A inicis de 2022, quan totes les comissions de la XES havíem de pensar les accions priortàries per l’any, des de la comissió d’ecologia vam plantejar una proposta que va despertar un consens unànim: calia dotar-nos d’una eina per treballar possibles escenaris de futur davant la crisi ecosocial, per tal d’aterrar a barris i pobles i preparar les comunitats pel que pogués venir. Algunes de nosaltres havíem participat d’un precedent molt interessant: l’elaboració d’escenaris de futur en l’àmbit del consum i els estils de vida en el marc del projecte Cambio Global España 2020/2050, projecte dut a terme per l’antic Centre de Recerca i Informació en Consum (avui la cooperativa Opcions), sota la coordinació de la Yayo Herrero.

Així, a l’estiu, vam organitzar, amb el suport de la Conchi Piñeiro de la cooperativa Altekio, una formació en la metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur, per a poder instal·lar aquesta metodologia en 25 facilitadores vinculades a entitats de la XES, de diferents àmbits i procedències de Catalunya. Al setembre, amb el llançament de la campanya futurs impossibles, han començat a multiplicar-se les peticions de tallers d’escenaris de futur podeu veure els previstos, tot i que la majoria tenen inscripcions tancades)… Però en què consisteix aquesta metodologia? I per què està tenint tant bona acollida?

Aquests tallers tenen la finalitat de construir narratives de futur compartides en relació a un territori i uns eixos determinats, per tal de definir i prioritzar aquelles accions més importants a dur a terme avui, per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables dels diferents escenaris. La peça clau de la metodologia són els 4 escenaris marc descrits per la Conchi Piñeiro i el Kois Fernández Casadevante: Ecofeixisme, Green New Deal corporatiu, Green New Deal transformador i Decreixement (en breu es publicarà l’article on desenvolupen els 4 escenaris aquí https://resilienciayjusticia.solidaridadandalucia.org/, i podeu trobar una versió resumida de cada escenari aquí).

A la presentació del projecte que vam fer a la FESC, vam poder fer un tast de la metodologia, situant una pregunta central a l’hora de fer l’exercici prospectiu: Com serà l’ESS el 2040 a Catalunya sota cada un d’aquests escenaris? (aquesta pregunta pot variar en funció del context, i es podria preguntar com serà el teixit comunitari, o l’alimentació i el proveïment d’energia…). Com que només era un tast, vam arribar només al punt de definició de la narrativa de 2040 per cada escenari. Les següents passes serien:

1) dibuixar un fil temporal des del futur cap al present identificant les principals fites que van portar a l’escenari de 2040;

2) creació d’una coberta de diari amb 4 o 5 titulars per sintetitzar la narrativa construïda;

3) Identificació d’elements desitjables i no desitjables de cada escenari;

4) Definició d’accions i línies estratègiques que, partint d’experiències o situacions existents en el present, poden servir per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables;

5) Construcció d’un pla d’acció temporalitzat.

En breu farem pública una guia metodològica que ens han fet les companyes d’Altekio per tal d’ajudar a orientar els tallers que es facin. Des de la XES ens posem a disposició per fer un exercici prospectiu així; ens podeu escriure a ecologia@xes.cat. Construïm entre totes futurs impossibles!

La XES, juntament amb Coòpolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, impulsem Futurs (im)possibles, un projecte per a caminar, des de l’ESS, cap a una transició ecològica amb democràcia econòmica i justícia social.

La base del projecte són les Propostes per la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial. La via per donar-les a conèixer i incidir sobre el conjunt de l’ESS i els diferents actors institucionals i econòmics que la orbiten, tindrà dos grans carrils: d’una banda, la campanya d’incidència, des d’on anar abordant els temes clau de la transició, compartint propostes i debats amb els moviments socials implicats en cada lluita. De l’altra, per preparar els pobles i ciutats per aquest futur incert, la organització de tallers participatius per a la construcció d’escenaris de futur, en base a la metodologia que la Conchi Piñeiro, de la cooperativa Altekio, ha «traslladat» a 25 facilitadores de diferents organitzacions de l’ESS d’arreu del territori. Els dos processos, confluiran en el Fòrum de Transicions Ecosocials, que organitzarem a Barcelona, els dies 24 i 25 de febrer de 2023.

Si voleu conèixer millor aquest projecte i les diferents activitats planificades, us convidem a venir a la presentació que farem en el marc de la FESC, el dissabte 22, a les 11:30h.

Com a XES ens adherim al manifest contra la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030, al costat d’altres entitats socials i associacions veïnals, polítiques i sindicals.

El manifest, promogut per entitats de Barcelona i la seva àrea metropolitana, llista les actuacions que no tindran un impacte positiu en el territori. Entre elles la construcció infrastructures efímeres en barris mancants d’espais comuns i l’arribada massiva de visitants que impactarà en el sector turísic i augmentarà la precarietat laboral. També es vol fer èmfasi en la importància que les persones dels territoris que acollirien els Jocs siguin les que decideixin les seves necessitats i prioritats.

Per tot això animem a tothom a assistir a la manifestació convocada per la Plataforma Stop JJOO pel proper diumenge 15 de maig a Puigcerdà. S’estan organitzant busos arreu del territori per poder assistir-hi.

 

 

Ens adherim al manifest impulsat per la Plataforma Stop JJOO per aturar la candidatura Barcelona-Pirineus 2030. L’escrit, signat per més de 40 personalitats dels Pirineus, exigeix la retirada immediata de la candidatura, l’enterrament definitiu del projecte i que les inversions públiques es destinin a cobrir les necessitats del territori.

En la roda de premsa de presentació del manifest, el portaveu de la Plataforma, Bernat Lavaquiol, ha remarcat la necessitat que les inversions als Pirineus no estiguin lligades als JJOO i ha recordat que la candidatura és un projecte totalment incompatible amb la situació d’emergència climàtica.

Emma Rojas, de Ramaderes de Catalunya, ha criticat la manca de transparencia del projecte, pensat des de Barcelona sense tenir en compte les necessitats de les veïnes i veïns. Rojas ha reclamat que s’inverteixin els diners en millorar la xarxa de transport públic i facilitar així la comunicació entre pobles i garantir a les veïnes un millor accés als serveis.

Finalment l’esportista Killian Jornet, un dels signants del manifest, ha recordat la importància d’avançar cap a un turisme sostenible, respectuós i amb impacte social positiu pel territori.

Podeu llegir i adherir-vos al manifest aquí.