Club de lectura virtual sobre Economies Transformadores

Fa uns mesos vam engegar amb LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques el primer club de lectura virtual “Fanàtiques per les Economies Transformadores”, en el marc de la col·laboració habitual amb el projecte Biblioteques Sense Fronteres de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’objectiu és endinsar-se en les problemàtiques del sistema econòmic actual i aprofundir en algunes de les alternatives que existeixen, mitjançant la lectura de llibres, articles, i notícies; la visualització de documentals o pel·lícules; i xerrades amb experts o testimonis.?Per accedir-hi, només heu de clicar aquest enllaç i us portarà a la plataforma mitjançant la qual ens comuniquem. Un cop al mes aproximadament, es duu a terme un trobada virtual per compartir visions i intercanviar punts de vista.

Fins ara, s’ha llegit i debatut Ante el colapso de l’escriptor i professor de Ciències Polítiques i de l’administració Carlos Taibo i Tu consumo puede cambiar el mundo de la periodista Brenda Chávez, convidada a la darrera sessió virtual. Aquestes dues obres  han ofert una visió general del model de producció i consum del sistema capitalista així com de les crisis i el col·lapse que ja està experimentant el nostre planeta com a conseqüència.

Ara tot just comença un nou bloc, especialitzat en els diners i les finances ètiques. Més endavant, es tractarà l’Economia Solidària, el Comerç Just, les Economies Feministes o la Sobirania Alimentària. T’animes a sumar-t’hi?

Noves sòcies per començar el 2021

Comencem l’any rebent set noves sòcies a qui volem donar la benvinguda i amb qui desitgem mantenir un vincle molt proper malgrat la distància que la pandèmia ens imposa! Us les presentem:

Abrazo Cultural: és una organització sense ànim de lucre que promou la interculturalitat. Fomenten la trobada inclusiva entre persones i cultures a través de l’aprenentatge i de l’emprenedoria social. Acosten les cultures del món a totes les persones, a partir de la visió de persones refugiades i immigrants de diferents països que comparteixen els seus coneixements i talents impartint cursos d’idiomes, d’interculturalitat i tallers culturals.

Codi Cooperatiu: és una cooperativa tecnològica que ofereix els serveis habituals d’un estudi de desenvolupament de software (aplicacions i serveis web, pàgines web complexes, aplicacions per mòbil) però trencant amb la idea clàssica de client-proveïdor on es presenta un pressupost i al cap d’uns mesos s’entrega el projecte “acabat”. Proposen un acompanyament en tot el procés, fent servir metodologies dissenyades per generar dinàmiques de cooperació, així el projecte esdevé un procés orgànic i es pot anar adaptant als canvis o noves necessitats que vagin sorgint.

COLAB: fan costat a grups de persones en la definició i el disseny dels seus projectes d’habitatges col·laboratius, perquè es converteixin en les protagonistes. Actuen com a intèrprets solucionant els aspectes tècnics, legals i econòmics de cada iniciativa i aporten experiència avalada per més de 200 projectes construïts, la gran majoria habitatge col·lectiu a Catalunya, guiant els grups fins a la materialització de les seves co-llars, personalitzades, dignes, assequibles i sostenibles.

Espavil Cooperativa: és una empresa de Cardedeu dedicada a la promoció dels productes del territori i lligada al coneixement del territori mitjançant el turisme de proximitat, un projecte d’allotjament sostenible i eficient energèticament. Per fer-ho possible, han apostat clarament per la rehabilitació, intentant generar el mínim de residus possible i conservant la majoria d’estructures ja existents. Aquesta va ser la llavor, però el projecte ha anat creixent al llarg dels anys construint un projecte capaç de generar valor social i cultural al seu entorn, contribuint a la preservació del paisatge mitjançant la plantació d’oliveres de varietats locals, etc.

Holon: és un col.lectiu de disseny que dona forma a l’experiència quotidiana de la transformació social. Des de cooperatives, associacions i fundacions sense ànim de lucre, transformen sectors com l’habitatge o l’energia, passant per pimes locals on explorar l’economia circular a programes de les Naciones Unides o corporacions internacionals on definir com encaixar la sostenibilitat amb empreses del seu volum. De l’experiència a l’ecosistema, donen forma al dia a dia de les transicions.

La Dovella: és una empresa de construcció especialitzada en la reforma i la rehabilitació d’habitatges, equipaments i construccions de valor arquitectònic des de fa més de 25 anys. Compten amb un equip d’industrials totalment integrats en el projecte, amb els mateixos valors, dedicació i professionalitat que les persones que integren La Dovella.

Rosa de Foc: cooperativa que produeix la cervesa artesana (i llibertària!), no pasteuritzada, elaborada a base de diferents varietats de civada maltejada, llúpol, llevat i aigua, cuidant el seu procés d’elaboració de manera tradicional.

Xarxa de Suport Veïnal de L’Hospitalet – Cartografia –

La XESLH, davant les diverses situacions d’emergència social i personal que ha provocat el confinament pel Covid-19, va impulsar la creació d’una Xarxa de Suport Veïnal, amb el suport d’entitats del territori, per connectar necessitats i recursos als barris. Tot aquest temps, s’ha posat en funcionament un sistema de suport mutu entre veïnes per assegurar-nos que, en temps de crisi sanitària i social global, als nostres barris ens cuidem entre totes.

Aquest 2020 es van reactivar dues caixes de resistència (general i per treballadores de la llar i les cures) que han recaptat més de 3000€ amb els quals, i gràcies a la xarxa d’intercooperació generada, s’ha acompanyat a més de 3000 persones (1900 nuclis de convivència). Els fons s’han destinat a sufragar despeses d’alimentació, medicaments, material sanitari, despeses d’habitatge i llar: butà, reparacions, recàrregues mòbil, etc.

S’ha conseguit agrupar diverses entitats i col·lectius de la ciutat, alguns dels quals són: La Col·lectiva – Ateneu Cooperatiu, el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet, Càritas, Coordinadora de Ampas Endavant de Collblanc La Torrassa, Associació de Veïnes de Collblanc La Torrassa, la Biblioteca Josep Janés, Comerços del Barri, la Fundació Akwaba, Mujeres Unidas Entre Tierras, la cooperativa de consum Keras Buti, LH en Bici, la Xarxa de Suport de Bellvitge-Gornal, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Torrassa, l’Hort de l’Eriçó, Cal Bielet del Garro, EcoCentral, Espigoladors i centenars de veïnes anònimes dels nostres barris.

L’activitat que s’ha anat generant s’ha reflectit en aquesta cartografía, dissenyada en col·laboració amb La Col·lectiva, l’ateneu cooperatiu. La Xarxa de Suport és una xarxa viva, per això el mapa està en revisió contínua, i continuarà acollint les aportacions i implicacions veïnals amb les seves comunitats.

Totes tenim, totes necessitem, totes compartim!

 

Un procés col·laboratiu: la governança de l’estratègia de l’ESS

L’Estratègia de l’ESS 2030 és una estratègia de i per tota la ciutat. Durant el primer semestre 2021, la governança compartida que l’ha fet possible esdevindrà òrgan municipal de participació com a “l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030”. Seguint altres acords ciutadans, aquesta estratègia es basa en la col·laboració, la participació i la governança de l’Àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Com a part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, les entitats de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona van establir un model de participació i governança per articular la participació de les iniciatives adherides, organitzar la presa de decisions, estructurar l’intercanvi d’informació i definir els espais on es desenvoluparà i avaluarà l’Estratègia. Aquest darrer objectiu és important per tal d’adaptar-la a la realitat i les necessitats canviants.

Dos nivells de participació

Hi ha dos nivells de participació i presa de decisions: el de les organitzacions promotores, que han participat activament en l’elaboració de l’Estratègia; i les adherides, per a empreses, organitzacions i entitats (amb vinculació total o parcial amb l’ESS) que l’incorporen a les seves realitats.

Les organitzacions promotores s’articularan, a més, en tres espais de treball. El Grup Motor actuarà com a òrgan executiu, i ajudarà en l’elaboració dels plans de treball anuals, la direcció de l’espai tècnic i l’organització d’activitats rellevants. L’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, servirà com a motor de la transformació social i econòmica i vetllarà pel desenvolupament de les línies estratègiques de treball. Per últim, i segons les necessitats detectades, es crearan grups de treball per impulsar accions concretes, propostes i articular espais debats.

En el cas de les adherides, i per garantir la transparència, la construcció de relat i l’avaluació, s’organitzarà un Congrés Biennal que permeti avançar en la implementació de l’Estratègia, establir els nous reptes i compartir les fites assolides.

Els espais de participació i governança previstos no impliquen la creació de nous espais), sinó que busquen aprofitar i permeabilitzar els ja creats i consolidats sobre les diferents temàtiques i sectors de l’ESS a la ciutat.

Dues fases

La primera fase està oberta a les organitzacions promotores de l’Estratègia, a més de totes aquelles que han participat en alguna fase del disseny o de la implementació de l’Estratègia, així com organitzacions de primer nivell que estiguin adherides a algunes de les entitats representatives, i que es gestionen d’acord amb característiques, principis i valors comuns (com la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre el capital. Finalment, també resta oberta a altres actors a proposta del Grup Motor i aquelles entitats que es comprometin a fer, durant el proper any, el balanç social (Balanç Social de la XES, Balanç del Bé Comú, Valorsocial.coop o eina similar que permeti la rendició de comptes en relació a criteris socials, ambientals i de bon govern). El Grup Motor ratificarà totes les adhesions de l’Estratègia.

La segona fase d’adhesions s’iniciarà a partir de la creació del nou òrgan de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030, i serà en el seu reglament de funcionament intern on es concretarà els requisits per formar-ne part. En tot cas, les empreses i organitzacions que ja estiguin adherides a l’Estratègia #ESSBCN2030, quedaran automàticament associades a l’Acord de Ciutat.

És un fet rellevant, donat que l’Estratègia, el seu procés i desenvolupament, esdevindrà òrgan de participació municipal, com a l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030. Està previst que, tot el procés per esdevenir òrgan de participació municipal, pugui esdevenir-se durant el primer semestre de 2021, després d’haver-se ja presentat, el passat novembre, al Consell de Ciutat amb el seu vistiplau, i concloent amb l’aprovació per part del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, i tenint en compte la realitat canviant en que ens movem, l’estructuració de la governança pot adaptar-se i canviar -seguint sempre els valors de l’ESS i sent aquestes modificacions debatudes i creades entre les entitats que conformen l’Estratègia de l’ESS.

Ampliem el Pla d’Acció de l’ESS: 25 mesures per a les administracions públiques

L’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de la crisi global de civilització en què ens té immerses el sistema capitalista, patriarcal, colonial i productivista des de fa decennis. També forma part de l’alternativa al sistema que provoca aquestes crisis, o més ben dit: ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic.

Poc després que esclatés la pandèmia, vam llançar un Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanàvem que duguessin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Gairebé un any després de l’arribada de la Covid19, presentem el pla revisat amb noves propostes: concretament 25 mesures, distribuïdes segons els seus efectes a curt o mitjà termini.

Creiem que aquest nou pla és estratègic per al moviment però alhora volem deixar clar que forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.

Fem assequible l’habitatge cooperatiu

L’’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot tenir un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys si s’aconsegueixen mesures per part de les administracions públiques locals, nacionals i estatals que el facin més assequible.

Per aquest motiu,  hem llançat una campanya reclamant mesures per enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre d’altres. Creiem que aquest no només és un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació, sinó que també suposa l’aposta per un major pes de l’economia social i solidària al nostre país, amb una important creació d’ocupació en la fase de promoció així com en la provisió de béns i serveis vinculats a l’habitatge.

Hem observat que, tot i que aquest model d’habitatge comunitari, estable i no especulatiu s’està obrint pas a Catalunya amb diversos projectes en marxa, transcorreguts aquests primers anys, la possibilitat de fer créixer aquesta alternativa i fer-la assequible i inclusiva al major nombre de llars, passa pel fet que des del sector públic i el sector cooperatiu se sàpiga construir l’aliança necessària, que garanteixi l’interès públic del model i faciliti la mobilització de recursos públics i privats per al naixement de nous projectes. I és que la crisi derivada de la Covid-19 ha accentuat encara més la vulnerabilitat de bona part de la població que no té garantides les necessitats més bàsiques, com és el dret a un habitatge digne i assequible. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país.

Per això, reclamem:

Ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies:

– Reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals provinents del Pla Estatal d’Habitatge destinats a lloguer i cessió d’ús.

– Creació d’una línia d’ajuts Habitatcoop per part de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives per a la capitalització de les cooperatives o que permeti la reducció de les aportacions de capital de les persones sòcies habitants.

– Crear una línia d’ajuts per a l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació i impuls d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de protecció oficial.

– Assimilació de la cessió d’ús al lloguer en tots els ajuts públics existents, com són els ajuts per al pagament del lloguer.

 

Millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús:

– Aplicar un tipus d’IVA superreduït (4%) a la promoció i construcció d’habitatge social cooperatiu en cessió d’ús per part del govern de l’estat

– Bonificacions fiscals en l’àmbit local als habitatges cooperatius en cessió d’ús (IBI, ICIO, etc).

– Consideració de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús cooperatives especialment protegides.

 

Millora del finançament:

– Millora de les condicions de les línies de finançament públic, especialment amb l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre d’altres, proposem augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge.

– Impuls de noves línies de finançament complementàries i altres instruments financers des del sector públic per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.

 

Millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament:

– Crear una línia d’aval per al finançament de promocions d’habitatge cooperatiu en cesió d’ús per part de les Societats de Garantia – Recíproca que compti amb suport públic.

– Implicació de les diferents administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers.

 

Ja comptem amb prop de 200 adhesions, entre organitzacions, col·lectius i persones individuals, i busquem més adhesions per interpel·lar administracions públiques i organitzacions polítiques que aspiren a fer de representants de la ciutadania després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Més informació i adhesions aquí!

Som part de la Nau Vila Besòs

A finals de l’any passat vam apostar per traslladar el magatzem de la XES a la Nau Vila Besòs del barri de Sant Martí, un espai de l’Ajuntament de Barcelona coordinat per la nostra sòcia Andròmines. Com a usuàries d’aquest espai, tant la XES com les seves sòcies tenim accés a diversos cursos formatius i tallers que ofereix la mateixa Nau, així com les ofertes de préstecs o material en donació que de tant en tant arriben (podeu consultar el catàleg amb el llistat actual de materials en donació).

Un dels objectius principals de l’equipament Nau Vila Besòs és fomentar l’economia col·laborativa, crear sinergies entre les entitats del districte, compartir, optimitzar els recursos de les entitats i tenir un impacte de reutilització. L’espai també vol esdevenir un punt de trobada entre el teixit associatiu del Districte i també d’impuls a l’economia circular. Per això, desenvolupa diferents tallers de reducció i eliminació de residus, recuperació d’objectes i upcycling, així com formacions i transmissió de coneixements.

Estem molt contentes d’entrar a formar part d’aquest espai i esperem que efectivament sigui font de sinergies entre les entitats de l’ESS i el teixit associatiu de la ciutat.

 

 

Donem suport a Contrabanda FM: pel dret a la comunicació

Defensem els mitjans lliures i comunitaris com a expressió de la cultura dels béns comuns i de l’economia solidària. Són mitjans que es regeixen per valors compartits, com l’absència d’afany de lucre, l’autogestió, la solidaritat i la col·laboració en comptes de la competència, entre altres.

Per aquest motiu, les comissions de Formació i Publicacions i la de Procomuns han donat suport al manifest en contra del precinte de Contrabanda FM, que es va veure obligada a desmuntar l’antena i la resta del material tècnic que té al Turó de la Rovira (punt d’emissió lliure des de gener del 1991) a finals del mes de desembre. Ara, juntament amb altres col·lectius, reclamem a les administracions públiques la seva actuació perquè pugui seguir emetent a Barcelona. Podeu llegir les demandes i el comunicat complet aquí.

Convocatòria de feina: tècnica de comunicació de la XES

La XES ofereix una plaça de tècnic/a per coordinar la comunicació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) i part de la comunicació general de la xarxa, fent equip amb una altra persona (gestió de xarxes socials, preparació de butlletins i comunicacions, gestió de campanyes de les diferents comissions,relació amb els mitjans, dinamització de la comissió de comunicació de la XES i la seva representació davant la Permanent o altres espais de decisió, etc.).

 

FUNCIONS DEL LLOC DE TREBALL

– Dinamització i representació de la comissió de comunicació.

– Coordinació de l’estratègia comunicativa de les diferents comissions de treball i activitats de l’entitat, especialment de la FESC (coordinació de la seva estratègia comunicativa, participació a la comissió plenària i treball conjunt amb les diferents subcomissions, relació amb proveïdores, etc.).

– Redacció i coordinació de continguts web i elaboració de butlletins.

– Actualització de les xarxes socials amb activitats pròpies, de les organitzacions sòcies i temes relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

– Coordinació amb la comissió tècnica i altres espais de decisió de l’entitat.

– Comunicació externa (redacció i enviament de notes de premsa, gestió de mitjans, etc).

– Coordinació i redacció de materials comunicatius (memòria, tríptics, vídeos).

 

PERFIL DEMANAT

– Llicenciat/da o graduat/da en Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i RP, Comunicació i/o Ciències de la Informació.

– Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i el consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals.

– Experiència demostrable en gestió comunicativa, redacció periodística i gestió de xarxes socials en entitats no lucratives i/o moviments socials.

– Capacitat de treballar en equip i de coordinar-lo.

– Capacitat d’autonomia, iniciativa, organització i innovació.

– Competències lingüístiques: nivell alt de català i castellà i nivell intermedi d’anglès.

 

ES VALORARÀ

– Nivell superior de català.

– Nocions de disseny gràfic.

– Participació activa a la XES i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia.

– Formació específica en comunicació en ONG, tercer sector, associacionisme…

– Coneixements en perspectiva de gènere.

 

CONDICIONS LABORALS

– Contracte temporal amb data de finalització 31/12/2021 (amb possibilitats de continuïtat).

– Jornada de 20 hores setmanals en horari flexible.

– Salari: 1.150 euros (brut mensual a 12 pagues).

– Lloc de treball: tot i el que local de la XES es troba a Barcelona, mentre que les condicions derivades de la pandèmia no canviïn, es farà teletreball.

– Incorporació: mitjans de febrer 2021.

 

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a comunicacio@xes.cat:

– El CV.

– Carta de motivació.

El termini de presentació de candidatures finalitza el 29 de gener.

Crida a mobilitzar-se al voltant dels fons europeus de recuperació

A finals d’any compartíem amb vosaltres la informació de què disposàvem sobre els fons de recuperació europeus Next Generation EU. La intenció era aportar una mica de claredat al possible aterratge d’aquests fons a Catalunya, així com també animar les organitzacions de l’ESS a preparar-se per intentar accedir-hi. En paral·lel a aquesta línia de treball, com a XES, també estem participant, amb altres col·lectius de l’Estat, en les accions per denunciar els nombrosos punts foscos dels fons, entre aquests la manera com s’està definint la seva distribució. Per saber més del tema, us animem a llegir aquest article publicat a El Salto per les companyes d’Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització.

També volem animar la base social de la XES i les organitzacions de l’ESS en general, a mobilitzar-se i sumar-se a la crida feta pels diferents col·lectius que estan dinamitzant les accions de denúncia entorn dels fons. A continuació, us en donem més detalls:

QUÈ: Petites mobilitzacions descentralitzades al voltant dels fons europeus de recuperació.

QUAN: Cap a finals de gener de 2021 (data encara per determinar).

QUI: Una aliança el més àmplia possible (ecologistes, sindicats, pimes, sanitat pública, grups de justícia climàtica, ESS…).

PER QUÈ: El 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei que estableix l’estructura de governança encarregada de l’aprovació i adjudicació dels fons. Cap a finals de gener ha de produir-se la convalidació al Congrés dels i les Diputades. És una ocasió important per sortir al carrer i deixar clar que volem que els diners serveixin per finançar un món més just i solidari, dins dels límits de la planeta. Més raons avall.

QUÈ ET PROPOSEM: Que el vostre col·lectiu estudieu la possibilitat d’organitzar una acció descentralitzada en el vostre territori, si pot ser en coalició amb altres col·lectius. És possible que ja hi hagi xarxes amb nodes locals que estiguin pensant participar-hi (Rebel·lió pel Clima, Extinction Rebellion, CGT, Ecologistes en Acció, xarxes locals de la XES, etc.), així que és important buscar sinergies.

QUÈ T’OFERIM: Gent de diversos col·lectius portem unes setmanes fent seguiment d’aquest tema i estem treballant en un argumentari / narrativa i un repertori d’accions tipus, fàcilment replicables per grups petits en els diferents territoris, amb una estètica comuna. Quan estiguin finalitzats aquests materials, els farem circular juntament amb una proposta de data concreta per a l’acció comuna. Però és important començar a debatre-ho internament en els grups, per estar preparades quan aquest material arribi.

Has sentit parlar dels famosos fons europeus per a la recuperació?

En els últims mesos hi ha hagut molt soroll al respecte i moltes persones els esperen amb candeletes, amb l’esperança que serveixin per recuperar-nos després de la pandèmia i transformar-nos en una societat millor.

La pandèmia ha posat en evidència l’important que és tenir una societat resilient, capaç de tenir cura i no deixar ningú enrere, amb uns sistemes públics forts que posin en valor les cures i no les precaritzi, una biodiversitat ben conservada o una economia que no alimenti el canvi climàtic.

Serviran per això els fons europeus?

El que anem sabent és que aquesta ingent quantitat de diners que ve d’Europa ha desencadenat tota una onada de peticions de grans empreses, reactivació de projectes que no havien aconseguit finançament, en una mena de carta als reis mags on no sembla haver-hi una planificació clara que garanteixi la transició ecosocial de la nostra economia a una altra de justa i sostenible. Tot i que els projectes han de respondre a alguns criteris de despesa verda i climàtica imposats des de Brussel·les, no està molt clar ni que hi hagi els mecanismes per assegurar que es compleixen aquests criteris, ni cal donar per fet que el finançament de grans projectes amb cert color “verd” impliqui que es produeixi la transformació desitjada.

Les diferents informacions que han sortit a la llum fan pensar que es produirà una acumulació de diners en grans actors, molts d’ells grans corporacions que han contribuït a la nefasta situació ecològica i social en què estem, ja que tindran una capacitat d’accedir a aquests fons que no està a l’abast de petits actors i empreses com els de l’economia social i solidària.

Per a més informació:

https://t.me/joinchat/Df1r-tjwPHWw4ERP