Noves sòcies del 2020

En el que portem d’any hem continuat enxarxant noves sòcies, es presentem les noves incorporacions a la XES. Benvingudes totes!

Des del Berguedà s’afegeix a la xarxa Cal Bufalà, una petita granja familiar de Vallcebre. Cria ovelles i pollastres amb uns ideals molt clars; el benestar animal, la ramaderia extensiva (els seus animals pasturen tot l’any i tenen accés a laire lliure) i el compromís amb el medi ambient.

La Hidra Cooperativa es defineix com una cooperativa política que destina el seu treball a la transformació urbana. Realitza serveis de formació, consultoria i recerca relacionats amb la participació ciutadana, la gestió comunitària i l’habitatge.

Coaching, formacions o activitats de teambuilding és el que ofereix l’Associació La Canya. Acompanya a persones i equips en la seva transformació personal i col·lectiva per tal de generar un impacte positiu en la societat i millorar el món en què vivim.

A Barcelona hi ha Reflexes, una cooperativa de joves amb motivació i il·lusió que ofereix serveis educatius d’acompanyament i suport. Té present la dimensió de la persona per fomentar les capacitats i fortaleses de les participants.

Uptoping Studio és una cooperativa de desenvolupament i disseny web que aposta per un model econòmic més solidari. Fan programació, disseny, millores en l’accessibilitat, il·lustració i consultoria, tot al voltant de la web.

En l’àmbit de salut i cures, teniu la nova sòcia Fundació FITA. És una entitat de psicologia social de Barcelona que tira endavant projectes d’acció social, empoderament i promoció de la salut mental.

Com més serem més força tindrem!

Debats, reptes i calçots a la XEScotada 2020

El dissabte 29 de feber al matí ens vam reunir una cinquantena de persones individuals i representants d’entitats sòcies de la XES a l’ermita de Sant Jeroni de la Murta. En aquest indret històric en plena serralada de Marina de Badalona vam celebrar l’Assemblea General Ordinària de la XES. Com és tradició, vam dinar calçots amb la XEScotada.

A primera hora vam conèixer els plans de treball de les comissions i sectorials pel 2020. En una dinàmica a l’exterior del monestir vam poder entrar-hi una mica més en detall. Per acabar amb els plans de treball, vam fer una ronda específica per presentar les contribucions de les comissions al Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Durant la segona part del matí es van presentar els balanços econòmics del 2019 i es van debatre i aprovar els pressupostos d’enguany. Tot i així, es va acordar que caldria revisar a l’alça els recursos destinats a la comunicació per aquest any respecte a el que s’havia previst inicialment. Per acabar, es va aprovar un nou protocol d’obligatorietat del Balanç Social per part de les sòcies, del qual ja n’informarem més endavant.

Durant l’assemblea es van ratificar cinc noves entitats sòcies. Molt benvingudes a la XES: Cal Bufalà,La Hidra Cooperativa, Associació La Canya, ReflexesUptoping Studio.

Agraïm a la nostra sòcia Conreu Sereny la bona acollida i l’organització de la calçotada amb productes ecològics i propers, tant que els calçots eren collits a uns metres! També donem les gràcies al monestir per cedir-nos un espai únic. En tercer lloc, agraïm l’acollida al Baix Besòs Cooperatiu, la xarxa local de la XES creada de fa ben poc. I sobretot, moltes gràcies a les persones i entitats sòcies que hi vau participar, venint d’arreu del territori!

Per acabar, us deixem amb l’àlbum d’imatges de la jornada:

IMG_20200229_122746_428

moltESS felicitats: 25 anys de REAS

L’Economia Solidària està d’aniversari en l’àmbit estatal: REAS fa 25 anys! I per commemorar aquest quart de segle, engeguem tot un any de celebracions per conèixer-nos millor entre totes les xarxes que formen aquesta Red de Redes i compartir l’orgull de formar-ne part amb totes aquelles persones i organitzacions que la fem possible. Per això iniciem una sèrie de butlletins amb continguts molt especials.

Us presentem el primer d’ells aquí, amb jocs de memòria històrica, vídeos, propostes d’activitats i fins i tot una revista especial #REAS25anys! Clica-hi i no t’ho perdis!

I si vols seguir de prop l’actualitat de REAS, pots seguir els seus canals:

  1. El web reasred.org/25-aniversario.
  2. El butlletí mensual al qual pots subscriure’t aquí.
  3. El Canal de Telegram amb el més destacat de la semana.
  4. Les xarxes socials FacebookTwitter. Publica amb el hashtag #REAS25anys  #REAS25Años
  5. La nova intranet amb informació bàsica de la xarxa i dels grups de treball https://reasnet.com/intranet/

Inscriu-te i proposa activitats a l’FSMET

Tenim el juny a tocar i, amb ell, la celebració del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores que tindrà lloc dels dies 25 al 28.

Portem molta feina feta gràcies a l’esforç de nombroses companyes que han aportat des d’àmbits ben diversos per tirar endavant un procés col·lectiu tan ambiciós com ho és un Fòrum Social Mundial. Ara, però, sabem vindran mesos intensos i il·lusionants per veure el fruit de tot això.

De momento, ja hem obert les inscripcions: pots venir com a organització o com a individual, i també pots presentar activitats sobre iniciatives o projectes transformadors per avançar en la nostra lluita contra el capitalisme! Esperem gent dels comuns (digitals, urbans, rurals…), del moviment agroecològic, de la sobirania alimentària i la lluita contra el canvi climàtic, de les economies feministes i, per descomptat, l’economia social i solidària, les finances ètiques i el comerç just.

A més, recorda que el 10 de març fem una trobada a la Casa de la Solidaritat per animar moviments i entitats diverses a confluir a l’FSMET. Així que ja saps, pots agendar-te i inscriure’t a la trobada del dia 10 i, sobretot, registrar-te com a participant al Fòrum en aquest enllaç.

Aprofitem per compartir  aquest interactiu on parlen persones que es van trobar l’abril de l’any passat a Barcelona en la trobada prèvia a l’FSMET.

 

 

 

 

 

El 10 de març, trobada local de moviments cap a l’FSMET

Només queden quatre mesos per engegar el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET), que vol ser un procés de confluència de les economies que són una alternativa real al capitalisme. Per tant, el principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

La finalitat de teixir aquesta confluència és construir juntes una agenda global inclusiva per reivindicar l’altre món que ja existeix! La decisió d’emprendre aquest procés a Barcelona no és casual: Catalunya és un referent mundial del cooperativisme i l’economia solidària, amb una història marcada per les lluites socials. Un cop més, el país destacarà en l’escena mundial pel seu compromís social i la seva voluntat de construir un món millor.

Moltes ja heu donat un cop de mà en aquest procés i coneixeu de primera mà els nostres encerts i errors. D’altres pot ser que sigui la primera vegada que sentiu parlar d’aquesta idea. Sigui com sigui US NECESSITEM!!!! Necessitem persones i col·lectius amb ganes de incorporar-se a la confluència de Barcelona.

Necessitem recuperar i visibilizar la feina feta pels eixos que durant mesos s’han reunit per generar l’embrió d’aquest moviment global que ja és una realitat, comuns (digitals, urbans, rurals…), moviment agroecològic, sobirania alimentària i lluita contra el canvi climàtic, economies feministes i per descomptat l’economia social i solidària, les finances ètiques, i el comerç just. Arriba el moment d’ensenyar el cor dels nostres projectes, compartir i aprendre, omplir de contingut i voluntat d’intercanvi aquest espai que s’obrirà el proper juny a Barcelona.

Necessitem impulsar les accions transformadores, com les polítiques públiques, l’educació i la formació. Visibilitzar aquestes pràctiques que ajuden a que el dia a dia dels nostres projectes sigui més fàcil.

Necessitem els moviments socials de la ciutat disposats a confluir en un gran acte central reivindicatiu, una gran manifestació que ha de marcar un punt d’inflexió a la història d’aquesta ciutat: Un altre món és possible i, aquest, ja existeix!!

Per tot això i molt més, perquè volem compartir la nostra il·lusió i camí recorregut. Us convidem a una trobada el 10 de Març a la casa de la Solidaritat (C/ Vistalegre 15) de 17:00 – 19:30. Confirma la teva assistència omplint aquest formulari.

Si vols participar al FSMET, ja ho pots registrar-te en aquest enllaç. Hi pots venir com a persona individual o organització, però també presentar activitats i iniciatives perquè el FSMET el construïm entre totes.

Si vols conèixer més sobre el FSMET, ho pots fer en aquest interactiu on parlen persones que es van trobar l’abril de l’any passat a Barcelona per preparar el Fòrum.

Us esperem el 10 de març a la casa de la Solidaritat!

Ens adherim a Todas versus Azora

Des de la XES donem suport a la crida del Sindicat de Llogateres contra els fons voltors i la regulació dels lloguers amb el manifest “Todas versus Azora. Alhora, us convidem a sumar-vos a aquesta iniciativa des de les vostres entitats. També en podeu fer difusió amb el #TodasvsAzora

Més de 200 famílies que vieun en  blocs de pisos en ciutats com Barcelona, Badalona, Terrassa, Hospitalet o Granollers s’han organitzat al costat del Sindicat de Llogateres per a parar els peus al seu arrendador, el fons voltor Azora.  Aquest fons d’inversió planeja pujar-los el lloguer de casa seva fins a un 80% més de la seva quota actual.

També s’ha convocat una manifestació l’1 de març a la Plaça de la Vila de Badalona. L’1 de març doncs, tothom al carrer pel dret a l’habitatge.

 

Formació per a noves activistes de Pam a Pam al Poblenou

El dia 25 de març a les 18h fem una formació per a noves xinxetes del projecte Pam a Pam a l’espai social de Bicihub, Barcelona. Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevista i les puja al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics del projecte.

El taller va destinat a aquelles persones que volen implicar-se en el món de l’ESS i conèixer tant noves iniciatives com altres activistes de la seva zona. Atenció que cal inscripció prèvia!

Ens ajudes a fer més fàcil la migració al programari lliure a l’ESS?

Amb les dades del darrer informe de Mercat Social Català que evidenciaven com moltes iniciatives de transformació social no prioritzen les alternatives tecnològiques lliures, continuem proposant maneres d’abordar la confrontació al capitalisme digital. La campanya No siguis GAFAM  pren ara una nova dimensió amb Passa’t al FLOSS, un projecte de la nostra sòcia Colèctic amb la col·laboració de la comissió de Procomuns de la XES i el projecte Pam a Pam. I us demanem la vostra col·laboració per saber què cal per fer més fàcil la migració al programari lliure responent a aquesta enquesta BREU ENQUESTA.

Amb Passa’t al FLOSS volem col·laborar a donar un cop de mà a les inciatives  perquè migrin al programari lliure. FLOSS és l’acrònim de les solucions tecnològiques Free / Libre and Open Source Software i es refereix, doncs, al programari lliure o de codi obert. Ara convidem a les iniciatives de l’ESS a respondre aquesta enquesta de Pam a Pam per definir les necessitats que tenim les iniciatives ESS i trobar solucions als entrebancs que ens suposa la migració al FLOSS. A banda, volem saber quins serveis TIC de les entitat d’economia social s’estan cobrint des d’entitats de l’àmbit i quins no (i perquè).

El projecte també proposa acompanyament i formació per a la migració a les entitats de l’economia social i solidària i també mecanismes perquè aquest procés es pugui multiplicar. Si vols migrar al FLOSS, ja et pots apuntar aquí. 

Recordem que amb No siguis GAFAM havíem començat a despertar la consciència sobre la importància d’utilitzar les eines lliures com a resistència davant l’imperi de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). També vam posar a disposició  un recull de repositoris d’alternatives per fer més fàcil el salt a les eines lliures.

Economia solidària i agroecologia: sembrant transformació

L’autor, membre de l’equip tècnic de Pam a Pam, la iniciativa de mapatge de l’economia social i solidària impulsada pel Setem i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), assenyala la necessitat d’establir mecanismes d’identificació i delimitació per articular estratègies. Per aquesta raó, al llarg del 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i la sobirania alimentària. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.

Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.

Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.

En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.

Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia

De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.

Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.

Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.

Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.

En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental

Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.

Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.

Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.

Article publicat originalment a La Directa el 14  de gener de 2020