Arriba La Febrerada: la 1a festa de l’ESS a Barcelona

L’objectiu de la Febrerada, la 1a Festa de l’ESS a Barcelona impulsada en el marc de l’Estratègia Bcn 2030, és generar un espai de trobada de diferents iniciatives per tal de compartir reptes i avançar en la consolidació de l’economia social i solidària de manera coordinada. Alhora, visibilitzar que l’ESS és una realitat a la ciutat i que és fàcil de practicar en les activitats quotidianes, ja que està a l’abast a tots els barris i districtes, amb productes, serveis i activitats que demostren que ja s’està fent economia per la vida a la ciutat.

La jornada del 10 de febrer se celebrarà en dos espais. El Centre Cultural Albareda acollirà taules de conversasobre l’impacte i els reptes de futur de l’ESS i comptarà amb ponències inspiradores. A partir de les 12.00h i fins les 17.30 h es compartiran els principals avenços i resultats de l’Estratègia i es debatrà sobre els reptes en el creixement de l’ESS, la creació d’ocupació de qualitat, la construcció d’aliances sectorials i territorials i la generació de política pública transformadora. Us hi podeu inscriure aquí.

A partir de les 18.00h a Paral·lel 62 es celebrarà la festa de l’ESS. Anna Polo i Oye Sherman seran les encarregades de fer pujar la febre en un vespre que començarà amb programa en directe de Carne Cruda, magazine de política, societat, humor i cultura; i seguirà amb els concerts de Carlota Flaneur, Rodrigo Laviña y su Combo i Tribade i Dj Slimboy Flacko fins la mitjanit. L’accés serà gratuït i caldrà inscripció prèvia només per al programa en directe de Carne Cruda. L’entrada es pot aconseguir a través de la plataforma de venta d’entrades de Paral·lel 62 (si penseu inscriure-us a les sessions del matí, podeu reservar entrada per a Carne Cruda al mateix formulari).

 

Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030

La Febrerada s’emmarca en l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030. Aquest acord és l’expressió del treball conjunt i el compromís de l’àmbit i teixit ciutadà de l’ESS de Barcelona i les polítiques d’ESS municipals. És fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, les quals van generar més de 500 propostes.

Aquest espai de l’àmbit de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, afavoreix el treball conjunt i la governança compartida de l’Estratègia #ESSBCN2030, en la línia d’altres espais similars del consistori. Actualment, està obert el procés d’adhesió per empreses, iniciatives i organitzacions de l’Economia Social i Solidària de Barcelona que vulguin formalitzar la seva participació.

 

La Febrerada 2023

Recerca sobre grups de consum i comerç just

Amb la voluntat d’apropar el comerç just als grups i cooperatives de consum local i agroecològic, amb LaCoordi estem impulsant una recerca amb les companyes de L’Aresta i l’Economat del Camp.

Es tracta de conèixer quins productes internacionals s’adquireixen des dels grups i cooperatives de consum, i quins criteris i quines garanties tenen, per explorar noves possibilitats de treball conjunt entre els sectors del consum agroecològic i el comerç just, la finances ètiques i altres organitzacions que treballen el comerç internacional i la justícia global.

L’objectiu del Comerç Just és promoure unes relacions comercials justes entre persones consumidores i productores en l’àmbit internacional, respectant els drets humans i els drets laborals, contribuint al desenvolupament de les comunitats locals i vetllant per la producció sostenible i la protecció del medi ambient. Com que són productes amb cadenes de producció molt llarga, no es poden fiscalitzar des d’aquí, i per això existeixen les certificacions i segells. A Catalunya, LaCoordi és l’encarregada de promoure el comerç just i les finances ètiques en el marc de l’economia solidària.

L’enquesta dura 5 minuts i es divideix en 3 blocs: consum, grau de sensibilització i informació sobre el vostre projecte. Si formeu part d’algun grup o cooperativa de consum, siusplau, cliqueu-hi!

Tornen els premis de l’economia social per a treballs universitaris

Un any més, es convoquen els Premis Economia Social per a treballs de Fi de Grau, Màster i Postgrau en l’àmbit del tercer sector, l’economia social o les cooperatives.

Les principals novetats d’aquesta edició són la incorporació d’una nova categoria i l’ampliació a dos guardons per cada format.

En l’edició de 2020 es va batre un rècord de participació: 87 persones van participar amb 73 treballs presentats de 18 universitats catalanes. Això significa que cada vegada hi ha més alumnes que s’interessen per l’economia social i solidària i esperem que, any rere any, aquest interès segueixi augmentant.

Els premis estan organitzats per la Fundació Roca i Galès, en el marc del programa d’Economia social de la Generalitat de Catalunya. El termini de presentació dels treballs és obert fins el 20 de setembre de 2021, i podeu trobar les bases aquí.

Reconstruïm amb justícia

En aliança amb altres agents de la societat civil demanen la transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Ens sumem, de la mà de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya,  a la declaració emesa per una aliança d’entitats de tot el món: Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM- Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance, International Cooperatives Alliance.

La pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, alhora, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació.

La crisi actual ens ha demostrat no només quant interdependents som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i les crisis climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna.

Malgrat això, algunes empreses han adoptat mesures a curt termini per a protegir els seus propis interessos, posant en perill, al mateix temps, els drets humans dels qui formen part de les seves cadenes de subministrament: per exemple, cancel•lant comandes, pagant alhora grans dividends als seus accionistes i reclamant el suport financer dels governs.

Cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de comptar amb sòlides cadenes de subministrament, però lamentablement aquest terme sol interpretar-se des del punt de vista dels compradors empresarials que desitgen garantir la seguretat del subministrament. És essencial que els governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i productores, treballadors i treballadores.

Tornar a l’activitat comercial habitual després de la pandèmia reforçaria les desigualtats i la insostenibilitat del nostre sistema actual. En canvi, es necessita una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures.

LES TRANSFORMACIONS QUE NECESSITEM

  • D’una economia basada en la competència … a una economia basada en la cooperació.
  • De polítiques comercials que afebleixen els objectius de sostenibilitat… a polítiques de comerç just que incentiven el comerç just i sostenible i descoratgen el comerç basat en productes barats.
  • Del lliure comerç i el neoliberalisme … a les agendes de polítiques públiques de comerç just, on una part cada vegada major del comerç es realitza en condicions de comerç just, a escala local i internacional.
  • D’un mercat lliure a un programa de sostenibilitat amb una combinació adequada d’iniciatives legals i ascendents (de baix a dalt), per a transformar les cadenes de subministrament, les quals permetin a tots els consumidors fer eleccions de consum sostenibles i accessibles.
  • De les creixents desigualtats a la reducció de les desigualtats entre el Sud i el Nord, entre rics i pobres, entre dones i homes, entre petits productors/productores i grans empreses.
  • De la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta… a un model econòmic i agrícola que respecti el medi ambient, redueixi les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i promogui la justícia climàtica, dins dels límits del planeta.
  • De mercats saturats de menjar barat i moda ràpida… a mercats amb participació cada vegada més creixents de les cadenes de subministrament de Comerç Just i orgànics, amb la major capacitat de distribució possible.
  • De solucions a curt termini que tanquen les fronteres basant-se en la por… a una interdependència justa entre països basada en termes de comerç just.
  • De la persuasió de les empreses i els interessos individuals que influeixen en les polítiques… a les polítiques públiques reconstruïdes que donen sentit al mercat per a assegurar que funcioni per a les persones i el planeta.
  • Dels desequilibris de poder en les cadenes de subministrament… a la democràcia econòmica en les cadenes de subministrament, sense abusos corporatius ni violacions dels drets humans, on els petits productors i productores, treballadors i treballadores tenen una veu forta.
  • Dels enfocaments de “llista de verificació” de la sostenibilitat i els drets humans… a una transformació de les pràctiques comercials i de compra que fan possible un ingrés digne per als petits productors/productores i un salari digne per als treballadors i treballadores.
  • D’empreses amb prioritat dels guanys… a empreses que prioritzen la seva missió social.
  • D’una cultura de “secret empresarial”… a una cultura de transparència, que inclou la transparència de la cadena de subministrament i la informació sobre com es comparteix el valor
  • D’una cultura dominant de consumisme… a una forma de vida sostenible, i un nou compromís per la naturalesa i el planeta.

LES NOSTRES RECOMANACIONS ALS GOVERNS

En vista de l’exposat anteriorment, les nostres recomanacions als governs s’organitzen al voltant de quatre eixos, d’aquells que són a curt termini i de reacció a aquells que són a llarg termini i amb propostes proactives.

PROTEGIR

  • Assegurar que treballadors, treballadores, productors i productores disposin d’equip de protecció personal.
  • Quan no sigui segur treballar, assegurar els programes de retenció d’ingressos de productors/productores i treballadors/treballadores.
  • Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als imputs necessaris per a la producció agrícola.

REINICIAR

  • Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, les directrius de l’OCDE (sigles d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobre la conducta empresarial responsable, les polítiques de compra responsable, la igualtat de gènere, el clima i els compromisos de conducta fiscal responsable, amb límits als dividends dels accionistes i dirigides per una presa de decisions participativa i una governança inclusiva.
  • Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària.
  • Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les Empreses Socials, Cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’Agricultura Ecològica i les Pràctiques Agroecològiques; que ajudin a fer que aquestes alternatives es converteixin gradualment en la norma. Aquestes polítiques haurien d’incloure el suport empresarial a les organitzacions de productors i productores perquè accedeixin a nous mercats, l’accés preferent a un finançament accessible i flexible, així com la sensibilització de la ciutadania, en particular dels joves.

REESTRUCTURAR

  • Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals, entre altres coses mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
  • Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials amb prioritat en la seva missió, que posen a les persones i el planeta davant els guanys.
  • Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO? i garantir l’augment de la temperatura mundial límit a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.

DISTRIBUCIÓ JUSTA DELS RECURSOS

  • Reformar els sistemes impositius per a incentivar el comerç just i els productes orgànics, el comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària i descoratjar les cadenes de subministrament basades en l’explotació de les persones i el planeta.
  • Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al comerç just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària en la concessió de contractes públics.

Podeu adherir-vos al manifest aquí.

Digues la teva! Aporta propostes al pacte per una Economia per la Vida

Després de recollir més de 600 adhesions, l’AESCAT obria a mitjans de febrer un procés participatiu per concretar les mesures que inclourà el Pacte per una Economia per la Vida. S’hi recullen propostes sobre tres eixos: nou model productiu, nou model reproductiu i nou model ecològic.

Les entitats adherides poden fer propostes fins el 30 d’abril, data en que finalitza la fase de recollida d’idees.

Durant el mes de maig es concreteran les propostes recollides i s’obrirà un termini d’esmenes i comentaris. Finalment, de l’1 al 30 de juny es seleccionaran propostes i esmenes per la seva publicació. Aquesta útlima fase del procés s’obrirà a tota la ciutadania.

L’ESS #SomLaResposta

L‘Associació Economia Social Catalunya -AESCAT – de la qual som membres, llança #SomLaResposta, una campanya per visibilitzar de quina manera les organitzacions de l’economia social i solidària han generat solucions innovadores i transversals davant les problemàtiques socials i sanitàries derivades de la Covid19. Des de l’inici de la pandèmia, la diversitat de famílies de l’ESS (tercer sector, economia solidària, mutualisme i cooperativisme) han utilitzat tot el seu potencial socioeconòmic per donar suport als col·lectius més vulnerables i han demostrat una gran capacitat d’adaptació a les necessitats del moment.

La covid-19 ha evidenciat que l’actual sistema econòmic no té en compte les persones: fa créixer les desigualtats, desdibuixa els nostres drets i oblida els col·lectius més vulnerables. Malgrat les dificultats, els projectes de l’ESS s’han mostrat solidaris, reconvertint els seus projectes per fer front a la triple crisi sanitària, social i econòmica.

Per això neix aquesta campanya de 4 vídeos que aborda diferents esferes en què l’ESS ha posat en marxa mecanismes de resposta a la crisi: la reconversió de l’activitat productiva, l’articulació de xarxes de suport mutu, la organització de campanyes d’incidència política i la generació de solucions financeres per donar suport a les iniciatives més afectades per la crisi. Esperem que gaudiu amb els testimonis d’aquestes experiències properes que fan real que l’ESS és la resposta per sortir del capitalisme i les seves crisis constants.

Propostes per al Pacte d’una Economia per la Vida

D’altra banda, també amb les companyes d’AESCAT, us recordem que hem obert un procés participatiu per definir les mesures del Pacte d’una Economia per la Vida. Us animem a fer les vostres aportacions a l’espai de participació Decidim.

 

 

L’ESS i el cooperativisme al club de lectura de LaCoordi

El club de lectura sobre Economies Transformadores que impulsem amb LaCoordi, en el marc del projecte Biblioteques Sense Fronteres de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, aquest mes se centra en l’ESS i el cooperativisme.

Per accedir-hi, només cal clicar aquest enllaç que us portarà a la plataforma de comunicació habitual, format xat. Es tracta d’un espai molt enriquidor, d’intercanvi i debat col·lectiu (amb una quarentena de participants!), i un cop al mes aproximadament, s’organitza un trobada virtual per compartir reflexions a partir de les lectures que s’han anat proposant.

Fins ara s’ha debatut sobre el model de producció i consum capitalista, les crisis i el col·lapse que ja està experimentant el nostre planeta com a conseqüència d’aquest sistema econòmic, l’origen i l’ús dels diners i les finances ètiques. I ara, toca parlar d’Economia Solidària i cooperativisme, de la mà del company Jordi Garcia Jané, membre de la Permanent de la XES, autor de l’Economia Solidària en cent paraules o Adéu capitalisme -entre d’altres volums i nombrosos articles- i també cooperativista de la sòcia L’Apòstrof.

En els propers mesos, es posarà el focus en les Economies Feministes, el Comerç Just i la Sobirania Alimentària. Si us engresca la idea, només cal fer un clic!

Club de lectura virtual sobre Economies Transformadores

Fa uns mesos vam engegar amb LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques el primer club de lectura virtual “Fanàtiques per les Economies Transformadores”, en el marc de la col·laboració habitual amb el projecte Biblioteques Sense Fronteres de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’objectiu és endinsar-se en les problemàtiques del sistema econòmic actual i aprofundir en algunes de les alternatives que existeixen, mitjançant la lectura de llibres, articles, i notícies; la visualització de documentals o pel·lícules; i xerrades amb experts o testimonis.?Per accedir-hi, només heu de clicar aquest enllaç i us portarà a la plataforma mitjançant la qual ens comuniquem. Un cop al mes aproximadament, es duu a terme un trobada virtual per compartir visions i intercanviar punts de vista.

Fins ara, s’ha llegit i debatut Ante el colapso de l’escriptor i professor de Ciències Polítiques i de l’administració Carlos Taibo i Tu consumo puede cambiar el mundo de la periodista Brenda Chávez, convidada a la darrera sessió virtual. Aquestes dues obres  han ofert una visió general del model de producció i consum del sistema capitalista així com de les crisis i el col·lapse que ja està experimentant el nostre planeta com a conseqüència.

Ara tot just comença un nou bloc, especialitzat en els diners i les finances ètiques. Més endavant, es tractarà l’Economia Solidària, el Comerç Just, les Economies Feministes o la Sobirania Alimentària. T’animes a sumar-t’hi?

Un procés col·laboratiu: la governança de l’estratègia de l’ESS

L’Estratègia de l’ESS 2030 és una estratègia de i per tota la ciutat. Durant el primer semestre 2021, la governança compartida que l’ha fet possible esdevindrà òrgan municipal de participació com a “l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030”. Seguint altres acords ciutadans, aquesta estratègia es basa en la col·laboració, la participació i la governança de l’Àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Com a part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, les entitats de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona van establir un model de participació i governança per articular la participació de les iniciatives adherides, organitzar la presa de decisions, estructurar l’intercanvi d’informació i definir els espais on es desenvoluparà i avaluarà l’Estratègia. Aquest darrer objectiu és important per tal d’adaptar-la a la realitat i les necessitats canviants.

Dos nivells de participació

Hi ha dos nivells de participació i presa de decisions: el de les organitzacions promotores, que han participat activament en l’elaboració de l’Estratègia; i les adherides, per a empreses, organitzacions i entitats (amb vinculació total o parcial amb l’ESS) que l’incorporen a les seves realitats.

Les organitzacions promotores s’articularan, a més, en tres espais de treball. El Grup Motor actuarà com a òrgan executiu, i ajudarà en l’elaboració dels plans de treball anuals, la direcció de l’espai tècnic i l’organització d’activitats rellevants. L’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, servirà com a motor de la transformació social i econòmica i vetllarà pel desenvolupament de les línies estratègiques de treball. Per últim, i segons les necessitats detectades, es crearan grups de treball per impulsar accions concretes, propostes i articular espais debats.

En el cas de les adherides, i per garantir la transparència, la construcció de relat i l’avaluació, s’organitzarà un Congrés Biennal que permeti avançar en la implementació de l’Estratègia, establir els nous reptes i compartir les fites assolides.

Els espais de participació i governança previstos no impliquen la creació de nous espais), sinó que busquen aprofitar i permeabilitzar els ja creats i consolidats sobre les diferents temàtiques i sectors de l’ESS a la ciutat.

Dues fases

La primera fase està oberta a les organitzacions promotores de l’Estratègia, a més de totes aquelles que han participat en alguna fase del disseny o de la implementació de l’Estratègia, així com organitzacions de primer nivell que estiguin adherides a algunes de les entitats representatives, i que es gestionen d’acord amb característiques, principis i valors comuns (com la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre el capital. Finalment, també resta oberta a altres actors a proposta del Grup Motor i aquelles entitats que es comprometin a fer, durant el proper any, el balanç social (Balanç Social de la XES, Balanç del Bé Comú, Valorsocial.coop o eina similar que permeti la rendició de comptes en relació a criteris socials, ambientals i de bon govern). El Grup Motor ratificarà totes les adhesions de l’Estratègia.

La segona fase d’adhesions s’iniciarà a partir de la creació del nou òrgan de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030, i serà en el seu reglament de funcionament intern on es concretarà els requisits per formar-ne part. En tot cas, les empreses i organitzacions que ja estiguin adherides a l’Estratègia #ESSBCN2030, quedaran automàticament associades a l’Acord de Ciutat.

És un fet rellevant, donat que l’Estratègia, el seu procés i desenvolupament, esdevindrà òrgan de participació municipal, com a l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030. Està previst que, tot el procés per esdevenir òrgan de participació municipal, pugui esdevenir-se durant el primer semestre de 2021, després d’haver-se ja presentat, el passat novembre, al Consell de Ciutat amb el seu vistiplau, i concloent amb l’aprovació per part del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, i tenint en compte la realitat canviant en que ens movem, l’estructuració de la governança pot adaptar-se i canviar -seguint sempre els valors de l’ESS i sent aquestes modificacions debatudes i creades entre les entitats que conformen l’Estratègia de l’ESS.

Ampliem el Pla d’Acció de l’ESS: 25 mesures per a les administracions públiques

L’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de la crisi global de civilització en què ens té immerses el sistema capitalista, patriarcal, colonial i productivista des de fa decennis. També forma part de l’alternativa al sistema que provoca aquestes crisis, o més ben dit: ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic.

Poc després que esclatés la pandèmia, vam llançar un Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanàvem que duguessin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Gairebé un any després de l’arribada de la Covid19, presentem el pla revisat amb noves propostes: concretament 25 mesures, distribuïdes segons els seus efectes a curt o mitjà termini.

Creiem que aquest nou pla és estratègic per al moviment però alhora volem deixar clar que forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.