Arrelem les línies estratègiques: els 10 projectes de ciutat

Per tal d’implementar l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat de forma eficient, el document inclou deu propostes específiques que s’anomenen projectes de ciutat (disponibles a la pàgina 21 del document de l’Estratègia).

Els projectes de ciutat es desenvoluparan entre les empreses i organitzacions de l’ESS adherides i l’Ajuntament. A més, es crearan grups de treball específics segons les necessitats de cada moment i per assegurar-ne el correcte desplegament dels projectes. Han estat identificats per la seva capacitat d’impacte a una bona part de l’ESS a Barcelona, perquè permeten veure’n resultats específics al 2030 i són d’interès per diferents actors de l’ESS. També s’ha posat en valor la feina ja feta durant anys, evitant així duplicitats i enfortint projectes ja en marxa.

Els projectes de ciutat són:

  1. Impuls dels plans i estratègies sectorials i ESS. A partir dels punts en comú, projectes tractors, eines i recursos compartits, es vol potenciar l’articulació sectorial i la intercooperació. Així, a més d’enfortir diferents sectors, s’incrementarà d’interconnexió entre sectors i projectes -revertint positivament en tota l’Economia Social i Solidària i la ciutadania.
  2. Fons de finançament i inversió de l’ESS. Seguint el camí del Fons de Crèdit Municipal amb Coop57 i Fiare, es proposa crear un fons mixt (públic i de l’ESS) que potenciï les inversions en ESS a la ciutat per arrencar projectes, generar dinàmiques d’intercooperació i escalar l’activitat i impacte de l’ESS a la ciutat. En especial, seran projectes que requereixen d’inversió no retornable o de retorn en condicions no acceptades pel mercat privat convencional.
  3. Pol cooperatiu de ciutat i Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es treballarà per amplificar l’impacte de Coòpolis, el centre d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS. L’objectiu és continuar ajudant a crear noves cooperatives i llocs de feina vinculats a l’ESS.
  4. Contractació pública responsable i ESS. Es proposa Es tracta ampliar la compra pública responsable aprofitant les potencialitats de l’actual marc legal. Això podria suposar generar reserva especial per empreses d’economia social en la contractació de serveis socials, culturals i de salut. Així, es fomentaria la transformació de les polítiques públiques, i es treballaria pels canvis i assoliments que ho fessin factible: entre d’altres, un sistema d’acreditació/homologació i la dotació dels mitjans de control mixtos entre administració, entitats i externs.
  5. Observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació sistemàtica compartida sobre l’ESS a la ciutat que contribueixi a aprofundir en temàtiques, territoris o sectors. Això permetrà avaluar l’evolució durant els propers 10 anys, homologar dades entre sectors i amb altres territoris.
  6. Consum conscient i Mercat social. Per tal d’activar la demanda de l’ESS, cal potenciar la presencialitat i l’accés de la ciutadania als productes i serveis. Hi han diverses idees sobre la taula per crear un espai presencial o virtual que permeti donar visibilitat continuada a projectes de consum conscient.
  7. SomESS: Relat propi i compartit de l’ESS. S’ha de valorar, i donar a conèixer encara més, també fora de l’ESS, l’aportació de l’ESS en la construcció d’un model de societat més sostenible a diversos nivells: econòmic, personal, social i ambiental.
  8. Xarxa de recursos i espais i impuls a la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS. Internet pot facilitar l’articulació, ordenació i posada en comú dels recursos i espais per a la producció, incubació, allotjament i consolidació de projectes de l’ESS. Cal treure’n el màxim profit i incloure els valors de l’ESS en altres iniciatives de promoció digital.
  9. ESS arrelada al territori: Impuls d’estratègies territorials a Districtes i barris. L’ESS és present als diferents barris de la ciutat i cal que creixi encara més, s’enforteixi i, a més, s’articulin territorialment els diversos projectes per enfortir tot el teixit de ciutat.
  10. Educació i formació per desenvolupar l’ecosistema d’economia social. Es treballarà per facilitar els canals d’entrada i introducció a l’ESS al món educatiu, ja sigui amb la promoció de pràctiques universitàries i professionals, incorporant la comunitat educativa a les xarxes d’ESS, o potenciant l’ús de tecnologies lliures i de codi obert entre la població jove i els centres educatius, entre d’altres.

Cada projecte de ciutat, que pot contribuir a una o diverses de les vuit línies estratègiques de l’Estratègia de l’ESS, serà clau per a la implementació de la mateixa i l’enfortiment de l’ESS a Barcelona. Aquest enfortiment, a més, pot repercutir en la resta de Catalunya. El nivell de desenvolupament durant la propera dècada dels diferents projectes de ciutat dependrà del nivell d’implicació dels mateixos actors de l’Estratègia: les iniciatives, organitzacions i empreses de l’ESS tant del grup motor com de l’Àmbit participat, i de l’Ajuntament. De la mateixa manera, al llarg d’aquests 10 anys es preveu que evolucionin, es bifurquin, s’ampliïn o es descartin, seguint la realitat canviant on ens movem.

Aquest article forma part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona, en què hi participem al costat de moltes altres entitats representatives del sector, com podeu llegir aquí.

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida

Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes maria.atienza@reasnet.com o Flora de DAWN florencia.partenio@gmail.com

Tot el suport a les companyes del MOVICE

Condemen els atacs i amenaces que han rebut al MOVICE (Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado – Colombia) aquest mes de novembre, que se sumen a d’altres accions de violència que pateixen des de fa molt les persones que defensen els drets humans a Colòmbia i que darrerament han tornat a augmentar. Concretament, aquesta vegada ha estat atacada Luz Marina Hache, mare de la companya Luz Helena Ramírez, que té un fort vincle i compromís amb la construcció de la Pau a Colòmbia i Catalunya, i que ha participat a diversos espais de la XES com a membre de MigrESS.

Per això, juntament amb altres entitats, ens adherim al manifest de suport i reclamem al govern de Colòmbia:

  • Que es pronunciïn i rebutgin categòricament aquestes  amaneces i atacs  i garanteixin la seguretat física i psicològica de la companya  Luz Marina Hache Contreras i d’altres membres i portaveus del MOVICE.
  • Que s’investiguin de manera immediata i imparcial aquestes denúncies i que es prioritzi la tasca de defensa de drets humans d’aquestes persones com a primera hipòtesi d’investigació. Que els responsables siguin portats davant la justícia i que aquests fets no quedin en la impunitat.
  • Que ofereixin mesures integrals de seguretat individuals i col·lectives en el MOVICE i s’impulsi de manera urgent una política pública integral i eficaç en matèria de garanties, prevenció i protecció per a líders i lideresses socials, en aplicació del que preveu l’acord de Pau.
  • Que s’implementin les mesures establertes en l’Acord de Pau per al desmantellament dels grups successors de el paramilitarisme i es reactivi de manera efectiva la Comissió Nacional de garanties de Seguretat a Colòmbia.

Podeullegir el comunicat complet aquí.

 

Cloenda del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores

Dimecres 18 de novembre a les 15h tindrà lloc l’acte de cloenda virtual del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores. Després de dos anys de confluències i feina feta entre moviments amb vocació transformadora d’arreu, ha arribat el moment de tancar aquesta etapa amb la mirada posada en un nou horitzó de treball conjunt: una agenda comuna de les Economies Transformadores.
En aquesta darrera sessió, comptarem amb l’acompanyament de quatre dones activistes referents en diferents àmbits: Celina Valadez , facilitadora en moviments d’ESS i bon viure (Mèxic); Zo Randriamaro de l’organització feminista WOMIN (Madagascar); Nancy Kachingwe, feminista antiracista experta en drets de la terra i desenvolupament local (Zimbawe) i Silvia Federici, escriptora, professora i activista feminista (Itàlia / EUA). A més, també farem un repàs de tota la feina feta durant aquest procés i donarem el relleu als següents fòrums que ja s’han començat a gestar.
Per acabar, com a les dues sessions anteriors, també donarem espai a l’expressió artística, ja que considerem que és una forma de comunicació que ens vincula més enllà de la paraula.
Esperem que l’acte us engresqui tant com a nosaltres i us hi sumeu! Us podreu connectar virtualment aquí o seguir-lo al web de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya.

Les finances ètiques es consoliden a l’estat espanyol i aposten pels sectors social i mediambiental durant el 2019

Un any més, s’ha presentat el Baròmetre de les Finances ètiques i Solidaries 2019 (aquesta vegada, en format virtual) per mostrar l’evolució del sector a l’estat espanyol durant l’últim any. A l’acte van participar diversos membres de la sectorial de finances ètiques sòcies de la XES, com ara la mateixa FETS (impulsora del baròmetre), Fiare Banca Ètica, Oikocrèdit i Coop57, entre d’altres.

Podeu veure la sessió completa aquí i consultar el baròmetre en format interactiu o pdf.

Algunes dades

Des de l’Observatori de les Finances ètiques s’ha destacat la importància d’unes finances ètiques que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu i que, com mostren les dades, aquests sectors són els que més crèdit han rebut l’any 2019. S’ha recordat el valor social que les finances ètiques atorguen al diner. En situacions de dificultat social i econòmica es quan les entitats financeres ètiques més crèdit han atorgat, en contraposició amb la banca convencional “on l’ànim de lucre i el creixement econòmic són les úniques finalitats per les que treballa”.

El coordinador de l’Observatori, Sergi Salavert, ha destacat de l’informe que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya és sòlida i s’està arribant a màxims històrics en crèdit a l’economia real”, destacant, sobretot, que els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya han superat els 1.480 milions de euros el 2019, incrementant-se un 0,99% respecte l’any anterior.

També, segons dades de l’informe, el volum de préstecs de las entitats financeres ètiques mostra la implicació amb la societat on, segons ha explicat Sergi Salavert, “contrasta amb la tendència dels últims anys de l’evolució dels préstecs concedits per les entitats convencionals a l’estat espanyol”.

Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser de 1,84% el 2019, en contraposició amb la de la banca convencional, que es va situar gairebé tres punts por sobre, amb un 4,79%.

El nombre de persones usuàries s’ha reduït un 13,83% respecte l’any anterior. Això es deu en gran part a que una de les entitats amb major pes dins de l’informe ha canviat el criteri de comptabilització d’aquesta dada. Tot i així, gairebé 200.000 persones físiques i jurídiques han estat usuàries de les finances ètiques el 2019.

Per un altre costat, el capital social captat per les entitats de finances ètiques continua per sobre dels 191 milions d’euros, fet que és fonamental per poder seguir finançant projectes transformadores d’una manera més sòlida.

Les entitats de finances ètiques que operen a l’esta han finançat projectes d’àmbit estatal i internacional. A Espanya, el sector més finançat amb un 34,77% es el mediambiental, seguit pel sector social (28,32%) i el cultural (11,71%). El 25,12% restant correspon a particulars i administracions públiques. A nivell internacional, el 82,12% del finançament s’ha fet a través de microcrèdits.

El món assegurador forma part del sector financer i és, de fet, un actor inversor clau. Les dades incorporades al Baròmetre d’aquest apartat corresponen a entitats registrades al Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. En aquest apartat s’ha mostrat com les assegurances ètiques gestionen un volum de primes de 1.628.765.990 euros, fet que suposa un 2,5% del volum de primes total a Espanya. A nivell d’inversions realitzades, les assegurances ètiques gestionen prop de  3.000 milions d’euros sota uns criteris mínims d’inversions responsables.

En relació al volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel Segell EthSI han gestionat més de 4 milions de pòlisses durant l’any 2019.

En l’àmbit de la mediació d’assegurances, les corredories ètiques tenen un volum de primes intercedides de més de 14,4 milions de euros a partir de las més de 23.000 pòlisses gestionades. 

La veu de les entitats

Representants de las principals entitats de finances ètiques analitzades en el Baròmetre han reflexionat sobre els resultats del 2019, la situació actual de pandèmia i els reptes de las finances ètiques a Espanya en el possible context de crisis post Covid19.

Per la seva part, Juan Garibi, director comercial de Fiare Banca Etica, ha destacat que “aquest any, tant complex econòmica i socialment per la pandèmia, les entitats de finances ètiques hem demostrat la resiliència per estar al servei de les empreses i organitzacions que treballen sostenint l’economia i cuidant dels col·lectius més vulnerables. Ha afegit “Discernir amb quin tipus de banc es treballa, és més important que mai davant l’escenari actual, on cal diferenciar si els valors com la cooperació i la coherència són l’essència d’una entitat o únicament una etiqueta de cara fora”.

Jorge Berezo, president d’Oikocredit Euskadi, ha explicat a la seva intervenció que “davant la proliferació d’instruments d’inversió socialment responsables i inversions d’impacte, es cada vegada més important saber transmetre a la gent què ens diferencia, perquè portem amb valentia l’etiqueta de finances ètiques”

Sandra Castañeda, de Triodos Bank, a la seva intervenció ha dit que
“les entitats de banca ètica estem aconseguint un gir, que és que estem empenyent en el sector financer convencional per a incloure l’impacte al mateix nivell que el risc i la rendibilitat. Estem canviant les regles del joc, a poc a poc, estem tan sols començant”. I ha afegit “el sistema financer és un actor clau per a la reconstrucció econòmica i social, per a posar els diners a circular en el sentit adequat”.

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57, ha destacat que “des de la nostra òptica transformadora, el context actual ens exigeix crear noves respostes, generar xarxes de suport mutu i ser una eina útil per a donar suport a l’economia social, solidària i transformadora”.

 

Baròmetre

Presentació del Baròmetre de les Finances Ètiques

El proper dijous 5 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació virtual del Baròmetre de les Finances Ètiques, impulsat per les sòcies de FETS. Per assistir-hi, és imprescindible inscripció prèvia.

L’Observatori de les Finances Ètiques mostra amb aquest informe l’evolució del sector a Espanya durant l’últim any i recull una sèrie de variables quantitatives de les entitats que representen el nucli del sistema financer ètic i la seva evolució. En aquesta edició s’han tingut en compte dades de 21 entitats que ofereixen algun producte o servei vinculat a les finances ètiques.

A la sessió hi haurà representants de les principals entitats bancàries i parabancàries analitzades al Baròmetre per aportar la visió més qualitativa a les dades de l’informe, així com altres entitats que puguin explicar com estan afrontant aquesta situació de pandèmia i quins creuen que són els principals reptes per a les finances ètiques i solidàries.

 

Baròmetre

Guanyar-se la vida: transició ecosocial i treball

La comissió d’ecologia, en xarxa amb altres entitats referents en la temàtica, hem organitzat aquest cicle de quatre xerrades en el marc de la FESC. L’objectiu principal és fomentar un debat ampli sobre quins són els canvis necessaris en el món del treball per a posar la vida al centre i aconseguir un sistema productiu just i sostenible, i fer-ho amb la diversitat d’actors que es troben en aquesta intersecció. 

Els perills associats, en el present i especialment en el futur, a la disrupció de sistema climàtic que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) està produint, fan cada vegada més difícil no reconèixer que travessem una emergència climàtica planetària. Una emergència que, per desgràcia, no ve sola. Des de fa al menys dos segles el desenvolupament del capitalisme industrial, avui hegemònic en tot el globus, ha vingut acompanyat d’un grau sever de destrucció ecològica i d’una profunda transformació social que ha trencat gairebé tot vincle amb les maneres de produir i reproduir de les societats pre-industrials. El conjunt acumulatiu d’aquesta devastació ecològica i aquest nou marc econòmic-institucional, ha donat lloc a una profunda crisi ecosocial, en la qual al canvi climàtic se li uneix la pèrdua de biodiversitat, els límits de disponibilitat material i de recursos energètics fòssils, la pèrdua de sòl fèrtil, la crisi de les cures, la manca d’autonomia material i econòmica, i un llarg etcètera.
Davant d’aquest escenari, no és estrany que el consens al voltant de la necessitat de reduir les emissions globals de GEH estigui cada vegada més estès. Però una pregunta sorgeix inevitablement, què implica aquesta reducció per a la nostra organització econòmica, el nostre sistema polític o els nostres modes de vida? Cal explorar el vincle entre el treball (i dins d’ell, l’ocupació) i les emissions GEH, explorar en quin punt ens trobem, quines bases s’estan situant de cara a la Transició Ecosocial i quin tipus de transformacions en el treball haurien d’acompanyar a la necessària i urgent reducció d’emissions.

Us animem a participar en aquesta iniciativa conjunta amb Observatori del Deute en la Globalització, Ecologistes en Acció, Entrepobles i Extinció o Rebel·lió, per, entre totes, impulsar la transició ecosocial en el món del treball!

Jornades transició ecològica

 

Acceptem el repte: ara és l’hora de votar!

Ja ha finalitzat el termini per presentar propostes a Acceptem el repte i ara ha arribat el moment de les votacions. Us animem a totes a inscriure-us en aquest enllaç per expressar la vostra opinió abans de l’14 d’octubre i decidir així les 15 iniciatives que seran presentades en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) del 26 d’octubre al 28 de novembre. Per votar, podeu tenir en compte els criteris que apareixen en les bases, com la perspectiva de gènere, el grau de transformació de el projecte, la implicació amb la comunitat, la intercooperació, etc.

Per organitzar-vos, ja podeu consultar el calendari de les diferents sessions de presentació de les propostes finalistes durant la FESC, així com els dies d’inauguració i clausura de l’FSMET.

D’altra banda, aviat obrirem l’espai per inscriure activitats autogestionades que completessin el programa anterior.

Juntes, ¡seguim transformant!

La segona fase del Fons cooperatiu finalitza el 10 d’octubre

Des del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària hem llançat una convocatòria per destinada a totes aquelles cooperatives que hagin incrementat el seu capital social amb data posterior al 14 de març de 2020 o entitats que constitueixin de nou un procés de capitalització, amb l’objectiu d’afavorir la solidesa financera de les entitats de l’economia social i solidària.

RESUM DE LES BASES

Les entitats es podran presentar a partir del 21 de setembre fins el 10 d’octubre del 2020 mitjançant aquest formulari.

Els diners aportats pel Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària tindran el caràcter de donació irrevocable però suposaran els compromisos següents:

  • Destinar l’import rebut a garantir les necessitats/motivacions presentas al Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària.
  • Acceptar que algun membre del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària realitzi accions de seguiment.
  • La voluntat del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària és que aquest recurs quedi afectat al moviment cooperatiu, de forma que, en cas que l’entitat beneficiaria no pugui continuar la seva activitat, sigui quina sigui la causa, o una eventual transformació de l’entitat en una entitat de caràcter mercantil, l’entitat receptora és compromet a garantir que l’aportació realitzada es mantingui dins del moviment cooperatiu o de l’economia social.
  • Imputar comptablement l’aportació al patrimoni net de l’entitat segons les següents indicacions d’acord amb la norma divuitena del Pla General Comptable:

Finalitzat el termini de presentació d’iniciatives, el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària seleccionarà les iniciatives atenent els criteris generals d’aplicació del Fons i es pondrà en contacte amb totes les entitats participants, per informar de la resolució corresponent.

La Fundació Coop57 (entitat que gestionarà econòmicament l’aplicació corresponent del Fons) es coordinarà amb les iniciatives seleccionades, per a la signatura de l’acord d’acceptació i la tramesa dels recursos corresponents. Llegiu les bases completes aquí, animeu-vos a presentar-vos si compliu els requisits i a col·laborar amb el fons si podeu, voleu i encara no ho heu fet!