Els fons europeus Next Generation EU en clau ESS

Fa mesos que sentim a parlar dels fons europeus Next Generation EU; el pla de reconstrucció econòmica post-covid pactat pels països membres de la Unió Europea que mobilitzarà un volum de recursos sense precedents. Aquests fons es presenten com una gran oportunitat per avançar en la transició ecològica i digital de la matriu productiva dels diferents estats membres i, pel volum econòmic dels fons, podria arribar a ser-ho. De tota manera, les notícies sobre el seu aterratge a l’Estat Espanyol auguren un repartiment d’aquests fons a les grans empreses de capital en connivència amb el govern, en el que ja comença a dibuixar-se com una gran operació de capitalisme d’estat.

Més enllà d’aquests moviments i de la capacitat que tingui l’ESS d’incidir sobre com es farà aquest repartiment, hem cregut necessari recopilar informacions que poden ser d’interès.

1. ACCIÓ: agència de referència de la Generalitat

L’òrgan de referència de la Generalitat és l’agència per la competitivitat de l’empresesa ACCIÓ, que posa a disposició diferents recursos informatius i d’assessorament a l’hora de presentar projectes. Recomanem especialment la presentació general on s’explica els objectius dels fons, la vinculació amb els eixos definits pel Govern de l’Estat i les darreres informacions en relació al seu atorgament.

També trobareu una fitxa de projecte, així com la guia que ajuda a complimentar-la i un correu electrònic d’assessorament.

També la Cambra de Comerç de Barcelona ha habilitat un portal informatiu i d’assessorament per al teixit empresarial: https://www.cambrabcn.org/next-generation-eu/sobre-el-fons

2. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern central

El document que guia l’aterratge dels fons a l’Estat és el Pla elaborat pel govern central, on es defineixen les 10 polítiques tractores a on es dirigiran els fons, així com els percentatges de repartiment dels mateixos a cada eix. Ara mateix, aquests eixos, tenen un abast molt ampli i, per tant, poca definició. És per això que el govern central ha obert la porta a la recepció de propostes, ja sigui a través de les manifestacions d’interès que expliquem més avall, com de manera més directa. La patronal CEOE sembla que estava molt ben informada, ja que ja ha presentat un pla de 21 iniciatives estratègiques…

Valoracions més enllà de la informació oficial

– Rapidesa en el repartiment dels fons: per bé que els fons tenen aplicació durant els propers 3-4 anys, hi ha molta pressa per definir el tipus de projecte i, per tant, les convocatòries en què es repartiran aquests fons. Les companyes de l’Observatori del Deute en la Globalització deien, fa uns dies, que sembla que les propostes de cada estat membre s’havien d’entregar a 30 d’abril, amb previsió de resolució del finançament atorgat en els dos mesos següents. Les fonts oficials asseguren que les convocatòries seran públiques i s’atorgaran amb criteris clars i transparents, però cal estar alerta.

– Les manifestacions d’interès com a mecanisme de tanteig de mercat: ara mateix el govern central està en fase d’identificació de projectes. Aquesta identificació s’està fent a través de les manifestacions d’interès (ara mateix dues d’obertes; una referent a l’eix de repte demogràfic i despoblació i una a reconversió industrial), per un costat, però també a través de propostes que es fan arribar directament a Generalitat i govern central des de les diferents vies obertes (en el cas de Catalunya, com mencionem més amunt, a través d’ACCIÓ).

– Projectes de grans dimensions i dedicats, principalment, a la inversió: les informacions que tenim parlen de projectes de 3-4 milions d’euros en amunt (en el cas de l’eix de reconversió industrial es parla de projectes d’un mínim de 40 milions d’euros). Per tant, les propostes que es presentin han de tenir una dimensió considerable, especialment tenint en compte la mida del teixit de l’ESS. A més, també es dóna especial importància a la cobertura de despeses d’inversió (en comptes de despeses recorrents) com a elements centrals de les propostes.

I què fem podem fer des de l’Economia Social i Solidària?

Amb la informació que tenim ara, sembla que l’enfocament que està agafant l’aterratge d’aquests fons a l’Estat no és massa favorable a l’ESS, ja que s’estan prioritzant projectes de gran escala en consorci amb les grans corporacions de capital. Malgrat tot, cal que intentem incidir-hi en la mesura del possible. Aquí van quatre suggeriments:

1. Incidir sobre govern central i Generalitat: per evitar que els mecanismes d’atorgament dels fons es gestioni directament dels del govern central i a través dels consorcis empresarials mixtes entre grans empreses de capital i estat. L’objectiu hauria de ser la gestió descentralitzada i en paquets més petits, per afavorir a una distribució equitativa dels fons i amb arrelament al territori. Com dèiem, l’organització de referència en el seguiment de l’evolució d’aquests fons és l’ODG, en coordinació amb altres organitzacions com la Xarxa per la Justícia Climàtica, on, com a XES, hi som presents.

2. Pensar projectes estratègics de desenvolupament local: davant de la incertesa sobre com s’acabaran repartint els fons, i assumint que probablement hi hagi una part que es gestioni des de comunitats autònomes i món local, creiem que val la pena que des el teixit de l’ESS pensem i proposem projectes de desenvolupament local estratègics, i que es generin els espais de diàleg i treball amb les administracions locals, ja que en consorci amb els ens municipals i supra-municipals es podran plantejar projectes de l’abast necessari.

3. Apuntar als eixos i polítiques tractores definides el govern central: és important ubicar els projectes en els 4 eixos o pilars del Pla de Recuperació, Transformació i Resliència:

– Digitalització

– Transició Ecològica

– Cohesió Territorial i Social

– Igualtat de Gènere

I fer-ho a partir de les 10 polítiques tractores identificades al mateix pla.

4. Buscar assessorament dels organismes que l’estan oferint: per bé que el govern li ha posat una catifa vermella a la gran empresa privada, la Generalitat ha habilitat un canal per a assessorar i rebre propostes (ACCIÓ), i cal aprofitar-ho. A més, pel que sabem, els diferents departament estan rebent propostes i recomanen tenir canals oberts de comunicació amb entitats i empreses per anar actualitzant sobre les novetats. Així doncs, com que encara hi ha molta incertesa, és molt important estar atents a les novetats que vagin sorgint, per tenir capacitat d’adaptació (de fet, el 22 de desembre, el govern central ha aprovat un Decret Llei on es defineixen les mesures que guiaran l’execució dels fons, però en el moment d’escriure aquesta notícia encara no era públic al BOE). Com a XES, ens posem a disposició de la nostra base social per ajudar en el que es pugui, especialment per afavorir la interlocució amb les diferents administracions a l’hora de fer arribar projectes i ajudar, en la mesura del possible, en la orientació dels projectes.