Així va anar la primera trobada del FSMET: tots els materials comunicatius!

Els propers dies 18 i 19 de juliol es reuniran prop de Barcelona representants de diferents xarxes internacionals d’organitzacions dedicades a cadascun dels moviments i accions transformadores de les economies: economies feministes, agroecologia i sobirania alimentària, procomuns i economia social i solidària, junt amb educació i investigació i co-construcció de polítiques públiques. Serà una trobada interna, de treball, de la que es pretén sortir amb un procés reforçat amb la participació de més xarxes d’organitzacions que conformin un comité coordinador cap a 2020.

Mentre arriba la trobada oberta del 2020 us fem arribar els materials comunicatius de la primera trobada de l’abril.

  • Memòria dels primers cultius fins a la trobada d’abril de 2019: aquí pots consultar el pas a pas fins arribar a la trobada d’abril de 2019, conéixer més sobre el procés i els resultats d’eixa trobada, i tenir un detall de les diferents activitats que es van realitzar.
  • Registre fotogràfic dels tres dies de la trobada d’abril, realitzat pels fotògrafs de La Pera i Bruna.
  • Tens sis minuts? Pots escoltar una diversitat de veus que van participar a la trobada d’abril en el video resum elaborat per Looky.
  • El Fòrum Obert Internacional no tan sols va quedar registrat en video. També va quedar plasmat a les il·lustracions de la relatoria gràfica de Tinta Fina, on es pot consultar una síntesi de les principals idees que van quedar exposades.

Tot i que moltes de les participants al procés cap al FSMET 2020 ja esteu registrades al Fòrum Virtual, l’espai de participació virtual, volem saber més de vosaltres! Hem obert dins del Fòrum Virtual un nou espai de presentacions per a que cadascuna pugui explicar qui és, de quina organització i territori ve, i en quins temes està treballant, per tal de facilitar la interacció amb la resta de participants.

Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica?

L’autor, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), planteja que la cultura de la cooperació i el sentit de la democràcia profund que actualment s’està cultivant des de l’Economia Social i Solidària, ha de ser indissociable de la consciència ecològica, i planteja arguments per implantar amb més solidesa el fet ecològic en aquest entorn. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Al març del 2011, des del ja desaparegut CRIC (el que avui és la cooperativa Opcions), vam organitzar uns tallers d’escenaris de futur en el marc d’un projecte de la Universitat Complutense de Madrid titulat España Cambio Global 2020/2050. L’objectiu del projecte –i dels tallers– era el de dibuixar i entendre potencials horitzons a transitar en relació al consum i els estils de vida a l’estat espanyol en un escenari de 20 a 50 anys. Als tallers hi vam convidar tot tipus d’agents (moviment ecologista, sindicalisme, economia social i solidària, administracions públiques, teixit empresarial convencional…), i, com a punt de partida, vam emplaçar als participants a definir els dos grans elements de context que creien que serien els grans condicionants dels futurs possibles. Hi havia més de quinze possibles condicionants, però els dos que es van escollir, per sorprenent majoria, van ser aquests: l’escassetat de recursos i d’energia, per un costat, i la regeneració democràtica, per l’altre. Aquesta elecció configurava quatre grans escenaris, on el pitjor era un horitzó apocalíptic on l’escassetat de recursos i energia era ràpida i dràstica, i on no hi havia regeneració democràtica. En canvi, el millor era el que ens dibuixava una reducció progressiva i –relativament- lenta dels recursos, combinada amb una regeneració democràtica (definida en termes molt amplis); el que vindria a ser l’escenari desitjable.

El primer vector de canvi –l’escassetat de recursos i d’energia– no dóna molt de marge a la interpretació: els límits biofísics del planeta marquen la nostra capacitat com a espècie, ja no només de viure dignament, sinó, directament, de sobreviure. Com apunta Víctor Toledo amb la seva teoria sobre la consciència d’espècie, som l’única espècie sobre el planeta que no és conscient ni del temps ni de l’espai planetari, i això ens fa ser tremendament miops sobre els reptes del nostre futur: en comptes d’enfocar-nos en un dels grans reptes d’espècie que tenim, com és l’explotació del planeta, deixem que gran quantitat d’”ismes” –posa èmfasi especial en els fanatismes religiosos i els nacionalismes– ens posin un tel als ulls i ens empenyin massa sovint a barallar-nos per foteses: discutim per veure qui va abans a la cua del restaurant del vaixell, mentre aquest s’enfonsa.

La idea de consciència d’espècie no només ens confronta amb el nostre futur ecològic, sinó també amb el segon vector que esmentava: la regeneració democràtica. Víctor Toledo ho defineix en termes d’explotació de les persones sobre les persones i, juntament amb l’explotació del planeta, el situa com a segon gran repte civilitzatori: “Remuntar l’estat de crisi i salvar-se del possible col·lapse planetari és una tasca que necessita de tots, sense excepció. Es requereix la unitat de la diversitat. I això suposa actes suprems de civilitat, coordinació, unitat, consens, cooperació i altruisme”.

“Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a l’escassedat de recursos; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic”

Toledo apunta la cooperació com a via per recórrer la transició ecològica, de manera que és aquí on crec que entrem en joc totes les persones que, des de diferents rols i posicions (com a consumidores, com a treballadores, com a tècniques de l’administració, com a activistes), estem impulsant l’economia social i solidària (ESS). L’ESS és avui, des del meu punt de vista, un dels principals vectors de regeneració democràtica del nostre país, ja que, de baix a dalt, construïm formes d’organització innovadores, obertes, transformadores i amb perspectiva feminista. Som escoles de regeneració democràtica, perquè cultivem la cultura de la presa de decisions col·lectives, del debat i contraposició d’idees, des de la cura i l’empatia, en el dia a dia; per organitzar-nos el nostre propi treball, com per proveir-nos de béns i serveis. A més, amb espais d’articulació com la XES i les seves xarxes locals i comissions de treball, fem que això dreni i obri també àmbits institucionals, com ho demostra la incidència de les 14 mesures –ara 15- per l’impuls de l’ESS des de l’àmbit local que vam proposar, per primer cop, el 2015. Aquest impuls ha conduït a diversos ajuntaments a “exposar-se” a processos de coproducció de política pública i experimentar la concertació pública-cooperativa-comunitària.

Si ens haig de posar un però, és que potser hem perdut de vista que, la cultura de la cooperació i aquest profund sentit de la democràcia que estem cultivant, ha de ser indissociable de la consciència ecològica. Aquesta dissociació l’he viscut de primera mà: abans que l’ESS fos el meu principal espai de militància política, participava majoritàriament en espais vinculats a l’ecologisme social. Quan vaig endinsar-me a l’ESS, em va sorprendre molt la poca rellevància del fet ecològic dins de l’àmbit. No és que el vector ambiental no hi sigui present, ja que el tenim integrat des d’un punt de vista formal: incloem la preocupació pel medi ambient al relat que projectem cap enfora, i també fem que les organitzacions hagin de rendir comptes ambientals a través del Balanç Social i el Pam a Pam. Però, des del meu punt de vista, aquest compromís formal aborda el fet ambiental de manera excessivament superficial (potser és per això que s’ha creat recentment una Comissió d’Ecologia des de la base social de l’ESS que posa el vector ambiental al seu eix de rotació, i intentar així “ambientalitzar” l’ESS).

“L’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una Economia Social i Solidària forta i molt estesa a grans capes de la societat”

Què vol dir integrar el fet ecològic dins de les nostres organitzacions? Per respondre-ho em remunto altra vegada a la meva experiència personal al CRIC: recordo que tot l’equip teníem una profunda consciència ecològica, que projectàvem a les nostres formes de vida individuals i, de manera gairebé involuntària, també a tot el que fèiem com a organització (articles que escrivíem, esdeveniments que organitzàvem, micropràctiques quotidianes d’organització de les tasques reproductives, etc.). I és que crec que aquí és on està la barrera (igual que passa amb la consciència feminista): per molts compromisos formals que adoptem com a organització, si no ens apropiem –de manera individual i col·lectiva- d’aquests valors, i vivim la nostra quotidianitat des d’aquesta perspectiva (i ens enfrontem a les barreres psicosocials i estructurals que trobarem en el camí), difícilment anirem més enllà dels compromisos formals.

Els que venim de l’ecologisme social pensem sovint en el pic del petroli i el col·lapse (és com una ombra que ens persegueix). L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.

Article publicat originàriament a La Directa, en data 20 de maig de 2019.

Modifiquem la tarifa per a expositores de la FESC 2019

Amb l’arribada del mes de juliol, us informem de dues novetats importants al voltant de la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya!

D’una banda, hem modificat la tarifa d’inscripció per a organitzacions expositores de la FESC 2019. El termini a preu reduït va finalitzar el passat 30 de juny i partir d’ara qualsevol projecte, iniciativa o entitat que vulgui esdevenir expositora a la fira haurà de pagar el preu habitual sense descmpte. En quin import es tradueix aquest canvi? Aquí teniu les noves tarifes!

 

Us recordem que les inscripcions per a expositores estaran obertes fins al 10 de setembre o fins a completar aforament.

D’altra banda, hem tancat ja el formulari de proposta d’activitats i xerrades pel programa oficial de la FESC 2019. Durant les darreres setmanes, hem rebut un total de 85 propostes diferents. La comissió de continguts analitzarà i seleccionarà les propostes més adients a la temàtica general de la fira i comunicarà a les organitzacions candidates la seva decisió abans del 31 de juliol. Estigueu atentes al vostre correu electrònic!

Caminem cap a la XES Barcelona

Les xarxes locals de la XES dels barris de Barcelona i altres entitats d’economia social i solidària (ESS), han començat un procés conjunt cap a la constitució d’una XES Barcelona que articuli aquestes iniciatives. El mes passat es va fer una trobada al local de la XES, Bailèn 5 de Barcelona,  per a debatre i planificar aquest repte. Hi van participar la XES Sant Andreu, Cooperasec (Poble Sec), Impuls Cooperatiu de Sants, Taula Eix Pere IV (Sant Martí), Coopoblet (Sagrada Família), Proa a la Mar (la Barceloneta) i entitats de l’ESS del Guinardó.

El procés està encara prenent forma, però l’interès d’articulació conjunta és compartit i es pretén acabar formant una xarxa local a Barcelona. De fet, les xarxes de la ciutat ja han estat col·laborant en l’àmbit de barri o districte al llarg del temps. Aquesta nova fórmula se sumaria a la proliferació de xarxes locals d’ESS arreu del territori els darrers anys.
Endavant amb la XES Barcelona!

Comencem el procés del protocol d’assetjaments

Aquesta setmana engeguem un procés de reflexió i aprenentatge a dins de la XES que també pretén dotar-nos d’una eina pràctica sobre com prevenir, identificar i tractar assetjaments per raó de sexe o gènere en l’entorn de l’economia solidària.

Des de la XES vam detectar la necessitat d’elaborar un protocol d’assetjaments, plantejant-nos un procés que permeti sensibilitzar i formar alhora que produir un material que pugui servir a les empreses i iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) tant per adherir-s’hi com per elaborar protocols propis.

L’objectiu principal és erradicar les situacions d’assetjament o abús de poder que tenen lloc en l’entorn de l’economia solidària, dotant a les diferents entitats sòcies, comissions de treball i xarxes locals de la XES dels recursos necessaris per prevenir, detectar o tractar abusos de poder per raons de sexe o gènere. A través de les sessions de sensibilització i de formació, així com de l’elaboració d’un document final, el procés pretén definir un marc d’actuació i un posicionament comú davant de situacions d’assetjament.

Origen i desenvolupament del projecte

La demanda específica d’un procés d’elaboració d’un protocol d’assetjaments dins la XES neix d’una doble confluència: per una banda, d’un debat intern sobre el rol que la XES ha de desenvolupar en aquest àmbit com a referent de l’ESS i les economies feministes; i per altra banda, de la demanda per part d’entitats sòcies de la XES de cert assessorament en casos reals d’assetjament.

En aquest context, la comissió d’Economies Feministes de la XES liderarà aquest projecte partint de la idea que prevenir i eliminar actituds discriminatòries per qüestions de sexe o gènere és un pas imprescindible per a la transformació social feminista. La nostra sòcia cooperativa Candela, acció comunitària i feminista; i  la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista, dinamitzaran el procés de reflexió i elaboració del protocol des de la seva expertesa en aquest camp.

La Comunitat Digital: una mirada feminista i social a la tecnologia de Pam a Pam

Aquest curs a Pam a Pam hem entomat el repte d’apropar-nos al software lliure i fer-ho, a més, amb perspectiva de gènere i estem molt contentes del resultat! Hem estat fent un total de 10 sessions de 4 hores cadascuna entre febrer i juny on ens hem format sobre eines i llenguatges de programació web i tecnopolítica. El passat dijous 20 vam fer la última sessió on ens vam parar a mirar enrere i veure tot el que hem après i com hem crescut com a comunitat i a pensar conjuntament com volem continuar.

Estem molt contentes que aquesta primera meitat d’any la Comunitat Digital de Pam a Pam hagi esdevingut un espai d’aprenentatge per a desenes de persones alhora que ens ha fet obrir i sistematitzar el codi de la plataforma digital del projecte i hem millorat col·laborativament moltes de les seves parts. A finals del curs passat, des de la Comissió TIC de Pam a Pam vam decidir que iniciaríem un seguit de formacions sobre programació web i java per poder apoderar-nos en la gestió de la nostra plataforma i fer que aquesta fos, com el projecte, col·laborativa. Vam decidir obrir aquest procès formatiu a altres persones que es volguessin apropar al projecte des d’aquesta vessant, especialment a dones que tinguessin interès en apropar-se a la programació. Ara un cop finalitzada i mirant enrere, podem dir que ha estat tot un èxit!

En primer lloc ja tenim el codi publicat en obert i sota llicència lliure, AGPL, a la plataforma Gitlab on tenim un compte de Pam a Pam en el que es poden trobar tant el codi del frontend (entorn visible del projecte) com el del backoffice (Àrea de gestió) de Pam a Pam i les corresponents issues (incidències) pendents de resoldre. A més en aquest temps hem pogut desenvolupar, sistematitzar i fer públiques diverses eines per tal de que aquelles persones que volen contribuir al projecte puguin fer-ho fàcilment. Això inclou: sistematització del protocol per contribuir al codi, entorns de treball en local per al frontend i el backoffice, entorn de proves per a que la comunitat pugui testejar millores abans de fer-les públiques documentació sobre el disseny de la web, l’ús d’eines de programació (com el git, l’Eclipse, varis llenguatges: java, css, html, php, …). Tot aquest material permet, a més de fer possible la contribució de noves persones al nostre codi, que aquest sigui fàcilment replicable per part d’altres projectes que necessitin una plataforma semblant, com per exemple el projecte de mapatge de l’ESS en construcció a País Valencià Tornallom.

Amb totes aquestes eines i treballant plegades, en un total de 10 sessions entre el febrer i el juny, la comunitat de Pam a Pam ha aconseguit resoldre 29 incidències al frontend i 9 al backoffice. Entre d’altres ara comptem amb la nova pàgina d’Agenda, on podeu consultar les properes activitats de Pam a Pam, i Diagnòstics i hem millorat força errors a la pàgina d’inici i a les fitxes de les iniciatives.

 

Però l’èxit de veritat ha estat el poder crear pràcticament des de zero una comunitat diversa en el nivell de coneixement tècnic que ha estat capaç, col·laborativament, de fer totes aquestes contribucions mentre aprenia dels formadors i de les pròpies integrants. Ens sembla especialment rellevant el biaix de gènere, que ha tingut el projecte: de les 39 persones que han participat en alguna de les 10 sessions, el 70% han estat dones! Això en un àmbit com la programació no és baladí i respon a una crida molt enfocada i cuidada per a animar a les dones, inclús aquelles que no tenien un ampli bagatge amb la tecnologia, a apropar-se. Basar l’aprenentatge en la contribució a un projecte viu i ja existent facilita també que s’hi pugui apropar gent amb diversos nivells ja que no hi ha un objectiu homogeni, uns coneixements, que han de ser assolits per totes les integrants del grup: en una comunitat digital, qualsevol aportació en qualsevol àmbit: disseny web, html i php, java, documentació del codi, sistematització del repositori… és benvinguda i valorada i, d’aquesta manera les persones senten que són útils a la comunitat mentre aprenen treballant plegades amb altres companyes que dominen altres àmbits.

De cara al proper curs hem decidit espaiar la freqüència de trobades a un cop al mes (el tercer dijous de cada mes) però mantenir el format de 4 hores, de 16 a 20 h, per tenir temps de poder tirar endavant noves millores a la web en l’espai de trobada. La comunitat segueix oberta a noves participants així que si ets programadora i t’agradaria contribuir en un projecte social o tens ganes d’apropar-te a la tecnologia i no saps quin podria ser el teu espai, suma-t’hi! A la pàgina de la Comunitat Digital trobaràs tota la informació per fer-ho, t’hi esperem!

També voldríem invitar a altres processos participatius a que repliquessin l’experiència tant de socialitzar la gestió de les seves plataformes digitals com de reforçar aquest enfoc de gènere que s’ha demostrat tot un èxit per tal de fer que dones amb diferents bagatges tecnològics s’animin a apropar-se a la programació web alhora que millorem les plataformes dels projectes de l’economia solidària! A més, també us podeu sumar a la campanya Socialissues.tech; des de Pam a Pam ja ho hem fet! Socialissues.tech  és una plataforma per sumar esforços en projectes de software Open Source i entitats de l’Economia Social i Solidària amb la finalitat de dinamitzar diverses comunitats Open Source i atreure persones desenvolupadores a aquest tipus de projectes amb impacte social. Estem acabant de sistematitzar totes les sessions i aprenentatges fets en el procès. Si ets un projecte d’economia solidària i voldries crear una comunitat digital, pots contactar amb Pam a Pam per a que et compartim el procès!

Des de Pam a Pam defensem que l’economia solidària ha d’estar atravessada per una mirada feminista i ha de confluir amb els principis del programari lliure i seguirem treballant per a que la nostra comunitat digital sigui un espai on puguem defensar aquests principis!

FESS rural: el nou Festival de l’Economia Social i Solidària rural

Neix a la Garrotxa i el Ripollès el primer FESS rural, un festival impulsat per activistes de l’Economia Social i Solidària que es presenta com un punt de trobada de les economies transformadores als territoris rurals. Se celebrarà el 31 d’agost d’enguany a Vallfogona de Ripollès.

La jornada vol fer visibles les iniciatives d’economia transformadora de la zona i crear un punt de trobada i intercooperació entre tots els projectes participants. S’hi dedica un espai al Mercat Social, un punt de trobada on productores, artesanes, cooperatives, creadores, entintats, associacions i projectes d’economies transformadores es presenten al públic visitant. Per participar-hi, cal tramitar la inscripció  abans del 20 de juliol.

El grup impulsor del FESS rural està format per persones de les xarxes locals XES Garrotxa i la XES Ripollès que creuen en una nova forma de produir, distribuir i consumir des dels territoris rurals, representant una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals. Defensen un sistema econòmic respectuós amb les persones i l’entorn que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. També compta amb el suport de l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès, la Comissió de Festes de Vallfogona i el Cercle Garrotxa Ripollès (CercleGR).

Aquí teniu tota programació i els projectes que hi participen. Podeu seguir les novetats a les xarxes amb #FESSrural i @FESSrural

El 19 de juny fem permanent ampliada per parlar del FSMET

Ja fa unes setmanes de la trobada d’abril del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores FSMET i aquestes han servit per pausar-se, digerir i reflexionar. Una de les novetats, és que al juliol es fa una trobada per xarxes internacionals per tal de constituir un nou grup coordinador que pugui ser més divers i representatiu. En aquesta notícia us expliquem els motius, els objectius i el perquè d’organitzar-la. Aquesta trobada, no vol deixar en segon plànol el procés d’autoorganització que s’està donant des dels diferents moviments, accions i confluències més enllà de les xarxes internacionals, però ara, per continuar el procés amb l’energia que el pugui sostenir, cal reforçar les organitzacions internacionals que hi ha al darrere.

A nivell de Barcelona és on aquest procés ha estat més viu i arrelat. En la última trobada, a l’abril, vam acordar que es faria una nova trobada al juny per debatre sobre com autoorganitzar-se a partir d’ara. Per això, us convoquem a la propera permanent ampliada per seguir valorant el procés, compartir decepcions i alegries i sobretot repensar com volem seguir construint juntes. La trobada tindrà lloc el dimecres 19 de juny de 18 a 20.30h a LaFede.cat (C/ Tàpies 1-3, El Raval, BCN). En aquesta hi participaran també membres dels diferents eixos de treball i del grup impulsor per tal d’obrir un espai de valoració i debat conjunt.

Fem una crida molt forta a participar d’aquesta permanent ja que el procés del FSMET ha estat intens a nivell local, i necessitem trobar-nos, compartir opinions, crítiques, decepcions i també poder celebrar el què ha anat bé. Estem en un moment delicat, en som conscients, per això necessitem la participació de totes aquelles persones que heu ficat la vostra energia o creieu en el procés del FSMET per debatre i construir plegades.

Podeu confirmar assistència a la trobada a través d’aquest enllaç. Per tal de fer conjuntament la proposta d’ordre del dia, hem obert aquest pad. Teniu temps fins l’11 de juny (inclòs) per escriure-hi aquells punts que teniu ganes de tractar. Des de l’equip tècnic del FSMET es recolliran i es farà una proposta d’ordre del dia que s’enviarà com a màxim el divendres 14 de juny.

Per últim, informar-vos que:

– hi han obertes dues convocatòries de feina per l’equip tècnic del FSMET

– hem activat la comunicació del FSMET a través del butlletí de notícies. Si voleu estar al dia del que es va cuinant, cal que us hi doneu d’alta a través d’aquest enllaç: https://transformadora.org/butlleti

Esperem trobar-vos el dia 19 de juny, és important poder-nos trobar!

2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que  treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.

La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona  i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.

Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats.  En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.

A les xarxes ens trobareu a #ecologiaESS.

Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)

09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària –  Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA,  Madrid.
10:45h  – 11:15h –  Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social,  Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00  Dinar* Cooperatiu  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”

Durant l’estona de dinar i cafè ..  Música per la transició ecològica  – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució.  Amb Pol·len Musical

*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros