10 anys de Pam a Pam

/en ,

Celebrem l’aniversari amb 1.500 punts al mapa de l’economia social i solidària i una nova web per trobar més fàcilment on fer un consum més transformador.  

Ja fa una dècada dels inicis del projecte a Setem, on es va fer una prova pilot a Barcelona. Des del 2013 hem estat en constant evolució i, ara des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) hem volgut recollir-la en un document de balanç i un recull de fotos que anirem desvelant a xarxes amb #pamapam10anys.

Després de 10 anys i moltíssimes persones implicades, al mapa s’hi mostren iniciatives de 15 sectors econòmics a tot el territori català amb un total de 1.530 punts. Són cooperatives, associacions, fundacions o d’altres que es dediquen a àmbits com l’alimentació, el tèxtil, la salut, l’habitatge, la restauració, la tecnologia o la comunicació, per posar alguns exemples. Totes elles han passat el qüestionari de Pam a Pam amb els 15 criteris de l’ESS o bé, com a novetat, han obtingut el segell del Balanç Social durant els darrers tres anys. Aquestes són les dues possibles vies per aparèixer a un mapa que ens agradaria que mostrés el mercat social català.

Amb l’estrena de la web renovem la imatge i millorem el cercador, gràcies a Comuco i a Jamgo. I és que la web és la finestra de Pam a Pam per a qui busca alternatives per un consum més conscient. L’any passat va tenir gairebé 30.000 visites úniques i calculem que des dels inicis del projecte en portem prop de 175.000. Entre les novetats, per facilitar les cerques més habituals, hi ha un nou apartat de reculls pràctics, on publiquem recopilatoris de punts que responen a una mateixa necessitat: serveis de neteja, cura a la gent gran, activitats d’estiu, llibreries, etc.

Però el web i el mapa no són l’única finestra del projecte. Durant aquests 10 anys Pam a Pam ha organitzat una trentena de rutes per visitar punts del mapa i 80 formacions d’ESS per les que han passat 1.440 persones, a més de participar en multitud d’activitats on se’ns ha convidat a parlar. Ens agrada pensar que som una escola d’activistes de l’economia social i solidària. De fet, diversa gent que ha començat fent formacions de Pam a Pam, ha fet de l’ESS el seu entorn de vida i treball.

Una darrera finestra al món són les 32 publicacions (informes o guies) que hem elaborat gràcies a tota la informació que s’ha recollit en les entrevistes a iniciatives. Aquestes entrevistes, i el sosteniment del projecte, han estat possibles gràcies a les 181 activistes que han passat per Pam a Pam al llarg d’una dècada. Persones que, no només han fet gariebé 2.000 entrevistes, sinó que s’han format en ESS i han decidit sobre aspectes estratègics de Pam a Pam.

També han estat clau les col·laboracions amb les entitats que, a més d’alimentar el mapa, han generat 24 agermanats o incrustats (mapes de Pam a Pam específics per altres webs). I no oblidem el pas de totes aquelles persones tècniques, de Setem o la XES, que també han treballat per fer realitat aquests 10 anys de Pam a Pam.

Tot plegat, ho celebrarem amb una gala de premis Pam a Pam en el marc de l’aniversari dels 20 anys de la XES. Serà el divendres 20 d’octubre a les 19h a la Fàbrica de Creació, al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona. Si ho voleu celebrar amb nosaltres, només cal que us hi apunteu abans. També farem dues campanyes de comunicació, la que ja puntàvem amb #pamApam10anys i una per arribar a qui no ens coneix, amb #1500maneres. Ens trobareu a @pamapamcat.

Continuarem treballant pel coneixement col·lectiu i l’impuls de l’ESS, esperem que molts anys més!

Serveis de neteja per dignificar les cures

/en ,

Contractar la neteja dins l’economia social i solidària és una oportunitat per reconèixer i dignificar les tasques de cures en un sector sovint precaritzat. La neteja a empreses, col·lectivitats i particulars s’ofereix des de projectes d’autoocupació o d’inserció sociolaboral i des d’iniciatives que també incorporen una visió mediambiental.

Els punts del mapa que ofereixen serveis de neteja sovint són cooperatives creades per persones que volen dignificar el treball de cures. En altres casos, representa una opció d’ocupació per a persones amb situacions complexes. També hi ha opcions amb més sensibilitat ecologista que utilitza productes i de neteja ecològics i naturals, que fossin respectuosos amb el medi ambient i innocus per a les persones.

A l’àrea metropolitana
Casa limpia a Barcelona: cooperativa d’iniciativa social de suport i de seguiment a dones víctimes de la violència masclista.
Cooperativa Mujeres Pa’lante a Barcelona: cooperativa que vol dignificar el treball de cures que realitzen les dones migrades que la conformen.
Coopnet a Barcelona: cooperativa que ofereix serveis de neteja ecològica i solidària.
EI Diomcoop SCCL a Barcelona: cooperativa que dona resposta a les necessitats d’inclusió social, laboral i relacional de qui fa venda ambulant.
Fundació Formació i Treball a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Sant Esteve Sesrovires.
Més que cures a Barcelona: associació de dones lluitadores amb mirada de sud global.
SaóPrat a El Prat de Llobregat: empresa d’inserció laboral que treballa sobretot amb joves.
Trèvol a Barcelona: cooperativa històrica que ofereix neteja ecològica amb productes biodegradables.

A Terres Gironines
Associació Clúster Èxit a Girona: unió de fundacions i entitats del tercer sector per sumar oportunitats d’accés al treball.
Ecosol Girona: empresa d’inserció laboral per a persones en risc d’exclusió social.
Fundació Drissa a Girona: dedicada a inserció laboral de persones amb problemes de salut mental.
Fundació Els Joncs a Sarrià de Ter: que treballa amb joves amb discapacitat intel·lectual.
Taga Coop a Ripoll: cooperativa de serveis de neteja integrals que  només treballa amb productes i materials de neteja ecològics.

A altres zones
Aprodisca a Montblanc: entitat social dedicada a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o amb problemàtiques de salut mental.
Coop Micaela a Mataró: cooperativa que té com a principal objectiu la dignificació de la dona treballadora de la llar i de les cures.
Grup Entrem a Vilafranca del Penedès: grup cooperatiu que vol millorar la qualitat de vida de les persones en situació o risc d’exclusió social.
Fundació Ampans a Manresa: fundació que treballa per la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat.
Fundació Formació i Treball a Vila-seca i a Constantí: dedicada a la formació i inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat.
La Mangala a Sort: una cooperativa que garanteix una sortida professional i dignifica el treball de cures de les treballadores.
La Sempreviva a Bellpuig: una cooperativa amb professionals de la neteja a la llar i d’altres tasques auxiliars de la llar.
Treballs i Serveis Tapís a Vic: empresa que treballa en clau d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.

 

Imatge cedida per la cooperativa Trèvol.

Llibreries i editorials per al pensament crític

/en ,

Les editorials independents de Pam a Pam fan apostes literàries arriscades i publiquen llibres que aporten visions diferents als grans grups editorials. Fan llibres que ens fan reflexionar, que ens entrenen la capacitat crítica i ens mouen cap al canvi. Aquí les llistem:

Aldarull Edicions, especialitzada en assaig sociopolític i amb ganes de difondre i facilitar l’accés a la literatura llibertària
Alternativas Económicas, a més de la revista, han publicat llibres sobre divulgació econòmica, banca, habitatge, món laboral o tecnologia.
Bellaterra Edicions, editorial acadèmica de ciències socials amb caràcter interdisciplinari i accent en les propostes més crítiques i innovadores
Descontrol vol fer llibres que despertin consciència i que convidin a ajuntar-se, organitzar-se i lluitar per la transformació social
Icaria Editorial, cièncis socials i assaig per donar eines per a la reflexió i propostes transformadores dels temes actuals més rellevants
L’Agulla Daurada construeix un catàleg que, a partir d’històries concretes, permeti abordar els grans temes de la nostra societat
Pol·len Edicions, editorial cooperativa que publica pensament crític amb criteris d’ecoedició i co-edita amb la XES la col·lecció Eines
Tigre de Paper Edicions, obres de diversos gèneres que contribueixen a desenvolupar el pensament crític i a teixir identitat col·lectiva
Tinta Invisible edicions vol fer accessible l’obra d’autors i autores rellevants i ofereix subscripció al seu fons d’edició gràfica contemporània
Virus Editorial, llibres que ajuden a comprendre millor la nostra història, per aprendre, reflexionar i subvertir l’estat de coses actual

I on es poden trobar els seus llibres? A les llibreries de l’economia solidària, espais on també trobaràs comunitat i activitats per promoure el pensament crític. Aquestes són les llibreries que han passat el qüestionari de l’economia solidària de Pam a Pam:

El Refugi, llibreria crítica a La Seu d’Urgell
Espai Llavors a L’Hospitalet de Llobregat
La Llibreteria a Gelida
Llibreria cooperativa Gabaldà a Sant Pere de Ribes
Llibreria Espai31 a Cardedeu
Llibreria Papasseit a Manresa
Pati Blau Llibres a Cornellà de Llobregat

A Barcelona ciutat hi ha les següents:
Aida Books & More a la Vila de Gràcia
Llibreria Aldarull a la Vila de Gràcia
La Caníbal al Camp d’en Grassot
Cooperativa Cultural Rocaguinarda al Guinardó
El Lokal del Raval
La Carbonera al Poble Sec
La Ciutat Invisible a Sants
La Raposa al Poble Sec
La Tribu Llibreria a Sant Andreu de Palomar
Llibreria Pebre Negre al Clot

 

 

Allotjament amb valors de l’economia solidària

/en ,

Vols passar uns dies fora de casa, però vols sentir-te com a casa?

Hi ha alternatives dins l’economia solidària, són espais pensats en clau de sostenibilitat, arrelats al territori i que tenen en compte la justícia social. Aquí fem un recull dels allotjaments que trobaràs a Pam a Pam:

Apartaments
Ca l’Espavil, una casa de poble de Cardedeu
Cerdanya Ecoresort de Prullans, apartaments, hotel, càmping i bungalous
Deltaic, allotjament, botiga ecològica i bar cultural a Deltebre

Cases rurals
Cal Calsot, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, a Montellà i Martinet
Cal Rossa, on descobrir el patrimoni natural, cultural i etnològic del poble de Taús, a l’Alt Urgell
Can Serrà 1786, masia agroecològica al peu de la via verda que arriba a la Costa Brava, a Llagostera
Casa Leonardo, a Senterada, a prop de l’estany de Montcortès  i al cor del Pallars Jussà
Fundació La Plana, hospedatge, acompanyament i cultura a Santa Maria d’Oló
Turisme rural La Morera, al Brull, en ple Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (també hi fan colònies)

Hostals
Can Cocollona, el Bed&Breadkfast del slow travel a la ciutat de Girona
Casa Jam Barcelona, un hostal familiar al barri de Gràcia

Albergs
Alberg Els Caus de Mura, en un edifici històric del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt
Alberg Josep Golorons, refugi a les Muntanyes de Prades ubicat a L’Albiol
Alberg Solidança, al cor de Palafrugell, entre les Gavarres i la Costa Brava

Casa de colònies
Can Pere, projecte cooperatiu de Sant Pere de Ribes que inclou també granja escola i botiga agroecològica
Les Obagues ecocentre, a Juneda, una granja-escola cooperativa amb obradors de làctics, pa, mel…

 

El lleure associatiu també transforma l’economia

/en ,

Moltes associacions juvenils i de lleure s’identifiquen com anticapitalistes i cada cop més s’emmarquen en l’economia social i solidària. Aquest discurs comporta unes pràctiques transformadores en les seves associacions.

Per acompanyar en aquest procés, Pam a Pam i l‘Escola Lliure el Sol hem col·laborat en la càpsula formativa: “Fes anticapitalisme, passa’t a l’ESS“. Una formació destinada a monitores, caps i casaleres per incorporar pràctiques d’ESS en els seus espais i activitats.

L’Escola Lliure el Sol imparteix aquests tallers partint d’una anàlisi crítica del sistema capitalista per mostrar l’economia social i solidària com una alternativa. Els criteris de Pam a Pam, es traslladen a la realitat de l’associacionisme educatiu, generant un espai de reflexió sobre com poden incorporar-se a les entitats. La càpsula serveix a les associacions per fer una autodiagnosi en clau d’ESS: Com prenen les decisions? Com es reparteixen les tasques? Què i on compren? Com es vinculen amb l’entorn? Com redueixen la seva petjada ecològica?

A banda de generar reflexió sobre les pràctiques en l’associacionisme educatiu i juvenil , també es mostren opcions d’activisme econòmic al territori a través de la participació a Pam a Pam.

 

Nous mapes per mostrar la intercooperació

/en , ,

Presentem un mapa que fa visibles les pràctiques d’intercoopració a Catalunya fruit de la col·laboració entre la comissió d’intercooperació de la XES i el projecte Pam a Pam, també de la XES.

El nou mapa d’intercooperació mostra ara mateix amb 41 iniciatives a tot el territori i vol explicar també aquesta dinàmica tan identificativa de l’ESS. Per fer-ho, detalla una de les possibles classificacions dels tipus d’intercooperació: econòmica, social i política. Tot i que en l’àmbit teòric presentem aquestes distincions, a la pràctica, els projectes d’intercooperació solen tenir més d’una finalitat i les categories s’entrellacen. Es va parlar d’això, i sobre projectes concrets, a la xerrada sobre intercooperació com a element estratègic de la FESC, la podeu recuperar aquí.

Segons l’informe d’Estat del Mercat Social que estem elaborant des de la XES, el mercat social de la XES consta de 1.480 entitats, inclou les sòcies, les entitats de Pam a Pam i les que han fet el Balanç Social . Un 65% de les que estan a Pam a Pam prioritzen com a proveïdores les que estan al mercat social. Però a més a més, la meitat de les iniciatives de Pam a Pam intercooperen amb projectes de sectors econòmics diferents del seu i el 63% fan intercooperació sectorial. També destaquem la importància de compartir espais entre entitats, ja que aquest fet col·labora a augmentar la intercooperació.

A banda d’aquest mapa, hem estat desenvolupant, a petició de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, un nou mapa que situa en el territori els projectes que formen part d’aquesta articulació. El podeu veure aquí.

3 minuts per Pam a Pam

/en ,

El mapa de l’ESS està a punt de fer 10 anys i volem fer balanç mirant endavant. Per això volem saber quin impacte té Pam a Pam en les iniciatives que en formen part. Així que agrairem a tots els projectes del mapa que contestin en 3 minuts aquest qüestionari.

A nosaltres ens ajudarà molt per saber com ha col·laborat el projecte en fer-los visibles i també per agafar idees sobre com donar millor resposta a les necessitats de les iniciatives.

Entre totes fem una eina millor al servei de l’ESS!

Estrenem informe i qüestionari agroecològic de Pam a Pam

/en ,

El qüestionari de Pam a Pam és l’eina amb la qual s’entrevisten les iniciatives abans d’aparèixer al mapa de l’ESS. Des de l’Einateca Agroecològica l’hem adaptat el aquesta eina a la realitat agroecològica.

Des de fa uns mesos, les entrevistes als projectes productius agroecològics que vulguin aparèixer al mapa tenen una avaluació més aterrada a la situació del sector. Per fer-ho, ens hem basat en les conclusions de l’informe Semblem Transformació i  les aportacions de diverses entitats i persones del sector agroecològic.

També el marc d’Einateca Agroecològica, donat suport a l’estudi “Nodes de la distribució agroecològica“. És el resultat de l’anàlisi de rutes alimentàries a Catalunya i vol contribuir a fer més eficient la distribució agroecològica. El seguiment de les rutes s’ha fet durant 5 mesos amb dispositius GPS instal·lats en 22 vehicles de 15 xarxes o projectes agroecològics d’arreu del territori català.

Aquest informe vol ser una eina útil per engegar nous casos de distribució compartida. És a dir, acords entre projectes productius i de distribució que s’enxarxin amb punts de recollida. És per això que hem detectat i categoritzat nodes estratègics perquè les xarxes territorials es puguin interconnectar. Amb les dades recollides en aquest informe, es pot iniciar el contacte entre entitats que comparteixin parades concretes o rutes per tal de fer primers intercanvis, entregues conjuntes o inaugurar punts de recollida.

Si l’activisme econòmic et mou, descobreix Pam a Pam

/en ,

Ens sumem a la crida per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordiària de persones migrades en situació irregular, com una passa important per continuar obrint una via per anar caminant cap a una ESS antiracista. Us deixem un document amb tota la informació de la campanya, un altres amb preguntes freqüents i el text de la ILP. Esperem que aquesta informació ajudi a la reflexió i al debat. Compartim també alguns enllaçps d’interès sobre la campanya: Esenciales:  web oficial i informativa sobre la campanya essencials: 500 mil signatures per a 500 mil persones essencials. Regularización YA:     web oficial moviment estatal regularització ja. Wikizens:  plataforma digital per a sol·licitar plecs de signatures, apuntar-se com a punt fix i control de signatures.

50 plans d’estiu de Pam a Pam

/en ,
Llegir més