Deu mesures clau per viure en una Catalunya amb dret a l’habitatge digne i assequible

Els moviments per l’habitatge, juntament amb altres organitzacions representatives com la XES, han presentat aquest dilluns un manifest de mesures imprescindibles a desplegar els propers 4 anys per garantir un futur d’habitatge digne a Catalunya, coincidint amb la celebració de les eleccions al Parlament el proper 12 de maig.

Les dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne i assequible són un dels principals vectors de desigualtat de la societat catalana. La protecció d’aquest dret fonamental no està garantida i hem arribat a una situació límit, que cal deixar enrere.

La pluralitat d’organitzacions que formen el moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya reclamen un canvi urgent i necessari. Existeix un consens social molt ampli en aquesta direcció. Només uns pocs defensen l’status quo, i només perquè nodreixen els seus beneficis.

És amb un sentiment de compromís profund i amb un horitzó d’esperança que presentem aquest manifest, una crida a l’acció immediata i a la reflexió col·lectiva sobre un tema que no pot ser ignorat: la crisi habitacional provocada pel sistema especulatiu que només produeix escassetat. Els ínfims nivells d’habitatge assequible i la pèrdua històrica de l’habitatge protegit, no poden contrapesar l’asfixia social que causa la financiarització extrema de l’habitatge.

El model actual ens ha portat a una situació de misèria i desigualtat insostenible en tots els sentits. Els seus efectes s’han manifestat en l’angoixa dels desnonaments, en la inseguretat de la manca de llar, en la pobresa energètica en la que viuen milers de famílies,en la normalització que hi hagi persones vivint al carrer mentre hi ha milers d’habitatges buits, en la por que pateix una gran part de la població per no poder assumir l’increment del preu de l’habitatge, en que les persones sense papers siguin excloses del parc públic d’habitatge, en els costos creixents i insostenibles a pagar el lloguer o hipoteca… Mentrestant, s’han anat posant pedaços en forma de polítiques d’habitatge totalment insuficients, un fracàs institucional que volem denunciar sense embuts i que cal revertir com a primera prioritat els propers anys.

Les 10 mesures clau

És per això que plantegem 10 mesures que no són meres conjectures, sinó polítiques concretes i possibles, volem remarcar possibles, que el proper Govern de la Generalitat, junt amb el Parlament de la propera XV legislatura i la resta d’administracions han d’assumir i endegar:

1. Pla de Xoc per acabar amb el sensellarisme i per reduir la vergonyosa llista d’espera de les meses d’emergència a zero, reallotjant en habitatges dignes i no en pensions.
2. Assolir una inversió en polítiques d’habitatge del 2% del PIB i augmentar els habitatges públics fins a posar la llista de 86.876 sol·licitants a zero.
3. Assegurar l’accés als recursos públics d’habitatge a totes les persones migrades, actualment excloses, i sancionar als qui exerceixen el racisme immobiliari.
4. Estendre i consolidar a les ciutats catalanes les mesures com la reserva del 30% en noves construccions i rehabilitacions per generar habitatge protegit en sòl urbà.
5. Sancionar els propietaris que incompleixin les lleis de regulació de preus i lloguer social obligatori. Posar en funcionament immediatament el decret llei de lloguers de temporada i d’habitacions.
6. Fer complir la Llei 24/2015 i tots els instruments que se’n derivin per tal de garantir l’accés universal a l’aigua i l’energia a tota la població.
7. Blindar el patrimoni públic d’habitatge, evitant la seva pèrdua i recuperar els habitatges buits (expropiació o cessió obligatòria gratuïta) dels grans tenidors i “fons voltors” per a lloguers socials.
8. Implementar un programa ambiciós que abordi la despoblació, i faciliti l’arrelament en l’entorn rural amb actuacions específiques i inversió en la garantia del dret a l’habitatge.
9. Prohibir el lloguer turístic mentre no estigui garantida la primera residència a tota la població; i aplicació de mesures anti-especulatives i contra l’expulsió residencial urbana i rural.
10. Impuls del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i fórmules amb control comunitari, buscant l’assequibilitat del model mitjançant inversió, finançament, mesures fiscals i legals.

Els drets no es poden segmentar o aïllar i l’accés a l’habitatge és la porta a altres drets fonamentals. No tenir habitatge implica no poder construir un projecte de vida digna. Demanem als/les candidates a les properes eleccions catalanes del 12 de maig a què escoltin i responguin davant la ciutadania si les assumeixen o les rebutgen.

Per acabar, fem una crida a les entitats i moviments socials per a què difonguin i donin al suport al manifest. Volem viure en una Catalunya amb dret a l’habitatge!

La Plataformes d’Afectades per la Hipoteca (PAH) catalanes
El Sindicat de Llogateres
L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
CONFAVC
Ecologistes en Acció de Catalunya
Aigua és Vida
Pirineu Viu
L’Observatori DESCA
Resistim al Gòtic
La Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES