Acceptem el repte: economies transformadores davant la Covid19

Després de la trobada virtual del mes de juny, el procés del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores encara la seva darrera etapa sota el lema Acceptem el repte! per visibilitzar iniciatives que donin resposta als grans reptes globals des de pràctiques econòmiques transformadores concretes i localitzades, i acompanyar-les perquè puguin fer-se realitat.

Així, de l’1 de juliol al 30 de setembre, organitzacions, xarxes i entitats participants a l’FSMET poden inscriure a www.forum.transformadora.org les seves iniciatives transformadores -lluites, campanyes, projectes, polítiques i pràctiques- que s’agruparan en 4 categories: reptes sociopolítics, econòmics, ambientals, tecnocientífics i del coneixement.

Des de la plataforma participativa, les diferents iniciatives podran ser votades per la comunitat registrada de l’1 a l’ 11 d’octubre i, d’entre les més votades, el comitè de selecció farà la tria final seguint criteris d’equilibri territorial i temàtic per presentar-les del 23 d’octubre al 22 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC).

Després de la FESC, el procés per aconseguir finançament i tirar endavant amb suport col·lectiu i ajuda mútua continuarà fins aconseguir que les propostes seleccionades siguin una realitat. Entre totes, assolirem els reptes!

Pots consultar més detalls sobre les bases del procés Acceptem el repte.

 

 

 

 

 

 

 

Posem en valor l’ESS i el cooperativisme

Els premis i els guardons són una manera de visibilitzar i posar en valor la nostra tasca, alhora que poden animar més gent a acostar-se a la nostra manera de fer.

IV edició dels Premis de l’Economia Social

Per això, un any més tornen els Premis de l’Economia Social, impulsats pel rograma de foment de l’economia social i la nostra sòcia de suport la Fundació Roca Galès, amb l’objectiu de potenciar la recerca relacionada amb l’economia social, les cooperatives i el tercer sector.

Es volen reconèixer els millors Treball de Final de Grau, Treball Final de Màster o Postgrau. Per fer-ho, es donaran més de 8.000€ en premis i, a més, tots els treballs premiats seran recompensats amb productes del mercat social valorats en 300€. Els premis són una eina per promoure la reflexió i l’especialització dels estudiants en l’àmbit de l’economia social i solidària, així com incentivar al personal acadèmic a aprofundir en les temàtiques.

S’hi pot presentar tot l’alumnat universitari que hagi presentat els seus treballs entre el 19 de setembre de 2019 i el 20 de setembre de 2020. Podeu inscriure-us aquí i consultar allà les bases, el formulari d’inscripció i informació relativa a les altres edicions.

 

Premis Fundació Roca Galès 2020

També s’ha convocat la nova edició dels Premis Fundació Roca Galès 2020 per reconèixer públicament la tasca social que desenvolupen les entitats i empreses de l’economia social i solidària a Catalunya Aquests guardons premien els projectes i/otrajectòries de persones, associacions, empreses i institucions l’objectiu de les quals sigui treballar i promoure els àmbits  del cooperativisme, el medi ambient o la justícia social, en les diverses categories:

  • Cooperativisme, economia social i solidària: 28è. Premi Jacint Dunyó,
  • Medi natural, educació ambiental i sostenibilitat: 22è. Premi Albert Pérez-bastardas,
  • Justícia social: 11è. Premi Benet Vigo

Els guardonats seran escollits per un jurat, entre la selecció de persones, entitats i empreses proposades, fins el dia 11 de setembre de 2020 a través d’aquest enllaç al formulari. Podeu consultar les bases aquí.

 

Premis Roca i Galès

Premis Roca i Galès

FESSrural 2020: des de les nostres viles, prats i boscos

Aquest estiu, torna el Festival de l’Economia Social i Solidària rural (la FESSrural) que se celebrarà el 29 d’agost a la Cooperativa de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.

L’espai té com a objectiu ser un punt de trobada de les economies transformadores als territoris rurals on conèixer i intercooperar amb els projectes d’ESS d’aquestes zones.

Inscripció prèvia per a visitants i projectes

Durant la jornada, tindrà lloc un mercat social en què podreu participar amb inscripció prèvia, així com nombrosos activitats gratuïtes al voltant de la sobirania alimentària, l’agroecologia, l’agricultura extensiva o els escorxadors de proximitat, combinades amb vermuts musicals i altres opcions lúdiques . Pots consultar el programa complet aquí i, per protocols de seguretat, necessitem que us hi inscriviu en aquelles que teniu previst participar-hi.

La organització corre a càrrec de la XESCatalunya, amb l’impuls especial de la XES Garrotxa, la XES Ripollès i la XES Empordà, amb el suport del Cercle Garrotxa Ripollès (CercleGR). Verntallat -cooperativa de la Vall d’en Bas- i l’Ajuntament del municipi.

 

Inscriu-te com a expositora a la FESC 2020 fins el 15 de setembre

La FESC 2020 avança a tota màquina! Com ja us hem explicat les darreres setmanes, enguany la FESC2020 serà virtual davant la incertesa que no es puguin celebrar esdeveniments massius com la nostra Fira a la tardor.

Així que estem treballant en un web interactiu que permeti a les visitants gaudir d’una passejada pels diferents sectors econòmics i les seves iniciatives, així com accedir directament a un catàleg d’expositores on podreu penjar fotografies de productes o serveis, vídeos amb presentacions i disposareu d’un apartat específic per a promocionar ofertes o descomptes que decidiu oferir durant el temps que durarà enguany la FESC. La voluntat és oferir una finestra d’informació pràctica a les visitants i que sigui un aparador atractiu per a la vostra activitat econòmica.

Les inscripcions estan obertes fins al 15 de setembre! Tot i que ja no tenim limitació d’espai, cal que tinguem tota la informació sobre la fira disponible molt abans així que serem estrictes en el termini d’inscripció i us recomanem que no badeu!

QUÈ US OFEREIX LA INSCRIPCIÓ?

  • Presència al catàleg virtual amb fitxa pròpia i fàcilment auto editable.
  • A la fitxa hi podreu pujar vídeos de la vostra entitat o organització.
  • Espai per fotos de productes i enllaços al vostre web.
  • Espai on anunciar-hi ofertes, llançaments o descomptes durant el temps que duri la fira (consultable des de la vostra fitxa o des d’un apartat específic del web que les agruparà totes)
  • Formar part d’algun itinerari pre-dissenyat per a facilitar la navegació a les noves visitants a la Fira virtual
  • Inscriure activitats
  • Aparèixer en els materials comunicatius que es desplegaran i formar part de la campanya en xarxes socials
  • Omplir conjuntament els camps de paraules clau per a facilitar que trobin la vostra iniciativa a través del cercador
  • Estem estudiant mecanismes d’interacció directa entre les expositores i el públic visitant
  • Participar de l’aplicatiu d’intercooperació on pugueu exposar-hi les vostres necessitats i demandes així com les vostres ofertes o serveis, per a facilitar l’intercanvi i complementarietat entre iniciatives.

QUOTES

Enguany la quota bàsica serà de 40 euros per expositora. També hem establert una quota reduïda de 20 euros per aquelles organitzacions que estiguin passant un mal moment davant la crisi econòmica derivada de la Covid19. Per últim, hi ha una quota solidària de 50 euros (o la quantitat desitjada) per donar suport a la fira en un any especialment complicat pel seu pressupost.

80 PROPOSTES D’ACTIVITATS!

El que ja hem tancat és el termini de propostes d’activitats pel programa oficial de la Fira! Enguany hem rebut gairebé una vuitantena de propostes en diferents formats i amb molta diversitat de temes. Gràcies a totes per sumar!

Un cop finalitzat el període de registre d’activitats, la comissió organitzadora avaluarà totes les propostes rebudes i decidirà quines són les més adients per la temàtica de la fira d’enguany. Com que en aquesta edició el programa serà més reduït, ens reservem la opció de proposar-vos alguna modificació o fusió entre activitats. En posarem en contacte amb vosaltres abans del 10 de setembre per donar resposta a la vostra inscripció.

LaCoordi amplia equip: es busca nova tècnica de projecte

A LaCoordi -Comerç Just i Finances Ètiques, entitat de segon grau de la qual formem part, busquem una persona tècnica de projecte per incorporar-se a l’equip. La
persona escollida s’incorporarà a l’equip tècnic per dur a terme el projecte en curs, específicament serà responsable de la dinamització territorial i les activitats
relacionades amb donar suport a la xarxa Cafè Ciutat i la implementació de la iniciativa Ciutats pel Comerç just a Catalunya.

Podeu consultar els detalls de l’oferta aquí, i enviar currículum i carta de motivació a coordinacio@lacoordi.cat abans del 4 de setembre 2020. Es contactarà amb les persones candidates per fer una entrevista i prova escrita a principis de setembre.

Si tens el perfil i creus que les Finances Ètiques, el Comerç Just i l’Economia Solidària són part de la solució al capitalisme i les seves crisis, no dubtis a presentar-t’hi.

Molta sort!

Vols aprendre i fer activisme de l’ESS? Nova formació de Pam a Pam

La propera formació per a activistes del mapa de l’economia solidària Pam a Pam serà el 22 de setembre en línia.

Si t’agradaria implicar-te en el món de l’economia social i solidària (ESS), conèixer-ne iniciatives i trobar-te amb altres activistes de la teva zona segurament t’agradarà ser xinxeta. Les xinxetes són les persones voluntàries que identifiquen, entrevisten i publiquen noves iniciatives al mapa Pam a Pam. A banda, formen part d’un espai d’aprenentatge en l’ESS i participen en espais estratègics del projecte. Aquesta formació és el primer pas per entrar a formar part de la comunitatd ‘activistes que fan possible el mapa de l’economia que posa la vida al centre!

Si t’interessa fer el salt a Pam a Pam ja et pots incriure inscriure aquí a la formació online. Cada cop som més gent a fer créixer el mapa de l’economia solidrària!

Aquest estiu #femESStiu

Aquest estiu ve marcat per la Covid-19 amb una previsió d’augment del turisme de proximitat i, alhora, una oportunitat per les iniciatives del sector per començar a recuperar-se després d’estar mesos tancades. Per això, des de Pam a Pam, us proposem gaudir de la temporada fent turisme sostenible amb els projectes de l’economia social i solidària. Són projectes que cooperen i cuiden el territori, implicats en la vida local dels barris i pobles; iniciatives que funcionen amb criteris ecològics, feministes i de democràcia interna i que procuren un treball digne. Les trobareu al mapa Pam a Pam i també i a les xarxes amb #femESStiu. A continuació en fem un recull.

A Pam a Pam hem entrevistat i situat al mapa diversos allotjaments de turisme sostenible arreu del territori, com és l’alberg Els Caus de Mura, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç Savall. També hi trobareu cases rurals com Cal Calsot de Montellà i Martinet, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, Can Serrà 1786 a Llagostera Ca l’Espavil a Cardedeu o Can Pere de Sant Pere de Ribes, el Garraf.  Si voleu visitar el Delta de l’Ebre, podeu allotjar-vos als apartaments Deltaic, i si per contra preferiu la ciutat, Can Cocollona és el bed & breakfast de l’economia solidària a Girona.

Les activitats agroturístiques que ofereixen les iniciatives de Pam a Pam permeten conèixer de prop projectes agroalimentaris amb una visió transformadora. Si us agrada descobrir com s’elaboren les begudes artesanes o bé degustar-les tenim diverses propostes. Podeu fer un cop d’ull a les activitats de la Sidreria Mooma o un tast de cervesa a Doskiwis Brewing, les dues al Baix Empordà. També podeu conèixer els secrets de la ratafia i altres licors amb La Sobirana a Santa Coloma de Farners o visitar a Arbeca l’obrador compartit on la cooperativa Tres Cadires fa el seu vi de nous. Les propostes d’enoturisme van de Montoliu de Segarra, amb el Celler Comalats, passant pel Celler cooperatiu d’Artés fins al Baix Empordà a la finca Rim, vins i vinyes d’en Jordi Esteve o l’Alt Empordà, a Mas Vida Celler. Alguns projectes ramaders també obren les  portes al turisme arrelat a la terra, com és el cas de la Formatgeria Montmelús a la Cerdanya, Mas la Coromina  a la Garrotxa, L’Aubagueta a la Segarra o la Formatgeria Mas d’Eroles a l’Alt Urgell, entre d’altres. Algunes iniciatives que treballen la terra també ofereixen visites a les seves finques i activitats obertes al púlic, és al cas Temps de la Terra, al Montsià, la masia del Garraf Sències Can Girona.

La conservació del patrimoni natural és també un dels objectius del turisme responsable, per això recomanem conèixer projectes com Riet Vell, a la seva finca ecològica de Delta de l’Ebre fan activitats ornitològiques de la mà de SEO Birdlife. Altres propostes d’ecoturisme les ofereixen les iniciatives d’educació ambiental com la cooperativa La Copa, amb activitats als Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i el Baix Ter; o Alt Ter que organitzen tallers naturalistes i visites al molí restaurat de Sant Joan de les Abadesses. A la zona d’Altafulla L’Hort de la Sínia proposen diverses experiències d’ecoturisme.

Finalment, al mapa de Pam a Pam hi ha iniciatives que organitzen altres tipus d’activitats turístiques en el marc de l’economia social i solidàries. Ens referim, per exemple, a les experiències que Fent País proposa arreu del territori o la plataforma col·laborativa per escapades en autocaravana de Vanwoow.  A Can Llauner podreu fer activitats turístiques per descobrir la Conca de Barberà i la Baixa Segarra i amb Green Events podeu participar en activitats sostenibles al voltant de Barcelona.

La restauració de l’economia social i solidària

Als dos Vallesos trobareu espais de restauració responsable ben repartits. A Terrassa hi ha un restaurant comunitari que es diu La Trobada, a Sabadell hi ha el restaurant cooperatiu de Can Capablanca, a Cardedeu la cuina vegetariana d’EsBioEsfera i a Sant Celoni el restaurant de La Clau gestionat per la cooperativa L’Avern. Al Camp de Tarragona podeu aturar-vos a Reus, on hi ha el Bar Campus i el Casal Despertaferro o a Falset, on trobareu el Restaurant Quinoa.

Al Baix Empordà hi ha un grapat de restaurants amb productes ecològics de la terra, al mapa de l’exonomia solidària n’hem localitzat quatre: Ca la Pilar Dumingu a la Bisbal de l’Empordà, La Barberia i el Restaurant Cactus a Palamós i el Restaurant La Calèndula a Regencós. Si passeu per Mataró, ushi espera el restaurant cooperatiu El Cafè del Mar,  també us podeu aturar a La Selva, fer un iogurt a Llagurt Mataró o menjar davant del mar al Restaurant La Sal del Varador.

La ciutat de Barcelona ofereix múltiples opcions de restauració amb valors. A Gràcia podeu passar pel Bar Restaurant Resolís, La ikas o el Restaurant Mala Hierba. Si passegeu per Ciutat Vella, trobareu el Mescladís i Norai i si ho feu per l’Eixample, podeu aturar-vos a la Sopa de pedres o The Juice House. A Sarrià recomanem el Cafè Orlandai, a Sants Terra d’escudella i al Poble Sec La Raposa.

A altres punts del territori, no ens oblidem d’iniciatives com l’hamburgueseria Restaurant Boh de Bellver de Cerdanya o el restaurant eco, vegà i gluten-free de Girona, Bionèctar. Si voleu fer un mos a Vilanova i la Geltrú podeu visitar Cal Trajo, l’espai gastronòmic de Can Pistrau.

Aneu on aneu aquest estiu, recordeu que al mapa de Pam a Pam podreu trobar alternatives de consum arreu del territori per a les teves compres habituals. També durant les vacances, evitem el consumisme i practiquem el consum responsable!

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Presentem l’informe “Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19”

La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia. Com hauria de ser aquesta escalabilitat?

Des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19, conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Un dels ob jectius principals ha estat comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Una percepcio? comuna a tots els sectors analitzats e?s la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforc?at durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecolo?gics per a l’escalabilitat de l’agroecologia. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecolo?gic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromi?s del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Informe complert AQUÍ.

Consulta les novetats del catàleg de LaCoordi

LaCoordi, entitat de segon grau de la qual formem part, ha actualitzat el seu catàleg d’activitats dirigit a entitats i ajuntaments, que ja inclou propostes diverses d’exposicions, espectacles, videofòrums, tallers i altres activitats relacionades amb el comerç just, les finances ètiques, l’economia solidària i el consum responsable.

La gran novetat és l’exposició dissenyada per la il·lustradora especialitzada en campanyes d’incidència Emma Gascó. Es tracta d’un material pensat per un públic familiar que tracta les diferències entre el model capitalista i les alternatives que tenim a l’abast en el marc del mercat social i la promoció del consum responsable. Al catàleg també trobareu un nou taller adreçat a promoure la participació ciutadana en una acció de sensibilització sobre el comerç just i diverses peces audiovisuals sobre comerç just, finances ètiques i economies transformadores.

Cliqueu-hi, remeneu-lo i programeu als vostres municipis activitats transformadores!

 

 

 

.