Ens veiem a #LaRegadora21

Aquest cap de setmana, divendres 17 i dissabte 18 de setembre, les companyes del Teler Cooperatiu i l’Ateneu Vallès Occidental han organitzat una de grossa! Dos dies amb activitats ben diverses per agafar energia col·lectiva i animar-nos, entre totes, a seguir treballant per canviar el sistema socioeconòmic.

Així la defineixen: Regadora és punt de trobada, jornada festiva, de debat, reflexió i visibilització d’alternatives a Sabadell. I només cal consultar el programa per estar-hi ben d’acord. 

Per acabar, i per si encara teníeu dubtes, us deixem un fragment del seu manifest: Nosaltres, entitats i persones actives de la ciutat, ens toca i hem decidit comprometre’ns amb la vida. Amb una ciutat que sigui alternativa a l’emergència climàtica i al sistema econòmic que la provoca. Nosaltres assumim el compromís de ser motor de vida. Marquem la Regadora com a punt de partida i fem una crida a la ciutadania a posicionar-se, a comprometre’s a triar la ciutat de la vida, a passar a l’acció. No hi ha planeta B, i no hi ha marge pel dubte. És ara, avui, aquí a Sabadell.

Nosaltres hi serem…i si voleu menjar paella, no oblideu inscriure-us al formulari!

 

Adhesió a l’Estratègia de l’ESS a Barcelona

Com us hem anat explicant, a la XES formem part del grup impulsor de l’Estratègia de l’ESS a la ciutat de Barcelona, per tal de fer més visible el teixit i demostrar que és una realitat, i entre totes fer-lo créixer i enfortir-lo, així com per contribuir al desenvolupament socioeconòmic del municipi i de la ciutadania.

Per tot això, ara, us animem a adherir-vos-hi! L’adhesió no obliga a participar activament dels grups de treball que es puguin crear, però totes estem treballant en projectes que fan créixer i enforteixen l’ESS a la ciutat, i l’Estratègia pot col·laborar a fer-los visibles!

Finalment us volem fem arribar el document definitiu de l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat.

Pel present i futur de l’ESS de la ciutat, ADHERIU-VOS a l’estratègia i sumem forces!

 

Per a més informació, altres articles publicats sobre la qüestió: sobre la governança col·laborativa, sobre les línies estratègiques i sobre el procés.

Un procés col·laboratiu: la governança de l’estratègia de l’ESS

L’Estratègia de l’ESS 2030 és una estratègia de i per tota la ciutat. Durant el primer semestre 2021, la governança compartida que l’ha fet possible esdevindrà òrgan municipal de participació com a “l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030”. Seguint altres acords ciutadans, aquesta estratègia es basa en la col·laboració, la participació i la governança de l’Àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Com a part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, les entitats de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona van establir un model de participació i governança per articular la participació de les iniciatives adherides, organitzar la presa de decisions, estructurar l’intercanvi d’informació i definir els espais on es desenvoluparà i avaluarà l’Estratègia. Aquest darrer objectiu és important per tal d’adaptar-la a la realitat i les necessitats canviants.

Dos nivells de participació

Hi ha dos nivells de participació i presa de decisions: el de les organitzacions promotores, que han participat activament en l’elaboració de l’Estratègia; i les adherides, per a empreses, organitzacions i entitats (amb vinculació total o parcial amb l’ESS) que l’incorporen a les seves realitats.

Les organitzacions promotores s’articularan, a més, en tres espais de treball. El Grup Motor actuarà com a òrgan executiu, i ajudarà en l’elaboració dels plans de treball anuals, la direcció de l’espai tècnic i l’organització d’activitats rellevants. L’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, servirà com a motor de la transformació social i econòmica i vetllarà pel desenvolupament de les línies estratègiques de treball. Per últim, i segons les necessitats detectades, es crearan grups de treball per impulsar accions concretes, propostes i articular espais debats.

En el cas de les adherides, i per garantir la transparència, la construcció de relat i l’avaluació, s’organitzarà un Congrés Biennal que permeti avançar en la implementació de l’Estratègia, establir els nous reptes i compartir les fites assolides.

Els espais de participació i governança previstos no impliquen la creació de nous espais), sinó que busquen aprofitar i permeabilitzar els ja creats i consolidats sobre les diferents temàtiques i sectors de l’ESS a la ciutat.

Dues fases

La primera fase està oberta a les organitzacions promotores de l’Estratègia, a més de totes aquelles que han participat en alguna fase del disseny o de la implementació de l’Estratègia, així com organitzacions de primer nivell que estiguin adherides a algunes de les entitats representatives, i que es gestionen d’acord amb característiques, principis i valors comuns (com la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre el capital. Finalment, també resta oberta a altres actors a proposta del Grup Motor i aquelles entitats que es comprometin a fer, durant el proper any, el balanç social (Balanç Social de la XES, Balanç del Bé Comú, Valorsocial.coop o eina similar que permeti la rendició de comptes en relació a criteris socials, ambientals i de bon govern). El Grup Motor ratificarà totes les adhesions de l’Estratègia.

La segona fase d’adhesions s’iniciarà a partir de la creació del nou òrgan de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030, i serà en el seu reglament de funcionament intern on es concretarà els requisits per formar-ne part. En tot cas, les empreses i organitzacions que ja estiguin adherides a l’Estratègia #ESSBCN2030, quedaran automàticament associades a l’Acord de Ciutat.

És un fet rellevant, donat que l’Estratègia, el seu procés i desenvolupament, esdevindrà òrgan de participació municipal, com a l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030. Està previst que, tot el procés per esdevenir òrgan de participació municipal, pugui esdevenir-se durant el primer semestre de 2021, després d’haver-se ja presentat, el passat novembre, al Consell de Ciutat amb el seu vistiplau, i concloent amb l’aprovació per part del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, i tenint en compte la realitat canviant en que ens movem, l’estructuració de la governança pot adaptar-se i canviar -seguint sempre els valors de l’ESS i sent aquestes modificacions debatudes i creades entre les entitats que conformen l’Estratègia de l’ESS.

Estratègia de l’ESS per Barcelona: som present i futur

L’Estratègia de l’Economia Social i Solidària per Barcelona 2030 és un document consensuat entre les entitats representatives de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària (ESS), liderades per l’AESCAT (Associació d’Economia Social de Catalunya), i l’Ajuntament, que prioritza les línies de treball conjuntes i sectors d’activitat clau a la ciutat. El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS, per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i de la ciutadania, i ja des d’ara donar resposta a la crisi sòcio-econòmica a través de la reactivació i l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària.

L’Estratègia aspira a ser una guia per a les polítiques d’ESS en els propers governs locals, transversal per a totes les polítiques municipals. A més és un marc de treball i inspiració per al teixit de l’ESS de Barcelona, en especial per a les organitzacions de segon i tercer nivell que actuen com a espais d’articulació i intercooperació. També a ser una font d’idees i propostes per a les administracions supralocals que desenvolupen polítiques d’ESS a la ciutat.

Davant les conseqüències de la pandèmia, l’Estratègia vol ser també un clam a aquestes polítiques públiques per a que orientin la recuperació econòmica cap al bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat. El sector públic ha recuperat el rol socioeconòmic central en el context de l’emergència sanitària, social i econòmica. Ara, cal apuntalar aquesta centralitat en el procés de reconstrucció postcovid i en la construcció de ciutats on la vida sigui digna i de qualitat.

L’ESS, el divers teixit associatiu, els sindicats, el petit comerç de proximitat, la comunitat educativa, entre molts altres agents, són aliats clau. Aquesta aliança ha de conformar un ecosistema econòmic i social equilibrat que desenvolupi els nostres barris i districtes i els posi al servei de les persones que hi viuen.

L’Estratègia resumeix les prioritats i el treball dels propers deu anys a la ciutat de Barcelona. Inspirades en aquest document, cadascuna de les empreses, organitzacions i iniciatives signants formularan els seus propis plans de treball. Totes elles, compromeses a complementar i enriquir els continguts, en especial, als projectes de ciutat que s’han proposat desenvolupar juntes.

L’Estratègia #ESSBCN2030 visualitza un model de ciutat on la ciutadania tingui accés als béns i serveis bàsics per a la vida. On augmentarà el benestar i es reduiran les desigualtats sòcio-econòmiques. On l’economia relocalitzada sigui democràtica i estigui immersa en la transició energètica i ecològica.

L’estratègia inclou 8 línies estratègiques, amb fites i indicadors concrets, així com 10 projectes de ciutat amb propostes de treball específiques per ajudar a la seva implementació per part tant dels actors de l’ESS i de l’Ajuntament com de les iniciatives adherides.

Sobre el procés

El procés va començar el febrer de 2019 amb la posada en marca d’un grup motor format per l’AESCAT, la Confederació, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, el Consell d’Associacions de Barcelona, la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’Associació FETS- Finançament Ètic i Solidari, la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció Executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa, l’Equip de Recerca Dimmons (UOC) i l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis.

Aquest grup motor va treballar en l’elaboració dels documents de base que es van validar amb l’Àmbit participat, format per 147 iniciatives i empreses de l’ESS, grups polítics municipals, serveis i organismes municipals. A través de diversos espais participatius, es va fer una àmplia recollida d’aportacions fins el febrer de 2020 i la seva posterior incorporació (març 2020). Finalment, el document es va aprovar al setembre de 2020.

Aquest procés, lluny d’acabar un cop presentada l’estratègia, continuarà durant tot el període de vigència del document. A més del Grup Motor i l’Àmbit participat, s’han establert diversos mecanismes i eines (grups de treball, secretaria tècnica) i espais de consulta (Congrés Biennal d’empreses i organitzacions) per ajudar a la implementació de l’estratègia i la seva avaluació i millora continuada.

L’Estratègia de l’ESS està alineada amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible doncs, cal recordar, l’ESS juga un paper clau en l’impuls de ciutats sostenibles, equitatives i inclusives.

La ‘mola’, nova moneda social de Terrassa

Les companyes de la XES Terrassa estan impulsant una moneda local que han anomenat “mola” (que mostra el vincle amb el territori i la història de la ciutat) per reforçar  el teixit econòmic, social i solidari, i la producció local de béns i serveis. El projecte, en què participen per ara una quinzena d’entitats de l’economia solidària de la ciutat, es troba en fase de proves, a través dels intercanvis que ja estan fent. Ara, es vol que més entitats es vagin incorporant a aquesta iniciativa per tal que guanyi pes.

Seguint el model d’altres monedes locals que ja funcionen a Vilanova oa Santa Coloma, els productors adherits al projecte ja cobren els seus productes amb Moles (una mola té el mateix valor que un euro= i les entitats compren aquests béns amb la mateixa moneda a través d’una aplicació informàtica, que garanteix la seguretat de totes les transaccions.

La xarxa local ha signat un conveni amb diverses entitats per a l’ús de la nova moneda però la seva voluntat és estendre l’ús a més persones i organitzacions, sota l’empar d’ una directiva europea que protegeix les monedes alternatives, que ja són més de 2.000 a tot Europa.

Pots llegir l’article sencer de Miquel Gordillo publicat al diari soci Malarrassa.

 

FESSrural 2020: des de les nostres viles, prats i boscos

Aquest estiu, torna el Festival de l’Economia Social i Solidària rural (el FESSrural) que se celebrarà el 29 d’agost a la Cooperativa de la Vall d’en Bas, a la Garrotxa.

L’espai té com a objectiu ser un punt de trobada de les economies transformadores als territoris rurals on conèixer i intercooperar amb els projectes d’ESS d’aquestes zones.

Inscripció prèvia per a visitants i projectes

Durant la jornada, tindrà lloc un mercat social en què podreu participar amb inscripció prèvia, així com nombrosos activitats gratuïtes al voltant de la sobirania alimentària, l’agroecologia, l’agricultura extensiva o els escorxadors de proximitat, combinades amb vermuts musicals i altres opcions lúdiques . Pots consultar el programa complet aquí i, per protocols de seguretat, necessitem que us hi inscriviu en aquelles que teniu previst participar-hi.

La organització corre a càrrec de la XESCatalunya, amb l’impuls especial de la XES Garrotxa, la XES Ripollès i la XES Empordà, amb el suport del Cercle Garrotxa Ripollès (CercleGR). Verntallat -cooperativa de la Vall d’en Bas- i l’Ajuntament del municipi.

 

Continuem desplegant el Pla d’Acció de l’ESS: un full de ruta del moviment

El context generat per la COVID19 ha demostrat la incapacitat del sistema capitalista per sostenir la vida en moments d’emergència social i tot indica que ens dirigim cap a un nou episodi de crisi socioeconòmica. Analitzant aquesta realitat, com a XES, ens hem vist empeses a replantejar el nostre enfocament estratègic de cara al futur. Fa unes setmanes ja vam fer pública la primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi —on s’agrupen les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques— i ara presentem la segona branca d’aquest Pla Acció ESS: full de ruta del moviment: un conjunt de propostes adreçades a entitats, col·lectius i persones que formen part del moviment de l’ESS.

Aquesta branca del Pla d‘Acció l’hem fet amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. En primer lloc s’ha realitzat una feina d’anàlisi de les oportunitats i reptes que preveiem que sorgiran i s’aguditzaran els pròxims mesos, tals com els canvis dels marcs culturals i de les estructures de poder; la caiguda i reconversió de l’economia i les possibilitats d’emancipació i apoderament social a partir de l’autoorganització ciutadana i el reforç de les comunitats.

D’aquestes finestres d’oportunitat se’n desprenen tres eixos: el d’incidència política, el de canvi socioeconòmic i el d’apoderament sociocomunitari. I, a partir de cadascun d’aquests eixos, se’n despleguen línies estratègiques i accions concretes. Es tracta de propostes molt diverses, amb objectius com promoure la intercooperació; enfortir les cures a la base social; posicionar la XES com a referent en aspectes socials i econòmics; donar visibilitat i rellevància a les iniciatives i xarxes comunitàries sorgides per fer front a la crisi i la reformulació de l’ESScola d’Estiu 2020, generant espais de reflexió i debat per respondre al context actual, entre molts altres objectius i propostes.

Un total de 39 accions que ja s’han compartit amb la base social de la XES, tant a través de les comissions de treball, com amb la Plataforma de participació en línia Decidim.  Des de la XES creiem que és un moment clau per estar unides i remar juntes, per això us animem a participar de les diferents comissions i àmbits de treball que ja estan posant fil a l’agulla amb les diferents accions, ja que aquest full de ruta és només un punt de partida i l’important és fer el camí plegades. Aquí podeu consultar el document de resum d’aquesta segona fase del Pla d’Acció de l’ESS i recordeu que contactar-nos per correu per a qualsevol dubte.

 

Regeneració cooperativa al Ripollès

A la XES Ripollès estem d’enhorabona amb la presentació “oficial” de la Cooperativa Mas La Sala.

Són un projecte d’habitatge comunitari i d’autoocupació en un entorn rural, a Sant Pau de Segúries. Les seves activitats són la pagesia, l’educació, l’allotjament i les arts plàstiques a través de la cooperació, la resiliència i la regeneració d’ecosistemes.

Benvingudes!

 

Reviu la primera fira d’economia solidària virtual de la XES Sant Andreu

La pandèmia no ha pogut aturar a la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu! Davant de la prohibició d’organitzar esdeveniments oberts i públic contemplat a l’estat d’alerta aprovat pel govern de l’estat espanyol, la xarxa local va decidir virtualitzar els continguts previstos i dur a terme una fira 100% online.

43 organitzacions d’ESS, més de 30 participants i una quinzena de músics van omplir més de dues hores de continguts digitals que podeu recuperar a través del seu canal de Youtube. Us recomanem que no us ho perdeu!

Bloc 1 – Video-Presentacions de les expositores i entitats

Espai virtual de la Fira on es van donar a conèixer les entitats i iniciatives de caire social i solidari de Sant Andreu.


Bloc 2 – AlternativESS ConfinadESS al capitalisme

Entorn de reflexió i discussió col·lectiva entre les entitats de la XES Sant Andreu. En aquesta secció es van compartir les accions desenvolupades per les entitats i col·lectius de la xarxa durant el confinament.

Bloc 3 – VivènciESS ComunitàriESS : MemòriESS ConfinadESS

Espai lúdic i d’entreteniment amb una mirada de “crítica” on es van compartir vivències i testimonis confinats. 

Bloc 4 – XerradESS : Reflexions per al Post-Confinament

En aquesta secció es van compartir breus testimonis de persones de referència del món de l’economia social i solidària sobre el sistema capitalista i com transitar cap a un món socialment més just i responsable.

Bloc 5 – Vemut Musical

Actuacions musicals d’artistes des de casa. Es van poder recollir donacions que aniran a caixes de resistència d’artistes musicals.