La Regadora ’22: canviem el sistema, no el clima

La Regadora és una xarxa, un festival i un espai: punta de llança per a la retrobada, la celebració i el debat sobre el present i futur de la transició ecosocial durant el 16, 17 i 18 de setembre a Sabadell.

És un projecte impulsat per moltes i diverses entitats i organitzacions de la ciutat de Sabadell, entre elles la xarxa local de la XES – Teler Cooperatiu, que des de la consciència climàtica es fan seu el lema “Canvia el sistema, no el clima”. Podeu llegir el manifest complet i consultar la programació completa aquí.

També veureu la nova publicació de reflexions de diverses autores sobre l’emergència climàtica amb títol “Canviem el sistema, no el clima” produïda per la cooperativa de segon grau CentDeu SCCL, L’Eixida, La Productora, i editat per Pol·len Edicions.

canviem el sistem,a no el clima

III Fira d’ESS migrant i diversa

Molt contentes que se celebri la III Fira d’ESS migrada i diversa, impulsada pel cercle Cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis, i de poder-li donar suport un any més. A continuació reproduïm part de les reflexions que les companyes de l’organització manifesten com a punt de partida de l’esdeveniment:

Davant del context de crisis múltiples, i postpandèmia, la Fira posa sobre la taula que les nostres vides són arrossegades a una precarietat més gran i que el capitalisme demostra cada cop més la seva incapacitat per resoldre els problemes que produeix. Una conjuntura històrica en què les lògiques organitzadores del sistema econòmic es mostren amb tota cruesa i fins i tot es justifiquen sota el paraigua de les identitats i el pragmatisme polític: les persones migrades i racialitzades ho viuen quotidianament, moltes vegades sotmeses a l’acció criminal de la llei d’estrangeria per no complir el cànon hegemònic.

És per això que l’economia social i solidària ha de comprometre’s a transformar aquesta realitat, obrir espais i crear condicions perquè, a més de solidària, sigui veritablement popular. Això implica assumir un paper actiu en la creació de circuits de valor que irrompen a les cadenes d’acumulació capitalistes i a l’atemptat contra la vida. Aquesta economia transformadora no pot ser aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben sotmeses a relacions econòmiques ja no precàries, sinó de semiesclavitud, abús i deshumanització.

És per això que aquest any La Fira estarà especialment compromesa amb donar suport a la Campanya #ILPregularizacion: 500 mil signatures per a 500 mil persones en situació administrativa irregular, ja que som conscients que totes elles, inclosa la infància en condicions d’irregularitat, són imprescindibles perquè l’Europa del capital pervisqui. És necessari, en aquest sentit, evidenciar com Espanya està sent aixecat i cuidat en la seva gran majoria per dones treballadores de la llar migrades i racialitzades, l’eix d’esclavització de les quals se sustenta principalment en una llei d’estrangeria colonialista, racista i profundament patriarcal. Per això la fira també serà un espai per escoltar les seves veus, reivindicacions i conèixer les seves experiències organitzatives al voltant de l’economia solidària popular. També celebrarem amb elles el seu èxit, i és que gràcies a la seva lluita incansable han aconseguit la ratificació del conveni 189 de l’organització internacional del treball (OIT) després de 10 anys de llarga espera. Aquesta victòria que atorga drets i garanties laborals mínimes per al col·lectiu és sens dubte una victòria feminista, antiracista, liderada per dones migrades, així que aquesta fira serà també per a elles.

La traçabilitat com a aliada

Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.

Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.

Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.

Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.

Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.

Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.

Amb traçabilitat podem:

  • Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
  • Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
  • Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.

Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció.  Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer  la  història  dels  seus  productes,  tinguin  series  dificultats  en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).

Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles. 

En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?

 

Un article d’Aina Virgili, de Serva Organica i membre de la XES Garrotxa.

ComunESS: el congrés de comunicació transformadora a Toledo

Torna el #ComunESS, el congrés de comunicació transformadora impulsat per Reas – Red de Redes que enguany tindrà lloc del 28 al 30 de setembre a Toledo.

Es tracta de la IV edició de la trobada (la III es va realitzar a Barcelona l’any 2019, coordinada per la comissió de comunicació de la XES, aquí podeu consultar les relatories recollides a Teixidora) i presenta un programa elaborat conjuntament per comunicadores de diferents punts de l’estat.

A Catalunya ja ens hem organitzat unes quantes per anar-hi: si portes la comunicació de la teva organització i vols fer pinya amb altres persones que es plantegen els mateixos dubtes que tu i alhora potser tenen idees que es complementen les teves, anima’t a inscriure-t’hi!

Formacions per a grups de consum sobre comerç just

Durant el proper mes de novembre, amb LaCoordi hem programat 4 formacions temàtiques en línia destinades específicament a grups de consum perquè les consumidores organitzades de Catalunya puguin parlar directament amb productores de sucre, cacau, cafè o tèxtil i resoldre tots els dubtes que tinguin en ment. Si sou membres d’un grup o cooperativa de consum, podeu inscriure-us-hi aquí.

Les formacions són fruit dels resultats de la diagnosi que l’estiu passat vam encarregar a L’Aresta i l’Economat del Camp, ambdues sòies de la XES, sobre la percepció del comerç just als grups i cooperatives de consum (que es podrà consultar pròximament). Es tractava d’un primer pas per generar vincles entre el camperolat del Sud emmarcat en el moviment del comerç just i les consumidores organitzades del nostre país. 

De tot el treball de camp fet aleshores, vam constatar com moltes consumidores conscients eren reticents a la compra de productes produïts al Sud per l’impacte ambiental i social que se’n deriva, però també que tenien interès a apropar-se al comerç just, a conèixer millor com funcionen les certificacions i a reflexionar sobre el seu vincle amb la sobirania alimentària.

VII edició del postgrau d’ESS

El proper 5 de setembre s’obren les inscripcions a la nova edició del Postgrau d’Economia Social i Solidària impulsat per la XES i coordinat per La Ciutat Invisible amb el reconeixement acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management.

La formació rep el suport econòmic de la Direcció general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració de la Lleialtat Santsenca, Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i de diverses cooperatives com FGC Advocats, Grup Ecos, Coop57, Quesoni, Lacol o associacions com MigrESS. Durant aquest curs, la cooperativa La Tregua s’encarregarà de l’acompanyament metodològic de les sessions des de l’educació popular antiracista.

En aquesta VII edició es desplegarà un pla d’estudis que enllaça coneixements teòrico-pràctics sobre l’ESS catalana, posant l’accent en el cooperativisme i l’enfortiment socioeconòmic local, a partir de 3 mòduls formatius (150 hores lectives i 30 sessions), que inclouen una visita formativa a un ecosistemes cooperatiu català (en les anteriors edicions, Camp de Tarragona i Catalunya Central) i una a un territori fora de Catalunya (en les anteriors edicions, Itàlia, Euskal Herria, Andalusia i País Valencià).

L’alumnat del Postgrau, havent acomplert amb la participació i la realització de les tasques exigides en els estudis, podrà optar a les acreditacions següents:

– Acadèmica. Curs d’especialització en creació i gestió d’empreses de l’economia social i solidària amb el reconeixement de 10 crèdits ECTS de la Universitat Pompeu Fabra.

 De l’àmbit socioeconòmic. Formació integral en Economia Social i Solidària, amb el reconeixement de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Per a més informació i inscripcions, consulteu aquest web.

En marxa el nou model organitzatiu de la xarxa

A la darrera assemblea general extraordinària celebrada el 13 de juliol en format híbrid (en línia i alhora presencial a Barcelona) es va aprovar la nova Permanent de la XES. 

A més dels 3 càrrecs encara vigents, es van escollir 10 nous càrrecs per conformar una Permanent composada per 4 representants de xarxes locals, 5 de sectorials, 2 de comissions executives i 2 entitats sòcies no vinculades a comissions.

A l’apartat web Organització, doncs, a banda d’altres documents, també trobareu els perfils de les 13 companyes que formen la Permanent i el nou reglament de règim intern, així com el nou organigrama de la XES -aprovat en assemblea general el passat mes de març i que ara entra en funcionament. 

Us animem a repassar els principals canvis del model aprovat, així com totes les comissions, sectorials i xarxes locals vigents per engrescar-vos a formar-hi part!

Si saps d’on vens sabràs a on vols anar

Som una cinquantena de col·lectius que formem part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de la Garrotxa (XES Garrotxa). Col·lectius que fem projectes de producció de béns i serveis, o projectes de consum, sota uns criteris compartits. En la nostra reflexió, les jornades formatives i d’intercanvi, trobades informals, etc. parlem d’aspectes d’organització interna, de valors ambientals, i valors socials, que volem reforçar per generar un impacte positiu al nostre entorn. Aspectes com la horitzontalitat en la presa de decisions, l’equitat en el treball, la igualtat de gènere, el desenganxall de les empreses GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), el bé comú, l’economia col·laborativa, la transformació eco-social, entre d’altres. Cadascuna de les parts afecten al model de producció, consum i treball. Cada petit pas, èxit aconseguit, és revolucionari per avançar cap a la justícia que volem per a les persones i el medi ambient. Alhora, cada aspecte “és un món”, per ell sol. Per exemple, desenganxar-se de les GAFAM és un gran desafiament, una gran aposta, ja que posar-s’hi és anar totalment a contracorrent i, per tant, molt costós.

Amb aquest escrit vull incidir no pas en les qüestions més tècniques, ideològiques i estratègiques, sinó en una qüestió més filosòfica i antropològica: la cerca de les arrels. L’autenticitat, la naturalitat, la sintonia amb l’entorn local, natural i humà, la presència del passat amb el dinamisme del present dels nostres projectes de béns, de serveis, de consum comunitari. Trobo que la cerca de les arrels en els temps que vivim és imprescindible, nuclear. És un denominador comú i ens pot singularitzar. És un àmbit que pot sumar més persones de la comarca a sentir-se part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES); i també pot ajudar a sentir-nos més relacionats i semblants a d’altres cercles locals que no estan dins la XES. La cerca de les arrels forma part d’una mirada cap endins per investigar el que som, per aprofundir d’on venim. Ens cal observar atentament per mirar de captar allò que vam ser en el passat. Això és apassionant i radical. Tenim un coneixement i un comportament plens d’autenticitat, de valors humans, sovint adquirits de manera inconscient a través de la màgia de la transmissió oral, directe, vivencial. Matisos, ingredients comportamentals, que moltes vegades no transmeten els llibres, ni els centres educatius superiors. L’auto-observació íntima, atenta, per detectar i reforçar, dins nostre, en els nostres col·lectius, el que és autèntic, lliure d’influències alienes a la nostra cultura, és una font de motivació que ens empeny a retrobar-nos. No es tracta d’un fet folklòric, sinó d’una vivència plena. Es tracta de saber qui som i d’on venim per saber cap a on volem anar. La derivada d’aquest procés és caminar amb més fermesa, alhora que vitalitat, per seguir els camins dels nostres projectes de producció i consum cooperatiu.

La Cooperativa CLAU som persones que treballem en projectes formatius i artístics de música, dansa, explica-contes i arts relacionades. Tocant música tradicional, compartint-la amb els nostres alumnes, amics, companys de feina, dins les classes o a les festes, etc. posem de manifest, de manera experiencial, la gratificació de viure manifestacions antigues amb plenitud, ara i aquí. El gust de fer coses pròpies, de tenir espai propi. Moltes vegades és un sol “clic”. “És canviar el xip” i en comptes de cercar solucions, emocions, novetats, cap enfora, recórrer als recursos de la nostra cultura. Això val per tot tipus de manifestació, feina, organització, de l’Economia Social i Solidària.

Si la XES Garrotxa ens diferenciem del capitalisme espoliador, també és per aquesta cerca bàsica i imprescindible d’autenticitat i arrelament, aquesta pràctica de cultura pròpia.

Joan Naspleda Feixas, 21/7/2022, la Vall d’en Bas.
Aula Musical Olot, CLAU SCCL.

Sabotatges a Luz de todos: la lluita per la sobirania energètica a Guatemala

Reproduïm el comunicat de les companyes de Sant Pablo de Tacaná (Guatemala) que treballen per la sobirania energètica mitjançant el projecte hidroelèctric Luz de todos, que rep el suport de diverses sòcies de la XES com ara el Casal – Centro Autogestionado Solidaridad Área Latina, L’Olivera, Fets, Coop57, Tàndem Social i Aiguasol. Durant els darrers mesos, les instal·lacions han patit diversos sabotatges i la comunitat està convençuda que són responsabilitat de les grans empreses Energuate i Unión Fenosa.

San Pablo de Tacaná es una pequeña comunidad de unas 1.200 personas situada en las montañas en la frontera entre México y Guatemala, a 3.200 m de altura.

Esta comunidad, y desde el año 2003, viene  luchando por la nacionalización de la energía eléctrica. En esta lucha por conseguir la autonomía energética, han perdido la vida o han sido asesinados más de diez miembros de la comunidad.

En concreto, desde el año 2014, vienen realizando un maravilloso proyecto llamado Luz de Todos con el apoyo de la cooperativa y fundación catalana l’Olivera y las cooperativas AIGUASOL y TANDEM. En los últimos años se le han sumado, con una concepción de la solidaridad en horizontal, otras entidades catalanas, como CASAL, Llegat Jaume Botey i Vallés y también Coop57, en el importante papel de financiadora.

El proyecto ya estaba casi acabado, después de superar mil y una dificultades y trabas de todo tipo, por parte de aquellos que tienen otros intereses contrarios al bien de la comunidad. En concreto, el día siete de julio del año en curso sufrió un terrible sabotaje. Sabotaje que no solo destruyó parte de la maquinaria y de las instalaciones sino que dejó la Comunidad sin energía eléctrica, por tanto, viéndose obligados a paralizar procesos productivos, servicios públicos y acceso a internet.

En la comunidad todas las personas están profundamente convencidas que los instigadores y responsables de este sabotaje son ENERGUATE y Unión Fenosa, que está detrás, y que han sido las empresas monopolizadoras de la electricidad en Guatemala durante los últimos años.


Por todo ello:
Denunciamos la situación provocada por estas empresas.
Exigimos que Unión Fenosa cese en sus actuaciones por detrás de ENERGUATE.
Pedimos a las autoridades de Guatemala que intervengan a la mayor brevedad y obliguen a reparar los daños causados en la comunidad.


Barcelona, 12 de Julio del 2022.

Para conocimiento de los hechos con mayor detalle, adjuntamos al presente comunicado el relato fáctico realizado por la propia comunidad de San Pablo de Tacaná i un informe elaborat per la comissió internacional de Juristes amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili sobre els danys causats en anys anteriors.

Regularització extraordinària de persones migrades

Ens sumem a la crida per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordinària de persones migrades en situació irregular, com una passa important per continuar obrint una via per anar caminant cap a una ESS antiracista. Us deixem un document amb tota la informació de la campanya, un altres amb preguntes freqüents i el text de la ILP. Esperem que aquesta informació ajudi a la reflexió i al debat.

Compartim també alguns  enllaçps d’interès: Esenciales:  web oficial i informativa sobre la campanya essencials: 500 mil signatures per a 500 mil persones essencials.

Regularización YA:  web oficial moviment estatal regularització ja.

Wikizens:  plataforma digital per a sol·licitar plecs de signatures, apuntar-se com a punt fix i control de signatures.

Finalment, volem recordar-vos que el 17 de sembre tindrà lloc la III edició de la Fira d’Economia Solidària migrant i diversa: nosaltres no ens la perdrem!