Pel seu nom, les finances islàmiques, una combinació entre l’economia i la religió (islam), és una antiga forma d’intermediació financera, les primeres institucions de les quals van aparèixer en els anys setanta del segle passat. Aquesta combinació es tradueix en conceptes, fonaments, aspectes i principis econòmics i financers que tenen les seves arrels en la llei islàmica (xaria). 

Najia Lotfi

L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.

La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.

Mireia Bosch, Alba Crespo, Sarai Dorado, Mercè Esteban, Júlia Granell, Elba Mansilla, Martina Marcet, Estel·la Marcos, Ana Muñoz, Tariana Salazar i Blanca Valdivia. 

Informe basat tres fonts de dades diferents que, combinades, permeten tenir una fotografia amb diferents nivells de l’impacte de la covid-19 sobre el teixit de l’ESS: la campanya Balanç Social 2020, la recollida de dades específiques del sector agroecològic i del sector tecnològic coordinada per Pam a Pam. Podeu llegir-lo complet aquí o bé consultar el resum executiu.

Alba Hierro, Guillem Subirachs i Rubèn Suriñach

La primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi contempla les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques i aquesta és la segona branca, el full de ruta del mateix moviment, feta amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. Tota aquesta feina es resumeix en aquest document: un ventall de mesures a dur a terme des del propi del mateix moviment de l’ESS, que sorgeix de la XES, però que volem que la transcendeixi i s’estengui al conjunt de l’àmbit.

Comissió d’incidència de la XES