Formació per a noves activistes de Pam a Pam

La comunitat Pam a Pam és oberta a tothom que vulgui participar! Aquesta formació va dirigida a aquelles persones que volen unir-se al projecte i ser xinxeta (les xinxetes són les persones voluntàries del projecte) per anar a conèixer iniciatives, entrevistar-les i pujar-les al mapa.

El 14 de feber de 18h farem una formació online per a noves xinxetes.

No oblideu inscriure-us a la formació aquí.

 

 

Mengem agroecològic, mengem local

Quan escollim quins aliments posem a taula estem fent una elecció que impacta molt més enllà del nostre paladar. Com podem fer un consum responsable d’allò que mengem?

Al web d’Einateca Agroecològica hi trobareu un nou apartat amb idees per fer un consum d’aliments agroecològic i de proximitat. Hi ha xarxes xarxes agroecològiques locals, mercats de pagès, botigues i supermercats cooperatius, comerços o plataformes especialitzades o cooperatives i grups de consum agroecològic. També recomanem bars, restaurants i allotjaments amb criteris de proximitat, de temporada i sovint també d’agroecologia. Finalment, si us agrada l’hort, n’hi ha molts de col·lectius on podeu cultivar els vostres propis aliments.

Des del projecte Einateca Agroecològica, impulsat per  l’ArestaArran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària i participat per una dotzena de xarxes alimentàries locals creiem en la corresponsabilitat amb les petites productores o elaboradores alimentàries. Volem contribuir a enfortir i fer visible el paper de la pagesia amb el nostre consum i impulsar alternatives al model alimentari dominant que siguin sostenibles i cuidin el territori. Per això proposem impulsar els circuits curts de comercialització dels aliments. I alhora, recuperem hàbits saludables a taula i donem vida al petit comerç.

‘Som part del circuit’, una campanya de consum agroecològic

Des del projecte Einateca Agroecològica, hem llençat una campanya de comunicació amb el lema “Som part del circuit”. L’objectiu principal és impulsar el consum responsable en l’alimentació apel·lant a la corresponsabilitat

Aquesta acció comunicativa pretén sensibilitzar les consumidores sobre les situacions que es produeixen durant el recorregut dels aliments abans que arribin a elles. També es volen mostrar les dificultats amb els que es troben les productores o elaboradores agroecològiques a l’hora de fer-ho possible. La campanya també aprofita per parlar del sentit que té coordinar-se entre productores i crear xarxes per afrontar conjuntament reptes i alhora mostrar la cadena de valor que hi ha darrere el circuit d’aquests aliments.

La imatge gràfica es basa en unes il·lustracions tipus còmic de l’autora Helga Ambak a partir de situacions representatives que han proposat les xarxes que formen part del projecte o que s’han descrit a les xerrades que hem organitzat. Les vinyetes van acompanyades de missatges clau que pretén explicar millor aquestes situacions i també proposen algun canvi en el consum. Si voleu veure la campanya sencera, podeu donar un cop d’ull a la web de “Som part del circuit”.

Si voleu donar un cop de mà en la difusió, podeu compartir les publicacions a les xarxes socials amb l’etiqueta #SomPartDelCircuit.

 

Agroecologia, proximitat i comerç just als campaments

Recordeu el protocol d’abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu, elaborat per Pam a Pam i la sòcia Escola Lliure El Sol fa tot just un any? Ara, es renova i es fa més complet en incorporar també el consum de productes de comerç just de la mà de LaCoordi, incorporant així una mirada nord-sud, i fent propostes per treballar les desigualtats i l’educació per a la justícia global a les entitats a partir del consum alimentari.

Sense renunciar als principis de la proposta inicial, elaborada per l’Escola Lliure en El Sol i Pam Pam en el marc de la campanya Abastiment Agroecològic feta amb Arran de Terra, el protocol proposa ara que alguns productes no frescos de consum habitual a la nostra dieta (cafè, te, xocolata, sucre) siguin de comerç just. Es tracta de productes que, per les condicions climàtiques que demana la seva producció, no podem cultivar aquí si no és a través de pràctiques molt agressives per l’entorn. És per això que habitualment els importem de països del sud global. Des de LaCoordi animem a l’associacionisme educatiu a fer-ho apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes, que respectin el medi ambient… En definitiva, que segueixin els 10 principis del comerç just.

Què podeu trobar al protocol?

El protocol manté les tres línies d’abastiment complementàries: el producte fresc de la zona on es realitza l’activitat; el producte no fresc a granel i de proximitat (i ara també de comerç just); i el producte per a les famílies de l’entitat. A la calendarització de les accions s’incorpora una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just. També s’afegeixen dues FAQS sobre el comerç just com a moviment i sobre els seus impactes ambientals. D’aquesta manera, es vincula el comerç just a la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària, totes sota el paraigües de LaCoordi.

D’altres novetats del protocol són alguns aclariments sobre els falsos mites que hi ha al voltant del preu dels productes de comerç just. I la proposta d’importadores especialitzades que poden facilitar molt les coses a les entitats. A l’apartat de «Recursos» s’hi afegeixen materials interessants com la Campanya Jotrio.cat i un bloc de recursos específic sobre educació per a la justícia global i comerç just, amb les guies de LaFede i Escoltes Catalans, el manual per apropar el comerç just a joves, i alguns catàlegs i portals de recursos pedagògics. Sense oblidar el recull de bones pràctiques i les possibilitats de formació, que també han de contribuir a fer que els impactes globals del nostre consum local posin la vida de les persones i dels ecosistemes al centre i siguin realment justos.

Podeu consultar-lo aquí.

El calaix d’eines per a l’agroeocologia

Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.

Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’ArestaArran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’Einateca agroecològica, una plataforma col·laborativa de suport mutu i visibilització de les xarxes alimentàries locals. Us hi sumeu? 

Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si esteu treballant per consolidar-vos com a tal, us pot interessar aparèixer al mapa i formar part de l’Einateca, la vostra plataforma col·laborativa i autogestionada per compartir eines i recursos.Un cop inscrites a la plataforma, podreu:

  • Aparèixer al mapa de xarxes
  • Tenir accés a recursos compartits d’altres xarxes (ajudes i normatives, rutes de distribució, guies pràctiques, borsa de treball, per exemple) reservades a les xarxes que s’hagin inscrit.
  • Participar en un fòrum i tenir accés a altres eines col·laboratives per compartir processos, neguits, necessitats i bones pràctiques.
  • Avançar col·lectivament cap a la consolidació dels nostres projectes, fer-los sostenibles i arribar a nous públics.
  • Visibilitzar la feina diària duta a terme per les xarxes alimentàries locals i la seva importància a l’hora de promoure sistemes alimentaris territorialitzats justos i sostenibles.
Si voleu entrar a formar part del mapa i la comunitat de l’Einateca, podeu registrar-vos AQUí.
Ara per ara ja hi ha algunes xarxes participant del projecte, s’han apuntat al mapa per a què tinguis una idea com serà el mapa de xarxes!


L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques(Aresta , 2020) i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″  (Arran de terra, Aresta, Pam a Pam, Escola de Pastors i Càtedra d’Agroecologia de Vic, 2020).

Les marques de roba de l’ESS a Pam a Pam

Apostem per un sistema alternatiu de producció i consum de moda actual, lluny de les condicions laborals abusives i l’impacte ambiental negatiu. Per això hem fet un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que trobareu a Pam a Pam, el mapa de les alternatives de consum i l’ESS.

Abans de decidir-nos a comprar una peça de roba, ens hauríem de preguntar si realment la necessitem i, en segon lloc si en podem arreglar o reulititzar alguna que tinguem a l’abast o que aconseguim en mercats o xarxes d’intercanvi. Si s’opta per la compra fent un consum responsable, al mapa de l’economia social i solidària (ESS) hi ha moltes botigues de roba de segona mà, de moda ecològica o de comerç just on donar un cop d’ull. Però quan parlem marques de roba amb impacte positiu i una mirada d’ESS, a Pam a Pam n’hem entrevistat de tota classe. Aquí trobareu el post de Pam a Pam perquè pugueu escollir roba ecològica i de proximitat, accessoris o peces on el missatge els dona un valor afegit.

 

Col·laborem amb La Zona, el mercat digital de l’ESS

Durant aquest any tan mogut en molts sentits, hem vist com el consum també se sacsejava. A banda d’altres tendències, el mercat en línia s’ha convertit en una opció cada cop més estesa i han sorgit noves plataformes de venda que ofereixen aquest servei. Des del projecte Pam a Pam de la XES hem tingut diversos i interessants debats al respecte, ja que el comerç de plataforma és un tema complex amb diferents repercussions a valorar: canvis en les pràctiques de consum i retrocés en la corresponsabilitat entre consum i producció, concentració de poder en la distribució, precarietat laboral en diferents baules del procés, externalitats ambientals… però alhora representa una finestra d’oportunitat per a moltes iniciatives i el repte de treballar en una plataforma amb valors de l’ESS i de proximitat. Durant aquests mesos, des de Pam a Pam hem constatat que algunes de les iniciatives que visibilitzem al mapa valoraven la venda en línia com una sortida en el context actual. Alhora, les nostres sòcies d’Opcions, amb qui compartim l’objectiu de promoure del consum responsable, han començat a desenvolupar La Zona, del mercat digital de l’ESS.

Després de debats i reflexions, des de la XES donem suport a La Zona, ja que oferirà una plataforma de comercialització de productes i de serveis amb els valors de l’economia social i solidària (ESS). Per tant, treballarà amb uns principis compartits: intercooperació, foment de la proximitat, impacte mediambiental positiu, aposta per una logística amb el màxim d’arrelament al territori, etc.

Actualment, La Zona està en fase de proves i sortirà en obert a mitjans de juny. Us animem a unir-vos-hi ara i sumar plegades. Si voleu conèixer més el projecte, podeu contactar-hi o apuntar-vos AQUÍ a una de les presentacions que farem en línia els propers 27 d’abril a les 10 h o 29 d’abril a les 17 h. També podeu llegir el dossier de presentació per conèixer la Zona en profunditat. Si necessiteu comercialitzar els vostres productes o serveis, però necessiteu mancomunar despeses, si… no us ho penseu més i doneu-vos d’alta a La Zona!

És un bon moment per començar a transformar l’economia digital. Què millor que fer-ho col·lectivament?

Formació oberta a noves activistes de Pam a Pam

Si voleu ser activistes de Pam a Pam, el 4 de març t’esperem a la formació per a noves xinxetes del projecte!

Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevisten i les pugen al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics d’aquest projecte de la XES.

Aquesta formació és via d’entrada a la participació en el projecte i alhora ofereix una primera aproximació a l’economia solidària a partir de l’explicació dels 15 criteris del qüestionari marc de les entrevistes Pam a Pam que analitzen la triple sostenibilitat de les iniciatives: la sostenibilitat i cura de l’equip o la comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu entorn i l’impacte ambiental.

Atenció que cal inscripció prèvia! I si aquesta vegada no hi podeu participar, estigueu atentes a les properes formacions que trobareu aquí.