3 minuts per Pam a Pam

El mapa de l’ESS està a punt de fer 10 anys i volem fer balanç mirant endavant. Per això volem saber quin impacte té Pam a Pam en les iniciatives que en formen part. Així que agrairem a tots els projectes del mapa que contestin en 3 minuts aquest qüestionari.

A nosaltres ens ajudarà molt per saber com ha col·laborat el projecte en fer-los visibles i també per agafar idees sobre com donar millor resposta a les necessitats de les iniciatives.

Entre totes fem una eina millor al servei de l’ESS!

Futurs (im)possibles: avancem juntes cap a la transició ecosocial

La XES, juntament amb Coòpolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, impulsem Futurs (im)possibles, un projecte per a caminar, des de l’ESS, cap a una transició ecològica amb democràcia econòmica i justícia social.

La base del projecte són les Propostes per la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial. La via per donar-les a conèixer i incidir sobre el conjunt de l’ESS i els diferents actors institucionals i econòmics que la orbiten, tindrà dos grans carrils: d’una banda, la campanya d’incidència, des d’on anar abordant els temes clau de la transició, compartint propostes i debats amb els moviments socials implicats en cada lluita. De l’altra, per preparar els pobles i ciutats per aquest futur incert, la organització de tallers participatius per a la construcció d’escenaris de futur, en base a la metodologia que la Conchi Piñeiro, de la cooperativa Altekio, ha «traslladat» a 25 facilitadores de diferents organitzacions de l’ESS d’arreu del territori. Els dos processos, confluiran en el Fòrum de Transicions Ecosocials, que organitzarem a Barcelona, els dies 24 i 25 de febrer de 2023.

Si voleu conèixer millor aquest projecte i les diferents activitats planificades, us convidem a venir a la presentació que farem en el marc de la FESC, el dissabte 22, a les 11:30h.

I si ets XES i no ho saps? 

Recordo perfectament el primer cop que vaig sentir el concepte Economia Social i Solidària. Començava a fer les primeres passes com a treballador d’una cooperativa sense ànim de lucre i, en una de les primeres reunions amb la resta de sòcies, es van mencionar constant (i gairebé compulsivament) les sigles E-S-S. Que si l’ESS és l’única manera coherent de produir i consumir. Que si l’ESS és la millor opció per transformar la societat. Que si l’ESS és la resposta per deixar el paradigma econòmic actual obsolet!

No les veia ni passar. Fent cas a la màxima val més no obrir la boca i semblar ruc que no pas obrir-la i demostrar-ho, vaig esperar a la fi de la reunió per preguntar-li a una de les companyes a què es referien exactament quan parlaven d’Economia Social i Solidària. Recordo que va riure i em va respondre que, per molt que desconegués el concepte, segur que m’hi sentiria identificat. Després d’una explicació detallada, l’ESS va resultar ser una manera de fer i de viure allunyada del paradigma actual: una forma d’actuar amb compromís amb la comunitat, apostant per la sostenibilitat ambiental, per l’equitat de gènere, per les necessitats bàsiques per sobre del luxe, per la gestió democràtica a tots els nivells… i és clar que m’hi vaig sentir identificat. Quin ésser humà mitjanament evolucionat no ho voldria, tot això?

Un cop familiaritzat amb el concepte d’ESS vaig entrar al cap de poc temps a formar part de la XES Garrotxa, la Xarxa d’Economia Solidària de la comarca. Una xarxa conformada per aquelles organitzacions i iniciatives que caminen amb una mirada transformadora a través del suport mutu, la intercooperació i la força col·lectiva. Trencant els estereotips que m’havia generat anteriorment -pensant que seria una cosa més aviat hippie i utòpica- hi vaig poder trobar tota diversitat d’iniciatives consolidades: des de projectes que treballen al voltant de l’alimentació i restauració, entitats que promocionen la cultura i l’oci, iniciatives que treballen per la gestió de l’entorn, projectes educatius, de salut i cures i un llarg etcètera que representaven prou decentment la diversitat de petites i mitjanes empreses de la comarca.

I és que abans d’endinsar-me en el món de l’Economia Social i Solidària solia ser bastant més pessimista. Pensava que en tots els contextos l’individualisme, per molt d’esforç que un hi intentés posar, guanyava inevitablement al col·lectiu. Perquè l’ésser humà és egoista i egocèntric i no és capaç de fer les coses d’una altra manera, pensant per un mateix, i així ho faríem fins que aquest comportament ens portés a l’extinció. No podia estar més equivocat. Gairebé de rebot, vaig descobrir un grup de persones que creuen, treballen i cooperen per fer les coses de forma diferent, pensant sempre en el que és millor pel planeta i per la societat. I no estan soles en absolut, però és que jo no ho sabia! 

Des d’aquell dia hi ha una inquietud que flota pel meu cap. Quantes persones hi ha al meu voltant que comparteixen i s’identifiquen amb els valors de l’ESS però viuen encegades pel pessimisme? Quantes persones, tal com em passava a mi, desconeixen que hi ha una alternativa al model actual i cada cop és més potent i està més enxarxada? A la XES Garrotxa ja som més de 50 entitats. Més de 400 persones. Si fóssim una empresa, seríem la segona més gran de La Garrotxa. I estem segures de que som moltes, moltes més. 

I tu, que potser també ets XES i no ho saps?

Àlex Espuña

Membre de la XES Garrotxa i treballador de Resilience Earth 

Presentem la imatge del Fòrum de l’habitatge cooperatiu

Presentem la imatge ‘La via cooperativa pel dret a l’habitatge’ el Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que se celebrarà el 25, 26 i 27 de novembre a Barcelona que organitza la XES i Reas Red de redes amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya.

Dissenyat per les dues cooperatives Apòstrof i holon, vol reforçar l’imaginari de les vies possibles per assegurar el dret a l’habitatge, posant èmfasi en el dia a dia de la vida a les cooperatives d’habitatge. I a vosaltres, què us transmet?

Volem omplir el Campus Ciutadella de la UPF i tenim moltes ganes que ens hi acompanyeu! Trobareu tota la informació del Fòrum a la pàgina web, i en unes setmanes compartirem el programa complet i obrirem inscripcions.

a via cooperativa pel dret a l’habitatge

Estrenem informe i qüestionari agroecològic de Pam a Pam

El qüestionari de Pam a Pam és l’eina amb la qual s’entrevisten les iniciatives abans d’aparèixer al mapa de l’ESS. Des de l’Einateca Agroecològica l’hem adaptat el aquesta eina a la realitat agroecològica.

Des de fa uns mesos, les entrevistes als projectes productius agroecològics que vulguin aparèixer al mapa tenen una avaluació més aterrada a la situació del sector. Per fer-ho, ens hem basat en les conclusions de l’informe Semblem Transformació i  les aportacions de diverses entitats i persones del sector agroecològic.

També el marc d’Einateca Agroecològica, donat suport a l’estudi “Nodes de la distribució agroecològica“. És el resultat de l’anàlisi de rutes alimentàries a Catalunya i vol contribuir a fer més eficient la distribució agroecològica. El seguiment de les rutes s’ha fet durant 5 mesos amb dispositius GPS instal·lats en 22 vehicles de 15 xarxes o projectes agroecològics d’arreu del territori català.

Aquest informe vol ser una eina útil per engegar nous casos de distribució compartida. És a dir, acords entre projectes productius i de distribució que s’enxarxin amb punts de recollida. És per això que hem detectat i categoritzat nodes estratègics perquè les xarxes territorials es puguin interconnectar. Amb les dades recollides en aquest informe, es pot iniciar el contacte entre entitats que comparteixin parades concretes o rutes per tal de fer primers intercanvis, entregues conjuntes o inaugurar punts de recollida.

Si l’activisme econòmic et mou, descobreix Pam a Pam

Ens sumem a la crida per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordiària de persones migrades en situació irregular, com una passa important per continuar obrint una via per anar caminant cap a una ESS antiracista. Us deixem un document amb tota la informació de la campanya, un altres amb preguntes freqüents i el text de la ILP. Esperem que aquesta informació ajudi a la reflexió i al debat. Compartim també alguns enllaçps d’interès sobre la campanya: Esenciales:  web oficial i informativa sobre la campanya essencials: 500 mil signatures per a 500 mil persones essencials. Regularización YA:     web oficial moviment estatal regularització ja. Wikizens:  plataforma digital per a sol·licitar plecs de signatures, apuntar-se com a punt fix i control de signatures.

Últimes dues setmanes d’inscripcions d’expositores per la FESC’22!

Començar el curs vol dir iniciar el compte enrere per la FESC! Encarem doncs les últimes dues setmanes per les inscripcions d’expositores, obertes fins dijous 15 de setembre (inclòs).

Recordem que enguany mantenim les modalitats de participació presencial (mitjançant l’ocupació de taules) i la virtual (a través d’una pantalla táctil present a la fira). La participació amb taula, sigui individual o compartida, implica el compromís d’assistència durant tot el dissabte i el diumenge al mati, segons els horaris de fira (de 10.00 a 20.00h i de 10.00 a 14.00h).

Aquest any hem incorporat una nova modalitat per la presencialitat: l’ocupació de taula per franja horària*. Els projectes que triïn aquesta opció poden triar disposar d’una taula segons el següent horari:
– Dissabte de 10.00 a 15.00h
– Dissabte de 15.00 a 20.00h
– Diumenge de 10.00 a 14.00h

*En funció de les inscripcions rebudes per aquesta modalitat, l’organització es reserva la decisió final de posar-la en marxa a la FESC o reconvertir-la en un altre espai.

Segons l’ocupació de l’espai, a la FESC’22 hi haurà taules a l’exterior (protegides per carpes) i també a l’interior, doncs recuperem l’espai Elisa Garcia per a les expositores, cercant un equilibri entre dins i fora, per tal de no sobrecarregar l’espai interior.

Trobareu tota la informació i preus de les inscripcions a l’apartat d’expositores del web.

Vols donar un cop de mà a la FESC? Inscriu-te com a voluntària!

Com cada any, necessitem un cop de mà per fer possible la FESC! Una oportunitat per conèixer la fira des de dins i per aprovar-vos a una altra manera de relacionar-vos amb el consum, l’economia de base, les cures, la sostenibilitat de la vida… Enguany la FESC es celebrarà del 21 al 23 d’octubre i ho farà, com sempre, a la Fabra i Coats (Sant Andreu, Barcelona).

Podeu inscriure-us a la comissió que us engresqui més (continguts, logísitica, comunicació, activitats culturals o punt d’informació) i també a l’horari que més us convingui.  Trobareu tota la informació necessària a l’apartat de voluntàries del web de la FESC.

Recordeu que també podeu donar-nos un cop de mà fent difusió de la fira i les activitats que hi tindran lloc!

Torna #RecuperemElFutur: els dies 14 i 15 d’octubre a Girona

Ja hi ha dates per la segona edició de #RecuperemElFutur, la trobada per debatre el futur de la transició ecosocial. Enguany es celebrarà el 14 i 15 d’octubre a Girona.

La programació de la trobada inclou debats, tallers, activitats per les més petites i concerts. #RecuperemElFutur és una iniciativa organitzada pels pels col·lectius de Catalunya que conformen la Xarxa per la Justícia Climàtica, Lafede.cat, Artivist Network, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i la Xarxa per la sobirania energètica (Xse).

Properament més informació aquí.

Cooperar és trencar amb la precarietat

Quan parlem de precarietat és perquè tot i l’esforç, el treball, la dedicació, es viu una situació econòmica de subsistència o inclús de no arribar a final de mes. I també es pot parlar de precarietat quan les condicions de treball no són dignes, vulneren els drets i no són ètiques. Precarietat no és una paraula nova. Malauradament, encara hi ha situacions d’aquest tipus i no cal que ens imaginem que passa en un altre país, en un lloc llunyà on encara els queda feina per establir règims polítics de participació ciutadana. Aquí mateix ens podem trobar en precarietat.

Aquests últims mesos que han apujat tant els preus dels aliments, de l’energia, i ja portàvem dècades veient com també el preu de l’habitatge està totalment fora del que seria proporcional i just; la gran majoria ens trobem en una situació de precarietat. I ens hem de preguntar per què passa. Què hi podem fer nosaltres si les regles del joc les posen persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres, que no saben l’esforç que suposa pagar un lloguer i uns subministraments que valen la meitat del que cobro o més al mes.

Llavors què hi podem fer? Doncs en la meva opinó, no queda altra sortida que la de sempre, la que la història ens ha ensenyat, que és la d’organitzar-nos col·lectivament per sentir-nos amos de la nostra vida, el nostre temps i els nostres valors. Ajuntar-se per sumar i ser més que un de sol, per poder decidir. Així que cooperar és trencar amb la precarietat. Com en els temps de les revolucions a les fàbriques o a les mines del segle XIX i XX, o dels camps quan era época feudal i entendre que les associacions, les cooperatives, és una solució a que un grup de gent pugui tirar endavant. Una manera d’organitzar-se sense tenir la premissa que el benefici és el seu únic objectiu, sinó que els principis poden i han de ser socials, de benestar social i econòmic. 

No hi ha una sola manera d’enfocar un negoci. Tots hem de viure, evidentment, i, per tant, el negoci ha de ser rendible, però dins d’aquesta rendibilitat hi pot haver presa de decisions conjunta de forma que tots els que participen tant sigui en l’àmbit de gestió, producció, comunicació o qualsevol altra figura tinguin la seva veu i vot. La manera d’entendre les coses és diferent de la tradicional. Tant és important el peó, com el telefonista, el gestor o el repartidor. Un sense l’altre no tindria sentit. Per tant, respecte i igualtat entre tots les membres.

La XES vol ser veu d’aquest tipus d’iniciatives. Vol ser un aparador i un dinamitzador, un promotor i un incitador a que els canvis en la organització ecònomica i la organització social siguin cap a uns canvis on tothom te el mateix valor i són el centre de qualsevol decisió.

Un article de Georgina Artigas de l’estudi serigràfic Vis a Vis i membre de la XES Garrotxa.