La Regadora és una xarxa, un festival i un espai. És punta de llança per retrobar-nos, celebrar-nos i debatre’ns posant el present i futur de la transició ecosocial sobre la taula. És un projecte impulsat per moltes i diverses entitats i organitzacions de la ciutat de Sabadell que des de la consciència climàtica ens fem nostre el lema “Canvia el sistema, no el clima”. És un impuls, perquè la seva expressió més rellevant serà un moment per celebrar-nos durant 5 dies, del 12 al 16 de setembre a Sabadell.
La nova edició de la Regadora 2023 centra el seu eix temàtic en l’espai públic, comunitari i urbanístic de les ciutats. Quina definició li donem a l’espai públic? Com el vivim? L’espai és propietat de la ciutadania o de qui L’administra? Qui té dret a l’espai? L’espai convida a tothom o només a aquelles persones que no es troben als marges? Ja no és temps d’ignorar que el sistema sobre el qual estem construint la societat global presenta importants desigualtats socials, de classe, culturals, educacionals i ecològiques, sobretot de caràcter social i ambiental. Les desigualtats en les societats urbanes, que s’estan consolidant arreu del món, evidencien la necessitat de construir i restablir models urbans que posin la vida al centre, com sempre hem defensat des de La Regadora en el nostre manifest. Les ciutats ja no tenen sentit? Aquest 2023 proposem reflexionar sobre com estem construint les ciutat des dels drets ciutadans, el feminisme, col·lectives al marge i l’urbanisme, a través de debats, xerrades, activitats i propostes culturals que defensin la vida per sobre de tot. Una aposta clara per la vida.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/09/festival-la-regadora.png426657adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-09-08 11:17:222023-09-08 11:17:24Festival La Regadora
La Xarxa Local de la XES de L’Hospitalet de Llobregat organitza aquest dissabte 16 de setembre la Festa de l’Economia Solidària, integrada aquest any dins de les Festes de Bellvitge. Durant tot el matí fins al migdia, el Parc Nou de Bellvitge acull tot un seguit d’activitats relacionades amb l’ESS del municipi.
A partir de les 10 del matí es desenvoluparan tot un seguit d’activitats divulgatives, com és un dels tallers de la campanya Futurs imPossibles sobre escenaris de futur davant la crisi ecosocial. També hi haurà un circuit infantil per provar les habilitats en bicicleta i un taller d’inspecció i reparació per a bicicletes, ofert per L’Henbici, conta-contes infantil, tallers de bombes de llavors i tast de productes agroecològics i de proximitat a càrrec de La Macara Vegan i Keras Buti Coop.
Cap a les 12:30 h. començarà la cloenda de la festa amb un vermut a càrrec de la Suculenta i un concert amb el grup Las Bragas.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/09/F5WnxZeXsAAaAT3.jpg900900adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-09-07 14:26:002023-09-12 14:40:16L’Hospitalet de Llobregat acull una Festa de l’Economia Solidària el dissabte 16 de setembre
El 17 de juny el Parc del Riuet de Sort va acollir el 4t Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (FESSrural). Des de les 10 del matí i fins les 10 del vespre, un miler de visitants van poder gaudir de les diferents activitats del Festival que aquest any acollia la XES Pirineu i Aran, després que l’esdeveniment hagi visitat la Garrotxa, el Ripollès i l’Empordà.
L’objectiu del festival de celebrar, mostrar i enxarxar projectes transformadors dels territoris rurals va servir també per reivindicar la veu i el saber dels territoris rurals de muntanya. Des dels debats i tallers, fins als espectacles i el mercat de projectes ecosocials, la jornada va servir per entreteixir la cultura i el fer comú del Pirineu amb els principis de l’economia social i solidària.
Un mercat per mostrar les iniciatives rurals transformadores
La jornada va començar amb l’obertura del mercat ecosocial. Més de quaranta parades de productes agroalimentaris de proximitat, artesania, tèxtil, llibres o serveis van mostrar com les petites iniciatives treballen per a una economia transformadora: ja sigui amb l’aposta pel cooperativisme i els projectes col·lectius i comunitaris; ja sigui pel compromís amb el territori i la protecció del medi ambient; ja sigui per l’impuls de projectes artesanals o de recuperació d’oficis tradicionals.
De tot això en són un bon exemple la iniciativa Amalgama que agrupa artesanes del Pallars Jussà i Sobirà; el projecte del Parc al Plat que fomenta la comercialització col·lectiva de productes locals del Parc Natural de l’Alt Pirineu; o la presència de les integrants de la Traça Cultural, que agrupa projectes culturals del Pirineu; totes elles iniciatives presents en el mercat.
A la mostra no hi va faltar la presència d’entitats promotores de l’economia solidària i el cooperativisme, a banda de la XES, que organitza el Festival, hi va ser present l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, qui va informar les visitants sobre els serveis de suport, projectes de cooperativisme d’habitatge o comunitats energètiques existents al territori. Per la seva banda, La Coordi va portar representants de la banca ètica i del cooperativisme energètic que, al llarg de tot el dia, van resoldre dubtes i atendre persones interessades en fer el canvi des dels serveis convencionals.
En el marc de les activitats relacionades amb el mercat, el FESSrural va acollir també una trobada per a artesanes i petits projectes. A partir de les experiències convidades de La Iera i Territori de Masies, les persones que hi van assistir van poder compartir reptes, donar-se suport i definir un recorregut que les ajudi a enfortir els seus projectes de manera col·lectiva.
Els reptes i els recursos dels territoris de muntanya al centre del debat
L’espai comunal, nom amb què es va batejar l’espai de debats en aquesta edició, va acollir durant tot el dia debats i reflexions sobre les dificultats i les oportunitats que afronta actualment un territori rural amb les especificitats de ser un territori de muntanya.
Al matí es va celebrar una taula territorial sobre sobirania alimentària on productores, consumidores i administració es van trobar per compartir reflexions i proposar vies per a resoldre les dificultats actuals de la producció agroalimentària. A la tarda, la taula ‘Passat, present i futur de lo comunal’, recollia les conclusions de la trobada de comuneres i comuners feta el 10 de juny per reflexionar sobre el present i el futur de les pràctiques comunals.
A més, al migdia, alumnes de l’Institut d’Esterri d’Àneu van presentar el resultat d’un treball col·lectiu que analitza la despoblació en els diferents municipis del Pallars Sobirà. L’espai de debat va tancar amb una presentació sobre les problemàtiques de la ramaderia de muntanya on van participar Ester Soto, gerent de la Cooperativa Agrària i Ramadera de Sort, Vanesa Freixa, membre del grup de treball de ramaderia extensiva i ramadera del Pallars, i Ramón Font, ramader de Brunec.
Com construir la sobirania alimentària a la muntanya
Una dels debats principals que es va voler abordar especialment en aquesta edició va ser la construcció de la sobirania alimentària a la muntanya. A la taula hi van participar Xavi Farré, productor de poma ecològica de la Ribagorça, Nani Moré de l’Associació Menjadors Escolars Ecològics, Assumpta Codinachs, del projecte de ramaderia ecològica Brunec, i Aleix Aytés del Cafè Pessets de Sort.
Entre totes van plantejar diversos dels reptes que afronten tant les productores com les consumidores: des de la turistificació de l’agricultura i la ramaderia fins a la manca de suport de les administracions passant per la complexitat de treballar per la sobirania alimentària en un territori quan a Catalunya ni tan sols es produeixen alguns dels productes de consum més habitual. Alhora, es va posar en valor el reconeixement que els productes del Pirineu van guanyant com a productes de qualitat i iniciatives que potencien aquesta mirada.
La taula va acabar amb una bateria de propostes en els diferents àmbits: per una banda, propostes d’enxarxament i treball col·lectiu de les productores per fer pressió, compartir infraestructures o circuits distribució i de suport; per una altra, la necessitat que les administracions apostin pels principis de la sobirania alimentària en les polítiques i en la compra pública; i per últim, que tots els agents contribueixin amb el seu consum i activisme a defensar i promocionar el consum de proximitat i sostenible.
El fer comú i els comunals, història i futur del Pirineu
La pràctica del fer comú i els recursos comunals va ser des de l’inici uns dels àmbits d’interès d’aquesta edició del FESSrural i per això han tingut un especial protagonisme amb la celebració d’una jornada prèvia. El 10 de juny, en el marc de les activitats de la Fira de l’Ovella Aranesa d’Arrós de Cardós, es van organitzar dues activitats al voltant d’aquest tema.
Al matí, conjuntament amb el Projecte Boscos i amb el suport de professorat i alumnat del Gremi de Margers de Catalunya, es va dur a terme una jornada de fer comú treballant en la reconstrucció de murs de pedra seca dels pobles d’Arrós de Cardós i Benante. La quinzena d’assistents van poder aprendre i posar en pràctica aquestes tècniques de construcció i participar, de primera mà, d’una jornada de fer comú que posa el treball col·lectiu al servei de tot el veïnat.
A la tarda es va fer una trobada amb comuners i comuneres de diversos pobles del Pallars Sobirà i Jussà. Amb la dinamització de Federica Ravera, del projecte Rerurp, es va anar construint conjuntament un relat sobre la memòria dels comunals des d’abans de la Guerra Civil i fins l’actualitat. Les participants van recordar pràctiques vistes i sentides a les generacions anteriors i alhora van contrastar les particularitats dels seus usos a les diverses valls.
Amb l’avanç del relat, van constatar com els recursos comunals s’han anat afeblint ja sigui per la pressió dels usos individuals, el fet que s’hagi deixat la gestió en mans de l’administració o la davallada de la visió col·lectiva en la societat en general. Aquest últim aspecte es va considerar una de les claus a l’hora de recuperar els comunals com a eina per enfortir els territoris rurals.
Amb les conclusions d’aquesta jornada es va començar a construir un arc del temps que va continuar en la taula sobre fer comú del dissabte 17 en el marc del FESSrural. En aquest espai hi van participar Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, del projecte Reconstruir el Comunal i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.
En una primera part més expositiva de la taula, els ponents van aportar diverses idees: per una banda, la diversitat de pràctiques comunals del Pirineu i el seu potencial; també la necessitat de no idealitzar les pràctiques comunals, que no estaven lliures de jerarquies o influència patriarcal; per altra banda, com l’Estat ha funcionat com un agent que ha anat debilitant el comunal i ha passat els béns comunals a mans privades o públiques.
En la taula van sorgir també propostes per a la gestió del comunal, des de la creació d’una figura intermitja entre usuaris i municipi, fins a la proposta de compra de terres i béns per posar al servei del comú de la Fundació Emprius. La segona part d’aquesta taula va consistir en una dinàmica de reflexió col·lectiva que va acabar de tancar l’arc del temps.
Un espai per celebrar i gaudir de la cultura local
Al llarg de tot el dia, diverses presentacions, espectacles i tallers van servir també per mostrar projectes culturals i educatius locals. El matí va començar amb un taller sobre llavors i conservació de varietats locals de la mà d’Eixarcolant i l’associació Esboïga.
Les activitats van continuar al migdia amb un taller de danses folk dinamitzat per Pallars en Folk on van participar una vintena de persones. Just després el concert del grup de folk-jazz Sorguen va animar les dansaires a seguir practicant les danses apreses, mentre a l’ombra del Parc del Riuet altres persones escoltaven el concert. L’hora de dinar va estar acompanyada per la música de Ruralists Sound Selektors mentre les visitants gaudien de propostes locals de menjar i beure de Brunec, Les Guixes, Cims Beer i Aran de Terra.
A la tarda, Miquel i Carla de les llibreries El Refugi i la Lluerna, i Maria del Taller Tartera van presentar davant d’una cinquantena de persones la iniciativa la Traça Cultural. Una eina per visibilitzar projectes culturals i alhora facilitar la gestió conjunta de les seves propostes. No podia faltar durant tot el dia la presència de l’Esperanceta de casa Gassia, que va estar animant el mercat ecosocial i a última hora de la tarda va portar el seu cabaret pagès sota la carpa de l’espai festa per protegir-lo de la pluja. Per aquesta mateixa raó el concert de l’artista de la Seu d’Urgell Arnau Obiols es va traslladar al cinema del poliesportiu de Sort.
La canalla va tenir també el seu espai durant el festival. Al matí van poder gaudir dels jocs i cabanes de Baraka. A la tarda, Cel Contacontes va portar-hi les seves narracions amb mirada feminista i LGTBIQ+ i després van poder continuar jugant amb els jocs de fusta d’Amaia.
L’espai del FESSrural va acollir també dues petites exposicions: per una banda la instal·lació Art al Cub del Taller Tartera on mostren projectes del seu taller. Per altra banda, l’exposició de fotografies de dones i persones trans artesanes de l’artista Elvis va estar visible durant tot el dia a l’espai comunal.
Una experiència per articular l’economia social i solidària rural
Una de les raons d’existir principals del FESSrural és l’enxarxament de projectes transformadors dels territoris rurals. Des l’organització fins a la pròpia jornada ha estat un punt de trobada, connexió i construcció de complicitats, tant per a les assistents com per a les organitzadores.
Durant el festival, més de 70 iniciatives van estar presents en els diferents espais amb la possibilitat de trobar-se, compartir idees i reptes, donar-se suport i ampliar i enfortir la xarxa de connexions amb altres projectes. Tant des de la informalitat com a través dels espais de debat o la trobada d’artesanes i petites productores, la jornada va servir a moltes de les assistents per establir contactes i ampliar la mirada sobre la seva activitat o el seu territori.
Més enllà de la jornada, la pròpia organització del festival ha estat una oportunitat per teixir complicitats. En un territori dispers com el del Pirineu i Aran (que abasta la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran) i amb una població que sovint queda separada per la bretxa entre persones autòctones i forasteres, el treball col·lectiu ha servit com a pretext per a la coneixença mútua i la creació de vincles més enllà de la distància geogràfica o social.
De rerefons, tot aquest treball comú que es va compartint d’una edició del festival a una altra és una eina per articular les iniciatives de l’economia social i solidària de tot l’àmbit rural. Mica en mica, es crea un espai d’enriquiment mutu, es potencia la veu dels territoris rurals com a protagonistes de les propostes transformadores i obre camins per atacar conjuntament els reptes clau per futur.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/06/photo1687170180.jpeg12801027adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-06-27 16:24:002023-06-27 16:25:37Crònica: El FESSrural acosta l’economia solidària i els territoris de muntanya
Xerrada sobre organització d’esdeveniments musicals en el marc de l’economia solidària
El pròxim 14 de juny a les 18.30h, La XES Vegueria Penedès us convoca a participar de la segona edició del ConversESS. Aquesta vegada en un entorn idíl·lic, al Molí XIC de Torrelavit.
Aquest espai és una antiga fàbrica de paper al costat del riu que ara acull un espai comunitari multidisciplinari i internacional de creació i difusió artística.
En aquest bon ambient i en el marc de La Quinzena de Coopsetània, us convidem primer de tot a conèixer els projectes que hi resideixen avui dia, molts d’ells proveïdors directes de produccions musicals i esdeveniments.
Després d’aquesta presentació, coneixerem el Festival El Tingladu, organitzat per l’entitat cultural i festiva Can Pistraus de Vilanova i la Geltrú, sense ànim de lucre i que compta amb la col·laboració de més de 200 voluntaris. Apostant des dels inicis per l’autogestió, la recuperació de l’espai públic, la cultura accessible i la promoció de la cultura catalana.
Finalment, amenitzarem aquest espai amb un tast de les Cerveses XIC, que té l’obrador dins del mateix Molí.
Si organitzes o vols organitzar esdeveniments culturals amb perspectiva d’economia social, no et pots perdre aquesta trobada!
Edifici Papereria Creix, 1, 08775 Torrelavit, Barcelona
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/06/moli-xic-1.jpg13652048adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-06-07 14:03:162023-06-07 14:06:38ConversESS sobre gestió cultural
El 21 de maig al Prat de Llobregat tindrà lloc una assemblea oberta per a l’articulació de la xarxa d’economia solidària al Baix Llobregat.
L’activitat s’emmarca en el maig cooperatiu que es desenvolupa durant tot el mes amb diferents activitats i va adreçada a totes aquelles persones i col·lectius que es considerin que practiquen economia solidària. L’assemblea tindrà com a objectiu definir com ha de ser la XES del Baix Llobregat, quins objectius ha de tenir i quines primeres accions haurà de fer.
La trobada tindrà lloc a la plaça Ramon Roigé i Badia del Prat de Llobregat a partir de les 11:30 h.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/04/ass-maig-cooperatiu.png7201920adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-04-04 13:21:402023-04-04 13:26:05Trobada per definir la XES del Baix Llobregat
Si vols venir a participar com a expositora a la Fira de la FESSrural 2023, omple aquest formulari d’inscripció. Un cop rebem la teva sol·licitud d’inscripció, la valorarem i t’enviarem les condicions de participació juntament amb les dades per poder fer efectiva la teva inscripció. Perquè te’n facis una idea, les dades més rellevants són:
Data, durada i acollida
– El mercat serà el 17/06 al centre de Sort, de 10 a 21 h. – Donatiu de 50 € per parada i un 10% dels ingressos en cas de foodtrucks i parades de venda de menjar (amb dret a una carpa de 3 x 3 m, una taula i dues cadires). – Volem oferir un espai agradable per a les paradistes per això estem buscant una ubicació que sigui prou fresca per aquelles dates, hi haurà punt d’aigua i també una zona on descansar.
Acceptació de participació
L’organització de l’esdeveniment es reserva el dret d’admissió i podrà rebutjar aquelles sol·licituds que al seu criteri no s’ajustin a les finalitats de la fira, que són:
Intercooperar i visibilitzar l’Economia Social i Solidària a la ruralitat.
Donar a conèixer què és l‘economia solidària a la població.
Atraure noves persones, empreses i entitats implicades en iniciatives d’economia solidària.
Augmentar la consciència de sector per part dels propis agents de les iniciatives d’economia solidària a la ruralitat.
Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a les crisis i als entorns rurals.
Garantir que la cadena de proveïdors de la Fira la formaran, en la mesura del possible, empreses i entitats del mercat social i local.
Imatge
L’acceptació d’aquestes condicions comporta que doneu permís a ser gravats/des en imatges generals de la Fira i amb finalitat sense ànim de lucre.
Responsabilitats
La neteja i manteniment de l’espai van a càrrec de les productores i expositores que hauran de vetllar per la mateixa.
El material que s’utilitzi als espais ha de respondre, tant com es pugui, a criteris de sostenibilitat i preservació del medi ambient.
Les expositores han de tenir cura de la vigilància dels seus estands o del seu espai durant les hores de visita, muntatge i desmuntatge.
Per preservar el caràcter i finalitat del festival, cal que els productes exposats i a la venda compleixin criteris de mercat social.
No es tolerarà cap actitud masclista ni racista, entenent aquestes com actituds no desitjades com ara “piropos”, bromes, insults, bavejos, tocaments, assetjament, agressions físiques i sexuals o violacions exercits sobre una persona per motius de gènere, identitat o orientació sexual i aspecte físic en relació als estàndards estètics.
L’organització de la fira disposa d’una assegurança de responsabilitat civil bàsica per als danys i perjudicis derivats d’accidents meteorològics, furts, robatoris o qualsevol altra causa de la naturalesa, però és responsabilitat de cada entitat participant tenir la seva pròpia assegurança de responsabilitat civil per cobrir els danys i perjudicis que es poguessin ocasionar per persones o material propi.
Inscripció Oberta fins el 20 d’abril! Aquest formulari NO és la CONFIRMACIÓ per poder assistir a la fira, en cas de seguir els criteris establerts establerts per la part organitzadora, t’enviarem un mail amb les passes a seguir per poder formalitzar la teva inscripció i participar a la fira.
Les Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona – XES Barcelona presenten 10 mesures prioritàries de política municipal d’economia social i solidària per als barris de Barcelona a les candidatures a les eleccions municipals de la ciutat.
L’acte de presentació a les candidatures tindrà lloc el proper dimarts 21 de març a les 18h a ECOs (c/Casp, 43, Barcelona) i comptarà amb la moderació de la periodista d’El Crític Laia Soldevila.
La XES Barcelona demanarà el compromís dels partits polítics en temes tan essencials com ara contractació pública responsable, la gestió cooperativa del patrimoni i els recursos col·lectius, l’habitatge cooperatiu i la transició ecosocial, entre d’altres.
Aquestes mesures són necessàries, i perfectament factibles, per seguir desenvolupant l’ESS i fer-la encara més útil per millorar la vida dels nostres veïns i veïnes.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2023/03/Copia-de-10-mesures-prioritaries-de-politica-municipal-dESS-per-als-barris-de-Barcelona.png22451587adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2023-03-17 22:22:342023-04-03 15:54:29XES Barcelona presenta 10 mesures prioritàries de política municipal d’ESS per als barris de Barcelona a les candidatures a les eleccions municipals de la ciutat
Si us vau perdre l’acte de presentació de les Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona (la XES Barcelona, formada per Cooperasec, Impuls Cooperatiu de Sants, XES Sant Andreu i Eix Pere IV) a la Nau Bòstik el 17 de novembre, ara teniu la possibilitat de recuperar el col·loqui d’obertura entre Alba Hierro i David Fernàndez.
Sota el títol “Els futurs que vindran”, les dues convidades, moderades per Berta Riera de la cooperativa Impulsem, van conversar sobre el futur de la ciutat en el marc de la campanya Futurs (im)possibles, introduint els tallers posteriors que es van dur a terme per pensar plegades els escenaris que ens podem trobar l’any 2040 a Barcelona i com afrontar-los.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2022/12/Captura-de-pantalla-2022-12-28-a-las-20.24.10.png9921912adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2022-12-28 20:26:222022-12-28 20:26:22NOU VÍDEO: Els futurs que vindran
La Regadora és una xarxa, un festival i un espai: punta de llança per a la retrobada, la celebració i el debat sobre el present i futur de la transició ecosocial durant el 16, 17 i 18 de setembre a Sabadell.
És un projecte impulsat per moltes i diverses entitats i organitzacions de la ciutat de Sabadell, entre elles la xarxa local de la XES – Teler Cooperatiu, que des de la consciència climàtica es fan seu el lema “Canvia el sistema, no el clima”. Podeu llegir el manifest complet i consultar la programació completa aquí.
També veureu la nova publicació de reflexions de diverses autores sobre l’emergència climàtica amb títol “Canviem el sistema, no el clima” produïda per la cooperativa de segon grau CentDeu SCCL, L’Eixida, La Productora, i editat per Pol·len Edicions.
https://xes.cat/wp-content/uploads/2022/08/Captura-de-pantalla-2022-08-10-a-las-11.51.35.png11642392adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2022-08-10 11:53:002022-08-10 12:06:32La Regadora ’22: canviem el sistema, no el clima
Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.
Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.
Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.
Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.
Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.
Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.
Amb traçabilitat podem:
Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.
Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció. Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer la història dels seus productes, tinguin series dificultats en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).
Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles.
En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?
https://xes.cat/wp-content/uploads/2022/08/Captura-de-pantalla-2022-08-08-a-las-12.30.20.png6741022adminriceuphttps://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2022-08-08 12:31:142022-08-09 11:09:10La traçabilitat com a aliada