Formació oberta a noves activistes de Pam a Pam

/en , /por

Si voleu ser activistes de Pam a Pam, el 4 de març t’esperem a la formació per a noves xinxetes del projecte!

Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevisten i les pugen al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics d’aquest projecte de la XES.

Aquesta formació és via d’entrada a la participació en el projecte i alhora ofereix una primera aproximació a l’economia solidària a partir de l’explicació dels 15 criteris del qüestionari marc de les entrevistes Pam a Pam que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.

Atenció que cal inscripció prèvia! I si aquesta vegada no hi podeu participar, estigueu atentes a les properes formacions que trobareu aquí.

1000 punts a Pam a Pam: consumeix com penses, pensa com consumeixes

/en , /por

Llancem, a través de Pam a Pam, una campanya de foment del consum dins l’economia solidària per impulsar el moviment davant la crisi actual. Alhora, fem visible que Pam a Pam, el mapa de l’ESS, ja té més de 1000 punts on poder fer consum responsable!

Comprar a Amazon quan reivindiquem el teixit comercial dels nostres carrers? Vestir una samarreta feminista feta amb l’explotació laboral de dones? Tenir comptes a la banca convencional mentre ens queixem del rescat bancari? Voler aturar el canvi climàtic, però no consumir els productes agroecològics?

Sovint ens trobem amb contradiccions generades pel consum, incoherències respecte als nostres valors. Posem de manifest aquestes incoherències i considerem el consum com un vessant més de l’activisme pel canvi social. Per això, des de la  XES llencem la campanya #ConsumxTransformar per donar visibilitat a les iniciatives de l’economia solidària com a alternativa de consum i impulsar el mercat social davant la crisi econòmica i social actual. Fem que el consum sigui transformador, revolucionari, i estigui alineat amb allò que defensem.

Consum, el necessari, però on? Al mapa de Pam a Pam ja hi ha més de 1000 punts on trobar alternatives de compra dins l’economia solidària. Només cal fer una cerca per trobar pràcticament tot allò que cal per a la vida diària: alimentació, tèxtil, salut i cures, subministraments, habitatge, restauració i hostaleria, cultura i oci, educació i recerca, fiançament… Fins a 15 sectors representats per un miler de projectes, 1000 petites revolucions que treballen per la democràcia interna i la cura de la gent que els conforma, que incorporen la perspectiva feminista en les seves activitats, que busquen un impacte social positiu  i s’esforcen per minimitzar el seu impacte ambiental.

Aquest any ha canviat tot, també el nostre consum, i la crisi ha fet que les grans empreses acumulin encara més poder i capital. Així que aprofitem una de les èpoques amb més consum de l’any per llençar una proposta d’acció a la gent amb qui compartim valors. Aquest any ho podem fer diferent! I aprofitem l’augment del consum de pel·lícules i sèries des del primer confinament per explicar la campanya a través de cartells de cinema. Perquè volem escriure la nostra pròpia pel·lícula i fer un gir de guió en les decisions de compra per donar suport a aquelles iniciatives que no busquen el benefici sinó satisfer les necessitats de les persones.

Ens ajudes a fer córrer el missatge de la campanya #ConsumXTransformar? Aquí trobaràs materials gràfics per a xarxes. Gràcies!

Somriure a les pantalles

/en , /por
Com podem fer compatible una aposta per models econòmics que posen la vida en el centre en moments de confinament? Tenim les eines per realitzar tasques de treball a distància sent coherents amb els principis de gestió democràtica i participativa, d’orientació a les necessitats de les persones i de compromís amb el territori i la comunitat? L’autora intenta trobar resposta a aquestes preguntes i apuntar quins són els reptes de l’Economia Solidària pel que fa a la sobirania tecnològica en temps de pandèmia. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials.

L’Economia Social i Solidària (ESS) es caracteritza per la voluntat de crear un mercat social independent del capitalisme. Busquem maneres més sostenibles d’entendre les relacions laborals posant la vida i les cures en el centre, buscant relacions de producció i consum més justes, i mecanismes de finançament ètics. Però què passa quan l’ESS s’enfronta al repte de la digitalització? L’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú, que es presenta dimecres 28 en el marc de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC), ens explica com l’ESS se situa davant dels reptes del capitalisme digital en moments de digitalització forçada.

No és nou, i no és a causa del confinament o de la pandèmia. La nostra societat viu hiperconnectada, pendent de les pantalles i de les últimes novetats tecnològiques. Poques són les esferes de la nostra vida que no hagin patit aquesta digitalització: ha canviat la manera d’informar-nos, però també de contactar amb la família i amics. La digitalització ha fet que canviï la manera en què accedim a la cultura, coneguem a noves parelles o la manera d’entendre el nostre cicle menstrual. Les maneres de treballar també s’han vist afectades per la digitalització. Trobem noves professions, diferents sectors de l’economia han anat incorporant en els seus processos de producció i distribució mecanismes digitals que agilitzen les tasques. L’Economia Social i Solidària no n’ha quedat exclosa.

Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques

Ha passat molt de temps des de la declaració d’independència del ciberespai, on les persones que el feien servir el definien com “un espai de llibertats que calia protegir de les interferències estatals i interessos comercials”. L’esfera digital està, actualment, pràcticament monopolitzada per grans corporacions internacionals. I no només… Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques: les nostres amigues GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft). Però, en què es basa el seu model de negoci? Tan rendible és la vida digital?

Si bé totes aquestes companyies no venen el mateix, sí que treuen benefici del mateix: la informació. Informació personal, cedida a través de llargues clàusules que ningú llegeix. Informació d’interessos i gustos, per generar tendències de mercat. Informació sobre la nostra salut, la nostra situació econòmica, els nostres moviments, les nostres preocupacions. Són trossets d’informació que, gestionades en conjunt i massivament, permeten a les grans companyies que les controlen extreure una alta rendibilitat perfilant usuàries i optimitzant el contingut i la publicitat que se’ls ofereix.

A través del processament massiu de les nostres dades, es preveuen i predefineixen tendències de mercat, es fomenten posicionaments polítics i es reforcen governs. Facebook (o Google, Amazon…) sap abans que tu què vols llegir, veure o escoltar. Els algoritmes de priorització de continguts estan fets per mantenir-nos enganxades a les pantalles, i ho fan a través de mecanismes d’addicció a continguts. Algoritmes que es dissenyen a un lloc determinat del món, pensat per un determinat grup de persones i sota unes determinades perspectives.

Només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors i un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes

Davant d’aquest capitalisme de dades, on se situen els projectes econòmics que volen posar la vida en el centre? Comencem amb unes quantes dades per il·lustrar la situació: només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors. Un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes, i d’aquestes, el 81% reconeix que només fa servir programari privatiu per treballar col·laborativament i en línia. Si bé pel que fa a l’ús del correu electrònic les dades són més optimistes (un 70% de les iniciatives escull tenir una infraestructura pròpia gestionada per empreses petites per adquirir aquest servei) les pràctiques de les treballadores eclipsen aquesta petita llum: en un 63% dels casos alguna persona treballadora redirigeix el correu corporatiu al seu correu personal, redirigint a les GAFAM aquest flux d’informació.

Però no tot el panorama és tan obscur. Ens trobem que, dins de l’ESS hi ha un sector tecnològic fort i compromès que treballa per fomentar la sobirania tecnològica. Un sector que aposta per la intercooperació i que incorpora lògiques i maneres de fer heretades de la comunitat de programari lliure, on de manera distribuïda i coordinada es produeixen conjuntament projectes de programari d’alta complexitat.

Les iniciatives de l’ESS es troben davant d’un gran repte: com fer-se fortes davant dels grans monstres del capitalisme digital? Com afrontar un context post-COVID on la tecnologia ha esdevingut una peça clau? Com podem mantenir estructures horitzontals de governança sense realitzar assemblees? Com podem mirar-nos als ulls sense tenir-nos al davant? Les pantalles, i les eines que hi trobem al darrere, ens ajuden a no perdre el contacte amb les persones que voldríem tenir al davant. O sí?

Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades

Primer, hem de ser conscients que qualsevol tecnologia que fem servir genera exclusió. Hi ha una bona part de la societat que no accedeix amb la mateixa facilitat als recursos digitals (privatius o no). Sent-ne conscients podrem prendre mesures per fer mínima aquesta escletxa: les xarxes de solidaritat als barris també han fet front a aquesta exclusió, creant xarxes de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. Segon, hem de revisar-nos i revisar els nostres hàbits digitals. Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades. És necessari tenir-ho tot en el núvol? Cal escoltar la música en streaming quan tens la casa plena de CD?

També hem de tenir clar que les tecnologies digitals no són aire que no tingui efectes. L’impacte mediambiental d’un mal ús de les tecnologies també ens ha d’importar.
Implementar eines de programari lliure en els nostres projectes és una part dels reptes als quals hem de fer front. Pensar bé quines tasques són les que volem mantenir digitalitzades i escollint eines de programari lliure que en donin resposta. Aquest repte comporta també lluitar contra un discurs que fa anys que s’ha implantat: les eines de programari lliure no són menys segures (al contrari!) o no són més complicades. A qui li convindrà que continuem pensant això?

Finalment, les iniciatives de l’ESS hem de ser valentes i assumir que, si volem donar una resposta transformadora al model econòmic actual, també implica apostar per la sobirania tecnològica. I com bé és sabut, soles no podem, amb amigues sí. Com a ESS, ens hem de dotar d’infraestructures digitals que responguin als nostres principis de governança democràtica, mancomunar aquests recursos digitals esdevé el mecanisme amb el qual ens farem més fortes contra un sistema econòmic i de vigilància permanent.

 

Núria Alonso, membre de la cooperativa sòcia Colèctic i de la comissió procomuns de la XES

 

Article publicat a La Directa el 27 d’octubre del 2020

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

/en , , /por

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.

Seguim el fil de l’Empordà rebel amb Pam a Pam

/en , /por
Seguint el fil roig de l’Empordà rebel, d’aquell territori on encara avui ressonen els ecos de les col·lectivitzacions agràries del 1936, del cooperativisme surer i de consum, i de la infatigable Isabel ‘Cinc hores’. L’elaboració de l’informe Mirades des de l’ESS a les iniciatives agroecològiques de l’Empordà ens ha permès redescobrir com el pas del temps no ha desdibuixat aquell impuls de transformació social, econòmica i ecològica

En el marc de la convocatòria d’ajudes 2019 de l’Àmbit mediambiental de la Fundació Alchimia Solidària, des de Pam a Pam hem identificat i avaluat una vintena d’iniciatives agroecològiques situades a l’Alt i al Baix Empordà.

Seguint el fil roig de l’Empordà rebel, d’aquell territori on encara avui ressonen els ecos de les col·lectivitzacions agràries del 1936, del cooperativisme surer i de consum, i de la infatigable Isabel ‘Cinc hores’. L’elaboració de l’informe Mirades des de l’ESS a les iniciatives agroecològiques de l’Empordà ens ha permès redescobrir com el pas del temps no ha desdibuixat aquell impuls de transformació social, econòmica i ecològica.

En el si d’aquest treball hem pogut recollir l’anàlisi d’iniciatives de  sectors diversos. La visió transversal de l’agroecologia, ens convida a tenir a presents les relacions que hi ha entre les productores agrícoles i les iniciatives que processen i distribueixen, així com de les ramaderes i les iniciatives de l’hostaleria. Sense oblidar-nos dels cellers ni de les confraries de pescadors.

A mode de conclusions, hem pogut apreciar els esforços del conjunt de les iniciatives analitzades per donar resposta als reptes vinculats a l’impacte ambiental, fent esforços importants en l’autoproducció energètica o la lluita contra el malbaratament de recursos i evitant la generació de residus. També han destacat les pràctiques vinculades a l’arrelament territorial, mostrant la connexió d’aquest tipus d’iniciatives amb la vida associativa i comunitària dels llocs on habiten.

Per altra banda, hem observat una menor atenció a les pràctiques relacionades amb la dimensió organitzativa, la perspectiva feminista o l’ús de llicències lliures. Una dinàmica coincident amb les conclusions extretes de l’informe Sembrem Transformació i del Mercat Social Català 2019.

Comarca a comarca, seguim eixamplant el mapa de l’economia solidària de Catalunya i recordant que aquesta s’estén infatigable arreu del país.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

Vols aprendre i fer activisme de l’ESS? Nova formació de Pam a Pam

/en , /por

La propera formació per a activistes del mapa de l’economia solidària Pam a Pam serà el 22 de setembre en línia.

Si t’agradaria implicar-te en el món de l’economia social i solidària (ESS), conèixer-ne iniciatives i trobar-te amb altres activistes de la teva zona segurament t’agradarà ser xinxeta. Les xinxetes són les persones voluntàries que identifiquen, entrevisten i publiquen noves iniciatives al mapa Pam a Pam. A banda, formen part d’un espai d’aprenentatge en l’ESS i participen en espais estratègics del projecte. Aquesta formació és el primer pas per entrar a formar part de la comunitatd ‘activistes que fan possible el mapa de l’economia que posa la vida al centre!

Si t’interessa fer el salt a Pam a Pam ja et pots incriure inscriure aquí a la formació online. Cada cop som més gent a fer créixer el mapa de l’economia solidrària!

Aquest estiu #femESStiu

/en , /por

Aquest estiu ve marcat per la Covid-19 amb una previsió d’augment del turisme de proximitat i, alhora, una oportunitat per les iniciatives del sector per començar a recuperar-se després d’estar mesos tancades. Per això, des de Pam a Pam, us proposem gaudir de la temporada fent turisme sostenible amb els projectes de l’economia social i solidària. Són projectes que cooperen i cuiden el territori, implicats en la vida local dels barris i pobles; iniciatives que funcionen amb criteris ecològics, feministes i de democràcia interna i que procuren un treball digne. Les trobareu al mapa Pam a Pam i també i a les xarxes amb #femESStiu. A continuació en fem un recull.

A Pam a Pam hem entrevistat i situat al mapa diversos allotjaments de turisme sostenible arreu del territori, com és l’alberg Els Caus de Mura, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç Savall. També hi trobareu cases rurals com Cal Calsot de Montellà i Martinet, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, Can Serrà 1786 a Llagostera Ca l’Espavil a Cardedeu o Can Pere de Sant Pere de Ribes, el Garraf.  Si voleu visitar el Delta de l’Ebre, podeu allotjar-vos als apartaments Deltaic, i si per contra preferiu la ciutat, Can Cocollona és el bed & breakfast de l’economia solidària a Girona.

Les activitats agroturístiques que ofereixen les iniciatives de Pam a Pam permeten conèixer de prop projectes agroalimentaris amb una visió transformadora. Si us agrada descobrir com s’elaboren les begudes artesanes o bé degustar-les tenim diverses propostes. Podeu fer un cop d’ull a les activitats de la Sidreria Mooma o un tast de cervesa a Doskiwis Brewing, les dues al Baix Empordà. També podeu conèixer els secrets de la ratafia i altres licors amb La Sobirana a Santa Coloma de Farners o visitar a Arbeca l’obrador compartit on la cooperativa Tres Cadires fa el seu vi de nous. Les propostes d’enoturisme van de Montoliu de Segarra, amb el Celler Comalats, passant pel Celler cooperatiu d’Artés fins al Baix Empordà a la finca Rim, vins i vinyes d’en Jordi Esteve o l’Alt Empordà, a Mas Vida Celler. Alguns projectes ramaders també obren les  portes al turisme arrelat a la terra, com és el cas de la Formatgeria Montmelús a la Cerdanya, Mas la Coromina  a la Garrotxa, L’Aubagueta a la Segarra o la Formatgeria Mas d’Eroles a l’Alt Urgell, entre d’altres. Algunes iniciatives que treballen la terra també ofereixen visites a les seves finques i activitats obertes al púlic, és al cas Temps de la Terra, al Montsià, la masia del Garraf Sències Can Girona.

La conservació del patrimoni natural és també un dels objectius del turisme responsable, per això recomanem conèixer projectes com Riet Vell, a la seva finca ecològica de Delta de l’Ebre fan activitats ornitològiques de la mà de SEO Birdlife. Altres propostes d’ecoturisme les ofereixen les iniciatives d’educació ambiental com la cooperativa La Copa, amb activitats als Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i el Baix Ter; o Alt Ter que organitzen tallers naturalistes i visites al molí restaurat de Sant Joan de les Abadesses. A la zona d’Altafulla L’Hort de la Sínia proposen diverses experiències d’ecoturisme.

Finalment, al mapa de Pam a Pam hi ha iniciatives que organitzen altres tipus d’activitats turístiques en el marc de l’economia social i solidàries. Ens referim, per exemple, a les experiències que Fent País proposa arreu del territori o la plataforma col·laborativa per escapades en autocaravana de Vanwoow.  A Can Llauner podreu fer activitats turístiques per descobrir la Conca de Barberà i la Baixa Segarra i amb Green Events podeu participar en activitats sostenibles al voltant de Barcelona.

La restauració de l’economia social i solidària

Als dos Vallesos trobareu espais de restauració responsable ben repartits. A Terrassa hi ha un restaurant comunitari que es diu La Trobada, a Sabadell hi ha el restaurant cooperatiu de Can Capablanca, a Cardedeu la cuina vegetariana d’EsBioEsfera i a Sant Celoni el restaurant de La Clau gestionat per la cooperativa L’Avern. Al Camp de Tarragona podeu aturar-vos a Reus, on hi ha el Bar Campus i el Casal Despertaferro o a Falset, on trobareu el Restaurant Quinoa.

Al Baix Empordà hi ha un grapat de restaurants amb productes ecològics de la terra, al mapa de l’exonomia solidària n’hem localitzat quatre: Ca la Pilar Dumingu a la Bisbal de l’Empordà, La Barberia i el Restaurant Cactus a Palamós i el Restaurant La Calèndula a Regencós. Si passeu per Mataró, ushi espera el restaurant cooperatiu El Cafè del Mar,  també us podeu aturar a La Selva, fer un iogurt a Llagurt Mataró o menjar davant del mar al Restaurant La Sal del Varador.

La ciutat de Barcelona ofereix múltiples opcions de restauració amb valors. A Gràcia podeu passar pel Bar Restaurant Resolís, La ikas o el Restaurant Mala Hierba. Si passegeu per Ciutat Vella, trobareu el Mescladís i Norai i si ho feu per l’Eixample, podeu aturar-vos a la Sopa de pedres o The Juice House. A Sarrià recomanem el Cafè Orlandai, a Sants Terra d’escudella i al Poble Sec La Raposa.

A altres punts del territori, no ens oblidem d’iniciatives com l’hamburgueseria Restaurant Boh de Bellver de Cerdanya o el restaurant eco, vegà i gluten-free de Girona, Bionèctar. Si voleu fer un mos a Vilanova i la Geltrú podeu visitar Cal Trajo, l’espai gastronòmic de Can Pistrau.

Aneu on aneu aquest estiu, recordeu que al mapa de Pam a Pam podreu trobar alternatives de consum arreu del territori per a les teves compres habituals. També durant les vacances, evitem el consumisme i practiquem el consum responsable!

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

/en , , /por

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Presentem l’informe “Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19”

/en , /por

La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia. Com hauria de ser aquesta escalabilitat?

Des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19, conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Un dels ob jectius principals ha estat comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Una percepcio? comuna a tots els sectors analitzats e?s la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforc?at durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecolo?gics per a l’escalabilitat de l’agroecologia. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecolo?gic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromi?s del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Informe complert AQUÍ.