, i estendre l’ús de tecnologies i coneixement lliure. Com ens passa sovint amb les pràctiques de consum responsable, les conseqüències d’aquests dos grans reptes civilitzatoris no es fan paleses a curt termini ni en la nostra quotidianitat, i això dificulta la mobilització per fer-hi front. En qualsevol cas, és urgent abordar aquestes dues problemàtiques abans no sigui massa tard, i per això és especialment important la hibridació de les pràctiques que s’identifiquen amb l’ESS amb pràctiques germanes més identificades amb els Procomuns i l’Acció Climàtica i ecologista, ja que des de l’ESS tenim molt a aprendre. De fet, la relació ha de ser simbiòtica: aquests moviments poden aprendre molt dels punts forts de l’ESS -l’organització democràtica de la producció i el treball, l’orientació socioempresarial dels projectes de transformació social- mentre des de l’ESS aprenem a incorporar les variables ambientals i de la tecnologia i coneixement lliure.

C13. La qualitat del treball: un aspecte troncal de les organitzacions de l’ESS

Un dels aspectes centrals i distintius de l’ESS és la qualitat del treball, i les enquestes de qualitat laboral del balanç social ens ho refermen any rere any. Les treballadores valoren amb 8 sobre 10 el clima laboral, el grau de suport de companys i companyes, la satisfacció per ser membre de l’organització, la flexibilitat i l’autonomia per organitzar-se la feina. L’ESS es compon de projectes socioempresarials, generadors de treball a través de l’empoderament de les treballadores que, des d’una corresponsabilització col·lectiva, empenyen les seves organitzacions. És veritat que no està tot perfecte, i que els aspectes menys valorats (que en, qualsevol cas, estan al voltant del 6,5 sobre 10) són els salaris, la sobrecàrrega de feina i les condicions físiques dels espais de treball. També observem que, potser degut al ser equips petits i amb bon clima laboral, moltes de les condicions laborals més enllà dels convenis, no estan reglamentades. Creiem que és important reglamentar les relacions laborals com a assegurança davant de possibles conflictes que puguin sorgir. De fet, en general, recomanem tenir per escrit reglaments i protocols per tot tipus d’aspectes que tinguin a veure amb el funcionament quotidià de les organitzacions (protocol contra assetjament sexual, reglament laboral, etc.).

Consolidar el Mercat Social Català

23 de setembre de 2019/en Balanç social, General, Pam a Pam

Què és el mercat social? Existeix ja un mercat social a Catalunya? Si no, què és necessari per construir-lo? Si ja existeix, com el fem créixer? Quines estratègies tenim per enfortir-lo? Aquestes i altres preguntes ens les vam llençar a l’escola d’estiu de la XES com a tret de sortida d’un procès per definir l’estratègia a seguir per consolidar el mercat social català. Següent parada: la FESC!

L’economia social i solidària (ESS) vol construir una proposta econòmica que permeti superar el capitalisme depredador que consumeix el recursos naturals, genera desigualtats socials i ens aboca al 99% a una vida de misèria. La màxima expressió del capitalisme actual es la seva capacitat per mercantilitzar gairebé tots els aspectes de la nostra vida i fer-ho en un mercat on l’únic valor que es té en compte és la capacitat de generar beneficis econòmics sense mesurar-ne l’impacte social i ambiental.

Davant d’això l’ESS ha de ser capaç de proposar una alternativa que d’una banda extregui del mercat allò que no hi hauria d’haver entrat mai i de l’altra proposi un mercat que es mogui per uns valors que ens portin a un món més vivible i sostenible. Així a l’ESS construim propostes econòmiques que posen la vida al centre, tenim en compte l’impacte ambiental de les nostres iniciatives i treballem per establir relacions horitzontals i democràtiques.

Tal com es pot veure en els informes del mercat social català e la XES, que elaboren Balanç Social i Pam a Pam, el mercat social català, entès com la suma d’iniciatives de l’economia social, el seu volum de facturació i consum dintre d’aquestes i la capacitat de finançament de les finances ètiques, no ha parat de créixer els últims anys fins al punt que en l’últim informe podíem veure que al 2017, el Mercat Social Català implicava a 194.000 persones, donava feina a 6100 i generava uns ingressos de 213 milions d’euros.

Arribades a n’aquest punt, però, ens preguntem: és suficient? Quan podrem dir que hem construït un mercat social a Catalunya? Quines baules ens falten? Quines són les més dèbils? Entenent que la consolidació d’aquest mercat social és imprescindible en l’estratègia de construcció d’una alternativa real al capitalisme, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) s’està iniciant un procès de reflexió estratègica per a la construcció de Mercat social en el que Pam a Pam hi participa com actor clau.

La primera sessió d’aquest procès estratègic va tenir lloc el 6 de juliol a Mura en el marc de l’escola d’estiu de la XES i en que van participar una trentena de persones. Allà vam definir col·lectivament quines eren les fortaleses del Mercat Social Català i quins eren els esculls a superar per poder considerar que aquest mercats és sòlid. Així es valorava que l’articulació de l’ESS és molt més forta que fa 20 anys (quan va néixer la XES) i que ara ja hi ha centenars d’entitats que es consideren part del moviment i milers de consumidores responsables amb un relat consolidat entorn al consum responsable. Tot i així encara no podem dir que som capaces de cobrir totes les nostres necessitats dintre d’aquest mercat i moltes de les coses que hi consumim no tenen una cadena de valor completa dintre de l’economia solidària al darrera. Entre aquestes mancances destaquen principalment el sector primari, l’industrial i el tecnològic.

Partint d’aquesta base i del nou esquema de Mercat Social proposat pel Jordi Garcia i el Ruben Surinyach en la Guia del Mercat Social elaborada per a la diputació de Barcelona, vam elaborar un llistat d’estratègies per potenciar aquest mercat. Algunes d’aquestes estratègies feien referència a potenciar els sectors estratègics, construir eines per visibilitzar, promocionar i organitzar el consum, fomentar la intercooperació o entrar en contacte i crear propostes que donin resposta a les necessitats socials i es relacionin amb els moviments socials.

Aquesta sessió, però, com explicàvem a l’inici és només el primer pas d’un procès molt més profund que es durà terme dintre de la XES en el que es preveu que participin les diferents comissions i xarxes locals. La propera trobada per abordar aquest procés tindrà lloc a la FESC, el diumenge 27 d’octubre a les 11h on, a més de presentar els resultats recollits en el nou informe del mercat social català, abordarem i discutirem com avança el procés. Us esperem a totes!

Podeu consultar la introducció teòrica i relatoria completa del procès, aquí.

Article d’Alba Hierro publicat originàriament al blog de Pam a Pam

El Balanç Social de la XES a l’ONU

22 de juliol de 2019/en Balanç social, General

El passat 25 i 26 de juny va tenir lloc a Ginebra una conferència que portava per títol Implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenibles: quin paper per l’Economia Social i Solidària?. Va ser organitzada per l’Institut de Recerca pel Desenvolupament Social de l’ONU (UNRISD, en anglès) i pel Grup de Treball Inter-institucional de les Nacions Unides sobre Economia Social i Solidària (UNTFSSE, en anglès) i va tenir lloc a la seu de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

L’objectiu de la conferència va ser debatre sobre les contribucions de l’ESS com a mitjà per implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) que marquen l’Agenda 2030 de l’ONU. Diferents actors procedents de l’àmbit acadèmic, de les polítiques públiques i de l’activisme van ser convocats per identificar i compartir investigacions de diferents racons del món per examinar de manera crítica el paper de l’ESS en la implementació dels ODS. Organitzacions com RIPESS, GSEF o l’ACI també eren presents.

L’article elaborat per la Raquel Alquézar i el Rubèn Suriñach de la Comissió de Balanç Social de la XES explicant els 10 anys de trajectòria amb els que compta el Balanç va ser seleccionat entre 320 propostes rebudes de 60 països. Vam ser convidades a participar presencialment a la conferència i compartir programa amb 43 ponents diversos organitzats en sessions paral·leles que van tractar diferents aspectes com la igualtat de gènere, l’alimentació i l’agricultura, la mesura d’impacte o l’anàlisi de contexts locals com Barcelona, Seul o Kampala. El Balanç Social va ser destacat entre les eines presentades com metodologia que fa 10 anys que mesura l’impacte econòmic, social i mediambiental de les entitats de l’ESS catalana i que té el valor afegit d’haver-hi estat creat l’any 2008 per iniciativa de persones implicades en l’ESS al voltant de la XES.

La conferència va servir per donar visibilitat a l’ESS com medi per assolir l’Agenda 2030 i per incidir en el treball futur efectuat des de l’ONU.

Més de 250 organitzacions estan fent el Balanç Social

2 de juliol de 2019/en Balanç social, General

La campanya de Balanç Social 2019 arriba al seu final! Més de 250 organitzacions de l’economia social i solidària han iniciat el balanç en aquesta edició, una xifra que representa un increment de quasi un 33% respecte a l’any anterior (quan van fer-lo un total de 188 entitats). Es tracta de l’any en que més organitzacions han apostat per la transparència, l’autodiagnosi i el compromís social i ambiental; un rècord que representa un èxit col·lectiu i absolut per a totes!

Us informem també que la comissió de Balanç Social ha ampliat el termini de tancament del balanç per aquelles iniciatives i projectes que encara no han tingut temps de completar el formulari online. Fins al 12 de juliol, encara tindreu temps per accedir a la plataforma i omplir els últims indicadors; tant si heu optat per la modalitat complerta o per la modalitat bàsica.

Durant les properes setmanes els i les membres de la comissió faran l’exportació i l’anàlisi de resultats per mostrar-nos una fotografia actualitzada de l’estat del mercat social i de l’economia solidària a Catalunya, a través de l’Informe del Mercat Social català, que es presentarà durant la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

Gràcies a totes les que heu ensenyat el cor un any més!

Ja som 125 organitzacions fent Balanç Social, i sumant!

5 de juny de 2019/en Balanç social, General

Des de que vam començar la campanya el 2 de maig, ja s’han posat a ensenyar el cor 125 organitzacions, i entrem a la recta final per a fer-lo: recordeu que el 30 de juny és la data límit. En aquest notícia us recordem les dates de les properes activitats sobre Balanç Social, així com la feina feta per la comissió d’Ecologia per animar-vos a millorar els indicadors ambientals.

Portem un mes de campanya, i cada vegada més organitzacions van entrant i sumant-se a l’elaboració del balanç social: ja en comptem 125. D’aquestes, la meitat serà la primera vegada que el fan, la qual cosa ens dóna una idea de la importància que està cobrant el balanç. El que veiem també, és que només un terç de les que el van fer l’any passat han començat, per això us fem aquest recordatori: queda un mes; no el deixeu per l’últim dia!

Per si necessiteu una empenta us recordem les properes activitats i us recomanem algunes eines que posem a la vostra disposició:

– QUAN? Dilluns 17 de juny a les 16h.
ON? A l’escola Lliure el Sol (Avinguda Drassanes, 3, 2n pis, Barcelona).
Co-organitzat amb Coòpolis. Comptarem amb l’experiència de la cooperativa Actua. Confirmar assistència a info@bsxes.org o al formulari de Coopolis.

– QUAN? Dijous 20 de juny a les 18h.
ON? A l’Ateneu Cultural Coma Cros (Carrer Sant Antoni 2, Salt).
Co-organitzat amb l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines. Comptarem amb l’experiència de la cooperativa Resilience Earth. Confirmar assistència a info@bsxes.org

També volem compartir amb vosaltres la feina impulsada per la comissió d’Ecologia de la xarxa, que ha derivat en un divertit vídeo i un article molt pràctic per ajudar-vos a l’hora de mesurar i reportar les dades ambientals del Balanç Social. Les entitats omplen cada cop menys els indicadors ambientals i, les que ho omplen, cada cop ho fan pitjor. Així, per exemple, per l’exercici 2013 el 90% i el 88% de les organitzacions van reportar el seu consum elèctric i d’aigua respectivament, mentre que pel darrer exercici aquests percentatges van baixar fins al 63% i 65%. També veiem que només el 48% de les organitzacions tenen contractada l’electricitat a proveïdores d’electricitat 100% renovable. És per això que és important la feina de la comissió d’ecologia, i que podeu recórrer a elles per qualsevol consulta: ecologia@xes.cat.

El Balanç Social i la Compra Pública Responsable

30 d'abril de 2019/en Balanç social, General

Les administracions públiques són grans compradores de béns i serveis (de mitjana, a la UE, el 17% del PIB prové de les compres que fan les administracions), i aconseguir que aquestes compres es regeixin pels criteris de l’Economia Social i Solidària és clau per transformar la matriu socioeconòmica. En els darrers anys, des de la Comissió de Balanç Social de la XES, hem estat treballant en aquesta línia; és per això que en aquest article us expliquem 4 experiències concretes de diferents administracions públiques.

El Balanç Social com a “clàusula” de compra

Un dels principals motors que ens va portar a la creació del Balanç Social des de la XES, va ser la constatació que el mercat convencional –a través del suposat mediador que és l’administració pública- no disposava dels mecanismes de control i diferenciació suficients per a poder discriminar entre aquelles empreses irresponsables i aquelles que, per les seves lògiques de funcionament, podíem considerar que eren agents actius del canvi socioeconòmic que proposem des de l’economia social i solidària. Davant de la lògica del lliure mercat, on tot s’hi val –i on el que acaba prevalent és la llei del més fort-, era imprescindible generar mecanismes d’identificació robustos, i tutelats col·lectivament, que ens permetessin anar aglutinant aquella oferta a qui val la pena comprar. Mecanismes que ens ajudessin a saber que aquella organització està treballant, no per la maximització de beneficis, sinó per satisfer les necessitats de les seves treballadores i de la comunitat on s’estableix.

Així doncs, com a XES, vam definir el Balanç Social com la nostra principal “clàusula” o “criteri” de compra. I vam obrir aquest camí esperant que les institucions públiques s’hi sumessin, per anar derivant la seva gran capacitat de compra –i, per tant, de generació d’activitat econòmica- cap a l’ESS, alimentant el Mercat Social i tallant els flux cap a les empreses de capital. Portem ja uns anys de camí, i en aquest article us expliquem com el Balanç Social de la XES ha contribuït a les polítiques de Compra Pública Responsable (CPR) de les administracions arreu del país.

La por al marc normatiu com a bloqueig

El món de la compra pública no és fàcil; és més aviat un terreny feixuc, travessat per un entramat administratiu i legal que ens ha obligat a ser molt creatius a l’hora d’incidir sobre les polítiques de compra pública perquè s’encamini cap als valors de l’ESS. Així, hi ha un marc legal europeu que condiciona de manera dràstica els marges de maniobra a nivell local, i que impedeix, per exemple, que el Balanç Social es pugui incloure a les licitacions com a requisit per a l’adjudicació de contractes, o que es pugui discriminar per qüestions de naturalesa de l’entitat tals com la forma jurídica1.

És veritat que l’aprovació de les directives europees de l’any 2014, i la seva transposició i entrada en vigor a Espanya durant els anys 2017 i 2018, amplien les possibilitats del marc jurídic, i fan que l’ambició en la seva aplicació depengui més d’una voluntat política i tècnica. De fet, el problema rau sobretot aquí: en la percepció del risc que es corre amb les polítiques de CPR, ja que, un pas en fals, pot suposar la denúncia d’un procediment i la paralització d’un contracte (i, potencialment, de la provisió d’un servei públic). Aquesta por –a rebre una denúncia, haver d’enfrontar-se a un exèrcit d’advocats i la potencial paralització de serveis– és una de les principals armes que les grans empreses de capital han utilitzat per frenar els canvis en les polítiques de compra pública. De tota manera, la valentia de cada vegada més administracions, ha anat establint precedents que ajuden a afrontar la incertesa i la por amb major seguretat.

Diferents estratègies d’incidència

Més enllà de la feina que s’ha estat fent en matèria de Compra Pública Responsable des de diferents àmbits (que és molta i molt valuosa), existeixen algunes experiències concretes que veuen de la feina feta per la XES i, molt especialment, de la comissió de Balanç Social. Les estratègies que hem fet servir per incidir han estat diverses, a diferents escales i nivells de detall. Aquí expliquem les principals:

1. Les subvencions a l’ESS de l’ajuntament de Barcelona

El primer cas destacat és el de les subvencions a l’ESS promogudes des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. No es considera pròpiament una política de compra pública, ja que es tracta d’una línia de subvencions a concurrència, però sí que és, en definitiva, una estratègia per condicionar les organitzacions en la seva voluntat d’accedir a fons públics. La convocatòria de subvencions ha incorporat aspectes socials, ambientals i de bon govern respecte l’entitat sol·licitant, i el Balanç Social de la XES és una de les eines que inspira aquesta acció. En concret, el balanç social hi consta de dues maneres: atorgant punts en les valoracions de les sol·licituds, i com a requisit obligatori per cert tipus d’organitzacions en el moment de justificar-les. A la imatge2 veiem que, per les sol·licituds, s’atorguen 0,75 punts tenint en compte l’elaboració d’un balanç social, a més de l’acompliment de determinats tipus de criteris (que també consten dins del Balanç Social de la XES).

Per les justificacions, al punt 1.3 referit als criteris de les entitats sol·licitants, precisa que “Les entitats sol·licitants amb antiguitat superior a 3 anys i amb un mínim de 10 persones treballadores en el moment de presentar la sol·licitud, hauran d’acreditar com a màxim durant el període de justificació, haver fet un balanç social que incorpori criteris socials i ambientals de transparència i bon govern, com per exemple el balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària o altres similars.”3 Així doncs, tant per les sol·licituds, com per les justificacions, haver fet el Balanç Social de la XES posiciona millor a les organitzacions que hi opten.

2. El Balanç Comunitari i el Programa Patrimoni Ciutadà

Un segon exemple, vinculat també a l’ajuntament de Barcelona, en aquest cas a la Regidoria de Participació i Territori, té a veure amb la firma de convenis per a la cessió d’espais i equipaments públics en el marc del programa Patrimoni Ciutadà, i amb el Balanç Comunitari com a peça clau per al seguiment d’aquests convenis. Tal com explica el propi ajuntament,

El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries és el marc conceptual i normatiu del qual s’ha dotat l’Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar aquest tipus d’experiències. Parteix de la lògica que allò públic (patrimoni municipal) pot esdevenir allò comú (patrimoni ciutadà) a través de noves maneres d’interacció i gestió compartida.4

També expliquen quin és el paper del Balanç Comunitari

(…) és una eina amb què les entitats autoavaluen el funcionament intern i extern del seu projecte. Quan les entitats s’inscriuen al Programa de patrimoni ciutadà, es comprometen a participar en el Balanç comunitari a través d’un formulari de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, l’arrelament territorial, la gestió democràtica i l’orientació a les necessitats de la comunitat i l’entorn.

El Balanç Comunitari, tal i com us expliquem aquí, té com a requisit indispensable l’elaboració del Balanç Social (bàsic) de la XES, i a més d’unes preguntes específiques d’avaluació de projectes elaborades conjuntament amb la Xarxa d’Espais Comunitaris. D’aquesta manera, una eina creada pel propi moviment (des dels seus criteris i mètriques) esdevé un sistema d’avaluació de la contribució a allò públic-comú per part de les institucions.

3. El catàleg de proveïdores de l’ajuntament de Manlleu

El tercer cas el trobem terra endins; a la comarca d’Osona. En aquest cas, de la col·laboració entre la cooperativa Opcions, la XES i l’ajuntament de Manlleu, n’ha sortit un catàleg d’empreses i organitzacions d’ESS de la comarca d’Osona. Aquesta acció s’emmarca en una política d’impuls de l’ESS per part d’aquest ajuntament, com es pot veure a la pàgina web ess.manlleu.cat.

El catàleg en qüestió és una rèplica del catàleg de Mercat Social de la XES, però filtrat per les entitats i empreses amb seu a la comarca d’Osona. Així doncs, l’aparició al catàleg d’empreses d’ESS de l’ajuntament de Manlleu, està condicionat a l’elaboració i aprovació del Balanç Social de la XES (l’aprovació subjecte a criteri de la Comissió de Balanç Social de la xarxa, l’ajuntament no interfereix). Des del consistori es fa una campanya específica entre les organitzacions de l’ESS osonenques per ajudar-les a fer el balanç, i se’ls finança els informes de recomanacions de millora elaborats per la XES. I finalment –un dels elements clau de tot el projecte- s’està treballant perquè les empreses que constin al catàleg tinguin accés preferencial a la contractació directa de l’ajuntament, ja que si estan al catàleg implica que han dut a terme una avaluació d’acompliment en termes ambientals, socials i de bon govern i que assoleixen uns mínims. A més, es vol que el catàleg esdevingui també una referència per a la ciutadania en general.

4. La Llei de Contractes del Sector Públic del 2017

Finalment, i allunyant-nos força de l’àmbit local, volem esmentar també un dels moments decisius dels darrers anys quant a polítiques de compra pública responsable: la tramitació de la que ha acabat sent la llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. És especialment important la feina que va fer la Comissió de Compra Pública de REAS Red de Redes5 (on com a XES vam poder participar), que va possibilitar que gran part de les esmenes proposades per l’àmbit de l’Economia Solidària s’introduïssin6:

El treball fet en aquest nivell, ha permès –com dèiem a l’inici- obrir el marc jurídic, i donar més garanties i possibilitats en l’àmbit local, que és on, com a comissió de Balanç Social, hem fet més feina.

De la diversitat d’experiències que hem explicat, n’extraiem dues idees finals. Per un costat, que l’objectiu que hem perseguit sempre ha estat posar al servei de la CPR una eina oberta, clau i versàtil com el BS (i continuarem treballant en aquest sentit). I la segona, que l’esforç que hem hagut de fer per adaptar-nos a diferents contextos posa de manifest les dificultats que entranya no tenir un marc normatiu per l’ESS més clar. Probablement, la futura Llei d’Economia Social i Solidària facilitarà moltes coses, començant per la definició d’un segell –avalat pels actors de l’ESS catalana, el món local i la Generalitat- emmirallat en les eines i experiències que hem estat construït des de l’àmbit, i que han anat obrint camí en aquest procés d’experimentació que és el d’imaginar i viure economies post-capitalistes.

Comissió de Balanç Social

—

1. Tècnicament el marc normatiu de contractació pública a Europa considera que és prioritari assegurar la lliure concurrència i per tant és molt curós a l’hora de permetre restriccions a aquesta concurrència (especialment degut a que es considera que la discrecionalitat alimenta el risc de corrupció).

2. Pàgina 7: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

3. Pàgina 2: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

4. Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca/patrimoni-ciutada

5. https://contratacionpublicaresponsable.org/

6. Extracte del comunicat emès per REAS Red de Redes en el marc del projecte ContrataResponsable. El podeu llegir sencer aquí: https://reasaragon.net/2018/03/21/causas-y-efectos-de-la-nueva-ley-de-contratos-del-sector-publico/

Comença la campanya de Balanç Social 2019!

30 d'abril de 2019/en Balanç social, General

Comença la campanya de Balanç Social 2019; teniu des del 2 de maig fins al 30 de juny per sumar-vos a la construcció del mercat social. Com sabeu, el Balanç Social és l’eina d’avaluació i mesura d’impacte de referència a l’àmbit de l’economia social i solidària (ESS).

Fa uns dies us explicàvem algunes de les grans novetats d’enguany, com la recollida conjunta de dades de totes les xarxes territorials confederades a REAS red de redes, i l’estrena d’un nou itinerari: el Balanç Comunitari, mitjançant el qual s’avaluaran 30 projectes de gestió comunitària.

El Balanç Social és una eina pensada per a les organitzacions de l’economia social i solidària, perquè us ajuda en quatre grans aspectes:

1. Les administracions i la ciutadania us reconeixeran com a part de l’ESS:

Des de la XES portem temps treballant pel reconeixement i la incorporació del BS al procés de presa de decisions pels processos de compra pública de les administracions, i, mica en mica, anem obrint escletxa. Us expliquem les principals fites assolides aquí.

2. Entrareu a formar part del Mercat Social de la XES i fareu visible l’ESS:

Fent el BS, sempre que obtingueu l’avaluació positiva per part de la comissió de BS, passareu a formar part del Mercat Social, apareixent al catàleg en línia. A més, també contribuireu a fer visible el conjunt de l’ESS catalana a través de l’informe de l’Estat del Mercat Social Català. Aquest document el fem cada any amb les vostres dades agregades.

3. Us podreu auto-avaluar i treballar per a la millora continua:

Per cada balanç, des de la XES avaluem els resultats amb el nostre sistema d’avaluació, que compara els vostres resultats amb els resultats mitjans del grup d’organitzacions similars a la vostra. Com a opció afegida, podeu sol·licitar un informe de recomanacions de millora per orientar-vos en el vostre treball intern. Es tracta d’un servei de pagament, us detallem els preus aquí.

4. Comunicareu millor els vostres valors a la vostra comunitat:

Enguany reprenem la infografia de resultats per a cada organització. Aquest document gràfic resumeix els resultats de la vostra organització de manera gràfica, per a què pugueu comunicar-ho fàcilment a la vostra comunitat. Aquí teniu una mostra de la infografia que podreu obtenir.

Per tal de facilitar-vos l’elaboració del balanç, teniu aquests recursos a l’abast:

– Manual-tutorial per a l’elaboració del Balanç Social

– Guia de preguntes i indicadors, tant de la versió Bàsica, com de la Completa

– Tallers formatius/informatius de BS per a organitzacions:

Divendres 24 de maig a les 9:30, coorganitzat amb Barcelona+Sostenible i Barcelona Activa. Lloc per confirmar
Dilluns 10 de juny a les 16h, coorganitzat amb Coòpolis. Lloc per confirmar.

– Per qualsevol dubte o consulta ens podeu contactar a info@bsxes.org i des de la comissió de Balanç Social us acompanyarem.

COMISIONES

DARRERES NOTÍCIES

AMB EL SUPORT DE:

PROMOU:

AMB EL FINANÇAMENT DE: