Nou reportatge interactiu: 07, el compromís pendent

Què és el 0,7 i per què és un acord que no es compleix? Com ha evolucionat la cooperació interncional cap a la justícia global? Quin és el paper aquí de les economies transformadores?

Amb LaCoordiLafede.cat i en col·laboració amb el Diari Ara, hem publicat el reportatge interactiu  “0’7%, el compromís pendent”, que indaga en la històrica demanda del 0’7 % i aprofundeix en els canvis d’enfocament i objectius actuals de la cooperació catalana: amb propostes de justícia global per a donar suport tant  a països empobrits, comunitats i pobles del sud global, però també  propostes de treball per transformar la nostra societat i actuar sobre les causes de moltes problemàtiques des dels llocs on es generen.

L’Interactiu es divideix en quatre apartats: “0’7: el compromís pendent” on s’explica què és aquest compromís internacional adquirit el 1970 en el marc de les Nacions Unides, i quins compromisos pressupostaris hi han hagut fins ara; “Més enllà de la cooperació, la justícia global” on s’aprofundeix en l’evolució que ha fet la cooperació catalana a través, entre altres continguts, d’una conversa entre l’exdirector d’Oxfam Intermón, Francesc Mateu, i l’activista antiracista, Míriam Hatibi; “8 veus per la justícia global” on s’entrevisten activistes del nord i el sud global; i “Canviar el nord per canviar el sud: 10 propostes” on s’exposen propostes de canvi per assolir la justícia global.

El reportatge també inclou la visió i les aportacions en aquest canvi de paradigma de les economies transformadores, així com l’entrevista a l’Eloi Domínguez d’Oikocrèdit Catalunya i a la Laura López de la cooperativa Manduvirá de Paraguai, com a representants del sector de les finances ètiques i el moviment del comerç just.

Els tallers d’escenaris de futur: una eina clau per abordar la crisi ecosocial

A inicis de 2022, quan totes les comissions de la XES havíem de pensar les accions priortàries per l’any, des de la comissió d’ecologia vam plantejar una proposta que va despertar un consens unànim: calia dotar-nos d’una eina per treballar possibles escenaris de futur davant la crisi ecosocial, per tal d’aterrar a barris i pobles i preparar les comunitats pel que pogués venir. Algunes de nosaltres havíem participat d’un precedent molt interessant: l’elaboració d’escenaris de futur en l’àmbit del consum i els estils de vida en el marc del projecte Cambio Global España 2020/2050, projecte dut a terme per l’antic Centre de Recerca i Informació en Consum (avui la cooperativa Opcions), sota la coordinació de la Yayo Herrero.

Així, a l’estiu, vam organitzar, amb el suport de la Conchi Piñeiro de la cooperativa Altekio, una formació en la metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur, per a poder instal·lar aquesta metodologia en 25 facilitadores vinculades a entitats de la XES, de diferents àmbits i procedències de Catalunya. Al setembre, amb el llançament de la campanya futurs impossibles, han començat a multiplicar-se les peticions de tallers d’escenaris de futur podeu veure els previstos, tot i que la majoria tenen inscripcions tancades)… Però en què consisteix aquesta metodologia? I per què està tenint tant bona acollida?

Aquests tallers tenen la finalitat de construir narratives de futur compartides en relació a un territori i uns eixos determinats, per tal de definir i prioritzar aquelles accions més importants a dur a terme avui, per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables dels diferents escenaris. La peça clau de la metodologia són els 4 escenaris marc descrits per la Conchi Piñeiro i el Kois Fernández Casadevante: Ecofeixisme, Green New Deal corporatiu, Green New Deal transformador i Decreixement (en breu es publicarà l’article on desenvolupen els 4 escenaris aquí https://resilienciayjusticia.solidaridadandalucia.org/, i podeu trobar una versió resumida de cada escenari aquí).

A la presentació del projecte que vam fer a la FESC, vam poder fer un tast de la metodologia, situant una pregunta central a l’hora de fer l’exercici prospectiu: Com serà l’ESS el 2040 a Catalunya sota cada un d’aquests escenaris? (aquesta pregunta pot variar en funció del context, i es podria preguntar com serà el teixit comunitari, o l’alimentació i el proveïment d’energia…). Com que només era un tast, vam arribar només al punt de definició de la narrativa de 2040 per cada escenari. Les següents passes serien:

1) dibuixar un fil temporal des del futur cap al present identificant les principals fites que van portar a l’escenari de 2040;

2) creació d’una coberta de diari amb 4 o 5 titulars per sintetitzar la narrativa construïda;

3) Identificació d’elements desitjables i no desitjables de cada escenari;

4) Definició d’accions i línies estratègiques que, partint d’experiències o situacions existents en el present, poden servir per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables;

5) Construcció d’un pla d’acció temporalitzat.

En breu farem pública una guia metodològica que ens han fet les companyes d’Altekio per tal d’ajudar a orientar els tallers que es facin. Des de la XES ens posem a disposició per fer un exercici prospectiu així; ens podeu escriure a ecologia@xes.cat. Construïm entre totes futurs impossibles!

La FESC’22 recupera la normalitat prepandèmia i consolida l’auge de l’ESS a Catalunya

La XI edició de la FESC va tancar diumenge 23 a la tarda al Recinte de la Fabra i Coats de Barcelona.

Des de l’equip organitzador valorem molt positivament l’esdeveniment, tal pel que fa a l’assistència general a la Fira com l’assistència a les múltiples i variades activitats oganitzades. La Fira ha comptat amb 140 expositores i més d’una cinquantena d’activitats  amb una mitjana de 30 assistents per activitat. En aquestes, hem pogut reflexionar sobre, per exemple, com afrontar el col·lapse i treballar per a la transició ecosocial; viure altres més lúdiques com els tastos de xocolata i cafè de comerç just; o distreure a tota la família en un espai infantil de joc sostenible. Novament les expositores han estat agrupades per sectors econòmics, i podien exposar-se tot el cap de setmana, només una franja concreta o virtualment sent presents a través de la consulta dels seus projectes mitjançant la disposició d’una pantalla tàctil a la nau Elisa Garcia.

Aquesta ha estat la primera FESC postpandèmia, que s’ha pogut realitzar sense cap mena de restricció, el que ha comportat un ambient alegre i tranquil. Les idees clau de la Fira més valorades entre expositores i visitants durant la Fira han estat:

  • La intercooperació com a necessitat: una intercooperació que és difícil d’impulsar dia a dia però que serà clau davant un futur ple de reptes.
  • La transició ecosocial és clau en l’Economia Social i Solidària (ESS): un concepte per treballar el col·lapse en positiu, que totes les iniciatives de l’ESS estan explorant i que es seguirà treballant de cara al Fòrum ESS del febrer del 2023.
  • El protocol antiassetjament impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) és la primera eina necessària a les organitzacions per una transformació feminista i és un compromís polític que cal anar renovant.

En quant a xifres d’assistència, ha estat molt similar als darrers anys i el repte és seguir treballant per arribar a tota la ciutadania.

Ja és aquí l’espot de la FESC’22!

Arriba l’esperat espot de la FESC’22, enguany centrat en el concepte d’economia.

Tenint en compte que un dels objectius de la fira és arribar a nous públics, hem cregut important enfocar l’espot d’aquesta onzena edició en aquesta direcció. Reflexionem sobre el què és l’economia i quines són les nostres necessitats, per acabar concloent que economia ho és (quasi) tot i que depèn de nosaltres decidir quines necessitats cobrim i com les cobrim.

Enguany ens retrobarem en una FESC sense restriccions, amb més de 130 expositores i una cinquantena d’activitats. Podeu trobar tota la informació de la fira a l’INFOXES, el suplement que publiquem en col·laboració amb La Directa. 

Ens veiem a la FESC!

Lola Vendetta, Carme Ruscalleda i Joel Díaz inauguren la FESC’22

Divendres 21 d’octubre inaugurem la FESC’22 amb una conversa conduida per Joel Díaz entre Lola Vendetta i Carme Ruscalleda. Serà a partir de les 19.30h a la Fabra i Coats (espai Dolors Abelló, al pati de l’entrada del recinte).

Ens fa molta il·lusió arrencar la onzena edició de la fira acompanyades per dues dones referents al nostre país: Carme Ruscalleda, cuinera de prestigi internacional que ha sabut defensar el producte de la terra i l’alimentació sostenible; i Lola Vendetta (Raquel Riba), dibuixant, escriptora i cantautora amb moltes seguidores en constant defensa del feminisme i dels drets socials i humans. Amb elles i amb l’ajuda del comunicador i humorista Joel Díaz, conversarem sobre l’ESS i la transformació social.

Un cop finalitzada la conversa a tres bandes, gaudirem d’un vespre de concerts amb La Cantina i Los Bongo Beat.

Novetats editorials a la XES

Aquestes setmanes han arribat dues novetats editorials impulsades per la comissió de Formació i Publicacions de la XES: d’una banda, Perquè tot és de tothom, un recull d’articles sobre diferents espais culturals comunitaris en clau d’ESS  i, de l’altra, Economia Solidària i Ruralitats, el darrer número de la col·lecció Eines.

Perquè tot és de tothom, coordinat per Santiago Izaguirre i Javier Rodrigo i editat per Icària, planteja el valor de la gestió comunitària d’espais culturals, i s’ endinsa en les dificultats i els reptes de teixir cultura amb perspectiva comunitària, gràcies a reflexions d’activistes, militants d’organitzacions de base i professionals vinculats a l’àmbit. El llibre consta de quatre parts. La primera presenta els referents històrics de les pràctiques culturals amb vocació de transformació social: els ateneus obrers i el cooperativisme integral, el desenvolupament comunitari promogut pel moviment veïnal o els principis d’autogestió associats a centres socials okupats. La segona part aprofundeix en una mostra d’iniciatives que, en diferents àmbits i en espais diversos del territori català, desenvolupen una perspectiva crítica sobre l’activitat cultural i promouen un diàleg constructiu amb el seu entorn. La tercera part explora la relació entre la gestió cultural i l’economia solidària, observant les tensions i els reptes que se’n deriven. Finalment, la quarta part descriu la construcció política d’aliances en favor de la gestió comunitària en l’àmbit cultural i posa èmfasi en les eines de què disposen les iniciatives sociocomunitàries, les entitats empresarials i també les administracions públiques a l’hora d’aplicar una visió democratitzadora dels espais i les activitats culturals. 

Economia Solidària i Ruralitats – Recuperant sobiranies, coeditat per la XES i Pol·len, i coordinat per Carla Escarrà es va presentar el 30 de setembre a Ripoll. El llibreneix com una contribució divulgativa en el camí de la teorització i la visibilització de les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) en entorns rurals. Municipis, ciutats, comarques i regions que reben els impactes de l’extractivisme del capitalisme urbanocèntric i, per defensarse, generen resistències molt necessàries per desenvolupar les sobiranies, com ara l’energètica, l’alimentària o la cultural. Són geografies, persones i entitats marcades per la lluita per defensar la terra en indrets que pateixen el dèficit de serveis i infraestructures, però alhora són pols on es generen iniciatives econòmiques cent per cent ESS, malgrat a voltes no se les consideri o no s’hi considerin. La coordinadora de la publicació, Carla Escarrà, ens convida a defugir la dicotomia entre «rural» i «urbà» i ens fa endinsar en un primer acostament teòric sobre l’ESS als entorns allunyats dels centres econòmics.

Els dos volums els trobareu de ben segur a les llibreries cooperatives i de proximitat.

Bona lectura!

Recuperem el futur

Els dies 14 i 15 d’octubre se celebra a l’Ateneu Salvadora Catà de Girona la segona edició de la Trobada per la Justícia Climàtica, Social i Feminista, Recuperem el futur, impulsada per la Xarxa de Justícia Climàtica, de la qual formem part, SOS Costa Brava i Girona pel Clima.

Al programa trobareu activitats per a diferents públics: xerrades, tallers, espectacles musicals i dj, i espais de debat i intercanvi. A més, trobareu ponents de diferents entitats sòcies de la xarxa, així com dues taules organitzades per LaCoordi: una sobre finances ètiques i energia, i una altra sobre els impactes del comerç internacional.

Us animem a participar-hi (imprescindible inscripció prèvia al formulari que trobareu al web) i a sumar amb nosaltres per la justícia global!

Fem pinya al #ComunESS per comunicar l’ESS

Des de la XES hem participat al IV Congrés de Comunicació i Economia Social i Solidària, la setmana passada a Toledo, promogut per les xarxes d’ESS REAS Red de Redes i REAS Castilla-La Mancha.

Com en les edicions anteriors, la trobada ha volgut ser un espai per compartir eines i coneixements entre qui comunica l’economia transformadora arreu del territori. Però aquest any s’ha fet un incís especial en la necessitat de fer pinya entre les persones que comparteixen aquest objectiu. Així que hem tornat de Toledo amb la sensació que no estem soles davant els nostres ordinadors pensant missatges i campanyes, sinó és molta la gent amb qui compartim reptes i dubtes comunicatius. Al #ComunESS hem posat cara i nom a aquestes persones i ens ha permès connectar-hi més enllà de l’àmbit professional.

Com en les anteriors edicions, en els espais de formació, autoformació i debat han apel·lat a la intel·ligència col·lectiva per millorar la difusió de l’ESS. Hem creat conjuntament lemes o accions comunicatives i hem constatat que dinàmiques i els ritmes dels mitjans de comunicació alternatius no solen estar alineades amb les nostres. Un cop més, s’ha recordat la importància de les eines lliures i descentralitzades.

A més a més, ens han donat idees per l’acció directa no violenta des dels territoris rurals i per fer una comunicació en les imatges més inclusiva. A través de casos reals, hem constatat com és clau empatitzar amb les persones a qui volem fer arribar els nostres missatges i que en situacions de grans canvis i incertesa, mantenim els principis de la comunicació transformadora. És a dir, parlar de manera honesta, humil i transparent, però amb claredat i rigorositat, mirant amb respecte la gent a qui ens dirigim i sense infantilitzar-la. En definitiva, que les persones estan també el centre en la comunicació de l’ESS.

Ens empotem de Toledo el repte de treballar en els missatges per explicar que l’ESS és un bon instrument per emprendre la transició ecosocial. I no només això, sinó que farem créixer les propostes per articular-nos i continuar treballant en col·lectiu per la comunicació transformadora.

 

Fotografies de Marta Ruiz @jadraque77

 

 

 

3 minuts per Pam a Pam

El mapa de l’ESS està a punt de fer 10 anys i volem fer balanç mirant endavant. Per això volem saber quin impacte té Pam a Pam en les iniciatives que en formen part. Així que agrairem a tots els projectes del mapa que contestin en 3 minuts aquest qüestionari.

A nosaltres ens ajudarà molt per saber com ha col·laborat el projecte en fer-los visibles i també per agafar idees sobre com donar millor resposta a les necessitats de les iniciatives.

Entre totes fem una eina millor al servei de l’ESS!

Formacions per a grups de consum sobre comerç just

Durant el proper mes de novembre, amb LaCoordi hem programat 4 formacions temàtiques en línia destinades específicament a grups de consum perquè les consumidores organitzades de Catalunya puguin parlar directament amb productores de sucre, cacau, cafè o tèxtil i resoldre tots els dubtes que tinguin en ment. Si sou membres d’un grup o cooperativa de consum, podeu inscriure-us-hi aquí.

Les formacions són fruit dels resultats de la diagnosi que l’estiu passat vam encarregar a L’Aresta i l’Economat del Camp, ambdues sòies de la XES, sobre la percepció del comerç just als grups i cooperatives de consum (que es podrà consultar pròximament). Es tractava d’un primer pas per generar vincles entre el camperolat del Sud emmarcat en el moviment del comerç just i les consumidores organitzades del nostre país. 

De tot el treball de camp fet aleshores, vam constatar com moltes consumidores conscients eren reticents a la compra de productes produïts al Sud per l’impacte ambiental i social que se’n deriva, però també que tenien interès a apropar-se al comerç just, a conèixer millor com funcionen les certificacions i a reflexionar sobre el seu vincle amb la sobirania alimentària.