Empoderament col·lectiu per a la gestió de conflictes a la XES

/en

El Grup de treball de facilitació i cures de la XES ha estat preparant una nova eina enfocada a prevenir i abordar els conflictes que es puguin donar dins els diversos espais de la XES: comissions, xarxes locals, sectorials, grups de treball o altres equips interns de l’organització. El document es farà arribar en breu a tots els grups on va destinat.

Aquest document neix de la voluntat d’incorporar la cultura de gestió de conflicte a tots els espais XES. Com a organització participativa i democràtica que som, els conflictes són part de la naturalesa de l’entitat i és una responsabilitat compartida tenir eines per atendre’ls i prevenir-los. D’aquesta manera, podrem cuidar millor les persones i tirar endavant més bé els nostres projectes.

El Grup de treball de facilitació i cures proposa en aquesta guia vies per prevenir els conflictes, per incorporar els dissensos i la diferència dins dels grups i per preparar-vos perquè els conflictes que sorgeixin puguin enriquir al col·lectiu. Hi trobareu eines perquè mireu què està passant i pugueu acompanyar els conflictes de manera autogestionada. Aquestes propostes no creen un procés lineal, sinó un conjunt de recursos i suggeriments que poden ser útils segons el moment i la voluntat de cada grup. En definitiva, no teniu a les mans una vareta màgica, però sí una eina per mirar als conflictes i recomanacions per millorar el vostre espai dins la XES.

Crònica de la Jornada d’Autodefensa Col·lectiva davant les administracions públiques

/en ,

Creació d’eines col·lectives i recursos mancomunats com a resposta al maltractament de l’estructura administrativa

Divendres 17 de novembre de 2023 va tenir lloc a l’Ateneu l’Harmonia de Barcelona la ‘Jornada d’autodefensa col·lectiva davant les administracions públiques. Com ens organitzem enfront la inseguretat jurídica?’, convocada per les Xarxes Locals d’Economia solidària de Barcelona (XES Barcelona). Van assistir a aquesta trobada una trentena d’entitats de l’economia social i solidària de la ciutat, principalment entitats de les xarxes locals de la XES, de la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) i de la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC).

La jornada es va iniciar amb una una sessió de teràpia col·lectiva on es van compartir els greuges i males pràctiques de l’administració pública que pateixen les entitats que gestionen béns i serveis d’interés comú amb finançament públic. En aquest sentit, es va detectar clarament un problema de fons i estructural: hi ha una situació d’inseguretat jurídica continuada en aquesta relació entre l’economia social i solidària i l’administració. Les entitats d’ESS són qui posen l’esforç, l’expertesa i l’arrelament per proveir serveis amb un alt valor social i una mirada comunitària, però es veuen obligades a fer-ho en condicions precàries, d’incertesa econòmica i financera i inclús d’arbitrarietats tècniques i maltractament per part de l’estructura administrativa. El resultat és el sobreesforç, l’esgotament i la precarització de les entitats d’ESS, un maltractament que no està justificat quan es tracta de diners públics i serveis públics proveïts per una economia que posa les persones al centre. A continuació va tenir lloc una sessió de consultori obert amb Jordi Via (fundador de la XES i primer Comissionat d’ESS de l’Ajuntament de Barcelona) i Jesús Carrión (Col·lectiu Ronda), qui van assessorar a les entitats participants des de la seva experiència dins de l’administració i pel que fa a les possibles respostes jurídiques que tenen al seu abast.

La segona part de la jornada va entrar en el terreny de definir propostes concretes i buscar una estratègia conjunta per confrontar aquests greuges i aquesta situació d’inseguretat jurídica continuada. Es van interncanviar experiències de com gestiona aquests desafiaments cada entitat i es van començar a pensar i dissenyar mecanismes d’autodefensa col·lectiva, com ara la creació de recursos mancomunats de resposta jurídica i altres eines de reivindicació conjunta i intercooperació per donar respostes col·lectives i de suport mutu a la situació. També es va acordar donar continuïtat a aquest espai de trobada en els propers mesos sota l’impuls i la coordinació de XES Barcelona.

Si esteu interessades a participar en les següents trobades d’aquest espai d’autodefensa col·lectiva, podeu escriure a barcelona@xes.cat.

Futurs imPossibles: tardor intensa de promoció de la Transició Ecosocial

/en , ,

L’Hospitalet del Llobregat, Sabadell, la Seu d’Urgell, Mataró, Granollers… aquesta tardor el projecte Futurs imPossibles ha seguit agitant el debat sobre la transició ecosocial, contribuint a esmolar les les estratègies de l’economia social i solidària i els moviments socials davant els possibles escenaris de futur que haurem de fer front. Aquí us en fem un resum.

La represa de l’estiu començava amb força, el 16 de setembre, amb un taller d’escenaris de futur a L’Hospitalet del Llobregat, en el context de la Fira d’Economia Social i Solidària de la ciutat. Una quinzena de participants es van reunir per treballar el futur de l’alimentació, de les cures i de la vida comunitària a la ciutat. El mateix dia, a Sabadell, participàvem en una taula sobre Ecofeixisme, en el marc del Festival La Regadora, per submergir-nos en el pitjor futur possible per entendre com evitar-lo. Acabàvem el mes de setembre participant al VISC!, el Fòrum Castelló en Transició per compartir l’experiència del projecte i aportar idees per al treball ecosocial a La Plana Alta.

El mes d’octubre va ser el més intens de la tardor: començàvem el 3 d’octubre, a l’Espai Jove Can Tauler de Montcada i Reixac, imaginant-nos el futur de la ciutat i, per extensió, dels vallesos; un repte especialment gran en una ciutat travessada per les infraestructures que configuren els actuals corredors de persones i mercaderies del model capitalista. Una setmana més tard, el 8 d’octubre, ens trobàvem a la Sala la Quadra, de Santa Maria de Palautordera, per treballar la segona fase del taller (la primera va ser a l’abril del mateix any); per aprofundir en les estratègies prioritàries a dur a terme pels col·lectius de la zona, especialment en tres àmbits: en el canvi en la relació i usos del Parc Natural del Montseny; en el canvi del model agroalimentari; i en el canvi del model energètic de la subcomarca del Baix Montseny.

Enmig d’aquesta allau d’activitats, va arribar el Fòrum FESC els dies 20 i 21 d’octubre, on vam organitzar una taula rodona sota el títol Pensar en gran la transició ecosocial: com passar d’allò micro a allò macro (en aquest enllaç es pot veure la xerrada sencera). Vam establir un diàleg constructiu entre diferents propostes polítiques i econòmiques que aborden la crisi ecosocial des d’una perspectiva macroeconòmica: Economia del Benestar, Economia del Donut, Decreixement i Green New Deal. L’Economia Social i Solidària la conformen milers d’iniciatives, que treballen a una escala micro i van construint mercats socials de baix a dalt, però sovint falta una mirada més enllà, cap a l’escala macroeconòmica, que permeti vincular totes aquestes iniciatives a un projecte més ampli per a l’assoliment d’una societat postcapitalista i postcreixentista. En va sobresortir la idea de concebre’ns (al conjunt de les forces que apostem per una transició ecològica justa) com una gran coalició d’actors, on tots juguen un paper i tenen un àmbit d’influència.

El cap de setmana després de la FESC, vam participar en una doble activitat. D’una banda, vam pujar fins a la Seu d’Urgell a participar a la taula diàleg Nous imaginaris culturals i resistències rurals a la llibreria El Refugi, on vam poder tenir una interessant conversa sobre la construcció d’imaginaris, el paper de «l’hegemonia distòpica» en la producció de ficcions sobre el futur, i com fer per desfermar i alimentar el pensament utòpic. La segona cita del cap de setmana va ser el mateix dissabte a Mataró, on dinamitzàvem un taller d’escenaris de futur per visualitzar col·lectivament els possibles escenaris de futur a la comarca del Maresme, en el marc de les jornades de Transició Ecosocial organitzades per CoopMaresme, l’Ateneu Cooperatiu de la comarca.

Finalment, arribaven les últimes parades de la tardor: la primera, el 3 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, on vam dinamitzar un taller d’escenaris de futur per entendre com pot ser el Vallès Oriental el 2045. I el 10 de novembre, a l’Escola de Som Connexió, vam poder participar al debat sobre Les telecomunicacions en la transició ecosocial, per aprofundir en els reptes específics de la digitalització i l’hegemonia de les GAFAM a les xarxes socials que defineixen, avui, el context en què socialitzem i compartim informació.

Acta de la Plenària i l’Assemblea General de la XES del 30S

/en

El passat dissabte 30 de setembre va tenir lloc la darrera Plenària i Assemblea General Extraordinària de la XES.

Aquesta doble trobada es va celebrar de 10 a 14h a la Casa de la Solidaritat de Barcelona, després vam anar a dinar plegades a la IV Fira d’ESS Migrant i Diversa, que tenia lloc el mateix dia a la Llotja de Sant Antoni, i vam visitar la fira.

Durant la Plenària es van compartir molts dels projectes que té en marxala XES, així com algunes sectorials i grups de treball. Per exemple, la Comissió d’Economies Feministes va presentar la guia de democratització de les cures amb pràctiques inspiradores i reproduïbles a l’administració pública i la Sectorial d’Habitatge va compartir la seva reflexió estratègica al voltant dels Bancs de Terres públic-cooperatius comunitaris. Per la seva banda, la Sectorial d’Ecologia de la XES va explicar l’estat i properes passes de la campanya #FUTURSimPOSSIBLES per avançar en el nostre objectiu d’assolir una Transició Ecosocial.

També la Plenària ha estat un espai on s’han ofert dues activitats formatives #EinESS. Una ha versat sobre circuits per abordar els conflictes, impulsat pel Grup de Treball de Facilitació i Cures. L’altra ha estat un taller amb dinàmica inclosa sobre Comunicació Interna i la seva importància estratègica per a la XES, impulsada per l’equip tècnic i el Grup de Treball de Comunicació.

Després d’altres informacions breus sobre diferents projectes, com la celebració els 20 anys de la XES i els 10 de Pam a Pam, la iniciativa PlataformESS, la Comissió Antiassetjaments o la de Publicacions, va començar l’Assemblea General Extraordinària (AGE). Durant l’AGE es van renovar diferents càrrecs de la Comissió Permanent de la XES i es van ratificar les darreres noves sòcies. També va acollir un debat estratègic sobre l’actual context polític al voltant l’ESS, el teixit comunitari i el cicle institucional.

Descarrega l’acta de la Plenària i l’Assemblea General
Galeria fotogràfica

Sessió de treball del Festival FESC’24 i vermut posterior

/en ,

Segur que t’ha arribat el missatge que la FESC ha canviat, que s’ha desdoblat en dos esdeveniments (el Fòrum i el Festival), que el Fòrum FESC’23 s’ha celebrat per primera vegada el passat octubre (potser vas ser-hi!!) i que hem d’esperar al 2024 per veure el nou model FESC en tota la seva esplendor perquè, a més del Fòrum, se celebrarà també el flamant Festival FESC’24. I amb tota aquesta expectativa…

No tens una curiositat que et mata per saber com serà el Festival i què dimonis hi passarà alla????

Doncs no has de patir més! Vine el proper dijous 21 de desembre a les 12h a ECOS (c/Casp, 43, Barcelona) a la sessió de treball del Festival FESC’24. Posarem en comú el que s’ha treballat fins ara i podràs assabentar-te en exclusiva de tot el que s’està coent 😉

I quan acabem, a les 14h, et convidem a un vermut a la terrassa d’ECOS!

T’hi esperem dijous 21 de desembre a les 12h!! És una activitat oberta.

Prevenció i abordatge de violències masclistes a les organitzacions

/en ,
Les violències masclistes són un problema que afecta tant l’àmbit públic com el privat. Malgrat els avanços en la lluita contra aquestes situacions, encara és necessari implementar més estratègies per detectar i abordar aquestes pràctiques, especialment en els nostres àmbits laborals i comunitaris.

Hem volgut fer un recull dels projectes de Pam a Pam que ofereixen serveis per acompanyar a les empreses i les organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes. Aquestes entitats són:

Si busqueu serveis més amplis d’acompanyament a les organitzacions per incorporar internament la perspectiva de gènere i la mirada feminista, podeu consultar aquest recull específic.

La roba sostenible omple la plaça de Catalunya contra el Black Friday

/en
  • 30 marques de roba sostenible d’arreu de Catalunya han desfilat per promoure alternatives de consum conscient
  • 200 persones han participat en una flashmob per denunciar el consumisme
  • Cada any, durant el Black Friday es multiplica per 7 el consum a l’estat espanyol

Barcelona, 24 de novembre de 2023 – Aquest divendres 24 de novembre de 2023, Barcelona ha sigut l’escenari de la campanya de conscienciació #NoBlackFriday organitzada per la cooperativa Opcions, sòcia de la XES, i la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, de la qual en forma part la XES juntament amb Alternativa 3, FETS, Oxfam Intermón i SETEM.

L’acció principal de la iniciativa ha estat una desfilada ballada amb la presència de més de trenta dissenyadores de tot Catalunya. Des de l’organització, Joana Ariet, de la Cooperativa Opcions, ha destacat que “amb aquesta iniciativa volem visibilitzar que existeixen alternatives de consum a Catalunya”. 

En el marc de la desfilada, destaquen com a participants marques com el projecte social Dona Kolors, que aposta per la inserció laboral de dones en risc d’exclusió social; la marca barcelonina Ven y Cogelo i la marca tarragonina Llueix Vida Rural. En representació de la XES hi eren les entitats sòcies Solidança, encarregada de la gestió de residus tèxtils, i Metzineres, que treballa una línia de productes tèxtils amb missatges reivindicatius des de la mirada del feminisme interseccional.

També hi van participar Cotó Roig, Carlota Rodríguez, Ninssa, Veraluna (Oxfam Intermón), Creadoness- Moda Sostenible, Macropus, Debora Morabito – Anathema Ride out, Gisel·la, Cent agulles, Infinit denim, Unió segones oportunitats, Miarma Riot, 3 de 7 costura, Weli Weli, Ixia, El Fil-Tapis, Mimochula, Nimbüka, Punt de Mel, Brucas i Irenebosc. Totes aquestes marques de roba sostenible i moltes més es poden trobar a La Zona, el mercat de consum conscient que té en compte l’impacte en el medi ambient i en les persones.

Per fer aquesta acció possible s’ha comptat amb l’alumnat de l’Institut Salvador Seguí, encarregat de la indumentària, el maquillatge i la perruqueria de la desfilada. També hi han participat diverses escoles de dansa de Barcelona com Fresh Company, Blackout Dance School, Free Style Dance center, Step BCN Dance School i Stage escola de dansa com a models. “Hem volgut involucrar al jovent de Barcelona per tal de demostrar que les noves generacions també estan preocupades per l’impacte de la indústria tèxtil”, destaca Joana Ariet.

Les accions reivindicatives han començat amb un black tour, una ruta pels comerços de roba i tecnologia amb males praxis ambientals i socials, com Inditex, Primark, MediaMarkt i Apple. En acabar el black tour hi ha hagut una flashmob amb la participació de més de 200 persones que han ballat una coreografia al ritme de la cançó Futur just: diem #NoBlackFriday.

Aquesta iniciativa ha estat organitzada per Opcions i la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, una entitat de segon grau formada per Alternativa3, FETS, Oxfam Intermón, SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària, que treballa per articular el comerç just i les finances ètiques a Catalunya, i amb la col·laboració de Fashion Revolution España.

Violències masclistes: l’ESS no n’és cap excepció

/en ,

Les violències masclistes són presents arreu i, ara per ara, l’Economia Social i Solidària no n’és cap excepció. La Comissió Antiassetjaments de la XES ha fet públic els darrers resultats del seu qüestionari laboral sobre violències masclistes en els entorns de treball de l’ESS, que mostra que 27 treballadores de les 2.101 persones enquestades en van patir en primera persona durant el 2022 i que aquests assetjaments es van produir en 16 entitats de les 111 analitzades. A més, segons l’enquesta, 141 persones de 33 entitats diferents van ser coneixedores de casos d’assetjament en les seves entitats durant el 2022.

Una altra dada rellevant de l’enquesta és que una de cada tres treballadores (33,17%) que van patir un cas d’assetjament en entitats de l’ESS afirmen no haver-se sentit segures per explicar-ho.

Tanmateix, la mateixa enquesta confirma que la majoria d’entitats de l’ESS tracten la prevenció, detecció i abordatge de casos d’assetjament, en tant que les treballadores enquestades de 106 entitats, d’un total de 111, afirmen que se’ls hi ha facilitat formació en aquest àmbit. Tot i així, més de la meitat de les 2.101 persones enquestades afirmen no conèixer el protocol d’actuació de la seva entitat (56,44%) o el procediment per denunciar-hi un cas d’assetjament (58,92%).

El qüestionari també ha analitzat les actituds masclistes en l’àmbit laboral de l’ESS, on entre el 80 i 88% tendeix a creure que a les seves entitats l’ús de la paraula en els espais de debat i presa de decisions és equitatiu (82,3%), que s’hi valoren les aportacions per igual independentment del gènere (88,7%), que les tasques reproductives i de cures es reparteixen equitativament (83,3%) i que es tenen les mateixes oportunitats laborals i de formació quan es realitzen activitats de cura o criança (80,6%).

El Protocol Antiassetjaments de la XES: eina col·lectiva per avançar en l’eradicació de les violències masclistes

Des del 2021 la XES té en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual. Totes les entitats que són sòcies o vulguin ser sòcies de la XES estan obligades a adherir-se a aquest protocol o tenir un de propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

Aquest Protocol antiassetjaments és una de les eines amb què la XES treballa col·lectivament per l’eradicació de les violències masclistes en l’àmbit de l’Economia Solidària. Malauradament l’ESS conviu en un sistema patriarcal i heteronormatiu i no s’escapa de pràctiques masclistes. Però el que caracteritza l’ESS és una clara voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles.

Aquesta campanya compta amb el suport de: