Seguim preparant el Fòrum per la Transició Ecosocial!

/en , ,

Us informàvem fa uns dies que havia començat a accelerar-se la preparació del Fòrum per la Transició Ecosocial, que celebrarem a Barcelona els dies 24 i 25 de febrer. Amb aquesta notícia us posem al dia de l’estat dels diferents grups de treball, i les properes convocatòries.

Grup de treball d’aliances: hem iniciat el treball d’aliances amb vistes al fòrum, aprofitant tota la feina feta pel 12N. L’objectiu és contactar a moviments i col·lectius diversos per sumar-los a crear un front comú de lluita per una transició ecològica amb justícia social i democràcia econòmica. En la construcció d’aquest front comú serà important la participació de la màxima diversitat de moviments al Fòrum. Per iniciar el diàleg amb els moviments hem pensat que tant els 4 escenaris davant la crisi ecosocial, com el Pla de Xoc de la XJC poden ser eines útils. Si algú té interès en contribuir a aquest procés, que ens escrigui a ecologia@xes.cat.

Grup de treball de continguts: el passat 23 de novembre va tenir lloc la reunió del grup de continguts i es van poder consensuar alguns aspectes del treball durant el fòrum. Podem anticipar ja, que el fòrum tindrà tres grans moments:

  • Taller d’escenaris de futur per l’ecosistema de l’ESS: divendres al matí
  • Debat i festa inaugural: divendres a la tarda-vespre
  • Dia de treball per eixos i articulació: dissabte tot el dia. El treball durant aquest dia s’enfocarà en les 5 grans estratègies per construir un full de ruta compartit;
    • Mobilització, denúncia i resistència
    • Incidència institucional i sobre marcs normatius
    • Construcció d’alternatives econòmiques
    • Reforç del teixit comunitari i la governança comunitària
    • Comunicació i relat

Grup de treball de comunicació: també està en marxa, treballant, sobretot, per poder enviar un «Guarda’t la data» durant aquest mateix mes de desembre.

Reunió plenària oberta (virtual): per fer repàs de tot plegat hi ha una reunió virtual el 15 de desembre a les 18h. Aquesta plenària ha de servir per compartir els eixos de treball definits, el programa del divendres, la campanya de comunicació prevista, el lloc on es celebrarà el fòrum i l’estat de les aliances. Si voleu participar, pode confirmar la vostra participació aquí: https://liberaforms.plataformess.org/trobadaforumtransicioecosocial

Aprofitem per recordar-vos que a l’agenda de la web de la campanya, podeu trobar totes les activitats vinculades a la campanya pels diferent eixos temàtics, així com els tallers d’escenaris de futur previstos. Si voleu enllaçar a la campanya alguna activitat que creieu que encaixa, ens ho dieu i ho posem a l’agenda.

Us presentem els 4 escenaris de futur davant la crisi ecosocial

/en , ,

Com us comentàvem fa uns dies, des del mes de setembre, des de la comissió d’ecologia estem promovent la construcció participativa d’escenaris de futur, per tal d’aterrar a barris i pobles i preparar les comunitats pel que pugui venir. Des que vam fer pública la iniciativa, no han parat d’arribar demandes de tallers, en contextos prou diversos, i la idea és seguir facilitant-ne durant tot l’any vinent.

En aquesta notícia us explicàvem com funcionen els tallers, però ara volem compartir la base sobre la que construir les narratives de futur compartides: els 4 escenaris de futur. Els escenaris són futurs rellevants, possibles, plausibles i internament consistents, que es poden utilitzar per explorar diferents alternatives de desenvolupament. No són prediccions de futur ni prolongacions de les dinàmiques actuals. Responen una pregunta clau que ens orienta. En aquest cas: Quin pot ser el futur de Catalunya el 2040 en relació amb la crisi i la transició ecosocial?

 

La metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur que estem impulsant des del projecte Futurs impossibles, es basa en la plausibilitat, entesa com la possibilitat amb diferents graus de probabilitat. És a dir, encara que pensem que un escenari és més probable que un altre, s’exploren quatre alternatives diferents, ja que tots ells serveixen per a la reflexió.

Els escenaris amb els que treballem es defineixen per dos grans impulsors de canvi importants i incerts per a la transició ecosocial: un factor sociopolític, com és el funcionament de les institucions i el grau de conflictivitat social, i un factor econòmic, com és la lògica o interessos que prevalen en el model econòmic (primacia de lògica de mercat i interessos oligàrquics o primacia de la lògica del bé comú i interessos populars).

De la cruïlla d’aquests dos factors, emergeixen quatre històries que hem construït per donar peu a imaginar futurs plausibles però prou rellevants per tenir-los en compte (les trobareu descrites en aquest document), que és la base sobre la que fer tota la feina prospectiva). Ens sembla especialment important enfocar-nos als escenaris de Green New Deal Transformador i Decreixement, així com en les combinacions que de tots dos poden sorgir, perquè creiem que necessitem imaginaris esperançadors i realistes alhora, que continguin futurs que desitgem viure des de la consciència de la situació ecològica en què estem. Aquest repertori de possibilitats il·lusionants pot servir de bateria de respostes individuals, col·lectives i socials.

En breu farem pública una guia metodològica que ens han fet les companyes d’Altekio per tal d’ajudar a orientar els tallers que es facin. Des de la XES ens posem a disposició per fer un exercici prospectiu així; ens podeu escriure a ecologia@xes.cat. Construïm entre totes futurs impossibles!

Mig miler de persones es reuneixen a Barcelona preparant el salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

/en ,

El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.

Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.


Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge 

Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.


Signatura de la Declaració de Barcelona

La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.

Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.  

Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

  

Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.


Document de la declaració de Barcelona


El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:

  • Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
  • Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
  • Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
  • Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
  • Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.

També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.

 


Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu

El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:

  • Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
  • Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
  • Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.


Document del manifest “Guanyem terreny a l’especulació!”

 

 


El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats

Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques. 

Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars. 

Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.

Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns. 

I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.

També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència y 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.


Una fórmula entre el lloguer i la compra 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

 

Podeu donar un cop d’ull a totes les fotografies del Fòrum al flickr de la XES.

Ajuda’ns a repensar la FESC!

/en ,

Després de la celebració de la FESC’22, tant la plenària com el buidat de les enquestes de valoració ens indiquen que ens cal repensar el model de fira i donar així per acabat un cicle.
Són molts els objectius que determinen com ha de ser la FESC, i toca revisar-los i prioritzar-los, per tal de poder adequar la fira a les necessitats actuals, que poden diferir de les inicials que van confluir en les primeres edicions de la fira. Volem que el procés de definir la fira sigui compartit, i per això us convidem a participar en dinàmiques de reflexió i disseny, dijous 1 de desembre i dimarts 20 de desembre, a les 18h a la seu del Col·lectiu Ronda (Carrer de Trafalgar, Barcelona).

  • Dijous 1, partint del buidat de les enquestes de valoració enviades a expositors, visitants, continguts i voluntàries, refelxionarem sobre la FESC: què ha estat i què cal canviar. Recollirem alguns dels comentaris anònims de les enquestes per a iniciar reflexió sobre DAFO de la FESC fins ara, i concretar què cal millorar i cap a on definir què ha de ser la FESC’22.
  • Dimarts 20 ens centrarem en aterrar propostes concretes d’espai, models de participació, públic destinatari,… que ens dibuixi ja un possible escenari per l’edició FESC’23.

Repensem juntes la FESC!

Signem el manifest ‘No juguem, aturem Hard Rock’

/en ,

La XES s’adhereix al manifest impulsat per la Plataforma NO JUGUEM, ATUREM HARD ROCK, del Camp de Tarragona. L’escrit exigeix la retirada immediata del projecte de Hard Rock i la construcció d’una alternativa al model turístic de la Costa Daurada, repensant el model socioeconòmic del territori, posant les necessitats de les veïnes al centre.

El Hard Rock és un macro-projecte turístic per a construir un complex de grans hotels, botigues de luxe, espais d’oci i un casino. La Plataforma denuncia la destrucció de la bioversitat de la zona que suposaria tirar endavant amb el projecte, així com la promoció d’un model econòmic basat explusivament en el turisme, que aboca les veïnes de les comarques del territori a feines precàries.

Podeu llegir i signar el manifest aquí.

La Plataforma ha convocat una acció dilluns 19 de desembre, a partir de les 19.00h a l’antiga Audiència de Tarragona (Plaça del Pallol, 3). Us animem a sumar-vos-hi!

 

Els habitatges cooperatius de la península es trobaran a Barcelona per reivindicar-se com alternativa

/en ,

Aquest matí s’ha presentat a Barcelona els detalls del Fòrum per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que tindrà lloc aquest cap de setmana, del 25 al 27 de novembre, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Convocat sota el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, està organitzat de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Al programa del Fòrum que han detallat avui els seus organitzadors en roda de premsa a l’edifici de La Balma (al barri de Poblenou de Barcelona) es troben diferents activitats dividides en diferents eixos temàtics, com la col·laboració públic-cooperativa comunitària per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica i la sostenibilitat. 

El moment més reivindicatiu de la trobada serà dissabte al migdia, quan han convocat una manifestació sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació”. Un dels objectius de l’acció és aconseguir suports públics i socials a la Declaració de Barcelona, una llista de mesures que reivindiquen més suport públic i finançament als projectes cooperatius que es basa en la resolució que el Parlament de Catalunya va aprovar a la primavera, i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Dos representants d’ambdues administracions han estat avui presents a la roda de premsa. Per part de l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària, ha manifestat la seva satisfacció que aquesta trobada se celebri a Barcelona, donat que la capital catalana “està actuant de manera pionera en estendre des de l’administració local aquest model que té una llarga tradició a centre-europa i Amèrica llatina” i ha destacat que l’habitatge cooperatiu actuï també com a “tractor de l’economia social i solidària”, a través de comprar proveïdors cooperatius d’arquitectura, finances, construcció, etc. Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ha estat d’acord en qualificar aquesta trobada com un “abans i un després perquè el model de l’habitatge cooperatiu faci el salt d’escala necessari per àmplies capes de la població” i ha fet valdre els canvis normatius que està fent l’administració catalana per blindar el model a llarg termini.

Paula Martí, portaveu del comitè organitzador del Fòrum i membre de la sectorial d’habitatge de la XES, ha destacat que l’objectiu de la trobada és “reivindicar fent visible un nou model basat en l’autogestió i en mantenir l’habitatge com un dret d’ús al marge de les dinàmiques de mercat i especulació immobiliària”. A la cita ja han confirmat assistència més de 500 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i la península Ibèrica, així com equips tècnics d’acompanyament i personal tècnic i polític d’administracions públiques en els seus diferents àmbits.

Una fórmula entre la propietat i el lloguer

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens són els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges deCooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Seguim avançant en el procés de reflexió estratègica!

/en

En el segon espai de plenària ens vam centrar en aterrar els objectius generals del procés de reflexió estratègica.

Amb el pla estratègic 2023-26, la XES es marca com a propòsit esdevenir referents per una majoria de la població a l’hora de construir sobiranies davant la transició ecosocial. Aquest objectiu es desplega a través de 3 grans línies estratègiques relacionades amb les següents temàtiques: transició ecosocial, mercat social i creació de comunitat.

L’espai de plenària, dinamitzat per Resilience Earth, ens va servir per compartir reflexions i propostes sobre els 6 eixos de desplegament del pla:
– articulació territorial i sectoral;
– foment de la intercooperació i creació de referents en sectors estratègics;
– incidència política;
– comunicació amplificadora;
– creació de coneixement a través de la pràctica;
– esfera interna.

Les aportacions recollides en aquest espai ens serveixen per seguir concretant els objectius, que quedaran finalment aterrats en els plans de treball de les diferents comissions de la XES.

FEINA: Obrim dues places de suport a les xarxes locals de la XES

/en

La Xarxa d’Economia Solidària obre convocatòria per cobrir dues places de dinamització territorial. La comissió de Xarxes Locals és la responsable d’acompanyar i facilitar processos d’articulació de l’economia social i solidària al territori. Una xarxa local és una agrupació d’entitats i persones en un territori concret (municipi, comarca, barri…) que s’articulen amb la voluntat d’impulsar l’ESS i esdevenir el referent territorial de l’economia solidària: intercooperant, visibilitzant el teixit local, construint mercat social i fent incidència a les administracions públiques locals.

Actualment hi ha una vintena de xarxes locals de la XES, arreu del territori de Catalunya, i per barris a la ciutat de Barcelona. Aquesta oferta de feina pretén desenvolupar el projecte Territoris en Transició Ecosocial i cobrir un acompanyament més proper al territori en dos àmbits territorials: 

  • (1) Suport a l’organització del FESS rural (xarxa local Pirineu i Aran, en coordinació amb les altres xarxes locals organitzadores).
  • (2) Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès.

FUNCIONS DELS DOS LLOCS DE TREBALL

1. Suport a l’organització del FESS rural (xarxa local Pirineu i Aran i en coordinació amb les altres xarxes locals organitzadores)

  • Dinamització de la xarxa local del Pirineu i Aran.
  • Dinamització i suport a l’organització general del FESSRural (convocatòria, preparació, dinamització, seguiment, recordatoris i actes de les reunions plenàries mensuals)
  • Coordinació amb les diferents comissions de FESS rural (continguts, activitats, logística,comunicació)
  • Interlocució amb l’administració pública i les entitats municipals, i tramitació de permisos públics.
  • Formar part de l’equip de desenvolupament i gestió de la campanya de Transició Ecosocial.
  • Coordinació de la relació entre comissions i projectes de la XES amb les xarxes locals.
  • Participació a les reunions de l’equip tècnic de la XES (presencials i virtuals).
  • Participació a les reunions de les xarxes locals de cada àmbit territorial.

(2) Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès.

  • Dinamització de les xarxes locals (participació en les campanyes i comissions de la XES, projectes propis, intercooperació amb entitats del territori)
  • Suport a les reunions periòdiques de les xarxes locals (convocatòria, preparació, dinamització, seguiment, recordatoris i actes de les reunions plenàries mensuals).
  • Formar part de l’equip de desenvolupament i gestió de la campanya de Transició Ecosocial.
  • Coordinació de la relació entre comissions i projectes de la XES amb les xarxes locals.
  • Participació a les reunions de l’equip tècnic de la XES (presencials i virtuals).
  • Participació a les reunions de les xarxes locals de cada àmbit territorial.

PERFIL DEMANAT

  • Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals.
  • Experiència en marc lògic, formulació i justificació de projectes.
  • Experiència en l’execució de projectes i elaboració i seguiment de pressupostos
  • Competència (alta) en treball en equip (coordinació d’equips).
  • Competència (alta) en autonomia, iniciativa i innovació.
  • Competència (alta) en organització i planificació.
  • Competències lingüístiques: nivell alt de català i castellà.
  • Competència en entorns digitals de treball col·laboratiu.
  • Capacitat de desplaçar-se (vehicle propi) i de teletreball.

ES VALORARÀ:

  • Nivell superior de català.
  • Participació activa a la XES, en especial a la comissió de xarxes locals, i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia.
  • Coneixements en perspectiva de gènere.
  • Coneixements de programari lliure.

CONDICIONS LABORALS

  • Jornada de 15 hores setmanals.
  • Incorporació immediata.
  • Contracte fins al desembre 2023 (període de prova de 6 mesos). 
  • Salari: 905€ bruts mensuals (12 pagues).
  • Lloc de treball: 
    • Suport a l’organització del FESS rural : comarques dels Pirineus.
    • Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès: comarques de Barcelona.

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a laboral@xes.cat:

  • El seu CV.
  • Carta de motivació (no es valorarà cap candidatura que no adjunti carta de motivació.

El termini de presentació de candidatures finalitza el diumenge 20 de novembre de 2022.

Els futurs que vindran: la XES Barcelona es presenta a la Nau Bostik

/en ,

El 17 de novembre a les 18 h, la sala km14 de la Nau Bostik acollirà un acte que ens fa molta il·lusió: la presentació oficial de les Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona (la XES Barcelona)! Després d’anys de treball conjunt, finalment les xarxes d’economia solidària dels diferents barris de la ciutat s’han unit per crear una entitat que representi la feina feta a tot el municipi i faciliti l’articulació de totes elles.

Amb el nom “Els futurs que vindran”, la XES Barcelona proposa un col·loqui entre David Fernández i Alba Hierro: què ens podem esperar del futur que vindrà? Cap a on caminem?

Després d’intentar respondre aquestes preguntes, segurament obrint nous interrogants, es farà un tasteig dels tallers de la campanya Futurs impossibles, impulsada amb Coòpolis i l’ODG, per imaginar juntes els futurs de diferents sectors estratègics a la ciutat de Barcelona. L’acte comptarà amb la conducció de la Berta Riera d’Impulsem, entitat participant a la XES Barcelona, i Eva Vilaseca, membre de la comissió d’ecologia de la XES i sòcia d’Espai Ambiental.

I després de tants debats, arribarà l’hora de la distensió, amb l’actuació d’Anna Andreu, un petit refrigeri i servei de barra.

Per motius organitzatius, preguem inscripció en aquest formulari.

Us hi esperem a totes!

Compte enrere per al fòrum de l’habitatge cooperatiu

/en ,

Com ja hem anat informant, el Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves com gent gran, intergeneracional o col·lectius específics. Iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència. Si hi esteu interessades i encara no us heu inscrit, afanyeu-vos perquè queden poques places! A més, si vols posar el teu gra de sorra per fer-ho possible, pots apuntar-t’hi com a voluntària escrivint un correu a habitatge@xes.cat o fer una donació en un sol clic.

Podeu consultar el programa complet aquí, però destaquem l‘experiència més viviencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referents son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotgen a 60.000 persones a Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Seguim avançant per fer accessible la via cooperativa pel dret a l’habitatge!