Diàleg virtual: “Economías pandémicas y cuidados”

/en , ,

La Confluència Feminista Rumb al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (de la qual en són membres les companyes de la comissió d’Economies Feministes de la XES) llança un cicle de “Diàlegs virtuals en quarantena” amb l’objectiu d’analitzar de manera crítica les contradiccions al conflicte capital-vida que es fan evidents en aquest escenari de pandèmia global. El cicle s’estrena el 21 de maig amb el diàleg “Economías pandémicas y cuidados”.

La Covid-19 ha arribat als nostres territoris i ens trobem en situacions excepcionals de confinament. Governs de regions diferents segueixen les recomanacions internacionals complint amb diverses formes i graus de distanciament social, que inclouen aïllament obligatori com a forma d’evitar el contagi. Però des de la Confluència diem que les nostres societats fan front una recrudescència dels desafiaments de cuidar la vida enmig de l’emergència i la incertesa, sense perdre de vista el futur immediat en un món que ja no és ni serà el mateix, que es troba en ràpida transformació.

En aquest context afirmem que no pot haver-hi vida ni economia sense cures, és la constatació del món en aquestes setmanes, com ho és també el grau de desequilibris del capitalisme neoliberal que ens ha conduït a aquesta crisi.

Front a la impossibilitat de sortir als carrers, ens preguntem: Quines són  les formes de politització en contextos de pandèmia? Quines característiques assumeix la quarantena en els nostres territoris i quines són les respostes feministes en aquests moments? Què succeeix amb la crisi de cures en aquests nous contextos de quarantena? Quines han sigut els respostes des de les economies transformadores? 

Què proposem des d’aquests diàlegs?

  • Contribuir des de les pedagogies feministes a la construcció de coneixements i eines per comprendre les implicacions de la pandèmia en les nostres condicions de vida.
  • Mostrar, com en un context de crisi sanitària, econòmica i de cures, s’ha donat resposta des de les experiències territorials i locals tant al Nord com al Sud, des de zones de producció camperola, economia social, agricultura familiar, comunitària, finances ètiques, gestió dels comuns, etc.
  • Aprofundir en les implicacions de la pandèmia i la quarantena/aïllament social als debats sobre models de producció i consum, el retrocés de drets laborals, la violència contra les dones i les persones LGBTIQ,
  • Sistematització i mapeig de les tendències i respostes en aquests contextos d’emergències encaminades a recuperar l’espai públic i construir altres formes de mobilitzar-nos i organitzar-nos.

Durant els diàlegs posarem èmfasi en una anàlisi des de les mirades feministes, destacant claus i respostes així com alternatives transformadores proposades en el context de la COVID-19.

El primer diàleg “Economías pandémicas y cuidados”: pensando alternativas transformadoras desde la emergencia tindrà lloc dijous 21 de maig . Inscriu-te aquí.

 

Economías pandémicas

Economías pandémicas

Confinem els cotxes, recuperem la ciutat

/en ,

Per un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat, la comissió d’ecologia ha impulsat la nostra adhesió a la campanya #RecuperemLaCiutat!

Davant de la crisi de la Covid19, el confinament i l’estat d’alarma, reivindiquem que contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la
malaltia: volem ciutats saludables i que cuidin del nostre clima.

Per això, seguint el model d’altres països, demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.

Podeu llegir el manifest complet i adherir-vos-hi aquí.

Comerç Just: les persones i el planeta davant dels interessos econòmics

/en ,
Com a membres de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, impulsem aquest manifest amb motiu  de la celebració del Dia Mundial del Comerç Just dissabte 9 de maig

Arreu del món s’està vivint una crisis sanitària, social i econòmica arrel de la pandèmia de la Covid-19 i les persones que ja estaven en una situació vulnerable abans de la pandèmia són les que més pateixen aquesta nova crisis.

La situació es d’alarma existencial. Tal com reflecteix l’últim informe d’Oxfam Intermón (Tiempo para el cuidado, 2020) a data 2019, l’1% més ric de la població mundial posseïx més del doble de riquesa que 6900 milions de persones i els 22 homes més rics del món tenen més riquesa que totes les dones de l’Àfrica. Aquestes desigualtats conviuen amb situacions de pobresa absoluta. Així, les dades ens parlen d’un model que afavoreix l’acumulació a mans de les grans corporacions i multinacionals, i margina sistemàticament els petits empresaris, les petites productores i, en major mesura, les treballadores. Aquestes continuen patint les vulneracions dels seus drets laborals bàsics en cadascuna de les etapes de la cadena de producció global. D’altra banda, cal tenir en compte que la darrera víctima és el medi ambient, amb l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació, la pèrdua de la diversitat de la biosfera i el canvi climàtic.

Milions de persones es troben en situació de risc extrem i no poden cobrir les seves necessitats vitals més bàsiques per sobreviure i tenir una vida digna. Però la pandèmia no es més que el detonant de la crisi actual: les seves causes reals cal trobar-les a les falles del sistema econòmic global. Aquest sistema, basat en un model de generació de beneficis per sobre de tot, consum il·limitat, privatitzacions i especulació, ha generat nivells de desigualtats sense precedents històrics i una crisi mundial de sostenibilitat ecològica.

Avui més que mai, és imperatiu plantejar-se i fer avançar les economies alternatives, en un context marcat pel que sembla que serà una greu crisis del sistema econòmic derivada de la pandèmia global. Posar les persones per davant dels beneficis no és nomes un ideal, sinó una pràctica absolutament necessària per fer front comú a les adversitats corals. Les cooperatives del Comerç Just s’han demostrat com una peça clau en aquest procés, tot contribuint a la resiliència de les comunitats locals davant la crisi.

Cal reivindicar com moltes cooperatives han pogut garantir els salaris de les seves persones treballadores, a diferència de moltes fàbriques o grans empreses arreu del món. També cal emfatitzar que les cooperatives del Comerç Just han desenvolupat iniciatives solidàries per pal·liar la situació sanitària: des de les cooperatives que han facilitat crèdits per a la fabricació de material mèdic fins a aquelles que han utilitzat les primes per comprar aliments bàsics o articles essencials per a tots els membres de les seves comunitats. A Paraguai, per exemple, la cooperativa de sucre Manduvirá ha invertit molts esforços a donar suport a la seva ciutat amb la compra de material com ara guants, mascaretes i termòmetres per al centre de salut de la ciutat, i amb la preparació i distribució d’aliments per a les famílies més vulnerables de la comunitat. A l’ Índia, la cooperativa CRC ha avançat els pagaments per assegurar les necessitats bàsiques de les famílies de les treballadores i, a més, està proporcionant suport logístic i financer en la distribució de subministraments bàsics a persones grans i col·lectius vulnerables en alguns barris de la seva ciutat.

En definitiva, la crisi del coronavirus ha demostrat com d’insostenible i desigual és el model de “creixement” econòmic mundial. Les respostes i propostes per sortir d’aquesta crisi no poden caure en els mateixos errors. Cal aprofitar aquesta oportunitat per canviar de rumb cap a un model de drets, sostenibilitat i equitat.

La Coordi, 7 de maig de 2020.

Volem escorxadors mòbils per a la ramaderia ecològica

/en ,

Com a XES, des del projecte Abastiment Agroecològic en el qual participem a través de Pam a Pam, ens hem adherit a a la iniciativa per la implantació d’escorxadors mòbils per al sector de la ramaderia ecològica, en especial les granges familiars i de mida petita.

La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica / Agroecologia (SEAE) juntament amb diverses entitats representants de sector, envia una carta–petició a ministre de Sanitat, Salvador Illa, i tramesa també al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per sol·licitar mesures urgents davant l’escassetat d’escorxadors ecològics certificats i les grans limitacions d’accés, agreujades a més durant l’estat d’alerta.

Aquesta petició proposa, entre altres variables, la implementació d’escorxadors mòbils per al sector ramader ecològic. S’obre un període d’adhesió a entitats amb l’objectiu de sumar suports, i per tant, incrementar la seva repercussió. Us animem a sumar-vos a la proposta! Ho podeu fer a través d’aquest formulari.

En suport a la ramaderia ecològica volem mesures per solucionar les seves limitacions immediates!

El fons cooperatiu recull 76.240 euros en la primera fase

/en ,

En dues setmanes, el Fons cooperatiu per a l’emergència social i sanitària ha recollit 46.240 euros, que amb l’aportació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, sumen 76.240 euros per a destinar a 26 iniciatives que aporten solucions directes a l’emergència i requereixen de recursos per la sostenibilitat. Aquests imports ja han estat avançats a les iniciatives, des dels primers dies del llançament a Goteo, gràcies a la Fundació Coop57.

En aquest període, nombroses organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana hem contribuït a la campanya de forma militant, essent un exemple d’intercooperació i treball col·lectiu entre cooperatives de base, entitats de finances ètiques, organitzacions representatives del cooperativisme, xarxes nacionals i locals d’economia solidària i d’Ateneus Cooperatius.

En quinze dies, el Fons ha rebut aportacions de cooperatives, fundacions, associacions, organitzacions polítiques i personals individuals; un total de 332 confinançadores que han practicat la consigna: la millor sortida a la crisi és la solidaritat. Des d’aportacions de 5.000 euros d’entitats col·lectives, a aportacions de 10 euros de persones individuals, totes i cadascuna d’elles són igualment importants i assenyalen un camí on el suport mutu i la cooperació horitzontal dibuixa una nova solidaritat social davant l’emergència. En aquesta primera fase, el fons volia recollir 30.000€ i s’ha vist desbordat per la solidaritat fins a recollir un 50% més de l’esperat. Donem les gràcies de totes aquestes persones i entitats, totes elles activistes de la generositat.

Amb aquests fons, s’ha finançat:

1.       Producció  tèxtil de mascaretes i bates: Top Manta, Solidança, DiomCoop, Cotó Roig, Mia’s Disseny, Confecciones Kaur.

2.       Distribució i logística ecològica aliments i material sanitari: Granollers Pedala, Mensakas, Serveis Amb Cor.

3.       Suport a tasques de cura: Mujeres Palante, Sindillar, Associación de Mujeres Migrantes i Diversas, Cuidem Lluçanés, Llars de Prodis, TICTAC, Terrassa Sense Murs.

4.       Tecnologia, de software lliure a fabricació maker: Makers Tarragona, Col·lectiva’t

5.       Reparacions domèstiques urgents: La Kuadrilla.

6.       Producció, elaboració i distribució de producte alimentari agroecològic o local a domicili: FresCoop, Keras Buti, El Rodal, El Brot, Aresta, Arran de terra, Abarka, Espigoladors.

Totes elles, iniciatives democràtiques i solidàries que incideixen en cinc sectors clau per fer front a l’emergència sanitària i al confinament domiciliari, impliquen a la comunitat, busquen un impacte social i ambiental positiu, estan arrelades al territori i treballen en xarxa.

Prop d’una trentena de cooperatives de treball i de persones consumidores, associacions i xarxes comunitàries han multiplicat aquests recursos, usant-los per la sostenibilitat dels projectes i fent arribar l’impacte del Fons a desenes de barris i pobles catalans. Aquestes iniciatives són les protagonistes del Fons, pel seu esforç quotidià i per estar, en aquests moments tan difícils, a peu de carrer, del camp, del taller, del magatzem, de la bicicleta, de la màquina de cosir, de l’ordinador, de la cura, afrontant l’emergència social i sanitària.

Sabem que no n’hi ha prou, per això cal activar noves accions. La primera, acompanyar entitats de finances ètiques i organitzacions del cooperativisme en la construcció de mesures de més abast per donar suport al teixit de l’Economia Social i Solidària. La segona, la propera reactivació del Fons Cooperatiu d’ESS, que ampliarà objectius en una segona fase al servei de la sostenibilitat dels projectes. I la tercera, la reivindicació de mesures públiques urgents, ja sigui per a minimitzar les conseqüències socials i econòmiques en les classes populars i el teixit productiu, com per construir de forma col·lectiva un nou Model Econòmic plural, democràtic, relocalitzat i ecològic a Catalunya, que ens situï en una millor posició per garantir la Salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental.

Des de l’activisme comunitari, des de l’acció creadora de l’Economia Social i Solidària, des de la redistribució pública de la riquesa, hem de construir una Economia per la Vida.

Gràcies a tots i totes per ser-hi quan heu fet falta!

Enllaç de Goteo amb el projecte: goteo.cc/goteoccfonscooperatiu

Resistim i creem nous paradigmes: memòria XES 2019

/en

Com cada any, presentem la memòria d’activitats de la nostra organització, on es recullen les fites més destacades de l’any anterior, les xifres més representatives i el balanç econòmic. Hem tancat l’any amb un total de 274 entitats i 144 persones individuals sòcies, dades que mostren que seguim creixent com a xarxa i articulant-nos com a moviment. En aquest sentit, també ha estat un any de molt moviment comunicatiu, amb la celebració del congrés per la comunicació transformadora Comun_ESS, la campanya Cooperamor i molta activitat a les xarxes socials.

També trobareu l’impuls de noves iniciatives internes, la situació de les xarxes locals que neixen a diferents punts del territori, les relacions internacionals especialment canalitzades en el procés de confluència de l’FSMSET i la valoració de projectes clàssics com ara Balanç Social #EnsenyaElCor, la FESC, l’Escola d’Estiu o Pam a Pam.

Ha estat un any en què ens hem posicionat i hem donat suport a nombroses campanyes a favor de les llibertats, la sobirania alimentària, la sostenibilitat climàtica o el feminisme, així com de denúncia de l’especulació immobiliària o el feixisme. Quant a la incidència institucional, a banda de la participació a diversos espais municipals, destaquem la nostra participació en el procés per articular la futura Llei d’Economia Social a Catalunya o el Grup de Treball per avaluar i definir posicionament sobre la Llei Aragonès.

Regeneració cooperativa al Ripollès

/en , ,

A la XES Ripollès estem d’enhorabona amb la presentació “oficial” de la Cooperativa Mas La Sala.

Són un projecte d’habitatge comunitari i d’autoocupació en un entorn rural, a Sant Pau de Segúries. Les seves activitats són la pagesia, l’educació, l’allotjament i les arts plàstiques a través de la cooperació, la resiliència i la regeneració d’ecosistemes.

Benvingudes!

 

Presentem el Pla d’acció de l’ESS: mesures per a administracions públiques

/en ,

La crisi socioeconòmica causada per la COVID-19 està posant de manifest la incapacitat del sistema capitalista per sostenir les condicions de vida en moments d’emergència social i a la XES creiem que és el moment de passar a l’ofensiva i situar-nos com a peça clau per a la construcció d’un model econòmic que posi la vida al centre.

Per aquest motiu presentem el Pla d’Acció de L’ESS, una proposta amb mesures concretes dirigides en una primera etapa a Administracions Públiques i pròximament a iniciatives de l’ESS i a la ciutadania. En aquesta primera fase, s’inclouen mesures per fer front a les dificultats per a l’ESS que presenta a curt termini la crisi de la Covid-19 i mesures per blindar la política pública de suport a l’ESS i crear mecanismes per situar-la a la base d’una nova matriu productiva a mitjà termini.

Per una renda bàsica universal i incondicional al sector de la Cultura

/en ,

Hem signat el manifest “Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional” per mostrar la nostra convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible: per la redistribució de la riquesa, per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de moltes persones i alhora les condicions de les pràctiques artístiques i culturals, per l’autonomia i la capacitat de negociació del sector i per l’existència d’una cultura compatible amb un món habitable i sostenible per a tothom.

Per tal que aquesta mesura sigui impulsada i implantada per les instàncies polítiques que l’haurien de garantir, convidem altres persones interessades en la cultura, i en general a tota mena d’organitzacions i col·lectius de qualsevol àmbit, a informar-se, reflexionar i fer força pública i compartida.

Podeu llegir el manifest complet aquí.

L’FSMET no s’anul·la: es reinventa

/en ,

Com ja us vam anunciar fa algunes setmanes, l’FSMET no tindrà lloc al juny a Barcelona com estava previst però la lluita contra el capitalisme continua i, per aquest motiu, les organitzacions i persones implicades han seguit treballant per reinventar aquesta trobada de manera que sigui útil i enriquidora per a tothom, sense posar en perill la salut de ningú. 

Per això, amb els mateixos objectius d’intercanvi internacional entre experiències transformadores i de generació de confluències entre els diferents sectors, moviments, plataformes i xarxes socials que, en un sentit ampli , li donen sentit alternatiu a l’ESS, la comissió d’Externes de la XES ens anima a participar en una primera trobada 100% virtual al juny -aviat obrirem inscripcions- que iniciarà un procés d’incubació de reptes que durarà tot l’estiu i una segona a l’octubre, coincidint amb la FESC, per compartir les conclusions.

Un tancament forçós

Aprofitem per explicar-vos, amb total transparència, com han estat els darrers mesos abans del tancament de l’FSMET tal com estava previst. S’han dut a terme diferents negociacions amb les administracions, s’han tramitat les doloroses gestions del tancament per al conjunt de l’equip tècnic, s’ha continuat amb les diferents reunions del comitè coordinador, del  link grup, de les tres xarxes promotores, de les comissions de treball, etc. A més, la majoria de persones que impulsen el Fòrum tenen feines pròpies i ho fan des de la militància,  volen agrair a la XES que ha posat a disposició del projecte en Xavi Palos, que ha fet un excel·lent treball com a coordinador.

Ha estat molt dolorós haver de renunciar a un projecte com el de l’FSMET tal com estava concebut, i tan necessari com precisament queda demostrat amb aquesta crisi, què està posant en evidència que aquest model capitalista necessita una alternativa que posi a la persona al centre del model social i que només és possible a través de l’economia social i solidària, confluïnt amb les diferents economies com la feminista, els comuns, l’agroecològica o la sobirania alimentària, i al costat d’unes polítiques públiques de qualitat, que contemplin tots els sectors imprescindibles per a les persones -sanitat, educació, habitatge, alimentació, llum, aigua, gas, farmacèutic, serveis socials, etc.- com a sectors que no es puguin fer negocis privats i que la gestió, sigui cooperativa, sota control comunitari.

Davant d’aquesta situació, tornem a la crida per reinventar l’FSMET i fer-lo possible en aquest món postCovid amb la primera trobada virtual al juny i una segona a l’octubre. Us hi animeu? Us deixem un breu vídeo que hem preparat!