Mobilitzem-nos per la vaga mundial pel clima

Ens hem adherit al manifest de la vaga mundial pel clima  i convoquem a tothom a participara en la setmana de mobilitzacions que començaran el 20 de setembre amb motiu de la Cimera del clima de l’ONU, i culminaran amb la vaga del 27 de setembre.Us animem a organitzar alguna activitat al vostre territori, a sumar-vos a les que ja hi ha previstes i a difondre-les per les xarxes socials amb #XESpelclima
Des de la XES participem en la coordinació de les mobilitzacions a través de la Comissió d’Ecologia conjuntament amb altres organitzacions com Friday for FutureFamilies for Future, ClimaccióEcologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’AireRebel·lió o Extinció, Aigua és vida o Greenpeace i cada dia hi ha més entitats que s’adhereixen al manifest.

Si voleu unir-vos a la Setmana de Mobilitzacions i Vaga mundial pel Clima aquí teniu el comunicat que ha publicat la nostra Comissió d’Ecologia amb multitud d’idees per fer

Sortim al carrer perquè ens trobem en una situació d’emergència i necessitem que de forma urgent i d’una vegada per totes els governs assumeixin les seves responsabilitats i prenguin les mesures necessàries per a aturar i revertir l’estat actual d’emergència climàtica.

És necessari organitzar-se per crear alternatives per a la societat post carboni a la que ens dirigim. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) apareix com una oportunitat per ocupar aquest espai per el procés de la transició ecològica. L’ESS constitueix un instrument clau per a la construcció de models socioeconòmics basats en la vida, que no siguin únicament sostenibles sinó també equitatius, democràtics i justos. Detectem que ens falta camí per recórrer i per assumir aquest paper en el procés de transició. Per això, necessitem una Economia Social i Solidària que posi al centre el debat de l’emergència climàtica i la transició ecològica i que integri, més enllà de les intencionalitats, tant la dimensió ecològica com la feminista.

Publiquem nou llibre: La transició a les renovables Cap a una energia social i solidària

Ja està a les llibreries la darrera publicació de la Xarxa d’Economia Solidària a Pol·len Edicions dins la col·lecció Eines. Es tracta de l’obra escrita a dues mans per Jordi Pujol Soler i Carlers Riba Romeva, de l’associació Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES), amb la col·laboració de la comissió de Formació i Publicacions de la XES.

Aquest llibre planteja un pla per desplegar el canvi cap a un 100% de fonts d’energia renovables. Quin paper ha de tenir l’economia social i solidària en aquesta transició? Com deconstruïm una arquitectura energètica que privatitza els béns comuns naturals i socialitza els costos de la seva nocivitat sobre la població? La perspectiva de la sobirania energètica és clau. L’economia capitalista del creixement ha topat amb els límits de la Terra.

Si les nou últimes generacions han consumit el 33% de les reserves de fonts d’energia no renovables, les tres darreres n’hem consumit el 87% d’aquest total. Les conseqüències climàtiques, mediambientals i socials són devastadores i amenacen la nostra vida quotidiana. El llibre també presenta 25 iniciatives socioeconòmiques per a la transició i la sobirania energètica, impulsades per entitats que ja caminen cap a la transició ineludible.

El trobareu a les llibreries, igual que la resta de llibres de la XES!

 

Últims dies per a inscripcions d’expositores a la FESC

Fins al 10 de setembre encara sou a temps d’inscriure-us com a expositores a la FESC 2019.

La VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 d’octubre al recinte Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona). Un any més, us animem a que compartiu els vostres projectes durant la Fira i ens ajudeu a visibilitzar el potencial transformador de l’economia social i solidària. La FESC és l’aparador més important de l’àmbit de l’ESS i hem d’aprofitar-la per mostrar una economia que ja existeix!

El 10 de setembre és la data límit per fer la preinscripció com a expositores a la Fira. Aquí teniu la taula de preus segons modalitats d’organització i d’inscripció:

La preinscripció, tot i que no és vinculant, és necessària i obligatòria per a totes i cadascuna de les entitats que vulguin obtenir un estand, individual o compartit. Les sol·licituds que rebem fora de termini formaran part d’una llista d’espera per cobrir qualsevol baixa de darrera hora o per assolir un mínim nombre d’expositores que compleixin els requisits.

Si teniu qualsevol dubte, podeu consultar el nostre apartat de consultes freqüents. Si allà no trobeu la informació que cerqueu, podeu contactar amb coordinacio.fesc@xes.cat.

Abans de procedir a la preinscripció, us demanem que llegiu les Condicions de participació.

Ens veiem a la #FESC2019!

IV Edició del postgrau Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius

Un any més, des de la XES impulsem el curs sobre Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius que coordina La Ciutat Invisible. Les inscripcions al curs estan obertes fins al 15 de setembre a la web del curs, on també podeu consultar el programa i altres informacions pràctiques.

El calendari dels estudis va del 7 d’octubre del 2019 al 22 de juny del 2020, en el qual es treballen, de manera teòrica i pràctica, diversos aspectes de l’economia social i solidària, amb una dimensió catalana i global. Enguany el pla d’estudis fa un especial èmfasi en la intercooperació i l’enfortiment socioeconòmic local, els sectors productius transformadors i la capacitació per acompanyar noves cooperatives. El programa s’estructura en 3 mòduls formatius (un total de 150 hores lectives), que inclouen dues visites formatives a ecosistemes cooperatius, un a Catalunya i un a fora del territori català.

La quarta edició d’aquest curs, que compta amb el reconeixement acadèmic de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, té també amb el suport econòmic de la Direcció general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Lleialtat Santsenca, L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis i de diverses cooperatives com el Col·lectiu Ronda, Grup Ecos o Coop57.

Ampliem 4 setmanes les baixes de maternitat i paternitat

En la darrera assemblea permanent s’ha aprovat l’ampliació automàtica de 4 setmanes en les baixes de maternitat i paternitat de l’equip tècnic de la XES, sufragat amb fons propis. De manera que la baixa maternal serà de 20 setmanes i la paternal de 12. En aquest cas, la mesura es manté fins a l’1 de gener del 2020, quan la baixa de paternitat s’ampliarà a 12 setmanes per decret llei.

Aquesta millora encara queda lluny del que pensem que és desitjable per donar resposta a les necessitats d’acompanyament del nadó i per ajudar a redistribuir les tasques durant la criança, tradicionalment associades a les dones. D’aquesta manera, durant aquest curs seguirem treballant en el règim laboral intern i la conciliació a la XES.

Quan parlem d’Economia Social i Solidària parlem de sostenibilitat de la vida i l’organització del treball n’és un vessant important. Volem donar valor a aspectes laborals com les baixes, la cura o la flexibilitat horària, entre d’altres. Creiem que les polítiques de conciliació no han de recaure sobre les dones sinó sobre tot el col·lectiu, hem d’assumir com a pròpia la igualtat real i efectiva complementant les mancances de la normativa en conciliació. Aquestes mesura, doncs, suposa un pas més l’assumpció de responsabilitat social que ens pertoca en la reproducció.

Fem extensiu el model, imaginem noves mesures de conciliació. Us animem a replicar la iniciativa, a millorar-la, i a fer públiques les bones pràctiques coresponsabilitzadores en l’ESS; com ja han fet sòcies  com La Ciutat Invisible, Coop57, Fil a l’Agulla o LaCol, entre d’altres.

Ja som més de 400 sòcies a la XES!

Aquest estiu hem sumat un bon grapat de noves sòcies de la XES i ja som més de 400 entitats i persones sòcies. Així que comencem el curs amb més empenta que mai. Voleu conèixer les noves organitzacions que ens acompanyaran?

La cooperativa de consultoria social especialitzada en intervenció comunitària MARGES, Itineraris de transformació dissenya i desenvolupa propostes adreçades a estendre la reflexió i la pràctica del treball comunitari i la participació infantil i juvenil en formació, acompanyament d’organitzacions, dinamització d’espais, iniciatives juvenils, disseny de polítiques i elaboració de materials.

La cooperativa Cultura 21 es dedica a l’edició de llibres a través de l’editorial Tigre de Paper i també a l’estampació de peces de vestir. L’editorial manresana ha editat unes 70 obres, que volen contibuir a desenvolupar el pensament crític, teixir identitat col·lectiva i enriquir l’àmbit literari en llengua catalana.

Food Coop BCN (associació per l’impuls dels supermercats cooperatius i el mercat social) és una iniciativa que treballa per posar en marxa un supermercat cooperatiu a Barcelona sota els criteris del consum responsable, ètic i sostenible. Neix a partir de la inspiració i la motivació del documental FoodCoop.

L’associació Enruta’t fa intervencions socioeducatives, com tallers i formacions amb totes les edats, i també acompanyament individual i de parella, des del coaching i la psicologia orientada a processos. S’autodefineix com una entitat que genera espais per a l’apoderament i la transformació personal i social.

La Qperativa és una cooperativa de treball associat en constitució sota el nom de FCP Associats i es dedica a la gestió microempresarial. Ofereix serveis informàtics, jurídics, gestió laboral, administrativa i consultoria. La seva seu està ubicada a Ripoll.

Entre les noves entitats sòcies destaca el sector de l’habitatge, tenim cinc noves sòcies que treballen en aquesta àrea:

Biohabita! és una assessoria en temes de construcció de l’Institut Espanyol de Baubiologie (IEB). La cooperativa està formada per arquitectes i un especialista en mesurament de radiacions, tòxics i contaminació microbiològica. Assessora sobre com aconseguir un entorn saludable per viure i avalua l’impacte que tenen en la salut els paràmetres físics de l’entorn.

Entramat està formada per professionals del món de l’arquitectura i l’interiorisme i està orientada a desenvolupar projectes de rehabilitació, disseny i reforma amb criteris socials i sostenibles. Treballem en xarxa amb artesans i artesanes

Arquitopia, és una cooperativa barcelonina d’arquitectura i interiorisme dedicada a la gestió integral de projectes d’obra nova i de reforma. La seva filosofia es fonamenta en tres eixos clau: l’estratègia social, el lloc i l’estatègia ambiental.

Terram ar-co és una cooperativa d’arquitectura i construcció sostenible, està especialitzada en terra crua. El projecte agrupa persones tècniques, arquitectes i enginyeres, que tenen com a objectiu principal difondre i promoure la construcció sostenible en terra. Està format per dos grups principals, el de Girona i el de Barcelona.

Finalment, La Mangala, més coneguda com a Sotrac, és una associació per l’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús ubicada a Sants. Impulsen d’un model d’habitatge alternatiu que posi la vida al centre, amb la voluntat de trencar el binarisme d’un mercat immobiliari limitat al lloguer o la compra, que fomenta l’especulacio i provoca l’expulsió de les persones de la ciutat.

Benvingudes totes!

Retorn de Escola d’Estiu de la XES a Mura

A l’Escola d’Estiu d’aquest 2019 hem volgut fer un pas més enllà i, a més a més dels diversos debats i formacions programades arreu del territori (Sabadell, Ripoll, Mataró, Barcelona…), hem organitzat un cap de setmana d’estada als Caus de Mura per tal d’aprofundir en el tema plantejat. Tres dies de debats compartits i de construir coneixement col·lectiu tant a les sessions com en els sobretaules, passejades o a la piscina. Un espai on conèixer-nos, enfortir vincles entre persones i projectes involucrats a la XES i on poder aprofundir d’una manera més conscient i compartida el tema que ens ha ocupat aquest any: l’ESS enfront del capitalisme de plataforma.

Durant l’estada hem abordat el tema a partir de tres eixos de treball: refer el vincle social, alternatives econòmiques i ambientals; i relacions polítiques. Inicialment hem compartit què entenem per comunitat, què les defineix i quin és el seu valor. Seguidament hem descobert  projectes agroecològics de diferents punts del país, a la vegada que hem abordat el debat de com promoure i estendre el Mercat Social. També hem analitzat i definit quines aliances podem teixir amb diversos col·lectius, sectors productius o moviments socials; i com dur a terme una comunicació coherent amb els nostres principis fugint de la lògica del capitalisme digital. En total,  han estat sis sessions de treball que han permès plantejar alternatives ja sigui des de l’acció comunitària, el desenvolupament de sectors productius o l’establiment d’aliances i reforç de l’acció política.

Un cap de setmana que valorem molt positivament pel fet d’haver aconseguit aplegar unes seixanta persones per debatre al voltant d’aquestes temes en un entorn privilegiat lluny del soroll quotidià, però envoltats de projectes inspiradors com són l’alberg Els Caus de Mura i Les Refardes. A més d’haver possibilitat un espai de convivència, de coneixença i d’intercanvi de les persones que vam participar-hi. Podeu veure’n algunes fotos aquí.

No sabem si hem aconseguit definir una estratègia clara de què cal fer des de l’economia solidària per fer front al capitalisme de plataforma, però que podem dir que hem compartit coneixements sobre el tema en qüestió, hem ampliat horitzons i hem enfortit la comunitat de la XES; elements necessaris per poder elaborar noves respostes a les preguntes que el capitalisme ens formula “no només per fer de contrapès a l’ascens del feixisme global, sinó per assentar les bases materials i existencials, polítiques i culturals, d’una renovada alternativa al capitalisme” (Ivan Miró, 2019).

 

Aquí podeu fer un cop d’ull a les relatories col·laboratives:

Reptes i oportunitats de l’Economia Solidària rural

Els autors, membres de la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès, reflexionen sobre el camp a recórrer que tenen les opcions de l’economia transformadora a entorns rurals com els de Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

El pròxim 31 d’agost dues xarxes locals de la XES celebrarem una trobada a Vallfogona de Ripollès per parlar d’Economia Solidària rural. Té sentit parlar d’una ESS rural? Quines oportunitats genera? Vallfogona és un poble petit, té menys de 250 habitants, i és un dels més de 300 micropobles de Catalunya, aquells amb menys de 500 habitants. Davant de la lògica i l’hegemonia urbana en el nostre món actual, aquestes realitats amb els seus problemes, reptes i oportunitats queden massa sovint oblidades. La diversitat rural no impedeix identificar uns problemes comuns: despoblament del territori, manca de recursos públics, generar ocupació, mobilitat i un important envelliment de la població.

Potser cal començar per una definició: per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que representen un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, etc.) i d’una necessària cooperació per sobreviure.

Volem ser propositius i fer que els principis de l’Economia Solidària siguin una oportunitat d’afrontar els reptes de l’entorn rural tot ajudant a transformar la nostra activitat econòmica. Per això necessitem les bones pràctiques que estan aflorant en els últims anys i també de les activitats tradicionals que, per altra banda, no sempre s’autoreconeixen en els principis de l’ESS però moltes els practiquen.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen l’oportunitat d’augmentar les persones que es volen dedicar al sector primari; per contra, hauríem de dir que fins ara el sistema de producció agrària mercantilista només ha fet que reduir la necessitat de persones i, per tant les oportunitats laborals, i representa una de les causes del despoblament rural.

Una major activitat agroecològica ens ofereix l’oportunitat de revertir un consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant l’emergència climàtica. En aquest sentit també parlem de conceptes com agricultura regenerativa i permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats. Ens cal cercar una sobirania alimentària que alhora ens permeti cuidar el nostre entorn, parlem poc d’una conseqüència de l’abandonament com és el creixement dels boscos i ens cal una gestió forestal sostenible.

A Catalunya, més del  65% del territori són boscos. Una part important d’aquests són de baixa qualitat i continuen creixent dia a dia degut a la despoblació. L’abandonament de les activitats agràries tradicionals no té solució des de l’òptica productivista. En canvi, per gestionar el nostre territori i prevenir incendis cada cop més grans, l’ESS ens dóna eines i alternatives: restaurar les masies abandonades, netejar camps als seus voltants, arreglar camins, netejar sotaboscos, recuperar camps i terrenys de pastures, ajudant alhora que les espècies autòctones es recuperin als nostres boscos.

Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista

A escala social, tenim una de les millors oportunitats per a posar les cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista. Estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida. Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic rural entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar els valors de proximitat i cura dels comuns que caracteritzaven, en un passat no tan llunyà, les relacions en la societat rural.

Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de participar en un nou model educatiu i fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que aquí hi hem tingut des de sempre i que s’ha perdut a les ciutats. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures i cooperatives que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Per afrontar l’envelliment i el despoblament hem de treballar amb nous models de cooperatives mixtes de treball i de consum que permetin trencar la lògica del servei a la usuària per compartir visions de futur. L’habitatge cooperatiu genera nous models de convivència en edats madures, com el cohabitatge sènior, que poden donar una resposta col·lectiva per fer front a la solitud i l’aïllament i poden crear serveis a les persones que siguin sostenibles. També veiem oportunitats en la transició energètica, en el context rural tenim l’oportunitat i l’espai de replantejar-nos el consum, la producció i distribució d’energia renovable d’una manera diferent del model de les smart cities, també d’incloure-hi la gestió forestal i sobretot l’autoconsum.

No oblidem la necessitat que tenim des dels entorns rurals de crear xarxes de solidaritat entre totes les iniciatives i associacions, des de Micropobles a la XES. Per tot plegat, des de les xarxes locals XES del Ripollès i la Garrotxa us convidem a compartir amb totes les protagonistes de l’Economia Solidària un dia de trobada, el FESS Rural el 31 d’agost a Vallfogona de Ripollès.

Volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos. Serà Rural, serà Solidària i totalment imperdible!!

Ricard Villanueva, Gaspar Tarrida i Jaume Cuní, membres de la XES Ripollès

 

Article publicat originàriament a La Directa, en data 23 de juliol de 2019.

Estrenem la 1a Fira d’Economia Social de l’Hospitalet

Des de la XES L’Hospitalet, en col·laboració amb El Trajín, organitzem la primera edició de la Fira d’Economia Social de l’Hospitalet de Llobregat (FES L’H). Serà el divendres 4 d’octubre al Mercat Municipal de La Florida.

Aquesta fira vol donar suport a les iniciatives econòmiques del territori, des de les més incipients  fins a les més consolidades, que aposten per un altre model de relació, producció i consum, que posi la vida en el centre. L’esdeveniment donarà visibilitat als productes i serveis que responen als principis de l’Economia Social i Solidària en diversos sectors.

Les inscripcions per a les expositores ja estan obertes i us hi podeu inscriure gratuïtament al web de la FESHL. fins al 15 de setembre. Si sou de l’ESS i voleu participar-hi, donareu suport a començar amb empenta aquesta primera edició de la FES L’H. Per a més informació, podeu contactar amb l’organització escrivint a XES L’Hospitalet

Durant la fira es preveu que hi hagi xarres, tallers, activitats infantils, menjar i música. Properament podreu consultar el programa al web de la FESHL.

El Mercat de la Florida, que acollirà la FES L’H, és el lloc on la xarxa local de la XES a L’Hospitalet ha estat treballant posar sobre la taula la necessitat d’un Mercat Social i Popular que s’obri a les comunitats migrants del territori. Ho ha fet a través del projecte “El Trajín”, de La Fundició.

Ens veiem el 4 d’octubre a L’Hospitalet!

 

 

 

Formació per a noves xinxetes Pam a Pam

T’has pensat mai ser xinxeta del Pam a Pam? Vols conèixer com funciona el mapeig d’iniciatives d’economia social i solidària?

El 26 de setembre Pam a Pam ofereix una nova formació per a tothom qui vulgui esdevenir xinxeta, és a dir, entrar a format part de la comunitat oberta de persones voluntàries que es formem en economia solidària, detecten i entrevisten les iniciatives arreu del territori per poder-les pujar al mapa de Pam a Pam i així donar-les a conèixer.

La formació del dia 26 serà a l’escola Nou Patufet (C. Bruniquer 5) del barri de Gràcia, a Barcelona, a partir de les 18:30 i fins a les 20:30. Si voleu participar-hi, recordeu inscriure-us aquí.

Vine i suma’t al projecte de la XES i Setem.

Infogragia Pam a Pam