Solidaritat amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa

Ens sumem al grup de suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa amb motiu de la cancel·lació de la seva entitat jurídica. Aquí deixem el comunicat:

El Colectivo de Mujeres de Matagalpa, és una associació nicaragüenca registrada com a ONGD des de 1986. La seva missió és incidir en la transformació social, renovant les relacions entre les persones per a exercir amb consciència i sentit crític l’aplicació i respecte a tots els drets humans i especialment els de les dones i la infància.

Durant més de 35 anys han proporcionat una atenció integral a milers de dones, adolescents i nens i nenes de la regió de Matagalpa, amb projectes comunitaris de salut i lluita contra la violència de gènere sostinguts en la organització de dones i joves rurals, les iniciatives creatives del teatre, el treball d’educació amb la infància i joves de la ciutat i el camp, materials informatius i educatius, fulletons , manuals, cartilles, vídeos i un llarg etc. Es pot trobar tota la informació al web http://www.cmmmatagalpaorg.net/.

El Grup de Suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa comença a caminar l’any 1998, col·laborant econòmicament amb el CMM en la reconstrucció de cases destruïdes per l’Huracà Mitch i posteriorment l’any 2004 un grup de persones amb experiència en el camp de la cooperació vàrem iniciar un compromís estable i solidari amb el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (CMM), amb la finalitat d’ajudar-lo en la seva tasca dedicada a millorar les condicions de vida i de desenvolupament de les dones i la infància de Nicaragua com a sectors més desprotegits i vulnerables de la societat.

Ens vàrem registrar com a ONGD al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i actualment constem també en el registre d’entitats dels ajuntaments de Barcelona, Cardedeu, Mataró, St. Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet i també a l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Al llarg de tots aquests anys hem pogut col·laborar amb el CMM. Hem aconseguit finançament dels ajuntaments de Cardedeu, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Alella, Montornès del Vallés, Figueres, Sant Joan de Vilatorrada, del Col·legi de Treball Social, de CAMFIC, etc. per diferents projectes: Mejora de la Salud, Derecho a vivir sin violencias, Escolarización y desarrollo cultural, Acceso a la identidad ciutadana, Casas comunitarias, Fondos revolventes, Bibliotecas comunitarias, Cosecha de agua, Construcción de viviendas, Molinos y ventas comunitarias, Botiquines comunitarios, Salud sexual i reproductiva…

També hem pogut participar en la organització de diferents activitats que podríem agrupar amb “Globalicemos la Solidaridad” quan dones del Colectivo ens visitaven a Catalunya: Presentacions de teatre, tallers amb joves, tallers amb col·lectius de dones, xerrades, intercanvis d’experiències etc.

El Colectivo de Mujeres és molt conegut en el món de la Cooperació i és un referent pel seu compromís, la seva dedicació, honestedat i transparència. Malgrat aquesta impecable trajectòria reconeguda internacionalment en diverses ocasions, amb data 26 d’agost l’Assemblea Nacional de Nicaragua els ha retirat la personalitat jurídica (junt a 14 organitzacions més, i ja són 55 les ONGD’s cancel·lades), fet que representa a la pràctica el tancament dels programes en curs i l’abandonament de l’atenció a les dones i infants de Nicaragua en un moment de crisi social i política agreujada pel COVID així com l’extinció de l’entitat.

Considerem que la retirada de personalitat jurídica del CMM i per tant, la seva prohibició de facto i el seu desmantellament, és un fet gravíssim que ataca els drets humans, concretament la llibertat d’associació i d’expressió i la democràcia, destruint l’acció de defensa de les dones i la infància que exerceix el CMM des de fa més de 30 anys i deixant en el desemparament Matagalpa i les 52 comunitats rurals que se’n beneficien, privant així mateix de continuïtat i viabilitat les organitzacions de dones formades laboriosament, biblioteques rurals, botigues de productes de primera necessitat, punts de salut i de lluita i defensa contra la violència de gènere.

Considerem que aquesta política dictatorial persegueix l’anul·lació de qualsevol dissidència i de qualsevol acció progressista no controlada pel règim. Per aquest motiu, sol·licitem de la vostra organització una posició de condemna davant els fets expressats i la màxima difusió a les vostres xarxes socials.

La dimensió internacional de l’ESS

La comissió internacional de la XES volem conèixer experiències i bones pràctiques de la nostres sòcies amb organitzacions o moviments d’arreu del món, per fer-les visibles i posar en comú projectes que fomentin la intercooperació i l’autogestió, facilitant la coordinació de campanyes de solidaritat i suport mutu. A més, aquesta cerca també permetrà tenir un relat conjunt des de la xarxa en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat internacional.

Per fer-ho, necessitem que aquelles entitats que treballen en aquest àmbit responeu un breu qüestionari abans del 12 d’octubre (dia en què nosaltres no tenim #ResACelebrar).

Gràcies per endavant!

 

 

Agroecologia, proximitat i comerç just als campaments

Recordeu el protocol d’abastiment agroecològic a l’associacionisme educatiu, elaborat per Pam a Pam i la sòcia Escola Lliure El Sol fa tot just un any? Ara, es renova i es fa més complet en incorporar també el consum de productes de comerç just de la mà de LaCoordi, incorporant així una mirada nord-sud, i fent propostes per treballar les desigualtats i l’educació per a la justícia global a les entitats a partir del consum alimentari.

Sense renunciar als principis de la proposta inicial, elaborada per l’Escola Lliure en El Sol i Pam Pam en el marc de la campanya Abastiment Agroecològic feta amb Arran de Terra, el protocol proposa ara que alguns productes no frescos de consum habitual a la nostra dieta (cafè, te, xocolata, sucre) siguin de comerç just. Es tracta de productes que, per les condicions climàtiques que demana la seva producció, no podem cultivar aquí si no és a través de pràctiques molt agressives per l’entorn. És per això que habitualment els importem de països del sud global. Des de LaCoordi animem a l’associacionisme educatiu a fer-ho apostant per projectes que respectin els drets de les productores, que generin relacions comercials justes, que tinguin pràctiques feministes, que respectin el medi ambient… En definitiva, que segueixin els 10 principis del comerç just.

Què podeu trobar al protocol?

El protocol manté les tres línies d’abastiment complementàries: el producte fresc de la zona on es realitza l’activitat; el producte no fresc a granel i de proximitat (i ara també de comerç just); i el producte per a les famílies de l’entitat. A la calendarització de les accions s’incorpora una llista de botigues i punts de venda de productes de comerç just. També s’afegeixen dues FAQS sobre el comerç just com a moviment i sobre els seus impactes ambientals. D’aquesta manera, es vincula el comerç just a la justícia global i a economies transformadores com les finances ètiques i l’economia social i solidària, totes sota el paraigües de LaCoordi.

D’altres novetats del protocol són alguns aclariments sobre els falsos mites que hi ha al voltant del preu dels productes de comerç just. I la proposta d’importadores especialitzades que poden facilitar molt les coses a les entitats. A l’apartat de «Recursos» s’hi afegeixen materials interessants com la Campanya Jotrio.cat i un bloc de recursos específic sobre educació per a la justícia global i comerç just, amb les guies de LaFede i Escoltes Catalans, el manual per apropar el comerç just a joves, i alguns catàlegs i portals de recursos pedagògics. Sense oblidar el recull de bones pràctiques i les possibilitats de formació, que també han de contribuir a fer que els impactes globals del nostre consum local posin la vida de les persones i dels ecosistemes al centre i siguin realment justos.

Podeu consultar-lo aquí.

Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsem la creació del Centre Català d’Empresa i Drets

La Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans al Parlament de Catalunya després d’anys de treball ha estat registrada al Parlament de Catalunya, gràcies al  suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem.

La proposta és fruit del Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a aquest organisme pioner, entre elles la XES.

A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.

El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.

En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport, entre les quals ens hi compten a través de la nostra comissió internacional. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Amb el dret a la protesta a Colòmbia

Hem signat aquest manifest de la mà de la comissió internacional de la XES, i al costat de moltes altres companyes i col·lectius, per frenar la militarització de la protesta social i exigir garanties i llibertats per a la mobilització ciutadana a Colòmbia. 

Segons les xifres més recents,  24 persones han mort, 89 estan desaparegudes i més de 800 han estat ferides. Podeu seguir les dades de la repressió al web Defender la Libertad, que actualitza els casos de denúncies arbitràries, persecució judicial i criminalització de la protesta social al país, i el llegir el text complet del manifest i adheriu-vos aquí.

Per les llibertats i els drets humans, tot el suport!

 

Aquest maig, #JoTrioComerçJust

El 8 de maig commemorem el Dia Internacional del Comerç Just i, durant tot el mes, podrem gaudir d’activitats a diferents punts del territori, així com de propostes en línia.

De la mà de LaCoordi, participem a la campanya #JoTrioComerçJust, amb un acte central virtual que actiu des de dimecres 5 de maig al web jotrio.cat: un joc interactiu audiovisual per reflexionar sobre les nostres decisions quotidianes i l’impacte del nostre consum.

Uns dies més tard, el 12 de maig a la tarda, coorganitzem el tast virtual de comerç just en què podrem parlar amb dues productores de Nicaragua i Uganda per conèixer de primera mà tots els detalls que diferencien el comerç just del comerç convencional, així com la seva relació amb les finances ètiques, ja que també ens acompanyarà la sòcia Oikocrèdit. I durant tot el mes, el tema central del club de lectura d’Economies Transformadors que impulsem a través de la plataforma tellfy, en el marc del projecte Biblioteques Sense Fronteres, serà el comerç just (encara sou a temps de sumar-vos-hi!).

D’altra banda, ens vam adherir fa uns dies, també de la mà de LaCoordi i de moltes altres organitzacions, al manifest internacional Reconstruïm amb justícia: per una transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Per acabar, us animem a consultar el recull d’activitats per municipis que giraran al voltant del Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Solidària. Xerrades, tallers, exposicions, espectacles…tota la informació aquí.

 

 

Reconstruïm amb justícia

En aliança amb altres agents de la societat civil demanen la transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Ens sumem, de la mà de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya,  a la declaració emesa per una aliança d’entitats de tot el món: Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM- Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance, International Cooperatives Alliance.

La pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, alhora, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació.

La crisi actual ens ha demostrat no només quant interdependents som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i les crisis climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna.

Malgrat això, algunes empreses han adoptat mesures a curt termini per a protegir els seus propis interessos, posant en perill, al mateix temps, els drets humans dels qui formen part de les seves cadenes de subministrament: per exemple, cancel•lant comandes, pagant alhora grans dividends als seus accionistes i reclamant el suport financer dels governs.

Cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de comptar amb sòlides cadenes de subministrament, però lamentablement aquest terme sol interpretar-se des del punt de vista dels compradors empresarials que desitgen garantir la seguretat del subministrament. És essencial que els governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i productores, treballadors i treballadores.

Tornar a l’activitat comercial habitual després de la pandèmia reforçaria les desigualtats i la insostenibilitat del nostre sistema actual. En canvi, es necessita una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures.

LES TRANSFORMACIONS QUE NECESSITEM

  • D’una economia basada en la competència … a una economia basada en la cooperació.
  • De polítiques comercials que afebleixen els objectius de sostenibilitat… a polítiques de comerç just que incentiven el comerç just i sostenible i descoratgen el comerç basat en productes barats.
  • Del lliure comerç i el neoliberalisme … a les agendes de polítiques públiques de comerç just, on una part cada vegada major del comerç es realitza en condicions de comerç just, a escala local i internacional.
  • D’un mercat lliure a un programa de sostenibilitat amb una combinació adequada d’iniciatives legals i ascendents (de baix a dalt), per a transformar les cadenes de subministrament, les quals permetin a tots els consumidors fer eleccions de consum sostenibles i accessibles.
  • De les creixents desigualtats a la reducció de les desigualtats entre el Sud i el Nord, entre rics i pobres, entre dones i homes, entre petits productors/productores i grans empreses.
  • De la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta… a un model econòmic i agrícola que respecti el medi ambient, redueixi les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i promogui la justícia climàtica, dins dels límits del planeta.
  • De mercats saturats de menjar barat i moda ràpida… a mercats amb participació cada vegada més creixents de les cadenes de subministrament de Comerç Just i orgànics, amb la major capacitat de distribució possible.
  • De solucions a curt termini que tanquen les fronteres basant-se en la por… a una interdependència justa entre països basada en termes de comerç just.
  • De la persuasió de les empreses i els interessos individuals que influeixen en les polítiques… a les polítiques públiques reconstruïdes que donen sentit al mercat per a assegurar que funcioni per a les persones i el planeta.
  • Dels desequilibris de poder en les cadenes de subministrament… a la democràcia econòmica en les cadenes de subministrament, sense abusos corporatius ni violacions dels drets humans, on els petits productors i productores, treballadors i treballadores tenen una veu forta.
  • Dels enfocaments de “llista de verificació” de la sostenibilitat i els drets humans… a una transformació de les pràctiques comercials i de compra que fan possible un ingrés digne per als petits productors/productores i un salari digne per als treballadors i treballadores.
  • D’empreses amb prioritat dels guanys… a empreses que prioritzen la seva missió social.
  • D’una cultura de “secret empresarial”… a una cultura de transparència, que inclou la transparència de la cadena de subministrament i la informació sobre com es comparteix el valor
  • D’una cultura dominant de consumisme… a una forma de vida sostenible, i un nou compromís per la naturalesa i el planeta.

LES NOSTRES RECOMANACIONS ALS GOVERNS

En vista de l’exposat anteriorment, les nostres recomanacions als governs s’organitzen al voltant de quatre eixos, d’aquells que són a curt termini i de reacció a aquells que són a llarg termini i amb propostes proactives.

PROTEGIR

  • Assegurar que treballadors, treballadores, productors i productores disposin d’equip de protecció personal.
  • Quan no sigui segur treballar, assegurar els programes de retenció d’ingressos de productors/productores i treballadors/treballadores.
  • Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als imputs necessaris per a la producció agrícola.

REINICIAR

  • Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, les directrius de l’OCDE (sigles d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobre la conducta empresarial responsable, les polítiques de compra responsable, la igualtat de gènere, el clima i els compromisos de conducta fiscal responsable, amb límits als dividends dels accionistes i dirigides per una presa de decisions participativa i una governança inclusiva.
  • Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària.
  • Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les Empreses Socials, Cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’Agricultura Ecològica i les Pràctiques Agroecològiques; que ajudin a fer que aquestes alternatives es converteixin gradualment en la norma. Aquestes polítiques haurien d’incloure el suport empresarial a les organitzacions de productors i productores perquè accedeixin a nous mercats, l’accés preferent a un finançament accessible i flexible, així com la sensibilització de la ciutadania, en particular dels joves.

REESTRUCTURAR

  • Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals, entre altres coses mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
  • Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials amb prioritat en la seva missió, que posen a les persones i el planeta davant els guanys.
  • Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO? i garantir l’augment de la temperatura mundial límit a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.

DISTRIBUCIÓ JUSTA DELS RECURSOS

  • Reformar els sistemes impositius per a incentivar el comerç just i els productes orgànics, el comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària i descoratjar les cadenes de subministrament basades en l’explotació de les persones i el planeta.
  • Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al comerç just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària en la concessió de contractes públics.

Podeu adherir-vos al manifest aquí.