Les marques de roba de l’ESS a Pam a Pam

Apostem per un sistema alternatiu de producció i consum de moda actual, lluny de les condicions laborals abusives i l’impacte ambiental negatiu. Per això hem fet un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que trobareu a Pam a Pam, el mapa de les alternatives de consum i l’ESS.

Abans de decidir-nos a comprar una peça de roba, ens hauríem de preguntar si realment la necessitem i, en segon lloc si en podem arreglar o reulititzar alguna que tinguem a l’abast o que aconseguim en mercats o xarxes d’intercanvi. Si s’opta per la compra fent un consum responsable, al mapa de l’economia social i solidària (ESS) hi ha moltes botigues de roba de segona mà, de moda ecològica o de comerç just on donar un cop d’ull. Però quan parlem marques de roba amb impacte positiu i una mirada d’ESS, a Pam a Pam n’hem entrevistat de tota classe. Aquí trobareu el post de Pam a Pam perquè pugueu escollir roba ecològica i de proximitat, accessoris o peces on el missatge els dona un valor afegit.

 

Col·laborem amb La Zona, el mercat digital de l’ESS

Durant aquest any tan mogut en molts sentits, hem vist com el consum també se sacsejava. A banda d’altres tendències, el mercat en línia s’ha convertit en una opció cada cop més estesa i han sorgit noves plataformes de venda que ofereixen aquest servei. Des del projecte Pam a Pam de la XES hem tingut diversos i interessants debats al respecte, ja que el comerç de plataforma és un tema complex amb diferents repercussions a valorar: canvis en les pràctiques de consum i retrocés en la corresponsabilitat entre consum i producció, concentració de poder en la distribució, precarietat laboral en diferents baules del procés, externalitats ambientals… però alhora representa una finestra d’oportunitat per a moltes iniciatives i el repte de treballar en una plataforma amb valors de l’ESS i de proximitat. Durant aquests mesos, des de Pam a Pam hem constatat que algunes de les iniciatives que visibilitzem al mapa valoraven la venda en línia com una sortida en el context actual. Alhora, les nostres sòcies d’Opcions, amb qui compartim l’objectiu de promoure del consum responsable, han començat a desenvolupar La Zona, del mercat digital de l’ESS.

Després de debats i reflexions, des de la XES donem suport a La Zona, ja que oferirà una plataforma de comercialització de productes i de serveis amb els valors de l’economia social i solidària (ESS). Per tant, treballarà amb uns principis compartits: intercooperació, foment de la proximitat, impacte mediambiental positiu, aposta per una logística amb el màxim d’arrelament al territori, etc.

Actualment, La Zona està en fase de proves i sortirà en obert a mitjans de juny. Us animem a unir-vos-hi ara i sumar plegades. Si voleu conèixer més el projecte, podeu contactar-hi o apuntar-vos AQUÍ a una de les presentacions que farem en línia els propers 27 d’abril a les 10 h o 29 d’abril a les 17 h. També podeu llegir el dossier de presentació per conèixer la Zona en profunditat. Si necessiteu comercialitzar els vostres productes o serveis, però necessiteu mancomunar despeses, si… no us ho penseu més i doneu-vos d’alta a La Zona!

És un bon moment per començar a transformar l’economia digital. Què millor que fer-ho col·lectivament?

Reconstruïm amb justícia

En aliança amb altres agents de la societat civil demanen la transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Ens sumem, de la mà de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya,  a la declaració emesa per una aliança d’entitats de tot el món: Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM- Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance, International Cooperatives Alliance.

La pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, alhora, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació.

La crisi actual ens ha demostrat no només quant interdependents som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i les crisis climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna.

Malgrat això, algunes empreses han adoptat mesures a curt termini per a protegir els seus propis interessos, posant en perill, al mateix temps, els drets humans dels qui formen part de les seves cadenes de subministrament: per exemple, cancel•lant comandes, pagant alhora grans dividends als seus accionistes i reclamant el suport financer dels governs.

Cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de comptar amb sòlides cadenes de subministrament, però lamentablement aquest terme sol interpretar-se des del punt de vista dels compradors empresarials que desitgen garantir la seguretat del subministrament. És essencial que els governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i productores, treballadors i treballadores.

Tornar a l’activitat comercial habitual després de la pandèmia reforçaria les desigualtats i la insostenibilitat del nostre sistema actual. En canvi, es necessita una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures.

LES TRANSFORMACIONS QUE NECESSITEM

  • D’una economia basada en la competència … a una economia basada en la cooperació.
  • De polítiques comercials que afebleixen els objectius de sostenibilitat… a polítiques de comerç just que incentiven el comerç just i sostenible i descoratgen el comerç basat en productes barats.
  • Del lliure comerç i el neoliberalisme … a les agendes de polítiques públiques de comerç just, on una part cada vegada major del comerç es realitza en condicions de comerç just, a escala local i internacional.
  • D’un mercat lliure a un programa de sostenibilitat amb una combinació adequada d’iniciatives legals i ascendents (de baix a dalt), per a transformar les cadenes de subministrament, les quals permetin a tots els consumidors fer eleccions de consum sostenibles i accessibles.
  • De les creixents desigualtats a la reducció de les desigualtats entre el Sud i el Nord, entre rics i pobres, entre dones i homes, entre petits productors/productores i grans empreses.
  • De la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta… a un model econòmic i agrícola que respecti el medi ambient, redueixi les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i promogui la justícia climàtica, dins dels límits del planeta.
  • De mercats saturats de menjar barat i moda ràpida… a mercats amb participació cada vegada més creixents de les cadenes de subministrament de Comerç Just i orgànics, amb la major capacitat de distribució possible.
  • De solucions a curt termini que tanquen les fronteres basant-se en la por… a una interdependència justa entre països basada en termes de comerç just.
  • De la persuasió de les empreses i els interessos individuals que influeixen en les polítiques… a les polítiques públiques reconstruïdes que donen sentit al mercat per a assegurar que funcioni per a les persones i el planeta.
  • Dels desequilibris de poder en les cadenes de subministrament… a la democràcia econòmica en les cadenes de subministrament, sense abusos corporatius ni violacions dels drets humans, on els petits productors i productores, treballadors i treballadores tenen una veu forta.
  • Dels enfocaments de “llista de verificació” de la sostenibilitat i els drets humans… a una transformació de les pràctiques comercials i de compra que fan possible un ingrés digne per als petits productors/productores i un salari digne per als treballadors i treballadores.
  • D’empreses amb prioritat dels guanys… a empreses que prioritzen la seva missió social.
  • D’una cultura de “secret empresarial”… a una cultura de transparència, que inclou la transparència de la cadena de subministrament i la informació sobre com es comparteix el valor
  • D’una cultura dominant de consumisme… a una forma de vida sostenible, i un nou compromís per la naturalesa i el planeta.

LES NOSTRES RECOMANACIONS ALS GOVERNS

En vista de l’exposat anteriorment, les nostres recomanacions als governs s’organitzen al voltant de quatre eixos, d’aquells que són a curt termini i de reacció a aquells que són a llarg termini i amb propostes proactives.

PROTEGIR

  • Assegurar que treballadors, treballadores, productors i productores disposin d’equip de protecció personal.
  • Quan no sigui segur treballar, assegurar els programes de retenció d’ingressos de productors/productores i treballadors/treballadores.
  • Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als imputs necessaris per a la producció agrícola.

REINICIAR

  • Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, les directrius de l’OCDE (sigles d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobre la conducta empresarial responsable, les polítiques de compra responsable, la igualtat de gènere, el clima i els compromisos de conducta fiscal responsable, amb límits als dividends dels accionistes i dirigides per una presa de decisions participativa i una governança inclusiva.
  • Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària.
  • Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les Empreses Socials, Cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’Agricultura Ecològica i les Pràctiques Agroecològiques; que ajudin a fer que aquestes alternatives es converteixin gradualment en la norma. Aquestes polítiques haurien d’incloure el suport empresarial a les organitzacions de productors i productores perquè accedeixin a nous mercats, l’accés preferent a un finançament accessible i flexible, així com la sensibilització de la ciutadania, en particular dels joves.

REESTRUCTURAR

  • Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals, entre altres coses mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
  • Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials amb prioritat en la seva missió, que posen a les persones i el planeta davant els guanys.
  • Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO? i garantir l’augment de la temperatura mundial límit a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.

DISTRIBUCIÓ JUSTA DELS RECURSOS

  • Reformar els sistemes impositius per a incentivar el comerç just i els productes orgànics, el comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària i descoratjar les cadenes de subministrament basades en l’explotació de les persones i el planeta.
  • Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al comerç just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària en la concessió de contractes públics.

Podeu adherir-vos al manifest aquí.

Ens adherim al manifest Salvem Sant Isidor, edifici històric de la Unió Cooperatista Barcelonesa

Signem el manifest per aturar l’enderroc del que va ser l’edifici de la Unió Cooperatista Barcelonesa, la cooperativa obrera històrica més important de la ciutat. Al seu lloc hi volen construir un nou centre de recerca i innovació tecnològica sanitària, com a ampliació de l’Hospital Clínic.

Aquest dissabte 17 d’abril hi ha convocat un acte per reivindicar la importància de preservar espais històrics i l’ús comunitari d’aquests. Les entitats organitzadores reclamen també transparència en relació als  acords presos fins ara en relació als usos de l’espai, així com una planificació global i participativa d’equipaments i espais pel barri. Sota el lema “Salvem el patrimoni cooperatiu. Construïm l’espai del i pel barri”, l’acte començarà a les 18h al carrer d’Urgell, 176, davant de la parròquia de Sant Isidor.

Organitzen l’acte la Fundació Roca i Galès, l’Ateneu en Construcció i La Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb la col·laboració de La Ciutat Invisible SCCL, Casal Popular Lina Odena, CGT Hospital Clínic i l’Escletxa (la radio de l’Eixample). Podeu adherir-vos al manifest aquí i seguir la campanya per xarxes socials a través del hashtag #SalvemUrgell176.

Enquesta: el comerç electrònic i l’ESS

Veneu o us heu plantejat vendre productes o serveis per internet? Podeu col·laborar en la logística o repartiment? Creieu que el comerç electrònic pot ser una oportunitat per l’economia social i solidària?

Diverses sòcies de la XES, actives en els espais dinamitzats per la comissió d’intercooperació, vam proposar fer una petita diagnosi per saber si és el comerç electrònic pot ser útil per a aquelles que oferim serveis i productes del mercat social i volem anar més enllà dels circuits propers que ja ens coneixen. Per aquest motiu, necessitem saber quines entitats estarien interessades per valorar possibles propostes d’intercooperació en aquesta línia.

Si creus que pot interessar a la teva organització, contesteu el següent formulari abans del 25 d’abril i aviat rebreu notícies de la comissió d’intercooperació!

 

Assemblea General Extraordinària: 21 d’abril

Dimecres 21 d’abril a les 18h celebrem una Assemblea General Extraordinària, fins les 20h. L’espai serà virtual i és per això que és imprescindible inscriure-us prèviament per així poder rebre l’enllaç i els codis d’accés. Els objectius de l’AGE són aprovar el Pla d’Acció per l’Impuls de l’economia social i solidària i les Propostes per la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial i també presentar el procés de reflexió estratègica que iniciem com a xarxa.

Per agilitzar el treball i la presa de decisions en relació als dos documents que volem aprovar, hem definit un procés de treball previ a través del Decidim i posem els documents a debat de manera virtual. Les propostes recollides fins ara han estat treballades internament amb comissions i xarxes locals i ara entrem a la fase final de proposició d’esmenes i aprovació. El calendari de treball és el següent:

Us hi esperem a totes dimecres 21 d’abril!

 

 

Noves sòcies de primavera

Comencem la primavera amb sis noves sòcies: una corredoria d’assegurances, una consultoria organitzacional, una associació especialitzada en el sector de l’habitatge, un projecte d’energies renovables i dos de consum agroecològic i de proximitat -un de producció i un de venda-.

Amb Assenur creix el sector de les finances ètiques a la XES. Es tracta d’una corredoria d’assegurances ètiques i solidàries, que també fa assessorament de plans d’estalvi i inversions, tant pel que fa a la contractació com a la prestació. Situades a Sant Cugat del Vallès, treballen amb particulars, amb persones autònomes i amb empreses.

Oasiurbà és una associació sense ànim de lucre que treballa per millorar les condicions de vida del veïnat garantint el dret a l’habitatge digne amb seu a Barcelona. En formen part un equip multidisciplinar d’arquitectura, dret i treball social que ofereix serveis immobiliaris ètics i accessibles, per evitar que ningú es quedi sense assistència legal o hagi de viure en condicions indignes a la seva llar.

La Feixa és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, amb un model autogestionat i participatiu situada a Mataró. El seu objectiu com a supermercat cooperatiu és promoure un canvi en el model de consum imperant, contribuint al canvi cap a una societat social i mediambiental més justa i respectuosa. Vol fomentar un consum responsable basat en productes ecològics i de proximitat, essent respectuoses amb el medi ambient i amb la salut de les persones.

L’Aixadell és un projecte d’horta agroecològica ubicat a La Garrotxa, concretament a les Planes d’Hostoles, que distribueix cistelles a domicili. Neix l’any 2018 amb l’objectiu de poder crear una petita xarxa de consum responsable, que per una part afavoreixi als productors i posi en valor la importància de l’agricultura tradicional lliure de químics, i per l’altra, que fomenti el consum de verdures de kmO de qualitat, amb relació directa entre productor i consumidor.

La consultoria SprintCoop acompanya organitzacions a implementar mètodes innovadors de gestió i de governança, per millorar el seu rendiment, alhora que cultiven els valors que potencien el treball en equip.  Algunes de les eines són: gestió per processos, metodologies Lean, mètodes àgils, sociocràcia, TOC-DBR, Management 3.0…

4 ELEMENTS RENOVABLES és una empresa instal·ladora de Santa Maria de Palautordera que neix amb la voluntat de facilitar la transició energètica. Està formada per un equip multidisciplinar sensibilitzat amb el medi ambient i la justícia social, que ofereix serveis en l’àmbit de l’energia fotovoltàica i l’aerotèrmia, l’enginyeria i el manteniment.

Benvingudes a la XES, seguim sumant per ser més fortes!

REAS llença la campanya La clave ESS la gente

Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), xarxa estatal de l’ESS, presenta una campanya per donar a conèixer els principis i les pràctiques de l’economia social i solidària. Així, REAS busca també fer créixer la cohesió i identitat de la xarxa, visibilitzant els espais i persones que en formen part.

Amb el lema La clave ESS la gente, cada mes es difondrà informació sobre les xarxes territorials i sectorials que conformen REAS i les persones que en formen part. La campanya compta amb un nou apartat web en el que s’aniran publicant les informacions. Podeu seguir la campanya a través de les xarxes socials amb les etiquetes #clavESS i #gentESS.

REAS Red de Redes compta actualment amb 19 xarxes sòcies: 15 xarxes territorials – entre elles la XES – i 4 sectorials.

 

 

Aproximació a la diversitat funcional des de l’ESS

Hi ha un debat a la xarxa que fa temps que tenim pendent: com abordem la diversitat funcional en l’àmbit de l’ESS?

Per aquest motiu, organitzem una taula rodona -en format virtual- que té com a objectiu conèixer quines pràctiques s’està duent ja a terme i quines reflexions hem de fer per superar les exclusions i discriminacions vinculades a aspectes com la salut física o mental.

Cinc ponents convidades

Durant aquest acte ens acompanyaran  persones que formen part de projectes que tenen a finalitat superar aquestes exclusions, o bé que hi han col·laborat. Així, comptarem amb el soci individual Ismael Garcia de l’Associació Coopera Sant Feliu, la Marta Garcia de la Fundació Els 3 Turons, la Mireia Martínez de la Fundació Ecom, el Francesco Russos de la Lleialtat Santsenca i el Jesús Garcia, que ha col·laborat amb les entitats sòcies Etcèteres i Labcoop.

A partir de les seves experiències reflexionarem sobre possibles estratègies inclusives a les bases socials i equips laborals, i també sobre quins debats hauríem de fer front com a moviment.

Per motius organitzatius, us preguem inscripció prèvia en aquest formulari abans del dia 5 d’abril (les persones inscrites rebreu per correu electrònis els codis d’accés a la sessió).