Les administracions públiques són grans compradores de béns i serveis (de mitjana, a la UE, el 17% del PIB prové de les compres que fan les administracions), i aconseguir que aquestes compres es regeixin pels criteris de l’Economia Social i Solidària és clau per transformar la matriu socioeconòmica. En els darrers anys, des de la Comissió de Balanç Social de la XES, hem estat treballant en aquesta línia; és per això que en aquest article us expliquem 4 experiències concretes de diferents administracions públiques.

El Balanç Social com a “clàusula” de compra

Un dels principals motors que ens va portar a la creació del Balanç Social des de la XES, va ser la constatació que el mercat convencional –a través del suposat mediador que és l’administració pública- no disposava dels mecanismes de control i diferenciació suficients per a poder discriminar entre aquelles empreses irresponsables i aquelles que, per les seves lògiques de funcionament, podíem considerar que eren agents actius del canvi socioeconòmic que proposem des de l’economia social i solidària. Davant de la lògica del lliure mercat, on tot s’hi val –i on el que acaba prevalent és la llei del més fort-, era imprescindible generar mecanismes d’identificació robustos, i tutelats col·lectivament, que ens permetessin anar aglutinant aquella oferta a qui val la pena comprar. Mecanismes que ens ajudessin a saber que aquella organització està treballant, no per la maximització de beneficis, sinó per satisfer les necessitats de les seves treballadores i de la comunitat on s’estableix.

Així doncs, com a XES, vam definir el Balanç Social com la nostra principal “clàusula” o “criteri” de compra. I vam obrir aquest camí esperant que les institucions públiques s’hi sumessin, per anar derivant la seva gran capacitat de compra –i, per tant, de generació d’activitat econòmica- cap a l’ESS, alimentant el Mercat Social i tallant els flux cap a les empreses de capital. Portem ja uns anys de camí, i en aquest article us expliquem com el Balanç Social de la XES ha contribuït a les polítiques de Compra Pública Responsable (CPR) de les administracions arreu del país.

La por al marc normatiu com a bloqueig

El món de la compra pública no és fàcil; és més aviat un terreny feixuc, travessat per un entramat administratiu i legal que ens ha obligat a ser molt creatius a l’hora d’incidir sobre les polítiques de compra pública perquè s’encamini cap als valors de l’ESS. Així, hi ha un marc legal europeu que condiciona de manera dràstica els marges de maniobra a nivell local, i que impedeix, per exemple, que el Balanç Social es pugui incloure a les licitacions com a requisit per a l’adjudicació de contractes, o que es pugui discriminar per qüestions de naturalesa de l’entitat tals com la forma jurídica1.

És veritat que l’aprovació de les directives europees de l’any 2014, i la seva transposició i entrada en vigor a Espanya durant els anys 2017 i 2018, amplien les possibilitats del marc jurídic, i fan que l’ambició en la seva aplicació depengui més d’una voluntat política i tècnica. De fet, el problema rau sobretot aquí: en la percepció del risc que es corre amb les polítiques de CPR, ja que, un pas en fals, pot suposar la denúncia d’un procediment i la paralització d’un contracte (i, potencialment, de la provisió d’un servei públic). Aquesta por –a rebre una denúncia, haver d’enfrontar-se a un exèrcit d’advocats i la potencial paralització de serveis– és una de les principals armes que les grans empreses de capital han utilitzat per frenar els canvis en les polítiques de compra pública. De tota manera, la valentia de cada vegada més administracions, ha anat establint precedents que ajuden a afrontar la incertesa i la por amb major seguretat.

Diferents estratègies d’incidència

Més enllà de la feina que s’ha estat fent en matèria de Compra Pública Responsable des de diferents àmbits (que és molta i molt valuosa), existeixen algunes experiències concretes que veuen de la feina feta per la XES i, molt especialment, de la comissió de Balanç Social. Les estratègies que hem fet servir per incidir han estat diverses, a diferents escales i nivells de detall. Aquí expliquem les principals:

1. Les subvencions a l’ESS de l’ajuntament de Barcelona

El primer cas destacat és el de les subvencions a l’ESS promogudes des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. No es considera pròpiament una política de compra pública, ja que es tracta d’una línia de subvencions a concurrència, però sí que és, en definitiva, una estratègia per condicionar les organitzacions en la seva voluntat d’accedir a fons públics. La convocatòria de subvencions ha incorporat aspectes socials, ambientals i de bon govern respecte l’entitat sol·licitant, i el Balanç Social de la XES és una de les eines que inspira aquesta acció. En concret, el balanç social hi consta de dues maneres: atorgant punts en les valoracions de les sol·licituds, i com a requisit obligatori per cert tipus d’organitzacions en el moment de justificar-les. A la imatge2 veiem que, per les sol·licituds, s’atorguen 0,75 punts tenint en compte l’elaboració d’un balanç social, a més de l’acompliment de determinats tipus de criteris (que també consten dins del Balanç Social de la XES).

Per les justificacions, al punt 1.3 referit als criteris de les entitats sol·licitants, precisa que “Les entitats sol·licitants amb antiguitat superior a 3 anys i amb un mínim de 10 persones treballadores en el moment de presentar la sol·licitud, hauran d’acreditar com a màxim durant el període de justificació, haver fet un balanç social que incorpori criteris socials i ambientals de transparència i bon govern, com per exemple el balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària o altres similars.”3 Així doncs, tant per les sol·licituds, com per les justificacions, haver fet el Balanç Social de la XES posiciona millor a les organitzacions que hi opten.

2. El Balanç Comunitari i el Programa Patrimoni Ciutadà

Un segon exemple, vinculat també a l’ajuntament de Barcelona, en aquest cas a la Regidoria de Participació i Territori, té a veure amb la firma de convenis per a la cessió d’espais i equipaments públics en el marc del programa Patrimoni Ciutadà, i amb el Balanç Comunitari com a peça clau per al seguiment d’aquests convenis. Tal com explica el propi ajuntament,

El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries és el marc conceptual i normatiu del qual s’ha dotat l’Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar aquest tipus d’experiències. Parteix de la lògica que allò públic (patrimoni municipal) pot esdevenir allò comú (patrimoni ciutadà) a través de noves maneres d’interacció i gestió compartida.4

També expliquen quin és el paper del Balanç Comunitari

(…) és una eina amb què les entitats autoavaluen el funcionament intern i extern del seu projecte. Quan les entitats s’inscriuen al Programa de patrimoni ciutadà, es comprometen a participar en el Balanç comunitari a través d’un formulari de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, l’arrelament territorial, la gestió democràtica i l’orientació a les necessitats de la comunitat i l’entorn.

El Balanç Comunitari, tal i com us expliquem aquí, té com a requisit indispensable l’elaboració del Balanç Social (bàsic) de la XES, i a més d’unes preguntes específiques d’avaluació de projectes elaborades conjuntament amb la Xarxa d’Espais Comunitaris. D’aquesta manera, una eina creada pel propi moviment (des dels seus criteris i mètriques) esdevé un sistema d’avaluació de la contribució a allò públic-comú per part de les institucions.

3. El catàleg de proveïdores de l’ajuntament de Manlleu

El tercer cas el trobem terra endins; a la comarca d’Osona. En aquest cas, de la col·laboració entre la cooperativa Opcions, la XES i l’ajuntament de Manlleu, n’ha sortit un catàleg d’empreses i organitzacions d’ESS de la comarca d’Osona. Aquesta acció s’emmarca en una política d’impuls de l’ESS per part d’aquest ajuntament, com es pot veure a la pàgina web ess.manlleu.cat.

El catàleg en qüestió és una rèplica del catàleg de Mercat Social de la XES, però filtrat per les entitats i empreses amb seu a la comarca d’Osona. Així doncs, l’aparició al catàleg d’empreses d’ESS de l’ajuntament de Manlleu, està condicionat a l’elaboració i aprovació del Balanç Social de la XES (l’aprovació subjecte a criteri de la Comissió de Balanç Social de la xarxa, l’ajuntament no interfereix). Des del consistori es fa una campanya específica entre les organitzacions de l’ESS osonenques per ajudar-les a fer el balanç, i se’ls finança els informes de recomanacions de millora elaborats per la XES. I finalment –un dels elements clau de tot el projecte- s’està treballant perquè les empreses que constin al catàleg tinguin accés preferencial a la contractació directa de l’ajuntament, ja que si estan al catàleg implica que han dut a terme una avaluació d’acompliment en termes ambientals, socials i de bon govern i que assoleixen uns mínims. A més, es vol que el catàleg esdevingui també una referència per a la ciutadania en general.

4. La Llei de Contractes del Sector Públic del 2017

Finalment, i allunyant-nos força de l’àmbit local, volem esmentar també un dels moments decisius dels darrers anys quant a polítiques de compra pública responsable: la tramitació de la que ha acabat sent la llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. És especialment important la feina que va fer la Comissió de Compra Pública de REAS Red de Redes5 (on com a XES vam poder participar), que va possibilitar que gran part de les esmenes proposades per l’àmbit de l’Economia Solidària s’introduïssin6:

El treball fet en aquest nivell, ha permès –com dèiem a l’inici- obrir el marc jurídic, i donar més garanties i possibilitats en l’àmbit local, que és on, com a comissió de Balanç Social, hem fet més feina.

De la diversitat d’experiències que hem explicat, n’extraiem dues idees finals. Per un costat, que l’objectiu que hem perseguit sempre ha estat posar al servei de la CPR una eina oberta, clau i versàtil com el BS (i continuarem treballant en aquest sentit). I la segona, que l’esforç que hem hagut de fer per adaptar-nos a diferents contextos posa de manifest les dificultats que entranya no tenir un marc normatiu per l’ESS més clar. Probablement, la futura Llei d’Economia Social i Solidària facilitarà moltes coses, començant per la definició d’un segell –avalat pels actors de l’ESS catalana, el món local i la Generalitat- emmirallat en les eines i experiències que hem estat construït des de l’àmbit, i que han anat obrint camí en aquest procés d’experimentació que és el d’imaginar i viure economies post-capitalistes.

Comissió de Balanç Social

—

1. Tècnicament el marc normatiu de contractació pública a Europa considera que és prioritari assegurar la lliure concurrència i per tant és molt curós a l’hora de permetre restriccions a aquesta concurrència (especialment degut a que es considera que la discrecionalitat alimenta el risc de corrupció).

2. Pàgina 7: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

3. Pàgina 2: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

4. Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca/patrimoni-ciutada

5. https://contratacionpublicaresponsable.org/

6. Extracte del comunicat emès per REAS Red de Redes en el marc del projecte ContrataResponsable. El podeu llegir sencer aquí: https://reasaragon.net/2018/03/21/causas-y-efectos-de-la-nueva-ley-de-contratos-del-sector-publico/

El mes que ve s’iniciarà una nova campanya de Balanç Social, una novetat d’enguany és que estem treballant conjuntament amb REAS red de redes per  recollir  les dades de totes les seves xarxes territorials confederades. A banda, també presentem un nou itinerari, el Balanç Comunitari, a través del qual s’avaluaran 30 projectes de gestió comunitària.

Després de mesos treballant en silenci, s’apropa de nou la campanya de Balanç Social: el 2 de maig podrem ensenyar el cor de nou, i implicar-nos en la construcció del Mercat Social Català. Aquests darrers mesos hem estat treballant intensament en dos projectes que ens permetran estendre l’impacte de Balanç Social a més territoris i sectors.

El primer d’ells és un projecte que ve de lluny; de la confluència de totes les xarxes d’economia solidària de l’Estat confederades en el marc de REAS red de redes. Ja fa vora quatre anys vam consensuar entre totes les xarxes una bateria d’indicadors bàsics comuns, que totes ens vam comprometre a recollir als nostres respectius territoris (podeu veure un resum a la taula).

Amb el pas dels anys hem arribat a una nova fita: totes les dades es recolliran des de la plataforma Ensenya el Cor, l’eina de Balanç Social que hem desenvolupat des de la XES. D’aquesta manera, des de la mateixa plataforma podran reportar les dades les entitats Canàries vinculades a la Red Anagos, les organitzacions del Mercado Social de Madrid o les organitzacions de REAS Andalusia. Això elevarà el nombre d’organitzacions que reporten dades  anualment a Ensenya el Cor a unes 500, permeten agregar les dades i poder comparar els estàndards d’ESS a nivell territorial i sectorial en un univers més ampli. Entendre l’ecosistema de l’ESS és clau per intervenir-hi, i creiem que amb aquestes dades tindrem un dibuix molt interessant d’aquest ecosistema.

La segona gran fita és el nou itinerari de Balanç Comunitari que us explicàvem en aquesta notícia. Després d’una fase pilot, el 2 de maig també es permetrà l’elaboració del Balanç Comunitari, indicat principalment per col·lectius o organitzacions que estiguin gestionant equipaments o espais de manera comunitària. Calculem que durant aquest any hi haurà uns 30 projectes que faran l’itinerari de Balanç Comunitari, alguns tant interessants com Can Batlló, el Bicihub, l’Ateneu Popular de 9Barris o la Casa Orlandai de Sarrià.

A la base social de la XES ha sorgit el neguit de crear una nova comissió: una sobre Contractació Pública Responsable, amb l’objectiu de fer créixer encara més l’Economia Social i Solidària compartint coneixement sobre les possibilitats que ofereix la compra pública, promovent la inclusió d’aspectes socials, ambientals i de bon govern en els processos de contractació, i treballant conjuntament amb el grup de treball que ja existeix a nivell estatal sota el paraigües de REAS.

Concretament, la idea ha estat de diverses companyes d’Opcions, que impulsen aquesta crida amb per animar la resta de sòcies a configurar el grup.

Un cop definit el grup inicial, es presentarà la proposta a la permanent i es configurarà el grup de treball. Si us hi animeu, podeu contactar amb amanda.ortega@opcions.coop i començar a organitzar-vos!

Per a saber-ne més, podeu llegir aquest article publicat a El Salto Diario: La contratación pública como política de fomento de la Economía Solidaria.

Ja tenim a punt la darrer edició de l’Informe de Mercat Social que analitza 181 organitzacions que han fet el Balanç Social durant el 2018, un 25% més que en la campanya de l’any anterior, i afegeix dades de 301 organitzacions incorporades al Pam a Pam de juny de 2017 a juny de 2018. Si ens mirem les formes jurídiques de les 181 organitzacions que han tingut valoració positiva el gruix el conformen les cooperatives i les associacions, que representen gairebé el 80 %. En l’anàlisi de formes jurídiques, observem com la que més a crescut res-pecte a l’any anterior són les fundacions, amb un increment del 137,5 %, seguit de les mercantils, amb el 35,7 % de creixement.

A partir de les mitjanes obtingudes de la sèrie històrica dels darrers sis anys, podem saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, una base social de 870 persones, dona feina a 23 persones i té una facturació de 800.000 euros anuals. Si extrapolem el perfil mitjà de les organitzacions sòcies de la XES, obtenim que, entre totes, impliquen prop de 194.033 persones, donen feina a 6.100 treballadors i treballadores i generen 213 milions d’euros d’ingressos a l’any.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Precisament una de les novetats d’enguany ha estat la incorporació dels nous indicadors d’interculturalitat, política del lucre, proximitat, cures i compensacions. El balanç social bàsic ha passat a tenir 47 preguntes que generen 54 indicadors i el complet, 91 preguntes que generen 101 indicadors. A més a més, aquest any s’ha fet un esforç per millorar el procés d’avaluació, definint unes notes de tall orangs per establir què entra i què no entra a la definició d’ESS.

Aquí us deixem algunes de les conclusions en relació a les mostres recollides:

La FESC 2018 va tenir el plaer de comptar amb la presentació oficial del Balanç Comunitari, la primera versió de l’eina de rendició de comptes i millora contínua dels processos de gestió comunitària d’equipaments o espais públics-comuns.

De forma conjunta, la XEC (la xarxa d’espais comunitaris),un equip de dinamització de persones vinculades a la gestió comunitària, el programa de Patrimoni Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona i la XES han estat treballant durant l’any 2018 per a desenvolupar la primera versió del Balanç Comunitari.

L’eina es basa en el Balanç Social de la XES, i compta amb una sèrie de característiques específiques que responen a les necessitats detectades pels agents de l’àmbit de la gestió comunitària:

• Doble dimensió: el Balanç Comunitari està format per dues dimensions, la dimensió entitat que avalua l’acompliment de l’entitat que coordina o centralitza la recollida de dades relatives a un projecte de gestió comunitària determinat, i la dimensió projecte, que avalua directament el projecte en sí.
• Noves preguntes i indicadors: La dimensió entitat equival al Balanç Social de la XES en la seva modalitat bàsica per a totes les preguntes i indicadors. La dimensió projecte és tota nova, està formanda per quatre grans blocs (arrelament al territori, impacte i retorn social, democràcia i participació i cura de les persones, els processos i l’entorn) juntament amb el de dades generals. Les preguntes són tant qualitatives com quantitatives, mentre que els indicadors formulats són tots de caràcter quantitatiu. Destaca l’elevat nombre de preguntes qualitatives, quelcom habitual en les primeres fases de rendició de comptes en projectes com el del Balanç Comunitari.
• Nous qüestionaris externs: La dimensió projecte inclou dos qüestionaris externs dirigits a persones i entitats de la comunitat local, amb l’objectiu de capturar la valoració externa sobre l’impacte i el retorn social del projecte de gestió comunitària avaluat.
• Dues modalitats: A la fase inicial s’han previst dues modalitats de Balanç Comunitari, la bàsica i la completa. Totes dues comparteixen la dimensió entitat, que es composa de 51 preguntes i 58 indicadors. La dimensió projecte en canvi està formada per 31 preguntes i 27 indicadors en la seva modalitat bàsica, i 82 preguntes i 54 indicadors en la seva modalitat completa. Igualment, els qüestionaris externs es troben vinculats a la modalitat completa.

El Balanç Comunitari està concebut com una eina d’avaluació i diagnòstic de projectes comunitarisal servei dels col·lectius i projectes que el requereixin, així com també per les administracions locals que vulguin aplicar aquesta lògica d’avaluació en programes de cessió d’espais i equipaments públics similars al de Patrimoni Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma tecnològica “Ensenya el cor”que acull el Balanç Comunitari, està desenvolupada amb codi obert i permet agregar totes les dades dels diferents projectes de gestió comunitària, així com generar informes específics de comunicació externa per als diferents projectes, juntament amb arxius de gestió i seguiment detallats per a a cadascun dels àmbits avaluats. Els manuals de la versió bàsica i completa detallen les preguntes que contenen les dues modalitats del Balanç Comunitari i són la base per a la recopilació d’informació i la seva introducció a l’eina tecnològica.

Està previst que es dugui a terme un programa pilot per a testejar l’eina amb diferents projectes de gestió comunitària, i poder així ajustar i modificar les preguntes en base al retorn del pilot, amb l’objectiu d’executar una primera campanya anual de Balanç Comunitari l’any 2019.