La Regadora ’22: canviem el sistema, no el clima

La Regadora és una xarxa, un festival i un espai: punta de llança per a la retrobada, la celebració i el debat sobre el present i futur de la transició ecosocial durant el 16, 17 i 18 de setembre a Sabadell.

És un projecte impulsat per moltes i diverses entitats i organitzacions de la ciutat de Sabadell, entre elles la xarxa local de la XES – Teler Cooperatiu, que des de la consciència climàtica es fan seu el lema “Canvia el sistema, no el clima”. Podeu llegir el manifest complet i consultar la programació completa aquí.

També veureu la nova publicació de reflexions de diverses autores sobre l’emergència climàtica amb títol “Canviem el sistema, no el clima” produïda per la cooperativa de segon grau CentDeu SCCL, L’Eixida, La Productora, i editat per Pol·len Edicions.

canviem el sistem,a no el clima

La traçabilitat com a aliada

Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.

Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.

Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.

Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.

Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.

Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.

Amb traçabilitat podem:

  • Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
  • Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
  • Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.

Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció.  Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer  la  història  dels  seus  productes,  tinguin  series  dificultats  en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).

Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles. 

En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?

 

Un article d’Aina Virgili, de Serva Organica i membre de la XES Garrotxa.

Arriba l’after FESS Rural!

El diumenge segurament estarem cansades després d’un dissabte intens de FESS Rural, però també és una oportunitat especial per compartir amb les companyes que vindran d’arreu de Catalunya que formen part de pols cooperatius, xarxes locals i altres comissions de la XES, etc. Així com per fer un primer tancament del FESS, començar a somniar el següent i celebrar-nos com a ecosistema ESS! 

T’agradaria compartir espai per seguir construint l’ecosistema XES i ESS? Doncs no et perdis el *diumenge 19 de juny, l’after FESS Rural!

– Espai de trobada estratègic

– Ritual de pas del FESS rural

– Dinar popular

…i opció d’acampar per qui ho necessiti.

Per participar-hi només has de respondre aquest petit qüestionari, abans del divendres 10 de juny! Et fitxem i ens trobem no només dissabte sinó que també diumenge! 

https://usem.liberaforms.org/

Recupera les xerrades de la FiraESS de Sant Andreu

Si us vau perdre la quarta Fira d’Economia Solidària del districte de Sant Andreu (Barcelona), impulsada per les companyes de la XES Sant Andreu, ara podeu recuperar en línia les xerrades que van tenir lloc l’11 i 12 de maig a Can XES (a la Fabra i Coats):

Suport mutu i sobirania alimentària, amb Ca la Rosa, Espai Ambiental, Andròmines i Mercat Pagès La Sagrera.

Cultura comunitària, amb la Nau bostik, Centre Cultural Trinitat Vella, Maletas Viejas i Fem Bon Pastor.

Ràdios comunitaries, amb la Xarxa de ràdios comunitàries de Barcelona, Ràdio Trinitat Jove i D9, Ràdio Sant Andreu.

Xarxes per una #CuraDigna

En commemoració del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar i la Cura diverses cooperatives, entitats i xarxes implicades i sensibilitzades a impulsar processos de dignificació i democratització de la cura en els nostres barris i comunitats, organitzem un acte de presentació i debat entorn al treball de la llar i la cura.

L’acte, organitzat juntament amb Coòpolis, Cooperacures, l’Etnogràfica  i Xarxa de Professionals de la Salut i la Cura.  (i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona), es durà a terme el 30 de març a les 17.30h a Coòpolis (Barcelona). En primer lloc, es presentarà el mapa de cures del Poblesec, a càrrec de Cooperacures i Transductores i a continuació l’Etnogràfica moderarà un debat sobre els reptes a afrontar des de les xarxes territorials: com s’organitzen els barris per sostenir la vida? Amb quines dificultats es troben? Quina resposta col·lectiva aporten a les necessitats de cura del veïnat? uines reivindicacions comunes podem formular a la nostra ciutat?

Per acabar, es presentarà l’experiència i el segell #CuraDigna.

Podeu inscriure-us aquí. Us hi esperem!

 

Cura digna

AJORNAT: Xarxes de cures als barris: reivindicacions comunes

Com s’organitzen els barris per sostenir la vida? Amb quines dificultats es troben?  Quina resposta col·lectiva aporten a les necessitats de cura del veïnat? Quines reivindicacions comunes podem formular a la nostra ciutat?

El proper dimarts 21 de desembre a les 17.30h tindrà lloc una sessió sobre les xarxes de cures als barris, amb l’objectiu de reflexionar al voltant d’algunes reivindicacions comunes per a la seva dignificació i articular un debat sobre les estratègies que es dibuixen als territoris per construir barris cuidadors.

L’acte, que s’emmarca en el treball de mapeig de les cures realitzat al barri del Poble-sec de Barcelona, i impulsat per la xarxa local Cooperasec, tindrà lloc a  Coòpolis (c/Constitució, núm. 19 bloc 8 – Can Batlló).

Us hi esperem!

Cures als barris

Ens veiem a #LaRegadora21

Aquest cap de setmana, divendres 17 i dissabte 18 de setembre, les companyes del Teler Cooperatiu i l’Ateneu Vallès Occidental han organitzat una de grossa! Dos dies amb activitats ben diverses per agafar energia col·lectiva i animar-nos, entre totes, a seguir treballant per canviar el sistema socioeconòmic.

Així la defineixen: Regadora és punt de trobada, jornada festiva, de debat, reflexió i visibilització d’alternatives a Sabadell. I només cal consultar el programa per estar-hi ben d’acord. 

Per acabar, i per si encara teníeu dubtes, us deixem un fragment del seu manifest: Nosaltres, entitats i persones actives de la ciutat, ens toca i hem decidit comprometre’ns amb la vida. Amb una ciutat que sigui alternativa a l’emergència climàtica i al sistema econòmic que la provoca. Nosaltres assumim el compromís de ser motor de vida. Marquem la Regadora com a punt de partida i fem una crida a la ciutadania a posicionar-se, a comprometre’s a triar la ciutat de la vida, a passar a l’acció. No hi ha planeta B, i no hi ha marge pel dubte. És ara, avui, aquí a Sabadell.

Nosaltres hi serem…i si voleu menjar paella, no oblideu inscriure-us al formulari!

 

Adhesió a l’Estratègia de l’ESS a Barcelona

Com us hem anat explicant, a la XES formem part del grup impulsor de l’Estratègia de l’ESS a la ciutat de Barcelona, per tal de fer més visible el teixit i demostrar que és una realitat, i entre totes fer-lo créixer i enfortir-lo, així com per contribuir al desenvolupament socioeconòmic del municipi i de la ciutadania.

Per tot això, ara, us animem a adherir-vos-hi! L’adhesió no obliga a participar activament dels grups de treball que es puguin crear, però totes estem treballant en projectes que fan créixer i enforteixen l’ESS a la ciutat, i l’Estratègia pot col·laborar a fer-los visibles!

Finalment us volem fem arribar el document definitiu de l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat.

Pel present i futur de l’ESS de la ciutat, ADHERIU-VOS a l’estratègia i sumem forces!

 

Per a més informació, altres articles publicats sobre la qüestió: sobre la governança col·laborativa, sobre les línies estratègiques i sobre el procés.

Un procés col·laboratiu: la governança de l’estratègia de l’ESS

L’Estratègia de l’ESS 2030 és una estratègia de i per tota la ciutat. Durant el primer semestre 2021, la governança compartida que l’ha fet possible esdevindrà òrgan municipal de participació com a “l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030”. Seguint altres acords ciutadans, aquesta estratègia es basa en la col·laboració, la participació i la governança de l’Àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Com a part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, les entitats de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona van establir un model de participació i governança per articular la participació de les iniciatives adherides, organitzar la presa de decisions, estructurar l’intercanvi d’informació i definir els espais on es desenvoluparà i avaluarà l’Estratègia. Aquest darrer objectiu és important per tal d’adaptar-la a la realitat i les necessitats canviants.

Dos nivells de participació

Hi ha dos nivells de participació i presa de decisions: el de les organitzacions promotores, que han participat activament en l’elaboració de l’Estratègia; i les adherides, per a empreses, organitzacions i entitats (amb vinculació total o parcial amb l’ESS) que l’incorporen a les seves realitats.

Les organitzacions promotores s’articularan, a més, en tres espais de treball. El Grup Motor actuarà com a òrgan executiu, i ajudarà en l’elaboració dels plans de treball anuals, la direcció de l’espai tècnic i l’organització d’activitats rellevants. L’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, servirà com a motor de la transformació social i econòmica i vetllarà pel desenvolupament de les línies estratègiques de treball. Per últim, i segons les necessitats detectades, es crearan grups de treball per impulsar accions concretes, propostes i articular espais debats.

En el cas de les adherides, i per garantir la transparència, la construcció de relat i l’avaluació, s’organitzarà un Congrés Biennal que permeti avançar en la implementació de l’Estratègia, establir els nous reptes i compartir les fites assolides.

Els espais de participació i governança previstos no impliquen la creació de nous espais), sinó que busquen aprofitar i permeabilitzar els ja creats i consolidats sobre les diferents temàtiques i sectors de l’ESS a la ciutat.

Dues fases

La primera fase està oberta a les organitzacions promotores de l’Estratègia, a més de totes aquelles que han participat en alguna fase del disseny o de la implementació de l’Estratègia, així com organitzacions de primer nivell que estiguin adherides a algunes de les entitats representatives, i que es gestionen d’acord amb característiques, principis i valors comuns (com la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre el capital. Finalment, també resta oberta a altres actors a proposta del Grup Motor i aquelles entitats que es comprometin a fer, durant el proper any, el balanç social (Balanç Social de la XES, Balanç del Bé Comú, Valorsocial.coop o eina similar que permeti la rendició de comptes en relació a criteris socials, ambientals i de bon govern). El Grup Motor ratificarà totes les adhesions de l’Estratègia.

La segona fase d’adhesions s’iniciarà a partir de la creació del nou òrgan de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030, i serà en el seu reglament de funcionament intern on es concretarà els requisits per formar-ne part. En tot cas, les empreses i organitzacions que ja estiguin adherides a l’Estratègia #ESSBCN2030, quedaran automàticament associades a l’Acord de Ciutat.

És un fet rellevant, donat que l’Estratègia, el seu procés i desenvolupament, esdevindrà òrgan de participació municipal, com a l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030. Està previst que, tot el procés per esdevenir òrgan de participació municipal, pugui esdevenir-se durant el primer semestre de 2021, després d’haver-se ja presentat, el passat novembre, al Consell de Ciutat amb el seu vistiplau, i concloent amb l’aprovació per part del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, i tenint en compte la realitat canviant en que ens movem, l’estructuració de la governança pot adaptar-se i canviar -seguint sempre els valors de l’ESS i sent aquestes modificacions debatudes i creades entre les entitats que conformen l’Estratègia de l’ESS.