Formació per a noves activistes de Pam a Pam

La comunitat Pam a Pam és oberta a tothom que vulgui participar! Aquesta formació va dirigida a aquelles persones que volen unir-se al projecte i ser xinxeta (les xinxetes són les persones voluntàries del projecte) per anar a conèixer iniciatives, entrevistar-les i pujar-les al mapa.

El 14 de feber de 18h farem una formació online per a noves xinxetes.

No oblideu inscriure-us a la formació aquí.

 

 

Fem el primer pas al Parlament per consolidar la via cooperativa pel dret a l’habitatge

La sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya presenta una proposta de resolució al Parlament amb els grups d’ERC, CUP i Comunns per consolidar el model de cessió d’ús a Catalunya i potenciar l’aliança pública cooperativa.

Aquest matí al registre del Parlament de Catalunya s’ha presentat formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, a instància de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya. Representants d’aquestes entitats han declarat que també esperen rebre el suport a la proposta dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.

Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.

En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital. 

El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

 

L’habitatge cooperatiu: un model en creixement a Catalunya

Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública. 

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres

En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.

 

registre-habitatge

Per un sistema alimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària

Ens adherim al manifest per un sistema alimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària, impulsat per la Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas.

L’escrit reivindica la necessitat de constriur un nou sistema alimentari i la urgència d’un compromís polític per fer de l’agroecologia el model hegemònic, invertint diners en fer possible aquesta transició. També recorda la importància de seguir treballant, individual i col·lectivament, per incorporar petits canvis en el nostre dia a dia, en temes com l’alimentació i el consum.

Podeu llegir i adherir-vos al manifest aquí.

Enquesta anual de sòcies de la XES

La XES ens acostuma a oferir molt bons moments durant l’any però sempre hi ha coses que es podrien millor i segur que les sòcies teniu idees per aportar-hi.

Per això us demanem que ompliu l’enquesta anual, una eina de resposta anònima imprescindible per saber quins aspectes funcionen millor a la xarxa i quins altres haurien de replantejar-se per aconseguir una millora col·lectiva. Es tracta de preguntes de resposta anònima que analitzarem i presentarem, com cada any, a l’Assemblea General Ordinària que celebrem aviat.

Seran 5 minuts, de debò!

Nou webdoc: Les vides que vestim

A la vida d’una peça de roba deixen marca moltes altres vides: la de qui va conrear el cotó, qui el va collir, qui va filar, qui va cosir…

Amb LaCoordi hem impulsat Les vides que vestim un webdoc produït per la cooperativa Quepo, sòcia de la XES, al voltant del sector tèxtil. Mitjançant textos, imatges i vídeos fem el recorregut d’una peça de roba des de l’origen de la matèria, passant pels processos de filatura i confecció, fins a la distribució i la venda a la botiga. Gràcies a la suma de nombrosos testimonis, d’entre els quals destaquem cooperativistes de l’Índia que formen part del moviment del comerç just, podem seguir aquest camí que fa realitat la roba sostenible i comparar els impactes d’aquest procés respectuós amb els de la fast fashion.

A banda del tèxtil de comerç just (que a Catalunya comercialitza la sòcia Alternativa3, o Oxfam Intermón) el projecte també dona cabuda al paper de les finances ètiques amb l’aportació d’en David Díaz de Quijano, membre de la sòcia Oikocrèdit, que ens explica com els nostres estalvis poden repercutir positivament als països del Sud, i de la Nina González de FETS.

Entre els agraïments, destaquem la feina de Maria Pujol Bremer, La Hystera, creadora de la campanya gràfica.

I ara, us animeu a descobrir les vides que vestim?

Any nou, sòcies noves!

Donem la benvinguda al 2022 llistant els projectes que han entrat a formar part de la XES les darreres setmanes:

 

La Fàbrica de la Transició és una cooperativa inetgrada actualment per una trentena de sòcies que impulsen la rehabilitació i projecte d’habitatge cooperatiu a l’antiga Fàbrica del Catllar, al Tarragonès, conservant així l’extraordinari patrimoni històric del territori.

L’Associació Nadir és un projecte educatiu que treballa l’educació audiovisual amb infants i joves. Fan tallers d’educació audiovisual, documentació de projectes artístics i divulgació de cinema. Formen part del Viver d’iniciatives culturals de la Fabra i Coats des del 2017.

Los Mélez és una productora audiovisual de Barcelona especialitzada en fotografia i vídeo corporatius i en streamings per a esdeveniments.

L’Associació L’Henbici és un projecte de l’Hospitalet de Llobregat que treballa per una mobilitat sostenible i que neix d’un grup de veïnes amants de les bicicletes i crítiques amb el model actual de mobilitat dins la ciutat. Compten amb el seu prop taller de reparació.

Co-habitatge Can Tomàs Toni és una cooperativa d’habitatge de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental.

Tremolina de Muntanya és una cooperativa d’habitatge situada al poble de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà. Apart de donar cabuda a quatre unitats de convivència, inclourà la creació d’un obrador i una cuina per a futurs projectes.

L’Associació Verificat és una associació sense ànim de lucre que des del 2019 treballa per acabar amb la desinformació i la manipulació a internet, a través de la verificació de dades i l’educació i formació.

 

Benvingudes a la XES!

Pràctiques inspiradores sobre cures des de les Administracions Locals

Ara sí: ha arribat el moment de tancar definitivament el cicle “Fem saltar les costures” impulsat per la comissió d’economies feministes. I aquesta cloenda arriba de la mà de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), amb qui coorganitzem la sessió “Democratitzacio i corresponsabilitat de les cures: pràctiques inspiradores a Catalunya des de les Administracions Locals”.

L’acte, dirigit al personal tècnic i polític de totes les àrees d’ajuntaments i consells comarcals, serà virtual i tindrà lloc el dimarts 18 de gener de 12h a 14h.

A banda de la ponència  sobre la importància de la democratització i la corresponsabilitat de les cures i del paper que hi tenen les Administracions Locals a càrrec de la comissió i de l’ Ajuntament de Bellpuig (membre del Grup de treball “Cooperatives de cures” de la XMESS), també es presentaran pràctiques inspiradores liderades per aquests 4 ajuntaments:

o Ajuntament d’Arbúcies, impulsor de la Cooperativa que gestiona el SAD del municipi.
o Consorci del Lluçanès, impulsor de la Cooperativa Cuidem Lluçanès.
o Ajuntament d’Ulldecona, impulsor de la Fundació Ulldecona.
o Ajuntament de Barcelona, impulsor de l’Espai Barcelona Cuida.

La sessió serà facilitada per Mireia Bosch, membre de la comissió, que vetllarà per garantir un espai participatiu cap al final. Us deixem aquí l’enllaç d’accés, via peertube. I si teniu qualsevol dubte, podeu escriure a economiesfeministes@xes.cat

Com veus el futur de l’ESS?

Fa uns mesos la XES va engegar un Procés de Reflexió Estratègica que pretén esdevenir una reflexió col·lectiva per a donar-nos respostes a la pregunta: Com hauria de ser l’ESS catalana per abordar de manera més efectiva els reptes globals i esdevenir, com a màxim el 2030, una part important d’una alternativa a l’economia capitalista?

La primera fase d’aquest procés ha conclòs amb un Diagnòstic de l’evolució i estat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya que, juntament amb el Pla d’Acció de l’ESS per a administracions públiques i les Propostes per a la democratització econòmica i la transició ecosocial (ambdós document aprovats en Assemblea General)  ha de servir com a base per prosseguir la reflexió i anar traçant quines prioritats i estratègies hem d’anar abordant. Per això, ara, engeguem la segona fase en què volem saber què n’opines tu!
Com a punt de partida, proposem 3 grans reptes globals i 5 instruments per superar-los, però necessitem aterrar aquesta estratègia, completar-la i reforçar-la. Per això et fem tres preguntes (què, com, qui):  Quin repte prioritzem? Quina estratègia seguim? Qui hauria de liderar-la?
Expressa la teva visió de tot plegat per escrit o per missatge d’àudio al número 722 230 850 (via whatsapp o telegram) abans del 15 de gener i sumem plegades per definir el full de ruta de l’ESS en el propers anys!

AJORNAT: Xarxes de cures als barris: reivindicacions comunes

Com s’organitzen els barris per sostenir la vida? Amb quines dificultats es troben?  Quina resposta col·lectiva aporten a les necessitats de cura del veïnat? Quines reivindicacions comunes podem formular a la nostra ciutat?

El proper dimarts 21 de desembre a les 17.30h tindrà lloc una sessió sobre les xarxes de cures als barris, amb l’objectiu de reflexionar al voltant d’algunes reivindicacions comunes per a la seva dignificació i articular un debat sobre les estratègies que es dibuixen als territoris per construir barris cuidadors.

L’acte, que s’emmarca en el treball de mapeig de les cures realitzat al barri del Poble-sec de Barcelona, i impulsat per la xarxa local Cooperasec, tindrà lloc a  Coòpolis (c/Constitució, núm. 19 bloc 8 – Can Batlló).

Us hi esperem!

Cures als barris

Les persones joves i les economies transformadores

Què pensen les persones joves sobre l’economia solidària, el comerç just o les finances ètiques? I sobre les economies feministes o el procomú? Coneixen els impactes dels seus consums, tant al Nord com al Sud? Existeixen diferències entre els seus hàbits i percepcions i els de la resta de la població?

Aquesta i altres preguntes es posen sobre la taula en aquest nou informe de la LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques (entitat de segon grau de la qual formem part, amb representants de la nostra comissió internacional), realitzat amb la Fundació Ferrer i Guàrdia mitjançant diversos grups de discussió en què han participat 359 joves d’entre 16 i 29 anys.

Us faríem alguns titulars sorprenents com a conclusió… però preferim que vosaltres mateixes consulteu la recerca aquí!