El Prat de Llobregat acull la propera Assemblea General de la XES

El Casal Cívic Delta de Llobregat és l’espai triat per a la propera Assemblea General Ordinària de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), que és prevista el dissabte 9 de març de 2024

L’Assemblea General Ordinària de la XES es convoca de manera anual i és el màxim òrgan de decisió de la xarxa. A aquesta assemblea estan convocades les més de 500 sòcies de la xarxa, majoritàriament entitats i organitzacions de l’Economia Solidària i també persones a títol individual.

Diverses entitats del Prat de Llobregat formen part de la XES, entre elles la Fundació Esperanzah!, el projecte GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural) i l’associació SaóPrat. També recentment s’ha donat un nou impuls a la xarxa territorial de la XES Baix Llobregat, que permet articular tots aquells projectes vinculats a la Xarxa d’Economia Solidària que tenen presència a la comarca.

Després de l’Assemblea General Ordinària, la XES també té previst organitzar al mateix espai un acte social de cohesió amb una calçotada, els beneficis de la qual aniran destinats a la campanya per Palestina. La XEScotada també compartirà espai a la plaça Remodelació amb el festival Sopes del Món.

Infomació a les sòcies de la XES

Si la teva entitat és sòcia de la XES o ets sòcia individual, en aquest enllaç trobaràs tota la informació oficial i pràctica sobre l’Assemblea General Ordinària. També trobaràs els enllaços el formulari d’inscripció tant a l’Assemblea com a la XEScotada així com un enllaç per comprar anticipadament en línia els tiquets per a l’àpat, ja que s’haurà de fer per aquesta via.

Ens sumem al manifest «Protestar no és terrorisme»

La Xarxa d’Economia Solidària se suma al manifest Protestar no és terrorisme impulsat per més de 150 organitzacions i 200 personalitats de tots els àmbits de Catalunya per rebutjar les acusacions de terrorisme a les mobilitzacions ciutadanes a través de Tsunami Democràtic. La XES també convida a tota la seva base social a adherir-s’hi.

Protestar. Manifestar-se. Mobilitzar-se.

SÓN DRETS FONAMENTALS.

En els darrers anys hem vist com des de la política i la justícia s’ha dut a terme una clara criminalització de la protesta, amb greus repercussions per a les persones que exercien el dret de reunió i manifestació, vulnerant reiteradament la llibertat d’expressió a cantants, actors i actrius, obstaculitzant l’exercici del dret a la informació per part de professionals de la informació, censurant obres de teatre, perseguint l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret a l’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme i atacant el dret de vaga i la llibertat sindical.

Avui vivim una nova escalada contra el Dret a la Protesta. Davant de la persecució i investigació per terrorisme d’11 persones dins de la causa contra Tsunami Democràtic, la societat civil manifestem que:

La investigació que porta a terme l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem contra Tsunami Democràtic suposa un atac directe a l’exercici de drets fonamentals, especialment del dret de manifestació i llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació.Un nou exemple de l’aplicació extensiva del codi penal en la criminalització de la protesta.

Milers de persones van sortir legítimament i democràtica al carrer per expressar el seu rebuig a una sentència que condemnava els líders polítics i socials a un empresonament injust contra el qual també s’havien pronunciat tant el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides com el Consell d’Europa, així com diverses organitzacions internacionals de drets humans.

Les mobilitzacions ciutadanes vehiculades a través de Tsunami Democràtic sol·licitaven diàleg sota el lema “sit and talk” i s’emmarcaven en l’acció noviolenta, que forma part de l’exercici legítim del dret a la protesta, protegit pel dret internacional dels drets humans, que és també dret intern.

La decisió de l’Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’Amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar amb el seu vot el passat 23 de juliol.

Investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i posa en perill els principis democràtics i de l’estat de dret.

Aquesta criminalització té un efecte dissuasori dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social.

Com a persones i organitzacions que treballem per una societat més justa i considerem el dret a la protesta com un mecanisme essencial per assolir canvis socials, exigim que es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme.

Protestar no és terrorisme

Signa el manifest

Un any del Fòrum per la Transició Ecosocial

Els dies 24 i 25 de febrer de 2023 Barcelona acollia el Fòrum per la Transició Ecosocial a Catalunya, que, amb més de 400 persones inscrites, va esdevenir una trobada important i imprescindible de confluència de lluites, d’entitats de l’Economia Social i Solidaria i moviments que treballen per la Transició Ecosocial a Catalunya.

Fruit del Fòrum van sorgir, per una banda, una sèrie de reflexions i conclusions estratègiques que podeu trobar a les Relatories del Fòrum. D’altra banda, i a partir de les conclusions aportades, el Fòrum també va donar peu a un nou agent d’incidència política i social: l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, que s’està bastint des del juliol passat.

Paral·lelament, la XES, a través de les seves comissions d’Incidència Política i d’Ecologia, ha seguit impulsant la campanya Futurs imPossibles, inicialment vinculada al Fòrum però que ha continuat el seu propi camí per posar en valor el paper cabdal de l’Economia Social i Solidària en la construcció d’una transició ecològica justa, democràtica i ecofeminista. Exemple d’aquesta activitat són els Tallers d’Escenaris de Futur que es van oferint a diferents territoris (com els fets al Baix Montseny o el Ripollès), a diferents sectors o, fins i tot, adaptats a entitats o projectes concrets.

Així doncs, la campanya Futurs imPossibles continua durant aquest 2024 amb un nou impuls i aviat hi haurà diverses novetats que s’aniran anunciant.

Assemblea General Ordinària | 9 de març de 2024

La propera Assemblea General Ordinària (AGO) de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya tindrà lloc en format només presencial dissabte dia 9 de març de 2024 de 10h a 14h al Casal Cívic Delta del Llobregat. A partir de les 14.30h us convidem a unir-vos a la XEScotada, la calçotada que estaves esperant!

Ordre del dia

    1. Ratificació de noves sòcies.
    2. Elecció nou/nova membre de la Comissió Permanent.
    3. Avaluació 2023.
    4. Pla de treball 2024.
    5. Pressupost (tancament 2023, presentació 2024) i quotes.
    6. Valoració i elecció de tema per a la propera Assemblea General Extraordinària o Plenària.

Inscripció a l’Assemblea

Per garantir una bona planificació de l’assemblea i del dinar previst, cal que totes les persones participants us hi inscriviu el més aviat possible a través del següent formulari.

XEScotada 2024

A partir de les 14.30h us convidem a unir-vos a la XEScotada, la calçotada que estaves esperant! Calçots, carxofes, patates, salses i de segon botifarra o proteïnes vegetals a triar. A més d’apuntar-t’hi mitjançant formulari d’inscripció, has de comprar els tiquets a través de l’esdeveniment que hem creat a Tickètic.

Com arribar-hi

El Casal Cívic Delta del Llobregat està al carrer del Riu LLobregat, 94, al Prat de Llobregat [UBICACIÓ]. Podeu arribar-hi de diferents maneres:

  • Amb la línia L9 del metro (parada Parc Nou)
  • Amb les línies de rodalies R2 i R2 Sud (parada Prat de Llobregat). Allà hi trobareu l’enllaç amb la línia L9 del metro fins al Casal Cívic Delta del Llobregat, però també hi podeu arribar caminant (27 minuts) o en bici (9 minuts)
  • Amb els busos TMB L65 (BCN Pl. Espanya – El Prat) i BaixBus L10 (St. Feliu Ll. – Hospitalet – El Prat).

Delegació de vot

No podràs venir a l’assemblea? Et trobarem molt a faltar si no pots venir, però et deixem un document en aquest enllaç que pots emplenar i signar per delegar el teu vot a algú altre.

En marxa l’Escola de Transicions

L’Escola de Transicions ha començat la seva activitat aquest dijous 15 de febrer. El projecte, impulsat per la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, pretén a través de programes formatius posar en circulació coneixements, idees i recursos per a futurs lideratges en transicions ecosocials.

Les sessions de l’Escola de Transicions s’han iniciat a l’espai cooperatiu Bloc 4 de Sants (Barcelona) el Curs d’Especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques. Aquest programa formatiu de 50 hores compta amb un equip docent amb 27 persones de referència en la matèria com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La primera sessió del curs, titulada La doble crisi climàtica i energètica: llindars i disrupcions, ha anat a càrrec d’Olga Margalef, investigadora del CREAF, i Alfons Pérez, de la també també entitat XES Observatori ODG. La següent jornada prevista per dijous 22 de febrer tindrà en la primera part la sessió Capitalocè: el capitalisme com a causa principal de la crisi ecosocial amb l’economista i pastisser Josep Manel Busqueta i amb Rubén Martínez Moreno, investigador de l’Insitut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). La segona part serà un taller d’escenaris de futur a càrrec d’Eva Vilaseca i Rubèn Suriñach.

Aquesta formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvolupa de forma presencial amb 15 sessions fins al 30 de maig.

Més informació de l’Escola de Transicions

Donem suport a la vaga de fam per Palestina

La XES mostra tot el seu suport a les tres persones en vaga de fam a Catalunya, la Gabriela, la Llum i en Martí, per pressionar a l’Estat espanyol que posi fi al subministrament d’armes a l’estat israelià i se sumi a la demanda de Sud-Àfrica davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU per aturar el genocidi que està comentent l’exèrcit israelià contra la població civil palestina.

Així mateix, l’àrea d’Incidència Política de la Xarxa d’Economia Solidària també ha enviat aquest dimecres 14 de febrer una de les moltes cartes que s’han adreçat al Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol perquè faci efectiva aquestes demandes. La XES ha participat i donat suport a les diferents convocatòries fetes fins ara –com la del passat 7 de febrer– de suport al poble palestí i de rebuig de la massacre gravíssima que l’estat israelià està perpetrant a la Franja de Gaza.

Neix CEL Coop, el segell de qualitat per impulsar les comunitats d’energia local cooperatives

  • Amb la creació de CEL Coop, una quarantena de cooperatives federades, la majoria d’elles sòcies de la XES, uneixen forces per avançar cap a la transició ecosocial i la justícia energètica promovent les comunitats energètiques locals en forma de cooperativa.
  • El model cooperatiu és el que més s’ajusta als valors que defineixen les comunitats d’energia locals (CEL): des de l’autoajuda i l’autoresponsabilitat fins a la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat i la gestió econòmica.
  • CEL Coop oferirà serveis de consultoria tècnica, de gestió energètica, d’instal·lació i d’acompanyament social, legal i financer tant a les entitats que vulguin començar els tràmits per constituir una comunitat energètica local cooperativa com a les que ja estiguin en procés de creació.

Impulsar les comunitats energètiques locals en forma de cooperativa, avançar cap a la transició ecosocial i guanyar justícia energètica. Aquests són els tres objectius principals que han dut una quarantena de cooperatives membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i la majoria d’elles sòcies de la XES, a crear el segell de qualitat CEL Coop. Sota aquesta marca, les cooperatives sumaran esforços per oferir un acompanyament integral a totes les persones i entitats –públiques o privades– que vulguin crear una comunitat d’energia local (CEL) cooperativa o que ja estiguin en procés de constituir-ne una.

La iniciativa arriba en un moment en què, a Catalunya, cada cop hi ha més CEL. Es tracta d’iniciatives col·lectives que neixen amb la fita de generar energia renovable -elèctrica o tèrmica- i destinar- la a l’autoconsum, a entitats que tenen necessitats energètiques o a col·lectius que es troben en risc de pobresa energètica. Aquests projectes permeten que la ciutadania generi i comparteixi recursos energètics de manera sostenible.

Iniciatives amb ADN cooperatiu

Amb la constitució de CEL Coop, el cooperativisme reivindica el model cooperatiu com la fórmula que més s’ajusta a l’hora de crear una comunitat d’energia local”, afirma Moisès Martínez Fèlix, un dels impulsors del segell i membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Les cooperatives i les CEL comparteixen la majoria dels valors, com l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat i l’ambició de promoure una transformació ecosocial al territori. Les CEL cooperatives són entitats obertes i participatives que poden generar energia neta; reduir la factura elèctrica i el risc d’oscil·lacions en el preu de l’energia; gestionar democràticament l’energia que s’autogenera, i treballar per la justícia social energètica.
A partir d’ara, a més, aquestes iniciatives ciutadanes que es trobin en procés de creació o consolidació podran gaudir dels serveis de consultoria tècnica, d’instal·lació, de gestió energètica i d’acompanyament legal, financer o social que ofereixen les cooperatives membres del segell CEL Coop.

Un model d’èxit i de futur

Actualment, a Catalunya hi ha més de 100 comunitats energètiques que ja funcionen o que es troben en procés de creació, de les quals 49 han iniciat el procés per consolidar-se com a cooperatives. Cada dia més CEL proliferen arreu del territori i s’han convertit en una fórmula d’èxit. N’és un exemple la CEL cooperativa de Mieres, constituïda fa poc més d’un any, i que avui integra unes 40 persones sòcies, que representen un terç dels habitatges del municipi. Entre els seus projectes destaca la instal·lació fotovoltaica amb bateries en règim d’autoconsum compartit al pavelló municipal, que ja està operativa. Un altre exemple és la CEL de Balenyà, que impulsa instal·lacions fotovoltaiques a diferents equipaments municipals, així com un cotxe compartit, diversos punts de càrrega de cotxe, i una xarxa de calor i fred basada en energia geotèrmica. També destaca la multiplicació de comunitats energètiques impulsades per les cooperatives agràries de Catalunya, com la cooperativa de Falset Marçà, que va néixer el 2023 per compartir energia fotovoltaica entre els seus socis.
Aquestes iniciatives col·lectives locals esdevindran clau els anys vinents per afavorir la transició d’un model energètic centralitzat –oligopòlic– cap a un model més descentralitzat i autogestionari. Són, en definitiva, un mitjà per lluitar contra la pobresa energètica, que permet una certa sobirania energètica, un aprofitament directe dels recursos propis i una millora en la democratització de la gestió de l’energia.

Fent front a l’oligopoli

És important destacar que, tot i que les grans companyies energètiques també han començat a promoure iniciatives amb l’etiqueta de comunitats energètiques, aquestes no segueixen els valors essencials de les CEL. Les CEL es basen en la gestió comunitària i en la generació d’energia a escala local, principis que no sempre són compatibles amb els models de les grans empreses i que, en canvi, les cooperatives sí que es comprometen a fomentar.

Les quaranta cooperatives que impulsen el segell CEL Coop, vint-i-tres d’elles sòcies de la XES, són:

Aiguasol
Arç
Arkenova
Arqbag
Azimut360
Batec
Celobert
Cerdanya Solar
Cíclica
Control Intel·ligent de l’Energia

Coop57
Cooperativa Energètica del Pedraforca
Coopgeeni
E-plural
El Risell
Emelcat
EPI
FGC Advocats
Geeni
Grup Cooperatiu Ecos

Handytec
Hobest
INSTA – Serveis Jurídics Ambientals
L’Economat
La Fabric@
Oikosvia Arquitectura
Pinergia
Raons Públiques
Resilience Earth
Societat Orgànica

Solflix, Grup promotor de la Comunitat energètica de Flix
Som Biomassa
Som Confort Solar
Som Energia
Som Mobilitat
Sostre Cívic
Suno, Enginyeria de Serveis Energètics
Tàndem Social
Tarpuna
Vector5

Preguntes freqüents

Què és una CEL (Comunitat d’Energia Local)?

Les CEL són iniciatives col·lectives que treballen per generar energia renovable —elèctrica o tèrmica— i poden destinar-la a l’autoconsum, o bé cedir-la a col·lectius o entitats amb necessitats energètiques o amb risc de pobresa energètica.

Què és una CEL COOP?

Les CEL COOP són entitats obertes i participatives, que es regeixen de forma democràtica i autogestionada. Treballen seguint els principis cooperatius per:

  • La sobirania energètica
  • L’impacte social i la justícia energètica
  • La governança amb valors cooperatius

El principal objectiu sempre és brindar beneficis socials i ambientals als membres de la comunitat o a les àrees on aquesta està activa.

Qui pot formar part d’una CEL?

Persones i entitats, públiques o privades, que volen treballar per la transició ecosocial, tinguin o no capacitat de generació d’energia, tant si formen part com d’una comunitat o encara no en formen.

Què aconseguim si formem part d’una CEL COOP?
  • Generar energia neta que ajudi a la transició ecosocial
  • Reduir la factura elèctrica i el risc d’oscil·lacions en el preu
  • Ser protagonistes en la gestió de la pròpia energia
Quins serveis concrets pot oferir una CEL COOP?

Les CEL poden anar més enllà de l’autoconsum compartit i esdevenir comunitats de recursos, de sensibilització o de mobilitat sostenible, per exemple. Els seus serveis dependran de tot allò que pugui imaginar el grup impulsor.

Què és el segell CEL COOP?

Un segell de qualitat i garantia, que fa palès el compromís d’una quarantena de cooperatives federades per:

  • Promoure les CEL cooperatives
  • Acompanyar i enfortir les noves CEL cooperatives del territori
  • Difondre la importància d’aquestes comunitats en el camí cap a la transició ecosocial
  • Defensar la sobirania i la justícia energètica
Quins serveis d’acompanyament ofereixen les cooperatives agrupades a CEL COOP?

Les entitats agrupades tenen experteses molt diverses i molta trajectòria impulsant i acompanyant comunitats energètiques. Poden donar suport a iniciatives que es trobin a l’inici del procés de creació d’una CEL o que necessitin suport al llarg del procés en:

  • Acompanyament legal
  • Acompanyament financer
  • Acompanyament social
  • Consultoria tècnica
  • Serveis d’instal·lació
  • Gestió energètica

Més informació en aquest enllaç.

Crònica de La Febrerada: els reptes de la transformació tecnològica a l’ESS

Innovació digital, ciberseguretat, intel·ligència artificial (IA) i plataformes ètiques i sostenibles, alguns dels temes de Trobada de La Febrerada

El passat 2 de febrer es va celebrar la segona edició de La Febrerada, la Trobada i la Festa de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Barcelona, que organitza l’Ajuntament de Barcelona com a part de l’Estratègia #ESSBCN2030. El Bloc4BCN va acollir la Trobada al matí, un conjunt de converses sobre els reptes de la transformació tecnològica, a la qual van acudir més de 160 persones de l’àmbit de l’ESS.

Benvinguda.- La Trobada de La Febrerada va començar amb la benvinguda a les persones assistents que es van aplegar al  Bloc4BCN. Aquest nou espai cooperatiu, d’acord amb el que digué Guillem Llorens Gragera, president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), la Confederació de Cooperatives i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya “és un equipament públic gestionat des del món cooperatiu com a resultat del treball col·lectiu”.

En la mateixa línia es va manifestar Raquel Gil Eiroá, regidora de Promoció Econòmica i Treball, qui va destacar que Bloc4BCN és fruit de la feina col·lectiva i la sinergia, posant èmfasi en la importància de continuar enfortint-se i mostrant els èxits de l’ESS: “La ciutat de Barcelona està prou madura i ha crescut per encarar tots els reptes dels sectors econòmics; aquest nou equipament, mostra també el moment de creixement i de plenitud” va explicar.

La Trobada de La Febrerada va dedicar-se a la reflexió i la inspiració sobre la innovació tecnològica, l’estratègia digital dels projectes i les noves plataformes. En aquest sentit, Ester Vidal Pujol-Xicoy, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va parlar de la importància de l’esdeveniment com a punt de trobada estratègic per la digitalització, plantejant reptes i reflexionant sobre com incorporar-la sense perdre els valors fonamentals de l’ESS. A més, va emfasitzar sobre “la necessitat de crear un full de ruta comú per saber quins recursos tenim i necessitem per a avançar en l’àmbit tecnològic”.

Conversa, primer bloc: Transformació digital, tecnologia i ESS, assumim el repte?

El moderador de l’acte Álvaro Porro, (director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa), va explicar la dinàmica de l’esdeveniment, organitzat en tres blocs centrats en l’abordatge pràctic de la digitalització per part de les entitats de l’ESS.

El primer bloc va comptar amb diverses persones expertes com Mar Galtés, directora de Desenvolupament Corporatiu a TechBCN, qui va destacar la preocupació pel procés de digitalització tant en petites com en grans empreses, no solament de l’economia social i solidària, subratllant la importància de no quedar-se enrere. També va recalcar que en aquest país estem amb nivells molt alts de digitalització quant a infraestructura, però “una altra cosa és que, l’impacte que tenen aquestes eines, en la manera que tenim de viure i de treballar, doncs no sempre és homogeni o equitatiu i han de tenir una implantació genèrica”.

En la mateixa línia, el coordinador del projecte M4Social a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Gerard Sentís, va subratllar els reptes en la digitalització de les entitats del tercer sector: “La suposada transició digital, que en realitat és un canvi permanent, repercuteix més als col·lectius més vulnerables. Per tant, el nostre primer repte és com volem acompanyar, des de les entitats del tercer sector, a les persones usuàries, a què no es quedin enrere. A més, cada vegada més els serveis de l’administració pública utilitzen elements digitals i, en conseqüència, hem d’evitar que els col·lectius vulnerables quedin totalment al marge”. Per això, va explicar Gerard Sentís que les entitats tenen “la necessitat que els pressupostos incloguin la despesa en innovació digital, que es vegi reflectit aquest canvi digital. Tenim el deure de formar el personal, directius i tècnics, per una millor gestió de les dades i una cultura més innovadora”.

Jaume Oller, representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, CoopCat, també va apuntar dos reptes importants dins de la digitalització. “El primer és que, des de l’economia social i solidària i des del cooperativisme, hem ensenyat que hi ha una altra manera de fer empresa i ara ens falta mostrar que hi ha també una altra manera de fer empresa tecnològica. Un altre element o repte és no ser esclaus de la tecnologia perquè, moltes vegades, quan incorporem tecnologia a les empreses o a les entitats, les persones acaben al seu servei i cal tenir molt clar que ens ha d’ajudar a vendre més, a ser més eficients i arribar a més persones”, va considerar.

Segon bloc: casos pràctics a les cooperatives (Suara Cooperativa, FACTO, Arç Cooperativa, Fil a l’Agulla i  Fundació Formació i Treball).

La importància de la tecnologia com a eina per arribar a més persones i millorar l’eficiència també és un concepte fonamental, segons va expressar Bàrbara Outeiro, responsable d’Innovació oberta a Suara Cooperativa. En la seva intervenció, va explicar el seu enfocament d’utilitzar la metodologia Living Lab, amb l‘objectiu d’entendre necessitats reals i crear projectes pilot per start-ups, impulsant la innovació i abordant reptes socials de manera efectiva.

Un d’aquests reptes socials l’ha identificat la cooperativa FACTO, que ha creat ‘Up me Up’, una aplicació de recerca laboral i de talent dins de l’ESS. Meritxell Naranjo, responsable de Comunicació i Màrqueting de FACTO, va afirmar que “cal no fer-nos esclaus de la tecnologia, sinó que estigui al nostre servei. Per a nosaltres, l’APP és una eina per arribar al públic generalista per donar a conèixer la nostra manera d’entendre el món”. A més, Naranjo va reconèixer els reptes a què s’enfronten en l’adopció d’una mentalitat tecnològica i va posar l’accent en la necessitat de formació i experiència dins de l’ecosistema de l’ESS.

Arç Cooperativa, corredoria i consultoria d’assegurances, prioritza l’ús de tecnologies alineades amb els seus valors socials i mediambientals per crear una cultura digital pròpia, segons va explicar Isabel Rodríguez, responsable de Desenvolupament a la cooperativa. “Això és un camí que hem iniciat des de fa molt de temps, començant amb un sistema integral de gestió d’assegurances, incloent-hi l’ús de CRM, teletreball i eines cloud. Som conscients que hem fet camí, però que en tenim molts reptes al davant. Com pot ser la intel·ligència artificial (IA), que pot arribar a fer feines, fins ara, impensables per nosaltres. El repte serà com agafar aquesta IA i fer-la servir amb els nostres propis valors i sense destruir llocs de treball”, va comentar.

Per altra banda, reflexionar sobre els processos i adaptar-se a les noves tecnologies per millorar l’eficiència i cuidar millor els equips de treball és l’objectiu de Fil a l’Agulla, tal com va comentar la seva directora Neus Andreu. “La cura ens preocupa molt, l’estrès ens preocupa moltíssim, per això, hem vist a la tecnologia com un salvavides. Hem hagut de reflexionar i buscar millors maneres de tirar endavant els nostres processos i gestionar els equips de treball, perquè no som màquines. A vegades sembla que la tecnologia deshumanitza, però, si la fas servir bé, jo crec que el contrari, que t’ajuda a cuidar millor el projecte, els equips i a les persones per les quals treballes”.

Per finalitzar el segon bloc, la ciberseguretat també es va posar sobre la taula amb la dada que 2 de cada 3 entitats no hi destinen ni un euro. “És una urgència destinar recursos en aquesta qüestió”, va reclamar Gerard Sentís. Paula Veciana, directora de Serveis Corporatius, Estratègia i Innovació, Formació i Treball, va parlar sobre la importància de prendre mesures preventives contra els atacs informàtics que “no sempre es podran evitar, però el que han de fer les entitats és recuperar-se el més ràpid possible: tenir una bona política de còpies de seguretat, destinar recursos per tenir el programari actualitzat i formar-se en ciberseguretat per evitar caure en trampes i protegir les organitzacions” va explicar.

Tercer bloc: proveïdores de serveis tecnològics a l’ESS

“Malgrat ser pocs, hi ha una visió positiva sobre el recorregut i la creixent presència de proveïdors de tecnologia en l’economia social i solidària”, va comentar Eric Rial, responsable de Projectes IT de Kedu Cooperativa. Hi ha tres eixos principals de necessitat tecnològica dins les entitats: la plataformització, la importància d’automatitzar processos per millorar l’eficiència i la integritat de la informació. A més, va reconèixer la importància de la col·laboració entre les entitats del sector cooperatiu i l’ESS per compartir coneixements, recursos i millorar l’atractiu del sector per a perfils tecnològics.

La responsable de l’Àrea d’Atenció a les Entitats Sòcies de Sinergia TIC, Anna Villa, va argumentar que “hi ha una maduració de les entitats de l’ESS sobre la tecnologia, però els hi cal acompanyament i serveis per entendre-la. És necessari l’empoderament tecnològic”.

Per una altra banda, Joan Caballero, coordinador de Som IT Cooperatiu i Som Connexió va reconèixer la necessitat d’equilibri en els equips entre “professionals joves amb energies i valors nous, i professionals amb experiència i coneixement del negoci”.

Top 5, debat amb el públic

Per a finalitzar l’acte, Álvaro Porro va obrir el micròfon perquè les persones assistents compartissin dubtes o aportacions amb la resta. A continuació, el resum dels comentaris:

  1. Manca de menció a la sobirania tecnològica: Es va fer una crítica a la manca de menció de la sobirania tecnològica en les discussions sobre tecnologia dins de l’economia social i solidària, tot i que és un tema clau en relació amb la dependència d’empreses tecnològiques multinacionals.
  2. Mirada cap al futur: Es va destacar la importància de tenir una mirada cap al futur, concretament cap al 2040, per anticipar-se als canvis tecnològics i mediambientals i preparar-se per afrontar-los. Es va reconèixer que ja existeix una base sòlida en alguns àmbits, però es va subratllar la necessitat de continuar innovant i adaptant-se als reptes emergents.
  3. Diversitat d’àmbits d’actuació: Es va explicar la diversitat d’àmbits d’actuació de les cooperatives, que van més enllà de la tecnologia i inclouen àrees com el consum, el desenvolupament de serveis tecnològics ètics, o la gestió d’esdeveniments, entre altres.
  4. Reflexió sobre les plataformes tecnològiques: Es va fer una crida a repensar les plataformes tecnològiques i no limitar-se a utilitzar les ja existents, sinó a construir-ne de noves des de la perspectiva de l’ESS. Es posà de manifest la necessitat de desenvolupar plataformes que siguin ètiques i sostenibles i que no contribueixin a l’explotació de persones o recursos.
  5. Consciència sobre les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia: Es va destacar la importància de tenir en compte les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia, com ara l’ús de recursos materials i energètics i els possibles impactes sobre la salut i la justícia social. Es va fer una crida a crear un mercat social de tecnologia que tingui en compte aquestes dimensions.

La Festa de La Febrerada s’esdevingué, al vespre i nit, a la sala Paral·lel 62, espai cultural de referència per la ciutat, de propietat municipal i gestionat, després de guanyar el concurs, per un grup amb dues cooperatives. Allà s’esdevingué el pòdcast “Contra la utopia de la multinacional” conduït per Anna Pacheco i els projectes convidats Mensakas, RuderalMescladísLa Carbonera i Proyecto Una (que es pot escoltar a Radio Primavera Sound i, (Spotify o YouTube). La Festa de La Febrerada va continuar, amb la sala plena, que ballaren al ritme de Guineu, Tribade, Mercabanda i DJ Trapella.

La Febrerada s’emmarca dins de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030, que és l’expressió del treball conjunt i el compromís de l’àmbit i teixit ciutadà de l’ESS de Barcelona i les polítiques d’ESS municipals. Aquest Acord és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes, i està coliderat i coexecutat per l’AESCAT (l’Associació d’Economia Social de Catalunya) i l’Ajuntament de Barcelona.

Crònica publicada al web d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona

Iniciatives d’educació ambiental dins l’ESS

Quan coneixem el funcionament dels ambients naturals és quan podem adaptar-nos-hi d’una manera millor, sense danyar la natura.

Algunes organitzacions impulsen una educació que contempla la problemàtica socioambiental i així contribueix a formar-nos perquè puguem donar-hi resposta. Tot i que hi ha molts punts al mapa de Pam a Pam que fan activitats d’educació ambiental, en aquest recull citem les que es dediquen plenament a aquesta tasca.

A banda, podeu trobar més entitats de l’economia social i solidària que desenvolupen serveis d’educació ambiental en aquest informe de SCEA.

Foto cedida per la Fundació Privada Emys.