Organitzacions feministes a la teoria i a la pràctica

Volem que les nostres organitzacions siguin feministes a la teoria i a la pràctica, i per aconseguir-ho cal dedicar esforços a transformar-nos (a nosaltres i a les nostres relacions) per transformar els nostres espais i fer-los segurs per a totes. Per això, vam impulsar l’elaboració del nou Protocol davant d’assetjaments: una eina per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual.

Tot i que va entrar en vigor l’1 de gener de 2021, després de ser aprovat en l’Assemblea General Extraordinària del 3 desembre, ara llancem la campanya per animar totes les organitzacions sòcies a adherir-s’hi, així com per sensibilitzar sobre la importància de disposar de mecanismes concrets als nostres col·lectius al servei de l’erradicació de les violències masclistes.

#UnaXESmésFeminista: prou complicitat davant dels assetjaments

La campanya de sensibilització que estem duent a terme pretén és una crida a l’adhesió de totes les sòcies però també un gra de sorra més en el procés de prendre consciència de la necessitat de revisar-nos i garantir mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, i el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci davant dels assetjaments.

Per això, us animem a piular amb aquest hashtag i a difondre la vostra adhesió al protocol, per tal d’animar la resta de sòcies a fer-ho, i alhora omplir la xarxa de missatges feministes com els de tantes altres companyes i organitzacions que treballen per acabar amb les desigualtats de sexe-genere i les relacions de poder que se’n deriven.

El procediment d’adhesió al protocol

Ara, totes les entitats que vulguin ser sòcies de la XES hauran d’adherir-se a aquest protocol i acceptar i aplicar els principis que el regeixen. Per a les entitats que ja sou sòcies aquest any 2021 serà de transició, i teniu dues opcions:

1. Adherir-vos al protocol de la XES. L’adhesió implica que cada entitat es compromet a treballar en favor de la prevenció i a crear i legitimar els espais necessaris per tractar qualsevol situació d’assetjament que es pugui produir.

2. Aprovar un protocol propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

Per coherència i justícia, transformem-nos i transformem els nostres espais dotant-los de les eines adequades! Per #UnaXESmésFeminista, adheriu-vos al nou protocol!

Una XES més feminista: el protocol davant d’assetjaments entra en vigor

El passat 3 de desembre vam celebrar l’Assemblea General Extraordinària que tenia com a eix central la presentació, debat i aprovació del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES, que va entrar en vigor l’ 1 de gener de 2021.

Des d’aleshores, totes les entitats que vulguin ser sòcies de la XES hauran d’adherir-se a aquest protocol i acceptar i aplicar els principis que el regeixen. Per a les entitats que ja sou sòcies aquest any 2021 serà de transició. Teniu tot l’any per fer una de les dues opcions:

1. Adherir-vos al protocol de la XES. L’adhesió implica que cada entitat es compromet a treballar en favor de la prevenció i a crear i legitimar els espais necessaris per tractar qualsevol situació d’assetjament que es pugui produir.

2. Aprovar un protocol propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

L’única manera d’avançar en l’eradicació de les violències masclistes, i en concret de les diferents formes d’assetjament, a les nostres organitzacions, passa per una implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere, des de la sensibilització i educació de totes les persones que hi formen part, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci. Aquest protocol vol esdevenir una eina concreta que, d’una banda, estableixi mesures preventives per tal d’evitar qualsevol situació d’assetjament dins la XES, tant en els espais participats –comissions, sectorials, xarxes locals, Permanent, etc.- com en les entitats que en són sòcies, tot contemplant accions de sensibilització i de formació; i d’altra banda, proporcioni elements que facilitin la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva, alhora que estableixi un procediment estandarditzat per donar curs a denúncies d’assetjament i garanteixi una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’eradicació

Durant el propers dies, llançarem una campanya per facilitar tot el procés d’adhesió, però ja podeu fer un cop d’ull al nou espai web que hem habilitat amb aquest objectiu.

 

Sobre el procés d’aprovació

Per primera vegada l’Assemblea es va produir a través de mitjans virtuals gràcies a la implantació del Decidim com a eina de participació i al desenvolupament del Big Blue Button dins del PlataformESS, la plataforma que engloba eines de codi obert i que vam impulsar a partir de la Tardor Transformadora conjuntament amb La Fede.cat, Cultura21 (Fira Literal), el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (el seu projecte CDR–Caixa de Ressonància) amb la gestió tècnica d’eXO.

Tot i el nou format, com és habitual vam iniciar l’Assemblea votant ratificació de la incorporació de les noves entitats sòcies. En aquest cas, les 32 que es van portar a votació van sortir ratificades. Després de contextualitzar i repassar el Protocol bloc per bloc i d’introduir-hi dues esmenes, es van aprovar per unanimitat tant la Comissió que ha de vetllar pel seu desplegament com el propi Protocol. Podeu veure l’acta al següent enllaç.

 

Presentem “Economia Solidària i Feminista”

El dimecres 17 de febrer a les 18 h presentem el nou llibre de la col·lecció Eines de la XES, Economia Solidària i Feminista a La Comunal (Riera d’Escuder, 38, baixos, Barcelona). És un acte amb totes les mesures de seguretat, per tant, és necessari reservar plaça a: cooperativa@laciutatinvisible.coop

L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.

Les autores del recull són Mireia Bosch, Alba Crespo, Sarai Dorado, Mercè Esteban, Júlia Granell, Elba Mansilla, Martina Marcet, Estel·la Marcos, Ana Muñoz, Tariana Salazar i Blanca Valdivia. 

La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.

 

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida

Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes maria.atienza@reasnet.com o Flora de DAWN florencia.partenio@gmail.com

Diàleg virtual: “Economías pandémicas y cuidados”

La Confluència Feminista Rumb al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (de la qual en són membres les companyes de la comissió d’Economies Feministes de la XES) llança un cicle de “Diàlegs virtuals en quarantena” amb l’objectiu d’analitzar de manera crítica les contradiccions al conflicte capital-vida que es fan evidents en aquest escenari de pandèmia global. El cicle s’estrena el 21 de maig amb el diàleg “Economías pandémicas y cuidados”.

La Covid-19 ha arribat als nostres territoris i ens trobem en situacions excepcionals de confinament. Governs de regions diferents segueixen les recomanacions internacionals complint amb diverses formes i graus de distanciament social, que inclouen aïllament obligatori com a forma d’evitar el contagi. Però des de la Confluència diem que les nostres societats fan front una recrudescència dels desafiaments de cuidar la vida enmig de l’emergència i la incertesa, sense perdre de vista el futur immediat en un món que ja no és ni serà el mateix, que es troba en ràpida transformació.

En aquest context afirmem que no pot haver-hi vida ni economia sense cures, és la constatació del món en aquestes setmanes, com ho és també el grau de desequilibris del capitalisme neoliberal que ens ha conduït a aquesta crisi.

Front a la impossibilitat de sortir als carrers, ens preguntem: Quines són  les formes de politització en contextos de pandèmia? Quines característiques assumeix la quarantena en els nostres territoris i quines són les respostes feministes en aquests moments? Què succeeix amb la crisi de cures en aquests nous contextos de quarantena? Quines han sigut els respostes des de les economies transformadores? 

Què proposem des d’aquests diàlegs?

  • Contribuir des de les pedagogies feministes a la construcció de coneixements i eines per comprendre les implicacions de la pandèmia en les nostres condicions de vida.
  • Mostrar, com en un context de crisi sanitària, econòmica i de cures, s’ha donat resposta des de les experiències territorials i locals tant al Nord com al Sud, des de zones de producció camperola, economia social, agricultura familiar, comunitària, finances ètiques, gestió dels comuns, etc.
  • Aprofundir en les implicacions de la pandèmia i la quarantena/aïllament social als debats sobre models de producció i consum, el retrocés de drets laborals, la violència contra les dones i les persones LGBTIQ,
  • Sistematització i mapeig de les tendències i respostes en aquests contextos d’emergències encaminades a recuperar l’espai públic i construir altres formes de mobilitzar-nos i organitzar-nos.

Durant els diàlegs posarem èmfasi en una anàlisi des de les mirades feministes, destacant claus i respostes així com alternatives transformadores proposades en el context de la COVID-19.

El primer diàleg “Economías pandémicas y cuidados”: pensando alternativas transformadoras desde la emergencia tindrà lloc dijous 21 de maig . Inscriu-te aquí.

 

Economías pandémicas

Economías pandémicas

Aquest 8 de març, autoorganització i revolta feminista

Aquest diumenge 8 de març tornem als carrers i tornem a fer vaga de cures. Ens mobilitzem perquè des dels feminismes i des de la nostra diversitat prioritzem la sostenibilitat i reproducció de la vida d’una forma anticapitalista, antipatriarcal, antiracista i anticolonial. Aquest any també, aprofitant el 8 de març, tornem a fer balanç sobre els passos que hem fet en el llarg camí per l’emancipació i la igualtat de gènere. Un cop més, veiem que encara queda molt trajecte per endavant, així que continuarem reivindicant, visibilitzant i intentant conscienciar per sumar més persones als moviments feministes més transformadors amb l’impuls de la comissió d’economies feministes.

Des de la XES ens adherim al manifest del 8 de març d’enguany i animem a les entitats del moviment de l’economia social i solidària a sumar-s’hi. En el document exigim, entre altres coses, justícia social i climàtica, maternitats lliures i la precarietat laboral, així com la derogació de la llei d’estrangeria. A més a més, celebrem la força i la salut dels feminismes descolonials.

El diumenge sortirem al carrer i cridem a l’autoorganització i la revolta feminista contra la precarietat i les fronteres. Juntes som més fortes!

 

 

Ampliem 4 setmanes les baixes de maternitat i paternitat

En la darrera assemblea permanent s’ha aprovat l’ampliació automàtica de 4 setmanes en les baixes de maternitat i paternitat de l’equip tècnic de la XES, sufragat amb fons propis. De manera que la baixa maternal serà de 20 setmanes i la paternal de 12. En aquest cas, la mesura es manté fins a l’1 de gener del 2020, quan la baixa de paternitat s’ampliarà a 12 setmanes per decret llei.

Aquesta millora encara queda lluny del que pensem que és desitjable per donar resposta a les necessitats d’acompanyament del nadó i per ajudar a redistribuir les tasques durant la criança, tradicionalment associades a les dones. D’aquesta manera, durant aquest curs seguirem treballant en el règim laboral intern i la conciliació a la XES.

Quan parlem d’Economia Social i Solidària parlem de sostenibilitat de la vida i l’organització del treball n’és un vessant important. Volem donar valor a aspectes laborals com les baixes, la cura o la flexibilitat horària, entre d’altres. Creiem que les polítiques de conciliació no han de recaure sobre les dones sinó sobre tot el col·lectiu, hem d’assumir com a pròpia la igualtat real i efectiva complementant les mancances de la normativa en conciliació. Aquestes mesura, doncs, suposa un pas més l’assumpció de responsabilitat social que ens pertoca en la reproducció.

Fem extensiu el model, imaginem noves mesures de conciliació. Us animem a replicar la iniciativa, a millorar-la, i a fer públiques les bones pràctiques coresponsabilitzadores en l’ESS; com ja han fet sòcies  com La Ciutat Invisible, Coop57, Fil a l’Agulla o LaCol, entre d’altres.

Comencem el procés del protocol d’assetjaments

Aquesta setmana engeguem un procés de reflexió i aprenentatge a dins de la XES que també pretén dotar-nos d’una eina pràctica sobre com prevenir, identificar i tractar assetjaments per raó de sexe o gènere en l’entorn de l’economia solidària.

Des de la XES vam detectar la necessitat d’elaborar un protocol d’assetjaments, plantejant-nos un procés que permeti sensibilitzar i formar alhora que produir un material que pugui servir a les empreses i iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) tant per adherir-s’hi com per elaborar protocols propis.

L’objectiu principal és erradicar les situacions d’assetjament o abús de poder que tenen lloc en l’entorn de l’economia solidària, dotant a les diferents entitats sòcies, comissions de treball i xarxes locals de la XES dels recursos necessaris per prevenir, detectar o tractar abusos de poder per raons de sexe o gènere. A través de les sessions de sensibilització i de formació, així com de l’elaboració d’un document final, el procés pretén definir un marc d’actuació i un posicionament comú davant de situacions d’assetjament.

Origen i desenvolupament del projecte

La demanda específica d’un procés d’elaboració d’un protocol d’assetjaments dins la XES neix d’una doble confluència: per una banda, d’un debat intern sobre el rol que la XES ha de desenvolupar en aquest àmbit com a referent de l’ESS i les economies feministes; i per altra banda, de la demanda per part d’entitats sòcies de la XES de cert assessorament en casos reals d’assetjament.

En aquest context, la comissió d’Economies Feministes de la XES liderarà aquest projecte partint de la idea que prevenir i eliminar actituds discriminatòries per qüestions de sexe o gènere és un pas imprescindible per a la transformació social feminista. La nostra sòcia cooperativa Candela, acció comunitària i feminista; i  la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista, dinamitzaran el procés de reflexió i elaboració del protocol des de la seva expertesa en aquest camp.

De la teoria a la realitat, pràctiques per posar les cures al centre

La inquietud sobre com posar les cures al centre fa temps que és present a les organitzacions de l’ESS però no sempre és fàcil posar-ho en pràctica. Per això, presentem pràctiques dutes a terme per diverses iniciatives que demostren que no només és possible, sinó que ja és una realitat al nostre país

Si intentar posar la persona al centre no sempre és fàcil en els nostres projectes tot i ser un dels pilars de l’Economia Solidària, l’aposta per les economies feministes i la revalorització de les tasques reproductives sovint és un repte que genera encara més neguits. En els darrers anys, nombroses organitzacions s’han format en la matèria de la mà de diverses cooperatives especialitzades i certes idees clau són presents en els nostres discursos i desitjos però…aquestes idees arriben a materialitzar-se en la nostra quotidianitat?

En alguns casos, la resposta és un sí molt clar. Algunes cooperatives han fet el pas de la reflexió a l’acció i han posat en marxa tot un seguit de mesures que poden ser un exemple a seguir per a moltes altres, fent balanç de les dificultats que s’han trobat en el camí per aplicar-les i amb les millores potencials que les que agafin el relleu poden aportar-hi.

Conèixer, compartir, comprendre

El ritme de treball a moltes les organitzacions de l’ESS acostuma a ser molt intens i això fàcilment ens pot dur a prioritzar objectius i resultats per sobre de les relacions humanes. No obstant això, cal tenir molt present que els conflictes humans entre sòcies són un dels motius més habituals de tancament d’un projecte col·lectiu com és una cooperativa. A La gestió de conflictes a les cooperatives, guia editada per la Federació de Cooperatives de Treball, se’ns recorda que els conflictes són presents “a totes les organitzacions (siguin cooperatives o no) i són fruit de les relacions interpersonals”, però que el que és -ho ha de ser- característic del cooperativisme és la forma i voluntat de tractar-los. Així diu: “La no atenció als processos conflictius té conseqüències serioses en la salut i el benestar de les persones i dels equips; fins i tot, a vegades, poden suposar trencaments, separacions i processos molt dolorosos”.

Abans de gestionar un conflicte, però, cal tenir en compte que les cures tenen un paper important a l’hora de prevenir-lo. Una organització que fomenta els vincles entre les persones membres i els valors de la confiança o l’empatia, té més punts per reduir la tensió d’alguns conflictes i, sobretot, més punts per fer-ne una gestió reeixida. I això, com es fa? A vegades és tan fàcil com facilitar que algunes pràctiques quotidianes es facin en col·lectiu, com ara dinar plegades o, seguint el model de la cooperativa d’arquitectes Arqbag, organitzar torns perquè cada dia cuini un equip diferent per a tota la resta. Aquest tipus de temps compartit genera complicitats i un ambient diferent al purament laboral. Altres cooperatives, com ara el mitjà de comunicació Directa, organitzen sortides fora de l’àmbit laboral per fer activitats lúdiques o tancades de cap de setmana que, tot i que contemplen espais de treball, combinen espais d’esbarjo i coneixença.

En alguns casos, també és interessant aprofundir-hi una mica més i tenir en compte l’esfera de les emocions: això és el que les companyes de SETEM aborden amb les anomenades “rondes emocionals” abans de començar una reunió quan s’ha detectat un clima una mica tens (per estrés, per qüestions personals, etc.). Aquesta ronda d’expressió de cadascuna de les participants col·loca la resta amb un xip d’empatia que, en començar la reunió, facilita l’entesa, així com la manera com s’expressen o es reben algunes aportacions. “Més esporàdicament, també hem experimentat la programació d’assemblees emocionals fora de l’oficina (no anem gaire lluny, ens reunim en una cafeteria per esmorzar, per exemple) i així dediquem més temps i cura aquest tipus d’espais. Cal dir que més d’una vegada les hem anul·lat per prioritzar algun pic de feina productiva…és allò que l’urgent es menja l’important, un clàssic”, explica l’Ariadna Pagès, membre de l’organització.

 

Cures dins i fora

Aquestes cures, com ens expliquen les companyes de La Caníbal, no tenen perquè ser només entre sòcies: aquesta llibreria és concebuda en la seva totalitat com espai de cura, tant en l’àmbit intern com cap al barri. Per això, prioritzen la conciliació de la vida personal i laboral de les treballadores, però a més, tenen una cuina comunitària, un espai de criança i un sofà a disposició de qualsevol veïna que vulgui venir xerrada una estona amb elles. Així, la llibreria es converteix no en un aparador de volums, sinó en un espai obert al públic, d’acollida i d’escolta activa amb les persones del barri.

Aquesta mirada més externa també la tenen les companyes del Col·lectiu Punt 6, un grup de sociòlogues, urbanistes i arquitectes que treballa per aplicar la mirada feminista a l’espai, tant privat com públic, “perquè l’espai condiciona com desenvolupem la nostra vida”, diu la Roser Casanovas. Així, ofereixen serveis d’assessorament on desenvolupen processos participatius que facilitin que tant l’entorn quotidià com l’espai públic responguin a la mobilitat de les cures, que està “majoritàriament feminitzada i és diferent de la mobilitat productiva, més masculinitzada, que consisteix en el desplaçament de la llar a la feina”, explica la Roser. En l’àmbit intern, també treballen per visibilitzar les tasques reproductives i faciliten la conciliació. Finalment, exploren com incorporar la mirada feminista en la intercooperació, relacionant-se amb altres entitats i projectes des dels vincles i les cures.

En aquesta línia, trobem la feina de La Paleta, una cooperativa de treballadores de la construcció formada majoritàriament per dones que, a banda de feminitzar un sector altament format per homes, intenten introduir les cures on i quan treballen (conscients que envaeixen un espai privat, per exemple, acorden horaris amb les famílies, pacten per quin lloc començar la reforma per impactar el menys possible, etc.).

Valorar l’invisible

A banda d’apostar pels espais distesos, a vegades les cures necessiten mesures més formals. Un exemple són l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat més enllà del que estableix la legislació, la cobertura de les baixes per malaltia fins al 100%, el foment de la formació subvencionada, la flexibilitat horària o el teletreball, especialment per facilitar la cura de persones a càrrec (no només menors!). A la cooperativa de serveis tecnològics Colectic tenen moltes d’aquestes mesures implementades. L’Anna Ingés, de l’equip de coordinació, ens explica: “Vam fer un decàleg per a ser-ne conscients ja que algunes d’aquestes mesures havien esdevinguts drets adquirits i no tothom n’era conscient de que això era una millora social que no gaudien altres persones en altres àmbits”. Van obrir la porta a facilitar adaptacions d’horari i espai (teletreball) on els convenis només contemplen reduccions de sous i horaris, tenint en compte que la criança o altres cures de familiars no són precisament el moment més adequat per reduir salari.

I per valorar totes aquelles tasques que tendeixen a ser invisibles en el marc de la mateixa organització, una molt bona pràctica és la que impulsa LaCol. Perquè una organització funcioni, hi ha algunes tasques que s’han fer al marge de la feina productiva i que sovint no tenen massa reconeixement: per aquest motiu, les arquitectes de LaCol registren les hores que dediquen a la feina de la cooperativa distingint si són tasques productives o reproductives i comunitàries, que inclouen des de la preparació de la dinamització d’una reunió a l’enxarxament amb altres entitats del barri.

Criança compartida a l’oficina

Les companyes de Coop57, que compten amb una comissió feminista des de 2012, a banda d’algunes de les mesures esmentades anteriorment, van decidir fer una aposta més transformadora: la cura cooperativa d’un nadó d’un sis mesos. Una de les treballadores va plantejar la possibilitat de portar la seva filla a l’oficina quan va arribar el moment de reincorporar-se a la feina i les seves companyes van acceptar la corresponsabilitat de tenir-ne cura entre totes, amb un exercici directe de qüestionament de la dicotomia entre producció i reproducció. Aquesta pràctica, per innovadora, va anar passant per tot un seguit de passes assaig i error, en relació a l’espai del local destinat especialment a la criatura, el temps de dedicació de cadascuna de les treballadores, etc. En un moment donat, quan la criatura es va fer més gran i buscava més interacció, es va contractar una persona per tenir-ne cura algunes hores i finalment va fer el pas a la llar. Sense dubte, poder gaudir del primer any de vida d’una criatura tant de prop sense renunciar a la vida laboral i amb el suport de les companyes de feina és una pràctica ben trencadora.

Per on començar?

Com hem dit al començament de l’article, abans de posar res en pràctica cal tenir el neguit, que bé pot venir donat per inquietuds personals o col·lectives, per una formació, per la proposta d’una companya, etc. Neixi com neixi la necessitat de treballar el tema, pot ser molt útil tenir en compte els referents: pràctiques concretes d’altres entitats amb qui podem contactar, espais d’aprenentatge col·lectiu, entitats especialitzades, etc.

És important el compromís de tot el col·lectiu perquè les cures i el feminisme siguin una pràctica transversal en tot el que fem. Quant a les mesures formals, l’Anna Inglés, de Colectic, explica: “Les decisions i inclusions d’aquestes mesures i com es configuren són una decisió de totes les sòcies, es preparen, treballen i consensuen en les assemblees, on s’acaben d’ajustar els criteris, per finalment d’incorporar-les al reglament de règim intern que ens regeix com a sòcies i treballadores”.

Dotar-se d’una comissió de cures o economies feministes pot ser una bona eina per no deixar la inquietud en un pla teòric: un grup de persones pot vetllar per aquestes qüestions en el dia a dia laboral, però sempre amb la complicitat de la resta. Alerta! Parlem de comissions mixtes, ja que és imprescindible que tot el col·lectiu tingui aquesta inquietud feminista, que no només sigui cosa de dones. I si encara ens trobem en el procés de sensibilització del grup, es poden promoure petites accions com incloure una secció feminista al butlletí de l’entitat, proposar una càpsula formativa, potser en clau de joc, al final de cada reunió, etc.

En un àmbit més global, seguir la feina de les comissions d’economies feministes de la XES o de la Federació de Cooperatives (creada recentment), així com també de la comunitat Pam a Pam que treballa per divulgar bones pràctiques amb rutes, formacions, etc. també pot ser molt útil per avançar plegades, com a sector, cap a una economia on les persones i les cures siguin el centre. L’Anna Fernández, membre de Pam a Pam i de la comissió d’EcoFem de la XES, ens recorda que hi ha moltes mesures que estan per inventar. Conclou: “Tenir referents pot ser molt útil, però en realitat el que cal és anar donant resposta a les necessitats que es detecten i cada organització pot trobar la seva manera de fer-ho. Totes ens podem convertir en referents escoltant les demandes de les nostres companyes i trobant maneres de donar-hi solució”.

 

Aquest article ha estat escrit per Carla Liébana i  va ser publicat originalment a la revista Cooperació Catalana número 429 (març 2019) editada per la Fundació Roca i Galès.

Ens sumem a la vaga feminista del 8m

Un any més, a la XES volem mostrar tot el nostre suport a les reivindicacions de la vaga feminista del 8 de març i per això ens hem adherit al seu manifest i tancarem les nostres portes durant tot el dia.

Perquè volem reconèixer el paper de les dones per sostenir la societat i la vida al llarg de la història, volem que s’acabin les desigualtats i enderrocar el patriarcat (i el seu gran aliat, el capitalisme),  volem posar fi a totes les violències que ataquen les dones, volem respectar la diversitat sexual i de gènere, volem revaloritzar les tasques reproductives i que les cures estiguin al centre de la nostra vida i volem que l’Economia Solidària sigui feminista a la teoria i sobretot a la pràctica!

Us animem a llegar el manifest complert aquí.