INCIDÈNCIA POLÍTICA

Des del moviment de l’ESS ens cal treballar per canviar els marcs culturals i institucionals que sostenen l’actual model econòmic, i situar l’ESS com a peça clau per al canvi de rumb. És especialment important que, a més del factor de democratització econòmica que històricament caracteritza l’ESS, hi sumem i transversalitzem els plantejaments de les economies feministes i els del moviment pel procomú, així com la mirada diversa i intercultural i la urgència de la transició ecosocial.

És important fer palès que, a la XES, la incidència política es fa des de molts àmbits: des de les xarxes locals, des de les comissions sectorials, des de la pròpia permanent… És una estratègia que travessa, doncs, l’activitat de la xarxa en el seu conjunt. En aquest context, la comissió d’incidència política neix per coordinar i impulsar les accions d’incidència política i social de la xarxa, per aconseguir implementar les mesures que ens facin avançar decididament cap a un nou model econòmic. Així doncs, la comissió té un paper de lideratge en aquesta tasca política, especialment enfocada en les següents funcions o objectius:

  • Elaborar propostes polítiques, tant de política pública com pel mateix moviment.
  • Impulsar accions i campanyes per a la implementació de les mesures.
  • Mantenir nterlocucions amb actors i moviments socials que no estiguin cobertes. directament des de la permanent o des de les comissions.

Si esteu interessades en formar part d’aquesta comissió, podeu escriure’ns a incidencia@xes.cat.

Des de la creació de la comissió, hem impulsat dos grans processos:

1. Pla d’Acció per l’Impuls de l’ESS

Mesures a implementar des de les administracions:

Des de la XES pensem que l’ESS ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic. Per això hem elaborat aquest Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanem que duguin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Aquest Pla, aprovat per l’assemblea general de la XES l’abril del 2021, forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.

Podeu consultar el Pla d’Acció d’ESS complet més avall, en aquesta mateixa pàgina.

Full de ruta del propi moviment:

Aquesta branca del Pla d’Acció es va fer durant el 2020, a partir de les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials. Es van definir tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques (incidència política, canvi socioeconòmic i apoderament sociocomunitari) i un conjunt d’accions. 

Tota aquesta feina es resumeix en aquest document: un ventall de mesures a dur a terme des del propi moviment de l’ESS, que sorgeix de la XES, però que volem que la transcendeixi i s’estengui al conjunt de l’àmbit.

2. Propostes per a la Democratització Econòmica i la Transició Ecosocial

És ineludible impulsar una transició ecosocial que aturi la degradació del planeta, erradiqui la pobresa, combati la desigualtat social i situï la sostenibilitat de la vida com a objectiu prioritari i com a referent de les activitats productives. En aquest context, des de la XES hem elaborat el document “Propostes per a la democratització econòmica i transició ecosocial”, a partir del treball propi però també recollint aportacions d’altres persones i comissions, amb el debat i l’aprovació en assemblea general a l’abril del 2021.

Aquest document té diverses finalitats: fer-ne la màxima difusió possible, integrar-lo en el procés de reflexió estratègica que tot seguit començarem, utilitzar-lo com a guia per posicionar-nos davant de fets, propostes i conflictes que sorgeixin en el futur immediat i tenir propostes per aportar al procés de definició del Pacte per l’Economia per la Vida i, si n’hi ha, a altres marcs d’articulació i de lluita de col·lectius socials, moviments i organitzacions per a la transformació social.

Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques

25 MESURES PER FOMENTAR L’ESS

L’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de la crisi global de civilització que ens té immerses el sistema capitalista, patriarcal, colonial i productivista des de fa decennis. I forma part també de l’alternativa al sistema que provoca aquestes crisis, més ben  dit: ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic.

Per això hem elaborat aquest Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanem que duguin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Aquest Pla forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.

Mesures amb efectes a curt termini

Davant de la paràlisi econòmica generada primer per l’estat d’alarma i després pels successius confinaments ocasionats per la COVID-19, els governs i les administracions dels diferents nivells han pres mesures per pal·liar els efectes negatius que provoquen. Afortunadament, algunes d’aquestes mesures han trencat dogmes que ens havien estenallat en l’episodi anterior de la crisi global, el de 2008-2014 (la possibilitat d’incomplir el sostre de dèficit i d’endeutament dels estats establert pel Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE). Amb tot, creiem que cal fer moltes més passes, especialment enfocades a evitar que s’erosioni de manera irreversible el teixit existent d’ESS, ja que és sobre aquesta base, juntament amb un sector públic reforçat i democratitzat, que hem de construir la nova matriu socioeconòmica del país.

Per tot això, proposem la següent bateria de mesures per evitar els pitjors efectes de la crisi, a curt termini, sobre el teixit de l’ESS:

Mesures de coordinació i articulació

  1. Crear una Taula de coordinació de la gestió de la crisi entre els diferents agents de l’ESS i les administracions competents en ESS a Catalunya, i de canals estables de comunicació per facilitar la coordinació de les diferents accions que es duen a terme i la relació amb l’administració.
  2. Reconèixer les entitats representatives de l’ESS com a interlocutores en matèria socioeconòmica tant en l’àmbit municipal com en el català.

Mesures pal·liatives economicofinanceres

  1. Procedir al pagament immediat de factures i subvencions pendents per part de les administracions.
  2. Injectar directament recursos a totes les organitzacions de l’ESS que es trobin risc de tancament via ajuts públics i creació d’un fons de contingència específic per a l’àmbit.
  3. Crear una línia de crèdit específica per protegir l’ESS, canalització dels préstecs amb avals públics a través de la banca ètica, i inclusió d’altres entitats de l’ESS no bancàries dins del sistema d’avals (Coop57, Goteo, Verkami, etc.).
  4. Estendre la moratòria d’hipoteques i carència de lloguers per a les organitzacions de l’ESS que acreditin una baixada dràstica de l’activitat.
  5. Garantir que les organitzacions de l’ESS que s’acullin a un ERTO i tinguin subvencions en execució no perdran les subvencions i s’estendran els períodes per executar-les.

Mesures pal·liatives laborals

  1. Exonerar en el pagament de quotes de la seguretat social a les organitzacions de l’ESS que mantenen els llocs de treball.
  2. Regularitzar les persones migrants en situació irregular per permetre’ls acollir-se a les cobertures socials, tal com demanen els col·lectius antiracistes.

Mesures pal·liatives fiscals

  1. Aprovar l’exempció de l’IVA cultural.

Mesures amb efectes a mitjà termini

Cal transformar l’estructura productiva per combatre els pitjors efectes que el sistema capitalista mostra de manera continuada. El fet que aquest objectiu només sigui realitzable a mitjà termini no significa que les mesures no s’hagin de prendre ara, ja que la manera com sortim d’aquest període d’hibernació temporal determinarà cap a on caminarem, si cap a un model que superi les desigualtats socials i posi la vida i el desenvolupament humà al centre, o cap a un capitalisme encara més depredador i un estat més autoritari.

Per tot això, proposem les mesures següents:

1. Garantir la continuïtat dels processos engegats per consolidar l’ESS com a prioritat estratègica de país

Cal seguir desenvolupant les actuacions d’impuls de l’ESS desplegades des de diferents nivells institucionals. És especialment important que el Govern de la Generalitat continuï la feina per a l’aprovació de la futura Llei catalana d’ESS, així com els programes d’Ateneus Cooperatius i Projectes Singulars, amb el reconeixement, suport i treball estratègic conjunt amb les entitats representatives de l’ESS que es trobem en el marc de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT). També s’ha de donar continuïtat a les polítiques municipals, especialment l’Estratègia de Ciutat 2020-2030 de l’Ajuntament de Barcelona, així com altres plans i actuacions municipals d’ens locals, molts dels quals formen part de la Xarxa de Municipis per l’ESS (XMESS).

2. Facilitar la cooperativització d’empreses mercantils

Les cooperatives han demostrat ser una forma empresarial que té una elevada capacitat de resiliència en temps de crisi, independentment del seu sector d’activitat. Davant el previsible tancament d’empreses arran d’aquest nou episodi de crisi, creiem que s’ha de prioritzar que, en comptes de rescatar empreses privades fallides amb diners públics, les persones treballadores i/o consumidores-usuàries puguin cooperativitzar aquelles empreses dedicades a activitats socialment útils i sostenibles. Aquest tancament empresarial pot tenir l’origen en causes diverses; pot ser per raó d’una situació de fallida però també pot ser que la propietat se’n vulgui desfer per raons de jubilació, cansament, motius de salut, canvi de domicili o d’orientació professional, etc.

En qualsevol cas, és important que les administracions esmercin tots els mitjans per facilitar la cooperativització d’aquestes empreses –la gran majoria mipimes (micro, petites i mitjanes empreses)–, normalment en forma de cooperatives de treball, però també en cooperatives de consumidores i usuàries, tal com es fa a la Gran Bretanya amb les community shares.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

3. Donar suport a la distribució i comercialització dels productes i serveis de l’ESS, tant a particulars com a altres organitzacions

Demanem a les administracions públiques mesures per promoure la comercialització del teixit de l’ESS. Són moltes les actuacions que es poden dur a terme en aquest sentit, adaptables en funció dels sectors i del col·lectiu consumidor. Una d’aquestes és la realització de campanyes i la disposició d’eines informatives per potenciar el consum de productes i serveis de l’ESS. També és clau que es faciliti al teixit de l’ESS l’accés a les infraestructures logístiques (naus, locals comercials, parades de mercat, plataformes de venda en línia…), la qual cosa permetria fer un salt quantitatiu en la distribució dels seus productes i serveis. Finalment, també és important organitzar i donar suport a l’organització de fires periòdiques d’ESS, així com de mercats agroecològics. Hi ha alguns sectors per als quals és clau aquest suport a la comercialització, com el de l’agroecologia, que és un dels garants de l’abastiment alimentari del país. Hi ha altres sectors on la dependència de les corporacions extractivistes és manifesta, com el de les tecnologies digitals, on cal impulsar una majora autonomia i les solucions tecnoètiques.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

4. Crear un fons de contingència per garantir la continuïtat de les organitzacions de l’ESS en sectors estratègics

A l’anterior episodi de crisi vam veure com es destinaven 60.000 milions d’euros a rescatar la mateixa banca privada que l’havia generada; això no pot tornar a passar. Si les administracions públiques han d’emprar fons per rescatar el teixit socioempresarial, ha de ser per a aquell conjunt d’organitzacions que contribueixen al benestar de la societat, i no per als que l’empitjoren. Per tant, demanem la creació d’un fons de contingència que permeti dirigir fons públics –sense necessitat de retorn– a organitzacions de l’ESS en situacions de dificultat econòmica, preservant així el teixit que es pot veure amenaçat per aquest nou episodi de crisi.

5. Generalitzar la compra i contractació pública responsable (CPR) i permetre-hi l’accés prioritari de l’ESS

La utilitat social i ambiental de l’ESS justifica la priorització de les organitzacions d’aquest àmbit en els processos de compra i contractació pública. En aquest sentit, és més necessari que mai que els criteris ètics, socials i ambientals tinguin un pes més gran en les fórmules d’adjudicació de contractes i licitacions públiques, posant en avantatge les organitzacions que acreditin els estàndards socioambientals més alts i atorgant un pes residual al preu com a criteri d’adjudicació. Les institucions han de fer una aposta decidida i valenta per prioritzar les organitzacions d’ESS com a principals proveïdores de béns i serveis a les administracions.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

6. Obrir noves línies de subvencions per mantenir i potenciar l’ESS

Un dels reptes de l’ESS per créixer és disposar de prou capital per iniciar projectes, obrir noves línies d’activitat o fer salts quantitatius en les estructures productives. A més, el nou episodi de crisi que s’inicia posarà encara més estrès sobre les, ja de per si, limitades capacitats d’inversió de l’àmbit. Les subvencions poden jugar un paper clau en certs moments dels cicles socioempresarials de les iniciatives; per això cal ampliar la dotació pressupostària de les diferents administracions per a aquesta finalitat i actuar com a mesura anticíclica que eviti l’erosió del teixit; ben al contrari, l’expandeixi. A més, cal potenciar els sectors estratègics, entesos com aquells que satisfan les necessitats bàsiques de les persones: habitatge,  producció, transformació i comercialització alimentària, comerç de proximitat, tèxtil, sociosanitari, cures, energia, tecnologies d’utilitat social, etc.

7. Facilitar línies de crèdit i altres eines d’accés a finançament específiques per a l’ESS

Arran de la crisi sanitària, des de diferents nivells institucionals s’han desplegat polítiques d’avals públics per facilitar l’endeutament privat i intentar pal·liar així els impactes a curt termini de la recessió, però creiem que aquestes mesures han de canviar substancialment de rumb. Per un costat, han de ser discrecionals: l’ESS i les mipimes responsables que acreditin que produeixen amb criteris socioambientals han de tenir la prioritat en l’accés al finançament avalat públicament, i no empreses de dubtós benefici social. A més, és imprescindible que aquests avals es canalitzin a través del sistema de finances ètiques, de les caixes cooperatives i d’altres instruments d’ESS com plataformes de micromecenatge, etc. Per últim, juntament amb els agents de l’ESS, per fer front a processos de reestructuració caldrà impulsar productes de capital pacient, que permetin un endeutament “tou” a llarg termini.

8. Posar a disposició eines i mitjans d’assessorament de caràcter organitzatiu i estratègic per al teixit de l’ESS i la seva adaptació a la crisi

S’han de reenfocar els mitjans de formació, assessorament i acompanyament  empresarial dels diferents nivells institucionals, per tal de prioritzar l’assessorament i acompanyament estratègic a l’ESS, i la revisió i adaptació dels seus models d’activitat en el transcurs d’aquest episodi de la crisi i, especialment, a la seva sortida. Resulta especialment important que aquestes formacions i assessoraments integrin la perspectiva feminista, l’aposta per la diversitat i les tecnologies lliures i ètiques, com a bases sobre les quals erigir els nous models d’activitat, i que es facin des de lògiques descentralitzades. A més, aquests acompanyaments s’han de pensar en termes de què serà necessari el dia després, enfocar les reconversions cap a sectors estratègics i preparar les organitzacions perquè planifiquin aquesta adaptació a llarg termini, ja des d’ara.

9. Posar a disposició recursos que facilitin les iniciatives sociocomunitàries

Una part de l’activitat de les organitzacions de l’ESS té una dimensió sociocomunitària, que no passa pel mercat, pel treball remunerat ni per la prestació de serveis com a tal, sinó que es mou en lògiques de donació, reciprocitat i ajuda mútua, tant al si de les organitzacions o col·lectius, com entre aquestes i les seves comunitats. A més, hi ha iniciatives d’ESS que operen íntegrament fora del mercat i del treball remunerat, com ara bancs de temps, grups de criança compartida, comunitats de préstec, de suport mutu, gestió comunitària d’equipaments públics o d’espais públics, grups de consum agroecològic, horts i jardins comunitaris, etc. Aquesta mena d’iniciatives conformen allò que anomenem la branca sociocomunitària de l’ESS, tan important com la branca socioempresarial i, per tant, igualment mereixedora de suport per part de les administracions públiques.

A grans trets, aquest suport públic es pot concretar en la cessió d’espais per a l’ús i gestió comunitària, de materials i recursos en desús, el reconeixement de les xarxes de solidaritat i suport mutu, etc., sempre des d’una lògica de facilitar i reforçar, mai d’interferir ni fiscalitzar.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

10. Posar a disposició recursos i infraestructures en desús al servei l’activitat productiva de l’ESS

Les administracions públiques disposen de gran quantitat d’actius en desús. En el context actual, s’haurien de posar a disposició del teixit socioempresarial de l’ESS. Equips informàtics, espais de treball, equips i materials per organitzar esdeveniments, mobiliari…, un conjunt de recursos que, si es posen en circulació, a més d’augmentar la viabilitat de les organitzacions de l’ESS en aquesta difícil situació, li donen un ús social i contribueixen a la reutilització de materials i, per tant, a la racionalitat ecològica.

11. Fer les reformes fiscals necessàries per promoure l’ESS

Tot i que les cooperatives, com a forma jurídica fortament associada a l’ESS, ja disposen d’alguns avantatges fiscals, cal estendre’ls a tot l’àmbit de l’ESS i reforçar-los. Per això, el conjunt d’organitzacions que conformen l’ESS s’han de considerar entitats especialment protegides.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

12. Elaborar un pla de transició industrial per situar els sectors estratègics per a la vida i l’ESS en el centre de la transformació productiva

La paràlisi econòmica de la COVID-19 ha posat de manifest la fragilitat del mercat globalitzat a l’hora de garantir el subministrament de productes, principalment a causa de la desindustrialització que ha patit el nostre teixit econòmic, mentre es deslocalitzaven els centres de producció i es fragmentaven les cadenes de valor en el mercat global.

Cal revertir aquesta situació mitjançant extensos plans de transició industrial (reconversió i desenvolupament) que permetin guanyar sobirania econòmica com a país mitjançant la relocalització de les cadenes de producció, i crear una indústria neta i descarbonitzada en els sectors que són estratègics per a la vida com, per exemple, l’agroalimentari o el de les tecnologies d’utilitat pública (sanitàries, energètiques, de la informació i la comunicació).

Aquests plans de transició industrial hauran d’incloure l’ESS en la seva concepció i desplegament, sobretot per impregnar dels valors de l’ESS al teixit de mipimes que conforma majoritàriament el teixit industrial català, i perquè les organitzacions de l’ESS vagin guanyant pes dins d’aquest teixit.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

13. Regular noves figures cooperatives que facilitin desenvolupar noves activitats

13.1. Desenvolupar el reglament de les cooperatives de foment empresarial

La disposició addicional tercera de la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives ordenava regular per reglament les anomenades cooperatives de foment empresarial, que la mateixa llei definia com “les que tenen per objecte social prioritari el suport a la creació i al creixement d’activitats econòmiques i socials desenvolupades per nous emprenedors.” Han transcorregut més de cinc anys i encara no s’ha fet.

13.2. Crear la figura de la cooperativa de serveis públics

Molts serveis públics de proximitat els podrien prestar cooperatives multigovernança, formades sobretot per les persones sòcies de treball, les sòcies usuàries i les administracions públiques (sobretot, ens locals), en les quals, al mateix temps que aquestes últimes conserven la titularitat i el control últim del servei, comparteixen la gestió amb les usuàries i treballadores. Aquesta figura s’hauria d’inspirar en les societats cooperatives d’interès col·lectius (SCIC) franceses, un model d’èxit que ja ha generat un miler d’aquest tipus de cooperatives.

14. Mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació, sinó també suposa l’aposta per un major pes de l’economia social i solidària, amb una important creació d’ocupació en la fase de promoció així com en la provisió de béns i serveis vinculats a l’habitatge.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país. Per això, es fa necessari enfortir la col·laboració amb sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre d’altres mesures.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.

15. Promoció de les tecnologies lliures i el procomú digital

Cal promoure i garantir l’accés a les noves tecnologies i a la xarxa; promoure els usos socials, cooperatius i col•laboratius de les TICs; fer un ús exclusiu i didàctic de software i hardware obert/lliure en les administracions i tots els àmbits públics de la seva competència; recolzar l’establiment d’infraestructures tecnològiques de caràcter obert i de gestió comunitària, descentralitzada, lliure i neutral; incentivar el coneixement obert i l’ús de llicències lliures/obertes; promoure els valors i les pràctiques cooperatives en o amb TICs mitjançant programes específics de capacitació, finançament i incubació.

Cal evitar els monopolis, abusos i precarietats associades a l’hegemonia del capitalisme de plataforma, i donar suport als comuns digitals, les iniciatives públiques de dades obertes i el cooperativisme de plataforma.

Consulta aquí les accions específiques per al desenvolupament d’aquesta mesura.