Novetats dels projectes de Transició Ecològica dels fons Next Generation

La maquinària per definir com i a què es destinaran els fons europeus segueix movent-se i, des de la XES, intentem seguir -ne el fil i anar-vos informant de les coses que poden ser rellevants per a l’ESS. Així doncs, aquí van algunes de les informacions recents que volem compartir:

1. Obertes les manifestacions d’interès del Ministeri de Transició Ecològica

Com us vam dir fa uns dies, des dels diferents ministeris, s’estan obrint crides -manifestacions d’interès- a presentar projectes en diferents línies. Aquestes crides no tenen caràcter vinculant, sinó que són tantejos de mercat, per entendre quin tipus de projectes es presentaran i adaptar les posteriors convocatòries de subvencions a aquests. Així doncs, és important que des de l’ESS presentem el màxim de projectes per intentar incidir en la configuració d’aquestes convocatòries.

Ara mateix, i fins aquest divendres 26 de febrer, hi ha obertes 4 manifestacions d’interès del Ministeri de Transició Ecològica i que creiem que són rellevants per l’ESS, són aquestes:

Comunitats energètiques locals.

Economia circular a l’empresa com a instrument de recuperació.

Flexibilitat del sistema energètic, infraestructura elèctrica i xarxes intel·ligents.

Energies renovables.

En general, recomanem estar a tentes al web d’ACCIÓ, ja que allà s’hi van publicant totes les manifestacions d’interès obertes.

2. Incidència a través de CEPES per projecte transversal d’ESS

La Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES), de la qual REAS Red de Redes és sòcia, està treballant per presentar al govern central un projecte transversal d’economia social, que cobreixi els àmbits de les cures, la transició energètica, l’agroalimentari i la digitalització. Des de REAS es vol incidir sobre la definició d’aquest projecte i, per fer-ho, estan sondejant les diferents xarxes sectorials i territorials confederades per anar recopilant i identificant possibles propostes (us demanem que si esteu pensant en elaborar alguna proposta que us poseu en contacte amb ecologia@xes.cat)

3. Mapatge de consultores de l’ESS

Des de REAS Red de Redes s’ha creat un formulari per fer un mapatge d’empreses consultores de l’ESS, que estan treballant o tenen experiència en la gestió de fons europeus i altres temàtiques relacionades. Aquesta informació és molt important per al disseny de futurs projectes i propostes. És un qüestionari molt ràpid i us demanem que ho difongueu entre les vostres entitats sòcies perquè responguin abans del 26 de febrer.

Crida a mobilitzar-se al voltant dels fons europeus de recuperació

A finals d’any compartíem amb vosaltres la informació de què disposàvem sobre els fons de recuperació europeus Next Generation EU. La intenció era aportar una mica de claredat al possible aterratge d’aquests fons a Catalunya, així com també animar les organitzacions de l’ESS a preparar-se per intentar accedir-hi. En paral·lel a aquesta línia de treball, com a XES, també estem participant, amb altres col·lectius de l’Estat, en les accions per denunciar els nombrosos punts foscos dels fons, entre aquests la manera com s’està definint la seva distribució. Per saber més del tema, us animem a llegir aquest article publicat a El Salto per les companyes d’Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització.

També volem animar la base social de la XES i les organitzacions de l’ESS en general, a mobilitzar-se i sumar-se a la crida feta pels diferents col·lectius que estan dinamitzant les accions de denúncia entorn dels fons. A continuació, us en donem més detalls:

QUÈ: Petites mobilitzacions descentralitzades al voltant dels fons europeus de recuperació.

QUAN: Cap a finals de gener de 2021 (data encara per determinar).

QUI: Una aliança el més àmplia possible (ecologistes, sindicats, pimes, sanitat pública, grups de justícia climàtica, ESS…).

PER QUÈ: El 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei que estableix l’estructura de governança encarregada de l’aprovació i adjudicació dels fons. Cap a finals de gener ha de produir-se la convalidació al Congrés dels i les Diputades. És una ocasió important per sortir al carrer i deixar clar que volem que els diners serveixin per finançar un món més just i solidari, dins dels límits de la planeta. Més raons avall.

QUÈ ET PROPOSEM: Que el vostre col·lectiu estudieu la possibilitat d’organitzar una acció descentralitzada en el vostre territori, si pot ser en coalició amb altres col·lectius. És possible que ja hi hagi xarxes amb nodes locals que estiguin pensant participar-hi (Rebel·lió pel Clima, Extinction Rebellion, CGT, Ecologistes en Acció, xarxes locals de la XES, etc.), així que és important buscar sinergies.

QUÈ T’OFERIM: Gent de diversos col·lectius portem unes setmanes fent seguiment d’aquest tema i estem treballant en un argumentari / narrativa i un repertori d’accions tipus, fàcilment replicables per grups petits en els diferents territoris, amb una estètica comuna. Quan estiguin finalitzats aquests materials, els farem circular juntament amb una proposta de data concreta per a l’acció comuna. Però és important començar a debatre-ho internament en els grups, per estar preparades quan aquest material arribi.

Has sentit parlar dels famosos fons europeus per a la recuperació?

En els últims mesos hi ha hagut molt soroll al respecte i moltes persones els esperen amb candeletes, amb l’esperança que serveixin per recuperar-nos després de la pandèmia i transformar-nos en una societat millor.

La pandèmia ha posat en evidència l’important que és tenir una societat resilient, capaç de tenir cura i no deixar ningú enrere, amb uns sistemes públics forts que posin en valor les cures i no les precaritzi, una biodiversitat ben conservada o una economia que no alimenti el canvi climàtic.

Serviran per això els fons europeus?

El que anem sabent és que aquesta ingent quantitat de diners que ve d’Europa ha desencadenat tota una onada de peticions de grans empreses, reactivació de projectes que no havien aconseguit finançament, en una mena de carta als reis mags on no sembla haver-hi una planificació clara que garanteixi la transició ecosocial de la nostra economia a una altra de justa i sostenible. Tot i que els projectes han de respondre a alguns criteris de despesa verda i climàtica imposats des de Brussel·les, no està molt clar ni que hi hagi els mecanismes per assegurar que es compleixen aquests criteris, ni cal donar per fet que el finançament de grans projectes amb cert color “verd” impliqui que es produeixi la transformació desitjada.

Les diferents informacions que han sortit a la llum fan pensar que es produirà una acumulació de diners en grans actors, molts d’ells grans corporacions que han contribuït a la nefasta situació ecològica i social en què estem, ja que tindran una capacitat d’accedir a aquests fons que no està a l’abast de petits actors i empreses com els de l’economia social i solidària.

Per a més informació:

https://t.me/joinchat/Df1r-tjwPHWw4ERP

Guanyar-se la vida: transició ecosocial i treball

La comissió d’ecologia, en xarxa amb altres entitats referents en la temàtica, hem organitzat aquest cicle de quatre xerrades en el marc de la FESC. L’objectiu principal és fomentar un debat ampli sobre quins són els canvis necessaris en el món del treball per a posar la vida al centre i aconseguir un sistema productiu just i sostenible, i fer-ho amb la diversitat d’actors que es troben en aquesta intersecció. 

Els perills associats, en el present i especialment en el futur, a la disrupció de sistema climàtic que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) està produint, fan cada vegada més difícil no reconèixer que travessem una emergència climàtica planetària. Una emergència que, per desgràcia, no ve sola. Des de fa al menys dos segles el desenvolupament del capitalisme industrial, avui hegemònic en tot el globus, ha vingut acompanyat d’un grau sever de destrucció ecològica i d’una profunda transformació social que ha trencat gairebé tot vincle amb les maneres de produir i reproduir de les societats pre-industrials. El conjunt acumulatiu d’aquesta devastació ecològica i aquest nou marc econòmic-institucional, ha donat lloc a una profunda crisi ecosocial, en la qual al canvi climàtic se li uneix la pèrdua de biodiversitat, els límits de disponibilitat material i de recursos energètics fòssils, la pèrdua de sòl fèrtil, la crisi de les cures, la manca d’autonomia material i econòmica, i un llarg etcètera.
Davant d’aquest escenari, no és estrany que el consens al voltant de la necessitat de reduir les emissions globals de GEH estigui cada vegada més estès. Però una pregunta sorgeix inevitablement, què implica aquesta reducció per a la nostra organització econòmica, el nostre sistema polític o els nostres modes de vida? Cal explorar el vincle entre el treball (i dins d’ell, l’ocupació) i les emissions GEH, explorar en quin punt ens trobem, quines bases s’estan situant de cara a la Transició Ecosocial i quin tipus de transformacions en el treball haurien d’acompanyar a la necessària i urgent reducció d’emissions.

Us animem a participar en aquesta iniciativa conjunta amb Observatori del Deute en la Globalització, Ecologistes en Acció, Entrepobles i Extinció o Rebel·lió, per, entre totes, impulsar la transició ecosocial en el món del treball!

Jornades transició ecològica

 

Donem suport a l’Agència de la Natura

La comissió d’ecologia de la XES ha decidit adherir-se al manifest promogut per la Xarxa per a la Conservació de la Natura per reclamar al Govern i al Parlament de Catalunya l’aprovació urgent de la proposició de Llei que contempla la creació de l’Agència de la Natura.

3 anys de feina consensuada en perill

L’Agència és un instrument, entre molts d’altres, que ha de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Però tot i que fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat, sembla estar en perill per pressions d’última hora.

L’Agència desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local, i també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els
Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Us animem a donar-hi suport

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. Per tot això, signem aquest manifest i us animem a fer-ho a vosaltres també!

Confinem els cotxes, recuperem la ciutat

Per un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat, la comissió d’ecologia ha impulsat la nostra adhesió a la campanya #RecuperemLaCiutat!

Davant de la crisi de la Covid19, el confinament i l’estat d’alarma, reivindiquem que contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la
malaltia: volem ciutats saludables i que cuidin del nostre clima.

Per això, seguint el model d’altres països, demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.

Podeu llegir el manifest complet i adherir-vos-hi aquí.

III Jornada d’Economia Solidària i Ecològica: AJORNADA

Per tercer any consecutiu, com a comissió d’ecologia convoquem una jornada per parlar dels reptes que tenim des de les organitzacions d’ESS en la lluita contra l’emergència climàtica i la salut del planeta (i de les persones).

L’acte queda ajornat fins a nou avís. El 20 de març de 9.30h a 14.30h i de 16h a 18h a l’Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu, Barcelona), compartirem projectes i visions amb aquest objectiu en una taula rodona, presentarem el darrer informe sobre agroecologia i ESS de Pam a Pam, comptarem amb la presència de David Fernández de Coop57 per reflexionar plegades, debatrem amb diferents agents socials…i farem caliu amb cervesa  fresca al ritme de bona música!

A sota veureu el programa detallat de l’acte. Si us hi apunteu, ja podeu omplir aquest formulari:

[]
1 Step 1
keyboard_arrow_leftPrevious
Nextkeyboard_arrow_right
FormCraft - WordPress form builder

 

Programa jornades ecologia i ESS

Mobilitzem-nos per la vaga mundial pel clima

Ens hem adherit al manifest de la vaga mundial pel clima  i convoquem a tothom a participara en la setmana de mobilitzacions que començaran el 20 de setembre amb motiu de la Cimera del clima de l’ONU, i culminaran amb la vaga del 27 de setembre.Us animem a organitzar alguna activitat al vostre territori, a sumar-vos a les que ja hi ha previstes i a difondre-les per les xarxes socials amb #XESpelclima
Des de la XES participem en la coordinació de les mobilitzacions a través de la Comissió d’Ecologia conjuntament amb altres organitzacions com Friday for FutureFamilies for Future, ClimaccióEcologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’AireRebel·lió o Extinció, Aigua és vida o Greenpeace i cada dia hi ha més entitats que s’adhereixen al manifest.

Si voleu unir-vos a la Setmana de Mobilitzacions i Vaga mundial pel Clima aquí teniu el comunicat que ha publicat la nostra Comissió d’Ecologia amb multitud d’idees per fer

Sortim al carrer perquè ens trobem en una situació d’emergència i necessitem que de forma urgent i d’una vegada per totes els governs assumeixin les seves responsabilitats i prenguin les mesures necessàries per a aturar i revertir l’estat actual d’emergència climàtica.

És necessari organitzar-se per crear alternatives per a la societat post carboni a la que ens dirigim. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) apareix com una oportunitat per ocupar aquest espai per el procés de la transició ecològica. L’ESS constitueix un instrument clau per a la construcció de models socioeconòmics basats en la vida, que no siguin únicament sostenibles sinó també equitatius, democràtics i justos. Detectem que ens falta camí per recórrer i per assumir aquest paper en el procés de transició. Per això, necessitem una Economia Social i Solidària que posi al centre el debat de l’emergència climàtica i la transició ecològica i que integri, més enllà de les intencionalitats, tant la dimensió ecològica com la feminista.

Crònica de les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

El passat 14 de juny a la Lleialtat Santsenca van tenir lloc les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa i la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) en el marc de l’Escola d’Estiu de la XES. Les jornades donaven continuïtat al procés iniciat l’any passat amb les 1es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària. Aquestes primeres jornades tenien com a objectiu identificar-nos com a organitzacions ambientals de l’Economia Social i Solidària (ESS) i començar a organitzar-nos per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS com a eix transversal. Com a resultat, va néixer la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquesta segona edició ha posat la mirada en el paper de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la transició ecològica. En aquesta mateixa línia, fa uns mesos publicàvem aquest article a La Directa. Així doncs jornades, ha posat en valor a les entitats i col·lectius que ja estan impulsant processos de transició ecològica des de l’ESS, esdevinint un punt de trobada per potenciar la intercooperació i per traçar estratègies comunes per afrontar els reptes davant la de crisi ecosocial i emergència climàtica. Hi han participat un total de 65 persones representants d’organitzacions de l’Economia Social i Solidària o de col·lectius ecologistes.

Enguany, les jornades han crescut i s’han complementat amb un workshop previ que va tenir lloc el dia 12 de juny El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i Teler Cooperatiu.

Les jornades es van iniciar amb la ponència Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària, a càrrec del Kois (Jose Luis Fdez. Casadevante) de la cooperativa Garua de Madrid. Kois ens va situar l’Economia Social i Solidària en el context del col·lapse, la crisi ecosocial i l’emergència climàtica, i ens va plantejar una sèrie de debats: Qui pilotarà la gran transició ecològica? L’economia social i solidària o les grans corporacions? Estem preparats per liderar-ho des de l’ESS? Es va plantejar que per poder afrontar-ho, és clau l’escalabilitat de l’ESS, deixar de pensar en lo micro i orientar-nos a créixer. Es va posar l’exemple del moviment agroecològic, que ha aconseguit l’èxit en el camp cultural (promoure canvi d’hàbits, posar certs temes en l’agenda pública…), però un fracàs en l’àmbit  econòmic, ja que no s’han pogut liderar aquests canvis, que han acabat essent liderats per empreses capitalistes. En aquest context, alguns reptes: orientar l’activitat econòmica cap a sectors estratègics, promoure models flexibles, coordinats i replicables, reapropiar-nos de coneixement i pràctiques de l’economia convencional, treballar amb escales més grans més enllà de les ciutats (com les bioregions), teixir aliances amb les polítiques públiques, i treballar per la universalitat del moviment.

A continuació, va tenir lloc una taula sobre processos de transició en el mon urbà i en el rural des de l’ESS. En concret es va presentar: Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona, per part de la Marina Barroso (Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona), i El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, a càrrec de Maria Mestre (Fundació ENT).

En les intervencions es va  respondre per què és important impulsar aquests processos des de l’ESS. Es va posar en relleu la gestió democràtica i la transparència, les relacions de proximitat i confiança, la perspectiva de gènere, i la importància de l’arrelament territorial d’aquestes iniciatives per l’enfortiment socioeconòmic local. També van compartir aspectes clau, oportunitats i principals reptes per l’impuls de processos de transició. En aquest sentit es va parlar de la intercooperació, la transversalitat i multidimensionalitat, el mercat social, els models de cogestió (public-cooperatiu-comunitari), i la importància d’aprofundir i enfortir experiències a través del salt d’escala i de models replicables.

En una segona part es va presentar la Comissió d’Ecologia de la XES, per part de la Nati Yesares de Solidança i l’Oriol Agulló de Nusos, que van compartir els objectius, accions realitzades i pròxims passos de la comissió. Es va convidar a totes les entitats participants a sumar-s’hi i a participar de la propera reunió convocada pel dia 5 de Setembre a les 16h, al carrer casp 43, Barcelona (Grup Ecos).

Objectius de la comissió:

  • Promoure la intercooperació de les entitats de la XES, o de les que en puguin formar part, que tinguin en la seva missió assolir la sostenibilitat i el decreixement
  • Fer visible la problemàtica socioambiental en el camp dels residus, mobilitat, energia, alimentació, canvi climàtic, turisme, etc. i promoure el consum responsable, l’educació socioambiental i la justícia ecosocial
  • Sensibilitzar a la resta d’organitzacions de la XES en el tema ambiental i potenciar? lo dins de l’ESS com a línia transversal
  • Generar discurs davant les institucions de forma col?lectiva i plantejar solucions
  • Compartir experiències i generar solucions a problemàtiques comunes i construir estratègies conjuntes.

La comissió va deixar pas a l’espai d’experiències, que va esdevenir una pinzellada de propostes inspiradores que estan treballant en processos de transició i canvi ecosocial en diferents àmbits: mobilitat, aigua, conservació, consum, agroecologia, residus, comunicació i sensibilització.

Es van presentar: Bicicargo – transport comunitari a Sants, un projecte de: Biciclot, CELS, Som Mobilitat, Som Energia, Economat Social, a càrrec d’Arnau Vilardell; Aigua és Vida, a càrrec de Miriam Planes; Bosquerols, a càrrec de Marc Galafré; Biblioteca de les coses de la Verneda i la Pau, un projecte de: Nusos i Rezero, a càrrec d’Oriol Agulló; Supermercat cooperatiu de Barcelona (FoodCoop  BCN), a càrrec de Carmen Caro; Fundació Deixalles, a càrrec d’Antoni Ramis i Alter-nativas, hacia un futuro sostenible, de Red de Transición, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, a càrrec d’Agustí Corominas.

Com a tancament, l’Òscar Gussinyer i la Laura Comas de Resilience Earth, cooperativa de la Garrotxa, van introduir-nos el concepte de regeneració ecològica i van dinamitzar un espai en el qual les participants van compartir quins passos poden realitzar des de les entitats per poder avançar cap a models regeneratius. També es va visualitzar la comissió d’ecologia com a eina d’intercooperació i com a espai per vehicular accions conjuntes, i es va proposar: ser un espai per organitzar-se, sumar i de força col·lectiva, un espai per executar accions, una xarxa transparent i operativa, un espai d’incidència, un espai per compartir, que posi les persones al centre i que treballi des de l’empatia i des de les cures.

La jornada va acabar amb el dinar cooperatiu a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”. Durant l’estona de dinar i cafè ens van acompanyar les companyes de Pol·len Musical amb  Música per la transició ecològica – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil.

Des de la Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa volem compartir la satisfacció pels resultats, i creiem que poc a poc les jornades es van consolidant com un espai de trobada per reforçar aspectes que estem treballant des de la comissió d’Ecologia, per crear estratègies comunes i fomentar la intercooperació. Mentre arriba la tercera edició, continuem treballant en altres espais. Per això us convidem a sumar-vos a la comissió, escrivint a ecologia@xes.cat, ja que hi ha molt camí a recórrer i com ens recorda la Greta Thunberg: se’ns acaba el temps.

 

Comissió d’Ecologia i Espai Ambiental Cooperativa

Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica?

L’autor, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), planteja que la cultura de la cooperació i el sentit de la democràcia profund que actualment s’està cultivant des de l’Economia Social i Solidària, ha de ser indissociable de la consciència ecològica, i planteja arguments per implantar amb més solidesa el fet ecològic en aquest entorn. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Al març del 2011, des del ja desaparegut CRIC (el que avui és la cooperativa Opcions), vam organitzar uns tallers d’escenaris de futur en el marc d’un projecte de la Universitat Complutense de Madrid titulat España Cambio Global 2020/2050. L’objectiu del projecte –i dels tallers– era el de dibuixar i entendre potencials horitzons a transitar en relació al consum i els estils de vida a l’estat espanyol en un escenari de 20 a 50 anys. Als tallers hi vam convidar tot tipus d’agents (moviment ecologista, sindicalisme, economia social i solidària, administracions públiques, teixit empresarial convencional…), i, com a punt de partida, vam emplaçar als participants a definir els dos grans elements de context que creien que serien els grans condicionants dels futurs possibles. Hi havia més de quinze possibles condicionants, però els dos que es van escollir, per sorprenent majoria, van ser aquests: l’escassetat de recursos i d’energia, per un costat, i la regeneració democràtica, per l’altre. Aquesta elecció configurava quatre grans escenaris, on el pitjor era un horitzó apocalíptic on l’escassetat de recursos i energia era ràpida i dràstica, i on no hi havia regeneració democràtica. En canvi, el millor era el que ens dibuixava una reducció progressiva i –relativament- lenta dels recursos, combinada amb una regeneració democràtica (definida en termes molt amplis); el que vindria a ser l’escenari desitjable.

El primer vector de canvi –l’escassetat de recursos i d’energia– no dóna molt de marge a la interpretació: els límits biofísics del planeta marquen la nostra capacitat com a espècie, ja no només de viure dignament, sinó, directament, de sobreviure. Com apunta Víctor Toledo amb la seva teoria sobre la consciència d’espècie, som l’única espècie sobre el planeta que no és conscient ni del temps ni de l’espai planetari, i això ens fa ser tremendament miops sobre els reptes del nostre futur: en comptes d’enfocar-nos en un dels grans reptes d’espècie que tenim, com és l’explotació del planeta, deixem que gran quantitat d’”ismes” –posa èmfasi especial en els fanatismes religiosos i els nacionalismes– ens posin un tel als ulls i ens empenyin massa sovint a barallar-nos per foteses: discutim per veure qui va abans a la cua del restaurant del vaixell, mentre aquest s’enfonsa.

La idea de consciència d’espècie no només ens confronta amb el nostre futur ecològic, sinó també amb el segon vector que esmentava: la regeneració democràtica. Víctor Toledo ho defineix en termes d’explotació de les persones sobre les persones i, juntament amb l’explotació del planeta, el situa com a segon gran repte civilitzatori: “Remuntar l’estat de crisi i salvar-se del possible col·lapse planetari és una tasca que necessita de tots, sense excepció. Es requereix la unitat de la diversitat. I això suposa actes suprems de civilitat, coordinació, unitat, consens, cooperació i altruisme”.

“Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a l’escassedat de recursos; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic”

Toledo apunta la cooperació com a via per recórrer la transició ecològica, de manera que és aquí on crec que entrem en joc totes les persones que, des de diferents rols i posicions (com a consumidores, com a treballadores, com a tècniques de l’administració, com a activistes), estem impulsant l’economia social i solidària (ESS). L’ESS és avui, des del meu punt de vista, un dels principals vectors de regeneració democràtica del nostre país, ja que, de baix a dalt, construïm formes d’organització innovadores, obertes, transformadores i amb perspectiva feminista. Som escoles de regeneració democràtica, perquè cultivem la cultura de la presa de decisions col·lectives, del debat i contraposició d’idees, des de la cura i l’empatia, en el dia a dia; per organitzar-nos el nostre propi treball, com per proveir-nos de béns i serveis. A més, amb espais d’articulació com la XES i les seves xarxes locals i comissions de treball, fem que això dreni i obri també àmbits institucionals, com ho demostra la incidència de les 14 mesures –ara 15- per l’impuls de l’ESS des de l’àmbit local que vam proposar, per primer cop, el 2015. Aquest impuls ha conduït a diversos ajuntaments a “exposar-se” a processos de coproducció de política pública i experimentar la concertació pública-cooperativa-comunitària.

Si ens haig de posar un però, és que potser hem perdut de vista que, la cultura de la cooperació i aquest profund sentit de la democràcia que estem cultivant, ha de ser indissociable de la consciència ecològica. Aquesta dissociació l’he viscut de primera mà: abans que l’ESS fos el meu principal espai de militància política, participava majoritàriament en espais vinculats a l’ecologisme social. Quan vaig endinsar-me a l’ESS, em va sorprendre molt la poca rellevància del fet ecològic dins de l’àmbit. No és que el vector ambiental no hi sigui present, ja que el tenim integrat des d’un punt de vista formal: incloem la preocupació pel medi ambient al relat que projectem cap enfora, i també fem que les organitzacions hagin de rendir comptes ambientals a través del Balanç Social i el Pam a Pam. Però, des del meu punt de vista, aquest compromís formal aborda el fet ambiental de manera excessivament superficial (potser és per això que s’ha creat recentment una Comissió d’Ecologia des de la base social de l’ESS que posa el vector ambiental al seu eix de rotació, i intentar així “ambientalitzar” l’ESS).

“L’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una Economia Social i Solidària forta i molt estesa a grans capes de la societat”

Què vol dir integrar el fet ecològic dins de les nostres organitzacions? Per respondre-ho em remunto altra vegada a la meva experiència personal al CRIC: recordo que tot l’equip teníem una profunda consciència ecològica, que projectàvem a les nostres formes de vida individuals i, de manera gairebé involuntària, també a tot el que fèiem com a organització (articles que escrivíem, esdeveniments que organitzàvem, micropràctiques quotidianes d’organització de les tasques reproductives, etc.). I és que crec que aquí és on està la barrera (igual que passa amb la consciència feminista): per molts compromisos formals que adoptem com a organització, si no ens apropiem –de manera individual i col·lectiva- d’aquests valors, i vivim la nostra quotidianitat des d’aquesta perspectiva (i ens enfrontem a les barreres psicosocials i estructurals que trobarem en el camí), difícilment anirem més enllà dels compromisos formals.

Els que venim de l’ecologisme social pensem sovint en el pic del petroli i el col·lapse (és com una ombra que ens persegueix). L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.

Article publicat originàriament a La Directa, en data 20 de maig de 2019.

2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que  treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.

La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona  i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.

Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats.  En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.

A les xarxes ens trobareu a #ecologiaESS.

Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)

09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària –  Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA,  Madrid.
10:45h  – 11:15h –  Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social,  Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00  Dinar* Cooperatiu  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”

Durant l’estona de dinar i cafè ..  Música per la transició ecològica  – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució.  Amb Pol·len Musical

*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros