Ampliem 4 setmanes les baixes de maternitat i paternitat

/en , , ,

En la darrera assemblea permanent s’ha aprovat l’ampliació automàtica de 4 setmanes en les baixes de maternitat i paternitat de l’equip tècnic de la XES, sufragat amb fons propis. De manera que la baixa maternal serà de 20 setmanes i la paternal de 12. En aquest cas, la mesura es manté fins a l’1 de gener del 2020, quan la baixa de paternitat s’ampliarà a 12 setmanes per decret llei.

Aquesta millora encara queda lluny del que pensem que és desitjable per donar resposta a les necessitats d’acompanyament del nadó i per ajudar a redistribuir les tasques durant la criança, tradicionalment associades a les dones. D’aquesta manera, durant aquest curs seguirem treballant en el règim laboral intern i la conciliació a la XES.

Quan parlem d’Economia Social i Solidària parlem de sostenibilitat de la vida i l’organització del treball n’és un vessant important. Volem donar valor a aspectes laborals com les baixes, la cura o la flexibilitat horària, entre d’altres. Creiem que les polítiques de conciliació no han de recaure sobre les dones sinó sobre tot el col·lectiu, hem d’assumir com a pròpia la igualtat real i efectiva complementant les mancances de la normativa en conciliació. Aquestes mesura, doncs, suposa un pas més l’assumpció de responsabilitat social que ens pertoca en la reproducció.

Fem extensiu el model, imaginem noves mesures de conciliació. Us animem a replicar la iniciativa, a millorar-la, i a fer públiques les bones pràctiques coresponsabilitzadores en l’ESS; com ja han fet sòcies  com La Ciutat Invisible, Coop57, Fil a l’Agulla o LaCol, entre d’altres.

Comencem el procés del protocol d’assetjaments

/en ,

Aquesta setmana engeguem un procés de reflexió i aprenentatge a dins de la XES que també pretén dotar-nos d’una eina pràctica sobre com prevenir, identificar i tractar assetjaments per raó de sexe o gènere en l’entorn de l’economia solidària.

Des de la XES vam detectar la necessitat d’elaborar un protocol d’assetjaments, plantejant-nos un procés que permeti sensibilitzar i formar alhora que produir un material que pugui servir a les empreses i iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) tant per adherir-s’hi com per elaborar protocols propis.

L’objectiu principal és erradicar les situacions d’assetjament o abús de poder que tenen lloc en l’entorn de l’economia solidària, dotant a les diferents entitats sòcies, comissions de treball i xarxes locals de la XES dels recursos necessaris per prevenir, detectar o tractar abusos de poder per raons de sexe o gènere. A través de les sessions de sensibilització i de formació, així com de l’elaboració d’un document final, el procés pretén definir un marc d’actuació i un posicionament comú davant de situacions d’assetjament.

Origen i desenvolupament del projecte

La demanda específica d’un procés d’elaboració d’un protocol d’assetjaments dins la XES neix d’una doble confluència: per una banda, d’un debat intern sobre el rol que la XES ha de desenvolupar en aquest àmbit com a referent de l’ESS i les economies feministes; i per altra banda, de la demanda per part d’entitats sòcies de la XES de cert assessorament en casos reals d’assetjament.

En aquest context, la comissió d’Economies Feministes de la XES liderarà aquest projecte partint de la idea que prevenir i eliminar actituds discriminatòries per qüestions de sexe o gènere és un pas imprescindible per a la transformació social feminista. La nostra sòcia cooperativa Candela, acció comunitària i feminista; i  la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista, dinamitzaran el procés de reflexió i elaboració del protocol des de la seva expertesa en aquest camp.

De la teoria a la realitat, pràctiques per posar les cures al centre

/en , ,

La inquietud sobre com posar les cures al centre fa temps que és present a les organitzacions de l’ESS però no sempre és fàcil posar-ho en pràctica. Per això, presentem pràctiques dutes a terme per diverses iniciatives que demostren que no només és possible, sinó que ja és una realitat al nostre país

Si intentar posar la persona al centre no sempre és fàcil en els nostres projectes tot i ser un dels pilars de l’Economia Solidària, l’aposta per les economies feministes i la revalorització de les tasques reproductives sovint és un repte que genera encara més neguits. En els darrers anys, nombroses organitzacions s’han format en la matèria de la mà de diverses cooperatives especialitzades i certes idees clau són presents en els nostres discursos i desitjos però…aquestes idees arriben a materialitzar-se en la nostra quotidianitat?

En alguns casos, la resposta és un sí molt clar. Algunes cooperatives han fet el pas de la reflexió a l’acció i han posat en marxa tot un seguit de mesures que poden ser un exemple a seguir per a moltes altres, fent balanç de les dificultats que s’han trobat en el camí per aplicar-les i amb les millores potencials que les que agafin el relleu poden aportar-hi.

Conèixer, compartir, comprendre

El ritme de treball a moltes les organitzacions de l’ESS acostuma a ser molt intens i això fàcilment ens pot dur a prioritzar objectius i resultats per sobre de les relacions humanes. No obstant això, cal tenir molt present que els conflictes humans entre sòcies són un dels motius més habituals de tancament d’un projecte col·lectiu com és una cooperativa. A La gestió de conflictes a les cooperatives, guia editada per la Federació de Cooperatives de Treball, se’ns recorda que els conflictes són presents “a totes les organitzacions (siguin cooperatives o no) i són fruit de les relacions interpersonals”, però que el que és -ho ha de ser- característic del cooperativisme és la forma i voluntat de tractar-los. Així diu: “La no atenció als processos conflictius té conseqüències serioses en la salut i el benestar de les persones i dels equips; fins i tot, a vegades, poden suposar trencaments, separacions i processos molt dolorosos”.

Abans de gestionar un conflicte, però, cal tenir en compte que les cures tenen un paper important a l’hora de prevenir-lo. Una organització que fomenta els vincles entre les persones membres i els valors de la confiança o l’empatia, té més punts per reduir la tensió d’alguns conflictes i, sobretot, més punts per fer-ne una gestió reeixida. I això, com es fa? A vegades és tan fàcil com facilitar que algunes pràctiques quotidianes es facin en col·lectiu, com ara dinar plegades o, seguint el model de la cooperativa d’arquitectes Arqbag, organitzar torns perquè cada dia cuini un equip diferent per a tota la resta. Aquest tipus de temps compartit genera complicitats i un ambient diferent al purament laboral. Altres cooperatives, com ara el mitjà de comunicació Directa, organitzen sortides fora de l’àmbit laboral per fer activitats lúdiques o tancades de cap de setmana que, tot i que contemplen espais de treball, combinen espais d’esbarjo i coneixença.

En alguns casos, també és interessant aprofundir-hi una mica més i tenir en compte l’esfera de les emocions: això és el que les companyes de SETEM aborden amb les anomenades “rondes emocionals” abans de començar una reunió quan s’ha detectat un clima una mica tens (per estrés, per qüestions personals, etc.). Aquesta ronda d’expressió de cadascuna de les participants col·loca la resta amb un xip d’empatia que, en començar la reunió, facilita l’entesa, així com la manera com s’expressen o es reben algunes aportacions. “Més esporàdicament, també hem experimentat la programació d’assemblees emocionals fora de l’oficina (no anem gaire lluny, ens reunim en una cafeteria per esmorzar, per exemple) i així dediquem més temps i cura aquest tipus d’espais. Cal dir que més d’una vegada les hem anul·lat per prioritzar algun pic de feina productiva…és allò que l’urgent es menja l’important, un clàssic”, explica l’Ariadna Pagès, membre de l’organització.

 

Cures dins i fora

Aquestes cures, com ens expliquen les companyes de La Caníbal, no tenen perquè ser només entre sòcies: aquesta llibreria és concebuda en la seva totalitat com espai de cura, tant en l’àmbit intern com cap al barri. Per això, prioritzen la conciliació de la vida personal i laboral de les treballadores, però a més, tenen una cuina comunitària, un espai de criança i un sofà a disposició de qualsevol veïna que vulgui venir xerrada una estona amb elles. Així, la llibreria es converteix no en un aparador de volums, sinó en un espai obert al públic, d’acollida i d’escolta activa amb les persones del barri.

Aquesta mirada més externa també la tenen les companyes del Col·lectiu Punt 6, un grup de sociòlogues, urbanistes i arquitectes que treballa per aplicar la mirada feminista a l’espai, tant privat com públic, “perquè l’espai condiciona com desenvolupem la nostra vida”, diu la Roser Casanovas. Així, ofereixen serveis d’assessorament on desenvolupen processos participatius que facilitin que tant l’entorn quotidià com l’espai públic responguin a la mobilitat de les cures, que està “majoritàriament feminitzada i és diferent de la mobilitat productiva, més masculinitzada, que consisteix en el desplaçament de la llar a la feina”, explica la Roser. En l’àmbit intern, també treballen per visibilitzar les tasques reproductives i faciliten la conciliació. Finalment, exploren com incorporar la mirada feminista en la intercooperació, relacionant-se amb altres entitats i projectes des dels vincles i les cures.

En aquesta línia, trobem la feina de La Paleta, una cooperativa de treballadores de la construcció formada majoritàriament per dones que, a banda de feminitzar un sector altament format per homes, intenten introduir les cures on i quan treballen (conscients que envaeixen un espai privat, per exemple, acorden horaris amb les famílies, pacten per quin lloc començar la reforma per impactar el menys possible, etc.).

Valorar l’invisible

A banda d’apostar pels espais distesos, a vegades les cures necessiten mesures més formals. Un exemple són l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat més enllà del que estableix la legislació, la cobertura de les baixes per malaltia fins al 100%, el foment de la formació subvencionada, la flexibilitat horària o el teletreball, especialment per facilitar la cura de persones a càrrec (no només menors!). A la cooperativa de serveis tecnològics Colectic tenen moltes d’aquestes mesures implementades. L’Anna Ingés, de l’equip de coordinació, ens explica: “Vam fer un decàleg per a ser-ne conscients ja que algunes d’aquestes mesures havien esdevinguts drets adquirits i no tothom n’era conscient de que això era una millora social que no gaudien altres persones en altres àmbits”. Van obrir la porta a facilitar adaptacions d’horari i espai (teletreball) on els convenis només contemplen reduccions de sous i horaris, tenint en compte que la criança o altres cures de familiars no són precisament el moment més adequat per reduir salari.

I per valorar totes aquelles tasques que tendeixen a ser invisibles en el marc de la mateixa organització, una molt bona pràctica és la que impulsa LaCol. Perquè una organització funcioni, hi ha algunes tasques que s’han fer al marge de la feina productiva i que sovint no tenen massa reconeixement: per aquest motiu, les arquitectes de LaCol registren les hores que dediquen a la feina de la cooperativa distingint si són tasques productives o reproductives i comunitàries, que inclouen des de la preparació de la dinamització d’una reunió a l’enxarxament amb altres entitats del barri.

Criança compartida a l’oficina

Les companyes de Coop57, que compten amb una comissió feminista des de 2012, a banda d’algunes de les mesures esmentades anteriorment, van decidir fer una aposta més transformadora: la cura cooperativa d’un nadó d’un sis mesos. Una de les treballadores va plantejar la possibilitat de portar la seva filla a l’oficina quan va arribar el moment de reincorporar-se a la feina i les seves companyes van acceptar la corresponsabilitat de tenir-ne cura entre totes, amb un exercici directe de qüestionament de la dicotomia entre producció i reproducció. Aquesta pràctica, per innovadora, va anar passant per tot un seguit de passes assaig i error, en relació a l’espai del local destinat especialment a la criatura, el temps de dedicació de cadascuna de les treballadores, etc. En un moment donat, quan la criatura es va fer més gran i buscava més interacció, es va contractar una persona per tenir-ne cura algunes hores i finalment va fer el pas a la llar. Sense dubte, poder gaudir del primer any de vida d’una criatura tant de prop sense renunciar a la vida laboral i amb el suport de les companyes de feina és una pràctica ben trencadora.

Per on començar?

Com hem dit al començament de l’article, abans de posar res en pràctica cal tenir el neguit, que bé pot venir donat per inquietuds personals o col·lectives, per una formació, per la proposta d’una companya, etc. Neixi com neixi la necessitat de treballar el tema, pot ser molt útil tenir en compte els referents: pràctiques concretes d’altres entitats amb qui podem contactar, espais d’aprenentatge col·lectiu, entitats especialitzades, etc.

És important el compromís de tot el col·lectiu perquè les cures i el feminisme siguin una pràctica transversal en tot el que fem. Quant a les mesures formals, l’Anna Inglés, de Colectic, explica: “Les decisions i inclusions d’aquestes mesures i com es configuren són una decisió de totes les sòcies, es preparen, treballen i consensuen en les assemblees, on s’acaben d’ajustar els criteris, per finalment d’incorporar-les al reglament de règim intern que ens regeix com a sòcies i treballadores”.

Dotar-se d’una comissió de cures o economies feministes pot ser una bona eina per no deixar la inquietud en un pla teòric: un grup de persones pot vetllar per aquestes qüestions en el dia a dia laboral, però sempre amb la complicitat de la resta. Alerta! Parlem de comissions mixtes, ja que és imprescindible que tot el col·lectiu tingui aquesta inquietud feminista, que no només sigui cosa de dones. I si encara ens trobem en el procés de sensibilització del grup, es poden promoure petites accions com incloure una secció feminista al butlletí de l’entitat, proposar una càpsula formativa, potser en clau de joc, al final de cada reunió, etc.

En un àmbit més global, seguir la feina de les comissions d’economies feministes de la XES o de la Federació de Cooperatives (creada recentment), així com també de la comunitat Pam a Pam que treballa per divulgar bones pràctiques amb rutes, formacions, etc. també pot ser molt útil per avançar plegades, com a sector, cap a una economia on les persones i les cures siguin el centre. L’Anna Fernández, membre de Pam a Pam i de la comissió d’EcoFem de la XES, ens recorda que hi ha moltes mesures que estan per inventar. Conclou: “Tenir referents pot ser molt útil, però en realitat el que cal és anar donant resposta a les necessitats que es detecten i cada organització pot trobar la seva manera de fer-ho. Totes ens podem convertir en referents escoltant les demandes de les nostres companyes i trobant maneres de donar-hi solució”.

 

Aquest article ha estat escrit per Carla Liébana i  va ser publicat originalment a la revista Cooperació Catalana número 429 (març 2019) editada per la Fundació Roca i Galès.

Ens sumem a la vaga feminista del 8m

/en ,

Un any més, a la XES volem mostrar tot el nostre suport a les reivindicacions de la vaga feminista del 8 de març i per això ens hem adherit al seu manifest i tancarem les nostres portes durant tot el dia.

Perquè volem reconèixer el paper de les dones per sostenir la societat i la vida al llarg de la història, volem que s’acabin les desigualtats i enderrocar el patriarcat (i el seu gran aliat, el capitalisme),  volem posar fi a totes les violències que ataquen les dones, volem respectar la diversitat sexual i de gènere, volem revaloritzar les tasques reproductives i que les cures estiguin al centre de la nostra vida i volem que l’Economia Solidària sigui feminista a la teoria i sobretot a la pràctica!

Us animem a llegar el manifest complert aquí.

Enquesta: dones joves i Economia Solidària

/en

L’Agència Catalana de Joventut lidera un projecte de cooperació descentralitzada per  sensibilitzar els governs regionals mediterranis de la necessitat de promoure l’Economia Social i Solidària (ESS) protagonitzada per dones joves. A banda de Catalunya, participen les regions de Tànger – Tetuan – Alhocemia (Marroc), Sousse (Tunísia), Còrsega (França) i Campania (Itàlia). Actualment es troba en la primera fase, la diagnosi, i s’està realitzant una recerca a cada regió sobre la situació de les dones joves dins de l’ESS.

A Catalunya qui realitza la recerca és la cooperativa sòcia ElRisell i per complementar les dades obtingudes durant el treball de camp (entrevistes, grups de discussió i anàlisi quantitatiu de fonts secundàries) ens proposen aquesta enquesta dirigida a a dones joves que, entre els 18 i els 35-40 anys, treballin o hagin treballat a alguna entitat d’ESS.

Les dades de l’enquesta només s’utilitzaran per objectius de recerca i garantint-ne l’anonimat. Us animem a respondre en aquest enllaç.

Les conseqüències del monocultiu de palma i de la banana a Guatemala. Una mirada de gènere

/en , , ,

Modificacions del medi ambient, contaminació, malalties per l’ús de tòxics,  vulneracions laborals… les camperoles indígenes organitzades denuncien l’impacte de l’agroindústria als seus territoris i defensen el dret a la sobirania alimentària a Guatemala. Un article de Patrícia Polo.

8 de març del 2015, La Blanca, Costa Sud de Guatemala. Dones camperoles i indígenes es reuneixen el Dia Internacional de la Dona per recordar i reivindicar tot el que falta per fer per avançar cap a la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere a la societat guatemalenca.

Dones, joves, rebels i apoderades prenen la paraula per exigir canvis. A banda i banda de la pista de futbol on se celebra l’acte, s’estenen amb voracitat –des de fa 12 anys- quilòmetres i quilòmetres de plantacions de palma i banana. A poc a poc, les reivindicacions comencen a girar entorn de les nefastes conseqüències de les empreses de monocultius a les comunitats. Així, sense planejar-ho prèviament, s’inicia la primera trobada de dones sense terra contra les agroindústries al municipi de La Blanca.

A partir d’aquell moment, el protagonisme de les dones en les lluites contra els monocultius a la Costa Sud de Guatemala es va anar fent més evident, es va fer visible el seu paper clau alhora que la creixia la consciència que, justament elles, eren les més perjudicades pel ferotge acaparament de terres, la destrucció de la biodiversitat, i la contaminació de rius, aire i aigua -entre altres conseqüències-, que provoquen els agronegocis.

 Tòxics sobre les dones

Per estalviar temps i diners, les empreses ruixen tòxics des de l’aire amb avionetes. Aquestes fumigacions, evidentment, no afecten únicament les extensions de monocultiu, sinó també comunitats senceres que es troben al límit de les finques. Aquestes fumigacions, juntament amb el gran nombre de residus llançats als rius i altres pesticides, insecticides i plaguicides utilitzats (declarats per l’OMS com a “probables cancerígens per als humans”), són responsables de la destrucció dels conreus camperols, de la contaminació de l’aigua de pous i rius, i de la mort d’animals, a banda detenir efectes nefastos sobre la salut de les persones. La International Agency for Research on Cancer, és una de les nombroses institucions que ha desenvolupat estudis per demostrar que els tòxics utilitzats són especialment nocius per a les dones, ja que afavoreixen el càncer de coll uterí, els avortaments i la infertilitat, igual que per als nadons, que cada cop més assíduament, desenvolupen asma en els primers mesos de vida.


Inundacions, sequeres i aigua contaminada

L’agroindústria de monocultius a les comunitats de La Blanca destrueix els ecosistemes sota la insígnia del “desenvolupament”. La desforestació, la construcció de bordes i el desviament de rius, entre d’altres, provoquen les inundacions de les comunitats a l’hivern (època de pluges) i sequeres a l’estiu. A més, cal afegir la contaminació permanent de les fonts i els pous d’aigua.

Tot això té un doble impacte per a les dones i nenes. D’una banda, pel rol clau que se’ls atribueix en les tasques de cura i de la llar, les seves jornades s’estenen i es compliquen en haver de transportar l’aigua des de punts llunyans en èpoques de sequera o bé en haver-la de drenar quan hi ha inundacions. De l’altra, l’exposició directa a productes tòxics i pesticides utilitzats per les grans empreses generen impactes directes en la salut com malalties de pell, vòmits permanents i infeccions d’estómac.


Una clara vulneració a la sobirania alimentària

Les plantacions de banana i de palma destrueixen ecosistemes, anul·len l’agricultura de subsistència i atempten clarament contra la sobirania alimentària de les poblacions. La producció d’aliments bàsics -fesol i blat de moro- per part de les comunitats camperoles limítrofs a les finques de monocultius són molt més reduïdes que anys enrere a causa de l’impacte ambiental que generen els monocultius. D’altra banda, la contaminació d’aigües provocada pels residus vessats als rius, comporta una gran mortalitat de peixos, els quals  abans eren la font principal d’aliment per a les famílies. A més, els pesticides, insecticides i plaguicides no han deixat rastre d’herbes que, tradicionalment, els pobles indígenes i camperols utilitzaven com a part important de la seva dieta.
Per tot això, en els últims anys s’han reduït les terres agrícoles disponibles per produir aliments, ja que les famílies que abans llogaven parcel·les pels seus cultius de subsistència- a Guatemala el 85% de la terra és de latifundistes, qui representen tan sols el 0,2% de la població- ja no ho poden fer per la falta de terra disponible i perquè el seu preu ha pujat exponencialment per la demanda de les agroindústries. A més a més, els preus dels aliments bàsics s’han incrementat d’ençà que les grans empreses es van instal·lar als municipis, ja que ja no es produeixen a la zona -fet que clarament augmenta el risc de desnutrició-.

Tota aquesta situació d’escassetat d’aliments provocada per les agroindústries afecta en especial les dones, ja que són les que s’ocupen de satisfer les necessitats familiars bàsiques i les que pateixen major discriminació intrafamiliar en l’accés als aliments. El repartiment dels aliments a les llars de la zona, dona total privilegi al pare i als fills, sota la falsa concepció que són ells els que tenen un treball físic més exigent.


Manca de drets laborals i invisibilització de les dones

En general existeix un gran mite en relació als llocs de treball que generen aquestes empreses i la prosperitat que porten a les comunitats. Les feines són poques -una persona treballadora per cada 10 hectàrees de plantació- i amb condicions extremadament precàries.

Encara que existeix una gran resistència de les comunitats a treballar als agronegocis, l’alternativa a la fam condueix de nou fins a la seva causa: les empreses. De les poques feines que genera aquesta indústria, la gran majoria estan destinades als homes; a les dones se les relega a feines molt concretes en el procés d’empacar, més exposades a les substàncies tòxiques i alhora més invisibilitzades.  

La inexistència de sindicats fa que la vulneració dels drets laborals sigui constant, sobretot pel que fa a les dones. Les treballadores d’aquestes empreses reben com a màxim la meitat del salari mínim agrícola, mentre que els homes s’aproximen al salari mínim establert. D’altra banda, hi ha documentats molts casos d’abusos per part dels responsables de les finques, però la inacció de les institucions responsables perpetua aquestes agressions.

Com que les comunitats ja no poden desenvolupar la seva activitat tradicional com a camperolat, i alhora, els llocs de treball ofertats són pocs, des de fa uns anys s’han disparat les migracions d’ homes –en general cap als Estats Units-. Com a conseqüència, són les dones les úniques es adultes que queden a càrrec del sosteniment de la llar i es veuen obligades a buscar feines precàries i a deixar a càrrec la criança dels infants més petits i les tasques de la llar. Tot això ha disparat l’abandonament escolar per part de les noies, que assumeixen el rol de mare en la seva absència.

Aplicar la mirada de gènere als impactes de l’agroindústria, implica fer una anàlisi sobre la tinença de la terra,  la dificultat d’accés a títols de propietat per part de les dones, la relació de les dones indígenes amb la natura i la captació de lideresses comunitàries entre d’altres.

Com les dones de les comunitats de la Costa Sud de Guatemala, moltes altres indígenes i camperoles organitzades arreu del món, diuen prou a les empreses transnacionals que s’han apoderat de les seves riqueses naturals i del seu territori amb la complicitat de governs, bancs i institucions internacionals. Com tantes altres comunitats en defensa del territori, defensen un model d’agricultura basat en l’agroecologia i una reforma agrària que permeti que les grans extensions de terra utilitzades pels agronegocis siguin per la producció d’aliments per l’auto sosteniment i la generació de renda, per acabar amb el latifundi i garantir la justícia social.

El cas de la Costa Sud no és un cas aïllat. Els efectes dels diferents monocultius repeteixen el patró de violació de drets humans allà on es duguin a terme. La majoria d’aquests productes es comercialitzen per abastir els anomenats països rics i per això és fonamental seguir impulsant el consum crític per lluitar per la justícia global.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

Dones rentant a riu contaminat a Guatemala.

 

Article publicat originalment al número 424 de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca i Galès.

Una campanya incòmoda

/en ,

Sis il·lustradores feministes, de la mà de la XES, mostren actituds que generen desigualtats de gènere a les organitzacions de l’economia solidària per animar-les a millorar la participació i la democràcia interna

Interrupcions constants, acaparament de la paraula, invisibilització de les tasques reproductives…algunes actituds que fomenten les desigualtats de gènere també són presents als col·lectius de l’economia social i solidària. Tot i que es tracta d’un sector que defensa fermament els principis feministes, sovint s’escapen petits detalls en el dia a dia que repeteixen patrons heteropatriarcals i que tenen com a conseqüència que les dones se sentin menys convidades a participar activament a les reunions, assemblees, actes públics, etc.

Per aquest motiu, la comissió d’Economies Feministes (EcoFem) de la XES ha impulsat una campanya de comunicació gràfica amb l’objectiu que tothom en prengui consciència i, d’aquesta manera, es puguin canviar les coses. Anna Fernández, membre de la comissió d’EcoFem, explica: “Sovint preferim pensar que aquests comportaments no responen a qüestions de gènere, que tot depèn de la persona. Però quan es tracta de patrons que es repeteixen sistemàticament hem d’acceptar que no és una casualitat, sinó que hi ha quelcom inconscient que ens duu a relacionar-nos diferent segons el nostre gènere”.

La campanya no té cap intenció de culpabilitzar ni criminalitzar ningú: es tracta de fer visibles les coses que passen desapercebudes per animar-nos a canviar-les (el lema de la campanya és reunions roDONES, un joc de paraules que apel·la a la relació entre gènere i el bon funcionament dels espais organitzatius). Tot i així, fer autocrítica no és fàcil i posar sobre la taula les males pràctiques que passen als nostres espais laborals quotidians genera certa incomoditat. “És important entendre que no és una acusació cap els nostres companys, sinó una prova més de la cultura patriarcal que ens domina”, explica Mònica Hass, membre de la comissió. “No són dinàmiques escandaloses, tampoc són molt explícites ni directes, sinó subtils. I constants, molt constants, com una pluja fina que mai para i que va minant l’autoestima de les dones que hi participem per acabar expulsant-nos d’aquests espais”, afegeix Marina Reig, també de l’equip d’Ecofem.

Art, humor i feminisme

Sota el hashtag #aDONAt, sis imatges amb estètiques molt diferents però amb un mateix fil conductor s’han difós a les xarxes socials des de mitjans de febrer. Les il·lustracions són el fruit d’un treball conjunt entre la comissió de comunicació de la XES, la d’Economies Feministes i sis artistes conegudes pels seus dibuixos reivindicatius sobre gènere i dones, en alguns casos en clau d’humor. “En primer lloc, cal adonar-se de les coses per poder canviar-les. Cal que les dones s’adonin que si algú les interromp, no és perquè el que diuen és poc rellevant. Cal que els homes s’adonin que desconnecten més sovint quan parla una dona, tot i que no ho facin expressament”, afirma Marta Ferré, membre de la comissió.

Feminista ilustrada, Emma Gascó, Paulapé, Flavita Banana, Núria Frago i Ana Penyas són les sis autores que han materialitzat les conclusions de l’observació. Les sis formen part d’una nova fornada d’il·lustradores feministes, algunes col·laboren amb mitjans especialitzats en el tema, com ara la revista Pikara, i d’altres tenen en les xarxes socials el seu principal canal de difusió.

Emma Gascó defineix l’enfocament de la seva feina com a feminista i aferrat als drets humans. “És normal que en un primer moment les imatges que produïm siguin masclistes en major o menor mesura, perquè és el que el nostre ull està acostumat a veure. Però també tenim a mà eines per generar altres formes de representació gràfica. Per exemple, no dibuixem només dones quan parlem de feminisme o de càncer de mama; dibuixem dones per representar qualsevol temàtica, perquè som la meitat de la població. D’altra banda, intentem no dibuixar sempre el mateix cànon, representar cossos diversos, no només dones joves, primes, blanques i normatives. I, sobretot, que les dones que dibuixem siguin actives, que estiguin fent alguna cosa, que no siguin decoració”, explica.

Per la seva banda, Maria Murnau -coneguda com a Feminista Ilustrada- afirma que amb la seva feina intenta aportar el seu granet de sorra a la lluita feminista, a l’antiracista i contra l’homofòbia. Tot i gaudir de gran èxit a les xarxes socials, sap que les seves i·lustracions no agraden a tots els públics: “En general entre el públic femení trobo bastanta acceptació però alhora és bastant habitual que cada imatge que publico porti un allau d’homes criticant les vinyetes, que per norma no són gens ofensives, només mostren situacions que es viuen diàriament”, declara.

Sis desigualtats de gènere

Els temes clau que es van seleccionar per a la campanya provenen de les conclusions de la posada en pràctica de l’eina d’observació de gènere a la mateixa XES que pretenia demostrar que allò que les dones dones sentien estava basat en realitats, expliquen les companyes d’EcoFem. Fa temps van gravar diferents reunions en vídeo, les van visionar de manera crítica seguint aquesta eina i després van extreure conclusions sobre les actituds més habituals. Algunes d’elles eren previsibles però d’altres van ser tota una sorpresa, com ara els patrons detectats sobre distraccions automàtiques quan parlaven algunes persones o el fet de comprovar que no existia anàlisi de gènere transversal en les decisions que es prenien. A la darrera assemblea de la XES, es va aprovar fer públic els resultats d’aquestes observacions per fer un exercici de transparència i autocrítica, alhora que s’espera que això animi les organitzacions sòcies a aborar aquesta problemàtica.

Segons la il·lustradora Núria Frago, la fortalesa d’aquesta campanya és el seu objectiu pràctic i el fet que apunta el centre del problema, que és que moltes organitzacions fan gala de l’enfocament en clau de gènere però no tenen eines per desemmascarar les desigualtats que es poden produir en activitats quotidianes, com poden ser les reunions.

Els sis punts seleccionats per a la campanya van ser el manterrupting (la paraula en anglès que defineix el fenomen de les interrupcions habituals d’homes a dones), les distraccions constants quan parla una dona, l’acaparament de la paraula per part dels homes, la invisibilització de les tasques reproductives, que el feminisme ens apel·la a tots i totes i la baixa representació pública de les dones.

La dibuixant Flavita Banana va expressar la seva sorpresa davant d’aquests ítems: “Jo sóc autònoma i no estic acostumada a fer reunions, així que no sabia que això passava tan habitualment en aquests espais, malgrat que jo mateixa he viscut aquestes situacions en converses informals”. La seva il·lustració es va centrar en la invisibilització de les tasques reproductives, que s’assumeixen majoritàriament per part de dones. “Vaig escollir tractar la qüestió de les tasques paral·leles a la reunió perquè em sembla un símil d’allò que també passa a la llar: les dones s’ocupen de 3000 coses considerades menors perquè els homes puguin avançar sense complicacions”, comenta.

Per contra, a Paulapé “malauradament” no la va sorprendre cap tema. Diu: “En els diversos col·lectius dels quals he format part he viscut (i visc) situacions com les que hem reflectit a la campanya. He vist com les meues propostes eren ignorades fins que les proposava un home, m’he encarregat d’infinitat de tasques invisibles que ningú ha valorat, he rebut comentaris despectius i actituds agressives per mantenir una opinió diferent i fins i tot he acabat decidint abandonar algun col·lectiu per aquests motius, malgrat creure fermament en el projecte”.

En el cas d’Emma Gascó, els temes també eren coneguts perquè forma part de diverses assemblees. Tot i així, la va sorprendre una dada concreta sobre les distraccions quan una dona parla: “En abordar el dibuix jo vaig donar per fet que les dones també ens distrèiem igual que els homes quan parla una altra dona, però resulta que no! L’anàlisi de la XES havia detectat que la tendència de les dones és a parar atenció”.

L’economia solidària serà feminista…?

Les companyes d’Ecofem estan molt satisfetes amb la repercussió que ha tingut la campanya tot i que també han rebut crítiques en persona i a les xarxes socials. Alguns comentaris qüestionaven que les dinàmiques mostrades a les il·lustracions eren habituals però no tenien a veure amb el gènere. Les respostes de la XES han estat sempre en la mateixa línia: la campanya neix d’una observació real interna i reiterada i, a més, cada vegada hi ha més estudis acadèmics que extreuen les mateixes conclusions.

Diversos organitzacions de la XES han expressat que la campanya les ha animat a utilitzar l’eina per analitzar les dinàmiques interna i començar un procés de millora. L’Emma Gascó, que participa als espais de REAS, considera que des de l’ESS fa molt que es fan esforços en aquest àmbit i que s’han anat veient els fruits, però “òbviament no hem construït – encara – espais 100% lliures de masclisme, se’ns cola constantment i és molt important assenyalar-lo”, diu. Núria Frago, continua: “Jo mateixa m’he adonat que fer servir la paraula feminisme no et fa feminista. Pots llegir molt sobre el tema i no obstant això tenir una ceguera feminista en una situació quotidianda, en un suposat escenari que no t’has plantejat que pugui ser opressor”.

Per acabar, Paulapé és contundent: “Pense que els espais on hi ha un mínim de reflexió i crítica són més inclusius en general que altres espais, encara que hi ha dinàmiques que costen molt d’eliminar i que requereixen més que la lectura d’un parell de textos i el posicionament públic com a feministes (per exemple). Trobe que tots els col·lectius haurien d’ajornar temporalment els temes urgents i fer un esforç per posar damunt la taula aquells realment importants i que marquen la diferència perquè totes ens hi sentim incloses”.

Article escrit per Carla Liébana, membre de la comissió de comunicació de la XES, i publicat originalment al núm. 420 de Cooperació Catalana, la revista editada per la Fundació Roca i Galès.

Trobada oberta d’Economies Feministes pel Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores

/en , ,
Des de la Comissió d’Economies Feministes de la XES i d’altres col·lectius feministes es fa una crida a la participació a la primera trobada oberta de l’Eix d’Economies Feministes del que serà el primer Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores pel 2019-2020 a la ciutat de Barcelona. Entre totes, volem valorar la possibilitat de participar-hi i de construir una agenda política de cara a aquest futur FSM. 

Des de RIPESS Intercontinental, RIPESS Europa, la XES i REAS s’han proposat iniciar un procés de confluència, tant a nivell local com internacional, entre totes aquelles formes d’entendre l’economia que tinguin per objectiu la superació del sistema actual. Ho volem posar en pràctica des dels següents eixos:

-Les economies feministes i amb perspectiva de gènere.
-El moviment agroecològic i de sobirania alimentària.
-Els comuns, digitals i naturals
-L’Economia Social i Solidària, el moviment cooperativista i les finances ètiques.

Per tot això, ens agradaria poder comptar amb la vostra participació i valorar plegades aquesta oportunitat, i també, fer-ho a Can Batlló on va tenir lloc la primera Fira d’Economies Feministes el 14 i 15 de Novembre del 2014, recordant l’esperit del moviment d’Economi(es) Feminist(es) divers i potent que va visibilitzar-se llavors i que continua present. 
 
Ens trobem el proper 28 de juny a les 18h a Can Batlló (Carrer Constitució 19), a la Nau 69. 
 

Volem un espai mixt

/en ,

Fa unes setmanes vam llançar una crida per constituir un grup de treball per tirar endavant el procés de creació d’un protocol per definir un marc d’actuació davant de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe amb l’objectiu d’eradicar aquest tipus de conductes a tota l’estructura interna i externa de la XES (comissions i permanent, equip tècnic, esdeveniments, organitzacions sòcies, etc.).

Ara mateix comptem amb 4 persones interessades a participar en el grup de treball i totes elles són dones. Tal com hem mostrat a la campanya reunions roDONES, creiem fermament que aquest tipus de processos han d’ésser abordats pel conjunt de l’organització, ja que la lluita feminista ha de ser una qüestió col·lectiva. Per aquest motiu, creiem que és important que el protocol per assetjaments es treballi en un espai mixt, no en un grup format només per dones. Així que animem tant a homes com a persones no binàries de la XES a sumar-se a aquest procés d’aprenentatge en col·lectiu. Podeu contactar amb economiesfeministes@xes.cat i en breu ens posarem en marxa!

Crida: Eradiquem l’assetjament sexual a les nostres organitzacions

/en ,

A la XES volem crear un protocol per definir un marc d’actuació davant de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe amb l’objectiu d’eradicar aquest tipus de conductes a tota l’estructura interna i externa de la XES (comissions i permanent, equip tècnic, esdeveniments, organitzacions sòcies, etc.).

Entenem com a agressió sexual qualsevol agressió verbal, no verbal o física (encara que no sigui reiterada ni sistèmica), no desitjada, d’índole sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona agredida o crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que produeixi aquest efecte. Una agressió es un abús de poder, no un malentès ni un conflicte, per tant no pot ser emmarcat dins del protocol de conflictes de la comissió de facilitació i cures.

Quan va néixer la inquietud a l’entitat,  es va encarregar a la comissió d’Economies Feministes que liderés aquest treball. Però recordem que les agressions sexuals són una qüestió que afecta la globalitat de la xarxa, i per això tot el col·lectiu ha de fer front a aquesta problemàtica, no només aquesta comissió. Per aquesta raó, obrim una crida per crear un grup de treball format per sòcies individuals o membres de les entitats sòcies de la XES que assumeixi aquest encàrrec. Cal tenir en compte que es necessita un treball previ i profund  sobre violència de gènere, i que una vegada s’hagi elaborat el protocol caldrà pensar com sensibilitzar les entitats sòcies perquè l’adoptin o en creïn un de propi (si no el tenen).

Ens agradaria molt que aquesta crida aconsegueixi engrescar prou gent per tirar endavant una qüestió complexa com és aquesta. Som conscients que potser caldrà l’acompanyament d’alguna persona o organització experta, però això ho valorarà el mateix grup una vegada es constitueixi. Si hi esteu interessades i creieu com nosaltres que cal fer front a la violència sexual des de l’ESS, podeu contactar amb economiesfeministes@xes.cat i, a partir d’aquí, esperem que el grup prengui vida pròpia i s’organitzi per afrontar una necessitat col·lectiva com aquesta.