Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

• Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
• La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
• En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
• És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
• Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
• Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
• Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
• El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
• En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
• Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
• Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
• Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

• Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
• Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
• Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
• Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
• Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
• La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
• Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
• Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
• Lluitar per la sobirania digital.
• Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
• La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
• Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

• Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
• Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
• Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
• Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

• Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
• Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
• Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida
Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020