El calaix d’eines per a l’agroeocologia

/en ,
Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.

Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’Aresta,  Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’Einateca agroecològica, una plataforma col·laborativa de suport mutu i visibilització de les xarxes alimentàries locals. Us hi sumeu? 

Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si esteu treballant per consolidar-vos com a tal, us pot interessar aparèixer al mapa i formar part de l’Einateca, la vostra plataforma col·laborativa i autogestionada per compartir eines i recursos.Un cop inscrites a la plataforma, podreu:

  • Aparèixer al mapa de xarxes
  • Tenir accés a recursos compartits d’altres xarxes (ajudes i normatives, rutes de distribució, guies pràctiques, borsa de treball, per exemple) reservades a les xarxes que s’hagin inscrit.
  • Participar en un fòrum i tenir accés a altres eines col·laboratives per compartir processos, neguits, necessitats i bones pràctiques.
  • Avançar col·lectivament cap a la consolidació dels nostres projectes, fer-los sostenibles i arribar a nous públics.
  • Visibilitzar la feina diària duta a terme per les xarxes alimentàries locals i la seva importància a l’hora de promoure sistemes alimentaris territorialitzats justos i sostenibles.
Si voleu entrar a formar part del mapa i la comunitat de l’Einateca, podeu registrar-vos AQUí.
Ara per ara ja hi ha algunes xarxes participant del projecte, s’han apuntat al mapa per a què tinguis una idea com serà el mapa de xarxes!


L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques” (Aresta , 2020) i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″  (Arran de terra, Aresta, Pam a Pam, Escola de Pastors i Càtedra d’Agroecologia de Vic, 2020).

Les marques de roba de l’ESS a Pam a Pam

/en ,

Apostem per un sistema alternatiu de producció i consum de moda actual, lluny de les condicions laborals abusives i l’impacte ambiental negatiu. Per això hem fet un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que trobareu a Pam a Pam, el mapa de les alternatives de consum i l’ESS.

Abans de decidir-nos a comprar una peça de roba, ens hauríem de preguntar si realment la necessitem i, en segon lloc si en podem arreglar o reulititzar alguna que tinguem a l’abast o que aconseguim en mercats o xarxes d’intercanvi. Si s’opta per la compra fent un consum responsable, al mapa de l’economia social i solidària (ESS) hi ha moltes botigues de roba de segona mà, de moda ecològica o de comerç just on donar un cop d’ull. Però quan parlem marques de roba amb impacte positiu i una mirada d’ESS, a Pam a Pam n’hem entrevistat de tota classe. Aquí trobareu el post de Pam a Pam perquè pugueu escollir roba ecològica i de proximitat, accessoris o peces on el missatge els dona un valor afegit.

 

Col·laborem amb La Zona, el mercat digital de l’ESS

/en ,

Durant aquest any tan mogut en molts sentits, hem vist com el consum també se sacsejava. A banda d’altres tendències, el mercat en línia s’ha convertit en una opció cada cop més estesa i han sorgit noves plataformes de venda que ofereixen aquest servei. Des del projecte Pam a Pam de la XES hem tingut diversos i interessants debats al respecte, ja que el comerç de plataforma és un tema complex amb diferents repercussions a valorar: canvis en les pràctiques de consum i retrocés en la corresponsabilitat entre consum i producció, concentració de poder en la distribució, precarietat laboral en diferents baules del procés, externalitats ambientals… però alhora representa una finestra d’oportunitat per a moltes iniciatives i el repte de treballar en una plataforma amb valors de l’ESS i de proximitat. Durant aquests mesos, des de Pam a Pam hem constatat que algunes de les iniciatives que visibilitzem al mapa valoraven la venda en línia com una sortida en el context actual. Alhora, les nostres sòcies d’Opcions, amb qui compartim l’objectiu de promoure del consum responsable, han començat a desenvolupar La Zona, del mercat digital de l’ESS.

Després de debats i reflexions, des de la XES donem suport a La Zona, ja que oferirà una plataforma de comercialització de productes i de serveis amb els valors de l’economia social i solidària (ESS). Per tant, treballarà amb uns principis compartits: intercooperació, foment de la proximitat, impacte mediambiental positiu, aposta per una logística amb el màxim d’arrelament al territori, etc.

Actualment, La Zona està en fase de proves i sortirà en obert a mitjans de juny. Us animem a unir-vos-hi ara i sumar plegades. Si voleu conèixer més el projecte, podeu contactar-hi o apuntar-vos AQUÍ a una de les presentacions que farem en línia els propers 27 d’abril a les 10 h o 29 d’abril a les 17 h. També podeu llegir el dossier de presentació per conèixer la Zona en profunditat. Si necessiteu comercialitzar els vostres productes o serveis, però necessiteu mancomunar despeses, si… no us ho penseu més i doneu-vos d’alta a La Zona!

És un bon moment per començar a transformar l’economia digital. Què millor que fer-ho col·lectivament?

Formació oberta a noves activistes de Pam a Pam

/en ,

Si voleu ser activistes de Pam a Pam, el 4 de març t’esperem a la formació per a noves xinxetes del projecte!

Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevisten i les pugen al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics d’aquest projecte de la XES.

Aquesta formació és via d’entrada a la participació en el projecte i alhora ofereix una primera aproximació a l’economia solidària a partir de l’explicació dels 15 criteris del qüestionari marc de les entrevistes Pam a Pam que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.

Atenció que cal inscripció prèvia! I si aquesta vegada no hi podeu participar, estigueu atentes a les properes formacions que trobareu aquí.

1000 punts a Pam a Pam: consumeix com penses, pensa com consumeixes

/en ,

Llancem, a través de Pam a Pam, una campanya de foment del consum dins l’economia solidària per impulsar el moviment davant la crisi actual. Alhora, fem visible que Pam a Pam, el mapa de l’ESS, ja té més de 1000 punts on poder fer consum responsable!

Comprar a Amazon quan reivindiquem el teixit comercial dels nostres carrers? Vestir una samarreta feminista feta amb l’explotació laboral de dones? Tenir comptes a la banca convencional mentre ens queixem del rescat bancari? Voler aturar el canvi climàtic, però no consumir els productes agroecològics?

Sovint ens trobem amb contradiccions generades pel consum, incoherències respecte als nostres valors. Posem de manifest aquestes incoherències i considerem el consum com un vessant més de l’activisme pel canvi social. Per això, des de la  XES llencem la campanya #ConsumxTransformar per donar visibilitat a les iniciatives de l’economia solidària com a alternativa de consum i impulsar el mercat social davant la crisi econòmica i social actual. Fem que el consum sigui transformador, revolucionari, i estigui alineat amb allò que defensem.

Consum, el necessari, però on? Al mapa de Pam a Pam ja hi ha més de 1000 punts on trobar alternatives de compra dins l’economia solidària. Només cal fer una cerca per trobar pràcticament tot allò que cal per a la vida diària: alimentació, tèxtil, salut i cures, subministraments, habitatge, restauració i hostaleria, cultura i oci, educació i recerca, fiançament… Fins a 15 sectors representats per un miler de projectes, 1000 petites revolucions que treballen per la democràcia interna i la cura de la gent que els conforma, que incorporen la perspectiva feminista en les seves activitats, que busquen un impacte social positiu  i s’esforcen per minimitzar el seu impacte ambiental.

Aquest any ha canviat tot, també el nostre consum, i la crisi ha fet que les grans empreses acumulin encara més poder i capital. Així que aprofitem una de les èpoques amb més consum de l’any per llençar una proposta d’acció a la gent amb qui compartim valors. Aquest any ho podem fer diferent! I aprofitem l’augment del consum de pel·lícules i sèries des del primer confinament per explicar la campanya a través de cartells de cinema. Perquè volem escriure la nostra pròpia pel·lícula i fer un gir de guió en les decisions de compra per donar suport a aquelles iniciatives que no busquen el benefici sinó satisfer les necessitats de les persones.

Ens ajudes a fer córrer el missatge de la campanya #ConsumXTransformar? Aquí trobaràs materials gràfics per a xarxes. Gràcies!

Somriure a les pantalles

/en ,
Com podem fer compatible una aposta per models econòmics que posen la vida en el centre en moments de confinament? Tenim les eines per realitzar tasques de treball a distància sent coherents amb els principis de gestió democràtica i participativa, d’orientació a les necessitats de les persones i de compromís amb el territori i la comunitat? L’autora intenta trobar resposta a aquestes preguntes i apuntar quins són els reptes de l’Economia Solidària pel que fa a la sobirania tecnològica en temps de pandèmia. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials.

L’Economia Social i Solidària (ESS) es caracteritza per la voluntat de crear un mercat social independent del capitalisme. Busquem maneres més sostenibles d’entendre les relacions laborals posant la vida i les cures en el centre, buscant relacions de producció i consum més justes, i mecanismes de finançament ètics. Però què passa quan l’ESS s’enfronta al repte de la digitalització? L’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú, que es presenta dimecres 28 en el marc de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC), ens explica com l’ESS se situa davant dels reptes del capitalisme digital en moments de digitalització forçada.

No és nou, i no és a causa del confinament o de la pandèmia. La nostra societat viu hiperconnectada, pendent de les pantalles i de les últimes novetats tecnològiques. Poques són les esferes de la nostra vida que no hagin patit aquesta digitalització: ha canviat la manera d’informar-nos, però també de contactar amb la família i amics. La digitalització ha fet que canviï la manera en què accedim a la cultura, coneguem a noves parelles o la manera d’entendre el nostre cicle menstrual. Les maneres de treballar també s’han vist afectades per la digitalització. Trobem noves professions, diferents sectors de l’economia han anat incorporant en els seus processos de producció i distribució mecanismes digitals que agilitzen les tasques. L’Economia Social i Solidària no n’ha quedat exclosa.

Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques

Ha passat molt de temps des de la declaració d’independència del ciberespai, on les persones que el feien servir el definien com “un espai de llibertats que calia protegir de les interferències estatals i interessos comercials”. L’esfera digital està, actualment, pràcticament monopolitzada per grans corporacions internacionals. I no només… Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques: les nostres amigues GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft). Però, en què es basa el seu model de negoci? Tan rendible és la vida digital?

Si bé totes aquestes companyies no venen el mateix, sí que treuen benefici del mateix: la informació. Informació personal, cedida a través de llargues clàusules que ningú llegeix. Informació d’interessos i gustos, per generar tendències de mercat. Informació sobre la nostra salut, la nostra situació econòmica, els nostres moviments, les nostres preocupacions. Són trossets d’informació que, gestionades en conjunt i massivament, permeten a les grans companyies que les controlen extreure una alta rendibilitat perfilant usuàries i optimitzant el contingut i la publicitat que se’ls ofereix.

A través del processament massiu de les nostres dades, es preveuen i predefineixen tendències de mercat, es fomenten posicionaments polítics i es reforcen governs. Facebook (o Google, Amazon…) sap abans que tu què vols llegir, veure o escoltar. Els algoritmes de priorització de continguts estan fets per mantenir-nos enganxades a les pantalles, i ho fan a través de mecanismes d’addicció a continguts. Algoritmes que es dissenyen a un lloc determinat del món, pensat per un determinat grup de persones i sota unes determinades perspectives.

Només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors i un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes

Davant d’aquest capitalisme de dades, on se situen els projectes econòmics que volen posar la vida en el centre? Comencem amb unes quantes dades per il·lustrar la situació: només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors. Un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes, i d’aquestes, el 81% reconeix que només fa servir programari privatiu per treballar col·laborativament i en línia. Si bé pel que fa a l’ús del correu electrònic les dades són més optimistes (un 70% de les iniciatives escull tenir una infraestructura pròpia gestionada per empreses petites per adquirir aquest servei) les pràctiques de les treballadores eclipsen aquesta petita llum: en un 63% dels casos alguna persona treballadora redirigeix el correu corporatiu al seu correu personal, redirigint a les GAFAM aquest flux d’informació.

Però no tot el panorama és tan obscur. Ens trobem que, dins de l’ESS hi ha un sector tecnològic fort i compromès que treballa per fomentar la sobirania tecnològica. Un sector que aposta per la intercooperació i que incorpora lògiques i maneres de fer heretades de la comunitat de programari lliure, on de manera distribuïda i coordinada es produeixen conjuntament projectes de programari d’alta complexitat.

Les iniciatives de l’ESS es troben davant d’un gran repte: com fer-se fortes davant dels grans monstres del capitalisme digital? Com afrontar un context post-COVID on la tecnologia ha esdevingut una peça clau? Com podem mantenir estructures horitzontals de governança sense realitzar assemblees? Com podem mirar-nos als ulls sense tenir-nos al davant? Les pantalles, i les eines que hi trobem al darrere, ens ajuden a no perdre el contacte amb les persones que voldríem tenir al davant. O sí?

Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades

Primer, hem de ser conscients que qualsevol tecnologia que fem servir genera exclusió. Hi ha una bona part de la societat que no accedeix amb la mateixa facilitat als recursos digitals (privatius o no). Sent-ne conscients podrem prendre mesures per fer mínima aquesta escletxa: les xarxes de solidaritat als barris també han fet front a aquesta exclusió, creant xarxes de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. Segon, hem de revisar-nos i revisar els nostres hàbits digitals. Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades. És necessari tenir-ho tot en el núvol? Cal escoltar la música en streaming quan tens la casa plena de CD?

També hem de tenir clar que les tecnologies digitals no són aire que no tingui efectes. L’impacte mediambiental d’un mal ús de les tecnologies també ens ha d’importar.
Implementar eines de programari lliure en els nostres projectes és una part dels reptes als quals hem de fer front. Pensar bé quines tasques són les que volem mantenir digitalitzades i escollint eines de programari lliure que en donin resposta. Aquest repte comporta també lluitar contra un discurs que fa anys que s’ha implantat: les eines de programari lliure no són menys segures (al contrari!) o no són més complicades. A qui li convindrà que continuem pensant això?

Finalment, les iniciatives de l’ESS hem de ser valentes i assumir que, si volem donar una resposta transformadora al model econòmic actual, també implica apostar per la sobirania tecnològica. I com bé és sabut, soles no podem, amb amigues sí. Com a ESS, ens hem de dotar d’infraestructures digitals que responguin als nostres principis de governança democràtica, mancomunar aquests recursos digitals esdevé el mecanisme amb el qual ens farem més fortes contra un sistema econòmic i de vigilància permanent.

 

Núria Alonso, membre de la cooperativa sòcia Colèctic i de la comissió procomuns de la XES

 

Article publicat a La Directa el 27 d’octubre del 2020

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

/en , ,

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.