Llum verda al Parlament per fer realitat el Centre Català d’Empresa i Drets Humans
El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els Drets Humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. Ho va fer ahir, dimecres 9 de febrer, després de rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox amb els 111 vots en contra dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, i 19 a favor de Vox, Ciutadans i Partit Popular. Això vol dir que ara s’obre un procés de debat en el si del Parlament per abordar la proposta de llei i consensuar un text definitiu que s’aprovaria aquest 2022, culminant així un procés de sis anys iniciat el 2016.
En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a nivell internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme. Núria Carulla, portaveu de les entitats impulsores: “valorem positivament que finalment el Ple hagi donat llum verda a la tramitació de la Llei, i esperem que durant el tràmit parlamentari es respecti l’esperit del text i els objectius pels quals hem demanat que es creï el Centre. Per això treballarem intensament per implicar el màxim d’actors possibles per fer d’aquesta llei una iniciativa pionera al món “.
Les entitats impulsores (entre les quals hi som) busquem recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org, on també s’hi poden trobar 14 casos documentats d’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Posicionament dels grups parlamentaris promotors
Els grups parlamentaris que han donat suport a la proposta han defensat la necessitat de crear aquest centre per garantir la coherència de polítiques públiques de la Generalitat. El diputat socialista Ferran Pedret ha advertit que aquesta proposta no va en contra les empreses, ja que la majoria actuen bé, sinó en contra d’aquelles que sí vulneren els drets humans: “Seria injust atribuir al conjunt de les empreses catalanes i, fins i tot, de les transnacionals una vulneració sistemàtica dels drets humans, dels drets laborals o dels drets ambientals o dels pobles indígenes. Però també seria mentir obviar que aquestes vulneracions existeixen i que és difícil arribar a establir les responsabilitats per la manera com les empreses usen els marcs regulatoris per eludir responsabilitats. Per tant, avançar en el camí per regular és important”. En la mateixa línia ha parlat Junts per Catalunya: ”Ens agrada molt aquesta idea de valor afegit, de segell de qualitat que suposa el respecte als drets humans”, ha dit Francesc Dalmases, que també ha afegit que cal mantenir la coherència entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid.
En Comú Podem, de la mà de Susanna Segovia, també ha destacat que no és una amenaça per les empreses sinó un suport perquè facin millor la seva feina perquè ”garantir de Drets Humans no pot ser una amenaça per a ningú”. Segovia ha posat el focus en el procés de tramitació: “Si acabem aquesta tramitació amb un Centre descafeïnat ens estarem fent un flac favor a totes perquè acabarem una altra vegada amb una llei que sobre el paper és molt bonica, però que no és eficaç ni serveixi per a res”. En aquesta línia ha parlat Eulàlia Reguant, de la CUP, que reclama que hi hagi poques modificacions del text perquè no s’aprovi un “Centre descafeïnat que serveixi per rentar-se la cara però no per generar informes que provoquin canvis en actituds”. Pels cupaires, que Catalunya sigui reconeguda vol dir respectar els Drets Humans: “hem de ser exemple de com volem relacionar-nos amb el sud global i com volem que es garanteixin els seus drets”. Finalment, Ana Balsera, d’Esquerra Republicana, per la seva banda, ha emmarcat aquest Centre en l’estratègia nacional de d’empresa i Drets Humans: “Els Drets Humans s’han de defensar aquí i arreu, a Catalunya i arreu del món”. Demana, però, incloure més actors en el debat, com el món empresarial i el sindical.
En què consisteix la proposta de Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els Drets Humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de Drets Humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, el 2019 i 2021 per unanimitat o majoria absoluta.
Ampli suport social
Més de 8.000 organitzacions socials hi donen suport. La iniciativa compta amb els principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas,Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres,Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT,Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.
