La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Ens ajudes a fer més fàcil la migració al programari lliure a l’ESS?

Amb les dades del darrer informe de Mercat Social Català que evidenciaven com moltes iniciatives de transformació social no prioritzen les alternatives tecnològiques lliures, continuem proposant maneres d’abordar la confrontació al capitalisme digital. La campanya No siguis GAFAM  pren ara una nova dimensió amb Passa’t al FLOSS, un projecte de la nostra sòcia Colèctic amb la col·laboració de la comissió de Procomuns de la XES i el projecte Pam a Pam. I us demanem la vostra col·laboració per saber què cal per fer més fàcil la migració al programari lliure responent a aquesta enquesta BREU ENQUESTA.

Amb Passa’t al FLOSS volem col·laborar a donar un cop de mà a les inciatives  perquè migrin al programari lliure. FLOSS és l’acrònim de les solucions tecnològiques Free / Libre and Open Source Software i es refereix, doncs, al programari lliure o de codi obert. Ara convidem a les iniciatives de l’ESS a respondre aquesta enquesta de Pam a Pam per definir les necessitats que tenim les iniciatives ESS i trobar solucions als entrebancs que ens suposa la migració al FLOSS. A banda, volem saber quins serveis TIC de les entitat d’economia social s’estan cobrint des d’entitats de l’àmbit i quins no (i perquè).

El projecte també proposa acompanyament i formació per a la migració a les entitats de l’economia social i solidària i també mecanismes perquè aquest procés es pugui multiplicar. Si vols migrar al FLOSS, ja et pots apuntar aquí. 

Recordem que amb No siguis GAFAM havíem començat a despertar la consciència sobre la importància d’utilitzar les eines lliures com a resistència davant l’imperi de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). També vam posar a disposició  un recull de repositoris d’alternatives per fer més fàcil el salt a les eines lliures.

Les eines lliures i l’economia solidària

En la darrera edició del informe del Mercat Social Català posàvem de manifest que un dels reptes per a les economies transformadores és el d’incorporar la lluita contra el capitalisme digital.

Ens trobem en un context en què les grans companyies capitalistes han incorporat la generació de valor a partir de l’extracció i processament de les dades personals obtingudes en les esferes digitals. L’economia especulativa és capaç de crear valor a través de conceptes com els nostres hàbits i hores de connexió, preferències de continguts o inclinacions polítiques. Els representants d’aquest capitalisme extractiu de dades son precisament les marques d’eines digitals que moltes nosaltres fem servir en els nostres projectes: Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft… (les anomenades GAFAM).

No només ens preocupa l’extracció de valor sobre la nostra vida digital, sinó també ens preocupa la seva capacitat invisible de manipular opinions i fomentar posicionaments polítics. Quan fem servir aquestes eines (programes, aplicacions, xarxes socials) estem engreixant una maquinària que prioritza continguts segons algoritmes opacs que fomenten posicionaments polítics afavoridors del status quo.

Com podem, des de l’Economia Solidària, fer front a aquest monstre del capitalisme digital?

La campanya No siguis GAFAM, llençada el passat 28 de desembre vol sensibilitzar a les entitat membre de l’ESS de quines són les accions concretes en què, en el nostre dia a dia, continuem donant cabuda a les eines del capitalisme digital. Aquesta col·lecció de gifs i mems parodien les nostres accions, i ofereix un recull d’eines alternatives amb els que podem continuar treballant.

Però també ens volem sumar a iniciatives que ajudin a les entitats membres de la XES en la seva transició a solucions lliures. Passa’t al FLOSS és un projecte de la nostra sòcia Colectic que ofereix migracions a programari lliure d’entorns d’oficina, aules d’informàtica o qualsevol espai de treball on hem de fer servir un ordinador. Colectic assessorarà les entitats interessades en quines són les passes a donar, i com fer-les de manera acompanyada… i de manera 100% gratuïta!

Podeu seguir les campanyes i fer-ne difusió a les xarxes amb: #EinesLluirESS, #nosiguisGAFAM, #PassatalFLOSS, #FLOSS, #PosatFLOSS

 

Núria Alonso, membre de la comissió de Procomuns de la XES

 

 

La XES expulsarà el 2020 les entitats que suspenguin en programari lliure

La XES, orientada per la seva Comissió de Procomuns, ha decidit prendre la dràstica mesura de donar de baixa de manera fulminant a totes aquelles sòcies que no tinguin resolta la transició de tota la seva operativa tecnològica a programari lliure durant el 2020.

La mesura s’ha pres com a resultat de les escandaloses xifres de l‘Informe del Mercat Social Català 2019 sobre l‘ús programari lliure a les organitzacions que fan el Balanç Social.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2020, un exèrcit de xinxetes de Pam a Pam recorrerà una per una totes les entitats sòcies de la XES per revisar les pràctiques dels projectes. Aquelles que no superin amb nota la graella de preguntes sobre la implementació de programari lliure en la gestió diària de la seva cooperativa seran automàticament donades de baixa de la XES i descatalogades del mapa Pam a Pam. D’acord amb les dades recollides fins ara, és probable que la XES quedi reduida a un grup d’entitats tecnològiques.

Aquesta mesura s’ha acordat en la darrera permanent del 18 de desembre amb les alarmants dades sobre la taula i després d’un intens debat. S’ha considerat que aquelles entitats que continuen alimentant la maquinària capitalista des del formats digitals (utilitzant eines privatives i mercadejant amb les dades personals,) no poden continuar utilitzant l’etiqueta d’entitat “transformadora”. Seguint el mateix criteri, no es permetrà la incorporació de noves iniciatives a que no compleixin amb aquest requisit de manera estricta.

La XES valora la possibilitat de convidar les entitats suspeses a procedir a la seva dissolució, inspirant-se en la proposta plantejada per les expertes en ESS Ana Polo i Oye Sherman durant la darrera FESC.

Per tal de no quedar excloses de la Xarxa, la Comissió de Procomuns us recomana fer un cop d’ull urgentment a la campanya “No siguis GAFAM!” que s’engega avui, i al repositori d’eines lliures per iniciar la transició i evitar l’expulsió.

 

44 propostes d’apoderament digital a impulsar des dels ajuntaments

Diverses entitats i associacions del món digital han presentat  la iniciativa Estratègies Municipals per l’Apoderament Digital, un compendi de 44 polítiques municipals concretes per impulsar l’apoderament digital des dels ajuntaments. La iniciativa compta amb el suport de la comissió de Procomuns de la XES.

Les propostes s’han desenvolupat de forma col·laborativa per part d’un equip d’experts i al menys una desena d’organitzacions especialitzades en diferents àmbits de la tecnologia, i no pretén ser un compendi exhaustiu de mesures sinó un full de ruta de les accions que consideren més prioritàries. Les estratègies estan dividides en 6 grans temes: Infraestructura de telecomunicacions, Programari Lliure, Política de dades, Democratització de la tecnologia, Compra pública de dispositius electrònics i circularitat i Estàndards lliures.

Entre d’altres, s’hi poden trobar propostes per tal que els ajuntaments promoguin el desplegament de nova infraestructura de telecomunicacions, estableixin un pla intern de migració cap al programari lliure, fomentin polítiques de visibilització de la diversitat de gènere en el món tecnològic, o donin els dispositius electrònics que s’hagin d’actualitzar a entitats socials que s’encarreguin del seu reaprofitament.

L’objectiu dels impulsors és que aquestes propostes siguin incorporades en la majoria de programes electorals de les candidatures que concorrin a les properes Eleccions Municipals, previstes pel 26 de maig de 2019. Les organitzacions ja han iniciat contactes amb diverses formacions polítiques, coalicions i agrupacions d’electors, per tal d’explicar-los les propostes i que les incloguin en els seus programes marc, i afirmen que fins ara la iniciativa ha tingut molt bona rebuda. També han fet una crida als responsables d’elaborar els programes de qualsevol candidatura que hagi de concórrer a les eleccions perquè incloguin aquestes 44 propostes al seus programes electorals. Tot i així, els impulsors creuen que la majoria de propostes són aplicables més enllà de l’àmbit municipal i que en gran part poden ser adoptades directament o adaptades a la realitat de cada empresa, entitat, o administració pública que vulgui implementar polítiques d’apoderament digital.

Entre les organitzacions impulsores del projecte s’hi troba el Sobtec, que organitza anualment el Congrés de Sobirania Tecnològica; la Barcelona Free Software, que es dedica a la divulgació del programari lliure a Barcelona; Pangea, una organització que promou un internet ètic i solidari; Colectic, que és una cooperativa que treballa per democratitzar l’accés a la tecnologia; Pirates de Catalunya, partit polític que té l’apoderament digital com un dels seus pilars ideològics; la Xarxa d’Innovació Pública, que és una associació que vetlla per les bones pràctiques a l’administració pública; i guifi.net/Exo que impulsa una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral. Però també hi han col·laborat The Things Network Catalunya, un grup que fomenta una xarxa d’Internet de les coses oberta, lliure, i neutral; FemProcomuns, que és una cooperativa per l’economia del procomú; i el Free Knowledge Institute, que és una organització que promou un accés universal a les eines de producció i intercanvi de coneixement.