L’AESCAT presenta el document de bases de la futura Llei d’ESS a Catalunya
El president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESAT), Guillem Llorens, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han presentat públicament un document de bases consensuat per impulsar la Llei d’Economia Social i Solidària. L’AESCAT és l’òrgan de màxima representació de l’economia social i solidària a Catalunya i la XES n’és una de les organitzacions fundadores, al costat de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya.
Els objectius de la futura Llei de l’ESS han de ser reconèixer i promoure l’economia social i solidària com a part integrant d’una economia plural a Catalunya, amb la voluntat d’avançar cap a la democratització econòmica, i contribuir-ne a la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu.
Per això, els objectius de la llei que marca el document de bases són establir un marc jurídic de l’economia social i solidària; fomentar i promocionar aquest model econòmic, i l’assoliment del seu reconeixement i representativitat institucional.
El conseller Chakir el Homrani va assegurar durant la presentació que “la creació d’un marc normatiu de l’economia social i solidària és un element indispensable per poder avançar en el procés de transició del model econòmic català cap a un de més plural, sostenible, democràtic, centrat en les persones, responsable i transparent. Aquest és l’element clau de l’economia social i solidària: els valors, no la forma jurídica”.
Sobre el procés de tramitació de la futura llei, que ja serà en la propera legislatura, El Homrani va explicar que ara toca “redactar la llei de manera consensuada, com s’ha treballat fins ara, i desplegar-la. Per això ens hem trobat ja amb els grups parlamentaris. Si el sector de l’economia social i solidària ha fet aquest exercici de treball i consens des de mirades molt diverses, des de l’àmbit polític també ho hem de poder fer”.
El document de bases estableix que la Llei d’ESS ha de tenir una voluntat transformadora per la qual cosa ha de ser inclusiva, social, flexible, entre altres característiques.
En concret, ha de ser inclusiva, que respecta la singularitat de les diferents formes jurídiques i empresarials; social, que prioritza les persones i la vida; transformadora, que permet avançar cap a un sistema econòmic sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista; flexible, que té una mirada oberta a reconèixer noves realitat socials i comunitàries; i alineada amb les diverses propostes legislatives que s’impulsen en l’àmbit europeu.
Entitats de l’ESS: procés de reconeixement
La futura Llei d’ESS ha de delimitar el concepte d’economia social i solidària i ha de definir què s’entén com a ESS i diferenciar-ho de manera clara d’allò que no se’n pot considerar.
A més de les entitats constituïdes d’acord amb les formes jurídiques que normalment s’associen a l’ESS (mutualitats de previsió social, cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions, centres especials de treball i empreses d’inserció, les societats agràries de transformació i les confraries de pescadors), el document de bases estableix que cal estar oberts a incloure altres entitats i iniciatives que utilitzen altres formes jurídiques, sempre que compleixin els principis i els valors de l’ESS en la seva pràctica quotidiana.
Les entitats que vulguin ser reconegudes com a ESS hauran de passar un procés de reconeixement, acreditar que estan alineades amb els principis i els valors que preveu la definició i s’hauran d’incorporar en un registre de titularitat pública.
Creació d’un entorn favorable a l’Economia Social i Solidària
El document de bases defensa que la Llei ha de servir per posar en valor l’economia social i solidària, i destacar-ne el compromís transformador i l’impacte positiu de les seves activitats, així com facilitar-ne el coneixement i reconeixement de la ciutadania.
En aquest sentit, recull que caldrà treballar per establir una estratègia de transversalització de les polítiques públiques favorables a l’ESS, amb la voluntat que altres organismes públics puguin impulsar programes que permetin resoldre les necessitats socioeconòmiques del país, mitjançant l’impuls de la diversitat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats.
Reconeixement de l’ESS com un agent socioeconòmic
El document de bases estableix que un dels objectius de la Llei és el reconeixement de les organitzacions representatives de l’ESS com a interlocutores amb les administracions, així com fomentar-ho en els diferents nivells de l’Administració pública.
Així mateix, ha de preveure la creació d’un espai de diàleg i governança de l’ESS amb l’Administració de caràcter paritari i transversal. Es considera que la funció d’aquest espai l’ha d’exercir el Consell Català de l’ESS, que hauria d’estar format pels diferents actors de l’ESS i les administracions públiques implicades en el seu desenvolupament.
Col·laboració publicosocial i comunitària
El document de bases consensuat subratlla que s’hauran d’establir mesures de foment de l’ESS a fi d’accedir a la compra pública de béns i serveis, i posa de relleu que caldrà promoure marcs de relació més enllà de la contractació que prioritzin la qualitat dels serveis per sobre del preu.
