FESSrural 2020: des de les nostres viles, prats i boscos

Aquest estiu, torna el Festival de l’Economia Social i Solidària rural (el FESSrural) que se celebrarà el 29 d’agost a la Cooperativa de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.

L’espai té com a objectiu ser un punt de trobada de les economies transformadores als territoris rurals on conèixer i intercooperar amb els projectes d’ESS d’aquestes zones.

Inscripció prèvia per a visitants i projectes

Durant la jornada, tindrà lloc un mercat social en què podreu participar amb inscripció prèvia, així com nombrosos activitats gratuïtes al voltant de la sobirania alimentària, l’agroecologia, l’agricultura extensiva o els escorxadors de proximitat, combinades amb vermuts musicals i altres opcions lúdiques . Pots consultar el programa complet aquí i, per protocols de seguretat, necessitem que us hi inscriviu en aquelles que teniu previst participar-hi.

La organització corre a càrrec de la XESCatalunya, amb l’impuls especial de la XES Garrotxa, la XES Ripollès i la XES Empordà, amb el suport del Cercle Garrotxa Ripollès (CercleGR). Verntallat -cooperativa de la Vall d’en Bas- i l’Ajuntament del municipi.

 

Continuem desplegant el Pla d’Acció de l’ESS: un full de ruta del moviment

El context generat per la COVID19 ha demostrat la incapacitat del sistema capitalista per sostenir la vida en moments d’emergència social i tot indica que ens dirigim cap a un nou episodi de crisi socioeconòmica. Analitzant aquesta realitat, com a XES, ens hem vist empeses a replantejar el nostre enfocament estratègic de cara al futur. Fa unes setmanes ja vam fer pública la primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi —on s’agrupen les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques— i ara presentem la segona branca d’aquest Pla d’Acció; un conjunt de propostes adreçades a entitats, col·lectius i persones que formen part del moviment de l’ESS.

Aquesta branca del Pla d‘Acció l’hem fet amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. En primer lloc s’ha realitzat una feina d’anàlisi de les oportunitats i reptes que preveiem que sorgiran i s’aguditzaran els pròxims mesos, tals com els canvis dels marcs culturals i de les estructures de poder; la caiguda i reconversió de l’economia i les possibilitats d’emancipació i apoderament social a partir de l’autoorganització ciutadana i el reforç de les comunitats.

D’aquestes finestres d’oportunitat se’n desprenen tres eixos: el d’incidència política, el de canvi socioeconòmic i el d’apoderament sociocomunitari. I, a partir de cadascun d’aquests eixos, se’n despleguen línies estratègiques i accions concretes. Es tracta de propostes molt diverses, amb objectius com promoure la intercooperació; enfortir les cures a la base social; posicionar la XES com a referent en aspectes socials i econòmics; donar visibilitat i rellevància a les iniciatives i xarxes comunitàries sorgides per fer front a la crisi i la reformulació de l’ESScola d’Estiu 2020, generant espais de reflexió i debat per respondre al context actual, entre molts altres objectius i propostes.

Un total de 39 accions que ja s’han compartit amb la base social de la XES, tant a través de les comissions de treball, com amb la Plataforma de participació en línia Decidim.  Des de la XES creiem que és un moment clau per estar unides i remar juntes, per això us animem a participar de les diferents comissions i àmbits de treball que ja estan posant fil a l’agulla amb les diferents accions, ja que aquest full de ruta és només un punt de partida i l’important és fer el camí plegades. Aquí podeu consultar el document de resum d’aquesta segona fase del Pla d’Acció de l’ESS i recordeu que contactar-nos per correu per a qualsevol dubte.

 

Regeneració cooperativa al Ripollès

A la XES Ripollès estem d’enhorabona amb la presentació “oficial” de la Cooperativa Mas La Sala.

Són un projecte d’habitatge comunitari i d’autoocupació en un entorn rural, a Sant Pau de Segúries. Les seves activitats són la pagesia, l’educació, l’allotjament i les arts plàstiques a través de la cooperació, la resiliència i la regeneració d’ecosistemes.

Benvingudes!

 

Reviu la primera fira d’economia solidària virtual de la XES Sant Andreu

La pandèmia no ha pogut aturar a la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu! Davant de la prohibició d’organitzar esdeveniments oberts i públic contemplat a l’estat d’alerta aprovat pel govern de l’estat espanyol, la xarxa local va decidir virtualitzar els continguts previstos i dur a terme una fira 100% online.

43 organitzacions d’ESS, més de 30 participants i una quinzena de músics van omplir més de dues hores de continguts digitals que podeu recuperar a través del seu canal de Youtube. Us recomanem que no us ho perdeu!

Bloc 1 – Video-Presentacions de les expositores i entitats

Espai virtual de la Fira on es van donar a conèixer les entitats i iniciatives de caire social i solidari de Sant Andreu.


Bloc 2 – AlternativESS ConfinadESS al capitalisme

Entorn de reflexió i discussió col·lectiva entre les entitats de la XES Sant Andreu. En aquesta secció es van compartir les accions desenvolupades per les entitats i col·lectius de la xarxa durant el confinament.

Bloc 3 – VivènciESS ComunitàriESS : MemòriESS ConfinadESS

Espai lúdic i d’entreteniment amb una mirada de “crítica” on es van compartir vivències i testimonis confinats. 

Bloc 4 – XerradESS : Reflexions per al Post-Confinament

En aquesta secció es van compartir breus testimonis de persones de referència del món de l’economia social i solidària sobre el sistema capitalista i com transitar cap a un món socialment més just i responsable.

Bloc 5 – Vemut Musical

Actuacions musicals d’artistes des de casa. Es van poder recollir donacions que aniran a caixes de resistència d’artistes musicals. 

Economia per la vida: impulsem el Fons Cooperatiu de l’ESS

Davant de la crisi produïda arran de la pandèmia de la Covid-19, diverses organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana ens hem organitzat per impulsar un Fons Cooperatiu per a l’Emergència social i sanitària.

Durant aquestes setmanes, han sorgit moltes iniciatives cooperatives, associatives i comunitàries que, des de la solidaritat, han aportat solucions directes a les necessitats més urgents de la ciutadania. Per tal de contribuir a la sostenibilitat de tots aquests esforços col·lectius, neix el Fons Cooperatiu de l’ESS que donarà suport econòmic a 26 iniciatives que estan cosint mascaretes i bates, fabricant viseres 3D, produint i distribuint productes agroecològics, tenint cura de les persones o desenvolupant tecnologies lliures per facilitar el teletreball, entre d’altres. Pots consultar aquí el llistat complet dels projectes seleccionats mitjançant criteris com ara la incidència en sectors clau (habitatge, tèxtil, alimentació, tecnologia i cures), el seu impacte social i ambiental, la implicació comunitària i el treball en xarxa o la seva presència a diferents punts del territori.

Un pla amb dues fases

L’objectiu de la primera fase -que es desenvoluparà del 14 d’abril a l’1 de maig- és recollir 60000 euros, 30000 euros dels quals els aporta la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Per tant, per aconseguir el 50% restant, obrim aquesta campanya amb Goteo per animar a la col·laboració de noves entitats així com a aportacions individuals de persones compromeses amb un canvi de model econòmic que posi la Vida per davant del Capital. En una segona fase, s’intentarà captar més recursos i destinar-los a d’altres iniciatives de l’ESS que ho requereixin.

Com pots col·laborar-hi?

Pots fer la teva aportació al fons mitjançant aquest enllaç al web de Goteo i fer d’altaveu de la campanya al teu entorn, a les xarxes socials amb el hashtag #FonsCooperatiuESS o via el boca-orella.

 

Cada vegada som més les persones convençudes que cal deixar enrere el capitalisme i apostar per una economia justa, democràtica i sostenible: només plegades, i des del suport mutu, podem avançar en aquest camí!

Manifest de suport a les protestes de la pagesia

Com a XES, juntament amb la nostra base social dels territoris rurals, volem fer algunes reflexions sobre les protestes de la pagesia dels darrers mesos i que avui, enmig de la crisi del Covid-19, es tornen encara més urgents i imprescindibles. Cal posar sobre la taula la incapacitat del sistema agroindustrial de producció d’aliments per resoldre les necessitats de la pagesia i dels territoris rurals que habita.  

A mitjans del segle passat, amb l’anomenada Revolució Verda, es va produir una transformació del model agrari arreu del món, impulsat per alguns governs i agències internacionals, de la mà de les grans empreses químiques de la segona guerra mundial i del sector farmacèutic. Es construïa un nou model de producció agrària intensiva basat en la mecanització de les tasques agrícoles, un alt consum d’aigua, grans aportacions d’adobs, herbicides i pesticides químics -productes derivats del petroli-, varietats i llavors “millorades” i la concentració de la terra per a la implantació de grans extensions de monocultius.

Aquests canvis tenien l’objectiu de tecnificar la producció i incrementar la productivitat agrària per tal de satisfer les necessitats alimentàries d’una Europa de postguerra i un món amb una extensa agricultura de subsistència. Però a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals del sector que ja coneixem, aquest model també va comportar altres conseqüències greus pels sistemes agraris: una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia i del coneixement ecològic tradicional, una producció petrodepenent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles convertint-los en substrats inerts mancats de vida.

El sistema agroindustrial actual, hereu d’aquella Revolució Verda, està configurat per grans extensions de monocultius intensius que, lluny de solucionar els problemes de la fam al món, acapara les terres més fèrtils per a l’exportació d’aliments i explota els recursos naturals, dificultant la sobirania alimentària a nivell local, sobretot al Sud del món, però al sud d’Europa també.

A Catalunya i a la resta de l’estat el model agroindustrial de producció d’aliments també ha generat grans desigualtats en les zones rurals. Mentre les grans planes agrícoles de regadiu es transformen en polígons agrícoles, a la resta de territoris rurals es produeix un abandonament de la terra i un despoblament progressiu cap a les ciutats o les capitals de comarca per manca d’oportunitats i un menor accés als serveis públics, entre d’altres.

Els qui produeixen molt, cobren poc perquè estan sotmesos a les directrius dels mercats i competeixen amb els preus internacionals sempre a la baixa per alguna crisi o altra, i els qui produeixen més enllà de les planes tenen grans dificultats per fer viables econòmicament les seves finques. Així, en els darrers 20 anys la renda agrària no ha augmentat, mentre que el cost de la vida i els costos de producció no paren de créixer, empobrint i delmant un col·lectiu clau per a la reproducció social: la pagesia. Mentre que el preu dels aliments que paguen les consumidores s’ha multiplicat per 4,5 en 15 anys, el preu percebut per la pagesia s’ha mantingut gairebé constant i actualment és menys de la meitat del preu de venda final.

En els darrers mesos hem vist com es manifestaven arreu de l’estat espanyol milers de pageses i pagesos sota el lema Agricultores al límite, reclamant preus justos per al sector. Quelcom tan senzill com percebre el preu que costa produir els aliments que consumim. També reclamen dignitat i respecte perquè n’estan farts i fartes de ni tan sols sobreviure.

Actualment a Catalunya la pagesia constitueix només un 1,6% de la població activa i el nombre d’explotacions s’ha reduït en els darrers 16 anys en un 26%, amb un paral·lel augment de la mida de les finques en un intent per provar de mantenir-se en l’activitat productiva. El mercat agroalimentari està en mans de l’oligopoli de la gran distribució, que controla els preus de gairebé tot el que consumim i que s’enriqueix a costa d’ofegar les productores. Aquest oligopoli, a més d’estar subvencionat per l’estat en múltiples formes i a través de diferents canals, acapara el 80% dels ajuts de la PAC que es reparteixen al principat.

Des de la XES donem suport a les protestes de la pagesia arreu de l’estat i ens reafirmem en les pràctiques de l’economia social i solidària i de la sobirania alimentària, que proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible.

El model agroindustrial globalitzat de producció d’aliments està en crisi, ja que no resol les condicions mínimes necessàries per a la reproducció de la pagesia ni per a una alimentació lògica i saludable per a les persones. Hi ha iniciatives pageses i des del consum que porten anys construint les bases d’altres models corresponsables que ens alimentin alhora que dignifiquin la feina de les productores i de les artesanes i elaboradores alimentàries de tot el territori.

Existeixen actualment a Catalunya més de 160 grups de consum, alguns d’ells amb més de 400 unitats de convivència sòcies, i no paren d’augmentar el nombre de mercats de pagès i iniciatives de restauració col·lectiva com els menjadors escolars ecològics i de proximitat.

També existeixen al territori nombroses iniciatives promogudes per la pagesia i per altres agents socials rurals que tenen per objectiu fomentar el relleu generacional agrari i un canvi en el model agroalimentari. Algunes tenen 20 anys d’història, com les escoles de formació agrària i de pastura amb perspectiva transformadora, la xarxa de graners, bancs de llavors, xarxes i assemblees pageses, etcètera, i d’altres son més recents, com els bancs de terres i recursos, els serveis públics de suport a la pagesia, polítiques públiques alimentàries i iniciatives que volen impulsar el salt d’escala a través d’iniciatives de consum col·lectiu responsable com els supermercats cooperatius o les plataformes virtuals d’abastiment agroecològic.

Tenim molts exemples que fa anys que avancen en una lluita de David contra Goliat. Però necessiten suport i teixir xarxes més sòlides amb altres moviments socials urbans i rurals per escalar i poder esdevenir un model de producció i consum viable en l’àmbit ecològic, econòmic i social.

Cal seguir treballant per corresponsabilitzar-nos, sobretot des de les ciutats, en la important tasca de la producció d’aliments: articulant circuits curts de comercialització, mancomunant recursos en la producció, la distribució i el consum, i recuperant i conservant el patrimoni i les infraestructures agràries -tals com xarxes de rec i varietats locals-, així com revaloritzar la cultura i la vida agrària i rural.

També creiem que el sector públic ha de deixar de sostenir l’agroindústria pels impactes negatius que té en els nostres territoris -sobretot el sector porcí amb efectes tan greus com la contaminació dels aqüífers- pels productes ultraprocessats que comercialitza amb una petjada ecològica i hídrica inacceptable, així com pels impactes que té sobre la salut de les persones.

En l’àmbit social també cal visibilitzar la feina de les dones pageses i redistribuir les càrregues de les dones rurals que viuen en territoris amb un gran nombre de persones depenents. En l’àmbit més general, cal facilitar l’accés de les classes populars empobrides a una alimentació apropiada i de qualitat, ja que són qui més expressen problemes de salut relacionats amb l’alimentació.

Prenem consciència que cal reequilibrar l’urbanocentrisme, deixar d’utilitzar els territoris rurals com a matriu de recursos des d’on satisfer les demandes de les ciutats i entomar les seves necessitats reals. Necessitem territorialitzar els sistemes alimentaris locals perquè la pagesia pugui viure dignament de la seva feina sobre les bases d’una economia camperola que faci possible la reproducció de les comunitats rurals, reverteixi la desagrarització i contribueixi al mosaic agroforestal i ramader.

Sempre, i ara més que mai amb la crisi del Covid-19, organitzem-nos, consumim producte local i de proximitat i enfortim les nostres xarxes agroalimentàries per construir comunitats locals més resilients i sostenibles!

Manifest escrit col·laborativament amb el teixit de l’ESS i la base social de la XES dels territoris rurals.

Aprofitem per recordar-vos que, en aquests moments de crisi, com Pam a Pam també donem suport a les inciatives engegades per les entitats de l’economia solidària i el moviment agroecològic, per seguir teixint els llaços necessaris per sostenir-nos i enfortir-nos. En aquest enllaç podreu trobar iniciatives que intenten facilitar un tipus de consum transformador que permeti al sector adaptar-se als canvis dràstics com són el tancament d’escoles, bars, restaurants, etc. Si voleu sumar el vostre gra de sorra, no dubteu en entrar-hi fer-ne ús i difondre-les.

Green Friday a la XES Garrotxa

El passat 29 de novembre la XES Garrotxa va impulsar una campanya per donar visibilitat al fet que un consum responsable, sostenible i solidari és possible a la Garrotxa.

L’acció principal va ser l’impuls d’una jornada  Green Friday, amb l’objectiu de convertir l’hiperconsumista Black Friday en un dia per a la corresponsabilització de l’impacte del nostre consum a nivell social i ambiental. Per tal d’apropar la campanya als comerços i entitats de la Garrotxa, i com a acte simbòlic, es va proposar donar el 10% de la facturació del divendres 29 de novembre a Proactiva Open Arms. Des de la XES Garrotxa creiem que una bona manera d’impulsar el comerç local parteix des de la base social, construir ponts entre persones i col·lectius que ens ajudin a créixer com a persones i com a societat.

La campanya, que es va obrir a tots els comerços i entitats que hi volguessin participar, va comptar amb desenes d’iniciatives participants, també s’hi van sumar projectes del Ripollès i Osona. A mitjans de desembre es publicarà el resultat econònic recollit i entregat a Proactiva Open Arms al web de la XES Garrotxa. Us animeu a replicar la iniciativa a la vostra xarxa local l’any que ve?

“Si compres, fes-ho amb criteri!”

Estrenem web de xarxes locals

Les xarxes locals de la XES estrenen un nou espai al web: xes.cat/xarxes-locals El nou lloc, desenvolupat per Riceup, ja està en marxa tot i que encara s’hi aniran afegint noves xarxes gradualemnt. Cada xarxa local disposarà d’una pàgina pròpia que podrà modificar autònomament i on també podrà publicar notícies. A més a més, hi haurà el llistat d’entitats que formen part de la xarxa local amb el pertinent enllaç web. El compte de Twitter del grup local serà visible en un cantó de l’interfície i el seu correu de contacte també estarà destacat. De moment, set de les xarxes locals ja disposen d’aquest espai i la intenció és anar afegint les que queden per publicar i les noves que es puguin crear.

El nou espai web, a més a més disposa d’un mapa interactiu a la pàgina principal on es pot veure l’articulació XES al territori segons els diversos formats de vincles amb els grups locals. Tot i així, aquest és un mapa viu en constant transformació, de manera que anirà modificant-se contínuament.

Esperem que aquesta eina sigui útil per la comunicació pròpia les xarxes locals de la XES.

 

Extracte de la pàgina de la XES Ripollès

 

Extracte de la pàgina principal de les xarxes locals

 

 

 

Torna la Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible de Poble Sec

Arriba la II Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible de Poble Sec, organitzada per Cooperasec, la xarxa local de la XES d’aquest barri de Barcelona. Ja podeu anotar a les vostres agendes la data del 5 d’octubre a la plaça del Sortidor de Barcelona.

A la Fira s’hi veuran representats els diversos eixos que des de CooperaSec, la xarxa per promoure l’economia social i solidària al barri de Poble Sec, es treballen i es promouen: consum responsable, economia de les cures, economia feminista, agroecologia, consum responsable, cultura comunitària, criança compartida i sostenibilitat de barri. També es faran activitats com debats, un teatre-fòrum o mostra d’experiències.

PROGRAMACIÓ

Espais i activitats durant tot el dia (de 10 a 14 h)

10 h lnauguració de la Fira i Mostra de col·lectius

11 – 12.30 h ltinerari pel barri del Poble Sec: “Passat i present d’un barri cooperatiu”

13 – 14.20 h Teatre fòrum: “La mama ho pot tot!”

14 – 16 h Dinar popular

15 – 16 h Taller de castells

16 h Tancament amb Somsó Batucada

 

Que corri la veu!

Reptes i oportunitats de l’Economia Solidària rural

Els autors, membres de la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès, reflexionen sobre el camp a recórrer que tenen les opcions de l’economia transformadora a entorns rurals com els de Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

El pròxim 31 d’agost dues xarxes locals de la XES celebrarem una trobada a Vallfogona de Ripollès per parlar d’Economia Solidària rural. Té sentit parlar d’una ESS rural? Quines oportunitats genera? Vallfogona és un poble petit, té menys de 250 habitants, i és un dels més de 300 micropobles de Catalunya, aquells amb menys de 500 habitants. Davant de la lògica i l’hegemonia urbana en el nostre món actual, aquestes realitats amb els seus problemes, reptes i oportunitats queden massa sovint oblidades. La diversitat rural no impedeix identificar uns problemes comuns: despoblament del territori, manca de recursos públics, generar ocupació, mobilitat i un important envelliment de la població.

Potser cal començar per una definició: per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que representen un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, etc.) i d’una necessària cooperació per sobreviure.

Volem ser propositius i fer que els principis de l’Economia Solidària siguin una oportunitat d’afrontar els reptes de l’entorn rural tot ajudant a transformar la nostra activitat econòmica. Per això necessitem les bones pràctiques que estan aflorant en els últims anys i també de les activitats tradicionals que, per altra banda, no sempre s’autoreconeixen en els principis de l’ESS però moltes els practiquen.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen l’oportunitat d’augmentar les persones que es volen dedicar al sector primari; per contra, hauríem de dir que fins ara el sistema de producció agrària mercantilista només ha fet que reduir la necessitat de persones i, per tant les oportunitats laborals, i representa una de les causes del despoblament rural.

Una major activitat agroecològica ens ofereix l’oportunitat de revertir un consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant l’emergència climàtica. En aquest sentit també parlem de conceptes com agricultura regenerativa i permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats. Ens cal cercar una sobirania alimentària que alhora ens permeti cuidar el nostre entorn, parlem poc d’una conseqüència de l’abandonament com és el creixement dels boscos i ens cal una gestió forestal sostenible.

A Catalunya, més del  65% del territori són boscos. Una part important d’aquests són de baixa qualitat i continuen creixent dia a dia degut a la despoblació. L’abandonament de les activitats agràries tradicionals no té solució des de l’òptica productivista. En canvi, per gestionar el nostre territori i prevenir incendis cada cop més grans, l’ESS ens dóna eines i alternatives: restaurar les masies abandonades, netejar camps als seus voltants, arreglar camins, netejar sotaboscos, recuperar camps i terrenys de pastures, ajudant alhora que les espècies autòctones es recuperin als nostres boscos.

Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista

A escala social, tenim una de les millors oportunitats per a posar les cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista. Estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida. Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic rural entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar els valors de proximitat i cura dels comuns que caracteritzaven, en un passat no tan llunyà, les relacions en la societat rural.

Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de participar en un nou model educatiu i fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que aquí hi hem tingut des de sempre i que s’ha perdut a les ciutats. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures i cooperatives que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Per afrontar l’envelliment i el despoblament hem de treballar amb nous models de cooperatives mixtes de treball i de consum que permetin trencar la lògica del servei a la usuària per compartir visions de futur. L’habitatge cooperatiu genera nous models de convivència en edats madures, com el cohabitatge sènior, que poden donar una resposta col·lectiva per fer front a la solitud i l’aïllament i poden crear serveis a les persones que siguin sostenibles. També veiem oportunitats en la transició energètica, en el context rural tenim l’oportunitat i l’espai de replantejar-nos el consum, la producció i distribució d’energia renovable d’una manera diferent del model de les smart cities, també d’incloure-hi la gestió forestal i sobretot l’autoconsum.

No oblidem la necessitat que tenim des dels entorns rurals de crear xarxes de solidaritat entre totes les iniciatives i associacions, des de Micropobles a la XES. Per tot plegat, des de les xarxes locals XES del Ripollès i la Garrotxa us convidem a compartir amb totes les protagonistes de l’Economia Solidària un dia de trobada, el FESS Rural el 31 d’agost a Vallfogona de Ripollès.

Volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos. Serà Rural, serà Solidària i totalment imperdible!!

Ricard Villanueva, Gaspar Tarrida i Jaume Cuní, membres de la XES Ripollès

 

Article publicat originàriament a La Directa, en data 23 de juliol de 2019.