Webinar disponible: l’ESS en l’àmbit internacional

/en ,

El passat 13 de desambre va tenir lloc el webinari “L’ESS en l’àmbit internacional: reptes i potencialitats en el context actual”, organitzat per REAS i on va participar la Comissió Internacional de la XES.

Aquest seminari va ser la sessió que es realitzava dins el cicle de webinaris que REAS va iniciar el 2022 per aprofundir sobre la importància del treball en l’esfera internacional, la necessitat de teixir aliances i la generació de coneixement des d’una visió sud- nord, en el marc d’un context en què l’ESS ha estat reconeguda com a motor de canvi per contribuir a l’assoliment i la localització dels objectius de desenvolupament sostenible.

Podeu accedir a la gravació del webinar a continuació:

e

Reflexions sobre consum i tèxtil amb Canal Malaia

/en ,

Amb l’objectiu d’apropar l’economia solidària a la gent més jove, hem engegat una nova col·laboració amb Canal Malaia aquest Nadal per poder parlar de consum (i consumisme) de roba, dels seus impactes ambientals i socials -sobretot als països del Sud- i de les alternatives que tenim a l’abast.

Amb una sèrie de vídeos, de la mà de tres creadores de continguts (Laia Argelaguet, Reich Roca i Mariona Batalla) analitzem diferents aspectes de la indústria, com podem minimitzar els nostres hàbits de consum i com podem comprar millor, en el cas que ho fem.

Un projecte impulsat amb LaCoordi i el suport de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internaciona de l’Ajuntament de Barcelona.

Podeu escoltar les seves reflexions aquí:

 

Nou reportatge interactiu: 07, el compromís pendent

/en ,

Què és el 0,7 i per què és un acord que no es compleix? Com ha evolucionat la cooperació interncional cap a la justícia global? Quin és el paper aquí de les economies transformadores?

Amb LaCoordi i Lafede.cat i en col·laboració amb el Diari Ara, hem publicat el reportatge interactiu  “0’7%, el compromís pendent”, que indaga en la històrica demanda del 0’7 % i aprofundeix en els canvis d’enfocament i objectius actuals de la cooperació catalana: amb propostes de justícia global per a donar suport tant  a països empobrits, comunitats i pobles del sud global, però també  propostes de treball per transformar la nostra societat i actuar sobre les causes de moltes problemàtiques des dels llocs on es generen.

L’Interactiu es divideix en quatre apartats: “0’7: el compromís pendent” on s’explica què és aquest compromís internacional adquirit el 1970 en el marc de les Nacions Unides, i quins compromisos pressupostaris hi han hagut fins ara; “Més enllà de la cooperació, la justícia global” on s’aprofundeix en l’evolució que ha fet la cooperació catalana a través, entre altres continguts, d’una conversa entre l’exdirector d’Oxfam Intermón, Francesc Mateu, i l’activista antiracista, Míriam Hatibi; “8 veus per la justícia global” on s’entrevisten activistes del nord i el sud global; i “Canviar el nord per canviar el sud: 10 propostes” on s’exposen propostes de canvi per assolir la justícia global.

El reportatge també inclou la visió i les aportacions en aquest canvi de paradigma de les economies transformadores, així com l’entrevista a l’Eloi Domínguez d’Oikocrèdit Catalunya i a la Laura López de la cooperativa Manduvirá de Paraguai, com a representants del sector de les finances ètiques i el moviment del comerç just.

Formacions per a grups de consum sobre comerç just

/en ,

Durant el proper mes de novembre, amb LaCoordi hem programat 4 formacions temàtiques en línia destinades específicament a grups de consum perquè les consumidores organitzades de Catalunya puguin parlar directament amb productores de sucre, cacau, cafè o tèxtil i resoldre tots els dubtes que tinguin en ment. Si sou membres d’un grup o cooperativa de consum, podeu inscriure-us-hi aquí.

Les formacions són fruit dels resultats de la diagnosi que l’estiu passat vam encarregar a L’Aresta i l’Economat del Camp, ambdues sòies de la XES, sobre la percepció del comerç just als grups i cooperatives de consum (que es podrà consultar pròximament). Es tractava d’un primer pas per generar vincles entre el camperolat del Sud emmarcat en el moviment del comerç just i les consumidores organitzades del nostre país. 

De tot el treball de camp fet aleshores, vam constatar com moltes consumidores conscients eren reticents a la compra de productes produïts al Sud per l’impacte ambiental i social que se’n deriva, però també que tenien interès a apropar-se al comerç just, a conèixer millor com funcionen les certificacions i a reflexionar sobre el seu vincle amb la sobirania alimentària.

Sabotatges a Luz de todos: la lluita per la sobirania energètica a Guatemala

/en ,

Reproduïm el comunicat de les companyes de Sant Pablo de Tacaná (Guatemala) que treballen per la sobirania energètica mitjançant el projecte hidroelèctric Luz de todos, que rep el suport de diverses sòcies de la XES com ara el Casal – Centro Autogestionado Solidaridad Área Latina, L’Olivera, Fets, Coop57, Tàndem Social i Aiguasol. Durant els darrers mesos, les instal·lacions han patit diversos sabotatges i la comunitat està convençuda que són responsabilitat de les grans empreses Energuate i Unión Fenosa.

San Pablo de Tacaná es una pequeña comunidad de unas 1.200 personas situada en las montañas en la frontera entre México y Guatemala, a 3.200 m de altura.

Esta comunidad, y desde el año 2003, viene  luchando por la nacionalización de la energía eléctrica. En esta lucha por conseguir la autonomía energética, han perdido la vida o han sido asesinados más de diez miembros de la comunidad.

En concreto, desde el año 2014, vienen realizando un maravilloso proyecto llamado Luz de Todos con el apoyo de la cooperativa y fundación catalana l’Olivera y las cooperativas AIGUASOL y TANDEM. En los últimos años se le han sumado, con una concepción de la solidaridad en horizontal, otras entidades catalanas, como CASAL, Llegat Jaume Botey i Vallés y también Coop57, en el importante papel de financiadora.

El proyecto ya estaba casi acabado, después de superar mil y una dificultades y trabas de todo tipo, por parte de aquellos que tienen otros intereses contrarios al bien de la comunidad. En concreto, el día siete de julio del año en curso sufrió un terrible sabotaje. Sabotaje que no solo destruyó parte de la maquinaria y de las instalaciones sino que dejó la Comunidad sin energía eléctrica, por tanto, viéndose obligados a paralizar procesos productivos, servicios públicos y acceso a internet.

En la comunidad todas las personas están profundamente convencidas que los instigadores y responsables de este sabotaje son ENERGUATE y Unión Fenosa, que está detrás, y que han sido las empresas monopolizadoras de la electricidad en Guatemala durante los últimos años.


Por todo ello:
Denunciamos la situación provocada por estas empresas.
Exigimos que Unión Fenosa cese en sus actuaciones por detrás de ENERGUATE.
Pedimos a las autoridades de Guatemala que intervengan a la mayor brevedad y obliguen a reparar los daños causados en la comunidad.

Barcelona, 12 de Julio del 2022.

Para conocimiento de los hechos con mayor detalle, adjuntamos al presente comunicado el relato fáctico realizado por la propia comunidad de San Pablo de Tacaná i un informe elaborat per la comissió internacional de Juristes amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili sobre els danys causats en anys anteriors.

Les vides negres importen

/en ,

Mostrem tot el nostre suport a la manifestació per denunciar la massacre a Melilla del passat 24 de juny i la violència a la frontera dels governs d’Espanya i el Marroc.

Exigim:

  • Investigació independent que aclareixi les morts ocorregudes; així com, la reparació de les víctimes (identificació, repatriació i informació a les famílies).
  • L’accés a una sanitat de qualitat i una atenció especialitzada a les persones ferides.
  • Finalització de les devolucions en calent i derogació, per part dels grups parlamentaris, dels rebutjos a frontera a la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana.
  • La protecció, garantia i mecanismes de monitorització dels Drets Humans a tota la Frontera Sud, respectant els acords internacionals, especialment l’Estatut de les Persones Refugiades, i atenent la particular vulnerabilitat de les menors.
  • Transparència en relació amb la “nova etapa” de partenariat entre Espanya i el Marroc; així com en què es gasten els diners que rep el Marroc de la UE i Espanya.
  • Establiment de vies legals i segures i derogació de la Llei d’estrangeria.

Per això, us animem a sumar-vos al manifest unitari impulsat per diversos col·lectius de defensa dels drets de les persones migrades i a les diverses convocatòries organitzades arreu del territori l’1 de juliol a la tarda.

Torna el mes del comerç just: I tu, què tries?

/en ,

Aquest mes de maig, tornem a aprofitar la celebració del Dia Mundial del Comerç Just, que serà el dissabte 14, per impulsar una campanya amb LaCoordi sobre el poder de les nostres decisions de consum i la visibilització de les alternatives transformadores que tenim a l’abast.

Per això, hem organitzat un munt d’activitats, en les quals us animem a participar, ja sigui presencialment o en línia, i hem renovat el web jotrio.cat per donar a conèixer recursos dels diferents àmbits de consum que poden resoldre els nostres dubtes i inquietuds i animar-nos a fer el pas cap a les iniciatives de l’ESS.

D’una banda, tots els dimecres a les 18.30h podrem aprendre de les Converses per la justícia global que tindrà lloc al canal d’instagram de LaCoordi, i que posaran en contacte una productora del Sud Global amb una representant d’una botiga, un grup de consum o un projecte local de Catalunya.

El 14 de maig, celebrarem l’acte central a la Plaça Virreina de la Vila de Gràcia de Barcelona. Un matí en què començarem amb una ruta Pam a Pam (amb inscripció prèvia) que ens donarà a conèixer 5 botigues del barri que aposten pel comerç just. Després, hi haurà batucada, paradetes, una acció creativa de Fashion Revolution i una sessió musical dinamitzada per les activistes Climate Session.

Finalment, per tancar la campanya, el 26 de maig realitzarem una sessió en línia (amb inscripció prèvia) per apropar les productores de tèxtil de comerç just a dissenyadores, botigueres i consumidores catalanes.

A més, cal destacar que  nombroses entitats i ajuntament també organitzen actes en els seus territoris. Podeu consultar l’agenda aquí.

 

Les vides que vestim: agenda d’activitats

/en ,

El 24 d’Abril es compleixen 9 anys de l’ensorrament de l’edifici Rana Plaza a Bangladesh, que acollia més de 5.000 persones que fabricaven peces de vestir per a una dotzena de grans marques multinacionals.  Les treballadores portaven setmanes queixant-se de les vibracions a l’edifici i les esquerdes a les parets, però ningú els va fer cas. Més de 1.100 persones, en la seva majoria dones joves, van morir en una tragèdia que podria haver-se evitat, i més de 2000 van resultar ferides.

Rana Plaza es considera el quart desastre industrial més gran de la història i enguany, amb LaCoordi, ens hem unit amb Moda Sostenible BCN, Fashion Revolution Espanya i SETEM Catalunya – Roba Neta per treballar conjuntament una agenda d’activitats que inclouen la denúncia de les vulneracions de drets humans i ambientals de la indústria tèxtil convencional i alhora la promoció d’alternatives tèxtils en el marc del comerç just al voltant del IX aniversari de la tragèdia.

Us esperem a l’acció de carrer del dia 24, en què hi haurà actuacions de la mà de Climate sessions, i les diferents taules rodones organitzades en línia. Més informació i inscripcions aquí.

 

 

No a la guerra

/en ,

Us animem a participar a la concentració unitària convocada el 2 de març a les 18.30h a Plaça Catalunya (Barcelona) per dir No a la Guerra, davant de l’escalada del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i a adherir-vos al següent manifest:

Ens toca tornar a dir ‘No a la guerra’. L’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa, fruït de la tensió acumulada des de fa vuit anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones i empeny al conjunt de la humanitat cap al desastre. Davant d’aquesta agressió, les entitats, moviments socials, partits i sindicats que impulsem aquest manifest som aquí, primer de tot, per a rebutjar aquesta agressió i per a mostrar la nostra solidaritat cap a totes les víctimes d’aquesta guerra i sumar-nos, així, al crit de desenes de capitals europees.

La nostra solidaritat és amb la ciutadania d’Ucraïna i amb les víctimes d’aquesta i de totes les altres guerres actives arreu. És amb les persones que han hagut d’abandonar casa seva i als seus éssers estimats i buscar refugi en altres països. Segons l’ACNUR, fins a cinc milions de persones poden veure’s obligades a marxar de casa seva. Per elles i per tantes altres en cerca de refugi arreu del món, sense distinció d’origen,defensarem la seva protecció i seguretat: casa nostra, és casa vostra! El nostre suport també és per a totes les persones valentes que es manifesten als carrers de Moscou i a altres ciutats de Rússia per protestar contra les accions del seu govern, malgrat la repressió. Ja són milers de persones detingudes en pocs dies.

Però més enllà de les mostres de solidaritat i les declaracions de condemna, cal passar a l’acció per aturar la violència. Estem davant de la pitjor crisi ecosocial de la història, i les guerres agreugen aquesta situació perquè generen destrucció i més contaminació, fets incompatibles amb la vida. Necessitem que els nostres governs actuïn per a aturar l’escalada bel·licista abans de caure en una guerra de proporcions devastadores. Durant molt de temps, hem demanat que es treballés per a la pau, el desarmament, la fi del comerç d’armes i la prevenció d’una escalada bèl·lica davant les tensions generades a l’est d’Ucraïna.

Però avui, que el conflicte s’ha intensificat, fem una crida perquè:

  1. Els governs de la Unió Europea, incloent l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir –per la via de la negociació, solidaritat econòmica i propostes pacificadores – un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.
  1. La comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’UcraÏna, incloent-hi la població desplaçada i refugiada pel conflicte. La Unió Europea ha d’activar vies legals i segures de manera immediata, i el govern espanyol ha de posar els mecanismes per a fer una acollida real digna assegurant que es respectin el drets de les dones i la infància. Els governs de la Generalitat i Ajuntaments han de tenir un rol de lideratge en aquesta acollida.
  1. La comunitat internacional inverteixi tots els esforços necessaris per a iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional. Cal que la UE i les Nacions Unides impulsin iniciatives de construcció de pau que acullin a tots els actors, inclosa la societat civil dels països implicats i, especialment, a les dones, per tal que puguin oferir solucions innovadores i pacífiques que treballin per a una solució negociada. Tot això passa per evitar un augment dels pressupostos militars perquè ens portaria a una escalada bèl·lica devastadora. No hi ha solució militar possible: cal rebutjar el model de seguretat hegemònic militar mundial, i de l’OTAN en particular, abordar les causes estructurals de la guerra i evitar prendre mesures que augmentin el patiment i les tensions del conflicte.

Podeu seguir el web de la plataforma Aturem la Guerra per estar al dia de qualsevol altra mobilització.

 

No a la Guerra

Llum verda al Parlament per fer realitat el Centre Català d’Empresa i Drets Humans

/en , ,

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els Drets Humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. Ho va fer ahir, dimecres 9 de febrer, després de rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox amb els 111 vots en contra dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, i 19 a favor de Vox, Ciutadans i Partit Popular. Això vol dir que ara s’obre un procés de debat en el si del Parlament per abordar la proposta de llei i consensuar un text definitiu que s’aprovaria aquest 2022, culminant així un procés de sis anys iniciat el 2016.

En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a nivell internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme. Núria Carulla, portaveu de les entitats impulsores: “valorem positivament que finalment el Ple hagi donat llum verda a la tramitació de la Llei, i esperem que durant el tràmit parlamentari es respecti l’esperit del text i els objectius pels quals hem demanat que es creï el Centre. Per això treballarem intensament per implicar el màxim d’actors possibles per fer d’aquesta llei una iniciativa pionera al món “.

Les entitats impulsores (entre les quals hi som) busquem recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org, on també s’hi poden trobar 14 casos documentats d’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Posicionament dels grups parlamentaris promotors

Els grups parlamentaris que han donat suport a la proposta han defensat la necessitat de crear aquest centre per garantir la coherència de polítiques públiques de la Generalitat. El diputat socialista Ferran Pedret ha advertit que aquesta proposta no va en contra les empreses, ja que la majoria actuen bé, sinó en contra d’aquelles que sí vulneren els drets humans: “Seria injust atribuir al conjunt de les empreses catalanes i, fins i tot, de les transnacionals una vulneració sistemàtica dels drets humans, dels drets laborals o dels drets ambientals o dels pobles indígenes. Però també seria mentir obviar que aquestes vulneracions existeixen i que és difícil arribar a establir les responsabilitats per la manera com les empreses usen els marcs regulatoris per eludir responsabilitats. Per tant, avançar en el camí per regular és important”. En la mateixa línia ha parlat Junts per Catalunya: ”Ens agrada molt aquesta idea de valor afegit, de segell de qualitat que suposa el respecte als drets humans”, ha dit Francesc Dalmases, que també ha afegit que cal mantenir la coherència entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid.

En Comú Podem, de la mà de Susanna Segovia, també ha destacat que no és una amenaça per les empreses sinó un suport perquè facin millor la seva feina perquè ”garantir de Drets Humans no pot ser una amenaça per a ningú”. Segovia ha posat el focus en el procés de tramitació: “Si acabem aquesta tramitació amb un Centre descafeïnat ens estarem fent un flac favor a totes perquè acabarem una altra vegada amb una llei que sobre el paper és molt bonica, però que no és eficaç ni serveixi per a res”. En aquesta línia ha parlat Eulàlia Reguant, de la CUP, que reclama que hi hagi poques modificacions del text perquè no s’aprovi un “Centre descafeïnat que serveixi per rentar-se la cara però no per generar informes que provoquin canvis en actituds”. Pels cupaires, que Catalunya sigui reconeguda vol dir respectar els Drets Humans: “hem de ser exemple de com volem relacionar-nos amb el sud global i com volem que es garanteixin els seus drets”. Finalment, Ana Balsera, d’Esquerra Republicana, per la seva banda, ha emmarcat aquest Centre en l’estratègia nacional de d’empresa i Drets Humans: “Els Drets Humans s’han de defensar aquí i arreu, a Catalunya i arreu del món”. Demana, però, incloure més actors en el debat, com el món empresarial i el sindical.

En què consisteix la proposta de Centre?

El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els Drets Humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de Drets Humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, el 2019 i 2021 per unanimitat o majoria absoluta.

Ampli suport social

Més de 8.000 organitzacions socials hi donen suport. La iniciativa compta amb els principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas,Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?

El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres,Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT,Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.