Que el virus no ens tregui la FESC

Si tot va bé, se celebrarà del 23 al 25 d’octubre al recinte de la Fabra i Coats del barri de Sant Andreu de Barcelona

A noves realitats, noves respostes. I l’economia solidària aquesta vegada està molt més preparada que els anys posteriors a l’anterior crisi capitalista. I la FESC, com a element que ha esdevingut clau en la vertebració i projecció cap enfora del moviment (el 2009 encara no existia), estarà a punt per fer de rampa de sortida d’una normalitat que ja mai més tornarà a ser normal. Perquè segurament, com criden algunes parets aquests dies, precisament la normalitat era el problema.

Fruit de l’Assemblea general extraordinària de valoració de la FESC2019 i projecció de la FESC2020, s’albiren alguns canvis en el sí de la fira: augment de les hores i persones de coordinació, exploració del divendres com a projecció vers nous públics (joventut i administració pública). I, a sobre, les noves incorporacions a diferents comissions pretenen donar una volta a la FESC per tal de personalitzar l’experiència, tan per al públic visitant com per les expositores. Les novetats, però, més endavant.

Encara s’està acabant de valorar l’impacte que la desacceleració econòmica d’un capitalisme desbocat tindrà a la nostra fira (provinent principalment de l’administració pública), però la FESC, com la resta de la XES i de les entitats que la conformem, també veurà afectat el seu pressupost. En un any d’innovacions, aquestes potser seran més conservadores del que des de l’organització haguéssim volgut.

Si voleu saber més coses sobre aquesta edició de la Fira, temàtica, novetats importants i tempos en els que heu de presentar i proposar les coses, us proposem que us dirigiu al web de la FESC.

Com a urgència, des de coordinació de la FESC necessitem saber quantes entitats sòcies de la XES estaríeu disposades a fer alguna intervenció divendres 23, acció encara per definir. Fruit de l’AGE del gener, estem canalitzant aquesta demanda i sondejant aquesta possibilitat i l’estem treballant amb la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, ja que l’objectiu seria poder apropar el sector a les administracions municipals. Seguim buscant la millor manera, però per això necessitem que dediqueu mig minut arespondre aquesta enquesta. Sense un mínim quòrum no ens aventurarem a fer res.

Òbviament l’enquesta no us obliga a res, simplement ens dona una idea de quantes entitats respondríeu a la crida en cas que obríssim la possibilitat d’exposar divendres. També estem treballant per oferir alguna acció formativa a escoles i instituts el mateix dia, una altra dels encàrrecs de l’AGE extraordinària de gener.
Sense més, ens seguim llegint a la web de la FESC? Enllaç a l’article a la web.

Molta força aquests dies, des del ferm convenciment que som el futur, per tant, ENS EN SORTIREM!

Aquestes són les noves sòcies del 2020

Aquest 2020 hem continuat enxarxant noves sòcies (fins i tot en moments difícils, com ara!). Us presentem les noves incorporacions a la XES: benvingudes totes!

Des del Berguedà s’afegeix a la xarxa Cal Bufalà, una petita granja familiar de Vallcebre. Cria ovelles i pollastres amb uns ideals molt clars; el benestar animal, la ramaderia extensiva (els seus animals pasturen tot l’any i tenen accés a laire lliure) i el compromís amb el medi ambient.

La Hidra Cooperativa es defineix com una cooperativa política que destina el seu treball a la transformació urbana. Realitza serveis de formació, consultoria i recerca relacionats amb la participació ciutadana, la gestió comunitària i l’habitatge.

Coaching, formacions o activitats de teambuilding és el que ofereix l’Associació La Canya. Acompanya a persones i equips en la seva transformació personal i col·lectiva per tal de generar un impacte positiu en la societat i millorar el món en què vivim.

A Barcelona hi ha Reflexes, una cooperativa de joves amb motivació i il·lusió que ofereix serveis educatius d’acompanyament i suport. Té present la dimensió de la persona per fomentar les capacitats i fortaleses de les participants.

Utopig Studio és una cooperativa de desenvolupament i disseny web que aposta per un model econòmic més solidari. Fan programació, disseny, millores en l’accessibilitat, il·lustració i consultoria, tot al voltant de la web.

També teniu la nova sòcia Associació Fita, que promou l’apoderament de les dones a través de la inserció laboral i la prevenció de la salut mental.

I acabem amb Circula Cultura, que neix de l’aposta de repensar l’educació social des d’una posició des d’on obrir les fronteres culturals, fer comunitat, construir espais col·lectius i participar dels espais públics. Són cooperativa des del 2018!

Com més serem més força tindrem!

Valorem la creació d’un fons de contingència de l’ESS

Juntament amb altres entitats (GOTEO, COOP57, Fundació COOP57, XAC, FETS i FCTC) estem contemplant engegar un Fons de Contingència de l’Economia Solidària que contribueixi a fer front a la situació econòmica que deixarà la pandemia del COVID-19.

En un primer moment, la proposta busca identificar aquelles cooperatives que estan intervenint de forma directa donant resposta a necessitats concretes en cinc àmbits concrets. També desitgem identificar aquelles que podrien donar resposta a alguns d’aquests àmbits si comptessin amb el suport financer necessari. En tots els casos, cal que els projectes tinguin una contrapart clara, un receptor/usuària que respongui a una necessitat expressada (si fem mascaretes cal saber qui les acceptarà).

1. Alimentació: agroecologia i emergència alimentària
2. Tèxtil: material sociosanitari
3 Cures: atenció a l’emergència
4. Construcció: reparacions domèstiques urgents
5. Tecnologia: impressió digital / desenvolupament, programació

L’objectiu d’aquesta cerca no és impulsar grans reconversions productives ni nous macroprojectes, sinó acompanyar, facilitar i donar suport a les iniciatives existents o que puguin sortir en aquests àmbits.

Per identificar cooperatives us demanem que respongueu la fitxa-formulari abans de dilluns 30 de març.

Reflexions i recomanacions sobre ERTOS i Economia Solidària

Una de les mesures extraordinàries impulsades pel govern central és la possibilitat de suspendre o reduir la contractació de l’empresa per motius de força major de manera temporal, el que s’anomenen Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) motivats per força major[1]. Des de l’Economia Social i Solidària volem fer una valoració d’aquest mecanisme, ja que moltes empreses i entitats de l’àmbit poden estar valorant acollir-s’hi en el moment de crisi actual, i creiem que és important fer unes recomanacions sobre l’ús d’aquesta mesura, per evitar reproduir lògiques capitalistes i incrementar els impactes sobre els segments de població més vulnerables.

Abans, però, creiem necessari fer alguns aclariments tècnics:

Què vol dir força major?

La força major es basa en l’existència d’un esdeveniment extern al cercle de l’empresa, de caràcter objectiu i independent de la voluntat d’aquesta. La força major porta amb si la impossibilitat que pugui prestar-se el contingut del contracte de treball, ja sigui de manera directa o bé de manera indirecta en afectar el succés catastròfic, extraordinari o imprevisible de tal manera a l’activitat empresarial que impedeixi mantenir les prestacions bàsiques que constitueixen el seu objecte. En concret, en el context actual, aquestes són les quatre situacions que justifiquen un ERTO:

  1. a) La declaració de l’estat de alarma per el Reial Decret 463/2020, de 14 de març. En aquests casos serà necessari acreditar per l’empresa que la impossibilitat de seguir prestant serveis-total o parcialment-està causada per les diferents mesures de contenció incloses en el Reial Decret 463/2020, de 14 de març.
  2. b) Decisions vinculades amb el Covid-19 adoptades per les autoritats competents de les administracions públiques.
  3. c) Les degudes a situacions urgents i extraordinàries provocades pel contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu que quedin degudament acreditades.
  4. d) Suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals d’afluència pública, restriccions en el transport públic i, en general de la mobilitat de les persones i / o mercaderies, manca de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament de l’activitat conseqüència directa de l’Covid-19.

Quina temporalitat té un ERTO?

La durada de les mesures de suspensió o reducció de jornada es limita a la concurrència de la força major temporal de la qual porta la seva causa. Els efectes de la suspensió de contractes o reducció de jornada per força major s’estendran durant el temps i en les condicions en què romangui vigent l’estat d’alarma declarat pel Govern central i les eventuals pròrrogues o modificacions del mateix.

 

RECOMANACIONS SOBRE ELS ERTO DES DE L’ESS

En primer lloc, creiem que és convenient valorar totes les possibilitats existents abans d’acollir-se a tramitar expedients de regulació temporal de l’ocupació. Hi ha altres possibilitats d’ajustos interns que, de forma negociada i consensuada, podrien ser una bona mesura abans d’acollir-se a l’ERTO, com, per exemple, les reduccions de jornada de forma temporal, bosses d’hores futures, etc., que  asseguren els llocs de treball de les persones. Si, després d’una revisió de possibilitats, no n’hi ha cap que permeti superar la situació, llavors es pot valorar l’ERTO.

En segon lloc, volem posar sobre la taula una potencial problemàtica que pot afectar tothom qui s’aculli a un ERTO com a mecanisme per alleugerir l’impacte de la crisi del Covid19: només a Catalunya, ja s’han sol·licitat ERTO amb afectacions sobre gairebé 250.000 persones treballadores. És probable que l’allau de peticions saturi la capacitat de donar-hi resposta per part dels organismes públics, provocant un més que segur endarreriment en el pagament de les prestacions. Per tant, s’ha de contemplar la possibilitat que les persones que estiguin afectades per un ERTO no cobrin de manera immediata i, per tant, les empreses i entitats haurien de preveure els mecanismes d’avançament d’aquestes prestacions amb fons propis o bestretes, ja que si no és així, les persones afectades no tindran accés a cap renda en el curt termini.

En tercer lloc, creiem que és especialment important a l’hora de plantejar un ERTO mantenir un principi d’equitat: tenir en compte les situacions personals de totes les persones treballadores i adequar les afectacions en funció d’aquestes situacions, per evitar que es vegin afectades les persones en situacions més vulnerables.

En quart lloc, i en línia amb el punt anterior, creiem que un ERTO aplicat des d’una perspectiva d’ESS ha de ser un mecanisme acordat conjuntament des d’una lògica de corresponsabilització col·lectiva de tots i totes les treballadores, per garantir-ne la viabilitat a llarg termini i, per tant, la preservació de tots els llocs de treball.

En cinquè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives de treball associat, entenent que, d’acord a la Llei 12/2015 de cooperatives és requisit legal que la majoria de les persones treballadores siguin sòcies de treball, i que aquestes tenen dret de participar a l’assemblea, en principi es donen les garanties de que la decisió d’acollir-se a un ERTO comptarà amb la participació de la majoria de treballadores. En cas de que no fos així (per exemple, que una cooperativa comptés amb menys sòcies treballadores que assalariades), ja no només seria poc ètic pel fet que poques persones decidissin sobre el futur laboral de la majoria, sinó que estaria directament incomplint la llei de cooperatives. En tot cas, el que volem remarcar és que un ERTO és un mecanisme legítim quan la major part de les persones treballadores prenen part de la decisió. Si no és el cas, es poden reproduir les mateixes lògiques de les empreses mercantils, on els patrons (socis de treball) manen i els assalariats paguen el plat.

En sisè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives en general, volem matisar l’excepció emesa per la Dirección General de Trabajo en relació a l’atorgament de poders especials als consells rectors per decidir els ERTO. Considerem que ha de ser sempre l’assemblea qui decideixi, encara que sigui per mitjans virtuals, acollir-se a la suspensió d’activitat. Per a aquelles cooperatives per a les quals és inviable fer una assemblea per mitjans virtuals, es podria acceptar que fos el consell rector qui ho decideixi, amb una condició: que sigui per unanimitat de tot el consell.

Finalment, creiem que és necessari que qualsevol empresa o entitat de l’ESS que s’aculli a un ERTO, complementi la prestació d’atur de les persones que es vegin afectades pel mateix, per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les mateixes, especialment per a aquelles que es trobin en situacions més vulnerables.

En setè lloc, i per acabar, en el cas de les entitats o empreses amb subvencions o convenis en curs que s’han de justificar, creiem que és important considerar aquestes reflexions:

  • S’ha de preveure la necessitat de justificar els projectes compromesos, de manera que pot no ser convenient acollir-se a un ERTO per poder incloure les nòmines a les citades justificacions.
  • Una segona possibilitat és renunciar a part de la subvenció per poder accedir a l’ERTO; aquí l’entitat haurà de valorar quina és la millor opció econòmicament parlant.
  • Si l’entitat s’acull a un ERTO renunciant a les subvencions, pot ser que la mesura de complement de la prestació d’atur no es pugui dur a terme, per no tenir els mitjans econòmics per sostenir-la.

 

[1] Per entendre millor el mecanisme i el seu funcionament, des dels Ateneus Cooperatius han elaborat aquest document explicatiu (a mitja pàgina hi ha un apartat amb el títol Procediment per sol·licitar un ERTO.

REFLEXIONS I RECOMANACIONS DES DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA EN RELACIÓ ALS ERTO.
Xarxa d’Economia Solidària, 24 de març de 2020

Nou comunicat Pla de Xoc Social: mesures d’emergència

Les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social considerem que el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, es queda molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora. Si el Govern realment no vol deixar ningú enrere, com va succeir en 2008, ha d’ampliar les seves mires. Hi ha mesures que s’han d’aplicar de manera urgent per a deixar de posar en risc vides i evitar un col·lapse sanitari i social. El Govern ha d’escoltar els centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica que posi la vida en el centre i no els beneficis de les grans empreses. Deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, dels especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i del medi ambient, no és una opció si es vol evitar que es dispari, encara més, la desigualtat social, la deterioració climàtica i ambiental i la destrucció de drets.

A continuació resumim algunes propostes urgents que exigim i que defensarem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització:

REFORÇAR LA SANITAT PÚBLICA. UNIVERSALITAT DE LA COBERTURA SANITÀRIA. INTERVENCIÓ DE LA SANITAT PRIVADA SENSE COMPENSACIÓ ECONÒMICA:  Els pròxims dies es preveu que els sistemes sanitaris dels territoris on es concentren més casos de Covid-19 arribin al col·lapse. No és casual perquè el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions. És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients els centres sanitaris. L’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per a tot el personal d’aquests centres posa en risc les seves vides i la de les persones malaltes, envia centenars de professionals a la quarantena i afebleix encara més el sistema sanitari. La intervenció de la sanitat privada ha de traduir-se ja en la mobilització de tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública. Aquesta mobilització massiva de recursos no pot traduir-se en una factura milionària de les empreses sanitàries privades que provoqui noves retallades després de l’emergència. Aquestes empreses han de deixar de parasitar recursos públics en un moment en què són encara més necessaris que mai.

En la situació extraordinària que vivim, és important reforçar la informació i els serveis bàsics d’urgència per a garantir Drets Sexuals i Reproductius. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) I l’Anticoncepció d’Urgència (AU) continuen sent serveis d’urgència per a totes les dones independentment de l’edat i de si tenen o no la targeta sanitària.

– PROTEGIR LES TREBALLADORES DE SERVEIS ESSENCIALS:
Enmig d’aquesta emergència, hi ha milions de persones treballadores que sostenen la vida en multitud de sectors a més del sanitari: residències, Serveis d’Atenció Domiciliària, sociosanitaris, cures, subministrament d’aigua i energia, transport, neteja, alimentació, farmàcies i molts altres. La majoria són treballadores amb condicions precàries i ocupacions poc valorades socialment. En aquesta primera setmana d’estat d’alarma, arriben des de tots aquests sectors, denúncies de la irresponsabilitat empresarial per la manca d’aplicació de protocols sanitaris i la pràctica inexistència d’EPI. En molts serveis externalitzats per les administracions públiques es reprodueix aquesta situació. Fins ara, Inspecció de Treball no reacciona a la denúncia per part dels sindicats de situacions dramàtiques amb la rapidesa i la contundència necessàries.

És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc com  residències o Serveis d’Atenció Domiciliària, que es troben ja col·lapsats. Sense la precarietat que sofreixen les gericultures i la resta de treballadores de cures s’haurien evitat contagis i morts. També ens preocupa la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les jornaleres i jornalers migrats del camp andalús. Moltes viuen en assentaments de barraques, sense accés a aigua o a llum i sense cap mena d’assistència sanitària i jurídica. Cal intervenir ja i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.

Hem d’assenyalar la situació d’abandó i vulnerabilitat de les treballadores de la llar i les cures. El règim especial de la Seguretat Social les priva del dret a l’atur i les deixa amb pensions més minvades que a la resta de treballadores. En aquesta crisi sanitària i de cures pateixen acomiadaments, les internes estan tancades amb els seus ocupadors i sense mesures de protecció sanitària en les quals la inspecció de treball pugui intervenir-hi. Perquè la situació deixi de ser tan precària, s’ha de ratificar el Conveni 189 de l’OIT. Mentrestant, és inajornable la inclusió d’aquest sector en la provisió d’EPI per a evitar la propagació del contagi.

PARALITZAR TOTA ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA NO ESSENCIAL I LLANÇAR UN PLA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ D’EPI, TEST I EQUIPS DE VENTILACIÓ:                                                                                                                  Les mesures de protecció de la salut pública s’han quedat a la porta de les empreses. És una irresponsabilitat que mentre es restringeixi la mobilitat en ple estat d’alarma, es permeti que empreses amb activitats que no són imprescindibles continuïn com si res amb la producció. A més, en la majoria dels casos, les empreses funcionen amb escasses o nul·les mesures de protecció de riscos laborals. Durant la setmana, multitud de sindicats, comitès i plantilles han parat l’activitat dels seus centres de treball a través de l’aplicació de l’article 21 Llei de Protecció de Riscos Laborals.

No obstant això, de nou el Govern no pot mirar cap a una altra part ni deixar en mans dels interessos privats la vida i salut de la gent. Cal decretar el tancament de tota activitat no essencial i evitar que segueixin propagant-se contagis. Alhora cal llançar un pla industrial per a produir tots els testos, EPI i equips de ventilació necessaris utilitzant les instal·lacions i recursos de les indústries paralitzades.

PROHIBIR ELS ACOMIADAMENTS I INTRODUIR UNA RENDA BÀSICA DE QUARANTENA UNIVERSAL I INCONDICIONAL:
La patronal aprofita el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. A més, el devessall d’ERTO gairebé no diferencia entre petites empreses (50 treballadores o menys) sense ingressos, que es juguen la seva viabilitat, i multinacionals amb beneficis milionaris, amb una exoneració del 75% de les quotes de la seguretat social. Cal donar-li la volta a la situació i que les mútues privades i grans empreses paguin la seva part. Una possibilitat és un permís retribuït de quatre setmanes assumit per la patronal sense perjudici del que es pugui recordar en la negociació. Cap comiat ni cap persona exposada de manera innecessària.

Però amb treball contractual o sense, ningú no es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària o les conseqüències socials seran devastadores. Per això, és imprescindible introduir una renda bàsica de quarantena que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir a les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als qui subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal i als qui es dediquen a les cures de persones menors, dependents i majors sense remuneració. L’accés a la renda bàsica ha de garantir-se a tota persona sense importar la seva nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.

Ha de garantir-se tota la potencialitat dels serveis socials, sense funcionament en la majoria d’administracions o al mínim de la seva activitat, perquè cap família quedi desprotegida sense alimentació ni béns bàsics que són procurats per aquests inexistents serveis socials.

– SUSPENDRE DEL PAGAMENT DE LLOGUERS, HIPOTEQUES I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I PARALITZACIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS:
Esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors està condemnat al fracàs. Són necessàries mesures que els frenin. Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. La moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern consisteix en una simple suspensió temporal amb criteris molt restrictius. Quan finalitzi, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments, a diferència de les empreses que sol·licitin ERTO, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social. La banca, només ajorna el cobrament i, de nou, no assumeix cap cost d’aquesta situació. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute.

En el mateix sentit, cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions), sense restriccions i amb una expressa prohibició de tall en tot l’àmbit domèstic, i que les grans empreses assumeixin el cost amb els seus beneficis milionaris. Aquests serveis essencials per a la vida han de ser gestionats de manera pública i democràtica.

Per a complir amb els Dictàmens del Comitè de Rets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments sense alternativa d’habitacle més enllà de la durada estricta de l’estat d’alarma, atès que els seus efectes es veuran en els pròxims mesos. Per a pal·liar l’efecte de la crisi a mitjà termini, s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.

– RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA MASCLISTA:
L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió, la càrrega de les cures i la vulnerabilitat sobre les famílies i altres unitats de convivència, i especialment sobre les dones. Es necessiten mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció, detecció de la violència masclista i suport a les dones exposades a situacions de violència en aquest context, perquè el confinament no es converteixi en un aïllament i una condemna per a elles.

– ALLIBERAMENT DE PRESES MAJORS DE 64 ANYS I MALALTES CRÒNIQUES GREUS:                                                         A les presons, les condicions de vida són ja per si mateix pèssimes i la desatenció sanitària és una constant. Cap dels centres penitenciaris en l’Estat espanyol no té capacitat per a aïllar en condicions adequades (no en cel·les de càstig) les persones internes que puguin presentar símptomes, ni molt menys tractar com cal aquelles que puguin presentar una simptomatologia greu. És per això que exigim que les preses que siguin classificades com a població de risc per la seva edat o per tenir malalties prèvies siguin excarcerades de manera immediata.

– TANCAMENT DELS CIES, FI DE LES DEPORTACIONS I DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA: Els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones migrades i d’altres ètnies han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. La situació dels CIE és molt similar a la de les presons, per la qual cosa s’imposa la necessitat de tancar tots els CIE. A més, han d’elaborar-se mesures encaminades a evacuar les persones internes en els CETI a Ceuta i Melilla i permetre el seu accés a la península. Així mateix, urgeix evitar que les mesures especials de les forces i cossos de seguretat de l’estat siguin utilitzades per a donar cobertura a batudes racistes. Cal assegurar la protecció els centres d’acolliment, posar especial atenció a la situació dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENES) i mantenir la cobertura de les persones que compleixin la majoria d’edat i estiguin en situació de tutela per tal de no deixar-les desemparades. Per a evitar posar especialment situació de risc a les persones migrades, és necessari derogar la llei d’estrangeria i emetre l’ordre perquè els documents caducats tinguin validesa identificativa. També exigim que es garanteixi la traducció, en diversos idiomes i atenent criteris de diversitat cultural de cada comunitat, de totes les instruccions governamentals, recomanacions sanitàries, material informatiu de prevenció i recursos comunitaris i que s’habiliten.

– GARANTIR RECURSOS PÚBLICS SUFICIENTS PER A L’APLICACIÓ DEL PLA DE XOC SOCIAL:
Les mesures aprovades pel Govern fins al moment es basen en un augment de la despesa pública i alhora l’exoneració del pagament d’impostos, és a dir, un minvament d’ingressos amb un sistema fiscal ja fortament regressiu. Els milers d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades. Centenars de milers de sous i cotitzacions socials han de ser sufragades amb diners públics sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari desplaçà un problema de deute privat al sector públic i això no es pot tornar a repetir.

La banca ha d’assumir pèrdues econòmiques i retornar a la societat el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca en 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat. De la mateixa manera, l’IBEX 35 i la resta d’empreses amb enormes beneficis han d’assumir la seva part del cost d’aquesta crisi. No pot recaure de nou únicament sobre l’esquena de la majoria social mentre una minoria continua enriquint-se.

Aquestes mesures són imprescindibles, possibles i urgents per a una sortida de la crisi del coronavirus diferent de la de 2008. En aquest comunicat ens limitem a assenyalar les línies mestres d’un Pla de Xoc Social i no podem detallar tota la seva concreció en una bateria més concreta de propostes. Les diferents organitzacions, sindicats i plataformes impulsores del Pla de Xoc Social hem treballat i continuem treballant en el seu desenvolupament en els àmbits de lluita als quals ens dediquem. Si el Govern no aplica aquestes mesures o les aplica parcialment, buscarem totes les vies col·lectives per a pressionar i garantir els drets de milions de persones.

Animem totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària i la paralització econòmica es converteixin en una nova excusa per a augmentar la deterioració ecològica i climàtica, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals.

Comunicat publicat el 23 de març de 2020.

Pots consultar les demandes fetes el 16 de març, abans del primer consell de ministres en plena crisi del Covid-19, aquí.

 

 

Formulari sobre l’impacte econòmic i social de la crisi Covid-19

En pla crisi del nou coronavirus, i preveient conseqüències dures per a la ciutadania i l’Economia Solidària, seguim organitzant-nos en xarxa.

Us proposem respondre aquesta enquesta impulsada per la Confederació de cooperatives per monotoritzar la situació de les vostres entitats (cooperatives o no) amb l’objectiu de dissenyar conjuntament polítiques eficaces que contribueixin a la seva recuperació. Al camp que diu “Federació on estàs associat”, contesteu “Altres” i indiqueu que formeu part de la XES.

Seguim juntes fent #PandèmiaSolidària front al Covid-19!

Manifest de suport a les protestes de la pagesia

Com a XES, juntament amb la nostra base social dels territoris rurals, volem fer algunes reflexions sobre les protestes de la pagesia dels darrers mesos i que avui, enmig de la crisi del Covid-19, es tornen encara més urgents i imprescindibles. Cal posar sobre la taula la incapacitat del sistema agroindustrial de producció d’aliments per resoldre les necessitats de la pagesia i dels territoris rurals que habita.  

A mitjans del segle passat, amb l’anomenada Revolució Verda, es va produir una transformació del model agrari arreu del món, impulsat per alguns governs i agències internacionals, de la mà de les grans empreses químiques de la segona guerra mundial i del sector farmacèutic. Es construïa un nou model de producció agrària intensiva basat en la mecanització de les tasques agrícoles, un alt consum d’aigua, grans aportacions d’adobs, herbicides i pesticides químics -productes derivats del petroli-, varietats i llavors “millorades” i la concentració de la terra per a la implantació de grans extensions de monocultius.

Aquests canvis tenien l’objectiu de tecnificar la producció i incrementar la productivitat agrària per tal de satisfer les necessitats alimentàries d’una Europa de postguerra i un món amb una extensa agricultura de subsistència. Però a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals del sector que ja coneixem, aquest model també va comportar altres conseqüències greus pels sistemes agraris: una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia i del coneixement ecològic tradicional, una producció petrodepenent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles convertint-los en substrats inerts mancats de vida.

El sistema agroindustrial actual, hereu d’aquella Revolució Verda, està configurat per grans extensions de monocultius intensius que, lluny de solucionar els problemes de la fam al món, acapara les terres més fèrtils per a l’exportació d’aliments i explota els recursos naturals, dificultant la sobirania alimentària a nivell local, sobretot al Sud del món, però al sud d’Europa també.

A Catalunya i a la resta de l’estat el model agroindustrial de producció d’aliments també ha generat grans desigualtats en les zones rurals. Mentre les grans planes agrícoles de regadiu es transformen en polígons agrícoles, a la resta de territoris rurals es produeix un abandonament de la terra i un despoblament progressiu cap a les ciutats o les capitals de comarca per manca d’oportunitats i un menor accés als serveis públics, entre d’altres.

Els qui produeixen molt, cobren poc perquè estan sotmesos a les directrius dels mercats i competeixen amb els preus internacionals sempre a la baixa per alguna crisi o altra, i els qui produeixen més enllà de les planes tenen grans dificultats per fer viables econòmicament les seves finques. Així, en els darrers 20 anys la renda agrària no ha augmentat, mentre que el cost de la vida i els costos de producció no paren de créixer, empobrint i delmant un col·lectiu clau per a la reproducció social: la pagesia. Mentre que el preu dels aliments que paguen les consumidores s’ha multiplicat per 4,5 en 15 anys, el preu percebut per la pagesia s’ha mantingut gairebé constant i actualment és menys de la meitat del preu de venda final.

En els darrers mesos hem vist com es manifestaven arreu de l’estat espanyol milers de pageses i pagesos sota el lema Agricultores al límite, reclamant preus justos per al sector. Quelcom tan senzill com percebre el preu que costa produir els aliments que consumim. També reclamen dignitat i respecte perquè n’estan farts i fartes de ni tan sols sobreviure.

Actualment a Catalunya la pagesia constitueix només un 1,6% de la població activa i el nombre d’explotacions s’ha reduït en els darrers 16 anys en un 26%, amb un paral·lel augment de la mida de les finques en un intent per provar de mantenir-se en l’activitat productiva. El mercat agroalimentari està en mans de l’oligopoli de la gran distribució, que controla els preus de gairebé tot el que consumim i que s’enriqueix a costa d’ofegar les productores. Aquest oligopoli, a més d’estar subvencionat per l’estat en múltiples formes i a través de diferents canals, acapara el 80% dels ajuts de la PAC que es reparteixen al principat.

Des de la XES donem suport a les protestes de la pagesia arreu de l’estat i ens reafirmem en les pràctiques de l’economia social i solidària i de la sobirania alimentària, que proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible.

El model agroindustrial globalitzat de producció d’aliments està en crisi, ja que no resol les condicions mínimes necessàries per a la reproducció de la pagesia ni per a una alimentació lògica i saludable per a les persones. Hi ha iniciatives pageses i des del consum que porten anys construint les bases d’altres models corresponsables que ens alimentin alhora que dignifiquin la feina de les productores i de les artesanes i elaboradores alimentàries de tot el territori.

Existeixen actualment a Catalunya més de 160 grups de consum, alguns d’ells amb més de 400 unitats de convivència sòcies, i no paren d’augmentar el nombre de mercats de pagès i iniciatives de restauració col·lectiva com els menjadors escolars ecològics i de proximitat.

També existeixen al territori nombroses iniciatives promogudes per la pagesia i per altres agents socials rurals que tenen per objectiu fomentar el relleu generacional agrari i un canvi en el model agroalimentari. Algunes tenen 20 anys d’història, com les escoles de formació agrària i de pastura amb perspectiva transformadora, la xarxa de graners, bancs de llavors, xarxes i assemblees pageses, etcètera, i d’altres son més recents, com els bancs de terres i recursos, els serveis públics de suport a la pagesia, polítiques públiques alimentàries i iniciatives que volen impulsar el salt d’escala a través d’iniciatives de consum col·lectiu responsable com els supermercats cooperatius o les plataformes virtuals d’abastiment agroecològic.

Tenim molts exemples que fa anys que avancen en una lluita de David contra Goliat. Però necessiten suport i teixir xarxes més sòlides amb altres moviments socials urbans i rurals per escalar i poder esdevenir un model de producció i consum viable en l’àmbit ecològic, econòmic i social.

Cal seguir treballant per corresponsabilitzar-nos, sobretot des de les ciutats, en la important tasca de la producció d’aliments: articulant circuits curts de comercialització, mancomunant recursos en la producció, la distribució i el consum, i recuperant i conservant el patrimoni i les infraestructures agràries -tals com xarxes de rec i varietats locals-, així com revaloritzar la cultura i la vida agrària i rural.

També creiem que el sector públic ha de deixar de sostenir l’agroindústria pels impactes negatius que té en els nostres territoris -sobretot el sector porcí amb efectes tan greus com la contaminació dels aqüífers- pels productes ultraprocessats que comercialitza amb una petjada ecològica i hídrica inacceptable, així com pels impactes que té sobre la salut de les persones.

En l’àmbit social també cal visibilitzar la feina de les dones pageses i redistribuir les càrregues de les dones rurals que viuen en territoris amb un gran nombre de persones depenents. En l’àmbit més general, cal facilitar l’accés de les classes populars empobrides a una alimentació apropiada i de qualitat, ja que són qui més expressen problemes de salut relacionats amb l’alimentació.

Prenem consciència que cal reequilibrar l’urbanocentrisme, deixar d’utilitzar els territoris rurals com a matriu de recursos des d’on satisfer les demandes de les ciutats i entomar les seves necessitats reals. Necessitem territorialitzar els sistemes alimentaris locals perquè la pagesia pugui viure dignament de la seva feina sobre les bases d’una economia camperola que faci possible la reproducció de les comunitats rurals, reverteixi la desagrarització i contribueixi al mosaic agroforestal i ramader.

Sempre, i ara més que mai amb la crisi del Covid-19, organitzem-nos, consumim producte local i de proximitat i enfortim les nostres xarxes agroalimentàries per construir comunitats locals més resilients i sostenibles!

Manifest escrit col·laborativament amb el teixit de l’ESS i la base social de la XES dels territoris rurals.

Aprofitem per recordar-vos que, en aquests moments de crisi, com Pam a Pam també donem suport a les inciatives engegades per les entitats de l’economia solidària i el moviment agroecològic, per seguir teixint els llaços necessaris per sostenir-nos i enfortir-nos. En aquest enllaç podreu trobar iniciatives que intenten facilitar un tipus de consum transformador que permeti al sector adaptar-se als canvis dràstics com són el tancament d’escoles, bars, restaurants, etc. Si voleu sumar el vostre gra de sorra, no dubteu en entrar-hi fer-ne ús i difondre-les.

Demanem un pla de xoc social

Aquest dimarts, el Govern d’Espanya prendrà decisions que afectaran profundament a les nostres vides. Està en joc si pren les mateixes mesures d’austeritat de fa deu anys o bé si aquesta vegada es rescatarà la gent; és a dir, es decideix qui pagarà la brutal crisi econòmica que s’acosta, ja no en els propers mesos, sinó en els propers anys. És imprescindible que s’acordin unes polítiques socials justes i valentes per garantir que aquesta vegada la crisi no la pagarem les de sempre.

El passat divendres, desenes d’organitzacions i sindicats dels àmbits laborals, habitatge i socials es van posicionar a través d’un manifest amb deu mesures socials (#PlandeChoqueSocial, #PladeXocSocial) i ara, la XES (que ja vam expressar el nostre posicionament en aquest manifest) ens hi adherim i ens hi sumem amb força per difondre les propostes centrals!

Seguim a les xarxes!

El coronavirus no cau del cel, sinó del capitalisme

Manifest de la Xarxa d’Economia Solidària davant la crisi del coronavirus

La Comissió Permanent de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), assumint humilment la responsabilitat que ens atorguen les més de tres-centes entitats i centenars de persones que en són sòcies, volem traslladar a la ciutadania algunes reflexions que ens fem sobre la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Ni la causa última del coronavirus ni la manera d’afrontar-lo són alienes al sistema patriarcal capitalista i productivista que patim.

Des de fa dècades, la destrucció de milions d’hectàrees on viuen moltes espècies animals que havien arribat a un cert equilibri amb els virus i bacteris (una destrucció provocada per la desforestació i la urbanització) està obligant molts d’aquests animals a migrar i instal·lar-se a prop dels humans, la qual cosa multiplica les probabilitats que microbis, que per a aquestes espècies són benignes, passin a les persones i mutin en patògens.

De la mateixa manera, l’augment de la temperatura global provocada per les cada cop més elevades concentracions de CO2 multiplica les poblacions de mosquits i, amb ells, la transmissió de malalties com el dengue, que ja està començant a arribar a Europa. Així mateix, les condicions d’amuntegament i barreja d’espècies causades per la ramaderia industrial facilita la circulació de microbis d’unes espècies a les altres. Tot fa pensar que nous virus com el SARS, el VIH, l’èbola i, ara, el Covid-19, tenen l’origen en aquestes diverses circumstàncies. Algú es pensava que la destrucció de la naturalesa ens sortiria de franc?

Si aquesta sembla ser la causa del Covid-19, que enfonsa les arrels en un sistema i en una forma de vida injustes i insostenibles, la manera d’afrontar la pandèmia també mostren la mateixa marca de fàbrica.

La patronal catalana demana flexibilitat per fer acomiadaments; hi ha empreses que especulen amb mascaretes i tests del virus; la sanitat privada, que obté una part important dels seus recursos de las finances públiques, no acull persones infectades, mentre que la sanitat pública, després d’anys de retallades, no té prou recursos per atendre-les… En aquest sentit, cal augmentar immediatament la dotació de recursos per a la sanitat pública i obligar la sanitat privada a posar-se també al servei de la resolució d’aquesta crisi.

Ens preocupen també algunes actituds insolidàries i, fins i tot racistes, que comencen a aflorar entre nosaltres: l’acaparament injustificat d’aliments, les mirades desaprovadores cap a qui estossega o esternuda al transport públic, algunes mostres de recel cap a la població xinesa… I que aquesta nova crisi de cures acabi recaient una vegada més sobre l’esquena de les dones, així com que tots els sectors populars, si no ho evitem, acabem pagant la nova crisi econòmica que s’està congriant.

D’altra banda, la impossibilitat d’aturar la progressió de la malaltia, la imparable rapidesa amb què s’estén i la crisi sanitària i econòmica que provoca ens haurien de fer adonar de la fragilitat de la vida i la necessitat imperativa de cuidar-la, així com de la perillositat de mantenir un sistema econòmic globalitzat, basat en la divisió internacional del treball i les cadenes globals de subministrament, que ens fan summament dependents i vulnerables.

En definitiva, aquesta crisi constitueix l’enèsima mostra que aquest sistema econòmic no ens porta enlloc més que al col·lapse de la vida. Almenys d’una vida digna de ser viscuda.

Per tot això, a la XES ens reafirmem en la necessitat de seguir aprofundint en els principis i valors de l’economia solidària com a baluard i barricada davant de la desolació a què ens condemna el capitalisme però també com a embrió en gestació per substituir-lo. Ens reafirmem en la necessitat de seguir aprofundint la nostra relació amb l’agroecologia i l’ecologia en general; amb les economies feministes, que ens recorden que hem de posar la vida al centre; amb la construcció de societats resilients i sobiranes i, en general, amb totes les lluites i moviments socials emancipadors.

Alhora, volem agrair a tot el personal de la sanitat pública i a les persones que s’encarreguen de les tasques de les cures -majoritàriament dones migrades-  l’ingent esforç que fan per cuidar-nos i per fer que viure encara valgui la pena. Sapigueu que la XES seguirà defensant els drets de les persones cuidadores, així com un sistema de salut pública i de qualitat on tothom pugui ser atès per professionals ben formades, cuidades i amb uns llocs de treball dignes.

Per responsabilitat, demanem a les persones i entitats membres de la XES, i recomanem a la resta de la població, seguir les indicacions dels d’organismes oficials i sanitaris per aturar la malaltia. Alhora, us proposem d’aprofitar la situació per compartir més les cures, per reforçar la solidaritat comunitària, sortint tant de l’aïllament individualista com de la massivitat, i per reflexionar sobre les coses importants de la vida i els nous compromisos que haurem d’adoptar d’ara endavant si volem conservar-les. Així mateix, la XES seguirem alerta per denunciar qualsevol atemptat als drets i llibertats que es vulgui cometre aprofitant la situació i perquè no s’allargui ni un dia més del necessari aquesta mena d’estat d’excepció que comença a desplegar-se.

Comissió Permanent de la XES
Barcelona, 13 de març de 2020