XARXA D’ESPAIS COMUNITARIS

Som una xarxa en la que ens coordinem diferents projectes gestionats de manera comunitària, amb l’objectiu de construir espais horitzontals i transparents on reapropiar-nos de les nostres vides des del suport mutu.

Ens enxarxem per a generar punts de trobada, formació, creació i autoorganització. Partim de la gestió comunitària de recursos col·lectius, entesa com una comunitat activa i organitzada amb formes democràtiques de governança, entorn uns interessos i necessitats comunes, així com uns recursos i valors compartits.

Després de fer un treball de confluència amb la XES, acordem que la XEC sigui la comissió sectorial que representa els projectes de gestió comunitària dins de la XES, passant a formar part dels òrgans de governança i alinieant plans de treball per ampliar l’impacte de les activitats de la XEC.

Per saber més sobre el recorregut i la feina feta per la XEC, podeu ampliar informació en aquest enllaç.

VALORS

Democràcia directa, horitzontalitat, transparència, corresponsabilitat/ compromís, autocontrol/autoavaluació, apoderament, autonomia, independència.

Sostenibilitat col·lectiva, equitat, respecte, accessibilitat, diversitat, intergeneracionalitat, solidaritat i suport mutu, sostenibilitat ambiental, sostenibilitat econòmica, relacions no discriminatòries: visió de gènere i cures pròpies del posicionament feminista, antifeixista, antiracista.

Implicació, proximitat, legitimitat, representativitat, capacitat d’escolta, perseverança, resistència, constància, resiliència.

Apoderament, anticapitalisme, absència de lucre, rendició de comptes, incidència, bé comú, integració social, intercooperació.

Posant al centre els valors, també compartits dins l’economia social i solidària, diferents projectes generem noves formes d’organització i presa de decisions respecte als béns públics i comuns amb un model comunitari, que, a diferència de la gestió externalitzada o directa per part de l’administració, incideix en un major control i autodeterminació per part de la població, sobrepassant les lògiques d’una mera gestió o intervenció.

De fet, les formes de gestió comunitària són diverses (autogestió d’espais okupats o privats, gestió d’equipaments i recursos municipals, cooperatives en espais de lloguer, etc.) i no parteixen d’un model únic de treball, sinó que venen definides per unes maneres de fer, amb uns objectius i models d’organització pel que fa a la gestió de necessitats col·lectives i en relació als recursos comuns d’un territori determinat, amb un carácter públic-comunitari. Podeu llegir el manifest fundacional de la XEC en aquest enllaç.

OBJECTIUS

Transformar, generar impacte i retorn social, millorant la qualitat de vida de tota la comunitat, des de la comunitat, per a la comunitat.

Promoure projectes i espais amb un relat i posicionament polític, que vehiculen des de l’acció col·lectiva la reapropiació de les nostres vides i la responsabilitat sobre l’entorn.

Exercir la sobirania dels recursos comuns per part de les comunitats per mitjà de la participació i presa de decisions directa de les pròpies comunitats de referència; mantenint l’autonomia en la governança.

Defensar els drets civils, socials i les llibertats, garantint l’accessibilitat de totes les persones a tots els nivells d’implicació, des de l’ús fins la presa de decisions.

Promoure els espais d’economia, oci i cultura transformadora i de qualitat, superant el model mercantilista, i garantint l’accés universal als recursos mitjançant les relacions intercooperatives.

Obrir espais de trobada teixint un espai de suport mutu entre projectes, espais i col·lectius comunitaris per assolir reconeixement polític, econòmic i jurídic als espais comunitaris per part de la societat i l’administració.

Des de la XEC hem assajat i consolidat models que poden esdevenir un embrió de pràctiques a replicar i adaptar a altres àmbits, des del cultural fins el social, educatiu, de salut i cures, d’economia, de desenvolupament local.

A partir d’aquestes pràctiques comunes pretenem escapar del control dels mercats i les seves polítiques, construint models de barri, ciutat i consum alternatius. Generant maneres de relacionar-nos que posen la vida al centre, reapropiant-nos-en, i impactant dins les comunitats resolent necessitats compartides.

Pràctiques que reivindiquen la gestió d‘allò comú i públic a partir de les pròpies comunitats, amb autonomia i independència, que conceben una altra relació al voltant del concepte «públic» més enllà de la vinculació amb les institucions, basada en que les comunitats han de poder gestionar els recursos que els són propis en qualsevol matèria. A continuació us expliquem les tres grans línies de treball de la XEC.

BALANÇ COMUNITARI

És una eina d’autoevaluació i millora contínua dels processos de gestió comunitària, basada en el Balanç Social de la XES, que es completa  des de la mateixa plataforma “Ensenya el Cor”.

Compta amb una sèrie de característiques específiques que responen a les necessitats detectades pels agents de l’àmbit de la gestió comunitària. Aquestes característiques es tradueixen, principalment, en les preguntes i indicadors enfocades a avaluar l’impacte comunitari de la iniciativa, que s’agrupen en els quatre blocs de l’apartat “valors” d’aquesta mateixa web. Com amb el Balanç Social, hi ha una modalitat bàsica i una de completa, per ajusta l’autoevaluació a la capacitat dels projectes.

El projecte s’impulsa, de forma conjunta, entre la XEC, un equip de dinamització de persones vinculades a la gestió comunitària, el programa de Patrimoni Ciutadà de l’AJuntament de Barcelona i la XES.

Aquí trobareu tota la informació de la Campanya de Balanç Comunitari d’aquest 2022.

ECONOMIES COMUNITÀRIES

Les economies comunitàries són aquelles iniciatives nascudes per donar resposta a necessitats quotidianes compartides, i que estan fonamentades en els vincles i l’autoorganització col·lectiva. Se’n diuen ‘comunitàries’ perquè el que condiciona i regula l’accés als béns o serveis és la pertinença a la comunitat.

Recollint la classificació que fa Pam a Pam, ens referim a iniciatives com grups de consum agroecològic, xarxes i mercats d’intercanvi, bancs del temps, monedes comunitàries, horts col·lectius, grups de criança compartida, habitatge col·lectiu, comunitats energètiques, comuns naturals (boscos, pastures), xarxes de suport mutu, casals i ateneus populars, ràdios comunitàries, educació comunitària, espais de gestió comunitària i grups d’estalvi col·lectiu com les CAF. Però també a iniciatives més informals com pot ser un grup de mares que s’organitza per anar a recollir les seves criatures a l’escola, o iniciatives de suport mutu que es puguin donar entre veïnes.

Per entendre millor aquest tipus d’iniciatives, podeu consultar el marc conceptual per a la identificació de les economies comunitàries.

En aquest article aprofundim en la dimensió comunitària de l’economia social i solidària.

Com a XEC participem, juntament amb Pam a Pam i les xarxes locals de la XES, del procés d’identificació de les economies comunitàries de Catalunya, que ens ha permès localitzar unes 200 iniciatives (que podeu consultar aquí).

laculturaCOM

És una manera d’entendre la cultura que posa el focus en el COM i no només en el QUÈ. Es tracta d’una trobada de caràcter anual, on els diversos projectes que integrem la XEC ens articulem per a l’elaboració d’un programa conjunt d’activitats enfocades a aprofundir en els objectius comuns de la xarxa, donar visibilitat al model, com enfortir-nos internament. També partim d’altres objectius com donar veu i espai a altres projectes en vies de consolidació, arribar a nous col·lectius i generar un espai de trobada on compartir, sense oblidar la importància del procés.

En la primera edició del laculturaCOM vam publicar un suplement a La Directa que podeu llegir aquí.

NOTÍCIES

Un any del Fòrum per la Transició Ecosocial

Els dies 24 i 25 de febrer de 2023 Barcelona acollia el Fòrum…

En marxa l’Escola de Transicions

L’Escola de Transicions ha començat la seva activitat aquest…

L’ecologia centra l’informe del Mercat Social 2023

Més de 1.400 entitats de l’ecosistema de l’economia social…

Nou Taller d’Escenaris de Futur a Barcelona

La campanya Futurs imPossibles continua els seus tallers arreu…

El Ripollès planteja els seus escenaris de futur

La campanya Futurs imPossibles arriba al Ripollès. Campdevànol…

Formar-se en Transició Ecosocial ja és possible

A partir de 2024 posem en marxa un nou projecte: l'Escola de…

Futurs imPossibles: tardor intensa de promoció de la Transició Ecosocial

L’Hospitalet del Llobregat, Sabadell, la Seu d’Urgell, Mataró,…

Voleu revisitar el Fòrum per la Transició Ecosocial?

Uns mesos després de la celebració del Fòrum per la Transició…