Ruta de comerç just i formació per a noves activistes de Pam a Pam
Durant aquest mes de maig a Pam a Pam tenim l’agenda ben diversa. Per celebrar el Dia Mundial del Comerç Just, organitzem amb La Coordi una Ruta de Comerç Just per la Vila de Gràcia de Barcelona el diumenge dia 14. Passejarem tot aturant-nos en 5 comerços que ens explicaran quin tipus de productes ofereixen de comerç just i amb quins criteris els escullen. Les inscripcions estan obertes!
Si el que voleu és conèixer noves iniciatives de l’economia social i solidària, entrevistar-les i pujar-les al mapa, us pot interessar la formació per a noves activistes. Serà el 23 de maig online i és el primer pas per ser xinxeta de Pam a Pam, una manera de fer activisme econòmic i organitzar-se amb altra gent del territori. Ja us hi podeu inscriure!
Per veure més activitats de Pam a Pam, podeu consultar l’agenda.
Formació per a noves activistes de Pam a Pam a comarques gironines
Si t’agradaria implicar-te en el món de l’economia social i solidària, conèixer-ne iniciatives i trobar-te amb altres activistes de la teva zona segurament t’agradarà ser xinxeta. Aquesta formació explica què és el projecte de Pam a Pam i com és a la tasca de les xinxetes, fer créixer el mapa!
El dia 10 de març fem una formació per a noves xinxetes alhora que coneixem el Celler Mas Pòlit, un dels punts del mapa de Pam a Pam a l’Empordà. Inscripcions aquí.
Una activitat organitzada en col·laboració amb la XES Empordà i la XES Garrotxa.
Formació per a noves activistes de Pam a Pam
La comunitat Pam a Pam és oberta a tothom que vulgui participar! Aquesta formació va dirigida a aquelles persones que volen unir-se al projecte i ser xinxeta (les xinxetes són les persones voluntàries del projecte) per anar a conèixer iniciatives, entrevistar-les i pujar-les al mapa.
El 14 de feber de 18h farem una formació online per a noves xinxetes.
No oblideu inscriure-us a la formació aquí.
Mengem agroecològic, mengem local
Quan escollim quins aliments posem a taula estem fent una elecció que impacta molt més enllà del nostre paladar. Com podem fer un consum responsable d’allò que mengem?
Al web d’Einateca Agroecològica hi trobareu un nou apartat amb idees per fer un consum d’aliments agroecològic i de proximitat. Hi ha xarxes xarxes agroecològiques locals, mercats de pagès, botigues i supermercats cooperatius, comerços o plataformes especialitzades o cooperatives i grups de consum agroecològic. També recomanem bars, restaurants i allotjaments amb criteris de proximitat, de temporada i sovint també d’agroecologia. Finalment, si us agrada l’hort, n’hi ha molts de col·lectius on podeu cultivar els vostres propis aliments.
Des del projecte Einateca Agroecològica, impulsat per l’Aresta, Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària i participat per una dotzena de xarxes alimentàries locals creiem en la corresponsabilitat amb les petites productores o elaboradores alimentàries. Volem contribuir a enfortir i fer visible el paper de la pagesia amb el nostre consum i impulsar alternatives al model alimentari dominant que siguin sostenibles i cuidin el territori. Per això proposem impulsar els circuits curts de comercialització dels aliments. I alhora, recuperem hàbits saludables a taula i donem vida al petit comerç.
‘Som part del circuit’, una campanya de consum agroecològic
Des del projecte Einateca Agroecològica, hem llençat una campanya de comunicació amb el lema “Som part del circuit”. L’objectiu principal és impulsar el consum responsable en l’alimentació apel·lant a la corresponsabilitat
Aquesta acció comunicativa pretén sensibilitzar les consumidores sobre les situacions que es produeixen durant el recorregut dels aliments abans que arribin a elles. També es volen mostrar les dificultats amb els que es troben les productores o elaboradores agroecològiques a l’hora de fer-ho possible. La campanya també aprofita per parlar del sentit que té coordinar-se entre productores i crear xarxes per afrontar conjuntament reptes i alhora mostrar la cadena de valor que hi ha darrere el circuit d’aquests aliments.
La imatge gràfica es basa en unes il·lustracions tipus còmic de l’autora Helga Ambak a partir de situacions representatives que han proposat les xarxes que formen part del projecte o que s’han descrit a les xerrades que hem organitzat. Les vinyetes van acompanyades de missatges clau que pretén explicar millor aquestes situacions i també proposen algun canvi en el consum. Si voleu veure la campanya sencera, podeu donar un cop d’ull a la web de “Som part del circuit”.
Si voleu donar un cop de mà en la difusió, podeu compartir les publicacions a les xarxes socials amb l’etiqueta #SomPartDelCircuit.
Agroecologia, proximitat i comerç just als campaments
Recordeu el protocol d’abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu, elaborat per Pam a Pam i la sòcia Escola Lliure El Sol fa tot just un any? Ara, es renova i es fa més complet en incorporar també el consum de productes de comerç just de la mà de LaCoordi, incorporant així una mirada nord-sud, i fent propostes per treballar les desigualtats i l’educació per a la justícia global a les entitats a partir del consum alimentari.
Sense renunciar als principis de la proposta inicial, elaborada per l’Escola Lliure en El Sol i Pam Pam en el marc de la campanya Abastiment Agroecològic feta amb Arran de Terra, el protocol proposa ara que alguns productes no frescos de consum habitual a la nostra dieta (cafè, te, xocolata, sucre) siguin de comerç just. Es tracta de productes que, per les condicions climàtiques que demana la seva producció, no podem cultivar aquí si no és a través de pràctiques molt agressives per l’entorn. És per això que habitualment els importem de països del sud global. Des de LaCoordi animem a l’associacionisme educatiu a fer-ho apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes, que respectin el medi ambient… En definitiva, que segueixin els 10 principis del comerç just.
Què podeu trobar al protocol?
El protocol manté les tres línies d’abastiment complementàries: el producte fresc de la zona on es realitza l’activitat; el producte no fresc a granel i de proximitat (i ara també de comerç just); i el producte per a les famílies de l’entitat. A la calendarització de les accions s’incorpora una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just. També s’afegeixen dues FAQS sobre el comerç just com a moviment i sobre els seus impactes ambientals. D’aquesta manera, es vincula el comerç just a la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària, totes sota el paraigües de LaCoordi.
D’altres novetats del protocol són alguns aclariments sobre els falsos mites que hi ha al voltant del preu dels productes de comerç just. I la proposta d’importadores especialitzades que poden facilitar molt les coses a les entitats. A l’apartat de «Recursos» s’hi afegeixen materials interessants com la Campanya Jotrio.cat i un bloc de recursos específic sobre educació per a la justícia global i comerç just, amb les guies de LaFede i Escoltes Catalans, el manual per apropar el comerç just a joves, i alguns catàlegs i portals de recursos pedagògics. Sense oblidar el recull de bones pràctiques i les possibilitats de formació, que també han de contribuir a fer que els impactes globals del nostre consum local posin la vida de les persones i dels ecosistemes al centre i siguin realment justos.
Podeu consultar-lo aquí.
El calaix d’eines per a l’agroeocologia
Cada cop són més les xarxes alimentàries locals a Catalunya que engloben projectes productius, projectes d’elaboració alimentària i, en moltes ocasions, altres agents socials del territori (consumidores, restaurants, cases rurals, etc). Són espais de col·laboració, suport mutu, articulació i treball conjunt que busquen impulsar circuits curts de comercialització, enfortir i augmentar la producció i consum de productes locals i ecològics i fomentar relacions de transparència i confiança entre els seus membres.
Aquests xarxes agroecològiques s’obren camí en un sector amb pocs suports i grans reptes que afronten col·lectivament. Compartir eines i recursos pot enfortir les xarxes i impulsar el salt d’escala que permeti fomentar sistemes alimentaris territorialitzats i sostenibles. Per això, des de l’Aresta, Arran de Terra i Pam a Pam de la Xarxa d’Economia Solidària hem posat en marxa l’
Si sou una d’aquestes xarxes alimentàries locals, o si
L’Einateca Agroeocològica vol donar resposta a algunes de les necessitats detectades en l’informe “Eines i estratègies de les xarxes d’articulació agroecològiques” i l’informe col·lectiu “Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19″
Omplim el mapa d’economies comunitàries
Hi ha una forma diferent de resoldre les nostres necessitats quotidianes, podem fer-ho de forma comunitària. D’aquí han nascut els centenars d’iniciatives que a Catalunya practiquen l’economia comunitària en diversos àmbits. Voleu saber quines i on són?
El mapa de les economies comunitàries
Des de la XES, estem recollint les iniciatives d’economia comunitària al territori català en un mapa específic. Us proposem col·laborar a identificar-les i fer-les visibles al mapa. Com?
En què consisteixen les economies comunitàries?
Les economies comunitàries són el conjunt de pràctiques econòmiques que s’identifiquen per ser formes col·lectives de resolució de necessitats., per tant,
Imatge cedida pel Banc del temps de Badalona d’una de les seves activitats
Descobrim i fem visibles les economies comunitàries
Aquest any, un dels eixos de treball de la XES es basa en ens les economies comunitàries, que durant la crisi han resultat fonamentals com a eina d’autoprotecció col·lectiva gràcies a les seves dinàmiques d’articulació i enxarxament. Ja ens hem posat mans a l’obra per entendre-les millor.
Les economies comunitàries són formes col·lectives de resolució de necessitats socioeconòmiques basades en l’autogestió i la implicació en un projecte comú i col·lectiu. L’activisme hi té major presència que el treball remunerat i l’accés al bé o servei que ofereixen acostuma a anar lligada a la participació i prea de decisions en a iniciativa. En la seva activitat busquen reforçar els vincles socials i comunitaris de caràcter solidari, l’arrelament territorial i la generació d’impactes socials, culturals i ambientals positius en les seves comunitats.
D’iniciatives d’economies comunitàries, n’hi ha hagut des de fa molt de temps. Estem parlant de grups de consum agroecològic, horts comunitaris, espais de gestió comunitària, xarxes i mercats d’intercanvi, monedes comunitàries, bancs del temps, experiències d’habitatge col·lectiu, grups de criança compartida, etc.
Però en l’elaboració de l’informe L’Impacte de la Covid19 sobre l’ESS. Solidaritat malgrat les dificultat, vam detectar la capacitat de les economies comunitàries d’emergir ràpidament i donar resposta a necessitats sociocomunitàries davant una emergència. Així com la intercooperació, s’han erigit com un dels pilars de la resiliència que ha mostrat l’economia solidària a les diferents crisis.
Alguns d’aquests projectes ja estan a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) o a Pam a Pam, però volem aprendre’n més i descobrir noves tipologies. Per això enguany la XES emprèn un procés d’identificació d’economies comunitàries arreu del territori de la mà de les xarxes locals. El procés ha de permetre guiar l’acció estratègica de la XES a l’hora de promoure i enfortir l’ESS des del vessant sociocomunitari. A més, la feina d’anàlisi ajudarà a elaborar un relat coherent que permeti incorporar les economies comunitàries i les seves necessitats en la futura Llei d’ESS de Catalunya.
Pam a Pam, el Balanç Comunitari i les xarxes locals amb les economies comunitàries
Un dels objectius del projecte és que les xarxes locals facin una feina d’identificació i apropament a les economies comunitàries del seu territori. Hi contactaran i valoraran quines són les seves necessitats i com s’hi pot donar resposta. Ara per ara ja s’han fet dues formacions internes prèvies a la identificació i es preveuen dues sessions de contrast en els mesos vinents.
Des de Pam a Pam es publicarà un mapa i un directori específic d’economies comunitàries on es faran visibles totes les iniciatives identificades. També s’elaborarà un petit manual per facilitar la identificació a les xarxes locals i comunitat de Pam a Pam. Però aquest procés també s’obrirà a la població en general de manera que tothom pugui proposar iniciatives en aquest nou mapa. Per això es farà una crida a les xarxes socials que, alhora, visibilitzarà aquest tipus d’economies per facilitar-ne el coneixement i l’accés a la població.
Al final de l’dentificació, es farà una anàlisi de les iniciatives mapades en un informe específic sobre economies comunitàries. A més a més s’adaptarà el Balanç Comunitari per donar resposta a les diferents tipologies d’iniciatives.
Imatge cedida per l’Ateneu Popular de 9 Barris
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
AMB EL SUPORT DE:
PROMOU:
AMB EL FINANÇAMENT DE:
