Arxius de Balanç social - Pàgina 3 de 4

Novetats importants de la nova campanya de balanç social

3 d'Abril de 2018/en Balanç social, General /por adminriceup

Seguint el calendari habitual de la campanya de balanç social, la primera setmana d’abril començaria el període perquè les entitats i empreses de l’ESS puguin començar a fer-lo, però enguany no serà així: el període per fer-lo serà durant els mesos de juny i juliol. A continuació us detallem les principals novetats que, en gran mesura, causen l’endarreriment:

La plataforma de balanç social s’estén a tot l’estat:

Des de fa mesos, des de la comissió de balanç social de la XES estem treballant amb la resta de xarxes territorials confederades a REAS red de redes, per tal que totes adoptin la plataforma tecnològica de balanç social (www.ensenyaelcor.org), i ja estem mans a l’obra. Aquest salt requereix d’una feinada d’adaptació tecnològica i coordinació, i és per això que no podrem començar la campanya de balanç social fins al 4 de juny. Posposar-ho comporta alguns reptes, però tindrà una gran recompensa: faran balanç social a través de la mateixa plataforma més de 500 empreses i entitats de l’ESS, fent un salt d’escala molt important en el projecte.

Revisió i actualització d’indicadors bàsics i complet:

Aprofitant aquesta ampliació del projecte, hem revisat també els indicadors de les dues modalitats de balanç (bàsic i complet), i ho hem fet harmonitzant criteris amb la resta de xarxes de REAS, i també amb les propostes i aportacions provinents de diferents comissions i grups de treball, i de les pròpies organitzacions usuàries de balanç social. El més destacable és la creació o adaptació de nous indicadors referents a interculturalitat, política de lucre, proximitat i cures i compensacions. En total, el balanç social bàsic té 23 preguntes que generen 54 indicadors, i el complet 91 preguntes que generen 101 indicadors.

Serveis afegits a l’elaboració del balanç social:

Per tal de garantir la viabilitat econòmica del projecte i fer-vos corresponsables a les organitzacions usuàries de balanç social del mateix projecte, en aquesta edició estem plantejant oferir alguns serveis afegits a l’elaboració del balanç social. Aquests serveis de pagament tindran a veure sobretot amb l’anàlisi de resultats amb propostes de millora però sempre quedarà una modalitat de balanç social totalment gratuïta, per no posar barreres d’accés i fer-lo extensible a tothom que vulgui fer-lo. Us informarem amb temps de les novetats perquè pugueu escollir l’itinerari que s’adapta millor a les vostres necessitats.

Fins que comenci la campanya us anirem informant de les novetats, especialment de tot el que té a veure amb les noves preguntes i indicadors, i amb els serveis addicionals. Ho farem una mica més tard de l’habitual, però ensenyarem el cor!

I acabem amb una molt bona notícia per l’economia social i solidària i pel balanç social! La convocatòria de subvencions per a la promoció i reforç de l’economia social i solidària de l’Ajuntament de Barcelona d’enguany, inclou a les seves bases el requeriment a les organitzacions de més de 10 treballadores i amb una antiguitat superior a 3 anys, haver fet el balanç social de la XES en el període, com a màxim, de la justificació del projecte.

Com veieu, seguim posicionant clarament el balanç social com a eina de referència de l’Economia Social i Solidària!

L’informe de l’estat del mercat social català: un tast dels resultats de balanç social

5 de Gener de 2018/en Balanç social, General /por adminriceup

En aquest article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana es presenta una part dels resultats recollits al III Informe de l’estat del mercat social català, relatius al balanç social. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast i criteris del funcionament del mercat social gràcies a les eines de la XES, que cada cop, tenen metodologies més acurades i consolidades.

El mercat social català

La XES proposa la definició del mercat social (MS) com aquell mercat a on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, béns i serveis, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és al MS és on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.

La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Pam a Pam i el Balanç Social (BS). D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix el MS.

Els resultats de la campanya de balanç social de l’exercici 2016

El balanç social va iniciar al 2007 i des de llavors, s’ha convertit en una de les eines de referència de la XES, amb la que empreses i entitats elaboren un diagnòstic del seu funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes.

L’última edició del BS l’han completat 150 organitzacions: 94 han fet la modalitat completa i 56 la modalitat bàsica, fet que suposa un increment del 43% respecte a l’any anterior. De les 144 organitzacions que han obtingut una valoració positiva, les cooperatives i les associacions representen el 85%, i per tant, conformen el gruix de les organitzacions que fan BS. Tot i que no hi ha un sector predominant, l’educació, la comunicació, la tecnologia, l’habitatge i subministraments i l’assessorament són els més representats.

La democràcia a les organitzacions

Les respostes que més es relacionen amb la democràcia són les que giren al voltant dels canals de participació que es posen a disposició de la base social, amb especial èmfasi en l’ús de les noves tecnologies. Les cooperatives de treball i societats laborals són el grup que representa el percentatge més alt de participació respecte al total de la base social –una de cada quatre persones implicades van participar en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió–. Com a segon element que es relaciona directament amb la democràcia, està la presa de decisions i la seva interpretació en la distribució del poder, seguit dels canals d’informació, comunicació i transparència. En aquest sentit, l’anàlisi qualitatiu revela que els nivells de transparència són de mitjana del 85%, sent el grup de les associacions i fundacions, el grup a on se situa el mínim, on 1 de cada 4 no fa públics els salaris en l’àmbit intern.

La igualtat a les organitzacions

El 84% de les aportacions fetes per les organitzacions, fan referencia a diferents compromisos relacionats amb la igualtat de gènere. Les respostes més generalitzades giren al voltant de polítiques de paritat (així, no tant de gènere com de sexe). Malgrat que la paritat per si mateixa no garanteix una profunda internalització de les perspectives feministes, la manca de la mateixa sí que és un símptoma rellevant. L’anàlisi quantitatiu confirma la tendència a la paritat: el 51% de dones va participar en l’aprovació de plans de treball i pressupostos; el 49% ocupava càrrecs societaris o polítics i el 46%, càrrecs en l’estructura laboral.

Un segon nivell de compromís té a veure amb les accions vinculades a l’economia de les cures i l’economia informal, on es pot incloure una de les mesures concretes sobre les quals moltes organitzacions declaren treballar: les polítiques de conciliació.

Finalment, es troben diverses organitzacions que són agents actius en la sensibilització i incidència a la ciutadania i les institucions, com per exemple, les organitzacions que fan referencia a la teoria feminista, i més particularment a les economies feministes, i a la seva vocació d’incidència.

Quant a igualtat econòmica, hi ha més diferències salarials entre les dones que entre els homes (2,25 contra 1,92). És destacable que aquestes diferències són menors que amb la mostra de l’exercici anterior, i se situa pràcticament en 1 a 2 de mitjana.

El compromís ambiental de les organitzacions

L’àmbit de treball més nomenat en aquest bloc fa referència al consum energètic i les emissions de CO2, especificant mesures com la contractació d’electricitat verda (es menciona SomEnergia al 15% de les aportacions) i a la implantació de mesures d’estalvi i eficiència energètica per reduir el consum diari. Amb el 32% de les respostes, un altre compromís destacat és la prevenció i gestió de residus, seguit de la política de compres de les organitzacions i la cerca de productes i proveïdors ecològics i/o de proximitat –21% de les aportacions–. Finalment, destaca un altre perfil de comportament pro ambiental, i que té a veure amb el fet que l’objectiu mateix de l’activitat està enfocat, precisament, a generar un benefici ambiental.

El compromís social de les organitzacions

Hi ha moltes maneres de desplegar la voluntat de compromís social per part de les organitzacions. Un primer gran àmbit és el de la mateixa ESS, on, mitjançant les dinàmiques d’intercooperació i de construcció de mercat social, s’està generant un múscul sociopolític des de les relacions comercials i econòmiques (és interessant veure com el compromís social de les organitzacions es reflecteix en la contractació de proveïdors de l’ESS). Una segona manera d’entendre el compromís social es troba en la vinculació amb el teixit associatiu local, amb l’arrelament i el treball al territori. Finalment, també es troben respostes que giren al voltat de la incidència sobre les institucions i el marc regulador per generar canvis estructurals. Destaca que moltes organitzacions mencionen la seva adhesió a la XES com a agent sociopolític (de les 144 organitzacions que han realitzat el balanç social, 117 són sòcies de la XES).

Gràcies a l’anàlisi quantitatiu, s’extreu que els diners dipositats en entitats de finances ètiques ha estat de 3,1 milions d’euros. Aquesta xifra suposa gairebé 21.500 euros de saldo mitjà per organització, i representa el 15% del total de diners dipositats en entitats de finançament (4 punts per sobre de l’any anterior). D’altra banda, el 71,5% del finançament obtingut provenia de les finances ètiques, la qual cosa mostra la gran capacitat de finançament que té el sector. Pel que fa als volums de compres, s’observa que es van fer compres per valor de 5,2 milions d’euros dins del circuit de mercat social, i que això representa aproximadament 36.300 euros de mitjana per organització: el 21,6% del total de les compres realitzades.

La salut econòmica de les organitzacions

Agafant de referència les 144 organitzacions que han fet balanç social, 82.000 persones han estat implicades, s’ha donat feina a 3.000 persones i s’han facturat pràcticament 100 milions d’euros. A partir de les mitjanes obtingudes de la sèrie històrica dels últims cinc anys, una organització de l’ESS té, de mitjana, una base social de 880 persones, n’ocupa 20 i té una facturació de 750.000 euros.

Analitzant els registres econòmics, les organitzacions van obtenir resultats positius durant el 2016. Això no obstant, s’ha de tenir present el paper de les subvencions públiques i la dependència d’aquestes com un factor de vulnerabilitat important per garantir l’estabilitat econòmica –especialment al Tercer Sector–. Les dades reflecteixen que el 40% del finançament de les associacions i fundacions és públic via subvenció.

Qualitat laboral

En aquest apartat hi ha una gran diversitat de respostes. La més destacada de totes, repetida pel 55% de les organitzacions, té a veure amb les mesures de conciliació de la vida personal i la laboral i la flexibilitat d’horaris. Segons la informació aportada per les mateixes organitzacions, el 87,5% faciliten la conciliació entre el treball i altres esferes de la vida. En segon lloc, les organitzacions parlen de tot el que té a veure amb protocols i reglaments que regulen les relacions laborals en l’àmbit intern i d’allò que té a veure amb la cura pel clima laboral i per la bona salut emocional dels grups. De fet, d’algunes aportacions se’n extreu la preocupació de les organitzacions de l’ESS amb l’atenció a les cures –lligada inherentment a la perspectiva feminista—que prioritza la dimensió humana per sobre de l’objectiu de l’entitat.

De les 93 organitzacions que han fet el balanç social complet 1.967 persones han estat contractades durant el 2016 — 149 més que al 2015–, el que suposa un increment del 8,2% en les contractacions respecte al 2015, mantenint els nivells de creació d’ocupació de l’exercici anterior. Val a dir, però, que existeix una preocupant temporalitat, ja que el 43,5% dels contractes són temporals.

Qualitat professional

Sobre la qualitat en la provisió de béns i serveis, l’aportació més repetida té a veure amb els mecanismes d’avaluació de la qualitat dels productes i serveis oferts, amb el 24% d’aportacions, fet que deixa constància de la preocupació de les organitzacions de l’ESS per aconseguir l’excel·lència. Un altre dels trets generalitzables en aquest bloc (12% de les aportacions) és la percepció que la qualitat del producte o servei final té molt a veure amb les empreses proveïdores i el valor que aporten al producte final. Una tercera percepció de la qualitat té a veure amb la implantació de sistemes de gestió vinculats a la millora contínua en diverses dimensions de gestió de l’organització, com qualitat o medi ambient, segons estàndards internacionals certificables.

Autora: Patrícia Polo.

Font: revista Cooperació Catalana, número 414.

Mobilitza’t per l’ESS i suma’t a les comissions de la XES!

1 de Gener de 2018/en Balanç social, Economies feministes, Externes, Fira Economia Solidària, Formació, General, Intercooperació, Xarxes Locals /por adminriceup

Un any més, aprofitem l’embranzida energètica que acostumem a sentir quan comença nou any per fer una crida a la participació a la nostra entitat.

La XES és una xarxa formada per organitzacions i per persones que creuen en un sistema econòmic just per a totes. Per aconseguir estendre aquesta visió del món i, sobretot, per fomentar les pràctiques econòmiques que ens duran a un canvi de paradigma, necessitem sumar tots els esforços possibles.

Existeixen moltes maneres de col·laborar-hi: mitjançant la intercooperació, la formació, la creació de publicacions, la comunicació transformadora, les cures a les organitzacions, les relacions i la xarxa, etc.

Busca la comissió que més t’escaigui i suma-t’hi. Estarem encantades de trobar noves cares (i mans) a les reunions!

Ja tenim una nova edició de l’informe del mercat social!

2 de Novembre de 2017/2 Comentarios/en Balanç social /por adminriceup

Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la tercera edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2016. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui.

Gràcies a l’anàlisi fet amb aquest informe podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris socioambientals de les 146 organitzacions que han obtingut el balanç social i les 160 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2016. A la present edició, dediquem la primera part de l’informe a exposar els resultats d’una recerca-acció duta a terme per la comissió d’intercooperació de la XES, per entendre quines són les claus de l’èxit i els principals reptes de les dinàmiques intercooperatives entre organitzacions. Teniu l’informe disponible aquí, i també podeu descarregar-vos el resum executiu. En aquesta infografia podeu consultar els principals resultats.

Com dèiem, aquest informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la Fira o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial estan prenent cada vegada més força: actualment hi ha 9 xarxes locals d’economia solidària consolidades, i 6 més en fase de constitució. Aquestes xarxes són la base sobre la que articular mercats socials locals i introduir noves lògiques a les dinàmiques de desenvolupament local. A més, l’ESS compta cada vegada amb un major reconeixement públic i institucional, i s’estan impulsant programes i polítiques tant en l’àmbit municipal com nacional que promouen la creació de nous projectes i intenten generar condicions per a la seva viabilitat, com el programa d’Ateneus Cooperatius de la Generalitat de Catalunya o el Decret de Contractació Pública Social de l’ajuntament de Barcelona.

Si ens fixem en les xifres de la present edició de l’informe, veiem que a la present campanya hi ha hagut un 43% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 150. Pràcticament el 57% són cooperatives de diferents tipus, i el 81% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 20 persones treballadores i factura 750.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 150.000 persones, generen 4.200 llocs de treball i facturen 150 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el tercer criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,03 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.

– Quant a paritat, la gràfica següent mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.

– Si ens mirem els indicadors ambientals, veiem que el 84% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i el 74% compra de manera generalitzada productes de proximitat. Les dades de gestió de residus són reforçades pel Pam a Pam, on aquest criteri és un dels millors puntuats: 3,13 sobre 5.

– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’15% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 21.500 euros per organització.

– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,3 a 1 per les dones i 1,9 a 1 pels homes.

– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 21,6% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de treball, que arriben fins al 32,5%.

– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica següent revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 965 persones treballadores, el 43% del total de les 144 organitzacions que han assolit valoració positiva del seu balanç):

Les conclusions a què ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només que hi hagi tots aquests senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre– humà. Us invitem a tots i totes a formar-ne part!

150 organitzacions han ensenyat el cor aquest any!

26 de Juliol de 2017/en Balanç social, General /por adminriceup

Un total de 150 organitzacions han fet enguany el Balanç Social, un 42% més que la campanya anterior. 94 han optat per la versió completa, i 56 han fet la versió bàsica.

En aquesta nova edició de la campanya, hem experimentat un fort creixement en la xifra d’organitzacions que han fet balanç: s’ha passat de 105 a 150, un increment del 42%. Del total, un 37% ha realitzat la modalitat bàsica, i un 63% la modalitat completa. El context d’expansió de l’Economia Social i Solidària juntament amb les seves eines i modalitats de Balanç Social està donant els seus fruits.

Durant les pròximes setmanes, la comissió de Balanç Social revisarà i validarà els informes i notificarà les valoracions a totes aquelles organitzacions que han fet balanç. Aquelles que hagin superat els criteris establerts apareixeran al catàleg de mercat social de la XES, que amb aquest increment d’organitzacions amplia el ventall de productes i serveis que es poden consumir en l’àmbit de l’ESS.
Aquelles que vulgueu demanar el segell, rebreu un correu amb les indicacions corresponents.

Des de la comissió de Balanç Social treballarem en l’elaboració de l’informe l’Estat del Mercat Social Català, que es presentarà durant la propera Fira d’Economia Solidària, i en el qual s’analitzaran els estàndards a partir dels indicadors agregats de Balanç Social i Pam a Pam.

Les organitzacions que no hàgiu arribat a temps de fer el Balanç Social però encara volgueu aparèixer al catàleg, encara el podeu fer, però ja no podreu aparèixer a l’informe de L’Estat del Mercat Social Català.

Gràcies a totes per la vostra participació!

Atenes i l’UniverSSE: economia social i solidària enmig de la devastació de la Troika

20 de Juny de 2017/en Balanç social, Externes, General /por adminriceup

Els passats 9, 11 i 12 de juny es va celebrar a Atenes el congrés UniverSSE, la quarta edició d’aquest espai de trobada i debat sobre l’economia social i solidària (ESS) organitzat per la xarxa europea d’economia solidària (RIPESS) i una agrupació d’organitzacions de la societat civil grega que comencen a configurar una constel·lació d’iniciatives d’ESS. REAS red de redes i la XES hi vam ser, i vam poder contrastar les nostres experiències per constatar que, en alguns camps, les xarxes d’economia solidària de l’Estat estem obrint bretxa a nivell europeu.

El context del congrés no era fàcil: un país amb la més perllongada i aguda crisi econòmica de la zona euro, controlat al mil·límetre per la Troika, amb un govern -el de Syriza- culpable de crear la major desil·lusió col·lectiva que molts recorden. Em comenta Panos Kasaris, coordinador del programa Antidrastirio de la televisió pública hel·lènica i protagonista de la ocupació de dos anys de la televisió pública, que la societat grega viu en un estat d’anestèsia a causa del gran frau de les expectatives col·lectives que va suposar la traïció de Syriza al referèndum. En aquest context de devastació social i de depressió col·lectiva se situava el congrés, per intentar rellançar l’organització ciutadana entorn a projectes col·lectius realment emancipadors. El llistó estava alt, però, per sort (i malgrat tot) els ànims també.

A nivell de continguts, el congrés combinava algunes assemblees i trobades de moviments socials i col·lectius, amb espais de debat i reflexió. Quant a les trobades, més enllà de la gran quantitat d’espais propis dels col·lectius grecs, destaquen dos de caràcter internacional i amb presència d’organitzacions de l’ESS de l’Estat. El primer va ser l’assemblea general de RIPESS Europa, on tant REAS com la XES assistirem, i que va bascular, bàsicament, al voltant del pla de treball de la xarxa transnacional. El segon espai destacat, és la trobada internacional entre mitjans de comunicació alternatius, on van assistir alguns dels nostres com a Alternatives Econòmiques, el Setembre, la Directa o El Salt o.

Quant a espais de debat, vam participar intensament per mostrar la situació de desenvolupament i impacte de les diferents xarxes dels territoris de l’Estat en les seves diferents estratègies. Així, l’Iñigo Bandrés obria el matí del dissabte participant a la taula titulada «Finançant la revolució solidària», en la qual es va parlar d’eines per al finançament de les iniciatives d’ESS, presentant l’experiència de la campanya de crowdfunding de REAS Red de Redes a la plataforma Goteo per al nou Portal d’Economia Solidària en el marc d’una estratègia més àmplia tant de comunicació com de finançament de la xarxa. A la mateixa hora, jo mateix compartia taula amb Euclides Mance, fundador de Solidarius i figura destacada de l’economia solidària brasilera, i entaulàvem un interessant debat sobre la seva experiència amb els circuits econòmics solidaris a Curitiva i l’estratègia de desenvolupament de mercat social de la XES, i els reptes d’intentar connectar cadenes de valor per, a paraules d’Euclides, alliberar les forces productives. Una mica més tard era el torn de Carlos Askunze, en la taula dedicada a la legislació existent vinculada a l’economia social i solidària. En Carlos ho deixava clar: a l’Estat espanyol el que existeix és una llei d’economia social que, a la pràctica, serveix de molt poc i parteix d’una base incorrecta, que és limitar l’àmbit de l’economia social a les formes jurídiques (cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions). També qüestionava la necessitat que existeixi una llei a nivell estatal, i va plantejar si no era més interessant el desenvolupament de programes i plans d’impuls -com els de els ajuntaments de Madrid i Barcelona- més que fer lleis centrals que no acaben d’arribar als territoris. El tema de les polítiques públiques i la seva relació amb la ESS va ser un aspecte central, i també l’experiència de Barcelona va sortir a la palestra de la mà de l’Ivan Miró, que va explicar la vivència de la XES en relació a la proposta de 14 mesures preparada per a les eleccions municipals de 2015, i com aquestes han acabat permeant al Pla d’Impuls de l’ESS de l’ajuntament de Barcelona, mantenint l’equilibri entre reforçar l’autonomia davant la institucionalització i al mateix temps intensificar la incidència en espais institucionals. I per tancar aquest intens dia, l’Alba Hierro i jo mateix encapçalàvem un taller sobre mètodes i indicadors pel monitoratge i avaluació de l’impacte de l’ESS. Vam exposar la base de criteris que componen el balanç social i el Pam a Pam en el context de construcció de mercat social i xarxes locals d’ESS a Catalunya. Fins a ben entrades les nou de la nit vam estar debatent juntament amb ADEPES i l’agència de promoció econòmica de la ciutat d’Atenes les diferents aproximacions per mesurar i avaluar les contribucions de l’ESS, i també per entendre què és i què no és economia solidària. L’endemà, diumenge ja, obria Alba el matí amb un taller d’experiències de mapatge, on es van presentar, a més del Pam a Pam, experiències d’Itàlia, Alemanya i el procés de confluència entre experiències de mapatge de RIPESS Europa liderat per Jason Nardi.

I més enllà dels espais visibles, el caliu humà, la vivència compartida al voltant d’una visió política per a la transformació social; la comunió en les converses debatent sobre la diferència entre allò públic i allò comú; sobre les diferents aproximacions i tradicions institucionals dels països europeus i les formes de crear institucions del comú, cooperatives i solidàries; el repte de l’escala, de ser alternativa, d’arribar a més gent i aquesta maleïda paraula: l’hegemonia. Està clar que en aquests espais poses a contrast les teves propostes, en relació a les estratègies d’altres territoris, i també a la capacitat de generar canvis de calat en l’estructura socioeconòmica i cultural. Una de les conclusions que trauria, sense voler sonar pretensiós, és que Europa ens mira, i ho fa perquè vivim una conjunció de factors difícil de trobar però clau per aconseguir aquests canvis als quals aspirem: una societat civil musculada i cada vegada millor organitzada entorn a les pràctiques d’economia social i solidària, propositiva, amb capacitat d’incidència i amb projectes socioempresarials d’una certa escala; i unes institucions públiques locals receptives i amb apostes clares per integrar l’ESS en els seus plans de desenvolupament local. El canvi de rumb de les polítiques del govern central i de la Unió Europea queden lluny, molt lluny, però la força local que té la ESS als diferents territoris de l’Estat és font d’esperança per a paisatges socials devastats com el d’Atenes.

Crònica de Ruben Suriñach Padilla, coordinador del projecte de Balanç Social de la XES i cooperativista d’Opcions de Consum Responsable

La XES participa al Congrés Europeu d’ESS

2 de Juny de 2017/en Balanç social, Formació, General /por adminriceup

Els propers 9, 10 i 11 de juny participarem a la quarta edició del Congrés Europeu d’Economia Social i Solidària, que enguany tindrà lloc a Atenes.

Diferents comissions de la XES compartiran les seves experiències en quatre activitats:

Construïnt mercats socials, amb la participació de la Comissió de Balanç Social. Dissabte 10 de juny a les 10h.
Governs locals i ESS, amb la comissió de Formació i Llibres. Dissabte 10 de juny a les 16.30h.
Els criteris de l’ESS i la mesura del seu impacte, amb la Comissió de Balanç Social i Pam a Pam. Dissabte 10 de juny a les 18.45h.
Processos de mapatge i identificació, amb Pam a Pam. Diumenge 11 de juny a les 12.45h.

Podeu consultar el programa complert del congrés en aquest enllaç.

Falta menys d’un mes per acabar la campanya de balanç social

2 de Juny de 2017/en Balanç social /por adminriceup

Encara teniu temps per emplenar les dades de la vostra organització i sumar-vos a la construcció del mercat social català. Fent balanç, podreu fer servir els resultats per millorar internament i tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’economia social i solidària.

Recordeu que enguany, disposareu d’un resum gràfic que us ajudarà a fer visibles els vostres resultats d’una manera més comprensible, rapida i visual, facilitant la transferència de les vostres bones pràctiques.
A més d’aquest resum gràfic, si feu el balanç social complet, tindreu un informe que integra d’una manera molt visual cada una de les preguntes i indicadors que haureu respost. D’aquesta manera, disposareu d’un material comunicatiu amb moltes possibilitats.

Per divulgar amb major intensitat la nostra eina per ensenyar el cor, i perquè pugueu resoldre tots els vostres dubtes, us avancem l’agenda d’activitats prevista per les pròximes setmanes.

– Eines de transparència per al Tercer Sector

Data: 15 de juny, a les 11h.

Lloc: webinar virtual, http://xarxanet.org/webinars.

Entitat/organització: Xarxanet.org i Servei de Promoció de l’Associacionisme i el Voluntariat.

Inscripcions: http://xarxanet.org/inscripcio/eines-de-transparencia-al-tercer-sector

– Tot el que vols saber de l’economia social i solidària i no t’atreveixes a preguntar.

Data: 17 de juny, jornada matinal.

Lloc: Nou Barris, Barcelona. Programa i lloc pendent de confirmar.

Jornada on es presentaran les diferents eines de la XES: balanç social, Pam a Pam, la Fira, etc. I també comptarem amb Coòpolis, el mercat ImPorta, entre d’altres.

Per a més informació: xavijulve@xes.cat.

– Vine a conèixer el Balanç Social!

Data: 22 juny, de 8:45 a 11h.

Lloc: Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona.

Entitat/organització: Associació empresarial d’economia social DINCAT. http://www.aeesdincat.cat/

Inscripcions: https://www.encuestafacil.com/RespWeb/Cuestionarios.aspx?EID=2280273&MSJ=NO#Inicio

Acompanyament
Durant aquestes últimes setmanes, la comissió de Balanç Social està a la vostra disposició per resoldre dubtes tècnics. Podeu escriure a info@bsxes.org, o trucar al 606994779 (dilluns, dimarts i dijous de 10h a 13h). El tutorial que hem elaborat us facilitarà molt l’elaboració del balanç.

Recordeu que el 30 de juny acaba el termini. Si no acabeu el balanç, no apareixereu a l’informe de l’Estat del Mercat Social català ni al catàleg d’organitzacions del Mercat Social.

Spot: Totes juntes construïm Mercat Social

5 de Maig de 2017/en Balanç social, Intercooperació /por carla

Us presentem l’spot “Totes juntes construïm Mercat Social”, dins de la campanya de Balanç Social 2016 #EnsenyaElCor.

El Mercat Social és un circuit econòmic en el que tots els agents que participen en alguna de les seves esferes compleixen criteris d’economia social i solidària: producció, finançament, comercialització i consum. La construcció de Mercat Social es basa en la potenciació dels intercanvis i flux econòmics entre organitzacions i persones consumidores de l’ESS i s’articula al voltant de diferents projectes: el Balanç Social, Pam a pam, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya i la intercooperació.

Us recordem que fins al 30 de juny, les organitzacions de la XES esteu convidades a fer Balanç Social. Aquesta és l’agenda d’activitats prevista per les pròximes setmanes. Periòdicament, us anirem informant de les dates i llocs per confirmar, així com de les noves xerrades i tallers.

– El Balanç Social de la XES: canviar la cultura empresarial des de l’àmbit local amb projecció internacional
Data: 1 juny, de 13h a 14h a la sala Economia Social.
Lloc: Recinte Montjuïc, Fira de Barcelona.
Entitat/organització: BizBarcelona

– Ensenya el cor: taller pràctic de balanç social per a organitzacions
Data: 26 maig, 9,30h
Lloc: Carrer Casp 43, baixos
Entitat/organització: Barcelona+Sostenible+Grup Ecos
Inscripcions: info@bsxes.org

– Connecta’t al mercat social!
Data: 18 maig, 10 h (tancat a entitats membres de la FCVS)
Lloc: Seu de la Federació Catalana de Voluntariat Social. C. Grassot, 3 2n. Inscripcions: gestiomercat@voluntaris.cat. Entitat/organització: Federació Catalana de Voluntariat Social

Com veieu, si sou una organització interessada en el balanç, teniu diverses oportunitats des d’ara fins al final de la campanya per resoldre tots els dubtes. I si no podeu assistir, ens podeu contactar i us ajudarem de manera personalitzada a entendre i realitzar el vostre balanç, només ens heu d’escriure a info@bsxes.org.

Balanç social: clau en la contractació pública a Barcelona!

2 de Maig de 2017/en Balanç social /por carla

Després de molts mesos de treball intens, des de la Xarxa d’Economia Solidària hem arribat a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a què el programa informàtic de Balanç Social sigui la base del seguiment de la implementació de les clàusules socials i ambientals de contractació del consistori. D’aquesta manera, el coneixement col·lectiu generat amb els anys des de l’economia social i solidària pot incidir de manera directa en fer efectiva la inclusió de criteris socials, ambientals i democràtics en els contractes públics.

Els escric per traslladar-los l’agraïment de l’Ajuntament de Barcelona per la col·laboració oberta de la Xarxa d’Economia Solidària en el procés de definició de la contractació pública sostenible, culminat amb l’acord que ha permès el traspàs del software (…) del ‘Balanç Social’, als efectes de construir un mòdul per al seguiment d’indicadors de les mesures socials i ambientals que incorporarà l’organització en els procediments de contractació. Som conscients del gran esforç que ha implicat la seva creació i desenvolupament, motiu pel qual volem expressar-los el màxim respecte per la tasca que des de la XES i les entitats que la conformen es duu a terme en la recerca d’una economia al servei de les persones.

Aquest és el paràgraf que encapçala la carta d’agraïment firmada per Jordi Ayala Roqueta, gerent de Presidència i Economia de l’Ajuntament de Barcelona, tancant el procés de traspàs del programari de Balanç Social . Des de la XES hem seguit molt de prop el treball fet des de l’Ajuntament en matèria d’integració de consideracions ambientals, socials i de bon govern a la presa de decisions, tant des dels seus inicis -a la tardor del 2015- sota el lideratge del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària inicialment, fins als avenços actuals culminats per la Direcció de Coordinació de Contractació Administrativa, en un procés participatiu on s’han implicat diferents grups d’interès, i que ha permès l’aprovació de la Guia de contractació pública social i el decret vinculant les mesures socials i ambientals el passat 28 d’abril.

Hem seguit de prop aquest procés, perquè entenem que la contractació pública és una palanca de canvi fonamental per reconduir el model econòmic de la ciutat de lògiques depredadores a lògiques emancipadores i capaces de nodrir el teixit socioeconòmic fonamentat en els valors de l’economia social i solidària. Ho dèiem a les 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària a nivell local que vam presentar per les eleccions de maig de 2015, concretament a la mesura 9:

L’ESS ha de poder abastir el conjunt de les necessitats socials, també les de les administracions públiques. En aquest sentit, des dels municipis s’ha de fomentar la compra i contractació pública socialment responsable, prioritzant criteris socials, ètics i ambientals en la contractació i compra de béns i serveis per part dels Ajuntaments. A partir de la incorporació de clàusules socials que reconeguin les condicions de treball dignes, la igualtat salarial, la inserció sociolaboral, la sostenibilitat ambiental, els circuits de proximitat, l’equitat de gènere, i en definitiva els criteris de l’economia social i solidaria. ja aplicats amb el balanç social, com a factors a tenir en compte al mateix nivell, com a mínim, que els quantitatius.

Estem molt satisfetes doncs, perquè aquella proposta que fèiem amb motiu de les eleccions del 2015, avui s’està implementant des de l’Ajuntament més gran de Catalunya i amb la implicació fonamental de la XES . Són diversos els reptes que es presenten, com la incorporació creixent d’aquestes clàusules a tota la contractació pública així com el seguiment i la mesura d’impacte de les mateixes al teixit econòmic i social vinculat a la cadena de proveïment de l’Ajuntament. Estem convençudes de que la combinació entre un marc normatiu efectiu, ambiciós i detallat com el contingut del clausulat social i ambiental vigent, juntament amb la implantació i ús de sistemes de seguiment amb el suport de l’eina de Balanç Social, contribuiran de forma significativa a iniciar un procés de canvi en la cultura de contractació pública en general així com en l’impacte que aquesta contractació genera en termes d’economia social i solidària i la mesura del mateix.

COMISSIONS

DARRERES NOTÍCIES

AMB EL SUPORT DE:

PROMOU:

AMB EL FINANÇAMENT DE: