Un any del Fòrum per la Transició Ecosocial

Els dies 24 i 25 de febrer de 2023 Barcelona acollia el Fòrum per la Transició Ecosocial a Catalunya, que, amb més de 400 persones inscrites, va esdevenir una trobada important i imprescindible de confluència de lluites, d’entitats de l’Economia Social i Solidaria i moviments que treballen per la Transició Ecosocial a Catalunya.

Fruit del Fòrum van sorgir, per una banda, una sèrie de reflexions i conclusions estratègiques que podeu trobar a les Relatories del Fòrum. D’altra banda, i a partir de les conclusions aportades, el Fòrum també va donar peu a un nou agent d’incidència política i social: l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, que s’està bastint des del juliol passat. El 6 de juliol va tenir lloc la seva primera assemblea. El proper divendres 5 d’abril tindrà lloc la segona.

Paral·lelament, la XES, a través de les seves comissions d’Incidència Política i d’Ecologia, ha seguit impulsant la campanya Futurs imPossibles, inicialment vinculada al Fòrum però que ha continuat el seu propi camí per posar en valor el paper cabdal de l’Economia Social i Solidària en la construcció d’una transició ecològica justa, democràtica i ecofeminista. Exemple d’aquesta activitat són els Tallers d’Escenaris de Futur que es van oferint a diferents territoris (com els fets al Baix Montseny o el Ripollès), a diferents sectors o, fins i tot, adaptats a entitats o projectes concrets.

Així doncs, la campanya Futurs imPossibles continua durant aquest 2024 amb un nou impuls i aviat hi haurà diverses novetats que s’aniran anunciant.

En marxa l’Escola de Transicions

L’Escola de Transicions ha començat la seva activitat aquest dijous 15 de febrer. El projecte, impulsat per la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, pretén a través de programes formatius posar en circulació coneixements, idees i recursos per a futurs lideratges en transicions ecosocials.

Les sessions de l’Escola de Transicions s’han iniciat a l’espai cooperatiu Bloc 4 de Sants (Barcelona) el Curs d’Especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques. Aquest programa formatiu de 50 hores compta amb un equip docent amb 27 persones de referència en la matèria com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La primera sessió del curs, titulada La doble crisi climàtica i energètica: llindars i disrupcions, ha anat a càrrec d’Olga Margalef, investigadora del CREAF, i Alfons Pérez, de la també també entitat XES Observatori ODG. La següent jornada prevista per dijous 22 de febrer tindrà en la primera part la sessió Capitalocè: el capitalisme com a causa principal de la crisi ecosocial amb l’economista i pastisser Josep Manel Busqueta i amb Rubén Martínez Moreno, investigador de l’Insitut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). La segona part serà un taller d’escenaris de futur a càrrec d’Eva Vilaseca i Rubèn Suriñach.

Aquesta formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvolupa de forma presencial amb 15 sessions fins al 30 de maig.

Més informació de l’Escola de Transicions

Nou Taller d’Escenaris de Futur a Barcelona

La campanya Futurs imPossibles continua els seus tallers arreu del territori i el dimecres 21 de febrer hi haurà l’oportunitat de fer-ho a Barcelona, en concret al barri de la Font d’en Fargues, al districte d’Horta-Guinardó.

Imaginar el barri barceloní al 2045 és el punt de partida per a aquests tallers que conviden a pensar sobre la crisi ecosocial i els camins que poden succeir o que podem triar els propers anys, per acabar arribant a diferents escenaris que podríem tenir en funció dels aconteixements previs. L’objectiu final del taller és poder reflexionar sobre la necessitat d’una transició ecosocial justa i democràtica i què cal per arribar a aquest futur desitjable.

El taller és previst al Casal del Barri de la Font d’en Fargues (Pedrell, 67. Barcelona) a partir de les 6 de la tarda.

A partir del 7 de febrer es pot fer la inscripció per participar-hi a través d’aquest enllaç

El Ripollès planteja els seus escenaris de futur

La campanya Futurs imPossibles arriba al Ripollès. Campdevànol serà el 21 de gener l’escenari d’un nou Taller d’Escenaris de Futur, que plantejarà com davant la crisi ecològica i social podria ser una transició ecosocial justa i democràtica i quins camins caldrien per arribar-hi.

El taller és organitzat conjuntament per la XES Ripollès i el Cercle Campdevalonec al Casino de Campdevànol (carrer Puigmal 4) i es realitzarà just després d’una assemblea de la xarxa territorial de la XES que comença a les 10 h. del matí. La previsió és que el taller comenci a les 12 h.

Amb posterioritat hi ha previst un dinar conjunt de carmanyola, on cadascú durà el menjar de casa.

El curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques tanca el període de registres amb un èxit en el nombre de preinscripcions

El curs de l’Escola de Transicions començarà el 15 de febrer i ja s’està treballant en el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final

Com us vam explicar en aquesta notícia, amb la coordinació de la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, hem posat en marxa l’Escola de Transicions, una iniciativa que permetrà posar en circulació coneixements, idees i recursos amb l’objectiu de liderar transicions ecosocials. Tot això a través d’un programa formatiu que s’inicia el proper 15 de febrer amb el ‘Curs d’especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques‘. El període de registres es va tancar dijous 11 de gener amb un èxit en el nombre de preinscripcions. Ja s’està abordant el procés de selecció de les alumnes que tindran accés a la matriculació final.

Aquest programa formatiu de 50 hores comptarà amb un equip docent de 27 persones de referència com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparà de forma presencial amb 15 sessions entre el 15 de febrer i el 30 de maig de 2024 al Bloc4, el nou espai cooperatiu ubicat al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona).

Formar-se en Transició Ecosocial ja és possible

A partir de 2024 posem en marxa un nou projecte: l’Escola de Transicions. Aquesta iniciativa permetrà a través de programes formatius posar en circulació coneixements, idees i recursos amb l’objectiu de liderar transicions ecosocials.

Coordinat per la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, l’Escola de Transicions arrencarà al febrer de 2024 amb el seu primer curs de llançament: el Curs d’Especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques, que ja té la matrícula oberta. Aquest programa formatiu de 50 hores comptarà amb un equip docent amb 27 persones de referència com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparà de forma presencial amb 15 sessions entre el 15 de febrer i el 30 de maig al Bloc4, el nou espai cooperatiu ubicat al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona). L’horari previst és els dijous de 16 h. a 19:30 h.

Futurs imPossibles: tardor intensa de promoció de la Transició Ecosocial

L’Hospitalet del Llobregat, Sabadell, la Seu d’Urgell, Mataró, Granollers… aquesta tardor el projecte Futurs imPossibles ha seguit agitant el debat sobre la transició ecosocial, contribuint a esmolar les les estratègies de l’economia social i solidària i els moviments socials davant els possibles escenaris de futur que haurem de fer front. Aquí us en fem un resum.

La represa de l’estiu començava amb força, el 16 de setembre, amb un taller d’escenaris de futur a L’Hospitalet del Llobregat, en el context de la Fira d’Economia Social i Solidària de la ciutat. Una quinzena de participants es van reunir per treballar el futur de l’alimentació, de les cures i de la vida comunitària a la ciutat. El mateix dia, a Sabadell, participàvem en una taula sobre Ecofeixisme, en el marc del Festival La Regadora, per submergir-nos en el pitjor futur possible per entendre com evitar-lo. Acabàvem el mes de setembre participant al VISC!, el Fòrum Castelló en Transició per compartir l’experiència del projecte i aportar idees per al treball ecosocial a La Plana Alta.

El mes d’octubre va ser el més intens de la tardor: començàvem el 3 d’octubre, a l’Espai Jove Can Tauler de Montcada i Reixac, imaginant-nos el futur de la ciutat i, per extensió, dels vallesos; un repte especialment gran en una ciutat travessada per les infraestructures que configuren els actuals corredors de persones i mercaderies del model capitalista. Una setmana més tard, el 8 d’octubre, ens trobàvem a la Sala la Quadra, de Santa Maria de Palautordera, per treballar la segona fase del taller (la primera va ser a l’abril del mateix any); per aprofundir en les estratègies prioritàries a dur a terme pels col·lectius de la zona, especialment en tres àmbits: en el canvi en la relació i usos del Parc Natural del Montseny; en el canvi del model agroalimentari; i en el canvi del model energètic de la subcomarca del Baix Montseny.

Enmig d’aquesta allau d’activitats, va arribar el Fòrum FESC els dies 20 i 21 d’octubre, on vam organitzar una taula rodona sota el títol Pensar en gran la transició ecosocial: com passar d’allò micro a allò macro (en aquest enllaç es pot veure la xerrada sencera). Vam establir un diàleg constructiu entre diferents propostes polítiques i econòmiques que aborden la crisi ecosocial des d’una perspectiva macroeconòmica: Economia del Benestar, Economia del Donut, Decreixement i Green New Deal. L’Economia Social i Solidària la conformen milers d’iniciatives, que treballen a una escala micro i van construint mercats socials de baix a dalt, però sovint falta una mirada més enllà, cap a l’escala macroeconòmica, que permeti vincular totes aquestes iniciatives a un projecte més ampli per a l’assoliment d’una societat postcapitalista i postcreixentista. En va sobresortir la idea de concebre’ns (al conjunt de les forces que apostem per una transició ecològica justa) com una gran coalició d’actors, on tots juguen un paper i tenen un àmbit d’influència.

El cap de setmana després de la FESC, vam participar en una doble activitat. D’una banda, vam pujar fins a la Seu d’Urgell a participar a la taula diàleg Nous imaginaris culturals i resistències rurals a la llibreria El Refugi, on vam poder tenir una interessant conversa sobre la construcció d’imaginaris, el paper de «l’hegemonia distòpica» en la producció de ficcions sobre el futur, i com fer per desfermar i alimentar el pensament utòpic. La segona cita del cap de setmana va ser el mateix dissabte a Mataró, on dinamitzàvem un taller d’escenaris de futur per visualitzar col·lectivament els possibles escenaris de futur a la comarca del Maresme, en el marc de les jornades de Transició Ecosocial organitzades per CoopMaresme, l’Ateneu Cooperatiu de la comarca.

Finalment, arribaven les últimes parades de la tardor: la primera, el 3 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, on vam dinamitzar un taller d’escenaris de futur per entendre com pot ser el Vallès Oriental el 2045. I el 10 de novembre, a l’Escola de Som Connexió, vam poder participar al debat sobre Les telecomunicacions en la transició ecosocial, per aprofundir en els reptes específics de la digitalització i l’hegemonia de les GAFAM a les xarxes socials que defineixen, avui, el context en què socialitzem i compartim informació.

Voleu revisitar el Fòrum per la Transició Ecosocial?

Uns mesos després de la celebració del Fòrum per la Transició Ecosocial, ja tenim la relatoria de resultats disponible. És un document extens i exhaustiu, que necessita calma en la lectura, i que serveix per sedimentar i compartir el coneixement col·lectiu generat durant aquells intensos dies de febrer.

Els dies 23 i 24 de febrer es va celebrar el Fòrum per la Transició Ecosocial, inicialment impulsat per la XES, Coòpolis i l’ODG, però al que es van sumar, com a promotors, Rebel·lió o Extinció, LaCoordi, End Fossil, Opcions, Ecologistes en Acció, Entrepobles, la Xarxa per la Justícia Climàtica i la Xarxa per la Sobirania Energètica. Al capítol 2 de la relatoria s’explica amb detall el procés col·lectiu de construcció del fòrum.

Com s’explica a la relatoria, el fòrum va transcórrer en dos dies, on destaquen dos grans moments:

D’una banda, el taller d’escenaris de futur dirigit a l’economia social i solidària, que va concentrar un centenar de persones vinculades a diferents espais de l’ESS a les Cotxeres de Sants. El fruït d’aquell treball col·lectiu, queda recollit a la relatoria al capítol 3 de la relatoria, on es descriu com «serà» l’ESS, al 2040, sota cada un dels 4 escenaris, així com les accions i estratègies per caminar cap als escenaris desitjables.

De l’altra banda, l’altre gran moment va ser la jornada central del fòrum i el treball col·lectiu en 5 eixos estratègics:

– Mobilització, denúncia i resistència

– Incidència institucional i sobre els marcs normatius

– Construcció d’alternatives econòmiques

– Reforç del teixt i la governança comunitària

– Comunicació i relat

En tots aquestes eixos, es va fer una diagnosi col·lectiva per entendre quins eren els principals reptes, en cada un d’ells, per avançar en una transició justa, democràtica i ecofeminista. En un segon moment, es van identificar i treballar les accions i estratègies prioritàries, per cada eix, a impulsar en els propers anys. Al capítol 5 del document podeu consultar-ne els resultats detallats. Finalment, les conclusions (capítol 6) ens serveixen per situar les properes passes definides aquells dies, algunes ja superades pel pas del temps. Així, per exemple, a les conclusions s’apuntava la necessitat de crear un espai polític compartit per fer un front comú de moviments per lluitar per la transició ecosocial, i aquest espai ja es va crear el 6 de juliol, sota el nom de Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. En qualsevol cas, les conclusions apunten un marc ampli d’estratègies a dur a terme per avançar cap a un model socioeconòmic postcreixentista i postcapitalista, amb un paper destacat de l’ESS. Ara es tracta d’anar-les impulsant.

Les facilitadores es retroben, un any i 15 tallers d’escenaris de futur després

El passat 4 de juliol, de 10h a 18h, a la Lleialtat Santsenca, 15 facilitadores de tallers d’escenaris de futur ens vam reunir per revisar el camí fet fins a la data, just quan es complia un any de la primera formació de facilitadores feta per la Conchi Piñeiro, de la cooperativa Altekio. En aquest enllaç podeu consultar la relatoria sencera de la trobada; i en aquesta notícia us en fem un resum.

Aquesta vegada, a més de comptar amb la Conchi, també vam invitar al Kois Fernández Casadevante, de la cooperativa Garúa. La trobada va començar fent una panoràmica de quants tallers s’havien facilitat, on i amb quines facilitadores. A la imatge podeu veure aquesta informació resumida:

Un cop feta aquesta repassada, la trobada es va enfocar, en gran mesura, a abordar reptes de facilitació i innovar metodològicament per tal que els tallers responguin millor als objectius marcats. Així, durant la sessió, vam abordar aquestes preguntes:

  • Què faríeu per promoure que sorgeixin accions i estratègies més innovadores o disruptives?
  • Què faríeu per poder desenvolupar tot l’exercici amb l’actualitat en tallers curts (de menys de 2 hores)?
  • Què faríeu si les participants no es creuen l’escenari o en volen sortir?
  • Què faríeu per acabar els tallers amb una energia més alta, motivadora i activadora?
  • Què faríeu per adaptar el llenguatge que emprem en les narratives per a col·lectius no tant militants?
  • Què faríeu per facilitar la identificació de projectes existents i connectar-los amb accions i estratègies futures?

A més, el Kois ens va compartir la seva experiència amb el treball d’escenaris: ell s’enfoca només en escenaris desitjables, per desfermar el pensament utòpic i invitar a la gent a imaginar futurs desitjables (en aquest article teniu un resum del seu plantejament filosòfic).

Per la seva banda, la Conchi es va centrar en explicar-nos, d’una banda, la metodologia de 3 horitzons i, de l’altra, la utilització de la mirada apreciativa sobre les experiències existents per fer tallers d’escenaris de futur. També vam comptar amb l’experiència d’Espai Ambiental, en què l’Eva i la Mireia ens van mostrar la teatralització que van fer per presentar els escenaris a una sessió de treball del Pla Comunitari de la Sagrada Família.

Per acabar, ens vam centrar la redefinició d’objectius i enfocament de la comissió d’ecologia i de tota la feina de treball en escenaris de futur de la XES. Aquest és un resum del que en va sortir:

1r. Tenir clars els objectius de cada format de taller i per quin tipus de públic.

2n. Seguir amb els tallers estratègics per públic sensibilitzat (4 escenaris), amb especial èmfasi en les assemblees locals de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, i en les xarxes d’economia solidària.

3r . Innovar metodològicament per arribar a nous públics, especialment menys sensibilitzats, i enfocar-se,en aquest cas, en el treball d’escenaris desitjables.

4t. Revisar i adaptar les narratives de futur, tant per tenir versions simplificades i de lectura fàcil, com perquè siguin més adaptades al context.

5a. Crear productes comunicatius a partir del resultats de tots els tallers.

6è. Que la XES segueixi acompanyant i buscant finançament per poder impartir tallers en tots els contextos possibles.