Digues la teva! Aporta propostes al pacte per una Economia per la Vida

Després de recollir més de 600 adhesions, l’AESCAT obria a mitjans de febrer un procés participatiu per concretar les mesures que inclourà el Pacte per una Economia per la Vida. S’hi recullen propostes sobre tres eixos: nou model productiu, nou model reproductiu i nou model ecològic.

Les entitats adherides poden fer propostes fins el 30 d’abril, data en que finalitza la fase de recollida d’idees.

Durant el mes de maig es concreteran les propostes recollides i s’obrirà un termini d’esmenes i comentaris. Finalment, de l’1 al 30 de juny es seleccionaran propostes i esmenes per la seva publicació. Aquesta útlima fase del procés s’obrirà a tota la ciutadania.

L’ESS #SomLaResposta

L‘Associació Economia Social Catalunya -AESCAT – de la qual som membres, llança #SomLaResposta, una campanya per visibilitzar de quina manera les organitzacions de l’economia social i solidària han generat solucions innovadores i transversals davant les problemàtiques socials i sanitàries derivades de la Covid19. Des de l’inici de la pandèmia, la diversitat de famílies de l’ESS (tercer sector, economia solidària, mutualisme i cooperativisme) han utilitzat tot el seu potencial socioeconòmic per donar suport als col·lectius més vulnerables i han demostrat una gran capacitat d’adaptació a les necessitats del moment.

La covid-19 ha evidenciat que l’actual sistema econòmic no té en compte les persones: fa créixer les desigualtats, desdibuixa els nostres drets i oblida els col·lectius més vulnerables. Malgrat les dificultats, els projectes de l’ESS s’han mostrat solidaris, reconvertint els seus projectes per fer front a la triple crisi sanitària, social i econòmica.

Per això neix aquesta campanya de 4 vídeos que aborda diferents esferes en què l’ESS ha posat en marxa mecanismes de resposta a la crisi: la reconversió de l’activitat productiva, l’articulació de xarxes de suport mutu, la organització de campanyes d’incidència política i la generació de solucions financeres per donar suport a les iniciatives més afectades per la crisi. Esperem que gaudiu amb els testimonis d’aquestes experiències properes que fan real que l’ESS és la resposta per sortir del capitalisme i les seves crisis constants.

Propostes per al Pacte d’una Economia per la Vida

D’altra banda, també amb les companyes d’AESCAT, us recordem que hem obert un procés participatiu per definir les mesures del Pacte d’una Economia per la Vida. Us animem a fer les vostres aportacions a l’espai de participació Decidim.

 

 

L’ESS i el cooperativisme al club de lectura de LaCoordi

El club de lectura sobre Economies Transformadores que impulsem amb LaCoordi, en el marc del projecte Biblioteques Sense Fronteres de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, aquest mes se centra en l’ESS i el cooperativisme.

Per accedir-hi, només cal clicar aquest enllaç que us portarà a la plataforma de comunicació habitual, format xat. Es tracta d’un espai molt enriquidor, d’intercanvi i debat col·lectiu (amb una quarentena de participants!), i un cop al mes aproximadament, s’organitza un trobada virtual per compartir reflexions a partir de les lectures que s’han anat proposant.

Fins ara s’ha debatut sobre el model de producció i consum capitalista, les crisis i el col·lapse que ja està experimentant el nostre planeta com a conseqüència d’aquest sistema econòmic, l’origen i l’ús dels diners i les finances ètiques. I ara, toca parlar d’Economia Solidària i cooperativisme, de la mà del company Jordi Garcia Jané, membre de la Permanent de la XES, autor de l’Economia Solidària en cent paraules o Adéu capitalisme -entre d’altres volums i nombrosos articles- i també cooperativista de la sòcia L’Apòstrof.

En els propers mesos, es posarà el focus en les Economies Feministes, el Comerç Just i la Sobirania Alimentària. Si us engresca la idea, només cal fer un clic!

Club de lectura virtual sobre Economies Transformadores

Fa uns mesos vam engegar amb LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques el primer club de lectura virtual “Fanàtiques per les Economies Transformadores”, en el marc de la col·laboració habitual amb el projecte Biblioteques Sense Fronteres de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’objectiu és endinsar-se en les problemàtiques del sistema econòmic actual i aprofundir en algunes de les alternatives que existeixen, mitjançant la lectura de llibres, articles, i notícies; la visualització de documentals o pel·lícules; i xerrades amb experts o testimonis.?Per accedir-hi, només heu de clicar aquest enllaç i us portarà a la plataforma mitjançant la qual ens comuniquem. Un cop al mes aproximadament, es duu a terme un trobada virtual per compartir visions i intercanviar punts de vista.

Fins ara, s’ha llegit i debatut Ante el colapso de l’escriptor i professor de Ciències Polítiques i de l’administració Carlos Taibo i Tu consumo puede cambiar el mundo de la periodista Brenda Chávez, convidada a la darrera sessió virtual. Aquestes dues obres  han ofert una visió general del model de producció i consum del sistema capitalista així com de les crisis i el col·lapse que ja està experimentant el nostre planeta com a conseqüència.

Ara tot just comença un nou bloc, especialitzat en els diners i les finances ètiques. Més endavant, es tractarà l’Economia Solidària, el Comerç Just, les Economies Feministes o la Sobirania Alimentària. T’animes a sumar-t’hi?

Un procés col·laboratiu: la governança de l’estratègia de l’ESS

L’Estratègia de l’ESS 2030 és una estratègia de i per tota la ciutat. Durant el primer semestre 2021, la governança compartida que l’ha fet possible esdevindrà òrgan municipal de participació com a “l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030”. Seguint altres acords ciutadans, aquesta estratègia es basa en la col·laboració, la participació i la governança de l’Àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Com a part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat, les entitats de l’ESS i l’Ajuntament de Barcelona van establir un model de participació i governança per articular la participació de les iniciatives adherides, organitzar la presa de decisions, estructurar l’intercanvi d’informació i definir els espais on es desenvoluparà i avaluarà l’Estratègia. Aquest darrer objectiu és important per tal d’adaptar-la a la realitat i les necessitats canviants.

Dos nivells de participació

Hi ha dos nivells de participació i presa de decisions: el de les organitzacions promotores, que han participat activament en l’elaboració de l’Estratègia; i les adherides, per a empreses, organitzacions i entitats (amb vinculació total o parcial amb l’ESS) que l’incorporen a les seves realitats.

Les organitzacions promotores s’articularan, a més, en tres espais de treball. El Grup Motor actuarà com a òrgan executiu, i ajudarà en l’elaboració dels plans de treball anuals, la direcció de l’espai tècnic i l’organització d’activitats rellevants. L’Àmbit Participat, conformat per totes les entitats promotores, servirà com a motor de la transformació social i econòmica i vetllarà pel desenvolupament de les línies estratègiques de treball. Per últim, i segons les necessitats detectades, es crearan grups de treball per impulsar accions concretes, propostes i articular espais debats.

En el cas de les adherides, i per garantir la transparència, la construcció de relat i l’avaluació, s’organitzarà un Congrés Biennal que permeti avançar en la implementació de l’Estratègia, establir els nous reptes i compartir les fites assolides.

Els espais de participació i governança previstos no impliquen la creació de nous espais), sinó que busquen aprofitar i permeabilitzar els ja creats i consolidats sobre les diferents temàtiques i sectors de l’ESS a la ciutat.

Dues fases

La primera fase està oberta a les organitzacions promotores de l’Estratègia, a més de totes aquelles que han participat en alguna fase del disseny o de la implementació de l’Estratègia, així com organitzacions de primer nivell que estiguin adherides a algunes de les entitats representatives, i que es gestionen d’acord amb característiques, principis i valors comuns (com la primacia de la persona i de l’objecte social per sobre el capital. Finalment, també resta oberta a altres actors a proposta del Grup Motor i aquelles entitats que es comprometin a fer, durant el proper any, el balanç social (Balanç Social de la XES, Balanç del Bé Comú, Valorsocial.coop o eina similar que permeti la rendició de comptes en relació a criteris socials, ambientals i de bon govern). El Grup Motor ratificarà totes les adhesions de l’Estratègia.

La segona fase d’adhesions s’iniciarà a partir de la creació del nou òrgan de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030, i serà en el seu reglament de funcionament intern on es concretarà els requisits per formar-ne part. En tot cas, les empreses i organitzacions que ja estiguin adherides a l’Estratègia #ESSBCN2030, quedaran automàticament associades a l’Acord de Ciutat.

És un fet rellevant, donat que l’Estratègia, el seu procés i desenvolupament, esdevindrà òrgan de participació municipal, com a l’Acord de Ciutat per l’Estratègia d’ESS 2030. Està previst que, tot el procés per esdevenir òrgan de participació municipal, pugui esdevenir-se durant el primer semestre de 2021, després d’haver-se ja presentat, el passat novembre, al Consell de Ciutat amb el seu vistiplau, i concloent amb l’aprovació per part del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, i tenint en compte la realitat canviant en que ens movem, l’estructuració de la governança pot adaptar-se i canviar -seguint sempre els valors de l’ESS i sent aquestes modificacions debatudes i creades entre les entitats que conformen l’Estratègia de l’ESS.

Ampliem el Pla d’Acció de l’ESS: 25 mesures per a les administracions públiques

L’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de la crisi global de civilització en què ens té immerses el sistema capitalista, patriarcal, colonial i productivista des de fa decennis. També forma part de l’alternativa al sistema que provoca aquestes crisis, o més ben dit: ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic.

Poc després que esclatés la pandèmia, vam llançar un Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanàvem que duguessin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Gairebé un any després de l’arribada de la Covid19, presentem el pla revisat amb noves propostes: concretament 25 mesures, distribuïdes segons els seus efectes a curt o mitjà termini.

Creiem que aquest nou pla és estratègic per al moviment però alhora volem deixar clar que forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.

Crida a mobilitzar-se al voltant dels fons europeus de recuperació

A finals d’any compartíem amb vosaltres la informació de què disposàvem sobre els fons de recuperació europeus Next Generation EU. La intenció era aportar una mica de claredat al possible aterratge d’aquests fons a Catalunya, així com també animar les organitzacions de l’ESS a preparar-se per intentar accedir-hi. En paral·lel a aquesta línia de treball, com a XES, també estem participant, amb altres col·lectius de l’Estat, en les accions per denunciar els nombrosos punts foscos dels fons, entre aquests la manera com s’està definint la seva distribució. Per saber més del tema, us animem a llegir aquest article publicat a El Salto per les companyes d’Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització.

També volem animar la base social de la XES i les organitzacions de l’ESS en general, a mobilitzar-se i sumar-se a la crida feta pels diferents col·lectius que estan dinamitzant les accions de denúncia entorn dels fons. A continuació, us en donem més detalls:

QUÈ: Petites mobilitzacions descentralitzades al voltant dels fons europeus de recuperació.

QUAN: Cap a finals de gener de 2021 (data encara per determinar).

QUI: Una aliança el més àmplia possible (ecologistes, sindicats, pimes, sanitat pública, grups de justícia climàtica, ESS…).

PER QUÈ: El 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei que estableix l’estructura de governança encarregada de l’aprovació i adjudicació dels fons. Cap a finals de gener ha de produir-se la convalidació al Congrés dels i les Diputades. És una ocasió important per sortir al carrer i deixar clar que volem que els diners serveixin per finançar un món més just i solidari, dins dels límits de la planeta. Més raons avall.

QUÈ ET PROPOSEM: Que el vostre col·lectiu estudieu la possibilitat d’organitzar una acció descentralitzada en el vostre territori, si pot ser en coalició amb altres col·lectius. És possible que ja hi hagi xarxes amb nodes locals que estiguin pensant participar-hi (Rebel·lió pel Clima, Extinction Rebellion, CGT, Ecologistes en Acció, xarxes locals de la XES, etc.), així que és important buscar sinergies.

QUÈ T’OFERIM: Gent de diversos col·lectius portem unes setmanes fent seguiment d’aquest tema i estem treballant en un argumentari / narrativa i un repertori d’accions tipus, fàcilment replicables per grups petits en els diferents territoris, amb una estètica comuna. Quan estiguin finalitzats aquests materials, els farem circular juntament amb una proposta de data concreta per a l’acció comuna. Però és important començar a debatre-ho internament en els grups, per estar preparades quan aquest material arribi.

Has sentit parlar dels famosos fons europeus per a la recuperació?

En els últims mesos hi ha hagut molt soroll al respecte i moltes persones els esperen amb candeletes, amb l’esperança que serveixin per recuperar-nos després de la pandèmia i transformar-nos en una societat millor.

La pandèmia ha posat en evidència l’important que és tenir una societat resilient, capaç de tenir cura i no deixar ningú enrere, amb uns sistemes públics forts que posin en valor les cures i no les precaritzi, una biodiversitat ben conservada o una economia que no alimenti el canvi climàtic.

Serviran per això els fons europeus?

El que anem sabent és que aquesta ingent quantitat de diners que ve d’Europa ha desencadenat tota una onada de peticions de grans empreses, reactivació de projectes que no havien aconseguit finançament, en una mena de carta als reis mags on no sembla haver-hi una planificació clara que garanteixi la transició ecosocial de la nostra economia a una altra de justa i sostenible. Tot i que els projectes han de respondre a alguns criteris de despesa verda i climàtica imposats des de Brussel·les, no està molt clar ni que hi hagi els mecanismes per assegurar que es compleixen aquests criteris, ni cal donar per fet que el finançament de grans projectes amb cert color “verd” impliqui que es produeixi la transformació desitjada.

Les diferents informacions que han sortit a la llum fan pensar que es produirà una acumulació de diners en grans actors, molts d’ells grans corporacions que han contribuït a la nefasta situació ecològica i social en què estem, ja que tindran una capacitat d’accedir a aquests fons que no està a l’abast de petits actors i empreses com els de l’economia social i solidària.

Per a més informació:

https://t.me/joinchat/Df1r-tjwPHWw4ERP

Arrelem les línies estratègiques: els 10 projectes de ciutat

Per tal d’implementar l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat de forma eficient, el document inclou deu propostes específiques que s’anomenen projectes de ciutat (disponibles a la pàgina 21 del document de l’Estratègia).

Els projectes de ciutat es desenvoluparan entre les empreses i organitzacions de l’ESS adherides i l’Ajuntament. A més, es crearan grups de treball específics segons les necessitats de cada moment i per assegurar-ne el correcte desplegament dels projectes. Han estat identificats per la seva capacitat d’impacte a una bona part de l’ESS a Barcelona, perquè permeten veure’n resultats específics al 2030 i són d’interès per diferents actors de l’ESS. També s’ha posat en valor la feina ja feta durant anys, evitant així duplicitats i enfortint projectes ja en marxa.

Els projectes de ciutat són:

  1. Impuls dels plans i estratègies sectorials i ESS. A partir dels punts en comú, projectes tractors, eines i recursos compartits, es vol potenciar l’articulació sectorial i la intercooperació. Així, a més d’enfortir diferents sectors, s’incrementarà d’interconnexió entre sectors i projectes -revertint positivament en tota l’Economia Social i Solidària i la ciutadania.
  2. Fons de finançament i inversió de l’ESS. Seguint el camí del Fons de Crèdit Municipal amb Coop57 i Fiare, es proposa crear un fons mixt (públic i de l’ESS) que potenciï les inversions en ESS a la ciutat per arrencar projectes, generar dinàmiques d’intercooperació i escalar l’activitat i impacte de l’ESS a la ciutat. En especial, seran projectes que requereixen d’inversió no retornable o de retorn en condicions no acceptades pel mercat privat convencional.
  3. Pol cooperatiu de ciutat i Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es treballarà per amplificar l’impacte de Coòpolis, el centre d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS. L’objectiu és continuar ajudant a crear noves cooperatives i llocs de feina vinculats a l’ESS.
  4. Contractació pública responsable i ESS. Es proposa Es tracta ampliar la compra pública responsable aprofitant les potencialitats de l’actual marc legal. Això podria suposar generar reserva especial per empreses d’economia social en la contractació de serveis socials, culturals i de salut. Així, es fomentaria la transformació de les polítiques públiques, i es treballaria pels canvis i assoliments que ho fessin factible: entre d’altres, un sistema d’acreditació/homologació i la dotació dels mitjans de control mixtos entre administració, entitats i externs.
  5. Observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació sistemàtica compartida sobre l’ESS a la ciutat que contribueixi a aprofundir en temàtiques, territoris o sectors. Això permetrà avaluar l’evolució durant els propers 10 anys, homologar dades entre sectors i amb altres territoris.
  6. Consum conscient i Mercat social. Per tal d’activar la demanda de l’ESS, cal potenciar la presencialitat i l’accés de la ciutadania als productes i serveis. Hi han diverses idees sobre la taula per crear un espai presencial o virtual que permeti donar visibilitat continuada a projectes de consum conscient.
  7. SomESS: Relat propi i compartit de l’ESS. S’ha de valorar, i donar a conèixer encara més, també fora de l’ESS, l’aportació de l’ESS en la construcció d’un model de societat més sostenible a diversos nivells: econòmic, personal, social i ambiental.
  8. Xarxa de recursos i espais i impuls a la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS. Internet pot facilitar l’articulació, ordenació i posada en comú dels recursos i espais per a la producció, incubació, allotjament i consolidació de projectes de l’ESS. Cal treure’n el màxim profit i incloure els valors de l’ESS en altres iniciatives de promoció digital.
  9. ESS arrelada al territori: Impuls d’estratègies territorials a Districtes i barris. L’ESS és present als diferents barris de la ciutat i cal que creixi encara més, s’enforteixi i, a més, s’articulin territorialment els diversos projectes per enfortir tot el teixit de ciutat.
  10. Educació i formació per desenvolupar l’ecosistema d’economia social. Es treballarà per facilitar els canals d’entrada i introducció a l’ESS al món educatiu, ja sigui amb la promoció de pràctiques universitàries i professionals, incorporant la comunitat educativa a les xarxes d’ESS, o potenciant l’ús de tecnologies lliures i de codi obert entre la població jove i els centres educatius, entre d’altres.

Cada projecte de ciutat, que pot contribuir a una o diverses de les vuit línies estratègiques de l’Estratègia de l’ESS, serà clau per a la implementació de la mateixa i l’enfortiment de l’ESS a Barcelona. Aquest enfortiment, a més, pot repercutir en la resta de Catalunya. El nivell de desenvolupament durant la propera dècada dels diferents projectes de ciutat dependrà del nivell d’implicació dels mateixos actors de l’Estratègia: les iniciatives, organitzacions i empreses de l’ESS tant del grup motor com de l’Àmbit participat, i de l’Ajuntament. De la mateixa manera, al llarg d’aquests 10 anys es preveu que evolucionin, es bifurquin, s’ampliïn o es descartin, seguint la realitat canviant on ens movem.

Aquest article forma part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona, en què hi participem al costat de moltes altres entitats representatives del sector, com podeu llegir aquí.

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida

Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes maria.atienza@reasnet.com o Flora de DAWN florencia.partenio@gmail.com