Cooperar és trencar amb la precarietat

Quan parlem de precarietat és perquè tot i l’esforç, el treball, la dedicació, es viu una situació econòmica de subsistència o inclús de no arribar a final de mes. I també es pot parlar de precarietat quan les condicions de treball no són dignes, vulneren els drets i no són ètiques. Precarietat no és una paraula nova. Malauradament, encara hi ha situacions d’aquest tipus i no cal que ens imaginem que passa en un altre país, en un lloc llunyà on encara els queda feina per establir règims polítics de participació ciutadana. Aquí mateix ens podem trobar en precarietat.

Aquests últims mesos que han apujat tant els preus dels aliments, de l’energia, i ja portàvem dècades veient com també el preu de l’habitatge està totalment fora del que seria proporcional i just; la gran majoria ens trobem en una situació de precarietat. I ens hem de preguntar per què passa. Què hi podem fer nosaltres si les regles del joc les posen persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres, que no saben l’esforç que suposa pagar un lloguer i uns subministraments que valen la meitat del que cobro o més al mes.

Llavors què hi podem fer? Doncs en la meva opinó, no queda altra sortida que la de sempre, la que la història ens ha ensenyat, que és la d’organitzar-nos col·lectivament per sentir-nos amos de la nostra vida, el nostre temps i els nostres valors. Ajuntar-se per sumar i ser més que un de sol, per poder decidir. Així que cooperar és trencar amb la precarietat. Com en els temps de les revolucions a les fàbriques o a les mines del segle XIX i XX, o dels camps quan era época feudal i entendre que les associacions, les cooperatives, és una solució a que un grup de gent pugui tirar endavant. Una manera d’organitzar-se sense tenir la premissa que el benefici és el seu únic objectiu, sinó que els principis poden i han de ser socials, de benestar social i econòmic. 

No hi ha una sola manera d’enfocar un negoci. Tots hem de viure, evidentment, i, per tant, el negoci ha de ser rendible, però dins d’aquesta rendibilitat hi pot haver presa de decisions conjunta de forma que tots els que participen tant sigui en l’àmbit de gestió, producció, comunicació o qualsevol altra figura tinguin la seva veu i vot. La manera d’entendre les coses és diferent de la tradicional. Tant és important el peó, com el telefonista, el gestor o el repartidor. Un sense l’altre no tindria sentit. Per tant, respecte i igualtat entre tots les membres.

La XES vol ser veu d’aquest tipus d’iniciatives. Vol ser un aparador i un dinamitzador, un promotor i un incitador a que els canvis en la organització ecònomica i la organització social siguin cap a uns canvis on tothom te el mateix valor i són el centre de qualsevol decisió.

Un article de Georgina Artigas de l’estudi serigràfic Vis a Vis i membre de la XES Garrotxa.

La traçabilitat com a aliada

Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.

Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.

Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.

Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.

Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.

Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.

Amb traçabilitat podem:

  • Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
  • Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
  • Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.

Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció.  Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer  la  història  dels  seus  productes,  tinguin  series  dificultats  en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).

Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles. 

En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?

 

Un article d’Aina Virgili, de Serva Organica i membre de la XES Garrotxa.