El Festival Esperanzah arriba als 15 anys

/en

La 15a edició del Festival Esperanzah tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 d’octubre al Parc Nou, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. El Festival Esperanzah està coordinat per una cooperativa i sòcia de la XES que posa al centre de l’esdeveniment la difusió de l’economia social i solidària i posa en valor de la cultura com a eina de transformació social.

Iseo & Dodosound, Queralt Lahoz i El Pot Petit s’uneixen a Adala, Las Karamba, un concert especial compartit per les cantautores La Muchacha, Briela Ojeda, La Otra i Jhana Beat, juntament amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic i moltes més que formen la programació musical de l’Esperanzah.


L’avenç de l’extrema dreta, l’emergència climàtica i els festivals amb consciència seran algunes de les temàtiques al voltant de les quals girarà el festival, coordinades per l’Espai Esperanzah en col·laboració amb LaFede.cat, on tindran lloc les taules de debat, xerrades i tallers La programació familiar pren força al Festival Esperanzah amb els concerts de Xiula i el Pot Petit, així com la Gala Solidària per Palestina de Pallasos en Rebeldía i molts més.

El Festival Esperanzah d’enguany serà accessible amb bucle magnètic i motxilles vibratòries per a persones sordes i, en alguns casos, també en llengua de signes.

L’Hospitalet de Llobregat acull una Festa de l’Economia Solidària el dissabte 16 de setembre

/en , , ,

La Xarxa Local de la XES de L’Hospitalet de Llobregat organitza aquest dissabte 16 de setembre la Festa de l’Economia Solidària, integrada aquest any dins de les Festes de Bellvitge. Durant tot el matí fins al migdia, el Parc Nou de Bellvitge acull tot un seguit d’activitats relacionades amb l’ESS del municipi.

A partir de les 10 del matí es desenvoluparan tot un seguit d’activitats divulgatives, com és un dels tallers de la campanya Futurs imPossibles sobre escenaris de futur davant la crisi ecosocial. També hi haurà un circuit infantil per provar les habilitats en bicicleta i un taller d’inspecció i reparació per a bicicletes, ofert per L’Henbici, conta-contes infantil, tallers de bombes de llavors i tast de productes agroecològics i de proximitat a càrrec de La Macara Vegan i Keras Buti Coop. 

Cap a les 12:30 h. començarà la cloenda de la festa amb un vermut a càrrec de la Suculenta i un concert amb el grup Las Bragas. 

Festa de l'Economia Solidària de l'Hospitalet

Crida a formar part de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial

/en

L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial ha començat a funcionar després de l’acte de constitució del passat 6 de juliol. La XES n’és una de les promotores i hi participa juntament amb 160 col·lectius i moviments. A banda del treball intern iniciat per articular-la, també resta obert un formulari per adherir-s’hi.

Aquest nou espai, que no és una associació a l’ús, ni una assemblea ciutadana ni una plataforma d’entitats, sinó una mixtura de tot plegat, recull el dinamisme i acció des de la base dels moviments socials i l’estructura i mirada holística de l’organització política. Així, en consonància amb aquest perfil atípic, l’acte de constitució tampoc no va seguir la forma habitual d’aprovar quelcom amb un consens preparat amb antelació. El 6 de juliol, unes 200 persones, així com 160 col·lectius i moviments que hi eren representats, van debatre unes propostes inicials d’estructura i d’objectius de treball i, arran de l’alt nivell d’acceptació que van generar, van ser aprovades, en aquell moment, per àmplia majoria. 

El que es va validar, però, va ser un esborrany a seguir treballant durant aquests propers mesos, per a incloure el màxim de diversitat de les entitats, moviments socials i organitzacions que, tant les que hi eren com les que encara no, vulguin contribuir a aquest gran repte que és impulsar la transformació ecosocial d’una manera profunda.

Els objectius acordats es fonamenten en la voluntat de ser una veu que incideixi políticament en la societat i aporti relats nous de la transició ecosocial, desenvolupar un programa polític de transformació amb una mirada àmplia i plural, afavorir processos de transició en l’àmbit local disseminats per tot el territori català mitjançant la creació d’assemblees locals, ser un vector per a la coordinació estratègica de lluites i campanyes dels moviments. Al mateix temps, s’acorda que es dotarà aquest espai d’una estructura amb diferents nivells de participació i implicació, en base a temàtiques i objectius, i en base a la dimensió territorial i local.

A més, en aquest proper període s’hauran d’incorporar moltes més mirades i propostes, entre les quals hi ha el donar més importància a la mobilització als carrers, la preocupació per no cooptar ni anul·lar dinàmiques ja existents, buscar formes clares per a la creació d’assemblees locals on la gent s’hi pugui sumar fàcilment, trobar un bon equilibri entre una estructura que sigui útil i funcional, mantenint la màxima horitzontalitat i transparència i que no reprodueixi patrons tradicionals de centralisme urbà.

Així, en la línia dels acords anteriors, s’han activat cinc comissions des d’on es recolliran totes les aportacions fetes aleshores, es perfilaran els objectius estratègics de l’assemblea, i començaran a treballar.  Les comissions són:


1. Ideari polític, espai transversal que liderarà un procés més ampli possible per definir l’ideari compartit

2. Incidència i mobilització, espai de coordinació estratègica de mobilitzacions al carrer i accions d’incidència institucional.

3. Comunicació i relat, coordinarà la definició del relat i vetllarà per a què l’assemblea sigui una veu al debat públic.

4. Territorialització: afavorirà l’impuls de processos de transició ecosocial des de l’àmbit local, partint de les experiències existents. 

5. Coordinació interna i seguiment de processos: desenvoluparà les tasques necessàries per al sosteniment de la pròpia Assemblea com a espai. 

Com a propers passos, ens proposem una propera fita a la tardor, quan aspirem a fer un acte de presentació de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial cap a l’esfera pública en general. 

La constitució de l’Assemblea és un punt d’inflexió d’un camí que ve de lluny.

Els moviments ecologistes fa anys que estem treballant articulacions i confluències mitjançant les trobades de “Recuperem el futur”, la construcció de la Xarxa per la Justícia Climàtica, i altres accions. Va ser al Fòrum per la Transició Ecosocial, el passat mes de febrer, que va reunir més de 400 persones, on es va constatar i validar la necessitat de construir un front comú de col·lectius i organitzacions per la transició ecosocial, que cristal·litzés en un nou espai polític.

Des del fòrum, som vàries les organitzacions que hem liderat aquest camí (Xarxa d’Economia Solidària, Ecologistes en Acció, Xarxa per la Sobirania Energètica, Observatori DESC, la Coordinadora de comerç just i finances ètiques, Entrepobles, Opcions i Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), un camí que avui s’accelera i amplifica amb les organitzacions i persones adherides a la nova Assemblea per la Transició Ecosocial, i amb les que vindran. 

Adhesió a l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial

La XES s’adhereix al manifest “Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme!”

/en

La XES s’ha adherit al manifest Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme! que impulsen i subscriuen tot un seguit de moviments socials i col·lectius de nombrosos àmbits. El manifest s’ha presentat dimarts 18 de juliol de 2023 a Barcelona.

Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme!

Les eleccions del 23 de juliol poden donar la força electoral suficient per a la conformació d’un govern de PP i VOX. És un escenari altament preocupant: la presa del poder polític per part del feixisme. Quin és el seu programa polític, econòmic, social i cultural?

En primer lloc, l’atac als drets i condicions materials de la classe treballadora. Contra les rendes baixes, contra les persones en situació d’atur i precarietat, contra pensionistes i estudiants, contra les treballadores dels sector públic i de les cures, contra la classe obrera d’origen migrant, contra les cada vegada més àmplies capes socials empobrides. El projecte econòmic de PP i VOX pretén destruir les conquestes del moviment obrer, en favor de les grans fortunes, la banca, les multinacionals, els grans propietaris immobiliaris. Busca incrementar sense límits el poder i els beneficis d’un capitalisme construït sobre l’explotació de les majories.

En segon lloc, situa en el punt de mira les dones i les dissidències sexuals. És una ofensiva contra els avanços conquerits per les lluites feministes i LGTBI+, contra la dignitat de totes les persones independentment del gènere amb que s’identifiquin o de les seves opcions sexuals. Acabar amb el dret a l’avortament, criminalitzar la llibertat sexual de les dones, justificar la violència de gènere o eliminar els drets de gais, lesbianes i transsexuals, és part d’una contrarevolució que pretén reprimir les diversitats sexo- afectives, reafirmar el patriarcat, relegar les dones al treball domèstic i reforçar aquelles masculinitats basades en la doble moral, la violència i la por.

En tercer lloc, l’ofensiva feixista es dirigeix contra aquelles nacions que, pel sol fet d’existir, impugnen les visions totalitàries del nacionalisme espanyol. Els atacs contra el català, el basc, el gallec, l’aragonès o l’astur-lleonès a favor del castellà, la judicialització de l’ensenyament, l’odi contra les expressions polítiques de les nacions minoritzades, l’exaltació del colonialisme o la repressió a l’autodeterminació, persegueixen destruir aquelles nacions que avui són una de les principals resistències democràtiques a la nova onada de feixisme espanyolista.

En quart lloc, el feixisme protegeix els rics redirigint el malestar social contra la població racialitzada i migrant. El racisme, la xenofòbia, l’islamofòbia o la gitanofòbiasón expressions d’un suprematisme blanc que, bevent del nazisme i del colonialisme, deshumanitza les poblacions minoritzades i els pobles colonitzats per tal de naturalitzar- ne l’explotació i l’espoli dels seus recursos naturals. Mentre legitima la despossessió de les riqueses del Sud Global, normalitza l’assassinat de migrants a les fronteres del Nord i priva de drets de ciutadania a una part molt important de la nostra societat.

En cinquè lloc, el negacionisme feixista de la crisi climàtica és una estratègia per aprofundir en la destrucció dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Amos de les grans empreses contaminants, de les multinacionals del capitalisme fòssil, de les constructores i de l’oligopoli energètic, la lluita suïcida de l’extrema dreta contra el medi ambient vol preservar els seus beneficis econòmics a costa del patiment climàtic de la majoria.

En sisè lloc, el feixisme espanyol pretén eliminar el pensament i la cultura crítica per imposar el nihilisme i l’egoisme, trencar les solidaritats col·lectives i legitimar unes relacions despietades entre els diferents col·lectius socials. Els atacs a la memòria democràtica, la censura a les arts i la cultura, o la propagació – en mitjans de comunicació i xarxes socials- de valors profundament regressius i autoritaris, seran doctrina oficial si es consuma la seva presa de poder.

Per aquests motius, des d’una aliança de moviments socials, sindicals, veïnals, cooperatius, culturals, feministes, ecologistes i antiracistes fem una crida a la societat catalana a la mobilització per aturar la presa de poder polític del feixisme i organitzar la resistència col·lectiva en cas de la seva victòria. Cal tenir clar que el feixisme ja està incrustat en les estructures judicials, mediàtiques, empresarials, policials i para-policials de l’Estat: és present en molts dels centres de decisió de les elits polítiques i econòmiques.

Així mateix, considerant que el sistema de partits ha sigut incapaç de plantejar una alternativa a l’ascens polític del feixisme, fem una crida a la mobilització social per a vèncer el feixisme i anar mes enllà, obrint una fase d’expansió de drets i llibertats polítiques, de justícia social i d’autodeterminació col·lectiva, que situï a la societat com un actor fonamental per la transformació de l’actual model polític, econòmic i social.

Si els feixistes guanyen les eleccions del proper 23 de juliol, mobilitzem-nos aquell vespre en totes les ciutats i pobles del país. I seguim organitzant-nos i mobilitzant-nos per a barrar el pas a totes les manifestacions socials i institucionals del feixisme, i per a construir un present i un futur d’alliberament, dignitat i justícia social.

Propostes per conèixer la pagesia transformadora

/en

A Pam a Pam trobaràs iniciatives que produeixen, recol·lecten o elaboren aliments de forma respectuosa amb el territori i les persones. No només contribueixen a la sostenibilitat i al desenvolupament local, sinó que organitzen activitats per conèixer la cultura pagesa i gastronòmica de casa nostra. N’hi ha per a tots els gustos:

Activitats en granges, finques agrícoles ecològiques, formatgeries, obradors, molins, molls de pesca

Girona
El Molí del Perera a La Vall d’en Bas, fan visites al molí fariner hidràulic del segle XVIII, que és l’únic de la Vall d’en Bas que està en funcionament i també visita a l’obrador i tast de formatges.
Formatges del Pujol-Orra a Les Llosses, ofereixen visites guiades a la seva formatgeria i també tallers d’elaboració de formatge.
Biodrissa a Campllong, la visita inclou tallers i tast per conèixer el projecte i la producció agrària ecològica amb un recorregut per l’horta, les pomeres, l’aula hivernacle, el compostatge i els boscos.
La Mimosa  a Monells, ofereixen visites etnobotàniques al camp on tenen el cultiu d’herbes aromàtiques i medicinals amb més de 80 espècies diferents.
Mas Castanyer a Sant Feliu de Pallerols, es pot visitar i acompanyar en tasques com alimentar les gallines, ovelles i alpaques, obrir els animals perquè pasturin, recollir els ous i visitar l’obrador on els encaixen.
Mas la Coromina a La Vall d’en Bas, obren les portes de la seva granja ecològica per mostrar el cicle dels camps, de les vaques i degustar la llet i els productes que se’n deriven que elaboren artesanalment.
Pasturabosc a Vilopriu, està oberta a rebre visites al corral de les cabres i a la formatgeria amb la possibilitat de fer tastos, per a grups de mínim 10 persones.
Som Formatgers a Ripoll, fan tastets de formatges a diversos espais del Ripollès, acompanyats de maridatge, visita i àpat; també imparteixen tallers i cursos per endinsar-vos al món formatger català.

Tarragona i Terres de l’Ebre
Aviat a l’Almadrava, ofereix visites a famílies a la granja ecològica els pollastres autòctons, acaben amb un tast de les croquetes casolanes dels seus pollastres i del seu oli ecològic.
Corremarges a Passanant i Belltall,fan passejades etnobotàniques de descoberta de les plantes de l’entorn, tallers de cuina silvestre i tast de productes artesans de les xarxes de petites productores de proximitat.
Fleca l’Aresta a anta Coloma de Queralt, fan tallers de pa on es pot veure i fer tot el procés d’elaboració artesana d’un pa ecològic amb llevat mare i aprendre a utilitzar les varietats tradicionals de cereals.
L’Hort de la Sínia a Tarragona, horts ecològics d’autoconsum que fan visites guiades per descobrir les hortalisses, les plantes aromàtiques, les medicinals i les silvestres comestibles de l’entorn.
Menjamiques a Bràfim, ofereixen tallers de cuina específics i es poden fer visites amb tast al seu obrador de processats de garrofa, dolç d’ametlla i avellana.
Permacultura Penyaflor a Aldover, ofereix visites guiades de la finca amb possible degustació d’oli i/o pràctica de bioconstrucció (marge de pedra o fang i palla).
Riet Vell a Amposta, aquesta finca d’arròs ecològic acull visites guiades i activitats de descoberta de la natura de SEO/Birdlife relacionades amb la Reserva Ornitològica de Riet Vell.

Catalunya Central
Castanya de Viladrau, acompanyen una visita als castanyers centenaris amb la degustació de les seves castanyes i amb un sortit d’elaborats de castanya formatge, melmelada, cervesa i licor.
Col·lectiu Eixarcolant a Jorba, organitzen sortides d’etnobotànica, tastets de plantes oblidades i  tallers de begudes, jardineria o agricultura. El seu hort i el forn de llenya estan oberts a qui el vulgui veure.
Ecomercaderet a Santa Margarida de Montbui, està obert a rebre visites els dissabtes al matí per veure les vaques i la munyida, portar la llet a l’obrador, acompanyar a la pastura o provar algun gelat.
Granja Cal Parès i Associació Aliment Humà a Copons, proposa dues activitats: la “pastura amb cabretes” i la “tasta la granja”, que inclou el tast d’alguns productes de temporada d’aquesta granja ecològica.
Olis Migjorn a Navàs, ofereixen una explicació del procés de l’oli, una visita al molí o les oliveres, o una sessió formativa per a fer una primera aproximació al món de l’oli d’oliva verge extra per saber-lo escollir.

Lleida
Aubagueta a Biosca, als matins ofereixen visites a la seva granja i un tast dels seus formatges ecològics de cabra.
Fundació Casa Dalmases a Cervera, tenen un Tap Room on fan degustació dels seus productes: cerveses, xocolata, torrons i cremes; està obert al públic tots els divendres i els dissabtes de 18 a 22 h.
Olicatessen a Els Torms, programen activitats diverses segons l’època: visites, tallers, tasts i molt més per apropar-se a la cultura de l’oli.

Barcelona
Cap a Mar a Barcelona, fa divulgació i promoció del sector marítim i pesquer de la ciutat amb rutes pel moll on s’acompanya el dia a dia de la pesca al port i es va a la subhasta.
La Klosca CET a Mataró, proposen un passeig per la seva granja avícola on expliquen el funcionament de producció ecològica i què és un Centre Especial de Treball.
Sències Can Girona a Sitges, programen sortides acompanyant al pastor d’ovelles, tastos de productes de la finca ecològica i la comarca i activitats amb cavalls.

Alt Pirineu
La Trumferia a Fontanals de Cerdanya, té l’Espai d’Aperitiu Rural: un espai obert per conèixer com cultiven les seves patates ecològiques, ajudar a collir-les i tastar-les acompanyades d’altres productes de la terra.
Formatgeria Mas d’Eroles a Ribera d’Urgellet, els dissabtes al matí fan visites a l’obrador i tast o plats dels seus formatges o plats amb formatge (torrades al forn, raclette, aligot, fondue,….).
Formatgeria de Montmelús a Ger, es poden fer visites guiades a la granja ecològica on veure el ramat, les instal·lacions i el sistema d’energies renovables, acaba amb un tast de formatges.

Visites i tastos a cellers de vins i projectes que elaboren cerveses o licors artesans

Girona
BdeGust Beer a Caldes de Malavella, organitzen degustacions de cervesa i visites al seu camp de llúpol els dissabtes a la tarda. Les places volen!
Doskiwis Brewing  a Rupià, al mateix edifici on tenen la fàbrica hi ha un espai de tast, on es pot degustar les seves cerveses o fer un tast guiat si es volen provar totes, a vegades també obren l’obrador.
La Sobirana Cooperativa a Santa Coloma de Farners, ofereix quatre activitats: tast maridat de ratafies, taller d’elaboració de ratafia (juny i juliol), visita a l’obrador i ruta per l’univers de la ratafia.
La Vinyeta a Mollet de Peralada, entre les experiències que proposen hi ha la visita guiada i tast de vins, l’esmorzar o pícnic entre vinyes, el veler i tast d’ampolles submergides, el sopar musical, etc.
Rim – vins i vinyes d’en Jordi Esteve a Rabós, fan visites obertes a les vinyes i el celler amb tast de vins, embotits casolans i formatges locals, tot parlant del passat, present i futur de l’Albera.
Sidreria Mooma a Palau-sator, durant tot l’any es pot fer una visita per conèixer l’elaboració de la sidra i acabar o bé amb un tast dels seus productes o bé amb un menú de maridatge.

Lleida
Celler Matallonga a Fulleda, ofereixen activitats enoturístiques amb visites al celler i a les vinyes, rutes a peu o amb bicicleta, activitats culturals i maridatges del seu vi amb productes de proximitat.
Celler Petit Duran a Maldà, proposen experiències d’enoturisme i d’oleoturisme: tast de vins ecològics en mig de les vinyes centenàries, tast a cegues, maridatges i visites al celler o al molí d’oli.
Cerveseria Matoll a Belianes, tenen tres propostes: visita amb aperitiu cerveser, visita i maridatge de temporada i la Gastro Matoll Experience que inclou també tast de cerveses i un dinar.
Fundació Casa Dalmases a Cervera, tenen un Tap Room on fan degustació dels seus productes: cerveses, xocolata, torrons i cremes. Està obert al públic tots els divendres i els dissabtes de 18 a 22 h.
Lo vilot Farm Brewery a Almacelles, els vespres d’estiu fan visites a l’obrador, la malteria i els camps de conreu. Acaben amb un tast de les seves cerveses ecològiques amb altres productes de proximitat.
Tres Cadires a Arbeca, fan degustacions dels seus licors, que poden anar acompanyades d’un maridatge de productes de la zona o de formatges artesans, també tastos de vermuts o tallers d’elaboració de vi de nous.

Camp de Tarragona
DascaVives a Valls, fan visites al seu celler ecològic on expliquem el mètode de cultiu biodinàmic, l’elaboració respectuosa dels vins i fan un tast dels seus productes: vi, most, oli i fruits secs.
Cervesa Ninkasí a l’Ermita de Les Borges del Camp, aquestes artesanes cerveseres reben la gent per prendre una cervesa envoltada de natura i serenitat.

Catalunya Central
Cervesa la Pirata a Súria, organitzen visites guiades i tastos cada mes, a banda, els divendres i dissabtes de 18 a 24 obren el Taproom, la zona de degustació de la mateixa fàbrica.

Barcelona
Celler Talcomraja a Arenys de Munt, proposen visites de 3 h a la vinya i al celler de vins naturals que inclouen una degustació dels seus vins i de productes locals.

Si voleu fer una visita completa a la zona on estigueu, hem fet un recull d’allotjaments; sempre en projectes de l’economia social i solidària que han complert els criteris de l’ESS de Pam a Pam.

Els futurs que vindran: la XES Barcelona es presenta a la Nau Bostik

/en ,

El 17 de novembre a les 18 h, la sala km14 de la Nau Bostik acollirà un acte que ens fa molta il·lusió: la presentació oficial de les Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona (la XES Barcelona)! Després d’anys de treball conjunt, finalment les xarxes d’economia solidària dels diferents barris de la ciutat s’han unit per crear una entitat que representi la feina feta a tot el municipi i faciliti l’articulació de totes elles.

Amb el nom “Els futurs que vindran”, la XES Barcelona proposa un col·loqui entre David Fernández i Alba Hierro: què ens podem esperar del futur que vindrà? Cap a on caminem?

Després d’intentar respondre aquestes preguntes, segurament obrint nous interrogants, es farà un tasteig dels tallers de la campanya Futurs impossibles, impulsada amb Coòpolis i l’ODG, per imaginar juntes els futurs de diferents sectors estratègics a la ciutat de Barcelona. L’acte comptarà amb la conducció de la Berta Riera d’Impulsem, entitat participant a la XES Barcelona, i Eva Vilaseca, membre de la comissió d’ecologia de la XES i sòcia d’Espai Ambiental.

I després de tants debats, arribarà l’hora de la distensió, amb l’actuació d’Anna Andreu, un petit refrigeri i servei de barra.

Per motius organitzatius, preguem inscripció en aquest formulari.

Us hi esperem a totes!

Trobada XES post FESS rural

/en

Des de l’organització del FESS rural us volem convidar a una trobada del col·lectiu XES: un espai on compartir, coneixe’ns, construir-nos i passar una estona agradable. Serà el diumenge 19 de juny (el dia següent del FESS rural) i la intenció és gaudir d’activitats durant el matí i seguidament dinar junts.

Per veure l’acollida que pot tenir i les necessitats, us agrairem que responeu les següents preguntes (serà 1 minut!) abans del dia 20 d’abril.

 

Debats, reptes i calçots a la XEScotada 2020

/en , ,

El dissabte 29 de febrer al matí ens vam reunir una cinquantena de persones individuals i representants d’entitats sòcies de la XES a l’ermita de Sant Jeroni de la Murta. En aquest indret històric en plena serralada de Marina de Badalona vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de la XES. Com és tradició, vam dinar calçots amb la XEScotada.

A primera hora vam conèixer els plans de treball de les comissions i sectorials pel 2020. En una dinàmica a l’exterior del monestir vam poder entrar-hi una mica més en detall. Per acabar amb els plans de treball, vam fer una ronda específica per presentar les contribucions de les comissions al Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Durant la segona part del matí es van presentar els balanços econòmics del 2019 i es van debatre i aprovar els pressupostos d’enguany. Tot i així, es va acordar que caldria revisar a l’alça els recursos destinats a la comunicació per aquest any respecte a el que s’havia previst inicialment. Per acabar, es va aprovar un nou protocol d’obligatorietat del Balanç Social per part de les sòcies, del qual ja n’informarem més endavant.

Durant l’assemblea es van ratificar cinc noves entitats sòcies. Molt benvingudes a la XES: Cal Bufalà,La Hidra Cooperativa, Associació La Canya, Reflexes i Uptoping Studio.

Agraïm a la nostra sòcia Conreu Sereny la bona acollida i l’organització de la calçotada amb productes ecològics i propers, tant que els calçots eren collits a uns metres! També donem les gràcies al monestir per cedir-nos un espai únic. En tercer lloc, agraïm l’acollida al Baix Besòs Cooperatiu, la xarxa local de la XES creada de fa ben poc. I sobretot, moltes gràcies a les persones i entitats sòcies que hi vau participar, venint d’arreu del territori!

Per acabar, us deixem amb l’àlbum d’imatges de la jornada:

IMG_20200229_122746_428

Coneix les noves sòcies del mes de gener

/en ,

Hem arrencat el 2019 amb vuit noves sòcies!!! Les voleu conèixer?

Arran de Terra és una associació que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària incidint en els àmbits agroalimentari i del desenvolupament local. Les membres d’Arran de terra compten amb una formació acadèmica interdisciplinar, que integra aportacions de les ciències naturals i les ciències socials, i amb experiència laboral en recerca, formació, educació, assessorament i dinamització d’iniciatives locals de transició agroecològica.

Candela Acció Comunitària i Feminista és una entitat sense afany de lucre fundada l’any 2004 a Barcelona amb l’objectiu de contribuir a una transformació social basada en l’educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària.

Omplim els buits aposta aposta per la creació d’alternatives amb projectes propis, transformadors, autogestionats, alineats amb l’economia solidària, enxarxats al territori i que puguin ser replicables a d’altres barris. Proposen la creació d’una projecte cooperatiu que, a partir de la creació de grups locals, cerqui aquests habitatges buits i faci una proposta als propietaris/es. A canvi d’una renda per sota de mercat, se’ls ofereix cedir-los l’habitatge amb uns compromisos de gestió i millores

La Coopcomunitat treballa per un ecosistema de projectESS per al desenvolupament sostenible.

Coeducacció és una cooperativa que treballa per a la incorporació d’una perspectiva de gènere i feminista a l’educació per construir col·lectivament una societat lliure de violències, atenta a la diversitat i que situï la cura i el benestar de les persones al centre.

La selva és un espai d’experimentació de tots els processos creatius cinematogràfics, des de l’escriptura a la post producció, passant per altres formes de difondre obres i continguts. Volen produir pel·lícules que diversifiquin les mirades del món i permetin repensar la imatge des d’una perspectiva que conflueixi amb visions decolonials, feministes i llibertàries, entre d’altres afins.

Educaires és una ssociació que difon la tecnoètica i mostra bones pràctiques en l’ús dels drons. Fa formacions i tallers, que aprofiten metodologies emergents i dinàmiques interactives, utilitzen la tendència fabricaire (maker) per muntar un petit dron, el Dronino, fer volar la tecnologia amb Tello i el famós projecte Flone, i en el procés, es visualitzen les potencialitats de cada persona.

L’Associació Lemur Laboratori d’Emergències Urbanes és una organització interdisciplinària i internacionalment basada en el benestar de les persones a través de la co-creació d’entorns saludables. Lemur va néixer a Barcelona el 2011 a partir d’una xarxa de persones amb antecedents heterogenis, compartint voluntats per contribuir al benestar de les persones a través de l’arquitectura, la consciència corporal, l’educació i la música.

Comunicat de la XES sobre el finançament públic de l’ESS

/en ,

Davant de les informacions difoses durant el darrers dies en relació al finançament públic d’algunes entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, organització de segon grau que representa més de 300 iniciatives d’economia social i solidària al territori català, vol posar de manifest que:

  • Lamentem profundament la instrumentalizació que determinats partits polítics estan fent de l’economia social i solidària basant-se, exclusivament, en interessos polítics i electoralistes a  Barcelona. L’ESS ha estat assenyalada amb informacions imprecises i descontextualitzades que únicament responen a la proximitat de la campanya a les eleccions municipals.
  • L’economia social i solidària promou un model econòmic basat en l’impacte social i territorial positiu, la transparència, l’autogestió, la horitzontalitat, la sostenibilitat ambiental, la redistribució de la riquesa i l’equitat de gènere. No s’entén, doncs, que se’ns acusi de generar determinades dinàmiques més pròpies de l’economia capitalista i de mercat que ni formen part de la nostra manera d’entendre el món ni dels principis de l’economia solidària.
  • Malgrat l’intent de criminalització del suport per part de l’Ajuntament de Barcelona a l’economia solidària, considerem una bona notícia que l’administració pública, des de diferents àmbits, faci passes encaminades a una contractació més pública i responsable; fomentant el creixement d’un model que posa a les persones al centre de les relacions econòmiques. Després de dècades on el model de política econòmica urbana, a Barcelona, es basava sobretot en la concertació público-privada capitalista, ens sembla una bona notícia que s’estigui avançant en la concertació pública-cooperativa-comunitària, en tant que pràctica per a la democratització de l’economia de la ciutat i on el conjunt de la població pot ser agent de la política econòmica orientada al bé comú.
  • Cada any les organitzacions que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària rendeixen comptes a través del Balanç Social; una eina de diagnosi que avalua l’impacte social i econòmic dels seus projectes. Aquests resultats són públics i poden consultar-se a través de la web www.mercatsocial.xes.cat.