Assemblea General Extraordinària: 3 de desembre

/en

El dijous 3 de desembre a la tarda farem una Assemblea General Extraordinària en format virtual amb un punt central: la presentació i aprovació, si s’escau, del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES.

Us informem ara perquè us reserveu ja la data, però no només us emplacem a participar a l’Assemblea sinó també en el procés d’aportacions, comentaris i esmenes al protocol que estarà obert fins el diumenge 15 de novembre a través de la plataforma Decidim. Un procés que ens ha de servir per recollir el màxim d’informació possible que es tindrà en compte abans de la seva validació. Si teniu qualsevol dubte sobre el procés de registre (totes les sòcies hauríeu d’haver rebut un correu amb les claus d’accés) i consulta a la plataforma podeu contactar amb decidim@xes.cat.

L’ordre del dia provisional, doncs, és:

  • Ratificació de noves sòcies.
  • Presentació i aprovació, si s’escau, del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES.

Per motius organitzatius, us demanem que omplieu aquest formulari d’inscripció per poder calcular quantes persones serem.

 

La ‘mola’, nova moneda social de Terrassa

/en ,

Les companyes de la XES Terrassa estan impulsant una moneda local que han anomenat “mola” (que mostra el vincle amb el territori i la història de la ciutat) per reforçar  el teixit econòmic, social i solidari, i la producció local de béns i serveis. El projecte, en què participen per ara una quinzena d’entitats de l’economia solidària de la ciutat, es troba en fase de proves, a través dels intercanvis que ja estan fent. Ara, es vol que més entitats es vagin incorporant a aquesta iniciativa per tal que guanyi pes.

Seguint el model d’altres monedes locals que ja funcionen a Vilanova oa Santa Coloma, els productors adherits al projecte ja cobren els seus productes amb Moles (una mola té el mateix valor que un euro= i les entitats compren aquests béns amb la mateixa moneda a través d’una aplicació informàtica, que garanteix la seguretat de totes les transaccions.

La xarxa local ha signat un conveni amb diverses entitats per a l’ús de la nova moneda però la seva voluntat és estendre l’ús a més persones i organitzacions, sota l’empar d’ una directiva europea que protegeix les monedes alternatives, que ja són més de 2.000 a tot Europa.

Pots llegir l’article sencer de Miquel Gordillo publicat al diari soci Malarrassa.

 

FESC 2020: seguim a tota màquina!

/en ,

La IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la FESC 2020, ja ha superat l’equador d’una edició marcada per la crisi sociosanitària de la Covid19. Encara, però, queden per endavant quasi dues setmanes plenes d’activitats i propostes virtuals que finalitzaran el proper 22 de novembre.

Fins al 6 de novembre, dues setmanes després de l’inici de la fira, 5000 visitants úniques han entrat a la web de la FESC, les quals han vist 13.500 vegades els estands virtuals de les més de 180 expositores participants enguany. Aquests visitants s’han interessat fins a 25 vegades per alguna oferta o promoció vinculada a aquestes expositores.

A nivell de comunicació, des del 23 d’octubre s’han fet 3.500 tuits amb el hashtag #FESC2020 o #AireFESC que s’han visualitzat 1.130.000 vegades. Més de 2.000 comptes diferents han piulat o repiulat algun d’aquests hashtags.

 

 

Pel que fa a les activitats, anem camí de les 20 retransmeses per la web de la FESC, amb la participació de més de 50 ponents, més de 1.800 visualitzacions acumulades amb una mitja de 25 espectadores per activitat i amb pics d’entre 50 i 80 visualitzacions. Val la pena recordar i posar en valor que tota la cadena de retransmissió està construïda sobre codi obert i la mancomunació de recursos.

Recordeu que ja podeu recuperar i veure les activitats passades al web de la fira.

Encara estem pendents de confirmar la possibilitat de fer alguna activitat presencial com a cloenda de la FESC 2020, en funció de com evolucionin les mesures de la Generalitat de Catalunya.

Noves sòcies de la tardor 2020

/en

Aquesta tardor, tot i ser inusual en tantes coses, no ho és gens en l’arribada de noves sòcies que decideixen engegar el curs formant part de la xarxa! Així doncs, donem la benvinguda a set noves sòcies que us presentem a continuació:

La No Agència s’emmarca en el sector de la comunicació  i ens proposa unir estratègia, creativitat i resultats per millorar les vendes del nostre negoci. Ofereixen estratègies de venda personalitzades, branding i disseny gràfic, posicionament, e-commerce, màrqueting de continguts, anuncis, consultoria i assessoria.

Basket Beat – moviment, art, educació i acció social ens presenten una metodologia per desenvolupar habilitats per a la vida (especialment aquelles que fan referència a aprendre a aprendre i aprendre a conviure) mitjançant l’aprenentatge i creació musical en grup amb pilotes de bàsquet, que es converteixen en instrument. Tot i que la metodologia és vàlida per a tot tipus de grups, l’Aasociació té especial interès en aquells col·lectius amb menys oportunitats i/o en situació de risc.

El Camino del Elder es dedica a la facilitació d’equips, la gestió de conflictes, el lideratge i la formació per a empreses. Tot això, centrant-se en la transformació comunitària o grupal, creient que les persones han de superar velles estructures d’organització col·lectives (especialment aquelles on trobem dominació o abusos de poder) per crear espais que sostinguin la vida mitjançant la participació, el treball cooperatiu i l’aprenentatge mutu.

A la Fundació Privada La Plana allotgen persones, famílies, grups, associacions, entitats i institucions que van a descansar, a gaudir, a commemorar fites o, molt sovint, a treballar, és a dir, a fer societat. Sostenen que hostatjar es acollir, i això és el que fan, posant la seva experiència al servei dels altres i seguint els valors cooperatius.

Espai Llavors és una cooperativa de treball i també de consumidores i usuàries, que aposta per les editorials independents i que, al barri de Collblanc de L’Hospitalet, vol ser llibreria de proximitat, on trobar novetats editorials però també un bon fons de literatura de llibres crítics (Història, política,  moviments socials, educació…), potenciar els llibres escrits per autores i buscar propostes de pensament més enllà de l’eurocentrisme, amb un fons LGTBIQ.  A més, volen ser un punt de trobada, un espai ple d’activitats, tallers, cursos i xerrades!

La cooperativa Mujeres palante, fruit de l’associació amb el mateix nom, té l’objectiu d’oferir una sortida laboral digna a les dones migrades. Ofereix un servei integral d’atenció i cura a domicili a persones que es troben en situació de dependència i servei de neteja, té taller de costura propi i un equip professional de servei d’àpats amb un tracte pròxim i familiar.

El Rodal és una botiga agroecològica cooperativa de Sabadell que facilita el consum de les famílies i la viabilitat a la pagesia, oferint un producte ecològic  i saludable de proximitat i de temporada, amb flexibilitat horària per anar-hi i persones treballant per no haver de dedicar temps a la gestió i amb una organització horitzontal i participativa que creu en el treball digne i l’aposta pel mercat social, amb proveïdors ètics, sostenibles i d’agricultura social.

Ekonomikon és una cooperativa sense ànim de lucre que neix amb la funció de col·locar l’economia al servei de les persones. Fent comunitat, ofereix solucions senzilles i un acompanyament proper en comptabilitat, finances i suport organitzatiu.

Les finances ètiques es consoliden a l’estat espanyol i aposten pels sectors social i mediambiental durant el 2019

/en ,

Un any més, s’ha presentat el Baròmetre de les Finances ètiques i Solidaries 2019 (aquesta vegada, en format virtual) per mostrar l’evolució del sector a l’estat espanyol durant l’últim any. A l’acte van participar diversos membres de la sectorial de finances ètiques sòcies de la XES, com ara la mateixa FETS (impulsora del baròmetre), Fiare Banca Ètica, Oikocrèdit i Coop57, entre d’altres.

Podeu veure la sessió completa aquí i consultar el baròmetre en format interactiu o pdf.

Algunes dades

Des de l’Observatori de les Finances ètiques s’ha destacat la importància d’unes finances ètiques que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu i que, com mostren les dades, aquests sectors són els que més crèdit han rebut l’any 2019. S’ha recordat el valor social que les finances ètiques atorguen al diner. En situacions de dificultat social i econòmica es quan les entitats financeres ètiques més crèdit han atorgat, en contraposició amb la banca convencional “on l’ànim de lucre i el creixement econòmic són les úniques finalitats per les que treballa”.

El coordinador de l’Observatori, Sergi Salavert, ha destacat de l’informe que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya és sòlida i s’està arribant a màxims històrics en crèdit a l’economia real”, destacant, sobretot, que els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya han superat els 1.480 milions de euros el 2019, incrementant-se un 0,99% respecte l’any anterior.

També, segons dades de l’informe, el volum de préstecs de las entitats financeres ètiques mostra la implicació amb la societat on, segons ha explicat Sergi Salavert, “contrasta amb la tendència dels últims anys de l’evolució dels préstecs concedits per les entitats convencionals a l’estat espanyol”.

Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser de 1,84% el 2019, en contraposició amb la de la banca convencional, que es va situar gairebé tres punts por sobre, amb un 4,79%.

El nombre de persones usuàries s’ha reduït un 13,83% respecte l’any anterior. Això es deu en gran part a que una de les entitats amb major pes dins de l’informe ha canviat el criteri de comptabilització d’aquesta dada. Tot i així, gairebé 200.000 persones físiques i jurídiques han estat usuàries de les finances ètiques el 2019.

Per un altre costat, el capital social captat per les entitats de finances ètiques continua per sobre dels 191 milions d’euros, fet que és fonamental per poder seguir finançant projectes transformadores d’una manera més sòlida.

Les entitats de finances ètiques que operen a l’esta han finançat projectes d’àmbit estatal i internacional. A Espanya, el sector més finançat amb un 34,77% es el mediambiental, seguit pel sector social (28,32%) i el cultural (11,71%). El 25,12% restant correspon a particulars i administracions públiques. A nivell internacional, el 82,12% del finançament s’ha fet a través de microcrèdits.

El món assegurador forma part del sector financer i és, de fet, un actor inversor clau. Les dades incorporades al Baròmetre d’aquest apartat corresponen a entitats registrades al Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. En aquest apartat s’ha mostrat com les assegurances ètiques gestionen un volum de primes de 1.628.765.990 euros, fet que suposa un 2,5% del volum de primes total a Espanya. A nivell d’inversions realitzades, les assegurances ètiques gestionen prop de  3.000 milions d’euros sota uns criteris mínims d’inversions responsables.

En relació al volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel Segell EthSI han gestionat més de 4 milions de pòlisses durant l’any 2019.

En l’àmbit de la mediació d’assegurances, les corredories ètiques tenen un volum de primes intercedides de més de 14,4 milions de euros a partir de las més de 23.000 pòlisses gestionades. 

La veu de les entitats

Representants de las principals entitats de finances ètiques analitzades en el Baròmetre han reflexionat sobre els resultats del 2019, la situació actual de pandèmia i els reptes de las finances ètiques a Espanya en el possible context de crisis post Covid19.

Per la seva part, Juan Garibi, director comercial de Fiare Banca Etica, ha destacat que “aquest any, tant complex econòmica i socialment per la pandèmia, les entitats de finances ètiques hem demostrat la resiliència per estar al servei de les empreses i organitzacions que treballen sostenint l’economia i cuidant dels col·lectius més vulnerables. Ha afegit “Discernir amb quin tipus de banc es treballa, és més important que mai davant l’escenari actual, on cal diferenciar si els valors com la cooperació i la coherència són l’essència d’una entitat o únicament una etiqueta de cara fora”.

Jorge Berezo, president d’Oikocredit Euskadi, ha explicat a la seva intervenció que “davant la proliferació d’instruments d’inversió socialment responsables i inversions d’impacte, es cada vegada més important saber transmetre a la gent què ens diferencia, perquè portem amb valentia l’etiqueta de finances ètiques”

Sandra Castañeda, de Triodos Bank, a la seva intervenció ha dit que
“les entitats de banca ètica estem aconseguint un gir, que és que estem empenyent en el sector financer convencional per a incloure l’impacte al mateix nivell que el risc i la rendibilitat. Estem canviant les regles del joc, a poc a poc, estem tan sols començant”. I ha afegit “el sistema financer és un actor clau per a la reconstrucció econòmica i social, per a posar els diners a circular en el sentit adequat”.

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop57, ha destacat que “des de la nostra òptica transformadora, el context actual ens exigeix crear noves respostes, generar xarxes de suport mutu i ser una eina útil per a donar suport a l’economia social, solidària i transformadora”.

 

Baròmetre

Neix l’Espora, un espai acompanyat per la XESLH

/en ,
Presentem l’Espora, un espai d’intercooperació d’entitats de l’ESS de L’Hospitalet. La XESLH els hem acompanyat i dinamitzem allí el projecte Cultiucoop, pel suport al teixit cooperatiu i social del municipi.

Com es comparteix en la pàgina principal de la web, des de la XESLH desenvolupem una línia de dinamització per a la intercooperación a la ciutat: Cultiucoop. Aquest procés ha estat iniciativa de la III edició de l’ateneu cooperatiu la Col·lectiva, amb qui s’ha col·laborat començant en les Taules Territorials convocades per aquest mateix. Des de CultiuCoop es facilita la dinamització dels projectes dels que es té cura: des de l’acompanyament més proper al suport per teixir aliances amb altres agents i projectes amics o complementaris.

Aquest treball de trobades i posada en comú s’ha convertit en l’espai L’Espora: un local en el barri de Collblanc que compartiran la llibreria Llavors, la gestoria Ekonomikon i l’associació Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET). L’Espora està situada al carrer Llobregat 66, de fet a un parell de carrers de la Plaça de les Vidrieries, lloc on en els anys 20 es trobava la mítica Cooperativa Obrera la Torrassa.

  • Llibreria Llavors: És una cooperativa integral, de treball i consum. Una llibreria i espai comunitari integrat al barri per contribuir a la transformació social fomentant l’esperit crític i oferint alternatives a les dinàmiques imposades pel sistema actual mitjançant els llibres i activitats culturals, socials i polítiques.
  • Ekonomikon: És una gestoria sense ànim de lucre centrada en la gestió comptable, l’assessorament financer i el suport a la governança. Està especialitzada en cooperatives, associacions i PIMES. El seu objectiu és posar l’economia al servei de comerços de proximitat i projectes associatius mitjançant un tracte proper i un acompanyament pedagògic.
  • MUET: És una associació de dones que reivindica els drets de les treballadores de la llar, lluita contra la violència masclista i contra la discriminació pel fet de ser dones i migrants. Així mateix, fa acompanyament i apoderament des d’i amb les mateixes dones participants, amb la finalitat de donar suport al procés d’altres companyes.

Ara mateix estem treballant en les obres, posada a punt del local i processos d’articulació col·lectiva. En breu pugem la persiana per a donar suport al teixit social de L’Hospitalet i continuar impulsant nous processos de transformació des de l’Economia Social i Solidària.

Us esperem ben aviat!

 

Presentació del Baròmetre de les Finances Ètiques

/en ,

El proper dijous 5 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació virtual del Baròmetre de les Finances Ètiques, impulsat per les sòcies de FETS. Per assistir-hi, és imprescindible inscripció prèvia.

L’Observatori de les Finances Ètiques mostra amb aquest informe l’evolució del sector a Espanya durant l’últim any i recull una sèrie de variables quantitatives de les entitats que representen el nucli del sistema financer ètic i la seva evolució. En aquesta edició s’han tingut en compte dades de 21 entitats que ofereixen algun producte o servei vinculat a les finances ètiques.

A la sessió hi haurà representants de les principals entitats bancàries i parabancàries analitzades al Baròmetre per aportar la visió més qualitativa a les dades de l’informe, així com altres entitats que puguin explicar com estan afrontant aquesta situació de pandèmia i quins creuen que són els principals reptes per a les finances ètiques i solidàries.

 

Baròmetre

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

/en , ,

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.

Acceptem el repte: ara és l’hora de votar!

/en ,
El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores segueix avançant: aquesta vegada, enfocat a donar resposta als grans reptes globals.
Ja ha finalitzat el termini per presentar propostes a Acceptem el repte i ara ha arribat el moment de les votacions. Us animem a totes a inscriure-us en aquest enllaç per expressar la vostra opinió abans de l’14 d’octubre i decidir així les 15 iniciatives que seran presentades en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) del 26 d’octubre al 28 de novembre. Per votar, podeu tenir en compte els criteris que apareixen en les bases, com la perspectiva de gènere, el grau de transformació de el projecte, la implicació amb la comunitat, la intercooperació, etc.

Per organitzar-vos, ja podeu consultar el calendari de les diferents sessions de presentació de les propostes finalistes durant la FESC, així com els dies d’inauguració i clausura de l’FSMET.

D’altra banda, aviat obrirem l’espai per inscriure activitats autogestionades que completessin el programa anterior.

Juntes, ¡seguim transformant!

Vols saber què hem preparat per la FESC 2020?

/en ,

Ja hem començat el compte enrere per l’arrencada de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la FESC 2020! Enguany es tracta d’una fira plena de reptes, però també d’oportunitats, dins d’un context socioeconòmic ple d’incerteses i amb l’amenaça d’una nova crisi que, un cop més, afectarà als col·lectius més vulnerables. Des de la XES tenim clar que el veritable virus del nostre món és el capitalisme i, per això, volem tornar a mostrar que existeixen alternatives a una economia basada en l’acumulació de capital i la desigualtat. Vols saber què hem preparat?

La FESC 2020 serà virtual! I això que vol dir? Que intentarem mantenir els mateixos objectius però a través de pantalles. Gairebé tot passarà a través d’un nou web. Tot?? No! La FESC durarà un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i intentarem combinar la virtualitat i la presencialitat.
Hi haurà 3 caps de setmana on us convidarem a trobar-nos en activitats presencials a la Fabra i Coats.

  • El primer cap de setmana (23-25 oct) celebrarem la inauguració divendres, amb concert dels Ebri Knight. Dissabte i diumenge hi haurà taules rodones sobre les Cures i la interdependència en aquest futur incert, Diàlegs climàtics i Reflexions sobre el món del treball en la transició ecosocial. A més, podrem gaudir del concert de Lia Sampai i un recital de poesia ecosocial musicat.
  • El dissabte 7 de novembre, en el marc de la “Tardor Transformadora” que coorganitzem amb altres col·lectius us convidarem a una taula rodona sobre Cultura i ESS i a un concert de vespre.
  • El diumenge 22 de novembre estem preparant una clausura reivindicativa, que doni a conèixer l’agenda i propostes de l’ESS i diferents moviments socials a l’actual crisi.

Totes aquestes activitats seran punts de trobada presencials amb aforament limitat i retransmissió en directe a través del web, estigueu atentes que anirem fent públiques les preinscripcions!

Els dies entresetmana les activitats seran virtuals. Cada tarda de dilluns a divendres es podran visionar en directe al web 2 o 3 xerrades d’un programa farcit de propostes interessants. Alguns exemples: Emergència climàtica i mitjans de comunicació; Ruralisme o barbàrie, Habitatge cooperatiu i energia, Vida ecofeminista. Com ser ecofeminista a casa?; Consum responsable digital. Replantegem els Marketplace; Polítiques públiques per l’ESS, Relleu cooperatiu… són algunes de les propostes que podeu gaudir per les tardes. A la franja horària del migdia tindran lloc les activitats del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, i a les 17;30h començarà la programació en directe de la FESC, fins les 20:30h.

A més, com l’oferta d’activitats proposades per les organitzacions de l’ESS depassava la capacitat de programar en directe de la FESC, hem creat la FESC_ampliada, tot un programa d’activitats interessants que tindran lloc durant el mes de la FESC, que podreu trobar a l’agenda del web, com la resta de programació.

Les expositores

Les naus amb expositores eren l’ànima de la FESC: espai per a dialogar directament amb les iniciatives, on es podia comprar i que a més era espai de trobada dels visitants.
L’espai de trobada és el que no podrem reproduir virtualment, i és la major pèrdua d’aquesta Fesc, ja que és un dels motius que atrau més visitants i expositores, ja que l’economia solidària proposa una economia més humana i aquesta requereix contacte i relació.

A més, enguany s’iniciarà una profunda crisi econòmica que fa que apropar les expositores al públic revesteixi d’especial rellevància en aquesta FESC. Com ho hem pensat? Amb una web immersiva que ens proposi un passeig, on primer es trobaran els diferents sectors econòmics, i entrant a cadascun d’ells es podrà descobrir les diferents iniciatives i la seva oferta.

A més, enguany hi haurà un espai nou on les visitants podran trobar totes les promocions i descomptes que vulguin llançar les expositores durant la FESC, i les persones interessades podran obtenir vals que podran bescanviar pels productes desitjats.

La tecnologia

Durant el llarg camí d’imaginar com havia de ser una fira virtual ens hem trobat amb moltes companyes de viatge, com ara Lafede.cat, l’Smac i les promotores de la Fira Literal. Cinc mesos de feina intensa s’han acabat concretant en la compra mancomunada d’un servidor on hi instal·larem tres eines que ens permetran emetre tot el contingut de la FESC2020 des del programari obert i lliure, i fent que tota la informació generada s’emeti i s’emmagatzemi al nostre país, fent un pas més en favor de la sobirania tecnològica i col·laborant en la investigació i la prova del que es pot assumir mitjançant el codi lliure i no privatiu a nivell virtual.

Si tens més dubtes sobre la fira, no oblidis consultar el nostre apartat de preguntes freqüents!