Listado de la etiqueta: pam a pam

T’apuntes a fer visible l’economia solidària amb Pam a Pam?

La propera formació per a activistes de Pam a Pam serà el 9 de juny en línia. T’apuntes a fer visible l’ESS al teu territori?

Aquesta gran crisi sanitària és un signe de la decadència del capitalisme i es fa encara més necessari adoptar un nou model. Per això, des de la XES creiem és clau donar visibilitat a les organitzacions de l’economia social i solidària i els seus productes i serveis. Per fer-ho, disposem de Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària. Si t’agradaria conèixer més aquesta nova economia que proposem i tenir contacte directe amb les seves iniciatives, segurament t’agradarà ser activista d’aquest projecte.

Les xinxetes, o activistes de Pam a Pam, són persones voluntàries que  entrevisten iniciatives i ales afegeixen al mapa. També organitzen trobades per compartir dubtes, fer formacions internes, participar en fires d’ESS…

Per ser xinxeta cal una formació prèvia de 2?h que explica què és el projecte de Pam a Pam i com és a la tasca de les xinxetes. La següent serà el dimarts 9 de juny a les 18?h en línia i et pots inscriure aquí.

Apunta’t a  fer créixer el mapa!

formacio Pam a Pam juny

 

Abastiment agroecològic en temps de confinament

Des de la XES estem col·laborant per enfortir les xarxes agroecològiques amb Abastiment Agroecològic, un projecte d’Arran de Terra i Pam a Pam. La base principal és un llistat i un mapa d’uns 170 projectes agro-ramaders i artesanals que ofereixen aliments locals. Alguns d’ells estan en moment d’urgència arran del tancament de serveis de restauració, fires, mercats o escorxadors; així que necessiten una resposta ràpida per donar sortida als seus productes

El projecte va començar els primers dies de confinament per donar una resposta a l’emergència més immediata des d’Arran de Terra, una sòcia de la XES que es dedica a la dinamització agroecològica. Inicialment, es va crear un formulari per fer una llista i facilitar l’enllaç amb consumidores finals, cooperatives o grups de consum, així com amb distribuïdores. La base de dades de la web del projecte compta ara també amb un mapa de Pam a Pam, s’amplia dia a dia amb nous projectes i s’actualitzen les entrades amb urgència de venda. A més a més, el projecte comprèn difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19; a més d’altres accions enfocades tant a l’enfortiment de producció com del consum.

L’agroecologia, un moviment estratègic del nou paradigma

El moviment agroecològic és clau en l’estat actual de confinament a causa de la pandèmia del COVID-19. Així que és vital enfortir la demanda a la xarxa agroecològica i acompanyar la seva articulació. La pagesia és un sector estratègic, i per tant hem de garantir la seva viabilitat econòmica, ecològica i social. A banda d’aquesta visibilització de les iniciatives, el projecte intenta donar resposta a les urgències directes que expliquen les iniciatives productores i artesanes.

Ja a l’informe de Pam a Pam Sembrem transformació es va detectar que un dels principals problemes de les petites iniciatives productores era la logística. Així que facilitem el contacte entre projectes d’una mateixa zona perquè s’organitzin amb el transport o l’emmagatzematge. A més a més, hem habilitat un espai de suport mutu agroecològic on els projectes ofereixen el seu suport a la pagesia en situació d’emergència per fer front plegades a un moment excepcional.

En aquest sentit, els mercats agroecològics o de pagès continuen sent alternatives estratègiques al model alimentari dominant. Malauradament, en alguns municipis s’han cancel·lat temporalment aquests mercatscom a mesura de prevenció davant del coronaviru.  Algunes organitzacions de mercats  ens han compartit la seva inquietut davant de desaparició del que per a molts proectes productius és un mitjà bàsic de subsistència.  Des d’Abastiment Agroalimentari hem fet arribar als respectius ajuntaments animant-los a reconsiderar la decisió i proposant-los mesures que ja prenen alguns mercats a l’aire lliure per evitar contagis en una situació d’emergència sanitària com la que ens trobem.

Els grups de consum com agents clau de la distribució alimentària

En temps de coronavirus la demanda de productes agroecològics ha augmentat, un fet que evidencia que es fa més necessari que mai un consum de proximitat, sostenible i que repercuteixi positivament en el territori. Considerem les cooperatives i grups de consum agents claus a l’hora d’articular el consum responsable i enfortir les relacions de corresponsabilitat entre les productores i la ciutadania. Així que hi hem contactat, amb la col·laboració de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, per facilitar-los la informació del projecte i animar-les a col·laborar en enfortir la demana a la xarxa agroecològica. A més a més, hem compartit al web algunes bones pràctiques que han dut a terme alguns grups de consum en l’actual situació, amb la intenció que es puguin replicar i ampliar.

Les botigues d’alimentació, supermercats cooperatius o centrals de compres de l’ESS estan fent compres més grans. Així que els facilitem contactes per si volen fer comandes conjuntes i oferim el llistat per si volen ampliar les proveïdores. Un fet plausible és que els circuits i els canals de distribució d’aliments estan canviant. Mostra d’això són les iniciatives comarcals de circuit curt s’han posat en marxa o s’han readaptat amb la nova situació. Les anem recollint al web per posar a disposició d’aquelles persones que volen comprar ecològic i local però no formen part de projectes de compra col·lectiva. També hem treballat amb la nostra sòcia Opcions amb la campanya #TotesAtaula, que dona visibilitat a la iniciativa d’Abastiment Agroecològic i alhora promou la compra als projectes que s’hi han inscrit.

Us animem a fer-ne difusió a les xarxes amb #AbastimentAgroecològic. Salut i agroecologia!

Formació per a noves activistes de Pam a Pam al Poblenou

El dia 25 de març a les 18h fem una formació per a noves xinxetes del projecte Pam a Pam a l’espai social de Bicihub, Barcelona. Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevista i les puja al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics del projecte.

El taller va destinat a aquelles persones que volen implicar-se en el món de l’ESS i conèixer tant noves iniciatives com altres activistes de la seva zona. Atenció que cal inscripció prèvia!

Ens ajudes a fer més fàcil la migració al programari lliure a l’ESS?

Amb les dades del darrer informe de Mercat Social Català que evidenciaven com moltes iniciatives de transformació social no prioritzen les alternatives tecnològiques lliures, continuem proposant maneres d’abordar la confrontació al capitalisme digital. La campanya No siguis GAFAM  pren ara una nova dimensió amb Passa’t al FLOSS, un projecte de la nostra sòcia Colèctic amb la col·laboració de la comissió de Procomuns de la XES i el projecte Pam a Pam. I us demanem la vostra col·laboració per saber què cal per fer més fàcil la migració al programari lliure responent a aquesta enquesta BREU ENQUESTA.

Amb Passa’t al FLOSS volem col·laborar a donar un cop de mà a les inciatives  perquè migrin al programari lliure. FLOSS és l’acrònim de les solucions tecnològiques Free / Libre and Open Source Software i es refereix, doncs, al programari lliure o de codi obert. Ara convidem a les iniciatives de l’ESS a respondre aquesta enquesta de Pam a Pam per definir les necessitats que tenim les iniciatives ESS i trobar solucions als entrebancs que ens suposa la migració al FLOSS. A banda, volem saber quins serveis TIC de les entitat d’economia social s’estan cobrint des d’entitats de l’àmbit i quins no (i perquè).

El projecte també proposa acompanyament i formació per a la migració a les entitats de l’economia social i solidària i també mecanismes perquè aquest procés es pugui multiplicar. Si vols migrar al FLOSS, ja et pots apuntar aquí. 

Recordem que amb No siguis GAFAM havíem començat a despertar la consciència sobre la importància d’utilitzar les eines lliures com a resistència davant l’imperi de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). També vam posar a disposició  un recull de repositoris d’alternatives per fer més fàcil el salt a les eines lliures.

Economia solidària i agroecologia: sembrant transformació

L’autor, membre de l’equip tècnic de Pam a Pam, la iniciativa de mapatge de l’economia social i solidària impulsada pel Setem i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), assenyala la necessitat d’establir mecanismes d’identificació i delimitació per articular estratègies. Per aquesta raó, al llarg del 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i la sobirania alimentària. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.

Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.

Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.

En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.

Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia

De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.

Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.

Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.

Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.

En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental

Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.

Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.

Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.

Article publicat originalment a La Directa el 14  de gener de 2020

Nou informe Pam a Pam sobre agroecologia i ESS

Ja podeu consultar el darrer informe elaborat per Pam a Pam: Sembrem Transformació, un apropament des de l’economia social i solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya. Aquest treball analitza 62 iniciatives de Pam a Pam relacionades amb el sector de l’alimentació amb una mirada transformadora. D’aquesta manera, identifica les pràctiques que les caracteritzen.

A banda, l’informe acosta la mirada de Pam a Pam i de l’ESS a territoris i sectors on aquesta perspectiva no genera adhesió o identitat en comparació a altres denominadors com l’agroecologia o la sobirania alimentària. Aquesta voluntat d’apropament està impulsada pel desig de continuar enfortint Pam a Pam com a una eina útil per a la construcció del Mercat Social Català. El projecte té la capacitat de delimitació i articulació que pot ser útil per crear espais entre l’ESS i l’agroecologia. Dos moviments que comparteixen trets comuns en relació als seus orígens i que mostren visions del món i propostes polítiques amb certs punts en comú.

L’informe observa, entre altres tendències, pràctiques diferenciades en les iniciatives agroecològiques i el gruix de les iniciatives de Pam a Pam. Destaquen especialment en el compliment de criteris relacionats amb la sostenibilitat ambiental o la minimització de residus. També ho fan en la relació amb les proveïdores de proximitat i la intercooperació amb les agents més properes. Per altra banda, mostren més dificultats a l’hora de proposar estratègies amb relació a la qualitat democràtica, la gestió de les cures o la perspectiva feminista. D’aquí es desprenen molts aprenentatges per compartir entre els projectes transformadors de Pam a Pam.

Els reptes de futur que plantegen l’informe giren al voltant de  generar espais comuns entre l’agroecologia i l’economia solidària per sembrar transformació, per intercooperar.

Formació per a noves activistes de Pam a Pam el novembre

La comunitat Pam a Pam es oberta a tothom que vulgui participar! Aquesta formació va dirigida a aquelles persones que volen unir-se al projecte i ser xinxeta (les xinxetes són les persones voluntàries del projecte) per anar a conèixer iniciatives, entrevistar-les i pujar-les al mapa.

El 19 de novembre a les 18:30 farem una formació per anoves xinxetes al Grup ECOs, al carrer Casp 43 de Barcelona.

No oblideu inscriure-us a la formació aquí.

 

 

Formació per a noves xinxetes Pam a Pam

T’has pensat mai ser xinxeta del Pam a Pam? Vols conèixer com funciona el mapeig d’iniciatives d’economia social i solidària?

El 26 de setembre Pam a Pam ofereix una nova formació per a tothom qui vulgui esdevenir xinxeta, és a dir, entrar a format part de la comunitat oberta de persones voluntàries que es formem en economia solidària, detecten i entrevisten les iniciatives arreu del territori per poder-les pujar al mapa de Pam a Pam i així donar-les a conèixer.

La formació del dia 26 serà a l’escola Nou Patufet (C. Bruniquer 5) del barri de Gràcia, a Barcelona, a partir de les 18:30 i fins a les 20:30. Si voleu participar-hi, recordeu inscriure-us aquí.

Vine i suma’t al projecte de la XES i Setem.

Infogragia Pam a Pam

 

La Comunitat Digital: una mirada feminista i social a la tecnologia de Pam a Pam

Aquest curs a Pam a Pam hem entomat el repte d’apropar-nos al software lliure i fer-ho, a més, amb perspectiva de gènere i estem molt contentes del resultat! Hem estat fent un total de 10 sessions de 4 hores cadascuna entre febrer i juny on ens hem format sobre eines i llenguatges de programació web i tecnopolítica. El passat dijous 20 vam fer la última sessió on ens vam parar a mirar enrere i veure tot el que hem après i com hem crescut com a comunitat i a pensar conjuntament com volem continuar.

Estem molt contentes que aquesta primera meitat d’any la Comunitat Digital de Pam a Pam hagi esdevingut un espai d’aprenentatge per a desenes de persones alhora que ens ha fet obrir i sistematitzar el codi de la plataforma digital del projecte i hem millorat col·laborativament moltes de les seves parts. A finals del curs passat, des de la Comissió TIC de Pam a Pam vam decidir que iniciaríem un seguit de formacions sobre programació web i java per poder apoderar-nos en la gestió de la nostra plataforma i fer que aquesta fos, com el projecte, col·laborativa. Vam decidir obrir aquest procès formatiu a altres persones que es volguessin apropar al projecte des d’aquesta vessant, especialment a dones que tinguessin interès en apropar-se a la programació. Ara un cop finalitzada i mirant enrere, podem dir que ha estat tot un èxit!

En primer lloc ja tenim el codi publicat en obert i sota llicència lliure, AGPL, a la plataforma Gitlab on tenim un compte de Pam a Pam en el que es poden trobar tant el codi del frontend (entorn visible del projecte) com el del backoffice (Àrea de gestió) de Pam a Pam i les corresponents issues (incidències) pendents de resoldre. A més en aquest temps hem pogut desenvolupar, sistematitzar i fer públiques diverses eines per tal de que aquelles persones que volen contribuir al projecte puguin fer-ho fàcilment. Això inclou: sistematització del protocol per contribuir al codi, entorns de treball en local per al frontend i el backoffice, entorn de proves per a que la comunitat pugui testejar millores abans de fer-les públiques documentació sobre el disseny de la web, l’ús d’eines de programació (com el git, l’Eclipse, varis llenguatges: java, css, html, php, …). Tot aquest material permet, a més de fer possible la contribució de noves persones al nostre codi, que aquest sigui fàcilment replicable per part d’altres projectes que necessitin una plataforma semblant, com per exemple el projecte de mapatge de l’ESS en construcció a País Valencià Tornallom.

Amb totes aquestes eines i treballant plegades, en un total de 10 sessions entre el febrer i el juny, la comunitat de Pam a Pam ha aconseguit resoldre 29 incidències al frontend i 9 al backoffice. Entre d’altres ara comptem amb la nova pàgina d’Agenda, on podeu consultar les properes activitats de Pam a Pam, i Diagnòstics i hem millorat força errors a la pàgina d’inici i a les fitxes de les iniciatives.

 

Però l’èxit de veritat ha estat el poder crear pràcticament des de zero una comunitat diversa en el nivell de coneixement tècnic que ha estat capaç, col·laborativament, de fer totes aquestes contribucions mentre aprenia dels formadors i de les pròpies integrants. Ens sembla especialment rellevant el biaix de gènere, que ha tingut el projecte: de les 39 persones que han participat en alguna de les 10 sessions, el 70% han estat dones! Això en un àmbit com la programació no és baladí i respon a una crida molt enfocada i cuidada per a animar a les dones, inclús aquelles que no tenien un ampli bagatge amb la tecnologia, a apropar-se. Basar l’aprenentatge en la contribució a un projecte viu i ja existent facilita també que s’hi pugui apropar gent amb diversos nivells ja que no hi ha un objectiu homogeni, uns coneixements, que han de ser assolits per totes les integrants del grup: en una comunitat digital, qualsevol aportació en qualsevol àmbit: disseny web, html i php, java, documentació del codi, sistematització del repositori… és benvinguda i valorada i, d’aquesta manera les persones senten que són útils a la comunitat mentre aprenen treballant plegades amb altres companyes que dominen altres àmbits.

De cara al proper curs hem decidit espaiar la freqüència de trobades a un cop al mes (el tercer dijous de cada mes) però mantenir el format de 4 hores, de 16 a 20 h, per tenir temps de poder tirar endavant noves millores a la web en l’espai de trobada. La comunitat segueix oberta a noves participants així que si ets programadora i t’agradaria contribuir en un projecte social o tens ganes d’apropar-te a la tecnologia i no saps quin podria ser el teu espai, suma-t’hi! A la pàgina de la Comunitat Digital trobaràs tota la informació per fer-ho, t’hi esperem!

També voldríem invitar a altres processos participatius a que repliquessin l’experiència tant de socialitzar la gestió de les seves plataformes digitals com de reforçar aquest enfoc de gènere que s’ha demostrat tot un èxit per tal de fer que dones amb diferents bagatges tecnològics s’animin a apropar-se a la programació web alhora que millorem les plataformes dels projectes de l’economia solidària! A més, també us podeu sumar a la campanya Socialissues.tech; des de Pam a Pam ja ho hem fet! Socialissues.tech  és una plataforma per sumar esforços en projectes de software Open Source i entitats de l’Economia Social i Solidària amb la finalitat de dinamitzar diverses comunitats Open Source i atreure persones desenvolupadores a aquest tipus de projectes amb impacte social. Estem acabant de sistematitzar totes les sessions i aprenentatges fets en el procès. Si ets un projecte d’economia solidària i voldries crear una comunitat digital, pots contactar amb Pam a Pam per a que et compartim el procès!

Des de Pam a Pam defensem que l’economia solidària ha d’estar atravessada per una mirada feminista i ha de confluir amb els principis del programari lliure i seguirem treballant per a que la nostra comunitat digital sigui un espai on puguem defensar aquests principis!

Vetllem per la qualitat democràtica a les nostres organitzacions

Un dels 15 criteris Pam a Pam té a veure amb la qualitat democràtica de les nostres organitzacions, un repte que afecta la majoria d’iniciatives de l’ESS. Tot i que la democràcia i la participació són dels dels principis que tenim més assumits, això no vol dir que les pràctiques que duem a terme -sovint de manera inconscient- afavoreixin al seva realització de manera qualitativa.

Per aquest motiu, les companyes de Pam a Pam han preparat una petita campanya per fer-nos reflexionar sobre els espais de participació i els mecanismes de presa de decisió dels nostres col·lectius, sobre els rols de poder i els privilegis legitmitats de determinades membres, sobre la transparència i els fluxos d’informació, sobre la metodologia emprada per facilitar una reunió. Són moltes qüestions que sovint passen desapercebudes però que tenen conseqüències directes en el nostre model democràtic.

Per aprofundir-hi més, podeu llegir l’article titulat Democràcia real ja? Sí que es pot!, que l’Alba Hierro i l’Anna Fernández han publicat al diari Directa amb algunes reflexions extra sobre el tema, basades en centenars d’entrevistes fetes a les iniciatives ja mapades.

Vetllem per avançar cap a una major qualitat democràtica, afrontant els obstacles plegades!

 

Pam a Pam decisions